Viladecans
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Barcelona | ||||
Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
Comarca | Baix Llobregat | ||||
Població humana | |||||
Població | 66.677 (2023) (3.268,48 hab./km²) | ||||
Llars | 28 (1553) | ||||
Gentilici | Viladecanenc, viladecanenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 20,4 km² | ||||
Banyat per | mar Mediterrània | ||||
Altitud | 18 | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Carles Ruiz Novella | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 08840 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 08301 | ||||
Codi IDESCAT | 083015 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | viladecans.cat |
Viladecans és un municipi de la comarca del Baix Llobregat. Aquesta ciutat és veïna de Sant Climent de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Gavà.
Situació
El terme de Viladecans és a la dreta del Llobregat, a la Marina, entre els estanys de la Murtra i del Remolar, que són al límit del municipi amb els veïns de Gavà, a l'oest, i el Prat de Llobregat, a l'est. Al nord, el terme és accidentat pels darrers contraforts del massís del Garraf. La serra de Miramar el separa de Sant Climent de Llobregat, i el puig de Montbaig, també els separa d'aquest darrer municipi i del de Sant Boi de Llobregat.
A l'oest, el límit amb Gavà segueix la riera de Sant Llorenç i els camins del Pi Tort, de Regàs i de la Murtra fins a aquest estany. A més de la riera de Sant Llorenç, també anomenada de Llevatona, rega el terme la riera de Sant Climent o del Mas Fonts, i ambdues es perden en les marjals del delta, entre la via del ferrocarril i el camí antic de València, i es distribueixen per una xarxa de corredors que drenen les aigües vers els estanys indicats.
Història
De la història de Viladecans anterior al segle X se'n sap ben poc. Recentment, en els treballs de construcció d'una bassa a la riera de Sant Llorenç, dins el recinte de Can Guardiola, s'ha descobert un jaciment arqueològic de grans mamífers tals com mamuts, rinoceronts i entre els quals s'han trobat eines manufacturades de sílex d'entre 20.000 i 100.000 anys. Aquesta troballa evidencia que aquest lloc estava habitat en aquesta època. Quant a la vila actual, se sospita que el seu origen pot estar en una vila agrícola romana del segle I, situada en el lloc on es troba en l'actualitat l'Ermita de Sales, exceptuant algunes restes pre-romanes a la muntanya de Sant Ramon.
Edat mitjana
El mateix topònim "Viladecans" és difícil de datar. Cap a l'any 1000 es refereix l'existència d'un lloc cridat "canis vallis" que sembla coincidir amb el qual més tard es denominarà la "Vila de Canibus", depenent eclesiàsticament de Sant Climent de Llobregat, i que posteriorment s'anomenarà "Lloc de Sant Joan de Viladecans". L'any 1010 aquestes terres eren propietat del Monestir de Sant Cugat. El 29 d'abril de l'any 1011, va quedar registrat en un document per primera vegada el nom de Viladecans. L'any 1148, sota la denominació "Vila de Cans", reunia una petita agrupació de cases que el Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, que la va hipotecar al Bisbe de Barcelona per a pagar les despeses de la conquesta de Tortosa.
Durant el regnat de Jaume I d'Aragó, en el segle XIII, el poble va passar per les mans de diferents senyors, però no va ser fins a l'1 d'abril de 1265 quan es va fer la donació definitiva a favor de Guillem Burguès i els seus descendents.
Els pobles de Gavà i Viladecans van passar a ser propietat de la família Burguès-Santcliment, que els va posseir durant tres segles. El 1562 Enric d'Agullana va vendre el lloc de Viladecans i la Torre Burguesa (ara més coneguda pel nom de Torre Roja) a Hug Joan Fivaller de Palou, senyor de la Baronia d'Eramprunyà.
El 1652, Viladecans va passar a mans dels Barons de Sant Vicenç dels Horts i, en ple segle XVII, el senyor de Viladecans, Miquel de Torrelles, tenia al Remolar, a les Marines, una casa i un fortí amb dues peces d'artilleria, com a símbol del poder feudal dominant encara en la zona del delta de ponent del riu Llobregat.
Del Segle XVIII al XIX
Durant el segle XVIII es va produir la independència parroquial. Si històricament Viladecans havia depès de la parròquia de Sant Climent de Llobregat, a partir de 1746 formarà parròquia única: serà la parròquia del Lloc de Sant Joan de Vila de Cans. Malgrat que l'organització municipal existia amb anterioritat, no es coneix la data concreta del seu començament, però sí que en els segles XVI-XVII existia la Universitat del Poble, composta per l'alcalde i dos regidors (regidors).
Durant el segle XIX es va portar a terme la colonització del delta del Llobregat: tal com també es va fer en el poble veí de Gavà, es van conrear noves terres, anteriorment ermes. D'aquestes noves rompudes van sorgir topònims que indicaven la insalubritat de la zona: "les Filipines", "les Àfriques". Aquestes paraules denotaven l'existència de malalties com el paludisme i les febres tifoides, que van perdurar fins a principis del segle XX.
Del Segle XX fins a l'actualitat
Al segle XX, la característica principal de Viladecans ha sigut el seu explosiu creixement demogràfic, així com la transformació de les activitats econòmiques. De ser un poble bàsicament agrícola ha passat a ser un poble fonamentalment industrial. Aquesta dependència agrícola juntament amb l'establiment d'importants fàbriques, va fer de Viladecans un dels primers llocs on es van concentrar els immigrants de tota Espanya i del Nord d'Àfrica, principalment del Marroc.
La transformació soferta pel petit poble rural que era el Viladecans de començament del segle XX es comprendrà bastant bé amb les xifres estadístiques que fan referència a l'evolució de la població. La industrialització és tardana: no es desenvolupa fins ben entrat el segle XX. Els fets més importants són: l'establiment a Gavà, l'any 1920, de la factoria "Roca Radiadors", que aviat es va ampliar cap a terrenys de Viladecans; i la instal·lació el 1925 de la fàbrica de "Llevat Premsat, SA". Actualment predominen la metal·lúrgia, l'alimentació, la química i també les indústries relacionades amb el transport i la construcció.
Administració
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Joan Masgrau | PSUC | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Miguel García Fenosa / 1983 Jaume Montfort | PSC | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Jaume Montfort | PSC | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Jaume Montfort | PSC | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Jaume Montfort | PSC | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Jaume Montfort | PSC | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Jaume Montfort / 2005 Carles Ruiz | PSC | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Carles Ruiz Novella | PSC | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Carles Ruiz Novella | PSC | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Carles Ruiz Novella | PSC | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
La composició del Ple de l'Ajuntament de Viladecans des de les eleccions municipals de 2011 és: Partit dels Socialistes de Catalunya, 12 regidors (-1 respecte eleccions de 2007); Partido Popular, 5 regidors (+2); Convergència i Unió, 4 regidors (=); Iniciativa per Catalunya Verds - EUiA, 3 regidors (+1); Plataforma x Catalunya, 1 regidor (+1).
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Viladecans ha estat durant el final del segle XX una població que ha rebut migració. Els anys 1965 amb un creixement absolut de 3.747 habitants, 1970 amb 3.671, 1974 amb 3.005 i 1975 amb 5.285 han estat els anys del segle XX amb un major creixement de població.[1]
Principals entitats esportives
Entitats de la ciutat
- Castellers de Viladecans
- Diables de Viladecans
- Ca n'Amat[2]
- Grallers de Viladecans
- Colla del Mamut de Viladecans
- Entitat Rudemón
- Agrupaments escoltes (Caus)
- Agrupament Escolta i Guia Sant Joan
- Agrupament Escolta i Guia Garbí
- Agrupament Escolta l'Espiga
Referències
- ↑ «Idescat. Territori. El municipi en xifres. Viladecans». [Consulta: 2 juliol 2015].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 133. ISBN 84-393-5437-1.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Viladecans |