Viquipèdia:II Nit de la Llengua al Món Digital/300 fets

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Articles prioritaris
Fet? Assignat a Id Tipus Article Desc Segle Dataini Datafi
Fet Fet! Leptictidium 1 Lingüístic Moneda Sikarra (6.474 octets) Dos dels vestigis més antics de topònims de Catalunya són una moneda amb la inscripció Sikarra (segle III aC) i l'estela romana dels Prats de Rei on diu Municipium Sigarrensis (segle I aC). s III aC - I aC -300 -100
KRLS 2 Lingüístic Topònim Empúries (40.190 octets) Empúries és un dels pocs noms de lloc catalans d'origen grec i significava 'mercat'. Apareix en nombroses fonts grecollatines (Polibi, Estrabó, Tit Livi, etc.) i en inscripcions en monedes (dracmes) entre els segles III i I aC. s III aC - I aC -300 -100
Fet Fet! Tiputini 3 Lingüístic Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell (3.697 octets) L'Acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell , escrita en llatí al voltant de l'any 860, recull els primers noms de lloc amb forma plenament catalana, com Ferrera o Palomera, al Pallars. 860 860 860
Fet Fet! Tiputini 4 Lingüístic Jurament de Radulf Oriol (5.049 octets) El document més antic conservat en català segurament és el Jurament de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047). Exemplifica l'avenç del català en l'escriptura, un camp fins aquell moment exclusiu del llatí. 1028 - 1047 1028 1047
Tiputini 5 Lingüístic Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell (998 octets) El Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell (1098-1112) és un text ja escrit completament en català que presenta una gran riquesa de noms propis de persona 1098 - 1112 1098 1112
6 Històric Repoblació de les Terres de l'Ebre i del pla de Lleida (4.850 octets) Ramon Berenguer IV conquereix Tortosa (1148) i Lleida (1149). Amb la repoblació de les Terres de l'Ebre i del pla de Lleida fa possible l'expansió del català més enllà de la seva àrea constitutiva (la Catalunya Vella o comtal). 1148 1148 1148
Fet Fet! CLpuntCAT 7 Lingüístic Liber iudiciorum (39.772 octets) La traducció al català (s. XII) del Liber iudiciorum, conjunt de lleis formada al segle VII, vigent a l'inici de l'edat mitjana, representa un esforç de la prosa catalana escrita per adaptar els recursos de la llengua llatina culta. s XII 1101 1200
Fet Fet! Davidpar 8 Lingüístic Homilies d'Organyà (6.617 octets) Les Homilies d'Organyà (segles XII-XIII) són un dels textos antics més coneguts en català. Són la traducció d'uns sermons al català escrits en occità i mostren l'ús de la llengua catalana en la predicació adreçada al poble. s XII - XIII 1101 1300
9 Polític Usatge (1.092 octets) Els Usatges, compilació de lleis i costums escrita en llatí al segle XII, es tradueixen al català durant el segle següent per resoldre problemes legals de la societat feudal. La traducció reflecteix l'extensió del català. s XII 1101 1200
10 Històric Conquesta de Mallorca (22.805 octets), Eivissa i Formentera (8.471 octets) i Menorca (8.028 octets) Durant el segle XIII, Jaume I conquereix Mallorca, Eivissa i Menorca, que formen el Regne de Mallorca. La repoblació de les Illes comporta l'extensió més important del domini de la llengua catalana cap a la Mediterrània. s. XIII 1201 1300
11 Històric Conquesta del País Valencià (18.089 octets) Al segle XIII Jaume I completa la conquesta del País Valencià (s'inicia al XII) amb la presa de València i d'Alacant. Neix el Regne de València i el català s'estén fins al que serà la frontera sud del seu domini lingüístic. s. XIII 1201 1300
Fet Fet! KRLS 12 Lingüístic Cronicó de Perpinyà (1.246 octets) El Cronicó de Perpinyà, de la segona meitat segle XIII, combina materials de fonts occitanes amb d'altres d'origen rossellonès i empordanès. Recull trets característics de l'àrea rossellonesa i també aspectes de la llengua occitana. s. XIII 1201 1300
13 Polític Furs de València (11.619 octets) Els Furs de València de 1261 són la primera compilació de costums, lleis i privilegis del Regne de València a partir de Jaume I. Aquesta versió suposa l'ús inicial del català en la redacció dels textos legislatius al País Valencià. 1261 1261 1261
Fet Fet! MartaPiera 14 Lingüístic Costums de Tortosa (7.880 octets) Els Costums de Tortosa (1272) és un text redactat directament en català, representatiu de l'inici d'una nova etapa en la història de la llengua catalana escrita, ja que supera el període arcaic de la llengua. 1272 1272 1272
15 Lingüístic Crònica de Bernat Desclot (7.564 octets) El Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot (1283-1288) reflecteix el prestigi del català com a llengua de cultura, amb un model consolidat i legitimat per l'autoritat del rei. 1283 - 1288 1283 1288
16 Social Llibre de Sent Soví (17.255 octets) El Llibre de Sent Soví (1324) és el primer receptari escrit en català que s'ha conservat i un dels més antics d'Europa no escrits en llatí. Conté més de 200 receptes, que presenten algunes de les bases de la cuina catalana actual. 1324 1324 1324
17 Lingüístic Crònica de Ramon Muntaner (16.923 octets) La Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) és un bon exemple de la historiografia oficial, amb una funció gairebé propagandística. L'autor va ser testimoni directe de molts dels esdeveniments que narra. 1325 - 1328 1325 1328
18 Lingüístic Llibre dels fets del rei en Jaume (29.345 octets) El Llibre dels fets, escrit pel rei Jaume I al final del segle XIII, és un magnífic exemple de la historiografia reial, que reflecteix, a més, el prestigi de la llengua catalana en aquell període. s XIII 1201 1300
19 Lingüístic Llibre del Consolat de Mar (23.425 octets) La formació d'un model culte de la llengua catalana assoleix la plenitud durant el segle XIV, amb textos com el Llibre de Consolat de Mar, que recopila les lleis i els costums marítims dels drets anteriors. x XIV 1301 1400
20 Polític Ordinacions de Pere el Cerimoniós (11.865 octets) Pere III, el Cerimoniós, fixa a les Ordinacions de 1344 el funcionament de la Cancelleria Reial, veritable focus cultural a partir de mitjan segle XIV. El text és una mostra de l'ordenació detallada de l'administració reial. 1344 1344 1344
bufalilull 21 Social Regiment de preservació de pestilència (2.154 octets) El Regiment de preservació de pestilència (1348), del metge Jaume d'Agramunt, és un tractat sobre la pesta, que va assolar Europa el 1347 i va arribar a Catalunya el 1348. És una mostra de l'ús del català en les obres científiques. 1348 1348 1348
22 Lingüístic Llibre d'Evast e Blanquerna (6.957 octets) El Llibre d'Evast e Blanquerna (1283), obra de Ramon Llull, s'ha considerat sovint la primera novel·la en català. És un pas més en l'evolució de la llengua catalana per assolir l'ús en tots els camps de la literatura. 1283 1283 1283
23 Lingüístic Crònica de Pere el Cerimoniós (5.816 octets) La Crònica de Pere el Cerimoniós (revisada cap al 1385) és la quarta de les grans cròniques, escrita per ordre del mateix rei, segurament amb la seva participació. El text ja s'allunya del món medieval i s'acosta al Renaixement. 1385 1385 1385
24 Social Lo Cristià (8.271 octets) Lo Cristià (1379-1386) és una obra inacabada de Francesc Eiximenis, un dels autors més llegits d'aquell moment històric que va tenir una gran influència pública. El text és una veritable enciclopèdia de la vida medieval. 1379 - 1386 1379 1386
25 Lingüístic Lo somni (5.706 octets) Lo somni (1399), de Bernat Metge, és una de les obres cabdals de la literatura catalana, a l'inici de la recepció de l'Humanisme a Catalunya. La prosa de Metge és una de les mostres més brillants de la prosa catalana antiga. 1399 1399 1399
26 Polític Mort de Martí l'Humà (29.436 octets) Martí l'Humà, últim rei de la dinastia catalana de la Corona catalonoaragonesa, mor sense successió (1410). El període d'interregne de dos anys s'acaba amb el Compromís de Casp (1412) i l'entronització de la dinastia castellana. 1410 - 1412 1410 1412
27 Històric Compromís de Casp (76.101 octets) Compromís de Casp (1412). Martí l'Humà mor sense descendència i elegeixen rei de la Corona catalanoaragonesa el castellà Ferran I de Trastàmara, en detriment dels drets del comte d'Urgell, Jaume II. 1412 1412 1412
28 Lingüístic Disputa de l'ase (3.156 octets) El franciscà mallorquí Anselm Turmeda escriu la Disputa de l'ase (1417-1418). L'obra, redactada en català, té un gran ressò i és traduïda a altres llengües: alemany, castellà i francès. 1417 - 1418 1417 1418
29 Històric Conquesta de Nàpols (42 octets) Amb Alfons IV, el Magnànim, Catalunya assoleix la seva màxima expansió mediterrània amb la incorporació del regne de Nàpols, on s'estableix el 1432. Hi crea una cort fastuosa de caràcter renaixentista i una gran biblioteca. 1432 1432 1432
30 Lingüístic Curial e Güelfa (15.847 octets) Curial e Güelfa (1435-1462) és una novel·la cavalleresca, d'autor anònim, de gran mèrit literari i lingüístic. Representa una de les temptatives més originals d'innovació d'aquest gènere en l'àmbit europeu. 1435 - 1462 1435 1462
31 Social Misteri d'Elx (13.933 octets) El Misteri d'Elx, de mitjan segle XV, és una representació dramàtica totalment cantada del misteri de la mort i l'assumpció de Maria, continuada fins avui, que se celebra el 15 d'agost a la basílica de Santa Maria d'Elx. x XV 1401 1500
32 Social Mort d'Ausiàs Marc (48.708 octets) El 1459 mor, a València, Ausiàs Marc, un dels poetes més destacats del Segle d'Or valencià. La seva obra, que supera el gènere trobadoresc, té una gran repercussió en els segles XVI i XVII, fins i tot en la lírica castellana. 1459 1459 1459
33 Social Espill (Jaume Roig) (19.972 octets) Jaume Roig és un metge valencià autor de l'Espill o el Llibre de les dones (1461), una de les obres més emblemàtiques del Segle d'Or valencià. Escrita en vers i en català, té un gran valor literari i social, de caràcter misogin i satíric, 1461 1461 1461
34 Històric Guerra de Catalunya contra Joan II (35 octets) 1474-1493. En la guerra de Catalunya contra Joan II, el rei francès Lluís XI li promet enviar-li homes. Joan hipoteca el Rosselló i la Cerdanya en favor del sobirà francès, que els envaeix, precedent de l'annexió a França el 1659. 1474 - 1493 1474 1493
35 Polític Mort de Joan II (19.916 octets) Quan mor Joan II (1479) puja al tron el seu fill Ferran, casat amb Isabel la Catòlica, reina de Castella i Lleó des del 1474, fet que comporta la unió dinàstica d'ambdues corones, en detriment de la catalonoaragonesa. 1479 1479 1479
36 Lingüístic Tirant lo Blanc (14.327 octets) El Tirant lo Blanc (1490), de Joanot Martorell, és l'obra més representativa de les lletres valencianes, una novel·la que transcendeix la simple narració de cavalleries per oferir en català l'univers i la cultura de l'home medieval. 1490 1490 1490
37 Lingüístic Regiment de la cosa pública (2.650 octets) L'autor valencià Joan Roís de Corella (1435-1497) promou l'edició impresa d'obres anteriors, com ara el Regiment de la cosa pública, de Francesc Eiximenis. Es mou en els cercles aristocràtics i cultes de l'època. 1435 - 1497 1435 1497
38 Social Isabel de Villena (17.953 octets) Isabel de Villena, religiosa i escriptora valenciana del segle XV, reuneix al seu voltant un nodrit grup d'autors que reconeixen la seva altura intel·lectual. És la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana. s XV 1401 1500
bufalilull 39 Lingüístic Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols (3.442 octets) Les Regles d'esquivar vocables o mots grossers o pagesívols és un conjunt de normes d'ús de mots, sovint reduïdes al mot considerat incorrecte seguit pel correcte. Sembla que tot el conjunt es redacta entre el 1492 i el 1497. 1492 - 1497 1492 1497
40 Polític Unió de les corones d'Aragó i de Castella (190.432 octets) Amb Carles I s'uneixen definitivament les corones d'Aragó i de Castella. El 1519 jura les Constitucions catalanes i esdevé emperador. Convoca corts generals diversos cops a Montsó. És l'últim rei a dirigir-se oficialment en català. 1519 1519 1519
41 Històric Revolta de les Germanies (19.563 octets) La Guerra de les Germanies (1519-1523) és una revolta popular al País Valencià i a Mallorca, derrotada per les tropes reials. Aquest fet comporta la refermança de la noblesa, progressivament castellanitzada i la derrota del poble. 1519 - 1523 1519 1523
42 Lingüístic Blanquerna (6.957 octets) El 1521 s'edita Blanquerna, la primera publicació impresa de Ramon Llull. El seu editor, Joan Bonllavi, va fer-ne una versió modernitzada per difondre la doctrina lul·lista en el període renaixentista. 1521 1521 1521
43 Històric Regnat de Felip II de Castella (28.487 octets) Durant el seu regnat (1527-1598), Felip I (II de Castella) estableix la capital definitiva de la cort a Madrid el 1561, amb un caràcter plenament castellà. Manté, però, una actitud respectuosa amb les institucions catalanes. 1527 - 1598 1527 1598
Fet Fet! Planvi 44 Social Concili Provincial Tarraconsense de 1598 (1.658 octets) En aplicació de les disposicions del Concili de Trento, als Concilis Provincials Tarraconenses (1598- 1602) s'aprova que la llengua pastoral i dels llibres sagramentals sigui el català. 1598 - 1602 1598 1602
45 Social Corts de Montsó-Binèfar (8.572 octets) En les Corts Generals de 1585, reunides a Montsó, els catalans protesten per la política eclesiàstica castellanitzadora de la monarquia. 1585 1585 1585
46 Polític Expulsió dels moriscos (20.820 octets) Felip III promou l'expulsió dels moriscos el 1610, seguint la uniformització dogmàtica iniciada pels Reis Catòlics. La comunitat morisca és l'únic reducte lingüístic impermeable al projecte d'assimilació lingüística de la monarquia. 1610 1610 1610
47 Lingüístic Sumari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d'honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya (812 octets) El Sumari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d'honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya (1628) és una obra d'Andreu Bosch, historiador i jurista de Perpinyà. Conté una defensa de l'ús públic de la llengua catalana. 1628 1628 1628
48 Polític Comte duc d'Olivares (7.246 octets) El comte duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV de Castella, promou un intent d'unificació dels regnes peninsulars el 1623-1643, basat en l'hegemonia de Castella. Els catalans s'hi revolten i provoquen la Guerra dels Segadors. 1623 - 1643 1623 1643
49 Històric Tractat dels Pirineus (16.013 octets) El 1659 Lluís XIV de França i Felip IV de Castella signen el Tractat dels Pirineus, pel qual el Rosselló, el Conflent i l'Alta Cerdanya, excepte Llívia, passen al domini francès, malgrat l'oposició dels seus habitants. 1659 1659 1659
50 Social L'article Imposició del francès no existeix. El 1682 s'obliga a dominar bé el francès per ocupar càrrecs públics o exercir ocupacions liberals a la Catalunya del Nord, incorporada al Regne de França. El 1698 s'imposa el francès en els llibres d'actes. 1682 1682 1682
51 Històric Guerra de Sucessió (136.147 octets) La Guerra de Successió (1702-1714) la disputen la dinastia dels Àustria i dels Borbó. Venç el borbó Felip V, que emprèn l'eliminació de la nació catalana i de la seva llengua 1702-1714 1702 1714
52 Històric Batalla d'Almansa (9.957 octets) A la Batalla d'Almansa (1707) la victòria dels borbons, encapçalats pel duc de Berwick, suposa la submissió del País Valencià, que va perdre l'autonomia política i va ser sotmès a la llengua castellana 1707 1707 1707
53 Polític Decrets de Nova Planta (208.237 octets) Els diversos decrets de Nova Planta que imposa Felip V, dictas entre 1707 i 1716, per la seva victòria en la Guerra de Successió, persegueixen la desaparició del català i de la nació catalana. 1707-1716 1707 1716
54 Històric Tractat d'Utrecht (29.219 octets) Amb el Tractat d'Utrecht (1713), la Gran Bretanya conserva Menorca, que havia ocupat l'any 1708. La llengua catalana s'hi conserva, sense voluntat d'aniquilar-la i d'imposar-hi la llengua anglesa. 1713 1713 1713
55 Polític Batalla de l'11 de setembre (50.877 octets) Onze de Setembre de 1714. Rendició de Barcelona després del setge de catorze mesos a què la va sotmetre l'exèrcit de Felip V de Castella durant la Guerra de Successió. Es commemora cada any com la Diada Nacional de Catalunya. 1714 1714 1714
56 Polític José Patiño Rosales (8.115 octets) José Patiño, intendent del Principat de Catalunya el 1715, té l'encàrrec d'elaborar un informe per a l'aplicació de les mesures repressives del Decret de Nova Planta contra Catalunya. Imposa el castellà en l'àmbit de la Justícia. 1715 1715 1715
57 Polític Conquesta de Sardenya (15.807 octets) Felip V conquereix l'illa de Sardenya a mitjan 1717, i hi introdueix un nou sistema de govern, que estableix per la força que totes les actuacions es facin en castellà. 1717 1717 1717
58 Polític Representació (746 octets) Representació és un document de l'any 1760 en què vuit diputats de l'antiga Corona d'Aragó presenten al rei Carles III una relació de greuges per reclamar la recuperació de la llengua catalana i de les institucions autòctones. 1760 1760 1760
59 Polític L'article Reial Cèdula de Carles III no existeix. La Reial Cèdula de Carles III és un decret del rei de l'any 1768 que obliga a introduir la llengua castellana a l'ensenyament i a la Justícia. Ja el 1764 el rei exigeix l'ús del castellà en el terreny del comerç. 1768 1768 1768
atenea14 60 Social Universitat de Cervera (49.228 octets) Al segle XVIII la Universitat de Cervera és l'única reconeguda a Catalunya, com a instrument de castellanització general. Té privilegis en l'edició de llibres de text, que alguns professors usen en benefici de la llengua catalana. s XVIII 1701 1800
Fet Fet! ChiccoRodeo 61 Lingüístic Instruccions per l'ensenyança de minyons (57 octets) Baldiri Reixach (1703-1871) és l'autor de l'obra Instruccions per l'ensenyança de minyons (1749), un llibre que, sense aparentar que era escolar, s'aprofita per defensar la llengua catalana en l'ensenyament als infants. 1749 1749 1749
62 Social L'article Castellanització en l'àmbit de l'ensenyament no existeix. Al segle XVIII la jerarquia eclesiàstica afavoreix el procés de castellanització en l'àmbit de l'ensenyament i de la catequesi. La reacció de les classes populars respecte a aquesta actitud és inequívocament de rebuig. s XVIII 1701 1800
Fet Fet! dteixidor 63 Social Il·lustració (40.591 octets) La Il·lustració és un moviment intel·lectual situat entre la revolució anglesa de 1688 i la revolució francesa de 1789. Contribueix als avenços econòmics i en la concepció de l'home i del món, però recorre al castellà i rebutja el català. 1688 - 1789 1688 1789
64 Lingüístic Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís (12.886 octets) L'historiador, filòleg i polític Antoni de Capmany (1742-1813), membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, escriu sempre en castellà. Sobre el català opina que és un idioma antic, provincial i mort per a les lletres. 1742 - 1813 1742 1813
65 Lingüístic Gramàtica del català (22.951 octets) i L'article Diccionaris en català no existeix. Alguns erudits de la segona meitat del segle XVIII i inicis del segle XIX reclamen tenir una bona gramàtica i un bon diccionari, ja que la repressió havia malmès l'idioma. s XVIII-XIX 1750 1825
66 Lingüístic Carles Ros i Hebrera (8.760 octets) Carles Ros (1703-1773), escriptor i filòleg, és un dels impulsors de la recuperació del català i precursor del renaixement literari valencià. Recorre, però, al castellà en la redacció d'algunes obres, fenomen normal al segle XVIII. 1703 - 1773 1703 1773
67 Lingüístic Manuel Joaquim Sanelo (5.753 octets) El lexicògraf Manuel Sanelo (1760-1829) és un dels que inicia la recuperació del català. Deixa inacabat un Diccionario valenciano-castellano. Col·labora al Diario de Valencia sobre aspectes conflictius d'ortografia catalana. 1760 - 1829 1760 1829
68 Social Renaixença (49.293 octets) El segle XIX és el de la recuperació de la llengua catalana i l'aparició del sentiment polític nacionalista. Per tot el desenvolupament cultural, social, econòmic i polític és conegut com la Renaixença. s XIX 1801 1900
69 Lingüístic Joan Baptista Escorihuela (1.782 octets) Joan Baptista Escorihuela (1753-1817) és poeta i impressor. Defensa i divulga la importància de l'ús del català, especialment en la literatura de creació. Publica petites peces literàries de gèneres diversos als diaris de València. 1753 - 1817 1753 1817
70 Històric Guerra del Francès (51.000 octets) La Guerra del Francès, invasió de les tropes franceses napoleòniques als Països Catalans (1808-1814), és un entrebanc al camí cap a la Renaixença. Els francesos, però, respecten l'ús del català i no imposen el francès en exclusiva. 1808 - 1814 1808 1814
71 Lingüístic Antoni Febrer i Cardona (13.785 octets) Antoni Febrer (1761-1841), gramàtic i escriptor de la tradició menorquina interessada per la normativa del català, té idees innovadores sobre la preceptiva gramatical i una convicció ferma sobre la unitat de la llengua catalana. 1761 - 1841 1761 1841
72 Lingüístic Gaspar Melchor de Jovellanos (15.456 octets) L'escriptor i polític asturià Gaspar Melchor María de Jovellanos (1744-1811) és desterrat a Mallorca per les seves idees antiborbòniques i contra els afrancesats. Reclama que s'ensenyi la llengua catalana a les escoles de l'illa. 1744 - 1811 1744 1811
73 Social L'article Polèmica entre Manuel Sanelo i Joan Baptista Escorihuela no existeix. Primer al Diario de Barcelona i després al Diario de Valencia, entre 1796 i 1802 Manuel Sanelo, lexicògraf, i Joan Baptista Escorihuela, poeta i impressor, polemitzen sobre el català i sobre la normativa ortogràfica i gramatical. 1796 - 1802 1796 1802
74 Lingüístic Fèlix Amat de Palou i Pont (9.018 octets) El lexicògraf Fèlix Amat de Palou (1750-1824) aporta materials per al Diccionario catalán-castellano-latino (1803-1805), per conduir correctament els parlants catalans a la llengua castellana, considerada la llengua de prestigi. 1803 - 1805 1803 1805
75 Lingüístic Antoni Febrer i Cardona (13.785 octets) L'escriptor menorquí Antoni Febrer i Cardona (1761-1841) és un dels primers gramàtics moderns que estudia la llengua catalana sense basar-se en la comparació amb la castellana. Es considera un precedent de Pompeu Fabra. 1761 - 1841 1761 1841
76 Social Diari de Buja (3.087 octets) Les Balears esdevenen un centre d'activitat cultural. A Mallorca, el 1812 es publica el primer periòdic en català: Diari de Buja, editat per Miquel Ferrer i Bauçà. Primera mostra de periodisme polític en català; va ser prohibit l'any següent. 1812 - 1813 1812 1813
77 Social Diari de Barcelona (36 octets) El Diario de Barcelona, nascut el 1792, el més antic de l'Estat espanyol, passa a publicar-se el 1810, durant l'ocupació napoleònica, amb el nom de Diari de Barcelona i del Govern de Catalunya, i es redacta en català i francès. 1810 1810 1810
Fet Fet! Chiccorodeo 78 Lingüístic Josep Pau Ballot i Torres (7.222 octets) El gramàtic i pedagog Josep Pau Ballot (1747-1821) és l'autor de la primera gramàtica moderna publicada al Principat: Gramàtica i apologia de la llengua catalana (1815), redactada durant la Guerra del Francès. 1815 1815 1815
79 Lingüístic L'article Lo Nou Testament no existeix. La traducció al català del Nou Testament, editada a Londres l'any 1832, és una obra significativa i excepcional per la seva qualitat en la producció del segle XIX. Contribueix a fer conèixer el català a tot el món. 1832 1832 1832
80 Social Romanticisme (29.376 octets) Al segles XVIII i XIX, el Romanticisme a Catalunya frena la tendència dels escriptors a expressar-se exclusivament en castellà, perquè es basa en la potenciació del sentiment nacional i l'interès pel passat històric. s XVIII - XIX 1701 1900
81 Social El Mole (16.745 octets) El periòdic satíric d'idees liberals escrit en català El Mole apareix a València el 1837. És capdavanter de la Renaixença, per la seva defensa fervent de la llengua catalana i per la recuperació de la consciència valenciana. 1837 1837 1837
82 Lingüístic Joaquim Rubió i Ors (11.198 octets) L'escriptor i professor Joaquim Rubió i Ors (1818-1899) reclama la tornada a Barcelona de la Universitat, usurpada al segle XVIII. Defensor de la llengua catalana, escriu poesia patriòtica amb el pseudònim Lo Gaiter del Llobregat. 1818 - 1899 1818 1899
83 Lingüístic Pere Labèrnia Esteller (13.867 octets) Sota els auspicis de l'Acadèmia de Bones Lletres, el lexicògraf i gramàtic Pere Labèrnia (1802-1860) publica el Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina (1839), model per a futurs treballs. 1839 1839 1839
84 Social Josep Climent, bisbe de Barcelona (8.534 octets) Josep Climent, bisbe de Barcelona, introdueix al segle XVIII el bilingüisme en l'ensenyament primari, estratègia de salvar la llengua catalana en un context en què el rei Carles III obligava a usar el castellà. s XVIII 1701 1800
85 Històric Societat Maonesa de Cultura (993 octets) Pel Tractat d'Utrecht (1713), Menorca no depèn dels Borbons, sinó de la Corona anglesa, que assegura la continuïtat de la llengua catalana. A la Societat Maonesa de Cultura, creada l'any 1778, la llengua obligatòria és el català. 1713 1713 1713
86 Polític L'article Imposició del francès no existeix. A la Catalunya del Nord, el 1700 el rei Lluís XIV aplica un edicte per prohibir l'ús del català en la documentació pública. S'hi imposà la llengua francesa, no coneguda per les classes més populars, que es mantenen fidels al català. 1700 1700 1700
87 Social Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (7.132 octets) Malgrat que la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona no empra gairebé mai la llengua catalana en les seves actuacions, significa un impuls en la recuperació de la consciència nacional a finals del segle XVIII. s XVIII 1701 1800
88 Social Antoni de Bofarull i de Brocà (11.330 octets) L'escriptor, historiador i gramàtic Antoni de Bofarull (1821-1892) contribueix a la restauració dels Jocs Florals. Publica la primera novel·la romàntica en català: L'orfeneta de Menàrguens o Catalunya agonitzant (1862). 1862 1862 1862
89 Social Marià Aguiló i Fuster (10.480 octets) L'escriptor i filòleg Marià Aguiló (1825-1897) és el personatge més destacat en el moviment de la Renaixença de les Illes Balears. Pont eficaç en les relacions entre Mallorca i Catalunya, influeix en tots els Països Catalans. 1825 - 1897 1825 1897
90 Social Tomàs Villarroya i Sanz (1.509 octets) L'escriptor Tomàs Vilarroya (1812-1856) ha estat considerat l'iniciador de la Renaixença al País Valencià. Es manifesta sempre en defensa de la llengua catalana i contra la submissió a la castellana. 1812 - 1856 1812 1856
91 Social La Palma (revista) (5.462 octets) La Palma (1840-1841) és un setmanari d'història i de literatura, manifestació del Romanticisme de Mallorca. Es redacta sempre en castellà. 1840 - 1841 1840 1841
92 Lingüístic Teodor Llorente Olivares (20.960 octets) Teodor Llorente i Olivares (1836-1911) és un escriptor, periodista i polític valencià. Gràcies a la influència de l'escriptor i filòleg mallorquí Marià Aguiló deixa d'escriure la seva obra en castellà i es decantà pel català. 1836 - 1911 1836 1911
93 Lingüístic L'article Normativització de la llengua catalana no existeix. Al segle XIX, hi ha una situació de caos normatiu a tots els Països Catalans, perquè el català és una llengua escapçada i marginada. La normativització de la llengua catalana està per fer i és urgent que s'establís. s XIX 1801 1900
94 Social Lo verdader catalá (8.801 octets) Lo Vertader Català és una revista religiosa quinzenal que apareix el 1843 i es pot considerar un precedent periodístic de la Renaixença. Defensa l'ús de la llengua catalana i anima a la represa de la tradició literària. 1843 1843 1843
95 Lingüístic Manuel Milà i Fontanals (12.357 octets) Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) és un filòleg i escriptor català que intervé activament en les polèmiques sobre la unificació de l'ortografia de finals del segle XIX. És un gran historiador de la literatura catalana medieval. 1818 - 1884 1818 1884
96 Social Jocs Florals (19.836 octets) El 1859, un grup d'intel·lectuals, entre els quals Manuel Milà i Fontanals i Joaquim Rubió i Ors, demana a l'Ajuntament de Barcelona la restauració dels Jocs Florals o de la Gaia Ciència, que el rei Joan I va instituir l'any 1393 1859 1859 1859
97 Lingüístic Jacint Verdaguer i Santaló (93.566 octets) Jacint Verdaguer (1845-1902) és un escriptor i sacerdot del corrent del Romanticisme. La llengua de la seva obra és magistral en la combinació harmònica de les solucions més cultes i les populars. 1845 - 1902 1845 1902
98 Polític Valentí Almirall i Llozer (12.926 octets) Valentí Almirall (1841-1904) és un polític, advocat i escriptor, figura molt rellevant del ressorgiment polític català. El 1868 funda el Partit Republicà Federal a Catalunya i és elegit president del Club de Federalistes. 1868 1868 1868
99 Lingüístic Àngel Guimerà i Jorge (25.307 octets) El dramaturg, poeta i periodista Àngel Guimerà (1845-1924) forma part del corrent del Romanticisme històric. Va ser membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (1911). 1845 - 1924 1845 1924
100 Social El Diari Català (30 octets) El 4 de maig de 1879, festa dels Jocs Florals, s'inicia la publicació del primer diari en llengua catalana, El Diari Català, impulsat per Valentí Almirall. 1879 1879 1879
101 Social Oda a la Pàtria (7.823 octets) El 1833 Bonaventura Carles Aribau escriu L'oda a la pàtria al diari El Vapor. Consta de sis estrofes de versos alexandrins i reflecteix l'enyorança de Catalunya i enalteix la llengua catalana. Es considera l'inici de la Renaixença. 1833 1833 1833
102 Lingüístic Narcís Oller i Moragas (47.737 octets) L'escriptor i periodista Narcís Oller (1846-1930) és considerat el creador de la novel·la catalana moderna. Entre 1882 i 1892 escriu les novel·les més destacades: L'Escanyapobres, Vilaniu , La bogeria i, especialment, La febre d'or. 1846-1930 1846 1930
103 Social La premsa del segle XIX (112.658 octets) (redirecció) A mitjan segle XIX, la premsa esdevé mitjà de comunicació general. Es creen, entre altres, El Noticiero Universal (1888), Las Noticias (1896), La Vanguardia (1881). A València, Las Provincias (1865). A Mallorca, La Almudaina (1894). s XIX 1801 1900
104 Lingüístic L'Avenç (11.596 octets) Per fer la codificació de la llengua catalana, cal evitar que cada territori dels Països Catalans fixi la seva pròpia. Publicacions com L'Avenç (1881), no accepten que ningú escrigui amb trets dialectals ortogràfics o d'altra mena. 1881 1881 1881
105 Social L'article Codificació de la llengua catalana no existeix. Una de les preocupacions més destacades del moviment de la Renaixença és l'intent de codificació de la llengua catalana. S'elaboren molts diccionaris vocabularis i gramàtiques i s'enceten diverses polèmiques sobre qüestions gramaticals i lèxiques. 0
106 Social Lo Gay Saber (1.649 octets) Lo Gay Saber es considera el primer setmanari literari català, i es comença a editar l'any 1868. El seu fundador és Francesc Pelagi Briz. 1868 1868 1868
107 Social La Campana de Gràcia (13.207 octets) El 1870 es comença a publicar a Barcelona el setmanari satíric popular La Campana de Gràcia. Inicialment era bilingüe, però es redacta només en català a partir del número 26, al novembre del mateix any. 1870 1870 1870
108 Social L'Esquella de la Torratxa (17.948 octets) L'Esquella de la Torratxa, revista satírica popular, es funda el 1872. Duia el subtítol Periòdich satíric, humorístich, ilustrat i literari. Donarà al menos uns esquellots cada setmana. 1872 1872 1872
109 Social Lo Rat Penat (9.752 octets) A València, l'any 1874 es publica el periòdic Lo Rat Penat. Dirigit per Constantí Llombart, aplega escriptors de València, Catalunya i les Illes Balears. 1874 1874 1874
110 Social L'article Escola Normal dels Mestres de Perpinyà no existeix. Es funda a Perpinyà l'Escola Normal dels Mestres, que impulsa el procés de descatalanització l'any 1875. 1875 1875 1875
111 Social L'article Fals (Òpera) no existeix. Fals (1877) és la primera òpera catalana. El llibret és de Josep Verdú i la música, de diversos autors 1877 1877 1877
112 Lingüístic Primer Congrés Catalanista (2.893 octets) L'any 1880 el Primer Congrés Catalanista, presidit per Valentí Almirall, acorda crear l'Acadèmia de la Llengua Catalana, per resoldre la qüestió pendent de la codificació de la llengua catalana. Hi ha disparitat de criteris. 1880 1880 1880
113 Social La Ilustració Catalana (62.140 octets) L'any 1880 es comencen a publicar La Ilustració Catalana [sic], primera gran revista gràfica en català, i Lo Pregó, primera revista dedicada exclusivament als anuncis. 1880 1880 1880
114 Social Jaume Massó i Torrents (7.599 octets) Jaume Massó i Torrents funda la revista L'Avens [sic], l'any 1882. La publicació va conèixer dues èpoques: de 1881 a 1884 i de 1889 a 1893. 1882 1882 1882
115 Social Lo Pi de Formentor (32 octets) El poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera publica El pi de Formentor l'any 1885. En els versos d'aquest poema descriu les zones de Pollença i Formentor, a Mallorca, que esdevenen un símbol mediterrani. 1885 1885 1885
116 Social Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (16.361 octets) Es funda l'any 1887 el Patronat de l'Ensenyansa Catalana [sic] per a la creació i foment d'escoles, amb l'objectiu que a les escoles s'ensenyi a llegir i escriure correctament la llengua de Catalunya. 1887 1887 1887
117 Lingüístic Frederic Soler i Hubert (30.925 octets) Frederic Soler, conegut per Serafí Pitarra (1839-1895), és un comediògraf, dramaturg i poeta, capdavanter de la defensa d'escriure peces teatrals populars amb el català que ara es parla enfront del català culte dels Jocs Florals. 1839-1895 1839 1895
118 Lingüístic Tomàs Forteza i Cortès (4.886 octets) El filòleg i poeta Tomàs Forteza (1838-1898) és un gran defensor de l'ús literari culte i de la unitat de la llengua parlada a les Balears, al País Valencià i al Principat de Catalunya. 1838-1898 1838 1898
Fet Fet! Sever Salvador 119 Lingüístic Consciència de la identitat nacional de Catalunya (78.026 octets) Des de les noves plantes de Felip V, el català no és llengua oficial. Als segles XIX i XX, en despertar la consciència de la identitat nacional de Catalunya i Països Catalans, es vol recuperar el caràcter de llengua oficial. 1800 2000
120 Històric Bases de Manresa (5.092 octets) La Unió Catalanista aprova el 1892 les Bases de Manresa. La quarta base d'actuació propugna que la llengua catalana sigui l'única oficial a Catalunya i d'ús amb les relacions amb el poder central 25-27/03/1892 25/03/1892 27/03/1892
121 Social Memorial de greuges (4.825 octets) Valentí Almirall redacta el 1885 el Memorial de Greuges, que presenta al rei Alfons XII. S'hi defensa l'economia, el dret, la llengua i la cultura catalans. 1885 1885 1885
122 Lingüístic Pompeu Fabra i Poch (32.183 octets) Pompeu Fabra (1868-1948), gramàtic i lexicògraf, dedica la seva vida a l'estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua. És la figura cabdal en la fixació del català contemporani. 1868-1948 1868 1948
Fet Fet! Mercè Lorente 123 Lingüístic Ensayo de gramática del catalán moderno (5.088 octets) El gramàtic i lexicògraf Pompeu Fabra publica el 1891, en castellà, una de les seves obres primerenques: Ensayo de gramàtica del catalán moderno. 1891 1891 1891
124 Social Ateneu Barcelonès (14.573 octets) L'escriptor Àngel Guimerà, president de l'Ateneu Barcelonès el 1895, inicia el curs, per primer cop, amb un discurs en català. 1895 1895 1895
Mercè Lorente 125 Social Contribució a la gramàtica de la llengua catalana (1.243 octets) El 1898 Pompeu Fabra publica la Contribució a la gramàtica de la llengua catalana 1898 1898 1898
126 Social Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (16.361 octets) Neix l'any 1899 l'Agrupació Protectora de l'Ensenyança Catalana, coneguda popularment amb el nom de La Protectora, en favor de l'escola catalana. Posteriorment es dirà Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. 1899 1899 1899
127 Lingüístic Diccionari català-valencià-balear (9.533 octets) Comencen les tasques del Diccionari català-valencià-balear (1901-1962) d'Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll 1901-1902 1901 1902
128 Social En Patufet (20.657 octets) En Patufet és la primera revista infantil en català, fundada a Barcelona el 1904 per Aureli Capmany. 1904 1904 1904
129 Lingüístic I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (12.007 octets) El 1906 té lloc a Barcelona el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Els continguts s'adrecen a la recuperació de la llengua nacional i a la tasca de codificació del català. 13-17/10/1906 13/10/1906 17/10/1906
130 Social Societat d'Estudis Catalans (9.505 octets) Es funda el 1906 a Perpinyà la Société d'Études Catalanes. L'entitat té un paper destacable en la introducció del català a les escoles, en una època poc favorable. 1906 1906 1906
131 Lingüístic Antoni Maria Alcover i Sureda (25.092 octets) Antoni Maria Alcover (1862-1932), eclesiàstic i lingüista mallorquí, és l'impulsor d'iniciatives com el Diccionari català-valencià-balear o la celebració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). 1862-1932 1862 1932
132 Lingüístic Francesc de Borja Moll i Casasnovas (17.134 octets) Francesc de Borja Moll (1903-1991), filòleg i editor menorquí, treballa amb Antoni Maria Alcover en la confecció del Diccionari català-valencià-balear, que acaba l'any 1964. 1903-1991 1903 1991
133 Social La Palmavera (1.880 octets) Es funda a l'Alguer, l'associació La Palmavera, que tenia com a objectius l'aixecament de la llengua. 1906 1906 1906
134 Social Institut d'Estudis Catalans (78.621 octets) L'any 1907 es funda l'Institut d'Estudis Catalans, corporació acadèmica que té per finalitat incentivar la recerca, la cultura i la llengua en l'àmbit general dels Països Catalans. 1907 1907 1907
Kippelboy 135 Lingüístic Agrupació Regional Valenciana (682 octets) L'Agrupació Regional Valenciana reivindica el 1907 la cooficialitat del valencià. 1907 1907 1907
136 Lingüístic Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (61 octets) (ara redirecció) El 1911 es crea la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, presidida per Antoni Maria Alcover.Estudia la llengua, n'estableix la normativa i en fa el seguiment a les terres de llengua i cultura catalanes. 1911 1911 1911
137 Lingüístic Normes ortogràfiques (3.532 octets) Pompeu Fabra estableix les normes ortogràfiques de la llengua catalana. Es publiquen les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans. 1913 1913 1913
138 Lingüístic Gramàtica del català (22.951 octets) Es publica l'any 1918 la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra. Amb caràcter normatiu, assenyala els límits dels usos correctes de la llengua. 1918 1918 1918
139 Lingüístic Fundació Bernat Metge (5.286 octets) S'inicien traduccions al català dels clàssics antics (Fundació Bernat Metge) i de textos bíblics (Fundació Bíblica Catalana) 1923 1923 1923
140 Polític Dictadura de Primo de Rivera (6.740 octets) La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) aplica una política anticatalanista radical i significa la desvertebració de la cultura catalana, tant des del punt de vista polític com social. 1923-1930 1923 1930
141 Social L'article Prohibició del català a l'escola no existeix. L'any 1923 es prohibeix ensenyar el català a les escoles 1923 1923 1923
142 social Revista de Catalunya (5.786 octets) El 1924 el polític i periodista Antoni Rovira i Virgili funda la Revista de Catalunya, durant la Dictadura de Primo de Rivera, editada en català, per defensar la llengua i la cultura catalanes. 1924 1924 1924
143 Social Acció Cultural Valenciana (1.154 octets) Es funda el 1930 l'entitat Acció Cultural Valenciana, agrupació de caràcter universitari que treballa per reivindicar la catalanitat del País Valencià. 1930 1930 1930
144 Polític República Catalana (22.404 octets) Des del Palau de la Generalitat de Barcelona, Francesc Macià proclama la República catalana el dia 14 d'abril de 1931. 14/04/1931 14/04/1931 14/04/31
145 Social El Be Negre (12.849 octets) i La Humanitat (10.622 octets) Es comencen a publicar l'any 1931 les revistes El Be Negre i La Humanitat. 1931 1931 1931
146 Polític Marcel·lí Domingo i Sanjuan (13.441 octets) El decret de bilingüisme promogut pel ministre Marcel·lí Domingo el 1931 estableix l'ensenyament obligatori i gratuït de la llengua materna als parvularis i escoles primàries. 1931 1931 1931
147 Social Ràdio Associació de Catalunya (7.761 octets) Ràdio Associació de Catalunya: primera emissora que emet totalment en català 1931 1931 1931
148 Polític Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 (8.189 octets) L'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932 declara llengües cooficials el català i el castellà, amb el mateix rang. 1932 1932 1932
149 Lingüístic Diccionari General de la Llengua Catalana (5.451 octets) L'any 1932 es publica el Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra. L'Institut d'Estudis Catalans el considera obra de referència normativa fins a la publicació del diccionari normatiu de l'IEC, el 1995. 1932 1932 1932
150 Social Diari de Tarragona (7.444 octets) i el Diari de Girona (11.757 octets) Es comencen a publicar el Diari de Tarragona i el Diari de Girona l'any 1932. 1932 1932 1932
151 Lingüístic Normes de Castelló (22.302 octets) Es publiquen les Normes de Castelló, que l'any 1932 adapten les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans a la situació valenciana. 1932 1932 1932
152 Històric Guerra Civil Espanyola (128.033 octets) L'any 1936 esclata la Guerra Civil Espanyola, que dura fins al 1939. 1936 - 1939 1936 1939
153 Lingüístic Institut d'Estudis Valencians (2.405 octets) Es funda l'Institut d'Estudis Valencians l'any 1937, amb l'objectiu de dinamitzar les ciències de les humanitats. Va mantenir relacions estretes amb l'Institut d'Estudis Catalans. 1937 1937 1937
154 Polític L'article Prohibició del català als registres no existeix. Dues ordres ministerials prohibeixen l'any 1938 l'ús del català al registre civil i al registre de les persones jurídiques, respectivament. 1938 1938 1938
155 Polític L'article Repressió del català durant el franquisme no existeix. Després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), el general Francisco Franco implanta una dictadura, entre 1939 i 1975. El franquisme persegueix el català i en prohibeix l'ús en molts àmbits. 1939 - 1975 1939 1975
156 Social L'article Si eres patriota, habla en español no existeix. L'any 1939 s'instal·la un gran rètol a Lleida amb el text Si eres patriota, habla en español. En altres indrets apareix la versió Habla el idioma del imperio. 1939 1939 1939
157 Polític L'article Clausura de les escoles de la Generalitat no existeix. L'any 1939 es clausuren totes les escoles de la Generalitat. 1939 1939 1939
158 Social Prohibició d'Els pastorets (16.307 octets) El Govern Civil de Barcelona prohibeix l'any 1939 les representacions d'Els pastorets fora de l'àmbit familiar. 1939 1939 1939
159 Polític L'article Prohibició als funcionaris públics de parlar en català no existeix. El 1940 es publica un ban del governador civil de Barcelona que prohibeix als funcionaris públics parlar en llengua catalana durant les hores de servei. 1940 1940 1940
160 Social Radio España Independiente (3.924 octets) L'any 1941 comença a emetre des de Moscou l'emissora Radio España Independiente, coneguda amb el nom de La Pirenaica, amb programació en català. 1941 1941 1941
161 Social Rosa mística (2.301 octets) El 1942 es publica legalment el primer llibre en català després de la guerra civil espanyola: Rosa mística, de Camil Geis i Parragueras. 1942 1942 1942
162 Social Quaderns de l'exili (3.052 octets) Es publiquen a Mèxic el 1943 els Quaderns de l'Exili i la Revista de Catalunya, que s'imprimia a França entre 1939 i 1940. 1943 1943 1943
163 Social Editorial Moll (4.885 octets) L'Editorial Moll de Mallorca edita el 1943, legalment, la primera obra en català després de la Guerra civil: El somni encetat, de Miquel Dolç. 1943 1943 1943
164 Polític L'article The Case of Catalonia no existeix. L'ONU, reunida en conferència a San Francisco, rep el memoràndum The Case of Catalonia, presentat pel Consell Nacional Català, en el qual es denuncia l'intent de genocidi cultural i lingüístic a Catalunya 1945 1945 1945
165 Social L'article El ferrer de tall no existeix. L'any 1946 té lloc la primera representació teatral en català a Barcelona després de la guerra civil, amb l'obra Lo ferrer de tall, de Frederic Soler, conegut amb el pseudònim Serafí Pitarra. 1946 1946 1946
166 Social L'article Representacions teatrals en català no existeix. A l'octubre i al desembre de 1946 es reprenen les primeres representacions periòdiques en català als teatres Romea i Victòria de Barcelona. 1946 1946 1946
167 Lingüístic Manuel Sanchis i Guarner (13.433 octets) El filòleg valencià Manuel Sanchis i Guarner (1911-1981) publica el 1950 la Gramàtica valenciana. 1950 1950 1950
Fet Fet! JDC 168 Lingüístic Carles Salvador i Gimeno (26.424 octets) El gramàtic i defensor de la llengua Carles Salvador i Gimeno publica la primera edició de la seva Gramàtica valenciana l'any 1951. 1951 1951 1951
169 Polític Llei Deixonne (2.313 octets) Es proclama a França la Llei Deixonne, primera en autoritzar l'ensenyament de lleis regionals a França (basc, bretó, català i occità) 1951 1951 1951
170 Social Nit literària de Santa Llúcia (7.322 octets) Se celebra per primer cop l'any 1951 el lliurament de premis literaris de la Nit de Santa Llúcia, als locals de l'antiga Llibreria Catalònia. Josep Pla guanya amb El carrer estret el premi Joanot Martorell. 1951 1951 1951
171 Lingüístic Gramàtica Històrica Catalana (44 octets) de Francesc de Borja Moll Es publica el 1952 la Gramàtica històrica catalana, de Francesc de Borja Moll. 1952 1952 1952
172 Social Nova Cançó (47.258 octets) El grup integrat per Jaume Armengol, Lluís Serrahima i Miquel Porter i Moix componen el 1956 unes primeres cançons en català que constituiran l'origen de la Nova Cançó, moviment cultural que impulsa la cançó en català. 1956 1956 1956
Fet Fet! Kippelboy 173 Polític El Registre Civil només permet inscriure noms en castellà (3.931 octets) L'any 1957 al Registre Civil només es permet inscriure noms en castellà. 1957 1957 1957
174 Social Serra d'Or (8.904 octets) La revista Serra d'Or, editada per les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, apareix el 1959 amb el format actual, com a revista d'alta cultura. 1959 1959 1959
175 Social Els Setze Jutges (6.228 octets) El 1961 té lloc a Barcelona el primer recital d'Els Setze Jutges, grup de cantants catalans que impulsa la Nova Cançó, un moviment cultural que impulsa la cançó en català. 1961 1961 1961
176 Social Òmnium Cultural (34.627 octets) El 1961 neix Òmnium Cultural, en un moment històric en què la cultura catalana era censurada i perseguida per la dictadura franquista. 1961 1961 1961
177 Lingüístic L'article Junta Assessora per als Estudis Catalans no existeix. La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans acorda el 1961 la creació de la Junta Assessora per als Estudis Catalans (JAEC). També es crea la Comissió Delegada d'Ensenyament (DEC) d'Òmnium Cultural. 1961 1961 1961
178 Social Cavall Fort (20.775 octets) Neix l'any 1961 la revista Cavall Fort, amb el suport dels bisbats de Girona, Vic i Solsona. L'objectiu és trobar una manera perquè els infants poguessin aprendre a llegir i a escriure en català. 1961 1961 1961
179 Social Edigsa (2.930 octets) L'empresa discogràfica EDIGSA, fundada el 1961, edita el seu primer disc: Espinàs canta Brassens. L'escriptor, periodista i cantant Josep Maria Espinàs versiona en català peces del cantant i compositor francès Georges Brassens. 1961 1961 1961
180 Social Edicions 62 (10.498 octets) L'any 1962 Max Cahner i Ramon Bastardas funden Edicions 62. La seva primera publicació és l'obra de l'escriptor valencià Joan Fuster Nosaltres, els valencians. 1962 1962 1962
181 Social Obra Cultural Balear (9.771 octets) L'entitat Obra Cultural Balear neix a Mallorca l'any 1962 per promoure la llengua i la cultura pròpies i defensar el dret de les Illes Balears al ple autogovern. 1962 1962 1962
182 Social Salvador Escamilla i Gómez (4.497 octets) El locutor, presentador de ràdio i televisió i cantant Salvador Escamilla inicia el 1963 l'emissió del programa en català Radioscope, a l'estudi Toreski de Ràdio Barcelona. 1963 1963 1963
183 Social Festival de la Cançó Mediterrània (11.460 octets) Raimon, juntament amb Salomé, guanya el Festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona de l'any 1963, amb la cançó Se'n va anar. Aquesta és la primera cançó en català retransmesa per Televisió Espanyola. 1963 1963 1963
184 Social TVE Catalunya (12.589 octets) Televisió Espanyola a Catalunya engega les primeres emissions regulars en català l'any 1964. S'inicia un programa mensual de teatre en català. La primera obra que es representa és La ferida lluminosa, de Josep Maria de Sagarra. 1964 1964 1964
185 Lingüístic Història de la literatura catalana (35 octets) (redirecció) El 1964 s'inicia la publicació de la Història de la literatura catalana, dels professors Martí de Riquer, Antoni Comas i Joaquim Molas. 1964 1964 1964
186 Social Associació de mestres Rosa Sensat (48 octets) L'Associació de Mestres Rosa Sensat inicia la seva activitat l'any 1965. És un moviment de renovació pedagògica que té com a objectiu treballar per la millora de l'educació. 1965 1965 1965
187 Social Lluc (revista) (1.918 octets) Apareix el 1968 la revista mallorquina Lluc, publicada pels missioners dels Sagrats Cors. La impulsen Cristòfor Veny (director fins al 1970) i el periodista Gabriel Fuster i Mayans. 1968 1968 1968
188 Social Raimon (38.329 octets) Raimon fa un recital a la sala Olympia de París l'any 1966. Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Rafael Subirats s'incorporen als Setze Jutges, grup de cantants en llengua catalana. 1966 1966 1966
189 Social Llibreria Tres i Quatre (4.904 octets) La llibreria Tres i Quatre de València inicia l'activitat l'any 1967. L'editorial del mateix nom es constitueix jurídicament l'any 1974. Editorial i llibreria formen part d'un projecte de dinamització cultural del País Valencià. 1967 1967 1967
190 Social Gran Enciclopèdia Catalana (18.223 octets) Es publica l'any 1968 el primer fascicle de la Gran enciclopèdia catalana, dirigida per Jordi Carbonell i de Ballester. És una obra de referència de la situació cultural, social i econòmica dels Països Catalans. 1968 1968 1968
191 Lingüístic Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (3.538 octets) Es crea l'any 1968 l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), en ocasió d'un col·loqui a la Universitat d'Estrasburg. La fundació jurídica va ser posterior, el 1973. 1968 1968 1968
192 Social Joan Manuel Serrat i Teresa (52.496 octets) Joan Manuel Serrat s'enfronta a TVE en pretendre cantar en català al festival d'Eurovisió. És substituït per Massiel, qui guanya el certamen 1968 1968 1968
193 Social Escola La Masia (1.389 octets) L'any 1968 es funda La Tramuntana, ara La Masia,[1] primera escola privada catalana al País Valencià. 1968 1968 1968
194 Social La Trinca (8.269 octets) Es presenta l'any 1969 el grup musical La Trinca, format per Josep Maria Mainat, Miquel Àngel Pasqual i Toni Cruz. Les seves divertides cançons se centren en la crítica política i social. 1969 1969 1969
195 Social Sis Hores de Cançó (13.444 octets) Se celebra l'any 1970 el festival Sis hores de cançó a Canet de Mar, al Maresme. 1970 1970 1970
196 Social Comediants (7.357 octets) Neix l'any 1972 el grup teatral Els Comediants. 1972 1972 1972
197 Social L'article Atemptats a llibreries valencianes no existeix. Les llibreries Tres i Quatre i Ausiàs Marc, de València, pateixen atemptats l'any 1973. 1973 1973 1973
198 Social Universitat Catalana d'Estiu (6.129 octets) L'any 1973, a la Universitat Catalana d'Estiu té lloc una taula rodona de la qual sorgeix el manifest El català, llengua d'expressió científica. 1973 1973 1973
199 Social Els Marges (2.335 octets) L'any 1974 apareix Els Marges, revista de llengua i literatura, de periodicitat quadrimestral, fundada pel professor Joaquim Molas. 1974 1974 1974
200 Polític L'article Decret de regulació de les "lenguas regionales" no existeix. L'any 1975 es publica un decret sobre la regulació de les lenguas regionales a Espanya, que en permet l'ensenyament. 1975 1975 1975
201 Social L'article Reciclatge de llengua i cultura catalanes no existeix. Els Instituts de Ciències de l'Educació (ICE) de les Universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona organitzen l'any 1975 cursos de reciclatge de llengua i cultura catalanes. 1975 1975 1975
202 Social Ràdio 4 (5.681 octets) L'any 1976, Ràdio 4 és la primera ràdio pública que emet íntegrament en català després de la guerra civil, amb 18 hores diàries de programació. 1976 1976 1976
203 Polític Institut d'Estudis Catalans (78.621 octets) Un reial decret de l'Estat espanyol reconeix el 1976 que l'àmbit d'actuació de l'Institut d'Estudis Catalans s'estén a les terres de llengua i cultura catalanes. 1976 1976 1976
204 Social L'Avenç (11.596 octets) L'any 1976 es comença a publicar L'Avenç, revista de divulgació històrica i de reconstrucció crítica del passat, centrada en la Catalunya contemporània, d'abans i després de la guerra civil. 1976 1976 1976
205 Social L'article Història de l'ensenyament en català no existeix. L'any 1976 neixen diverses escoles catalanes integrals als territoris de parla catalana: La Bressola a Perpinyà, Mata de Jonc a Palma i El Rotgle a Castelló de la Plana. 1976 1976 1976
206 Social Avui (9.029 octets) L'any 1976 arriba als quioscos l'Avui, primer diari d'informació general en català després de la dictadura franquista. 1976 1976 1976
207 Social Joaquim Maria Puyal i Ortiga (14.709 octets) El 1976 té lloc la primera retransmissió radiofònica d'un partit de futbol en català, a càrrec del periodista Joaquim Maria Puyal. 1976 1796 1796
208 Polític L'article Decret de bilingüisme escolar de la Generalitat de Catalunya no existeix. L'any 1978 es publica el decret de bilingüisme escolar de la Generalitat de Catalunya. Es comença a aplicar al curs 1978-1979. 1978 1978 1978
209 Social Setmanari de l'Alt Empordà (6.732 octets), El 9 Nou (13.440 octets) i Regió7 (9.852 octets) L'any 1978 apareixen els diaris L'Empordà (gener), El 9 Nou (març) i Regió7 (desembre). 1978 1978 1978
210 Social Les millors obres de la literatura catalana (14.433 octets) L'any 1978 es comença a publicar la col·lecció Les Millors Obres de la Literatura Catalana, dirigida pel professor Joaquim Molas, per iniciativa d'Edicions 62 i La Caixa. 1978 1978 1978
211 Social Acció Cultural del País Valencià (9.436 octets) Neix el 1978 Acció Cultural del País Valencià, entitat que s'alinea en el consens acadèmic internacional pel que fa a la unitat de la llengua catalana. El seu primer president va ser l'escriptor Joan Fuster. 1978 1978 1978
212 Polític Constitució Espanyola de 1978 (47 octets) El Congrés dels Diputats espanyol aprova l'any 1978 la Constitució espanyola, que reconeix la pluralitat nacional i lingüística de l'Estat (article 3. 3.). 1978 1978 1978
213 Social Fundació Congrés de Cultura Catalana (3.185 octets) Neix l'any 1979 la Fundació Congrés de Cultura Catalana, amb l'objectiu d'aconseguir la normalització cultural dins el marc de llibertat d'una societat catalana democràtica. 1979 1979 1979
214 Social Manifest d'Els Marges (4.829 octets) Apareix l'any 1979 el manifest de la revista Els Marges titulat Una nació sense estat, un poble sense llengua?, que constata la situació precària de la llengua catalana i reclama estructures per garantir-ne la supervivència. 1979 1979 1979
215 Social Quaderns Crema (2.243 octets) El filòleg i editor Jaume Vallcorba funda el 1979 l'editorial Quaderns Crema. 1979 1979 1979
216 Polític Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (7.960 octets) L'any 1979 es crea la Direcció General de Política Lingüística, òrgan d'anàlisi direcció, planificació, coordinació i execució de la política lingüística de la Generalitat de Catalunya. 1979 1979 1979
217 Polític L'article Ensenyament en català a les Illes Balears no existeix. Es publica l'any 1979 el reial decret pel qual s'incorpora el català al sistema educatiu de les Illes Balears. 1979 1979 1979
218 Polític Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 (8.871 octets) S'aprova el 1979 l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que dóna al català l'estatus de llengua pròpia i l'oficialitat. 1979 1979 1979
219 Lingüístic Joan Coromines i Vigneaux (17.813 octets) El filòleg Joan Coromines publica el 1980 el primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, gran obra de caràcter crític, etimològic, històric i comparatiu. 1980 1980 1980
220 Social Ràdio Arrels (4.757 octets) El 1981 neix a Perpinyà l'associació cultural Arrels, que el mateix any crea Ràdio Arrels, que emet en català. 1981 1981 1981
221 Social Manifest dels 2300 (1.601 octets) L'any 1981, Diario 16 publica l'anomenat Manifiesto de los 2.300 o Manifiesto por la igualdad de derechos lingüísticos en Cataluña, que afirma que la política lingüística de la Generalitat de Catalunya discrimina el castellà. 1981 1981 1981
222 Social L'article Concert al Camp Nou de la Crida a la Solidaritat no existeix. La Crida a la Solidaritat organitza el 1981 un concert al Camp Nou de Barcelona, amb el tema Som una nació, en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes. Aplega 100.000 persones. 1981 1981 1981
223 Social Universitat de Perpinyà Via Domícia (4.955 octets) Es crea l'any 1982 a la Universitat de Perpinyà un Diploma d'estudis universitaris generals de català. 1982 1982 1982
224 Social Escola d'Alguerès Pasqual Scanu (47 octets) L'Escola d'Alguerès Pasqual Scanu inaugura l'any 1982 el primer curs d'alfabetització per a joves i adults. 1982 1982 1982
225 Polític L'article El català, cosa de tots no existeix. L'any 1982 la Generalitat de Catalunya impulsa la campanya El català, cosa de tots, per retornar a la llengua catalana el lloc que li correspon dins la seva pròpia societat, després de la dictadura del general Franco (1939-1975). 1982 1982 1982
226 Polític Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (21.141 octets) El 1982 s'aprova l'Estatut d'autonomia del País Valencià. L'article 7 estableix: Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà. Es reforma l'any 2006. 1982 1982 1982
227 Polític L'article Estatut d'autonomia d'Aragó no existeix. S'aprova el 1982 l'Estatut d'autonomia de l'Aragó, que marca que les llengües pròpies seran especialment protegides. Es reforma l'any 2007. 1982 1982 1982
228 Polític L'article Història de l'ensenyament en valencià no existeix. L'any 1982 s'aprova el decret que regula la incorporació del valencià al sistema d'ensenyament de preescolar, educació general bàsica, batxillerat i formació professional. 1982 1982 1982
229 L L'article Llei de canvis de nom dels municipis de Catalunya no existeix. Es publica el 1982 la llei que regula el procediment de canvi de noms dels municipis de Catalunya, a fi d'aconseguir que tinguin com a única forma oficial la catalana, excepte a la Vall d'Aran, que tenen l'aranesa. 1982 1982 1982
230 Polític Programa d'Immersió Lingüística (1.093 octets) S'aplica el 1983 el Programa d'immersió lingüística, mètode d'ensenyament d'una llengua que situa l'alumnat en un entorn d'aprenentatge que té com a llengua de relació i d'instrucció la mateixa llengua que ha d'aprendre. 1983 1983 1983
231 Social Setmana del Llibre en Català (4.683 octets) El 1983 se celebra la Setmana del Llibre en català. 1983 1983 1983
232 Social Catalunya Ràdio (34.011 octets) Es crea l'any 1983 l'emissora Catalunya Ràdio, dins la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que neix aquell mateix any. 1983 1983 1983
233 Lingüístic L'article Serveis municipals de català no existeix. L'any 1983 es creen els serveis municipals de català. 1983 1983 1983
234 Polític Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983 (13.452 octets) S'aprova el 1983 l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, que estableix el català com a llengua cooficial. Es reforma l'any 2007. 1983 1983 1983
235 Polític L'article Llei de normalització lingüística a Catalunya no existeix. Tots els grups parlamentaris aproven l'any 1983 la Llei de normalització lingüística a Catalunya. 1983 1983 1983
236 Polític Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (3.430 octets) L'any 1983 s'aprova la Llei d'ús i ensenyament del valencià. 1983 1983 1983
237 Social El Temps (25.345 octets) Neix a València l'any 1984 el setmanari d'informació general El Temps. 1984 1984 1984
238 Social TV3 (49.099 octets) TV3, canal públic de televisió, comença a emetre regularment l'any 1984. 1984 1984 1984
239 Social Dallas (22.388 octets) TV3 programa l'any 1984 la sèrie Dallas, en una operació que combina la promoció del nou canal televisiu amb la feina de normalització lingüística. 1984 1984 1984
240 Polític Declaració de Mequinensa (3.626 octets) Els alcaldes de municipis de la Franja d'Aragó signen el 1984 la Declaració de Mequinensa, en què es comprometen a normalitzar el català en l'àmbit municipal. 1984 1984 1984
MartaPiera 241 Lingüístic Digui, digui... (974 octets) El 1984 té lloc la primera emissió a TV3 del curs de llengua catalana multimèdia Digui, digui... 1984 1984 1984
242 Social Obra Cultural de l'Alguer (3.678 octets) Es crea l'any 1985 l'Obra Cultural de l'Alguer, per fomentar la cultura algueresa i, principalment, la llengua. 1985 1985 1985
243 Lingüístic TERMCAT (7.714 octets) Neix l'any 1985 el TERMCAT, centre de terminologia que té com a missió garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana en els sectors especialitzats i en la societat en general. 1985 1985 1985
244 Social Lluís Llach i Grande (66.651 octets) El juliol de 1985 Lluís Llach aplega 100.000 espectadors en un concert al Camp Nou. 1985 1985 1985
245 Polític L'article Llei de la funció pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya no existeix. S'aprova el 1985 la Llei de la funció pública de l'Administració de la Generalitat, per la qual es podrà exigir als funcionaris de la Generalitat el coneixement del català. 1985 1985 1985
Tam Bluemoon 246 Social Columna Edicions (1.755 octets) L'any 1986 es crea l'editorial Columna, amb un ventall de publicacions molt ampli. 1986 1986 1986
247 Polític L'article Llei de normalització lingüística de les Illes Balears no existeix. S'aprova el 1986 la Llei de normalització lingüística de les Illes Balears. 1986 1986 1986
248 Lingüístic II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (2.718 octets) L'any 1986 té lloc a Palma de Mallorca el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana. 1986 1986 1986
249 Social L'article Recepció de TV3 al País Valencià i a les Illes Balears no existeix. L'any 1987 les emissions de TV3 arriben a tot el País Valencià i al conjunt de les Illes Balears. 1987 1987 1987
250 Social Editorial Empúries (7.449 octets) Neix l'any 1988 l'editorial Empúries, una nova contribució a la normalització de la llengua i la cultura catalanes. 1988 1988 1988
bufalilull 251 Lingüístic Diccionari català de l'Alguer (2.147 octets) S'edita l'any 1988 el Diccionari català de l'Alguer, de Josep Sanna, el primer instrument amb ortografia normalitzada. 1988 1988 1988
252 Polític Consorci per a la Normalització Lingüística (9.266 octets) Neix l'any 1988 el Consorci per a la Normalització Lingüística, amb l'objectiu de facilitar el coneixement, l'ús i la divulgació de la llengua pròpia de Catalunya en tots els àmbits. 1988 1988 1988
253 Social Nou Televisió (23 octets) El 9 d'octubre de 1989 s'inicien les emissions de Canal 9 al País Valencià. 1989 1989 1989
254 Social Cinema en català (18.730 octets) Durant l'any 1990 s'estrenen en català diverses pel·lícules d'autors catalans, com ara Ventura Pons, Pere Portabella i altres. 1990 1990 1990
255 Social Escola Valenciana (11.730 octets) L'any 1990 neix Escola Valenciana, amb l'objectiu de potenciar la creació d'un sistema educatiu amb el valencià com a llengua vehicular. 1990 1990 1990
256 Social Rock català (18.416 octets) El 1991 se celebra un macroconcert de rock català al Palau Sant Jordi amb la presència dels principals grups d'aquest moviment: Sau, els Pets, Sopa de Cabra, Sangtraït... 1991 1991 1991
257 Social Constitució francesa (4.544 octets) L'any 1992 es reforma la Constitució francesa, que estableix que el francès és la llengua de la República (article 2). 1992 1992 1992
258 Social Plataforma per la Llengua (26.586 octets) Neix el 1993 la Plataforma per la Llengua, organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social. 1993 1993 1993
259 Polític Constitució d'Andorra (1.811 octets) S'aprova l'any 1993 la Constitució d'Andorra, que estableix el català com a única llengua oficial al Principat (Títol I, article 3). 1993 1993 1993
260 Social El Tempir (3.239 octets) Neix l'any 1994 l'Associació El Tempir d'Elx, per contribuir a la represa lingüística del valencià després de la dictadura franquista i del gran creixement demogràfic, amb immigració procedent de territoris de parla castellana. 1994 1994 1994
261 Lingüístic Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2.038 octets) Es crea l'any 1994 l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, per a l'estudi lingüístic i literari del valencià. 1994 1994 1994
262 Lingüístic Diccionari de la llengua catalana de l'IEC (8.798 octets) Es publica l'any 1995 el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. És l'únic diccionari normatiu després del de Fabra de 1932. 1995 1995 1995
263 Social VilaWeb (20.349 octets) Vilaweb, el primer diari electrònic en català, neix l'any 1995, amb una visió de la realitat arrelada al país i compromesa amb la cultura catalana, però també oberta al món global. 1995 1995 1995
264 Social Andorra Televisió (13.364 octets) El 1995 comencen les emissions d'Andorra Televisió, canal estatal d'Andorra. 1995 1995 1995
265 Polític L'article Estatut municipal de l'Alguer no existeix. L'Estatut municipal de l'Alguer regula l'any 1996 l'ús del català en la variant algueresa. 1996 1996 1996
266 Social Diari de Balears (12.717 octets) Arriba als quioscos el Diari de Balears, primer en català fora del Principat des de la guerra civil. 1996 1996 1996
267 Lingüístic L'article I Conferència Mundial dels Drets Lingüístics no existeix. Se celebra a Barcelona la I Conferència Mundial dels Drets Lingüístics, l'any 1996. S'aprova la Declaració Universal dels Drets Lingüístics. 1996 1996 1996
268 Polític L'article Unitat de la llengua catalana no existeix. El Congrés dels Diputats espanyol acorda el reconeixement de la unitat de la llengua catalana l'any 1997. 1997 1997 1997
269 Lingüístic Universitat de València (26.616 octets) El Tribunal Constitucional espanyol sentencia l'any 1997 que la Universitat de València pot usar indistintament la denominació acadèmica català i l'estatutària valencià. 1997 1997 1997
270 Polític L'article Promoció de la cultura i la llengua de Sardenya no existeix. El govern autònom de Sardenya aprova el 1997 la llei regional Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna. 1997 1997 1997
271 Social El Periódico de Catalunya (7.595 octets) Surt al carrer l'edició en català del diari El Periódico de Catalunya, l'any 1997. 1997 1997 1997
272 Lingüístic Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori (4.560 octets) El Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori inicia l'any 1998 el Projecte Palomba, que porta una hora d'ensenyament d'alguerès a les escoles. 1998 1998 1998
273 Polític Llei de política lingüística (2.756 octets) S'aprova el 1998 la Llei de política lingüística a Catalunya, que explicita la voluntat política de la Generalitat de continuar impulsant el procés de recuperació del català en tots els segments de la vida social. 1998 1998 1998
274 Social L'article Implantació del català als productes tecnològics no existeix. L'empresa Siemens integra el català als seus telèfons mòbils l'any 1999. 1999 1999 1999
275 Polític Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (29.717 octets) L'any 1999 el Consell d'Estat de la República Francesa declara inconstitucional la ratificació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. 1999 1999 1999
276 Polític Llei de llengües d'Aragó (47 octets) La Llei 3/1999, de patrimoni cultural aragonès, especifica que les llengües pròpies de l'Aragó són el català i l'aragonès. 1999 1999 1999
277 Polític L'article Normes en matèria de tutela del les minories lingüístiques i històriques no existeix. S'aprova la Llei 482, Normes en matèria de tutela del les minories lingüístiques i històriques, amb què la República italiana tutela les llengües i cultures minoritàries, com el català. 1999 1999 1999
278 Polític Oficialitat del català a Andorra (1.510 octets) S'aprova l'any 1999 la Llei d'ordenació de l'ús de la llengua oficial, a Andorra, que desenvolupa l'oficialitat del català. 1999 1999 1999
279 Lingüístic Joan Solà i Cortassa (36 octets) El professor Joan Solà publica la Gramàtica del català contemporani l'any 2001. 2001 2001 2001
280 Lingüístic Atles lingüístic del domini català (51 octets) S'inicia l'any 2001 la publicació de l'Atles lingüístic del domini català, dels professors Joan Veny i Lídia Pons. 2001 2001 2001
281 Social Viquipèdia en català (15.233 octets) L'any 2001 es crea la versió catalana de la Viquipèdia, l'enciclopèdia participativa de contingut lliure. És la segona a crear-se, després de la de llengua anglesa. 2001 2001 2001
282 Polític Institut Ramon Llull (32.711 octets) Es crea el 2002 l'Institut Ramon Llull, organisme públic que té per objectiu promoure a l'exterior la llengua i la cultura catalanes. 2002 2002 2002
283 Lingüístic Voluntariat per la llengua (10.601 octets) Neix el 2003 el Voluntariat per la llengua, per practicar català conversant. Es creen parelles lingüístiques formades per un voluntari, que parla català fluidament, i un aprenent, que en té coneixements bàsics i vol millorar. 2003 2003 2003
bufalilull 284 Lingüístic Luca Scala (907 octets) Es publica l'any 2003 El català de l'Alguer, editat per Luca Scala. És l'últim gran projecte de normativització del català de l'Alguer, aprovat per l'Institut d'Estudis Catalans. 2003 2003 2003
285 Social Andorra al Festival d'Eurovisió (63 octets) El 2004 Andorra TV participa al festival d'Eurovisió. El català se sent per primera vegada al festival amb Marta Roures i la cançó "Jugarem a estimar-nos". 2004 2004 2004
286 Polític L'article Dóna corda al català no existeix. S'inicia l'any 2005 la campanya Dóna corda al català, que anima a usar la llengua d'una manera desinhibida. La boca saltadora Queta n'és la mascota. 2005 2005 2005
287 Social .cat (10.833 octets) La Corporació d'Internet per a l'Assignació de Noms i Nombres (sigla en anglès, ICANN) aprova el 2005 la creació d'un domini propi per a la comunitat lingüística i cultural catalana: el domini .cat. 2005 2005 2005
288 Social IB3 Televisió (11.362 octets) Comença a emetre regularment l'any 2005 el primer canal autonòmic de televisió de les Illes Balears, IB3. 2005 2005 2005
289 Polític Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 (41.840 octets) S'aprova la Llei orgànica 6/2006, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que reforça el deure de conèixer el català. La Sentència del Tribunal Constitucional de 2010 afecta alguns articles que regulen la llengua. 2006 2006 2006
290 Polític Carta a favor del català (4.995 octets) S'aprova l'any 2007 la Carta a favor del català o Carta departamental per la llengua catalana. El Consell General dels Pirineus Orientals reconeix el català com a llengua oficial al seu Departament. 2007 2007 2007
Fet Fet! Kippelboy 291 Polític Llei d'ordenació de l'ensenyament superior (7.312 octets) S'aprova el 2008 la Llei d'ordenació de l'ensenyament superior, que estableix que el català és la llengua pròpia de l'ensenyament superior públic d'Andorra. 2008 2008 2008
292 Polític Uniformisme lingüístic a França (23.202 octets) L'Assemblea francesa incorpora l'any 2008 el reconeixement de les llengües minoritàries o regionals a la seva Constitució. 2008 2008 2008
293 Polític Llei d'Educació de Catalunya (9.572 octets) El Parlament de Catalunya aprova el 2009 la Llei d'educació, que estableix el català com a eix central del sistema educatiu. 2009 2009 2009
294 Polític Llei de llengües d'Aragó (47 octets) S'aprova el 2009 la Llei d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies de l'Aragó, que reconeix les llengües parlades al territori aragonès, com el català, l'aragonès i el castellà. Es deroga el 2013. 2009 2009 2009
295 Polític Llengua de signes catalana (17.378 octets) El Parlament de Catalunya aprova el 2010 la Llei de la llengua de signes catalana, que en regula, entre altres aspectes, el dret d'ús, l'aprenentatge, la docència, la recerca i la interpretació. 2010 2010 2010
Fet Fet! Kippelboy 296 Polític Codi de Consum de Catalunya (5.061 octets) El Parlament de Catalunya aprova el 2010 la Llei del Codi de consum de Catalunya, que estableix els drets lingüístics de les persones consumidores. 2010 2010 2010
297 Social Traducció de programari al català (3.195 octets) El català és present a les xarxes socials. El 2012 neix el Twitter en català, a partir de la campanya de mobilització #twitterencatalà. 2012 2012 2012
298 Polític L'article Secessionisme lingüístic a la franja de Ponent no existeix. S'aprova la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, que estableix la llengua parlada a la zona oriental d'Aragó es denomina LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental). 2013 2013 2013
299 Polític Cronologia de la repressió del català (46.738 octets) Es produeixen dos atacs destacables a la llengua catalana. S'aprova el Decret que regula la implantació, per al curs 2013/2014, del sistema de tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears. Per altra banda, el Govern valencià tanca la Radiotelevisió Valenciana. 2013 2013 2013
300 Lingüístic Parlants de català (15.455 octets) Gairebé 3 milions de persones que no tenien el català com a llengua inicial el saben parlar actualment, l'any 2014. Aquesta dada s'extreu de la diferència entre les persones que el saben parlar i les persones que tenen el català (sol o compartit amb el castellà) com a llengua inicial. 2013 2013 2013

Referències[modifica]