Viladecans

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:05, 10 gen 2016 amb l'última edició de Mariariol21 (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Per a altres significats, vegeu «Joan-Pere Viladecans».
Plantilla:Infotaula geografia políticaViladecans
Bandera
Bandera
Fitxer:Svg
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 18′ 57″ N, 2° 01′ 10″ E / 41.315833333333°N,2.0194444444444°E / 41.315833333333; 2.0194444444444
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBaix Llobregat Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població66.677 (2023) Modifica el valor a Wikidata (3.268,48 hab./km²)
Llars28 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciViladecanenc, viladecanenca
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície20,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud18
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataCarles Ruiz Novella Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08840 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08301 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT083015 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webviladecans.cat Modifica el valor a Wikidata

Viladecans és un municipi de la comarca del Baix Llobregat. Aquesta ciutat és veïna de Sant Climent de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Gavà.

Torre del Baró
Torre Roja
Rambla de Modolell
Riera de Sant Climent

Situació

El terme de Viladecans és a la dreta del Llobregat, a la Marina, entre els estanys de la Murtra i del Remolar, que són al límit del municipi amb els veïns de Gavà, a l'oest, i el Prat de Llobregat, a l'est. Al nord, el terme és accidentat pels darrers contraforts del massís del Garraf. La serra de Miramar el separa de Sant Climent de Llobregat, i el puig de Montbaig, també els separa d'aquest darrer municipi i del de Sant Boi de Llobregat.

A l'oest, el límit amb Gavà segueix la riera de Sant Llorenç i els camins del Pi Tort, de Regàs i de la Murtra fins a aquest estany. A més de la riera de Sant Llorenç, també anomenada de Llevatona, rega el terme la riera de Sant Climent o del Mas Fonts, i ambdues es perden en les marjals del delta, entre la via del ferrocarril i el camí antic de València, i es distribueixen per una xarxa de corredors que drenen les aigües vers els estanys indicats.

Història

De la història de Viladecans anterior al segle X se'n sap ben poc. Recentment, en els treballs de construcció d'una bassa a la riera de Sant Llorenç, dins el recinte de Can Guardiola, s'ha descobert un jaciment arqueològic de grans mamífers tals com mamuts, rinoceronts i entre els quals s'han trobat eines manufacturades de sílex d'entre 20.000 i 100.000 anys. Aquesta troballa evidencia que aquest lloc estava habitat en aquesta època. Quant a la vila actual, se sospita que el seu origen pot estar en una vila agrícola romana del segle I, situada en el lloc on es troba en l'actualitat l'Ermita de Sales, exceptuant algunes restes pre-romanes a la muntanya de Sant Ramon.

Edat mitjana

El mateix topònim "Viladecans" és difícil de datar. Cap a l'any 1000 es refereix l'existència d'un lloc cridat "canis vallis" que sembla coincidir amb el qual més tard es denominarà la "Vila de Canibus", depenent eclesiàsticament de Sant Climent de Llobregat, i que posteriorment s'anomenarà "Lloc de Sant Joan de Viladecans". L'any 1010 aquestes terres eren propietat del Monestir de Sant Cugat. El 29 d'abril de l'any 1011, va quedar registrat en un document per primera vegada el nom de Viladecans. L'any 1148, sota la denominació "Vila de Cans", reunia una petita agrupació de cases que el Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, que la va hipotecar al Bisbe de Barcelona per a pagar les despeses de la conquesta de Tortosa.

Durant el regnat de Jaume I d'Aragó, en el segle XIII, el poble va passar per les mans de diferents senyors, però no va ser fins a l'1 d'abril de 1265 quan es va fer la donació definitiva a favor de Guillem Burguès i els seus descendents.

Els pobles de Gavà i Viladecans van passar a ser propietat de la família Burguès-Santcliment, que els va posseir durant tres segles. El 1562 Enric d'Agullana va vendre el lloc de Viladecans i la Torre Burguesa (ara més coneguda pel nom de Torre Roja) a Hug Joan Fivaller de Palou, senyor de la Baronia d'Eramprunyà.

El 1652, Viladecans va passar a mans dels Barons de Sant Vicenç dels Horts i, en ple segle XVII, el senyor de Viladecans, Miquel de Torrelles, tenia al Remolar, a les Marines, una casa i un fortí amb dues peces d'artilleria, com a símbol del poder feudal dominant encara en la zona del delta de ponent del riu Llobregat.

Del Segle XVIII al XIX

Durant el segle XVIII es va produir la independència parroquial. Si històricament Viladecans havia depès de la parròquia de Sant Climent de Llobregat, a partir de 1746 formarà parròquia única: serà la parròquia del Lloc de Sant Joan de Vila de Cans. Malgrat que l'organització municipal existia amb anterioritat, no es coneix la data concreta del seu començament, però sí que en els segles XVI-XVII existia la Universitat del Poble, composta per l'alcalde i dos regidors (regidors).

Durant el segle XIX es va portar a terme la colonització del delta del Llobregat: tal com també es va fer en el poble veí de Gavà, es van conrear noves terres, anteriorment ermes. D'aquestes noves rompudes van sorgir topònims que indicaven la insalubritat de la zona: "les Filipines", "les Àfriques". Aquestes paraules denotaven l'existència de malalties com el paludisme i les febres tifoides, que van perdurar fins a principis del segle XX.

Del Segle XX fins a l'actualitat

Al segle XX, la característica principal de Viladecans ha sigut el seu explosiu creixement demogràfic, així com la transformació de les activitats econòmiques. De ser un poble bàsicament agrícola ha passat a ser un poble fonamentalment industrial. Aquesta dependència agrícola juntament amb l'establiment d'importants fàbriques, va fer de Viladecans un dels primers llocs on es van concentrar els immigrants de tota Espanya i del Nord d'Àfrica, principalment del Marroc.

La transformació soferta pel petit poble rural que era el Viladecans de començament del segle XX es comprendrà bastant bé amb les xifres estadístiques que fan referència a l'evolució de la població. La industrialització és tardana: no es desenvolupa fins ben entrat el segle XX. Els fets més importants són: l'establiment a Gavà, l'any 1920, de la factoria "Roca Radiadors", que aviat es va ampliar cap a terrenys de Viladecans; i la instal·lació el 1925 de la fàbrica de "Llevat Premsat, SA". Actualment predominen la metal·lúrgia, l'alimentació, la química i també les indústries relacionades amb el transport i la construcció.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Joan Masgrau PSUC 19/04/1979 --
1983–1987 Miguel García Fenosa / 1983 Jaume Montfort PSC 28/05/1983 --
1987–1991 Jaume Montfort PSC 30/06/1987 --
1991–1995 Jaume Montfort PSC 15/06/1991 --
1995–1999 Jaume Montfort PSC 17/06/1995 --
1999–2003 Jaume Montfort PSC 03/07/1999 --
2003–2007 Jaume Montfort / 2005 Carles Ruiz PSC 14/06/2003 --
2007–2011 Carles Ruiz Novella PSC 16/06/2007 --
2011–2015 Carles Ruiz Novella PSC 11/06/2011 --
2015–2019 Carles Ruiz Novella PSC 13/06/2015 --
2019-2023 n/d n/d 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --

La composició del Ple de l'Ajuntament de Viladecans des de les eleccions municipals de 2011 és: Partit dels Socialistes de Catalunya, 12 regidors (-1 respecte eleccions de 2007); Partido Popular, 5 regidors (+2); Convergència i Unió, 4 regidors (=); Iniciativa per Catalunya Verds - EUiA, 3 regidors (+1); Plataforma x Catalunya, 1 regidor (+1).

Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
33 31 28 204 544 1.088 1.237 1.323 1.194 1.244

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.551 2.990 3.803 4.294 7.508 24.483 43.222 48.018 48.989 48.989

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
53.235 54.840 56.112 58.213 60.033 61.168 62.573 64.077 65.188
 65.358

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
65.779
 66.168
 67.197
 66.720 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Viladecans ha estat durant el final del segle XX una població que ha rebut migració. Els anys 1965 amb un creixement absolut de 3.747 habitants, 1970 amb 3.671, 1974 amb 3.005 i 1975 amb 5.285 han estat els anys del segle XX amb un major creixement de població.[1]

Principals entitats esportives

Entitats de la ciutat

  • Castellers de Viladecans
  • Diables de Viladecans
  • Ca n'Amat[2]
  • Grallers de Viladecans
  • Colla del Mamut de Viladecans
  • Entitat Rudemón
  • Agrupaments escoltes (Caus)
    • Agrupament Escolta i Guia Sant Joan
    • Agrupament Escolta i Guia Garbí
    • Agrupament Escolta l'Espiga

Referències

  1. ↑ «Idescat. Territori. El municipi en xifres. Viladecans». [Consulta: 2 juliol 2015].
  2. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 133. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Viladecans
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Viladecans&oldid=16293114»