5 d'octubre
(S'ha redirigit des de: 5 de octubre)
| << | Octubre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs. Queden 87 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1923 - Barcelona: Es funda l’Editorial Joventut.[1]
- 1966 - Guinea Equatorial: per 20.000 pessetes, el primatòleg Jordi Sabater Pi hi compra Floquet de Neu, quan aquest tenia entre dos i tres anys.
- Resta del món
- 1838 - Larissa (Comtat de Cherokee, Texas): es produeix la massacre de Killough, l'últim atac dels amerindis contra colons blancs a l'est de Texas.
- 1908 - Bulgària declara la seva independència respecte de l'Imperi Otomà.
- 1910 - Portugal. Es proclama la república després del triomf de la revolució del 5 d'octubre.
- 1913 - Primer viatge amb avió sobre el Mediterrani.
- 1934 - Astúries. Els miners asturians se subleven contra el govern radical-cedista de la Segona República Espanyola.
- 1969 - Regne Unit: la BBC emet el primer episodi de Monty Python's Flying Circus, anomenat Whither Canada?.[2]
- 1988 - Xile: el dictador Augusto Pinochet és derrotat en el plebiscit.
- 2020 - Bixkek, Kirguizstan: esclaten fortes protestes per frau electoral. Entre la nit i la matinada de l'endemà, grups de manifestants van entrar al Parlament, l'oficina del president del país i l'ajuntament de la capital.[3]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1815 - Sant Cugat del Vallès: Josep Maria Bocabella i Verdaguer, llibreter i filantrop català, que ideà la construcció de la Sagrada Família (m. 1892).[4]
- 1897 - Barcelona: Gaspar Cassadó i Moreu, violoncel·lista i compositor català (m. 1966).[5]
- 1922 - Vilafranca del Penedès: Ramona Via i Pros, escriptora i llevadora catalana (m. 1992).[6]
- 1956 - Palma, Illes Balears: Jaume Matas i Palou, polític mallorquí, expresident del Govern de les Illes Balears i del PP de les Illes Balears.[7]
- 1959 - Barcelona: Toni Giménez i Fajardo, cantant, músic i compositor; animador musical per a infants; doctor en pedagogia.[8]
- 1961 - Figueresː Sílvia Soler i Guasch, periodista i escriptora catalana.[9]
- 1966 - Taradell, Osona: Albert Om i Ferrer, periodista català.[10]
- 1970 - Barcelona: Laura Borràs i Castanyer, filòloga i política catalana.[11]
- Resta del món
- 1640 - Lussac-les-Châteaux, Regne de França: Francesca Atenea de Rochechouart de Mortemart, Madame de Montespan, amant de Lluís XIV de França (m. 1707).[12]
- 1703 - East Windsor, Connecticut (EUA): Jonathan Edwards, teòleg i filòsof (m. 1758).[13]
- 1712 - Venècia, Itàlia: Francesco Guardi, pintor italià (m.1835).[14]
- 1713 - Langres, Haute-Marne, Regne de França: Denis Diderot, escriptor i filòsof enciclopedista francès (m. 1784).[15]
- 1781 - Praga, Bohèmia: Bernard Bolzano, matemàtic (m. 1848).[16]
- 1789 - Whitby, Yorkshire (Anglaterra), William Scoresby, científic i explorador anglès (m. 1857).[17]
- 1829 - Fairfield, Vermont, EUA: Chester A. Arthur, advocat i 21è president dels Estats Units (m. 1886).[18]
- 1869, Hèlsinki: Ellen Thesleff, pintora expressionista finlandesa (m. 1954).[19]
- 1878 - Arno Nadel, musicòleg, compositor, dramaturg, poeta i pintor jueu.
- 1878 - Evansville (Indiana, Estats Units): Louise Dresser, actriu de cinema estatunidenca.[20]
- 1879 - Baltimore, Maryland (EUA): Francis Peyton Rous, patòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1966 (m. 1970).[21]
- 1881 - Ringwood (Hampshire): Maxwell Armfield, il·lustrador i escriptor (m. 1972).[22]
- 1882 - Worcester, Massachusetts,(EUA): Robert Goddard, inventor i un dels pioners en el camp dels coets (m. 1945).[23]
- 1887 - Baiona, França: René Cassin, jurista i jutge francès, Premi Nobel de la Pau de l'any 1968 (m. 1976).[24]
- 1900 - Fuzhou, Fujian: Bing Xin, poetessa i novel·lista xinesa del segle xx (m. 1999).[25]
- 1908 - Texarkana, Texas (EUA): Joshua Logan, director de cinema i guionista estatunidenc.(m. 1988).[26]
- 1917 - Debrecen, Hongria: Magda Szabó, escriptora hongaresa, una de les millors novel·listes en llengua hongaresa (m. 2007).[27]
- 1920 - Estats Units d'Amèrica: Elizabeth Bugie Gregory, bioquímica estatunidenca que va identificar l'estreptomicina (m. 2001).[28]
- 1926 - Madrid, Espanya: Mariano Ozores Puchol, director de cinema i guionista espanyol.[29]
- 1930 - Breslau, Alemanya. Reinhard Selten, economista alemany, Premi Nobel d'Economia de 1994 (m. 2016).[30]
- 1936 - Praga, Txecoslovàquia: Václav Havel, escriptor i polític txec, President de la República Txeca (1993-2003), Premi Internacional Catalunya del 1995 (m. 2011).[31]
- 1939 - Solac, Gironda: Marie Laforêt, cantant i actriu francesa (m. 2019).[32]
- 1951 - Dún Laoghaire, Irlanda: Bob Geldof, intèrpret i compositor, actor i activista polític irlandès.[33]
- 1952 - Liverpool, Anglaterra: Clive Barker, escriptor, director de cine i artista visual anglès.[34]
- 1953 - Nanquín (Xina): Zhang Xinxin (xinès simplificat: 张辛欣),periodista, realitzadora de cinema i televisió,directora teatral, dissenyadora i escriptora xinesa.[35]
- 1958 - Bronx, Nova York (EUA): Neil deGrasse Tyson, astrofísic estatunidenc i divulgador científic.[36]
- 1975 - Reading, Berkshire, Anglaterra: Kate Winslet, actriu de cinema anglesa.[37]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1285 - Perpinyà: Felip III de França, rei de França entre 1270 i 1285 (n. 1245).[38]
- 1875 - Sabadell: Feliu Llonch i Mates, industrial tèxtil català (n. 1811).[39]
- 1921 - Vic: Joan Collell i Cuatrecasas, religiós català (n. 1864).[40]
- 1946 - Altea, Marina Baixa: Francesc Martínez i Martínez, historiador valencià (n. 1866).
- 1974 - Barcelona: Maria Plans i Macià, actriu catalana.[41]
- 1993 - Barcelona: Joaquim Soler i Ferret, escriptor i crític literari català, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.[42]
- 2007 - València: Matilde Salvador i Segarra, compositora i pintora valenciana (n. 1918).[43]
- 2011 - Cambrils: Josep Salceda i Castells, cronista oficial de la vila de Cambrils (n. 1923).[44]
- Resta del món
- 610 - Constantinoble, Imperi Romà d'Orient: Flavi Focas, emperador romà d'Orient del 602 al 610 (n. 547).[45]
- 1056 - Bodfeld, Saxònia: Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic, emperador (n. 1017).[46]
- 1805 - Ghazipur, Uttar Pradesh: Charles Mann Cornwallis, general i estadista britànic (n. 1738).[47]
- 1813 - Moravian 47, Ontario, Canadà: Tecumseh, líder dels shawnee (n. 1768).[48]
- 1880 - París, França: Jacques Offenbach, compositor i violoncel·lista alemany nacionalitzat francès (n. 1819).[49]
- 1941 - Louisville, Kentucky: Louis Brandeis, advocat estatunidenc, el primer membre jueu del Tribunal Suprem (n. 1856).[50]
- 1942 - San Franciscoː Dorothea Klumpke, astrònoma estatunidenca (n. 1861).[51]
- 1946 - Argyll and Bute, Escòciaː Grace Frankland, microbiòloga i bacteriòloga anglesa (n. 1858).[52]
- 1962 - París, França: Sylvia Beach, llibretera i editora nord-americana (n. 1887).[53]
- 1969 - Traverse City, Michigan: Walter Hagen, golfista estatunidenc (n. 1892).[54]
- 1974, Imolaː Ebe Stignani, màxima mezzosoprano de la seva època a Itàlia (n.1903).[55]
- 1976 - Coral Gables, Florida (EUA): Lars Onsager, químic estatunidenc d'origen noruec, Premi Nobel de Química de l'any 1968 (n. 1903).[56]
- 1981 - Nova York: Glòria Grahame, actriu estatunidenca de cinema, teatre i televisió.[57]
- 1986 - Chicago (EUA): Hal B. Wallis, productor cinematogràfic estatunidenc.(n. 1899).[58]
- 1995 - Englewood, EUA: Lillian Fuchs, violista, mestra i compositora (n. 1902).[59]
- 1996 - Colorado Springs, Colorado: Seymour Cray, matemàtic aplicat, informàtic i enginyer elèctric estatunidenc (n. 1925).[60]
- 2003 - Queens, Nova York: Neil Postman, professor universitari estatunidenc, crític de la cultura i teòric dels mitjans de comunicació (n. 1931).[61]
- 2004 - Londres, Regne Unit: Maurice Wilkins, biofísic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 pel seu descobriment de l'estructura de l'ADN (n. 1916).[62]
- 2008 - Cho Oyu, Nepal: Miha Valič, alpinista eslovè (n. 1978).[63]
- 2010 - Chambèri (França): Bernard Clavel, assagista i escriptor francès. Premi Goncourt de l'any 1968 (n. 1923).
- 2011 -
- Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Steve Jobs, fundador d'Apple i geni visionari (n. 1955).[64]
- Hampstead, Londres, Anglaterra: Bert Jansch, guitarrista, cantant i compositor escocès (n. 1943).[65]
- 2015 -
- Göteborg, Suècia: Henning Mankell, escriptor suec (n. 1948).[66]
- París: Chantal Akerman, directora de cinema belga (n. 1950).[67]
Festes i commemoracions
[modifica]- Dia Mundial dels Docents
- Santoral: sants Maure i Plàcid de Subiaco; Froilà de Lugo, bisbe; Atilà de Zamora, bisbe; Pere d'Imola, cavaller hospitaler; venerable Joan Collell i Cuatrecasas, prevere i fundador de les Serventes del Sagrat Cor; venerable Juan Bautista González, frare i fundador dels mercedaris descalços; beat Eribau d'Urgell, bisbe.
Referències
[modifica]- ↑ «L’Ajuntament de Barcelona reconeix l’Editorial Joventut». Editors.Cat. Associació d’Editors en Llengua Catalana, 24-02-2023. [Consulta: 6 setembre 2023].
- ↑ «Whither Canada?», 05-10-1969. [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Демонстранты полностью контролируют площадь «Ала-Тоо»» (en rus). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Josep Maria Bocabella i Verdaguer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Gaspar Cassadó i Moreu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Ramona Via i Pros | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑ «Jaume Matas i Palou | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «biografia». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «5 d'octubre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Albert Om i Ferrer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Laura Borràs i Castanyer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ Queralt, María Pilar. Reinas en la sombra : amantes y cortesanas que cambiaron la historia (en castellà). Madrid: EDAF, 2014, p. 87. ISBN 978-84-414-3440-0.
- ↑ «Jonathan Edwards | Biography, Beliefs, Sermons, Great Awakening, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 octubre 2021].
- ↑ «GUARDI, Francesco in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Denis Diderot» (en francès). [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Bernard Bolzano» (en francès). [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ «William Scoresby | British explorer» (en anglès). [Consulta: 5 octubre 2021].
- ↑ «Chester A. Arthur | Biography, Presidency, Accomplishments, & Facts» (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Ellen Thesleff (1869-1954) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2024].
- ↑ Slide, Anthony. The Encyclopedia of Vaudeville (en anglès). Univ. Press of Mississippi, 2012-03-12, p. 140. ISBN 978-1-61703-250-9.
- ↑ «Peyton Rous | American pathologist» (en anglès). [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Armfield, Maxwell Ashby (1881–1972), artist and writer» (en anglès). DOI: 10.1093/ref:odnb/9780198614128.001.0001/odnb-9780198614128-e-30765;jsessionid=6d63b1b42bbebf336cbd67f9182f945a. [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Robert Goddard | Biography and Facts» (en anglès). [Consulta: 5 octubre 2021].
- ↑ «René Cassin | French jurist» (en anglès). [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Bingxin» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ «Joshua Logan | American director and producer» (en anglès). [Consulta: 5 octubre 2021].
- ↑ «5 d'octubre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Angelova, Lidiya. «Elizabeth Bugie – the invisible woman in the discovery of streptomycin» (en anglès). The Scientista Foundation, 08-08-2018. [Consulta: 7 setembre 2020].
- ↑ «Mariano Ozores». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Reinhard Selten | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Vaclav Havel | Biography, Plays, & Facts» (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Marie Laforêt, la « Fille aux yeux d’or », est morte» (en francès). Le Monde, 03-11-2019.
- ↑ «Bob Geldof». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Clive Barker». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ Lévy, André. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «Neil deGrasse Tyson | Biography, Books, TV Shows, & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 octubre 2021].
- ↑ «Kate Winslet | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Philip III | king of France» (en anglès). [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Llonch, carrer de». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Venerabile Giovanni Collell y Cuatrecasas su santiebeati.it». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ Julio, Teresa. «Maria Plans i Macià». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre (reconeixement). [Consulta: 31 març 2021].
- ↑ «L'escriptor Joaquim Soler mor de càncer». Avui, 06-10-1993, pàg. 37.
- ↑ «Salvador, Matilde (1918-2007)». Biblioteca Nacional de España. datos.bne.es. [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Mor Josep Salceda i Castells, president honorífic de Revista Cambrils» (en catalan). [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Phocas | Emperor, Biography, History, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Henry III | Holy Roman emperor» (en anglès). [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Charles Cornwallis, 1st Marquess and 2nd Earl Cornwallis | British general and statesman» (en anglès). [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Tecumseh | Facts, Biography, & Significance» (en anglès). [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Jacques Offenbach | French composer» (en anglès). [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Louis Brandeis | United States jurist» (en anglès). [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ Reynolds, J. H. «Dorothea Klumpke Roberts» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 104, 2, 01-04-1944, pàg. 92–93. DOI: 10.1093/mnras/104.2.92b. ISSN: 0035-8711.
- ↑ «Grace Coleridge Toynbee Frankland (1858-1946) -...» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 5 setembre 2021].
- ↑ «Sylvia Beach». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 març 2020].
- ↑ «Walter Hagen | American golfer» (en anglès). [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Ebe Stignani Dies in Italy; Mezzo‐Soprano Was 67» (en anglès). The New York Times, 07-10-1974. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Lars Onsager | American chemist» (en anglès). [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Gloria Grahame Facts» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ «Hal B. Wallis | American film producer» (en anglès). [Consulta: 5 octubre 2021].
- ↑ «Lillian Fuchs - MusicBrainz». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Seymour R. Cray | American engineer» (en anglès). [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Neil Postman | American educator, media theorist, and social critic» (en anglès). [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Maurice Hugh Frederick Wilkins | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Miha Valic Takes Fatal Fall on Cho Oyu - Alpinist.com». [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Steve Jobs | Biography, Apple, & Facts» (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Bert Jansch | Scottish-born singer, songwriter, and musician» (en anglès). [Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑ «Henning Mankell | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ Reviriego, Carlos. «Chantal Akerman, Bruselas, 1950, París, 2015» (en castellà). El Cultural, 07-10-2015. [Consulta: 7 setembre 2020].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:5 d'octubre.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 5 d'octubre