Vés al contingut

Paixtus: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Creada per traducció de la pàgina «Pashtuns»
Línia 1: Línia 1:
{{Grup humà|group=Pashtuns<br><small>{{lang|ps|پښتانه}}</small><br><small>Pəx̌tānə́</small>|pop12=8,154 (2006)|pop9=37,800 (2012)|ref9=<ref name=BMZ>[http://www.bmz.de/en/what_we_do/countries_regions/asien/afghanistan/index.html Relations between Afghanistan and Germany] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170116110211/http://www.bmz.de/en/what_we_do/countries_regions/asien/afghanistan/index.html |date=16 January 2017 }}: Germany is now home to almost 90,000 people of Afghan origin. 42% of 90,000 = 37,800</ref>|region10={{flagcountry|Canada}}|pop10=26,000 (2006)|ref10=<ref name="Canada-census">{{cite web |url=http://www12.statcan.ca/english/census06/data/highlights/ethnic/pages/Page.cfm?Lang=E&Geo=PR&Code=01&Data=Count&Table=2&StartRec=1&Sort=3&Display=All&CSDFilter=5000 |title=Ethnic origins, 2006 counts, for Canada |publisher=2.statcan.ca |year=2006|access-date=17 April 2010}}</ref>|region11={{flagcountry|Russia}}|pop11=9,800 (2002)|ref11=<ref>{{cite web|url=http://www.perepis2002.ru/ct/doc/TOM_04_P1.doc|title=Perepis.ru|work=perepis2002.ru|language=ru}}</ref>|region12={{flagcountry|Australia}}|ref12=<ref name="Pashtuns in Australia">{{cite web |url=http://www.censusdata.abs.gov.au/ABSNavigation/prenav/ViewData?breadcrumb=POLTD&method=Place%20of%20Usual%20Residence&subaction=-1&issue=2006&producttype=Census%20Tables&documentproductno=0&textversion=false&documenttype=Details&collection=Census&javascript=true&topic=Ancestry&action=404&productlabel=Ancestry%20(full%20classification%20list)%20by%20Sex&order=1&period=2006&tabname=Details&areacode=0&navmapdisplayed=true& |title=20680-Ancestry (full classification list) by Sex – Australia |format=Microsoft Excel download |work=2006 Census |publisher=[[Australian Bureau of Statistics]] |access-date=2 June 2008}} Total responses: 25,451,383 for total count of persons: 19,855,288.</ref>|ref8=<ref>{{cite news |url=https://www.reuters.com/article/latestCrisis/idUSL861250|title=Support for Taliban dives among British Pashtuns|first=William|last=Maclean|work=Reuters|date=10 June 2009|access-date=6 August 2009}}</ref>|region13={{flagcountry|Malaysia}}|pop13=6,000 (2008)|ref13=<ref>{{cite web |title=Pashtuns in malaysia |url=https://joshuaproject.net/people_groups/14256/MY |website=Northern Pashtuns in Malaysia}}</ref>|region14={{flag|Tajikistan}}|pop14=4,000 (1970)|ref14=<ref name="Ethnologue-Pashto" />|region15={{flag|Finland}}|pop15=1,181|ref15=<ref>{{Cite web|url=http://pxnet2.stat.fi/PXWebPXWeb/pxweb/fi/StatFin/StatFin__vrm__vaerak/statfin_vaerak_pxt_11rl.px/|title=Väestö 31.12. muuttujina Maakunta, Kieli, Ikä, Sukupuoli, Vuosi ja Tiedot|website=Tilastokeskuksen PX-Web tietokannat}}{{Dead link|date=May 2020 |bot=InternetArchiveBot |fix-attempted=yes }}</ref>|langs=[[Pashto]]<br/>{{small|''Additional: [[Dari]] (in Afghanistan) and [[Hindustani language|Hindi–Urdu]] (in Pakistan and India)''}}|region9={{flagcountry|Germany}}|pop8=100,000 (2009)|image=File:Tribal and religious leaders in southern Afghanistan.jpg|region4={{flag|UAE}}|caption=Pashtun men in southern [[Afghanistan]]|region1={{flagcountry|Pakistan}}|pop1=43,444,221 (2021)<!--238,181,034 x 18.24%-->|ref1=<ref>{{Cite web|url=https://www.cia.gov/the-world-factbook/countries/pakistan/|title=South Asia :: Pakistan — The World Factbook - Central Intelligence Agency|website=cia.gov|access-date=24 February 2019}}</ref><ref>{{cite web|url=https://www.dawn.com/news/1410447|work=Dawn|date=28 May 2018|access-date=26 May 2020|first=Khaleeq|last=Kiani|title=CCI defers approval of census results until elections|quote=On the national level, Pashto stood second with 18.24pc population reporting it as mother tongue...}}</ref>|region2={{flagcountry|Afghanistan}}|pop2=15,390,402 (2020)<!--36,643,815 x 42%-->|ref2=<ref>{{cite web|url=https://www.cia.gov/the-world-factbook/countries/afghanistan/|title=CIA - The World Factbook -- Afghanistan|website=umsl.edu}}</ref>|region3={{flagcountry|India}}|pop3=3,200,000 (2018) [primarily non-Pashto speaking]<br/>21,677 (2011) [Pashto speakers]|ref3=<ref name="auto">{{cite news |last1=Ali |first1=Arshad |title=Khan Abdul Gaffar Khan's great granddaughter seeks citizenship for 'Phastoons' in India |url=https://www.dnaindia.com/india/report-khan-abdul-gaffar-khan-s-great-granddaughter-seeks-citizenship-for-phastoons-in-india-2584887 |newspaper=[[Daily News and Analysis]] |access-date=21 February 2019 |date=15 February 2018|quote=Interacting with mediapersons on Wednesday, Yasmin, the president of All India Pakhtoon Jirga-e-Hind, said that there were 32 lakh Phastoons in the country who were living and working in India but were yet to get citizenship.}}</ref><ref>{{cite web |title=Frontier Gandhi's granddaughter urges Centre to grant citizenship to Pathans |url=https://www.thenews.com.pk/print/281681-protect-islamabad |work=[[The News International]] |access-date=28 May 2020 |date=16 February 2018}}</ref><ref>{{cite web |last1=Office of the Registrar General & Census Commissioner, India Ministry of Home Affairs, Government of India |title=LANGUAGE INDIA, STATES AND UNION TERRITORIES (Table C-16) |url=https://censusindia.gov.in/2011Census/C-16_25062018_NEW.pdf |website=Office of the Registrar General & Census Commissioner, India Ministry of Home Affairs, Government of India |access-date=31 December 2018}}</ref>|pop4=338,315 (2009)|region8={{flagcountry|United Kingdom}}|ref4=<ref name="Pashto in UAE">{{cite encyclopedia |url=http://www.britannica.com/new-multimedia/pdf/wordat207.pdf|title=United Arab Emirates: Demography|encyclopedia=Encyclopædia Britannica World Data|publisher=[[Encyclopædia Britannica]] Online|access-date=15 March 2008}}</ref>|region5={{flagcountry|United States}}|pop5=138,554 (2010)|ref5=<ref name="Pashtuns in USA">42% of [https://www.usatoday.com/news/nation/2001/09/20/kabul.htm 200,000] [[Afghan Americans]] = 84,000 and 15% of [https://archive.today/20161012022855/http://factfinder.census.gov/faces/tableservices/jsf/pages/productview.xhtml?pid=DEC_10_SF1_QTP8&prodType=table 363,699] [[Pakistani Americans]] = 54,554. Total Afghan and Pakistani Pashtuns in USA = 138,554.</ref>|region6={{flag|Iran}}|pop6=110,000 (1993)|ref6=<ref name="Ethnologue-Pashto">{{cite web |url=http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=pbt|title=Ethnologue report for Southern Pashto: Iran (1993)|work=[[SIL International]]|publisher=[[Ethnologue]]: Languages of the World|access-date=5 May 2012}}</ref>|region7=|pop7=|ref7=|rels='''Majority''':<br />[[File:Star and Crescent.svg|15px]] [[Islam]]<br />{{nowrap|{{small|([[Sunni Islam|Sunni]] majority, [[Shia Islam|Shia]] minority)}}}}<ref>{{cite book |last1=Williams |first1=Victoria |last2=Taylor |first2=Ken |date=2017 |title=Etiquette and Taboos around the World: A Geographic Encyclopedia of Social and cultural customs |url=https://books.google.com/books?id=r4I2DwAAQBAJ&pg=PA231 |language= en |publisher=ABC CLIO |isbn= 978-1440838200 |page=231}}
{{Grup humà}}
</ref><ref>{{cite book |last1=Nyrop|first1=Richard F|last2=Seekins|first2=Donald M|date=1986|title=Afghanistan: A Country Study by United States Department of the Army |url=https://books.google.com/books?id=FXzqn7XWdJkC&pg=PA105 |language= en |publisher=United States Department of the Army, American University |page=105}}
Els '''paixtus''' ([[paixtu]]: پښتون; [[persa]]: پختون; [[urdú]]: پشتون) són un poble de tribus indoeuropees de confessió [[islam|musulmana]] [[sunnita]], la major part de les quals es troben a l'[[Afganistan]] (on formen l'ètnia dominant amb uns 13 milions d'individus) i al [[Pakistan]] (uns 27 milions). Parlen el [[paixtu]], llengua indoeuropea escrita en alfabet àrab,<ref>{{Ref-web|títol=paixtu {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0198534.xml|consulta=2021-08-17}}</ref> que comporta dos dialectes principals.<ref name="Pashto-language">{{Ref-web|títol=Pashto language|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/445534/Pashto-language |editor=Encyclopædia Britannica|consulta=2010-12-07}}</ref>
</ref><br />'''Minority''':{{hlist|[[File:Om.svg|15px]] [[Hinduism]],<ref name="Tariq Ali"/><ref name="Haider2018"/><ref name="hind"/> [[File:Khanda.svg|15px]] [[Sikhism]]<ref name="Eusufzye2018">{{cite web |last1=Eusufzye |first1=Khan Shehram |title=Two identities, twice the pride: The Pashtun Sikhs of Nankana Saheb |url=https://www.pakistantoday.com.pk/2018/03/11/two-identities-twice-the-pride-the-pashtun-sikhs-of-nankana-saheb/amp/ |work=[[Pakistan Today]] |access-date=31 May 2020 |year=2018 |quote=One can sense a diminutive yet charming cultural amalgamation in certain localities within the town with the settling of around 250 Pashtun Sikh families in the city.}}<br>Ruchi Kumar, [https://www.aljazeera.com/indepth/features/2016/12/decline-afghanistan-hindu-sikh-communities-161225082540860.html The decline of Afghanistan's Hindu and Sikh communities], Al Jazeera, 2017-01-01, "the culture among Afghan Hindus is predominantly Pashtun"<br>Beena Sarwar, [https://www.himalmag.com/finding-lost-heritage/ Finding lost heritage], Himal, 2016-08-03, "Singh also came across many non turban-wearing followers of Guru Nanak in Pakistan, all of Pashtun origin and from the Khyber area."<br>Sonia Dhami, [https://indicanews.com/2020/01/05/sikh-religious-heritage-my-visit-to-lehenda-punjab-part-two-by-sonia-dhami/ Sikh Religious Heritage – My visit to Lehenda Punjab], Indica News, 2020-01-05, "Nankana Sahib is also home to the largest Sikh Pashtun community, many of whom have migrated from the North West Frontier Provinces, renamed Khyber-Pakhtunwa."<br>Neha, [https://www.siasat.com/pak-misusing-durand-line-facilitate-terrorists-says-pashtun-1626604/ Pak misusing Durand Line to facilitate terrorists, says Pashtun], Siasat Daily, 2019-09-20, "The members of the Pashtun and Afghan Sikh community living in Europe and UK have gathered in Geneva"<br>Sabrina Toppa, [https://www.trtworld.com/magazine/despite-border-tensions-indian-sikhs-celebrate-festival-in-pakistan-25905 Despite border tensions, Indian Sikhs celebrate festival in Pakistan], TRT World, 2019-04-16, "Hasanabdal is home to around 200 Sikh families that have primarily moved from Pakistan’s Khyber Pakhtunkhwa province, including Pakistan’s former tribal areas. The majority are Pashtun Sikhs who abandoned their homes and took refuge near Sikhism’s historical sites."</ref>}}}}


Els '''paixtus''', coneguts històricament com a '''afganesos''',{{Efn|'''[[Afghan (ethnonym)|Afghan]]''': from {{lang-fa|افغان}}, ''Afğân'' or [[Bactrian language|Bactrian]] Abgân - αβγανο<ref name="Sims-Williams 19">{{Cite journal|last=Sims-Williams|first=Nicholas|title=Bactrian Documents from Northern Afghanistan. Vol II: Letters and Buddhist|url=https://www.khalilicollections.org/portfolio/bactrian-documents-from-northern-afghanistan-part-ii/|journal=Khalili Collectins|pages=19}}</ref><ref name="Habibi">{{Cite web |url=http://www.alamahabibi.com/English%20Articles/Afghan_and_Afghanistan.htm |title=Afghan and Afghanistan |work=[[Abdul Hai Habibi]]|publisher=alamahabibi.com|year=1969|access-date=24 October 2010}}</ref><ref name="Britannica-Abgan">{{cite encyclopedia |url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/7798/Afghanistan/129450/History?anchor=ref261360|title=History of Afghanistan|encyclopedia=Encyclopædia Britannica Online|access-date=22 November 2010}}</ref><ref name="Ferishta">{{Cite web|url=http://persian.packhum.org/persian/pf?file=06901021&ct=10|title=''History of the Mohamedan Power in India''|author=[[Firishta|Muhammad Qasim Hindu Shah]] (Firishta)|publisher=[[Packard Humanities Institute]]|work=Persian Literature in Translation|access-date=10 January 2007|archive-url=https://web.archive.org/web/20090211200506/http://persian.packhum.org/persian/pf?file=06901021&ct=10|archive-date=11 February 2009|url-status=dead}}</ref><ref name="Brit-lib">{{cite web |url= http://www.bl.uk/reshelp/findhelpregion/asia/afghanistan/afghanistancollection/afghanglossary/afghanglossary.html |title= Afghanistan: Glossary |publisher=[[British Library]] |access-date=15 March 2008}}</ref>}} són un [[Ètnia|grup ètnic]] [[Irànics|iranià]] <ref>{{Ref-llibre|cognom=Center|nom=Missions Advanced Research and Communication|url=|títol=South Asia|data=1980|editorial=Missions Advanced Research and Communication Center|isbn=978-0-912552-33-0|llengua=en}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|cognom=Tyagi|nom=Vidya Prakash|url=|títol=Martial races of undivided India|data=2009|editorial=Gyan Publishing House|isbn=978-81-7835-775-1|llengua=en}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|url=|títol=Indian Defence Review|data=2006|editorial=Lancer International|llengua=en}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|cognom=Inc|nom=IBP|url=|títol=Afghanistan Labor Policy, Laws and Regulations Handbook: Strategic Information and Regulations|data=2013-04-04|editorial=Lulu.com|isbn=978-1-4387-8020-7|llengua=en}}</ref> originari de l'[[Àsia Central]] i [[Àsia Meridional|del Sud]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Minahan|nom=James B.|url=https://books.google.com/books?id=oZCOAwAAQBAJ&pg=PA99|títol=Ethnic Groups of North, East, and Central Asia: An Encyclopedia|data=10 February 2014|editorial=ABC-CLIO|isbn=9781610690188}}</ref> La llengua materna del grup ètnic és el [[paixtu]], una llengua iraniana oriental. A més, els paixtus ètnics de l'[[Afganistan]] parlen el dialecte [[Darí|dari]] <ref>{{Ref-web|cognom=Bodetti|nom=Austin|títol=What will happen to Afghanistan's national languages?|url=https://english.alaraby.co.uk/english/indepth/2019/7/11/what-will-happen-to-afghanistans-national-languages|obra=alaraby}}</ref> [[Persa|del persa]] com a segona llengua,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Chiovenda|nom=Andrea|url=|títol=Crafting Masculine Selves: Culture, War, and Psychodynamics in Afghanistan|data=2019-11-12|editorial=Oxford University Press|isbn=978-0-19-007355-8|llengua=en}}</ref><ref>{{Ref-publicació|publicació=[[The Westminster Review]]|data=1877|volum=108|exemplar=213–214|pàgines=154|llengua=English|citació=Hindustani had arisen as a ''lingua franca'' from the intercourse of the Persian-speaking Pathans with the Hindi-speaking Hindus.}}</ref> mentre que els del [[subcontinent indi]] utilitzen l'[[hindi]]-[[urdú]] com a segona llengua.<ref name="2012Hakala">{{Ref-web|url=http://media.nationalgeographic.org/assets/file/asia_8.pdf|títol=Languages as a Key to Understanding Afghanistan's Cultures|cognom=Hakala|nom=Walter N.|editor=[[National Geographic]]|llengua=en|consulta=13 March 2018}}</ref><ref name="pathan">{{Ref-notícia|url=http://www.indianexpress.com/news/when-men-were-men/564691/0|diari=The Indian Express|arxiuurl=11 February 2010|access-date=23 August 2013|data=8 January 2010}}</ref> No obstant això, una minoria significativa parla persa o hindi-urdú com a primera llengua.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Misdaq|nom=Nabi|url=|títol=Afghanistan: Political Frailty and Foreign Interference|data=2005|editorial=Routledge|llengua=en}}</ref> Es calcula que el nombre total de paixtus és d’uns 63 milions; tanmateix, aquesta xifra és discutida a causa de la manca d'un cens oficial a l'Afganistan [[Guerra afganosoviètica|des del 1979]].<ref>{{Ref-web|títol=Hybrid Census to Generate Spatially-disaggregated Population Estimat|url=https://unstats.un.org/unsd/undataforum/hybrid-census-to-generate-spatially-disaggregated-population-estimates/|arxiuurl=http://webarchive.loc.gov/all/20200517105822/https://unstats.un.org/unsd/undataforum/hybrid-census-to-generate-spatially-disaggregated-population-estimates/|arxiudata=17 May 2020|obra=United Nations world data form|consulta=2 August 2020}}</ref>
El seu estil de vida es basa principalment en l'agricultura irrigada (blat, ordi, fruita i llegums) i en la cria de bestiar (xais, cabres i dromedaris) i d'aviram. Estan organitzats en més de cinquanta tribus, elles mateixes dividides en subtribus, clans, i subclans. Els dirigents de les tribus, els [[khan]]s, tenen un poder limitat: els assumptes importants són administrats per la subtribu, els caps de clan o el consell tribal. Al Pakistan, certes tribus amb una forta organització política van arribar a establir petits reialmes.


Els paixtus són originaris de la terra que comprèn el sud de l'Afganistan i el nord-oest del [[Pakistan]] (que de vegades es denomina [[Paixtunistan|regió del Paixtunistan]]), que és on resideix la majoria de la població. Hi ha comunitats històriques i significatives de la diàspora paixtu a les províncies del [[Sind|Sindh]] i del [[Panjab (Pakistan)|Panjab]][[Pakistan|, al Pakistan]] (particularment a les ciutats de [[Karachi]] i [[Lahore]]) i a la [[Rohilkhand|regió de Rohilkhand]], a l’[[Uttar Pradesh|estat d’Uttar Pradesh]], a l’[[Índia]] (així com a les ciutats principals, com ara [[Delhi]] i [[Bombai]]). S'ha format una diàspora recent als estats àrabs del golf Pèrsic (principalment als [[Emirats Àrabs Units]]) com a part de la diàspora sud-asiàtica més gran.<ref>{{Ref-web|títol=Northern Pashtun in United Arab Emirates|url=https://joshuaproject.net/people_groups/14256/AE|obra=Joshua project}}</ref>
Són igualment uns guerrers reputats i temuts que, tradicionalment, fabriquen ells mateixos les seves armes, dels sabres als fusells.


Els paixtus són el [[Ètnies d'Afganistan|grup ètnic més nombrós de l'Afganistan]], ja que constitueixen prop del 48% de la població total del país.<ref>{{Ref-web|títol=Afghanistan - The World Factbook|url=https://www.cia.gov/the-world-factbook/countries/afghanistan/#people-and-society|consulta=2021-01-19|obra=www.cia.gov}}</ref> Han estat el grup etnolingüístic dominant a l'Afganistan des de la fundació de la nació. A més, els paixtus són el segon grup ètnic més gran del Pakistan,<ref>{{Ref-web|títol=Pakistan - The World Factbook|url=https://www.cia.gov/the-world-factbook/countries/pakistan/#people-and-society|consulta=2021-01-19|obra=www.cia.gov}}</ref> formant del 15% al 18% de la població total del país,<ref>{{Ref-web|cognom=Kiani|nom=Khaleeq|data=28 May 2018|títol=CCI defers approval of census results until elections|url=https://www.dawn.com/news/1410447|consulta=26 May 2020|obra=Dawn}}</ref> i són considerats un dels cinc grups etnolingüístics més importants de la nació.<ref>{{Ref-web|títol=What Languages Are Spoken In Pakistan?|url=https://www.worldatlas.com/articles/what-languages-are-spoken-in-pakistan.html|obra=World atlas}}</ref> Els paixtus són el 26è grup ètnic més gran del món i el grup de llinatge segmentari més gran. Es calcula que hi ha entre 350 i 400 tribus i clans paixtus. <ref name="Romano">{{Ref-llibre|cognom=Romano|nom=Amy|url=https://archive.org/details/historicalatlaso0000roma|títol=A Historical Atlas of Afghanistan|editorial=The Rosen Publishing Group|any=2003|isbn=0-8239-3863-8|pàgines=[https://archive.org/details/historicalatlaso0000roma/page/28 28]}}</ref> <ref>{{Ref-web|url=http://www.jamestown.org/programs/gta/single/?tx_ttnews%5Btt_news%5D=891&tx_ttnews%5BbackPid%5D=181&no_cache=1|títol=Profiles of Pakistan's Seven Tribal Agencies|cognom=Syed Saleem Shahzad|data=20 October 2006|consulta=22 April 2010}}</ref>
Antigament, el conjunt d'aquesta ètnia viatjava cada any del nord-est de l'[[Iran]] fins a les portes de l'[[Índia]] i de la [[Xina]]. Actualment, les fronteres aporten el seu lot de restriccions i les seves [[Transhumància|transhumàncies]] es fan més curtes. Durant els viatges, els caps de tribu munten dromedaris que estan adornats (així com els xais, les cabres, els infants, les dones i els carros) amb pedres, metalls, teixits trenats amb colors vius i cascavells i campanetes.


== Distribució geogràfica ==
== Referències ==
{{referències}}


== Fonts ==
=== Lloc d'origen ===
[[Category:Pages using multiple image with auto scaled images]]
{{commonscat}}
La majoria dels paixtus encara viuen al lloc d'origen, situat al sud del riu [[Amudarià|Amu Darya,]] que es troba a l'Afganistan i a l'oest del [[Indus|riu Indus,]] al Pakistan.<ref>https://www.usfca.edu/sites/default/files/pdfs/v2n2_kozicki.pdf</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Nath|nom=Samir|url=https://books.google.com/books?id=yGBaXO54-HwC&pg=PA273|títol=Dictionary of Vedanta|data=2002|editorial=Sarup & Sons|isbn=978-81-7890-056-8|llengua=en}}</ref> Això inclou [[Khyber Pakhtunkhwa]] i el nord de [[Balutxistan Oriental|Balutxistan]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Caldwell|nom=Dan|url=https://books.google.com/books?id=wSvp3VTGRecC&pg=PA36|títol=Vortex of Conflict: U.S. Policy Toward Afghanistan, Pakistan, and Iraq|data=2011-02-17|editorial=Stanford University Press|isbn=978-0-8047-7666-0|llengua=en}}</ref> Els centres metropolitans d’aquesta zona inclouen [[Jalalabad]], [[Quetta]], [[Kandahar]], Mardan, Mingora i [[Peshawar]].<ref>{{Ref-notícia|url=https://aurora.dawn.com/news/1143318|access-date=30 October 2019}}</ref>
Microsoft ® Encarta ® 2007. © 1993-2006 Microsoft Corporation.

=== Subcontinent indi ===
Els paixtus del [[subcontinent indi]], fora del lloc d'origen, són anomenats ''pathans'' (la paraula hindustanesa per a paixtu), tant per ells com per altres grups ètnics del subcontinent.<ref name="Bhasha">{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=focLrox-frUC&q=pathan+hindi-urdu&pg=PA365|títol=The New Encyclopædia of Islam|nom=Cyril|cognom=Glassé|editorial=[[Rowman Altamira]]|any=2003|isbn=9780759101906}}</ref>

Històricament, els paixtus s’han establert en diverses ciutats a l’est del [[Indus|riu Indus]] abans i durant el [[Raj Britànic|Raj britànic]]. Aquests inclouen [[Karachi]], [[Lahore]], [[Rāwalpindi|Rawalpindi]], Bombai (ara anomenat [[Bombai|Mumbai]]), [[Delhi]], [[Calcuta]], [[Rohilkhand]], [[Jaipur]] i [[Bangalore]]. Els colons són descendents tant dels paixtus de l'actual [[Afganistan]] com del [[Pakistan]] ([[Províncies de l'Índia Britànica|l'Índia britànica]] abans del 1947). En algunes regions de l'[[Índia]], de vegades hom els denomina ''kabuliwala''.<ref>{{Ref-notícia|title=The 'Kabuliwala' Afghans of Kolkata|work=BBC News|date=23 May 2015|url=https://www.bbc.co.uk/news/world-asia-india-32377276}}</ref>

A l'[[Índia]] existeixen comunitats significatives de diàspora paixtu.<ref name="India-census">{{Ref-web|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080201193939/http://www.censusindia.gov.in/Census_Data_2001/Census_Data_Online/Language/Statement1.htm|arxiudata=1 February 2008|url=http://www.censusindia.gov.in/Census_Data_2001/Census_Data_Online/Language/Statement1.htm|títol=Abstract of speakers' strength of languages and mother tongues – 2001|editor=Census of India|consulta=17 March 2008}}</ref><ref name="Indian Pathans">{{Ref-web|url=http://www.khyber.org/articles/2007/StudyofthePathanCommunitiesinF.shtml|títol=Study of the Pathan Communities in Four States of India|obra=Khyber.org|consulta=30 January 2008|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080514122925/http://www.khyber.org/articles/2007/StudyofthePathanCommunitiesinF.shtml|arxiudata=14 May 2008}}</ref><ref name="Ali2018">{{Ref-notícia|url=https://www.dnaindia.com/india/report-khan-abdul-gaffar-khan-s-great-granddaughter-seeks-citizenship-for-phastoons-in-india-2584887|diari=[[Daily News and Analysis]]}}</ref> La regió de [[Rohilkhand]][[Uttar Pradesh|, a Uttar Pradesh]], rep el nom de la [[Rohilla|comunitat Rohilla]] d’ascendència paixtu. També viuen als estats de [[Maharashtra|Maharashtra,]] al centre de l’Índia i a [[Bengala Occidental|Bengala Occidental,]] a l’est de l’Índia, que tenen una població de més d’un milió d’habitants amb ascendència paixtu;<ref name="Joshua">{{Ref-web|títol=Pashtun, Pathan in India|url=https://joshuaproject.net/people_groups/21537/IN|editor=[[Joshua Project]]}}</ref> tant [[Bombai]] com [[Calcuta]] van ser ubicacions principals de migrants paixtu procedents de l'[[Afganistan]] durant l'era colonial.<ref>{{Ref-web|títol="The Kabuliwala represents a dilemma between the state and migratory history of the world" – Shah Mahmoud Hanifi|url=https://blogs.lse.ac.uk/southasia/2018/10/29/the-kabuliwala-represents-a-dilemma-between-the-territorial-ethos-of-the-nation-state-and-the-migratory-history-of-the-world-professor-shah-mahmoud-hanifi/|nom=Christopher|cognom=Finnigan|data=29 October 2018|editor=London School of Economics}}</ref> També hi ha poblacions de més de 100.000 habitants cadascuna a les ciutats de [[Jaipur|Jaipur,]] al [[Rajasthan]] i [[Bangalore|Bangalore,]] a [[Karnataka]].<ref name="Joshua" /> Bombai (ara anomenat [[Bombai|Mumbai]] ) i [[Calcuta]] tenen una població paixtu de més d’un milió, mentre que [[Jaipur]] i [[Bangalore]] tenen uns 100.000 habitants. Els paixtus de [[Bangalore]] inclouen els germans khan Feroz, Sanjay i Akbar Khan, el pare dels quals es va establir a [[Bangalore]] des de [[Gazni|Ghazni]],<ref>{{Ref-notícia|url=https://www.dawn.com/news/922791|data=27 April 2009|access-date=6 June 2020}}</ref>

[[Karachi]] allotja la comunitat més gran de paixtus fora de llur lloc d'origen (amb uns 7 milions).<ref name="PBS">{{Ref-web|url=https://www.pbs.org/frontlineworld/rough/2009/07/karachis_invisi.html|títol=Pakistan: Karachi's Invisible Enemy City potent refuge for Taliban fighters|nom=Sharmeen|cognom=Obaid-Chinoy|editor=[[Frontline (U.S. TV series)|Frontline]] on [[PBS]]|data=17 July 2009|consulta=15 March 2008}}</ref><ref name="A-Times">{{Ref-web|url=http://atimes.com/atimes/South_Asia/IA10Df02.html|títol=How the Taliban keep their coffers full|cognom=Syed Saleem Shahzad|data=10 January 2007|consulta=10 September 2010|arxiuurl=https://www.webcitation.org/657c7qpSz?url=http://atimes.com/atimes/South_Asia/IA10Df02.html|arxiudata=1 February 2012}}</ref> Anatol Lieven, de la Universitat de Georgetown, a Qatar, va escriure el 2021 que, arran de l'establiment dels paixtus a la ciutat, "Karachi (i no pas Kàbul, Kandahar o Peshawar) potser és la ciutat paixtu més gran del món".<ref>{{Ref-publicació|cognom=Lieven|nom=Anatol|url=https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/00396338.2021.1930403|publicació=[[Survival (journal)|Survival: Global Politics and Strategy]]|volum=63|any=2021|exemplar=3|pàgines=7-36|doi=10.1080/00396338.2021.1930403}}</ref>

=== Iran ===
Fora de [[Àsia Central|l’Àsia]] [[Àsia Meridional|meridional]] i central, els paixtus també es troben en un nombre menor a la part oriental i nord de l’[[Iran]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Windfuhr|nom=Gernot|url=|títol=Iranian Languages|data=2013-05-13|editorial=Routledge|isbn=978-1-135-79704-1|pàgines=703–731|llengua=en}}</ref> Ja a mitjan segle XVII, els registres informen que els [[Durrani|paixtus de Durrani]] vivien a la [[Khorasan (província de l'Iran)|província]] de [[Imperi Safàvida|Khorasan de l’Iran safàvid]].<ref>{{Ref-web|títol=DORRĀNĪ – Encyclopaedia Iranica|url=https://iranicaonline.org/articles/dorrani-1|consulta=2021-04-04|obra=iranicaonline.org}}</ref> Després del breu regnat dels paixtus ghilji a l'Iran, [[Nàdir-Xah Afxar|Nader Shah]] va derrotar el darrer governant independent ghilji de [[Kandahar]], Hussain Hotak. Per tal d’assegurar el control de Durrani al sud de l’Afganistan, Nader Shah va deportar Hussain Hotak i un gran nombre de [[Ghilzai|paixtus ghilji]] a la [[Mazandaran|província de Mazandaran,]] al nord de l’Iran. Les restes d’aquesta comunitat exiliada considerable, tot i que assimilades, continuen reivindicant l’ascendència paixtu.<ref>{{Ref-web|títol=ḠILZĪ – Encyclopaedia Iranica|url=https://www.iranicaonline.org/articles/gilzi-|consulta=2021-04-04|obra=www.iranicaonline.org}}</ref> A l'inici del segle XVIII, en el decurs de pocs anys, el nombre de paixtus durrani al Khorasan iranià va augmentar molt.<ref>{{Ref-web|títol=DORRĀNĪ – Encyclopaedia Iranica|url=https://iranicaonline.org/articles/dorrani-1|consulta=2021-04-04|obra=iranicaonline.org}}</ref> Més tard, la regió va passar a formar part del mateix [[Imperi Durrani|Imperi durrani.]] El segon rei durrani d'Afganistan, Timur Shah Durrani, va néixer a [[Meixad|Mashhad]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Dalrymple|nom=William|url=https://books.google.com/books?id=KPVrDgAAQBAJ&q=Timur+Shah+Durrani+born+mashhad&pg=PT74|títol=Koh-i-Noor: The History of the World's Most Infamous Diamond|data=2017|editorial=Bloomsbury Publishing|isbn=978-1-4088-8885-8|llengua=en}}</ref> Contemporani de la dominació de Durrani a l'est, [[Azad Khan Afgan|Azad Khan Afghan]], un paixtu ghilji ètnic que va ser el segon responsable de l' [[Azerbaidjan]] durant el [[Dinastia afxàrida|govern d'Afsharid]], va guanyar el poder a les regions occidentals de l'Iran i l'[[Azerbaidjan Iranià|Azerbaidjan]] durant un període de temps curt.<ref>{{Ref-web|títol=ĀZĀD KHAN AFḠĀN|url=https://iranicaonline.org/articles/azad-khan-afgan-d|consulta=2021-04-04|obra=iranicaonline.org}}</ref> Segons una enquesta de mostra del 1988, el 75% de tots els refugiats afganesos a la [[Khorasan Sud|part sud de la província iraniana de Khorasan]] eren paixtus Durrani. <ref>{{Ref-web|títol=DORRĀNĪ – Encyclopaedia Iranica|url=https://iranicaonline.org/articles/dorrani-1|consulta=2021-04-04|obra=iranicaonline.org}}</ref>

=== En altres regions ===
Els paixtus indis i pakistanesos han utilitzat els [[Commonwealth|enllaços britànics i de la Commonwealth]] dels seus països respectius i s’han establert comunitats modernes a partir dels anys seixanta principalment al [[Regne Unit]], [[Canadà]], [[Austràlia]], però també en altres països de la Commonwealth (i els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]). Alguns paixtus també s’han establert a l’Orient Mitjà, com ara la [[Aràbia|península Aràbiga]]. Per exemple, uns 300.000 paixtus van emigrar als països del golf Pèrsic entre el 1976 i el 1981, cosa que representa el 35% dels immigrants pakistanesos.<ref name="Jaffrelot">{{Ref-llibre|títol=Pakistan: nationalism without a nation?|cognom=Jaffrelot|nom=Christophe|any=2002|editorial=Zed Books|isbn=1-84277-117-5|pàgines=27|url=https://books.google.com/books?id=I2avL3aZzSEC&pg=PA27}}</ref>

A causa de les múltiples guerres a l'Afganistan des de la fi dels anys setanta, diverses onades de [[Refugiats afganesos|refugiats]] (paixtus afganesos, però també un nombre considerable de tadjiks, hazara, uzbecs, turcomans i sikhs afganesos) han abandonat el país com a [[Asil humanitari|sol·licitants d'asil]].<ref>{{Ref-web|títol=Afghanistan's refugees: forty years of dispossession|url=https://www.amnesty.org/en/latest/news/2019/06/afghanistan-refugees-forty-years/|obra=Amnesty}}</ref>

Hi ha 1,3 milions de refugiats afganesos al Pakistan i 1 milió a l’Iran. Altres han reclamat asil al Regne Unit, Estats Units i [[Unió Europea|països de la Unió Europea]] a través del Pakistan.<ref name="wider.unu.edu">{{Ref-web|títol=Young Afghan refugees and asylum seekers in the UK|url=https://www.wider.unu.edu/publication/young-afghan-refugees-and-asylum-seekers-uk|obra=UN university|data=18 June 2018}}</ref>

=== Tribus ===
 
Una institució destacada del poble paixtu és el sistema complex de [[Tribu (antropologia)|tribus]].<ref>{{Ref-web|títol=Minority Rights Group Pashtuns|url=https://minorityrights.org/minorities/pashtuns/|obra=Minority Rights Group}}</ref> Els paixtus encara són un poble predominantment tribal, però la tendència a la urbanització ha començat a alterar la societat paixtu, ja que ciutats com [[Kandahar]], [[Peshawar]], [[Quetta]] i [[Kabul|Kàbul]] han crescut ràpidament a causa de l’afluència de paixtus rurals. Malgrat això, molta gent encara s’identifica amb diversos [[Clan|clans]].

El sistema tribal té diversos nivells d'organització: la tribu en què es troba pertany a quatre grups tribals "majors" : els Sarbani, els Bettani, els Gharghashti i els Karlani, el ''tabar'' (tribu), es divideixen en grups de parentiu anomenats ''khels'', que al seu torn es divideixen en grups més petits (''pllarina'' o ''plarganey''), cadascun format per diverses famílies extenses anomenades ''kahols''.<ref name="Jirga">{{Ref-web|url=http://unpan1.un.org/intradoc/groups/public/documents/APCITY/UNPAN017434.pdf|títol=Jirga – A Traditional Mechanism of Conflict Resolution in Afghanistan|editor=United Nations|nom=Ali|cognom=Wardak|consulta=10 October 2006}}</ref>

== Història i orígens ==
 
 
[[Fitxer:Nomads_in_Badghis_Province.jpg|esquerra|miniatura| Tendes de [[Nòmada|nòmades]] afganesos a la [[Badghis|província de Badghis]] que es coneixen en llengua paixtu com a kuchian. Migren de regió en regió segons la temporada ([[transhumància]]).]]
Les excavacions de jaciments prehistòrics suggereixen que els primers humans van viure a l’actual Afganistan fa almenys 50.000 anys.<ref name="JFS" /> Des del [[Mil·lenni II aC|2n mil·lenni aC]], les ciutats de la regió que ara són habitades per paixtus han patit invasions i migracions, incloent-hi d[[Història de l'Índia|els pobles indis]] antics, els [[Irànics|pobles iranians antics]], els [[medes]], els [[Imperi Aquemènida|perses]] i els [[Antics macedonis|macedonis antics]] de l'antiguitat, els [[Imperi Kuixan|kushans]], els [[heftalites]], els àrabs, els [[Gaznèvides|turcs]] i els [[Imperi Mongol|mongols]], entre d'altres. En els darrers temps, alguns pobles del món occidental també ha explorat la zona.<ref name="JFS">{{Ref-web|url=http://encarta.msn.com/text_761569370___42/Afghanistan.html|títol=Afghanistan – VII. History|cognom=John Ford Shroder|consulta=31 October 2009|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20091031052339/http://encarta.msn.com/text_761569370___42/Afghanistan.html|arxiudata=31 October 2009}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/Afghanistan.pdf|títol=Country Profile: Afghanistan|obra=[[Library of Congress]]|editor=[[Library of Congress Country Studies]] on Afghanistan|data=August 2008|consulta=10 September 2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20140408085103/http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/Afghanistan.pdf|arxiudata=8 April 2014}}</ref><ref name="HF">{{Ref-web|url=http://www.historyfiles.co.uk/KingListsMiddEast/EasternAfghans.htm|títol=Kingdoms of South Asia – Afghanistan (Southern Khorasan / Arachosia)|editor=The History Files|consulta=16 August 2010}}</ref>

Els primers precursors dels paixtus actuals podrien haver estat [[Irànics|tribus iranianes]] antigues que es van estendre per l'[[Altiplà Iranià|altiplà iranià]] oriental.<ref>{{Ref-web|url=http://www.utexas.edu/cola/centers/lrc/eieol/aveol-0-X.html|títol=Old Iranian Online|editor=[[University of Texas at Austin]]|consulta=10 February 2007}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Pashtun {{!}} people|url=https://www.britannica.com/topic/Pashtun|consulta=2020-11-08|obra=Encyclopedia Britannica|llengua=en}}</ref>

Segons Yu. V. Gankovsky:<ref name="Gankovsky">{{Ref-llibre|títol=A History of Afghanistan|cognom=Gankovsky|nom=Yu. V.|any=1982|editorial=[[Progress Publishers]]|pàgines=382}}</ref>

Gankovsky proposa l’origen eftalita dels paixtus<ref name="Gankovsky">{{Ref-llibre|títol=A History of Afghanistan|cognom=Gankovsky|nom=Yu. V.|any=1982|editorial=[[Progress Publishers]]|pàgines=382}}<cite class="citation book cs1" data-ve-ignore="true" id="CITEREFGankovsky1982">Gankovsky, Yu. V. (1982). </cite></ref><ref>{{Ref-llibre|títol=The Pathans|cognom=Quddus|nom=Syed Abdul|any=1987|editorial=Ferozsons|lloc=Moscow|isbn=9789690006813|pàgines=29|url=https://books.google.com/books?id=EoBCAAAAYAAJ}}</ref>, però d’altres en treuen una conclusió diferent. [[Ghilzai|La]] tribu Ghilji ha estat connectada al poble [[Khalajs|Khalaj.]]<ref>{{Ref-publicació|cognom=Minorsky|nom=V.|url=http://www.khyber.org/articles/2005/TheKhalajWestoftheOxus.shtml|publicació=Bulletin of the School of Oriental Studies, University of London|volum=10|exemplar=2|pàgines=417–437|doi=10.1017/S0041977X00087607|dataarxiu=13 June 2011|citació="The fact is that the important Ghilzai tribe occupies now the region round Ghazni, where the Khalaj used to live and that historical data all point, to the transformation of the Turkish Khalaj into Afghan Ghilzai."}}</ref> Segons Georg Morgenstierne, la [[Durrani|tribu Durrani]] que es coneixia com els "abdali" abans de la formació de l'[[Imperi Durrani|Imperi afganès]] el 1747,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Runion|nom=Meredith L.|url=https://books.google.com/books?id=EY6NDgAAQBAJ&q=sadozai+or+durrani&pg=PR24|títol=The History of Afghanistan, 2nd Edition|data=2017-04-24|editorial=ABC-CLIO|isbn=9781610697781|llengua=en}}</ref> podria estar connectada amb els [[heftalites]];<ref>Morgenstierne, Georg. </ref> [[Aydogdy Kurbanov]] recolza aquesta opinió que proposa que, després de la caiguda de la confederació heftalita, probablement l'heftalita es va assimilar a diverses poblacions locals.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Kurbano|nom=Aydogdy|url=https://refubium.fu-berlin.de/bitstream/handle/fub188/8366/01_Text.pdf|publicació=Department of History and Cultural Studies of the Free University, Berlin|pàgines=242|citació="The Hephthalites may also have participated in the origin of the Afghans. The Afghan tribe Abdal is one of the big tribes that has lived there for centuries. Renaming the Abdals to Durrani occurred in 1747, when descendants from the Sadozai branch Zirak of this tribe, Ahmad-khan Abdali, became the shah of Afghanistan. In 1747 the tribe changed its name to "Durrani" when Ahmad khan became the first king of Afghanistan and accepted the title "Dur-i-Duran" (the pearl of pearls, from Arabian: "durr" – pearl). "}}</ref>
[[Fitxer:Afghanistan_region_during_500_BC.jpg|esquerra|miniatura| La [[Sàtrapa|satrapia d']]''[[Aracòsia|Aracosia]]'' i el ''poble pactià'' durant l'[[Imperi Aquemènida|Imperi aquemènida]] el 500&nbsp;aC]]
Els paixtus apareixen vinculats a la història de l'Afganistan, el Pakistan i nord de l'Índia actuals: després de les conquestes musulmanes dels segles VII-XI, molts guerrers paixtus van envair i conquerir bona part de les regions de nord de [[Àsia Meridional|l'Àsia de Sud]] durant els períodes dels [[Dinastia Suri|Suris]] i els [[Imperi Durrani|Durranis]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Wynbrandt|nom=James|url=https://books.google.com/books?id=xQGwgJnCPZgC|títol=A Brief History of Pakistan|data=2009|editorial=Infobase Publishing|isbn=978-0-8160-6184-6|pàgines=52–54|llengua=en}}</ref>

=== Origen lingüístic ===
[[Fitxer:Saka_warrior_Termez_Achaeological_Museum.jpg|miniatura| Cap d’un guerrer saka]]
El paixtu s'acostuma a classificar com a llengua [[llengües iràniques orientals|iraniana oriental.]]<ref>{{Ref-web|títol=Encolypedia Iranica, AFGHANISTAN vi. Paṣ̌tō|url=https://www.iranicaonline.org/articles/afghanistan-vi-pasto}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Comrie|nom=Bernard|títol=The World's Major Languages|any=2009}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Afghanistan volume 28|editorial=Historical Society of Afghanistan.|any=1975}}</ref> Comparteix característiques amb la [[Munji|llengua munji]], que és la llengua existent més propera a l'extinta [[bactrià]],<ref>Waghmar, Burzine K. (2001) 'Bactrian History and Language: An Overview.' </ref> però també comparteix característiques amb el sogdià, així com el [[coràsmic]], el [[Llenguatge shughni|shughni]], el sanglechi i el [[Khotanès|khotanès Saka]].<ref>{{Ref-web|títol=Encolypedia Iranica, AFGHANISTAN vi. Paṣ̌tō|url=https://www.iranicaonline.org/articles/afghanistan-vi-pasto}}</ref> Hi ha qui ha suggerit que el paixtu es podria haver originat a la [[Badakhxan|regió de Badakhshan]] i estaria connectat a una [[Khotanès|llengua saka]] semblant al khotanès.<ref>{{Ref-web|títol=Encolypedia Iranica, AFGHANISTAN vi. Paṣ̌tō|url=https://www.iranicaonline.org/articles/afghanistan-vi-pasto}}</ref> De fet, el lingüista eminent [[Georg Morgenstierne]] ha descrit el paixtu com una [[Khotanès|varietat saka]] i molts altres han observat les semblances entre el paixtu i altres llengües saka, cosa que suggereix que els parlants de paixtu originaris podrien haver estat un grup [[Saces|saka.]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Indo-Iranica|editorial=Iran Society|any=1946|lloc=Kolkata, India|pàgines=173–174}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Bečka|nom=Jiří|títol=A Study in Pashto Stress|editorial=Academia|any=1969|pàgines=32}}</ref> A banda d'això, el paixtu i l'[[osseta]], una altra llengua provinent de l'escita, comparteixen cognats en llurs vocabularis respectius que no es troben en altres llengües iranianes de l'Est <ref>{{Ref-llibre|cognom=Cheung|nom=Jonny|títol=Etymological Dictionary of the Iranian Verb|editorial=(Leiden Indo-European Etymological Dictionary Series)|any=2007}}</ref> Cheung suggereix un isoglossa comú entre el paixtu i l'osseta, la qual fonamenta en una varietat Saka indocumentada que s'hauria parlat a prop del paixtu antic reconstruït, el qual es podria haver parlat aleshores al nord de l'[[Amudarià|Oxus]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Cheung|nom=Jonny|títol=Etymological dictionary of the Iranian verb|editorial=(Leiden Indo-European Etymological Dictionary Series)|any=2007}}</ref> D’altres, però, han suggerit un avantpassat iranià molt més antic, ateses les afinitats amb l’[[Avèstic|avèstic antic]].<ref>{{Ref-web|títol=Enyclopedia Iranica, AFGHANISTAN vi. Paṣ̌tō|url=https://www.iranicaonline.org/articles/afghanistan-vi-pasto}}</ref>

=== Referències històriques antigues: paixtu ===
[[Fitxer:Pactyan_nation_present_day_Pashtunistan.png|miniatura| Pactyans, actual [[Paixtunistan|Pashtunistan]] . ''Els imperis orientals cap al 600 aC'', Atles històric de William Shepherd (1923-26) <ref>{{Ref-web|títol=Historical Atlas by William R. Shepherd - Perry-Castañeda Map Collection - UT Library Online|url=https://legacy.lib.utexas.edu/maps/historical/history_shepherd_1923.html|consulta=2020-11-03|obra=legacy.lib.utexas.edu}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|cognom=Shepherd|nom=William Robert|url=https://books.google.com/books?id=4jYIzQEACAAJ&q=Historical+Atlas+by+William+Shepherd+(1923-26)|títol=Historical Atlas|data=2018-10-16|editorial=Creative Media Partners, LLC|isbn=978-0-343-39398-4|llengua=en}}</ref>]]
Hi ha al·lusions a la tribu coneguda com a [[Pakthas|pakthās]], que va ser una de les tribus que van lluitar contra els [[Sudas|sudes]] al Dasarajna - ''la batalla dels deu reis'' - del [[Rigveda]] (RV 7 .18.7), datada aprox. entre el 1500 i 1200 aC. <ref>p. 2 "Some Aspects of Ancient Indian Culture" By D. R. Bhandarkar</ref> S'hi esmenten els pakthās: <ref>{{Ref-web|títol=Rig Veda: Rig-Veda, Book 7: HYMN XVIII. Indra.|url=https://www.sacred-texts.com/hin/rigveda/rv07018.htm|consulta=2020-11-02|obra=www.sacred-texts.com}}</ref>

[[Heinrich R. Zimmer|Heinrich Zimmer]] els vincula a una tribu esmentada per [[Heròdot]] (''pactians''), i amb els [[paixtus]] de l'[[Afganistan]] i el [[Pakistan]] . <ref>[[A. A. Macdonell|Macdonell, A.A.]] and Keith, A.B. 1912. </ref> <ref>Map of the [[Median Empire]], showing ''Pactyans'' territory in what is now Afghanistan and Pakistan.</ref>

Heròdot, el 430 aC, en parla a les [[Històries (Heròdot)|''Històries'']]:<ref>{{Ref-web|títol=Herodotus, The Histories, Book 3, chapter 102, section 1|url=https://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus:text:1999.01.0126:book=3:chapter=102:section=1|consulta=2020-11-02|obra=www.perseus.tufts.edu}}</ref>

Aquests pactians vivien a la frontera oriental de la [[Sàtrapa|satrapia]] [[Imperi Aquemènida|aquemènida]] d'[[Aracòsia|Aracosia]], ja en el 1r mil·lenni aC, a l'Afganistan actual.<ref>{{Ref-web|títol=The History of Herodotus Chapter 7, Written 440 B.C.E, Translated by George Rawlinson|url=http://www.piney.com/Heredotus7.html|consulta=2012-09-21|editor=Piney.com|arxiudata=1 February 2012|arxiuurl=https://www.webcitation.org/657c4JeQH?url=http://www.piney.com/Heredotus7.html}}</ref> [[Heròdot]] també esmenta una tribu coneguda com a ''aparytai'' (''Ἀπαρύται'')<ref>{{Ref-web|títol=The History of Herodotus Book 3, Chapter 91, Verse 4; Written 440 B.C.E, Translated by G. C. Macaulay|url=http://www.sacred-texts.com/cla/hh/hh3090.htm|consulta=2015-02-21|editor=sacred-texts.com}}</ref>, la qual Thomas Holdich<ref>{{Ref-llibre|cognom=Holdich|nom=Thomas|url=https://books.google.com/books?id=JnC-wwEACAAJ&q=Holdich++gates+of+india|títol=The Gates of India, Being an Historical Narrative|data=2019-03-12|editorial=Creative Media Partners, LLC|isbn=978-0-530-94119-6|pàgines=28, 31|llengua=en}}</ref> ha relacionat amb la tribu ''[[Afridi|paixtu Afridi]]'' <ref>{{Ref-llibre|cognom=Dani|nom=Ahmad Hasan|url=https://books.google.com/books?id=9yduAAAAMAAJ|títol=History of Pakistan: Pakistan through ages|editorial=Sang-e Meel Publications|any=2007|isbn=978-969-35-2020-0|pàgines=77}}</ref>, ja que totes aquestes tribus se situaven a la vall de l'Indus. Heròdot afirma:<ref>{{Ref-web|títol=Herodotus, The Histories, Book 3, chapter 91, section 4|url=https://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus:text:1999.01.0126:book=3:chapter=91:section=4|consulta=2020-11-03|obra=www.perseus.tufts.edu}}</ref>[[Josef Markwart|Joseph Marquart]] made the connection of the Pashtuns with names such as the Parsiētai (Παρσιῆται), Parsioi (Πάρσιοι) that were cited by [[Ptolemy]] 150 CE.<ref>{{Cite book|last=Marquart|first=Joseph|url=http://archive.org/details/UntersuchungenZurGeschichteVonEran21905|title=Untersuchungen zur geschichte von Eran II (1905)|pages=177|language=de}}</ref> The text from Ptolemy:<ref>{{Cite book|last1=Ptolemy|url=https://books.google.com/books?id=VfkQAQAAIAAJ|title=Geography, book 6 : Middle East, Central and North Asia, China. Part 1. Text and English/German translations|last2=Humbach|first2=Helmut|last3=Ziegler|first3=Susanne|date=1998|publisher=Reichert|isbn=978-3-89500-061-4|pages=224|language=el}}</ref>{{Citació|"The northern regions of the country are inhabited
by the Bolitai, the western regions by the Aristophyloi below whom live the Parsioi (Πάρσιοι). The southern regions are inhabited by the Parsiētai (Παρσιῆται), the eastern regions by the Ambautai. The towns and villages lying in the country of the Paropanisadai are these: Parsiana Zarzaua/Barzaura Artoarta Baborana Kapisa niphanda"|Ptolemy|150 CE|6.18.3-4}}[[Estrabó]], el geògraf grec, a [[Geografia d'Estrabó|Geographica]] (escrit entre el 43 aC i el 23 dC) fa esment dels pasians (Πασιανοί), la qual cosa s’ha identificat amb els paixtus atès que el paixtu és una llengua oriental-iraniana<ref>{{Ref-llibre|url=https://www.cambridge.org/core/books/cambridge-history-of-early-inner-asia/90634C2E365B2AE442EDCA51E5335033|títol=The Cambridge History of Early Inner Asia|data=1990|editorial=Cambridge University Press|isbn=978-0-521-24304-9|editor=Sinor|lloc=Cambridge|pàgines=117|doi=10.1017/CHOL9780521243049}}</ref> i els paixtons resideixen a la zona<ref name="Sagar1992">{{Ref-llibre|cognom=Sagar|nom=Krishna Chandra|títol=Foreign Influence on Ancient India|data=1 January 1992|editorial=Northern Book Centre|isbn=9788172110284|pàgines=91|llengua=en|url=https://books.google.com/books?id=0UA4rkm9MgkC&lpg=PP1&pg=PA91#v=onepage&q&f=false}}</ref> que antany s'anomenava [[Ariana]] . <ref>{{Ref-llibre|cognom=Alikuzai|nom=Hamid Wahed|url=https://books.google.com/books?id=YZJcAQAAQBAJ&q=Strabo+pashtuns&pg=PA142|títol=A Concise History of Afghanistan in 25 Volumes|data=October 2013|editorial=Trafford Publishing|isbn=978-1-4907-1441-7|pàgines=142|llengua=en}}</ref> <ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Humbach|nom=Helmut|url=https://books.google.com/books?id=iMACuwAACAAJ&q=Herodotus+Scythians+and+Ptolemy%E2%80%99s+Central+Asia|títol=Herodotus's Scythians and Ptolemy's Central Asia: Semasiological and Onomasiological Studies|data=2012|editorial=Reichert Verlag|isbn=978-3-89500-887-0|pàgines=21|llengua=en}}</ref> Estrabó afirma: <ref>{{Ref-web|títol=Strabo, Geography, BOOK XI., CHAPTER VIII., section 2|url=https://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus:text:1999.01.0239:book=11:chapter=8:section=2|consulta=2020-11-07|obra=www.perseus.tufts.edu}}</ref>

Es considera una interpretació diferent de parsis de Ptolemeu (Πάρσιοι). <ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Humbach|nom=Helmut|url=https://books.google.com/books?id=iMACuwAACAAJ&q=Herodotus+Scythians+and+Ptolemy%E2%80%99s+Central+Asia|títol=Herodotus's Scythians and Ptolemy's Central Asia: Semasiological and Onomasiological Studies|data=2012|editorial=Reichert Verlag|isbn=978-3-89500-887-0|pàgines=21|llengua=en}}<cite class="citation book cs1" data-ve-ignore="true" id="CITEREFHumbachFaiss2012">Humbach, Helmut; Faiss, Klaus (2012). </cite></ref> [http://www.inalco.fr/enseignant-chercheur/johnny-cheung Johnny Cheung], <ref>{{Ref-publicació|cognom=Cheung|nom=Johnny|url=https://www.academia.edu/32353626|llengua=en|pàgines=39}}</ref> tot reflexionant sobre els ''parsioi'' (Πάρσιοι) de Ptolemeu i els ''pasiani'' (Πασιανοί) d'Estrabó afirma el següent: "Ambdues formes mostren lleugeres substitucions fonètiques, és a dir, de υ per ι, i la pèrdua de r a Pasianoi es deu a la perseveració de la precedent Asianoi. Per tant, són els candidats més probables com a avantpassats (lingüístics) dels paixtus moderns."<ref>{{Ref-llibre|cognom=Morano|nom=Enrico|url=https://books.google.com/books?id=hJihtAEACAAJ|títol=Studia Philologica Iranica: Gherardo Gnoli Memorial Volume|data=2017|editorial=Scienze e lettere|isbn=978-88-6687-115-6|pàgines=39|llengua=en|capítol=On the Origin of Terms Afghan and Pashtun|urlcapítol=https://www.academia.edu/32353626}}</ref>

=== Referències històriques mitjanes: afganesos ===
 
[[Fitxer:HaddaTypes.JPG|miniatura| Caps de dos mascles, descoberts a Hadda ([[paixtu]]: هډه) a 10 km al sud de [[Jalalabad]], [[Afganistan]]. Daten dels segles III-IV dC.<ref>{{Ref-web|títol=Musée Guimet|url=https://depts.washington.edu/silkroad/museums/mg/hadda.html|obra=University of Washington}}</ref>]]
D'ençà de l’[[edat mitjana]], i fins a l’aparició de l’Afganistan modern al segle XVIII i la divisió del territori paixtu per la [[línia Durand]] del 1893, els paixtus eren sovint anomenats ''“afganesos”'' ètnics. <ref>{{Ref-web|títol=Pashtun {{!}} people|url=https://www.britannica.com/topic/Pashtun|consulta=2020-11-03|obra=Encyclopedia Britannica|llengua=en}}</ref>

El primer esment del mot ''afganès'' (''Abgân - αβγανο'')<ref name="Sims-Williams 19">{{Cite journal|last=Sims-Williams|first=Nicholas|title=Bactrian Documents from Northern Afghanistan. Vol II: Letters and Buddhist|url=https://www.khalilicollections.org/portfolio/bactrian-documents-from-northern-afghanistan-part-ii/|journal=Khalili Collectins|pages=19}}</ref> correspon a [[Sapor I|Shapur I]] de l'[[Imperi Sassànida|Imperi sassànida]] durant el segle III dC. <ref name="Habibi">{{Cite web |url=http://www.alamahabibi.com/English%20Articles/Afghan_and_Afghanistan.htm |title=Afghan and Afghanistan |work=[[Abdul Hai Habibi]]|publisher=alamahabibi.com|year=1969|access-date=24 October 2010}}</ref> <ref name="Britannica-Abgan">{{cite encyclopedia |url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/7798/Afghanistan/129450/History?anchor=ref261360|title=History of Afghanistan|encyclopedia=Encyclopædia Britannica Online|access-date=22 November 2010}}</ref> <ref name="Abgan">{{Ref-llibre|títol=Afghanistan -a country without a state?|cognom=Noelle-Karimi|nom=Christine|any=2002|editorial=IKO|isbn=3-88939-628-3|pàgines=18|url=https://books.google.com/books?id=eo3tAAAAMAAJ}}</ref> <ref>{{Ref-publicació|cognom=Sims-Williams|nom=Nicholas|cognom2=de Blois|nom2=François|publicació=Bulletin of the Asia Institute|data=1996|volum=10|pàgines=149–165|jstor=24048892}}</ref> Al segle IV, la paraula "afganesos" (αβγανανο) com a referència al poble paixtu s'esmenta en els documents bactrians. Esmenten un cap afganès anomenat Bredag Watanan en relació amb els [[heftalites]] i en el context d’alguns cavalls robats. Curiosament, els documents situen els afganesos del nord d’Afganistan al voltant dels moderns [[Kunduz]], [[Baghlan]] i [[Samangan]], a la històrica [[Bactriana|Bàctria]] <ref>{{Ref-llibre|cognom=Balogh|nom=Dániel|url=https://books.google.com/books?id=frnVDwAAQBAJ&q=bunukan&pg=PA144|títol=Hunnic Peoples in Central and South Asia: Sources for their Origin and History|data=12 March 2020|editorial=Barkhuis|isbn=978-94-93194-01-4|pàgines=144|llengua=en}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|cognom=Sims-Williams|nom=Nicholas|títol=Bactrian documents from northern Afghanistan|data=2000|editorial=The Nour Foundation in association with Azimuth Editions and Oxford University Press|isbn=1-874780-92-7|lloc=Oxford}}</ref>
[[Fitxer:Bactrian_document_Northern_Afghanistan_4th_century.jpg|esquerra|miniatura| Document bactri escrit en grec del segle IV que esmenta el mot afganès (αβγανανο): "A Ormuzd Bunukan de Bredag Watanan, el cap dels afganesos"]]
Una altra referència extreta dels mateixos documents :

El nom afganès es va registrar més tard al segle VI dC amb la forma ''"Avagāṇa"'' [अवगाण] <ref>{{Ref-web|títol=Sanskritdictionary.com: Definition of avagāṇa|url=https://sanskritdictionary.com/avag%C4%81%E1%B9%87a/20082/1|consulta=2020-11-18|obra=sanskritdictionary.com}}</ref> per l'astrònom indi [[Varahamihira|Varāha Mihira]] en el seu [[Varahamihira|Brihat-samhita]]. <ref>{{Ref-web|url=http://www.iranicaonline.org/articles/afgan-in-current-political-usage-any-citizen-of-afghanistan-whatever-his-ethnic-tribal-or-religious-affiliation|títol=Afghan|obra=Ch. M. Kieffer|editor=[[Encyclopædia Iranica]] Online Edition|data=15 December 1983|consulta=27 September 2010}}</ref> <ref name="Bhat">{{Ref-llibre|cognom=Varāhamihira|url=https://books.google.com/books?id=7rboQwAACAAJ|títol=Bṛhat Saṁhitā of Varāhamihira: with english translation, exhaustive notes and literary comments|data=1981|editorial=Motilal Banarsidass|isbn=978-81-208-0098-4|pàgines=143|llengua=en}}</ref>

[[Xuan Zang|Xuanzang]], un pelegrí budista xinès, que visita la regió de l'Afganistan diverses vegades entre el 630 i el 644 dC, també en parla.<ref name="Dawn">{{Ref-notícia|url=http://www.dawn.com/weekly/dmag/archive/040404/dmag9.htm}}</ref> A [[El Llibre dels Reis|Shahnameh]] 1-110 i 1-116, hi apareix escrit com a ''Awgaan''. Segons diversos estudiosos com ara [[Vladímir Minorski|V. Minorsky]], el mot "afganès" es documenta diverses vegades el 982 dC al [[Hudud ul-'alam|Hudud-al-Alam]].<ref name="Abgan">{{Ref-llibre|títol=Afghanistan -a country without a state?|cognom=Noelle-Karimi|nom=Christine|any=2002|editorial=IKO|isbn=3-88939-628-3|pàgines=18|url=https://books.google.com/books?id=eo3tAAAAMAAJ}}<cite class="citation book cs1" data-ve-ignore="true" id="CITEREFNoelle-KarimiSchetterSchlagintweit2002">Noelle-Karimi, Christine; Schetter, Conrad J.; Schlagintweit, Reinhard (2002). </cite></ref>

Hudud ul-'alam també parla d'un rei a Ninhar ([[Província de Nangarhar|Nangarhar]]), que tenia ''dones musulmanes, afganeses'' i hindús.<ref>{{Ref-web|cognom=Barmazid|títol=Afghans in Hudud-i-Alam|url=http://www.barmazid.com/2016/02/afghans-in-hudud-i-alam.html}}</ref> Escrit al segle XI dC, [[Al-Biruní|Al-Biruni]], al seu ''Tarikh al Hind'', assenyala que a les muntanyes frontereres occidentals de l'Índia hi viuen diverses tribus dels afganesos, i s'estenen fins al barri de la vall del Sindh, <ref name="Vogelsang">''The Afghans'' Willem Vogelsang. </ref> <ref>http://www.columbia.edu/cu/lweb/digital/collections/cul/texts/ldpd_5949073_001/ldpd_5949073_001.pdf</ref> . Informar que entre el 1039 i el 1040 dC [[Massud I ibn Mahmud|Mas'ud I]] de l'[[Gaznèvides|Imperi gaznèvida]] va enviar el seu fill a sotmetre un grup d'afganesos rebels a prop de [[Gazni|Ghazni]]. [[Gaznèvides|Arslan Shah Ghaznavid]] va aplegar un exèrcit [[Història d'Àrabs dins Afganistan|d'àrabs]], afganesos, [[Ghilzai|khiljis]] i altres el 1119 dC. Un altre exèrcit d’afganesos i khilji va ser reunit per [[Gaznèvides|Bahram Shah Ghaznavid]] el 1153 dC. [[Muizz al-Din Muhàmmad|Mahoma de Ghor]], governant dels [[Gúrides|ghorides]], també disposava d'afganesos en el seu exèrcit juntament amb d'altres.<ref>{{Ref-llibre|títol=E.J. Brill's first encyclopaedia of Islam, 1913–1936|cognom=Houtsma|nom=Martijn Theodoor|volum=2|any=1987|editorial=BRILL|isbn=90-04-08265-4|pàgines=151|url=https://books.google.com/books?id=GEl6N2tQeawC&pg=PA151}}</ref> Un viatger [[Marroc|marroquí]] famós[[Ibn Battuta|, l'erudit Ibn Battuta]], el qual visita l'Afganistan després de l'era de la [[Khalji|dinastia Khalji]] a l'inici del segle XIII, aporta una descripció dels afganesos.[[Firishta|Muhammad Qasim Hindu Shah]] (Ferishta), writes about Afghans and their country called ''[[Name of Afghanistan|Afghanistan]]'' in the 16th century.{{Citació|"The men of [[Kabul|Kábul]] and [[Ghilji|Khilj]] also went home; and whenever they were questioned about the [[Muslim|Musulmáns]] of the Kohistán (the mountains), and how matters stood there, they said, "Don't call it Kohistán, but [[Name of Afghanistan|Afghánistán]]; for there is nothing there but Afgháns and disturbances." Thus it is clear that for this reason the people of the country call their home in their own language Afghánistán, and themselves Afgháns. The people of [[India]] call them Patán; but the reason for this is not known. But it occurs to me, that when, under the rule of Muhammadan sovereigns, Musulmáns first came to the city of [[Patna|Patná]], and dwelt there, the people of India (for that reason) called them Patáns—but [[Allah|God]] knows!"<ref>{{Cite web |url=http://persian.packhum.org/persian/pf?file=80201016&ct=199 |title=The History of India, Volume 6, chpt. 200, Translation of the Introduction to Firishta's History (p.8) |access-date=22 August 2010 |author=Muhammad Qasim Hindu Shah |work=Sir H. M. Elliot |publisher=Packard Humanities Institute |location=London |date=1560–1620 |author-link=Firishta |archive-url=https://web.archive.org/web/20130726121158/http://persian.packhum.org/persian/pf?file=80201016&ct=199 |archive-date=26 July 2013 |url-status=dead }}</ref>|[[Firishta|Ferishta]]|1560–1620}}

=== Antropologia i tradicions orals ===
[[Fitxer:Sher_Ali_Khan_and_company_of_Afghanistan_in_1869.jpg|miniatura| L’afganès Amir [[Xir Ali|Sher Ali Khan]] (al centre amb el seu fill) i la seva delegació a [[Ambala]], prop de [[Lahore]], el 1869]]
[[Paixtu|El paixtu]] es classifica dins la subbranca iraniana oriental de la [[Llengües iràniques|branca iraniana]] de la [[Llengües indoeuropees|família de llengües indoeuropees]]. Els qui parlen un dialecte del paixtu del sud es refereixen a ells mateixos com a paixtus, mentre que els que parlen el dialecte del nord s'autoanomenen punxtus. Aquestes persones autòctones componen el nucli dels paixtus ètnics que es troben al sud-est de l'Afganistan i l'oest del Pakistan. Els paixtus tenen relats orals i escrits del seu arbre genealògic. El llinatge es considera molt important.

==== Teoria de la descendència paixtu dels israelites ====
 
Alguns [[Antropòleg|antropòlegs]] donen credibilitat a les [[Transmissió oral|tradicions orals]] de les pròpies tribus paixtu. Per exemple, segons l'''[[Enciclopèdia de l'Islam]]'', la teoria de la descendència paixtu dels israelites es remunta a [[Nimat Allah|Nimat Allah al-Harawi]], el qual va recollir una història per a ''Khan-e-Jehan Lodhi'' sota el regnat de [[Imperi Mogol|l']]<nowiki/>emperador [[Jahangir|mogol Jehangir]] al segle XVII. <ref name="Houtsma-150">{{Ref-llibre|títol=E.J. Brill's first encyclopaedia of Islam, 1913–1936|cognom=Houtsma|nom=Martijn Theodoor|volum=2|any=1987|editorial=BRILL|isbn=90-04-08265-4|pàgines=150|url=https://books.google.com/books?id=GEl6N2tQeawC&pg=PA150}}</ref> El segle XIII, Tabaqat-i Nasiri parla de l'assentament d'immigrants Bani Israel a la fi del segle VIII dC a la [[Província de Ghur|regió de Ghor, a l']]Afganistan, del qual donen fe les inscripcions jueves que s'han trobat a Ghor. L'historiador André Wink suggereix que la història "pot aportar alguna pista sobre la notable teoria de l'origen jueu d'algunes de les tribus afganeses, el qual es defensa constantment a les cròniques persa-afganeses". <ref name="Wink">{{Ref-llibre|cognom=Wink|nom=Andre|títol=Al-Hind: the Making of the Indo-Islamic World: Early Medieval India and the Expansion of Islam, 7th–11th Centuries Vol 1|data=2002|editorial=Brill|isbn=978-0391041738|pàgines=95–96|url=https://books.google.com/books?id=g2m7_R5P2oAC&q=%22Tabaqat-i+Nasiri%22+israel&pg=PA95}}</ref> Aquestes referències a Bani Israel concorden amb la visió generalitzada pels paixtus, segons la qual, quan les dotze tribus d'Israel es van dispersar, la tribu de Josep, entre d'altres tribus hebrees, es va establir a la regió de l'Afganistan. <ref name="Jewish-library">{{Ref-enciclopèdia|url=https://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/vjw/Afghanistan.html}}</ref> Aquesta tradició oral ha estat difosa àmpliament entre les tribus paixtu. Hi ha hagut moltes llegendes al llarg dels segles sobre la descendència de les Deu tribus perdudes a partir de grups convertits al cristianisme i a l’islam. És per això que el nom tribal [[Yusufzais|Yusufzai]] en paixtu es tradueix com a “fill de Josep”. Hi ha molts historiadors que expliquen una història semblant, incloent-hi [[Ibn Battuta]], al segle XIV, i Ferishta, al segle XVI. Tot i això, la semblança dels noms també es pot cercar en la presència de l’àrab a través de l’islam. <ref name="Stanizai2020">{{Ref-publicació|cognom=Stanizai|nom=Zaman|data=9 October 2020|doi=10.33774/coe-2020-vntk7-v4}}</ref>

Una qüestió contradictòria que es troba en la creença que els paixtus descendeixen dels israelites és que les deu tribus perdudes foren exiliades pel governant d’[[Assíria]], mentre que ''Maghzan-e-Afghani'' diu que el governant els va permetre anar cap a l’est fins a l’Afganistan. Aquesta incoherència s’explica pel fet que Pèrsia va adquirir les terres de l’Imperi assiri antic quan va conquerir l’Imperi dels medes i la [[Babilònia]] caldea, la qual havia conquerit Assíria algunes dècades abans. Però no hi ha cap autor antic que esmenti aquest trasllat d’israelites més cap a l’est, ni cap text extrabíblic antic que faci referència a les Deu tribus perdudes.<ref>{{Ref-web|títol=Pashtun clue to lost tribes of Israel|url=https://www.theguardian.com/world/2010/jan/17/israel-lost-tribes-pashtun|obra=The Guardian|data=17 January 2010}}</ref>

Alguns historiadors afganesos han afirmat que els paixtus estan relacionats amb els israelites antics. Mohan Lal cita Mountstuart Elphinstone, el qual va escriure:

Aquesta teoria ha estat criticada per no estar justificada per proves històriques. <ref name="Stanizai2020">{{Ref-publicació|cognom=Stanizai|nom=Zaman|data=9 October 2020|doi=10.33774/coe-2020-vntk7-v4}}<cite class="citation journal cs1" data-ve-ignore="true" id="CITEREFStanizai2020">Stanizai, Zaman (9 October 2020). </cite></ref> El doctor [https://www.pacifica.edu/faculty/zaman-stanizai/ Zaman Stanizai] critica aquesta teoria: <ref name="Stanizai2020" />

Segons alguns estudis genètics, els paixtus tenen un [[Haplogrup R1a del cromosoma Y|halogrup modal R1a1a * -M198]] més gran que no els jueus:<ref name="pmid22510847">{{Ref-publicació|cognom=Lacau|publicació=European Journal of Human Genetics|pmid=22510847|doi=10.1038/ejhg.2012.59|pàgines=1063–1070|exemplar=10|volum=20|data=October 2012|nom5=Areej|nom=Harlette|cognom5=Bukhari|nom4=Shilpa|cognom4=Chennakrishnaiah|nom3=Maria|cognom3=Regueiro|nom2=Tenzin|cognom2=Gayden|pmc=3449065}}</ref>

==== Altres teories sobre l'ascendència ====
Algunes tribus paixtus afirmen que són descendents dels [[àrabs]], incloent-n'hi algunes que diuen ser [[Sàyyid|sàyides]] (descendents de Mahoma). <ref name="ISBN Olaf Caroe">Caroe, Olaf. 1984. </ref> Alguns grups de [[Peshawar]] i [[Kandahar]] creuen que són descendents de [[grecs]] que van arribar amb [[Alexandre el Gran]] . <ref name="Greek ancestry">{{Ref-publicació|data=April 2004|publicació=Hum Genet|volum=114|exemplar=5|pàgines=484–90|doi=10.1007/s00439-004-1094-x|pmid=14986106}}</ref> Segons Firasat i col·legues, el 2007 només una petita proporció de paixtus podria descendir de grecs, però també suggereixen que l'ascendència grega també podria provenir d'esclaus grecs portats per [[Xerxes I de Pèrsia|Xerxes I.]] <ref>{{Ref-publicació|cognom=Firasat|nom5=Chris|pmc=2588664|doi=10.1038/sj.ejhg.5201726|volum=15|publicació=European Journal of Human Genetics|url=https://www.nature.com/articles/5201726|data=2007|cognom5=Tyler-Smith|nom=Sadaf|nom4=Myrto|cognom4=Papaioannou|nom3=Aisha|cognom3=Mohyuddin|nom2=Shagufta|cognom2=Khaliq|pmid=17047675}}</ref> Alguns com ara els [[Ghilzai|ghilji]] <ref name="Khalaj">{{Ref-llibre|cognom=V. Minorsky|url=http://www.khyber.org/articles/2005/TheKhalajWestoftheOxus.shtml|títol=The Turkish dialect of the Khalaj|editorial=[[University of London]]|edició=2|volum=10|pàgines=417–437|enllaçautor=Vladimir Fedorovich Minorsky}}</ref> també afirmen que l'ascendència turca s'havia establert a la [[Hindu Kush|zona de l'Hindu Kush]] i va començar a assimilar gran part de la [[Cultura de l'Afganistan|cultura]] i la llengua de les tribus paixtu que ja hi eren presents.<ref>{{Ref-web|títol=Islamic conquest|url=http://lcweb2.loc.gov/cgi-bin/query/r?frd/cstdy:@field(DOCID+af0006)|consulta=10 September 2010|editor=[[Library of Congress Country Studies]] on [[Afghanistan]]}}</ref>One historical account connects the Pashtuns to a possible [[Ancient Egypt]]ian past but this lacks supporting evidence.<ref>{{cite web|last=Barmazid|title=Theory of Coptic origin of Pashtuns|url=http://www.barmazid.com/2016/11/copts-theory-of-pashtun-origin.html}}</ref>{{Citació|"I have read in the Mutla-ul-Anwar, a work written by a respectable author, and which I procured at [[Burhanpur]], a town of [[Khandesh]] in the [[Deccan]], that the Afghans are [[Copt]]s of the race of the [[Pharaoh]]s; and that when the prophet [[Moses]] got the better of that infidel who was overwhelmed in the [[Red Sea]], many of the Copts became converts to the [[Judaism|Jewish faith]]; but others, stubborn and self-willed, refusing to embrace the true faith, leaving their country, came to India, and eventually settled in the [[Sulaiman Mountains|Sulimany mountains]], where they bore the name of Afghans."}}[[Henry Walter Bellew]] (1864) va opinar que els paixtus probablement tenen [[Teoria de la descendència de Pashtun de Rajputs|arrels mixtes gregues i rajput]] . <ref>{{Ref-web|cognom=Ahmad|nom=Khaled|data=31 August 2009|títol=Pathans and Hindu Rajputs|url=http://www.khyber.org/tribes/info/Pathans_and_Hindu_Rajputs.shtml|consulta=24 March 2018|editor=Khyber}}</ref> <ref name="Bellew1864">{{Ref-llibre|cognom=Bellew|nom=Henry Walter|títol=A general report on the Yusufzais|editorial=Sang-e-Meel Publications|any=1864}}</ref> <ref>{{Ref-notícia|url=http://www.dailytimes.com.pk/default.asp?page=story_6-4-2003_pg3_5|access-date=1 December 2012}}</ref> Després de l'ocupació breu d'Alexandre, l'estat successor de l'[[Imperi Selèucida|Imperi selèucida]] va ampliar la influència sobre els paixtus fins al 305&nbsp;aC, moment en què van renunciar al poder dominant de l'[[Imperi Màuria|Imperi màuria]] de l'Índia com a part d'un tractat d'aliança.<ref>{{Ref-web|cognom=Nancy Hatch Dupree / Aḥmad ʻAlī Kuhzād|títol=An Historical Guide to Kabul – The Name|url=http://www.aisk.org/aisk/NHDAHGTK05.php|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20100830031416/http://www.aisk.org/aisk/NHDAHGTK05.php|arxiudata=30 August 2010|consulta=18 September 2010|obra=[[Strabo]] (64&nbsp;BC – 24&nbsp;AD)|editor=American International School of Kabul}}</ref> [[Willem Vogelsang|Vogelsang]] (2002) suggereix que un origen únic dels paixtus és poc probable, ja que constituirien una mena de confederació tribal. <ref name="Vogelsang">''The Afghans'' Willem Vogelsang. </ref>

== Època moderna ==
 
[[Fitxer:Abdul_Ghaffar_Khan_and_Gandhi_in_1940.jpg|miniatura| Líder del [[No-violència|moviment no-violent]] [[Khudai Khidmatgar]], també conegut com el moviment de les "camises vermelles", [[Khan Abdul Ghaffar Khan|Bacha Khan]], dempeus amb [[Mohandas Gandhi]]]]
El seu passat modern es remunta al [[sultanat de Delhi]], particularment a la dinastia Hotak i l’[[Imperi Durrani]]. Els hotacs eren [[Ghilzai|individus de la]] tribu ghilji que es van rebel·lar contra els safàvides i van prendre el control sobre bona part de Pèrsia del 1722 al 1729. <ref name="Browne">{{Ref-web|url=http://persian.packhum.org/persian/main?url=pf%3Ffile%3D90001014%26ct%3D29|títol=A Literary History of Persia, Volume 4: Modern Times (1500–1924), Chapter IV. An Outline Of The History Of Persia During The Last Two Centuries (A.D. 1722–1922)|cognom=Edward G. Browne, M.A., M.B.|editor=[[Packard Humanities Institute]]|consulta=9 September 2010|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20130726142425/http://persian.packhum.org/persian/main?url=pf%3Ffile%3D90001014&ct=29|arxiudata=26 July 2013}}</ref> Després, van seguir les conquestes d'[[Àhmad Xah Durrani|Ahmad Shah Durrani,]] que va ser un alt comandant militar d'alt rang sota [[Nàdir-Xah Afxar|Nader Shah]]. Va crear l'últim [[Imperi Durrani|imperi afganès]], el qual cobria la major part d'allò que avui dia és l'Afganistan, el Pakistan, el [[Caixmir]], [[Panjab (Índia)|el Panjab indi]], així com les [[Kuhistan|províncies de Kohistan]] i [[Khorasan (província de l'Iran)|Khorasan]] de l'Iran. <ref name="Last-Afghan-empire">{{Ref-enciclopèdia|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/7798/Afghanistan/21392/Last-Afghan-empire|title=Last Afghan empire|autor=[[Louis Dupree (professor)|Louis Dupree]], [[Nancy Hatch Dupree]]}}</ref> Després de la decadència de la dinastia Durrani, a la primera meitat del segle XIX sota Shuja Shah Durrani, la [[Barakzai|dinastia Barakzai va]] prendre el control de l'imperi. Concretament, el subclan Mohamedzai va mantenir la monarquia de l'Afganistan des de l'any 1826 fins al final del [[Mohammed Zahir Shah|regnat de Zahir Shah]], el 1973. L'expresident [[Hamid Karzai]] és descendent de la tribu Popalzai [[Kandahar|de Kandahar]] . <ref>{{Ref-web|títol=Hamid Karzai Moves From Lightweight to Heavyweight in Afghan Politics|url=https://eurasianet.org/hamid-karzai-moves-from-lightweight-to-heavyweight-in-afghan-politics|obra=eurasianet}}</ref>
[[Fitxer:Malala_Yousafzai.jpg|dreta|miniatura| [[Malala Yousafzai]], paixtu guardonada amb el [[Premi Nobel de la Pau 2014|Premi Nobel de la Pau el 2014]]]]
[[Fitxer:Zalmay_Khalilzad_with_George_W._Bush_in_2004.jpg|esquerra|miniatura| Zalmay Khalilzad amb [[George Walker Bush|George W. Bush]] dins de la [[Casa Blanca]]]]
[[Fitxer:Karzai_and_Wardak_in_2011.jpg|esquerra|miniatura| El president [[Hamid Karzai]] i Abdul Rahim Wardak]]
[[Fitxer:Ghani-Ahady-Abdullah-2009.jpg|esquerra|miniatura| D’esquerra a dreta: [[Ashraf Ghani|Ashraf Ghani Ahmadzai]], Anwar ul-Haq Ahady i [[Abdul·là Abdul·là|Abdullah Abdullah]]]]
[[Fitxer:Imran_Khan_WEF.jpg|dreta|miniatura| [[Imran Khan]], jugador de críquet pakistanès, polític i actualment primer ministre, pertany a la tribu [[Niazi|niazi.]]]]
Els paixtus a l'Afganistan van resistir [[Imperi Britànic|els]] designis britànics al seu territori i van mantenir [[Imperi Rus|a ratlla els russos]] durant l'anomenat [[The Great Game|Gran Joc]]. En enfrontar totes dues superpotències l'una contra l'altra, l'Afganistan va continuar sent un estat sobirà independent i va mantenir una certa autonomia (vegeu el [[Setge de Malakand]]). Durant el regnat d' [[Abd al-Rahman Khan|Abdur Rahman Khan]] (1880-1901), però, les [[Paixtunistan|regions paixtus]] van restar [[Política|dividides políticament]] per la [[línia Durand]], i allò que avui dia correspon al Pakistan occidental va ser reclamat pels [[Raj Britànic|britànics]] el 1893. Al segle XX, molts líders paixtus políticament actius que vivien sota el domini britànic d'una Índia no dividida van donar suport a [[Moviment d'independència de l'Índia|la independència de l'Índia]], incloent-hi Ashfaqulla Khan, <ref>{{Ref-llibre|cognom=Thakurta|nom=R.N. Guha|títol=The Contemporary, Volume 22|any=1978|editorial=National Galvanizing Pvt. Limited|llengua=en}}</ref> <ref name="Rajesh">{{Ref-llibre|cognom=Rajesh|nom=K. Guru|títol=Sarfarosh: A Naadi Exposition of the Lives of Indian Revolutionaries|editorial=Notion Press|llengua=en|isbn=9789352061730|pàgines=524}}</ref> Abdul Samad Khan Achakzai, Ajmal Khattak, [[Khan Abdul Ghaffar Khan|Bacha Khan]] i el seu fill Wali Khan (tots dos membres de Khudai Khidmatgar), i es van inspirar en el mètode de resistència [[No-violència|no-violent]] [[Mohandas Gandhi|de Mohandas Gandhi.]] <ref name="Brit-Ghaffar-Khan">{{Ref-enciclopèdia|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/232353/Khan-Abdul-Ghaffar-Khan|title=Abdul Ghaffar Khan}}</ref> <ref>{{Ref-web|url=http://www.iloveindia.com/indian-heroes/abdul-ghaffar-khan.html|títol=Abdul Ghaffar Khan|editor=I Love India|consulta=24 September 2008}}</ref> Alguns paixtus també van treballar a la [[Lliga Musulmana]] per lluitar per un Pakistan independent, incloent-hi Yusuf Khattak i Abdur Rab Nishtar, el qual era un soci proper de [[Muhammad Ali Jinnah]] . <ref name="iloveindia">{{Ref-web|url=http://www.pakpost.gov.pk/philately/stamps2003/mohammad_yousaf_khan_khattak.html|títol=Mohammad Yousaf Khan Khattak}}</ref>

Els paixtus de l'Afganistan van assolir la independència total de la intervenció política britànica durant el regnat d' [[Amanullah|Amanullah Khan]], després de la Tercera guerra angloafganesa. Pels volts de la dècada de 1950, es va començar a fer sentir a Afganistan i al nou estat del Pakistan [[Paixtunistan|una crida popular a Paixtunistan.]] Això va provocar males relacions entre les dues nacions. La monarquia afganesa va acabar quan el president [[Muhammad Dawud Khan|Daoud Khan va]] arrabassar el control de l'Afganistan al seu cosí [[Mohammed Zahir Shah|Zahir Shah]] el 1973, la qual cosa va obrir la porta a una [[Guerra subsidiària|guerra de representants]] pels veïns i la pujada del [[Partit Democràtic Popular de l'Afganistan|marxisme]]. L'abril del 1978, [[Revolució de Saur|Daoud Khan va ser assassinat]] juntament amb la seva família. [[Mujahidins|Els]] comandants mujahidins van començar a ser reclutats al Pakistan per a una [[Guerrilla|guerra de guerrilles]] contra la [[República Democràtica de l'Afganistan]]; el govern marxista també era dominat per [[Khalq|khalqistes]] paixtu. El 1979, la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica va]] envair el seu veí del sud, l'Afganistan, per derrotar una insurgència creixent. Els mujahideen van ser finançats pels Estats Units, l'Aràbia Saudita, la Xina i d'altres, i incloïen alguns comandants paixtu com ara Gulbuddin Hekmatyar i Jalaluddin Haqqani. Mentrestant, milions de paixtus van fugir de la seva terra natal per viure entre altres [[Diàspora afganesa|diàspores afganeses]] al Pakistan i l’Iran i, des d’allà, desenes de milers van fer camí cap a l'Amèrica del Nord, la [[Unió Europea]], l’Orient Mitjà, Austràlia i d'altres racons del món. <ref name="wider.unu.edu">{{Ref-web|títol=Young Afghan refugees and asylum seekers in the UK|url=https://www.wider.unu.edu/publication/young-afghan-refugees-and-asylum-seekers-uk|obra=UN university|data=18 June 2018}}<cite class="citation web cs1" data-ve-ignore="true">[https://www.wider.unu.edu/publication/young-afghan-refugees-and-asylum-seekers-uk "Young Afghan refugees and asylum seekers in the UK"]. </cite></ref>

Les guerres a l'Afganistan van alterar l'equilibri de poder al país: els paixtus eren dominants històricament al país, però l'aparició de grups armats ben organitzats que consistien en [[tadjiks]], [[uzbeks]] i [[Hazares|hazaras]], combinats amb paixtus fragmentats políticament, van reduir la seva influència sobre l'estat. El 1992, després de la victòria dels mujahidins, [[Burhanuddin Rabbani]] es va convertir en el primer president no paixtu de l'Afganistan. <ref>http://prr.hec.gov.pk/jspui/bitstream/123456789/1322/1/799S.pdf</ref>

A la darreria dels anys noranta, els paixtus eren el grup ètnic principal de l’[[Emirat Islàmic de l'Afganistan|emirat islàmic d’Afganistan]] (règim talibà). <ref name="BBC Taliban">{{Ref-web|cognom=Cruickshank|nom=Dan|url=https://www.bbc.co.uk/history/recent/sept_11/afghan_culture_03.shtml|títol=Afghanistan: At the Crossroads of Ancient Civilisations|obra=BBC|consulta=10 October 2006}}</ref> L’ [[Aliança del Nord]] que lluitava contra els talibans també incloïa diversos paixtus. Entre ells hi havia [[Abdul·là Abdul·là|Abdullah Abdullah]], Abdul Qadir i el seu germà Abdul Haq, Abdul Rasul Sayyaf, Asadullah Khalid, Hamid Karzai i Gul Agha Sherzai. El règim talibà va ser destituït a la fi del 2001 durant la guerra dirigida pels Estats Units a l'Afganistan i substituït per l' administració de Karzai. <ref>{{Ref-web|url=http://www.scis.org/SA_L2_A4_teacher_resource_2_10_p115.pdf|títol=Afghan Government 2009|obra=scis.org|editor=Central Intelligence Agency (CIA)|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110728004043/http://www.scis.org/SA_L2_A4_teacher_resource_2_10_p115.pdf|arxiudata=28 July 2011}}</ref> Després va seguir l'administració Ghani. <ref>{{Ref-notícia|title=Who is Ashraf Ghani? The technocrat who sought to rebuild Afghanistan|work=BBC News|date=26 September 2019|url=https://www.bbc.co.uk/news/world-asia-27142426}}</ref>

Molts alts càrrecs governamentals a l’Afganistan són paixtus, incloent-hi: Zalmay Rasoul, Abdul Rahim Wardak, Omar Zakhilwal, Ghulam Farooq Wardak, Anwar ul-Haq Ahady, Yousef Pashtun i Amirzai Sangin. La llista dels governadors actuals de l'Afganistan, així com els parlamentaris de la Casa del Poble i la Casa dels Ancians, inclouen un percentatge alt de paixtus. El cap de gabinet de l’[[Exèrcit de l'Afganistan|exèrcit nacional afganès]], Sher Mohammad Karimi, i el comandant de la [[Força Aèria Afganesa|força aèria afganesa]], Mohammad Dawran, així com el jutge en cap d’Afganistan Abdul Salam Azimi i el fiscal general Mohammad Ishaq Aloko, també pertanyen a l’ètnia paixtu.

Els paixtus no només van exercir un paper important a l'Àsia meridional, sinó també a l'Àsia central i l'Orient Mitjà. Molts dels grups no paixtus a l'Afganistan han adoptat la cultura paixtu i utilitzen el paixtu com a segona llengua. Per exemple, molts líders de grups ètnics no paixtu a l'Afganistan acostumen a practicar el pashtunwali i dominen la llengua paixtu. Aquests inclouen [[Ahmad Shah Massud|Ahmad Shah Massoud]], Ismail Khan, Mohammed Fahim, Bismillah Khan Mohammadi i molts altres. La família reial afganesa, la qual era representada pel rei Zahir Shah, pertany a la tribu Mohammadzai dels paixtus. Altres paixtus destacats inclouen els poetes [[Khushal Khan Khattak]] i Rahman Baba, del segle XVII, i, en l'època contemporània, [[Astronauta|l'astronauta afganès]] [[Abdul Ahad Mohmand]], antic ambaixador dels Estats Units a les Nacions Unides Zalmay Khalilzad, i [[Ashraf Ghani|Ashraf Ghani Ahmadzai,]] entre molts altres.

Molts paixtus del Pakistan i de l'Índia han adoptat cultures que no són paixtu i han après d'altres llengües com ara l'[[urdú]], el [[panjabi]] i l'[[hindko]] . Aquests inclouen Ghulam Mohammad (primer ministre de Finances, del 1947 al 1951, i tercer governador general del Pakistan, del 1951 al 1955), <ref name="express">{{Ref-web|cognom=Rahi|nom=Arwin|data=2020-02-25|títol=Why Afghanistan should leave Pakistani Pashtuns alone|url=https://blogs.tribune.com.pk/story/94157/why-afghanistan-should-leave-pakistani-pashtuns-alone/|consulta=2020-06-26|obra=The Express Tribune|llengua=en-US|arxiudata=3 May 2020|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20200503132315/https://blogs.tribune.com.pk/story/94157/why-afghanistan-should-leave-pakistani-pashtuns-alone/}}</ref> <ref name="pakistanherald">{{Ref-web|data=2017-07-23|títol=Malik Ghulam Muhammad - Governor-General of Pakistan|url=http://www.pakistanherald.com/profile/malik-ghulam-muhammad-1177|consulta=2020-08-09|obra=Pakistan Herald|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170723042210/http://www.pakistanherald.com/profile/malik-ghulam-muhammad-1177|arxiudata=23 July 2017}}</ref> <ref name="samaatv">{{Ref-web|títol=Ex Gov.Gen. Ghulam Muhammad's 54th death anniversary today|url=https://www.samaa.tv/news/2010/08/ex-gov-gen-ghulam-muhammad-s-54th-death-anniversary-today/|consulta=2020-08-09|obra=Samaa TV|llengua=en-US}}</ref> <ref name="Kakazai">{{Ref-notícia|url=https://www.dawn.com/news/1365402|data=2017-10-22|access-date=2018-02-28|llengua=en-US}}</ref> <ref name="Routledge, Kumarasingham">{{Ref-llibre|cognom=Kumarasingham|nom=H.|data=2016|capítol=Bureaucratic Statism|títol=Constitution-making in Asia: Decolonisation and State-Building in the Aftermath of the British Empire|urlcapítol=https://books.google.com/books?id=GwjeCwAAQBAJ&pg=PT160|editorial=Routledge|lloc=U.S|edició=1|isbn=978-1-317-24509-4}}</ref> [[Muhammad Ayub Khan|Ayub Khan]], el qual va ser el segon [[president del Pakistan]], i Zakir Husain, el qual va ser el tercer [[president de l'Índia]] . Molts més van ocupar alts càrrecs governamentals, com ara Fazal-ur-Rehman, Asfandyar Wali Khan, Mahmood Khan Achakzai, Sirajul Haq i Aftab Ahmad Sherpao, que són presidents dels seus partits polítics respectius al Pakistan. Altres van esdevenir esportistes famosos (per exemple, [[Imran Khan]], Mansoor Ali Khan Pataudi, Younis Khan, Shahid Afridi, Irfan Pathan, Jahangir Khan, Jansher Khan, Rashid Khan i Mujeeb Ur Rahman ) i la literatura (per exemple, Ghani Khan, Hamza Shinwari, i Kabir Stori ). [[Malala Yousafzai]], la qual va esdevenir la [[Premi Nobel de la Pau|guanyadora del premi Nobel de la Pau]] més jove el 2014, és una paixtu pakistanesa.

Moltes de les [[Bollywood|estrelles del cinema de Bollywood]] a l'Índia tenen ascendència paixtu; algunes de les més destacades són [[Aamir Khan]], [[Shahrukh Khan]], [[Salman Khan]], Feroz Khan, [[Madhubala]], Kader Khan, [[Saif Ali Khan]], Soha Ali Khan, Sara Ali Khan i Zarine Khan. A més, un dels expresidents de l'Índia, Zakir Hussain, pertanyia a la tribu [[Afridi|afridi.]] <ref>{{Ref-llibre|títol=Famous Indians of the 21st century|cognom=Sharma|nom=Vishwamitra|any=2007|editorial=Pustak Mahal|isbn=978-81-223-0829-7|pàgines=60|url=https://books.google.com/books?id=jx1XJp6wOFAC&pg=PA60}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|títol=Dr. Zakir Hussain, quest for truth (by Ziāʼulḥasan Fārūqī)|cognom=Fārūqī|nom=Z̤iāʼulḥasan|any=1999|editorial=APH Publishing|isbn=81-7648-056-8|pàgines=8|url=https://books.google.com/books?id=uzNnwUasQ3wC&pg=PA8}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|títol=Educational thought|cognom=Johri|nom=P.K|any=1999|editorial=Anmol Publications PVT. LTD|isbn=81-261-2175-0|pàgines=267|url=https://books.google.com/books?id=dAYxGg0w8xMC&pg=PA267}}</ref> Mohammad Yunus, exambaixador de l'Índia a Algèria i assessor d'[[Indira Gandhi]], és d'origen paixtu i està emparentat amb el llegendari Bacha Khan. <ref>{{Ref-notícia|url=http://www.hindu.com/thehindu/2003/05/26/stories/2003052600431000.htm|archive-url=https://web.archive.org/web/20030703101955/http://www.hindu.com/thehindu/2003/05/26/stories/2003052600431000.htm|arxiuurl=3 July 2003|access-date=1 August 2007|data=26 May 2003}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|títol=Commonwealth and Nehru|cognom=Darbari|nom=Raj|any=1983|editorial=Vision Books|isbn=81-261-2175-0|pàgines=28}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|títol=The Pathan unarmed: opposition & memory in the North West Frontier (Khyber Pakhtunkhwa)|editorial=James Currey}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|títol=Encyclopædia of Muslim Biography|editorial=A.P.H. Pub. Corp.}}</ref>{{Clear}}

== Genètica ==
Segons un estudi del 2012 anomenat "Afganistan des de la perspectiva del cromosoma Y", l'estudi d'una mostra de 190 va mostrar que R1a1a-M198 era l'haplogrup més dominant dels paixtus, amb un 67,4%. Al nord arriba al 50%, mentre que al sud, al 65,8%. <ref name="Afghanistan from a Y-chromosome per">{{Ref-publicació|cognom=Lacau|data=October 2012|pmc=3449065|pmid=22510847|doi=10.1038/ejhg.2012.59|pàgines=1063–70|exemplar=October 2012|volum=20|publicació=European Journal of Human Genetics|nom=Harlette|nom4=Peter|cognom4=Underhill|nom3=Maria|cognom3=Reguerio|nom2=Tenzin|cognom2=Gayden|dataaccés=free}}</ref> R1a-Z2125 es produeix a una freqüència del 40% en els paixtus del nord de l'Afganistan. <ref>https://www.nature.com/articles/s41431-020-0683-z</ref> Aquest subclade també és present, de manera predominant, entre els grups ètnics tadjik, turcman, uzbek i baskir, <ref>{{Ref-publicació|cognom=Nagy|publicació=European Journal of Human Genetics|pmid=32636469|doi=10.1038/s41431-020-0683-z|pàgines=164–172|exemplar=1|volum=29|data=January 2021|nom5=Karan|nom=Péter L.|cognom5=Kapuria|nom4=Nicholas|cognom4=Rouse|nom3=Endre|cognom3=Neparáczki|nom2=Judit|cognom2=Olasz|pmc=7809292}}</ref>, així com en algunes poblacions del Caucas i l'Iran. <ref>{{Ref-publicació|cognom=Underhill|publicació=European Journal of Human Genetics|pmid=24667786|doi=10.1038/ejhg.2014.50|pàgines=124–131|exemplar=1|volum=23|data=January 2015|nom5=Alice A.|nom=Peter A.|cognom5=Lin|nom4=Mari|cognom4=Järve|nom3=Siiri|cognom3=Rootsi|nom2=G. David|cognom2=Poznik|pmc=4266736}}</ref>

L’haplogrup G-M201 arriba al 14,7% als paixtus afganesos i és el segon haplogrup més freqüent als paixtus del sud de l’Afganistan. És pràcticament absent de totes les altres poblacions afganeses. Aquest haplogrup es presenta a freqüències altes al Caucas i hom creu que s'associa a l'expansió neolítica arreu de la regió. <ref name="Afghanistan from a Y-chromosome per">{{Ref-publicació|cognom=Lacau|data=October 2012|pmc=3449065|pmid=22510847|doi=10.1038/ejhg.2012.59|pàgines=1063–70|exemplar=October 2012|volum=20|publicació=European Journal of Human Genetics|nom=Harlette|nom4=Peter|cognom4=Underhill|nom3=Maria|cognom3=Reguerio|nom2=Tenzin|cognom2=Gayden|dataaccés=free}}<cite class="citation journal cs1" data-ve-ignore="true" id="CITEREFLacauGaydenReguerioUnderhill2012">Lacau, Harlette; Gayden, Tenzin; Reguerio, Maria; Underhill, Peter (October 2012). </cite></ref> <ref>{{Ref-publicació|doi=10.1371/journal.pone.0076748|cognom5=Lin|pmc=3799995|pmid=24204668|pàgines=e76748|exemplar=10|volum=8|publicació=PLOS ONE|nom5=Alice A.|nom4=Natalie M.|any=2013|cognom4=Myres|nom3=Stéphane|cognom3=Mazières|nom2=Erwan|cognom2=Pennarun|nom=Julie|cognom=Di Cristofaro|bibcode=2013PLoSO...876748D}}</ref>

L’haplogroup L-M20 presenta una disparitat substancial en la seva distribució a banda i banda de la serralada de l’Hindu Kush, amb el 25% dels paixtus del nord de l’Afganistan pertanyents a aquest llinatge, en comparació de només el 4,8% dels homes del sud. El paragrup L3 * -M357 representa la majoria dels cromosomes L-M20 entre els paixtus afganesos tant al nord com al sud. <ref name="Afghanistan from a Y-chromosome per">{{Ref-publicació|cognom=Lacau|data=October 2012|pmc=3449065|pmid=22510847|doi=10.1038/ejhg.2012.59|pàgines=1063–70|exemplar=October 2012|volum=20|publicació=European Journal of Human Genetics|nom=Harlette|nom4=Peter|cognom4=Underhill|nom3=Maria|cognom3=Reguerio|nom2=Tenzin|cognom2=Gayden|dataaccés=free}}<cite class="citation journal cs1" data-ve-ignore="true" id="CITEREFLacauGaydenReguerioUnderhill2012">Lacau, Harlette; Gayden, Tenzin; Reguerio, Maria; Underhill, Peter (October 2012). </cite></ref>

Segons una anàlisi d'ADN mitocondrial de quatre grups ètnics de l'Afganistan, la majoria de l'ADNmt entre els paixtus afganesos pertany als llinatges eurasiàtics occidentals i comparteixen una major afinitat amb les poblacions eurasiàtiques occidentals i asiàtiques centrals en comptes de les poblacions del sud d'Àsia o Àsia oriental. L’anàlisi de l’haplogrup assenyala que els paixtus i els tadjiks comparteixen certa herència ancestral. L'estudi també indica que, entre els grups ètnics estudiats, els paixtus tenen la major diversitat de seqüències HVS-I. <ref>{{Ref-tesi|url=https://library.port.ac.uk/dissert/dis12892.html}}</ref>

Un estudi del 2019 sobre perfils STR autosòmics de les poblacions del sud i del nord de l'Afganistan afirma: <ref>{{Ref-publicació|cognom=Luis|nom5=Ralph|doi=10.1007/s00414-019-02018-z|pàgines=1659–1666|exemplar=6|volum=133|data=1 November 2019|publicació=International Journal of Legal Medicine|cognom5=Garcia-Bertrand|nom=Javier Rodriguez|nom4=Miguel A.|cognom4=Alfonso-Sanchez|nom3=Karima|cognom3=Fadhlaoui-Zid|nom2=Harlette|cognom2=Lacau|pmid=30847558}}</ref>

== Definicions ==
Entre els historiadors, els antropòlegs i els paixtus mateixos, hi ha cert debat sobre qui pot ser considerat exactament com a paixtu. Els punts de vista més destacats són:

# Els paixtus són principalment un [[Irànics|poble iranià oriental]], que fa servir el paixtu com a [[Llengua materna|primera llengua]] i és originari de l’Afganistan i el Pakistan. Aquesta és la visió acadèmica generalment acceptada.
# Són els que segueixen [[Paixtuwali|Pashtunwali]] . <ref>{{Ref-web|url=http://www.upenn.edu/gazette/0506/feature2_4.html|títol=Understanding Pashto|editor=[[University of Pennsylvania]]|consulta=18 January 2007}}</ref>
# Els paixtus són aquells que estan emparentats mitjançant una descendència patrilineal. Això es pot remuntar a temps llegendaris, d'acord amb la llegenda de Qais Abdur Rashid, la figura considerada com llur progenitor en el folklore.

Aquestes tres definicions es poden descriure com la definició etnolingüística, la definició religiosocultural i la definició patrilineal, respectivament.

=== Ètnia ===
[[Fitxer:Major_ethnic_groups_of_Pakistan_in_1980.jpg|miniatura| Àrees habitades per paixtus del Pakistan i l'Afganistan (en verd) el 1980]]
[[Fitxer:Afghanistan_Ethnolinguistic_Groups_1982.jpg|miniatura| Grups etnolingüístics al Pakistan i l'Afganistan el 1982]]
La definició etnolingüística és la visió més destacada i acceptada de qui és i no és paixtu.<ref>{{Ref-web|url=http://lcweb2.loc.gov/cgi-bin/query/r?frd/cstdy:@field(DOCID+pk0053)|títol=Pakistan: Pakhtuns|editor=[[Library of Congress Country Studies]]|consulta=18 January 2007}}</ref> En general, aquesta visió més comuna sosté que els paixtus es defineixen per disposar (principalment) d'orígens ètnics iranians orientals; compartir una llengua, una cultura i una història; viure en una proximitat geogràfica relativa; i reconèixer-se mútuament. El paixtu és un dels "marcadors principals de la identitat ètnica" entre els paixtus.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Hakala|nom=Walter|url=https://brill.com/view/title/17296|títol=Language Policy and Language Conflict in Afghanistan and Its Neighbors: The Changing Politics of Language Choice|data=2011-12-09|editorial=Brill|isbn=978-90-04-21765-2|pàgines=55|llengua=en}}</ref> Les tribus que parlen varietats diferents del paixtu però que s’entenen entre elles es reconeixen mútuament com a '''paixtus''' ètnics, com en el cas del puxtu parlat pels [[yusufzais]], la tribu [[Ghilzai|gigyani]], ghilji i d'altres tribus de l’Afganistan oriental; i el '''paixtu''' parlat pels kakar, wazir, [[Ghilzai|khilji]] i [[Durrani|durranis]] al sud de l'Afganistan. Aquests criteris acostumen a ser emprats per la majoria dels paixtus a l'Afganistan i el Pakistan.

La definició cultural requereix que els paixtus s'adhereixin als codis paixtunwali. <ref>{{Ref-web|url=http://www.newyorker.com/fact/content/articles/011203fa_FACT1|títol=The Pashtun Code|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20061117130055/http://www.newyorker.com/fact/content/articles/011203fa_FACT1|obra=The New Yorker|arxiudata=17 November 2006|consulta=18 January 2007}}</ref> Les tribus ortodoxes poden negar-se a reconèixer qualsevol no musulmà com a paixtu. Tanmateix, d’altres tendeixen a ser més flexibles i, de vegades, defineixen qui és paixtu tot basant-se en criteris culturals i no pas religiosos: la societat paixtu no és homogènia en termes de religió. La gran majoria dels paixtus són [[Sunnisme|sunnites]], amb una petita [[Xiisme|comunitat xiïta]] (els Turi i parcialment la tribu Bangash) a les [[Vall de Kurram|agències Kurram]] i Orakzai de FATA, al Pakistan. També hi ha paixtus hindús, de vegades coneguts com a Sheen Khalai, que s’han traslladat principalment a l’[[Índia]] . <ref>{{Ref-notícia|title=Tattooed 'blue-skinned' Hindu Pushtuns look back at their roots|url=https://www.thehindu.com/news/national/tattooed-blue-skinned-hindu-pushtuns-look-back-at-their-roots/article22645932.ece|work=The Hindu|date=3 February 2018}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=ur8WAQAAMAAJ&q=hindu+pashtuns|títol=Himāl: The South Asian Magazine|data=2002|editorial=Himal, Incorporated|pàgines=91|llengua=en}}</ref>

=== Ancestral ===
 
 
 
 

La definició patrilineal es basa en una llei ortodoxa important del paixtunwali que requereix principalment que només els qui tenen un pare paixtu puguin ser considerats com a tals. Aquesta llei ha mantingut la tradició del llinatge tribal exclusivament patriarcal. Aquesta definició posa menys èmfasi en la llengua que hom parla, com ara el paixtu, el [[Darí|dari]], l’[[Hindko|indi]], l’[[urdú]], l’[[hindi]] o l’anglès.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Shackle|nom=C.|publicació=Bulletin of the School of Oriental and African Studies, University of London|data=1980|volum=43|exemplar=3|pàgines=482–510|doi=10.1017/S0041977X00137401|jstor=615737}}</ref> Hi ha diverses comunitats que reivindiquen llur origen paixtu, però es troben en gran mesura entre d'altres grups ètnics de la regió que generalment no parlen la llengua paixtu. Aquestes comunitats tot sovint es consideren grups superposats, o simplement s’assignen al grup etnolingüístic que correspon a la seva ubicació geogràfica i llengua materna. El niazi és un d’aquests grups.

Els reclamants del patrimoni paixtu al sud de l’Àsia s’han barrejat amb les poblacions musulmanes locals i es coneixen com a ''patan,'' la forma [[Hindustànic|hindustana]] de ''paixtu''. <ref>{{Ref-web|url=http://www.islamicvoice.com/may.2003/cseries.htm|títol=Memons, Khojas, Cheliyas, Moplahs&nbsp;... How Well Do You Know Them?|editor=Islamic Voice|consulta=18 January 2007|arxiudata=17 October 2006|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20061017055301/http://islamicvoice.com/may.2003/cseries.htm}}</ref> <ref>{{Ref-web|url=http://www.thefreedictionary.com/Pathan|títol=Pathan|editor=Houghton Mifflin Company|consulta=7 November 2007}}</ref> Aquestes comunitats acostumen a ser parcialment paixtu, en diversos graus, i sovint ressegueixen llur ascendència paixtu a través d’un llinatge patern. Els patans de l'Índia han perdut tant la llengua com probablement moltes de les maneres dels seus avantpassats, però fan remuntar l'herència ètnica dels seus pares a les tribus paixtus. Un nombre menor de paixtus que viuen al Pakistan també dominen l'hindko, el [[Seraiki (llengua)|seraiki]] i el [[balutxi]] . Aquestes llengües es troben sovint en zones com ara [[Abbottabad]], Mansehra, [[Districte d'Haripur|Haripur]], [[Attock]], Khanewal, [[Multan]], [[Dera Ismail Khan]] i el [[Balutxistan Oriental|Balutxistan]]. Alguns indis reclamen descendència de soldats paixtus que es van establir a l'Índia per casar-s'hi amb dones locals durant la [[Conquestes musulmanes al subcontinent india|conquesta musulmana del subcontinent indi]].<ref name="Indian Pathans">{{Ref-web|url=http://www.khyber.org/articles/2007/StudyofthePathanCommunitiesinF.shtml|títol=Study of the Pathan Communities in Four States of India|obra=Khyber.org|consulta=30 January 2008|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080514122925/http://www.khyber.org/articles/2007/StudyofthePathanCommunitiesinF.shtml|arxiudata=14 May 2008}}<cite class="citation web cs1" data-ve-ignore="true">[https://web.archive.org/web/20080514122925/http://www.khyber.org/articles/2007/StudyofthePathanCommunitiesinF.shtml "Study of the Pathan Communities in Four States of India"]. </cite></ref> No hi ha xifres específiques pel que fa a la població, ja que aquells qui reclamen ascendència paixtu s’escampen arreu del país. Cal destacar que els [[Rohilla|rohilles]], després de la derrota a mans dels britànics, es van establir en parts del [[nord de l'Índia]] i es van casar amb grups ètnics locals. Es creu que van ser bilingües en paixtu i urdú fins a mitjan segle XIX. [[Mohajir urdus|Alguns muhajirs]] de l'Índia de parla urdú que afirmaven de tenir ascendència paixtu van començar a traslladar-se al Pakistan el 1947. Molts patans van optar per viure a la República de l'Índia després de la [[partició de l'Índia]], i Khan Mohammad Atif, professor de la Universitat de Lucknow, estima que "la població de patans a l'Índia és el doble de la seva població a l'Afganistan". <ref name="Alavi2008">{{Ref-web|cognom=Alavi|nom=Shams Ur Rehman|títol=Indian Pathans to broker peace in Afghanistan|url=https://www.hindustantimes.com/india/indian-pathans-to-broker-peace-in-afghanistan/story-W6Z4o4Dm0ETTz7tPBoHT1I.html|obra=[[Hindustan Times]]|data=11 December 2008}}</ref>

Durant el segle XIX, quan els britànics acceptaven camperols de l’Índia britànica com a servents contractats per treballar al [[Carib]], Sud-àfrica i d'altres llocs llunyans, els rohilles que havien perdut el seu imperi eren a l’atur i els més inquiets eren enviats a llocs com ara [[Trinitat i Tobago|Trinitat]], [[Surinam]], Guyana i [[Fiji]], per treballar amb altres indis en els camps de canya de sucre i encarregar-se de feines manuals.<ref>{{Ref-web|url=http://afghanland.com/culture/guyana.html|títol=Afghans of Guyana|obra=Wahid Momand|editor=Afghanland.com|consulta=18 January 2007|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20061105072533/http://afghanland.com/culture/guyana.html|arxiudata=5 November 2006}}</ref> Molts d’aquests immigrants es van establir a les seves destinacions i hi van formar comunitats úniques. Alguns es van [[Assimilació cultural|assimilar]] amb les altres nacionalitats musulmanes del sud de l'Àsia per formar una comunitat musulmana índia comuna juntament amb la comunitat índia més gran, i van perdre així el seu patrimoni distintiu. Els seus descendents parlen majoritàriament anglès i d'altres llengües locals. Alguns paixtus van viatjar fins a Austràlia durant la mateixa època. <ref>{{Ref-web|títol=Northern Pashtuns in Australia|url=https://joshuaproject.net/people_groups/14256/AS|obra=Joshua Project}}</ref>

== Llengua ==
 
 
 

[[Paixtu|El paixtu]] és la [[llengua materna]] dels paixtus. <ref name="T&F">{{Ref-llibre|cognom=Claus|nom=Peter J.|títol=South Asian Folklore: An Encyclopedia : Afghanistan, India, Nepal, Pakistan, Sri Lanka|data=2003|editorial=Taylor & Francis|isbn=9780415939195|pàgines=447}}</ref> <ref name="Henderson">{{Ref-web|cognom=Henderson|nom=Michael|títol=The Phonology of Pashto|url=http://people.ku.edu/~mmth/Sample_Pashto_Phonology_I_Term_Paper.pdf|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20121004085316/http://people.ku.edu/~mmth/Sample_Pashto_Phonology_I_Term_Paper.pdf|arxiudata=4 October 2012|consulta=20 August 2012|editor=University of Wisconsin}}</ref> <ref name="Henderson 1983">{{Ref-publicació|cognom=Henderson|nom=Michael|any=1983|publicació=Journal of the American Oriental Society|volum=103|exemplar=3|pàgines=595–8|doi=10.2307/602038|jstor=602038}}</ref> És una de les dues [[Llengua nacional|llengües nacionals]] de l'[[Afganistan]] . <ref name="Pashto-language">{{Ref-web|títol=Pashto language|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/445534/Pashto-language|consulta=7 December 2010|editor=Encyclopædia Britannica}}</ref> <ref name="socioling">Modarresi, Yahya: "Iran, Afghanistan and Tadjikistan, 1911–1916." </ref> Al Pakistan, tot i ser la segona llengua més parlada, <ref>[http://www.pbs.gov.pk/sites/default/files/tables/POPULATION%20BY%20MOTHER%20TONGUE.pdf Population by Mother Tongue], Population Census – [[Pakistan Bureau of Statistics]], [[Government of Pakistan]]</ref> sovint es descuida oficialment en el sistema educatiu. <ref name="Sociolinguistic Survey of Northern Pakistan">{{Ref-llibre|cognom=Hallberg|nom=Daniel|url=http://www-01.sil.org/sociolx/pubs/32847_SSNP04.pdf|títol=Sociolinguistic Survey of Northern Pakistan|editorial=Quaid-i-Azam University & Summer Institute of Linguistics|any=1992|isbn=969-8023-14-3|volum=4|pàgines=36 to 37}}</ref> <ref>{{Ref-web|títol=د کرښې پرغاړه (په پاکستان کې د مورنیو ژبو حیثیت)|url=http://www.mashaalradio.org/content/article/25466375.html|consulta=18 July 2016|obra=mashaalradio.org}}</ref> <ref>{{Ref-notícia|date=27 April 2014|title=The decline of Pashto|work=The Express Tribune|url=https://tribune.com.pk/story/700836/the-decline-of-pashto|access-date=}}</ref> <ref>{{Ref-publicació|cognom=Carter|nom=Lynn|data=|url=|publicació=Planning and Development Department, Peshawar, NWFP|volum=1991|pàgines=82}}</ref> <ref>{{Ref-publicació|cognom=Carter and Raza|data=|url=|publicació=Planning and Development Department, Peshawar, NWFP|volum=1990|pàgines=69|citació=Sources say that this is mainly because the Pushto text books in use in the settled areas of N.W.F.P. are written in the Yusufzai dialect, which is not the dialect in use in the Agency}}</ref> S’ha criticat que això afecta negativament l’avenç econòmic dels paixtu, <ref>{{Ref-web|títol=Education in Pashto language stressed|url=https://www.thenews.com.pk/print/793981-education-in-pashto-language-stressed|consulta=2021-03-18|obra=www.thenews.com.pk|llengua=en}}</ref> <ref>{{Ref-web|cognom=Report|nom=Dawn|data=2021-02-22|títol=Govt urged to declare Pashto as medium of instruction in schools|url=https://www.dawn.com/news/1608698|consulta=2021-03-18|obra=DAWN.COM|llengua=en}}</ref> ja que els estudiants no tenen la capacitat de comprendre totalment allò que s’està ensenyant en d'altres llengües. <ref>{{Ref-publicació|cognom=Hallberg|nom=Daniel|url=https://www.sil.org/system/files/reapdata/10/21/84/102184639558058261191157258320075530940/32847_SSNP04.pdf|publicació=National Institute of Pakistan Studies Quaid-i-Azam University and Summer Institute of Linguisitics|volum=4|pàgines=36|citació=A brief interview with the principal of the high school in Madyan, along with a number of his teachers, helps to underscore the importance of Pashto in the school domain within Pashtoon territory. He reported that Pashto is used by teachers to explain things to students all the way up through tenth class. The idea he was conveying was that students do not really have enough ability in Urdu to operate totally in that language. He also expressed the thought that Pashto-speaking students in the area really do not learn Urdu very well in public school and that they are thus somewhat ill prepared to meet the expectation that they will know how to use Urdu and English when they reach the college level. He likened the education system to a wall that has weak bricks at the bottom.}}</ref> Robert Nichols observa el següent: <ref>{{Ref-llibre|url=https://brill.com/view/title/17296|títol=Language Policy and Language Conflict in Afghanistan and Its Neighbors: The Changing Politics of Language Choice|data=2011-12-09|editorial=Brill|isbn=978-90-04-21765-2|pàgines=278|llengua=en}}</ref>

El paixtu es classifica com una llengua iraniana oriental <ref name="Iranica-Pashto">{{Ref-web|títol=AFGHANISTAN vi. Paṧto|url=http://www.iranica.com/articles/afghanistan-vi-pasto|consulta=10 October 2010|obra=[[Georg Morgenstierne|G. Morgenstierne]]|editor=Encyclopaedia Iranica}}</ref> però un nombre notablement gran de paraules són exclusives del paixtu. <ref name="BensonKosonen20132">{{Ref-llibre|cognom=Carol Benson|url=https://books.google.com/books?id=tdREAAAAQBAJ&pg=PA64|títol=Language Issues in Comparative Education: Inclusive Teaching and Learning in Non-Dominant Languages and Cultures|data=13 June 2013|editorial=Springer Science & Business Media|isbn=978-94-6209-218-1|lloc=|pàgines=64}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|cognom=Ehsan M Entezar|url=https://books.google.com/books?id=fdTJgCSPsGwC&q=pashto+purification&pg=PA89|títol=Afghanistan 101: Understanding Afghan Culture|editorial=Xlibris Corporation|any=2008|isbn=978-1-4257-9302-9|pàgines=89}}</ref> La morfologia del paixtu en relació amb els verbs és complexa en comparació de la d'altres llengües iranianes. <ref>{{Ref-llibre|cognom=David|nom=Anne Boyle|url=https://books.google.com/books?id=zK7zMgEACAAJ|títol=Descriptive Grammar of Pashto and Its Dialects|data=2014|editorial=De Gruyter Mouton|isbn=978-1-61451-303-2|lloc=|pàgines=185|llengua=en}}</ref> En aquest sentit, MacKenzie afirma: <ref>{{Citation|title=Pashto|url=http://dx.doi.org/10.4324/9780203412336-14|publisher=Routledge|doi=10.4324/9780203412336-14|isbn=978-0-203-41233-6|access-date=2021-02-17}}</ref>

El paixtu té un gran nombre de dialectes: generalment dividits en grups del nord, del sud i del centre; <ref>Lewis, M. Paul (ed.), 2009. </ref> i també Tarino o Waṇetsi com a grup diferenciat. <ref>{{Ref-web|títol=Waneci, Glottolog: wane1241|url=https://glottolog.org/resource/languoid/id/wane1241|consulta=2021-03-20|obra=glottolog.org}}</ref> <ref>{{Ref-web|títol=Waneci, ISO 639-3 wne|url=https://www.ethnologue.com/language/wne|consulta=2021-03-20|obra=Ethnologue|llengua=en}}</ref> Tal com assenyala Elfenbein: "Les diferències dialectals es troben principalment en la fonologia i el lèxic: la morfologia i la sintaxi són, novament amb l'excepció de Wanetsi, força notables". <ref>{{Ref-llibre|cognom=Kaye|nom=Alan S.|url=https://books.google.com/books?id=T6jmziooEk0C|títol=Phonologies of Asia and Africa: (including the Caucasus)|data=1997-06-30|editorial=Eisenbrauns|isbn=978-1-57506-019-4|lloc=|pàgines=736|llengua=en}}</ref>

El primer alfabet paixtu va ser desenvolupat per [[Bayazid Ansari|Pir Roshan]] al segle XVI. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Siddique|nom=Abubakar|url=https://books.google.com/books?id=PkVeBAAAQBAJ|títol=The Pashtun Question: The Unresolved Key to the Future of Pakistan and Afghanistan|data=2014|editorial=Hurst|isbn=978-1-84904-292-5|lloc=|pàgines=28|llengua=en}}</ref> El 1958, una reunió d’escriptors i escriptors paixtu tant de l’Afganistan com del Pakistan, celebrada a Kàbul, va estandarditzar l’alfabet paixtu actual. <ref name="MacKenzie 1959 231–235">{{Ref-publicació|cognom=MacKenzie|nom=D. N.|any=1959|url=http://www.khyber.org/publications/026-030/standardpashto.shtml|publicació=Bulletin of the School of Oriental and African Studies|volum=22|pàgines=231–235}}</ref> <ref>{{Ref-publicació|cognom=MacKenzie|nom=D. N.|data=1959|url=https://www.jstor.org/stable/609426|publicació=Bulletin of the School of Oriental and African Studies, University of London|volum=22|exemplar=1/3|pàgines=231–235|jstor=609426|issn=0041-977X}}</ref>

== Cultura ==
[[Fitxer:Pasztunka_prezentująca_swój_świąteczny_strój_wyjściowy_-_Qajsar_-_001137s.jpg|miniatura| Vestit festiu femení paixtu a Faryab, a l'Afganistan]]
[[Fitxer:Khattak_Dance.jpg|miniatura| La dansa Khattak implica fer corredisses i remolins. Es fa principalment a la zona de [[Peshawar|Peshawar, al Pakistan.]]]]
La cultura paixtu es basa principalment en el paixtunwali i l’ús de la llengua paixtu. Les tradicions preislàmiques, que es remunten a la derrota per [[Alexandre el Gran|Alexandre]] [[Imperi Aquemènida|de l’Imperi persa]] el 330&nbsp;AC, possiblement van sobreviure en forma de danses tradicionals, mentre que els estils literaris i la música reflecteixen la influència de la [[Cultura de l'Iran|tradició persa]] i els [[Instrument musical|instruments musicals]] regionals fusionats amb variants i interpretació localitzades. La poesia és una part important de la cultura paixtu i ho ha estat durant molts segles. <ref>{{Ref-web|url=https://celcar.indiana.edu/materials/language-portal/pashto/index.html|títol=Pashto}}</ref>

La cultura paixtu és una barreja única de costums nadius i depèn de la regió amb algunes influències de l'Àsia occidental o meridional. Com d'altres musulmans, els paixtus celebren el ''[[Ramadà]]'' i l’''[[Id al-Fitr|Eid al-Fitr]]''. Alguns també celebren ''[[Nowruz|Nouruz]]'', l'any nou persa, el qual data del període preislàmic. <ref>{{Ref-web|títol=What is Nowruz? The Persian New Year explained|url=https://www.middleeasteye.net/discover/what-nowruz-explained-persian-new-year-celebrated|obra=Middle east eye}}</ref>

Kàbul va estandarditzar l’alfabet paixto actual. <ref name="MacKenzie 1959 231–235">{{Ref-publicació|cognom=MacKenzie|nom=D. N.|any=1959|url=http://www.khyber.org/publications/026-030/standardpashto.shtml|publicació=Bulletin of the School of Oriental and African Studies|volum=22|pàgines=231–235}}<cite class="citation journal cs1" data-ve-ignore="true" id="CITEREFMacKenzie1959">MacKenzie, D. N. (1959). </cite></ref> <ref>{{Ref-publicació|cognom=MacKenzie|nom=D. N.|publicació=Bulletin of the School of Oriental and African Studies, University of London|data=1959|volum=22|exemplar=1/3|pàgines=231–235|jstor=609426}}</ref>

=== El paixtunwali ===
 
El [[Paixtuwali|paixtunwali]]<nowiki/>i es refereix a un antic sistema tribal autogovernat que regula gairebé tots els aspectes de la vida paixtu, des de la comunitat fins a l'esfera purament personal. Un dels principis més coneguts és ''Melmastyā'', l'hospitalitat i l'asil a tots els hostes que cerquen ajut. Crides a la injustícia percebuda per a ''Badal'', [[venjança]] ràpida. Molts aspectes promouen la coexistència pacífica, com ara ''Nənawāte'', el reconeixement humil de culpabilitat per un error comès, el qual hauria de comportar el perdó automàtic de la part ofesa. Aquests i altres preceptes bàsics del paixtunwali encara són seguits per molts paixtus, especialment a les zones rurals.

Una altra institució paixtu destacada és la <nowiki><i id="mwBTo">Loya Jirga</i></nowiki> o "gran consell" d'[[Ancià|ancians]] elegits.<ref name="news.bbc.co.uk">{{Ref-notícia|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/south_asia/1782079.stm|data=July 1, 2002|access-date=May 11, 2010}}</ref> La majoria de les decisions de la vida tribal són preses pels membres de la ''[[Jirga]]'', la qual ha estat la principal institució d’autoritat que els paixtus, en gran mesura igualitaris, reconeixen de bon grat com un òrgan de govern viable.<ref name="HRW">{{Ref-web|url=http://hrw.org/press/2002/04/qna-loyagirga.htm|títol=Q & A on Afghanistan's Loya Jirga Process|consulta=10 October 2006|editor=Human Rights Watch}}</ref>

=== Literatura i poesia paixtu ===
[[Fitxer:Mahmud_Tarzi_in_1920-cropped.jpg|esquerra|miniatura| Mahmud Tarzi, fill de Ghulam Muhammad Tarzi, va esdevenir pioner del periodisme afganès en publicar el primer diari Seraj al Akhbar . <ref>[http://www.bl.uk/collections/afghan/chronology1881to1919.html Chronology: the reigns of Abdur Rahman Khan and Habibullah, 1881–1919] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070715124008/http://www.bl.uk/collections/afghan/chronology1881to1919.html|date=2007-07-15}}</ref>]]
La majoria dels paixtus utilitzen el [[paixtu]] com a [[llengua materna]]. Es creu que pertany a la [[Família lingüística|família de llengües]] [[Llengües indoiranianes|indo-iranianes]], <ref name="Iranica">[[Nicholas Sims-Williams]], [http://www.iranica.com/articles/eastern-iranian-languages Eastern Iranian languages], in Encyclopædia Iranica, Online Edition, 2010. </ref> i és parlat per fins a 60&nbsp;milions de persones. <ref name="Penzl">{{Ref-llibre|títol=A Grammar of Pashto a Descriptive Study of the Dialect of Kandahar, Afghanistan|cognom=Penzl|nom=Herbert|any=2009|editorial=Ishi Press International|isbn=978-0-923891-72-5|pàgines=210|url=https://books.google.com/books?id=zvRePgAACAAJ}}</ref> <ref name="Omniglot">{{Ref-web|url=http://www.omniglot.com/writing/pashto.htm|títol=Pashto language, alphabet and pronunciation|editor=Omniglot|consulta=18 January 2007}}</ref> S'escriu amb l’escriptura paixtoàrab i es divideix en dos dialectes principals, el “paixtu” meridional i el “puxtu” del nord. La llengua té orígens antics i presenta semblances amb llengües extingides com ara l’[[Avèstic|avestà]] i el [[bactrià]].<ref name="Britannica Avestan">{{Ref-enciclopèdia|url=http://www.britannica.com/ebc/article-9356220|title=Avestan language}}</ref> Els seus parents moderns més propers poden incloure llengües pamir, com ara el shughni i el wakhi, i l'[[osseta]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Ethnic Groups of North, East, and Central Asia : An Encyclopedia|cognom=Minahan, James|lloc=Santa Barbara, California|isbn=978-1-61069-018-8|oclc=879947835|capítol=Pamiri|data=10 February 2014}}</ref> És possible que el paixtu tingui un llegat antic de manlleus lèxics de llengües veïnes, com ara el [[persa]] i el sànscrit vèdic. Els manlleus moderns provenen principalment de la llengua anglesa. <ref name="Pashto Dictionary">Awde, Nicholas and Asmatullah Sarwan. 2002. </ref>

La fluïdesa en paixtu és sovint el determinant principal de l’acceptació de grup quant a qui és considerat paixtu. El nacionalisme paixtu va sorgir arran de la puixança de la poesia paixtu, la qual vinculava la llengua amb la identitat ètnica. El paixtu disposa d'[[Llengua nacional|estatus nacional]] a l'Afganistan i [[Llengua regional|estatus regional]] al Pakistan. A banda de llur llengua materna, molts paixtus dominen l'urdú, el [[Darí|dari]] i l'anglès. Al llarg de la seva història, els poetes, els profetes, els reis i els guerrers han estat alguns dels membres més venerats de la societat paixtu. Els primers registres escrits en paixtu van aparèixer pels volts del segle XVI.

El primer descriu la conquesta de [[Principat de Swat|Swat]] del xeic Mali. <ref name="UCLA">{{Ref-web|url=http://www.afghan-network.net/Ethnic-Groups/pashtu-history.html|títol=History of Pushto language|editor=UCLA Language Materials Project|consulta=18 January 2007}}</ref> [[Bayazid Ansari|Es creu que Pir Roshan va]] escriure diversos llibres en paixtu mentre lluitava amb els mogols. Alguns estudiosos paixtus, com ara Abdul Hai Habibi, creuen que la primera obra paixtu es remunta a Amir Kror Suri, i hi addueixen els escrits trobats a Pata Khazana a tall de prova. Amir Kror Suri, fill d'''Amir Polad Suri'', va ser un heroi popular del segle VIII i rei de la [[Província de Ghur|regió de Ghor]] a l'Afganistan. <ref>{{Ref-llibre|títol=Afghan Monarchs: Sher Shah Suri, Amanullah Khan, Habibullah Khan, Amir Kror Suri|any=2010|editorial=General Books|lloc=London|isbn=978-1-156-38425-1|pàgines=26|url=https://books.google.com/books?id=bDSWSQAACAAJ}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|títol=Afghanistan|volum=20–22|any=1967|editorial=Historical Society of Afghanistan|pàgines=47|url=https://books.google.com/books?id=zhrjAAAAMAAJ}}</ref> No obstant això, diversos experts europeus ho posen en dubte a causa de la manca de proves sòlides.

L'aparició de la poesia va ajudar la transició del paixtu a l'època moderna. La literatura paixtu va guanyar un gran protagonisme al segle XX, amb la poesia d’Ameer Hamza Shinwari, que va desenvolupar ''Pashto Ghazals''. <ref name="Shinwari Baba">{{Ref-web|url=http://www.khyber.org/people/literary/AmirHamzaShinwariBaba.shtml|títol=Amir Hamza Shinwari Baba|obra=Khyber.org|consulta=18 January 2007|arxiudata=27 September 2006|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20060927155949/http://www.khyber.org/people/literary/AmirHamzaShinwariBaba.shtml}}</ref> El 1919, durant l'expansió dels mitjans de comunicació de masses, Mahmud Tarzi va publicar Seraj-al-Akhbar, que es va convertir en el primer diari paixtu de l'Afganistan. El 1977, Khan Roshan Khan va escriure ''Tawarikh-e-Hafiz Rehmatkhani'', que conté els arbres genealògics i noms de les tribus paixtus. Alguns poetes destacats són [[Khushal Khan Khattak]], Afzal Khan Khattak, Ajmal Khattak, Pareshan Khattak, Rahman Baba, Nazo Anaa, Hamza Shinwari, [[Àhmad Xah Durrani|Ahmad Shah Durrani]], Timur Shah Durrani, Shuja Shah Durrani, Ghulam Muhammad Tarzi i Ghani Khan . <ref>{{Ref-web|url=http://www.afghan-web.com/culture/poetry/cpoets.html|títol=Classical Dari and Pashto Poets|editor=Afghanistan Online}}</ref> <ref name="Rahman Baba">{{Ref-web|url=http://www.pashto.org/content/view/12/26/|títol=Rahman Baba: Poet of the Pashtuns|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070417172354/http://www.pashto.org/content/view/12/26/|arxiudata=17 April 2007|editor=Pashto.org|consulta=18 January 2007}}</ref>

Recentment, la literatura paixtu ha vist augmentat el seu patrocini, si bé molts paixtus continuen confiant en [[Transmissió oral|la tradició oral a]] causa d'unes [[Alfabetisme|taxes d'alfabetització]] i educació relativament baixes. La societat paixtu també apareix marcada per certes tendències [[Matriarcat|matriarcals.]] <ref name="Pashtun poetess">{{Ref-notícia|url=http://www.boston.com/news/globe/ideas/articles/2005/05/22/the_tale_of_the_pashtun_poetess/?rss_id=Boston+Globe+--+Ideas+Section|diari=The Boston Globe|data=22 May 2005|access-date=18 January 2007}}</ref> Les rondalles populars que impliquen reverència per a les mares i les matriarques paixtus són habituals i es transmeten de pares a fills, tal com passa amb la majoria del patrimoni paixtu, mitjançant una tradició oral ben rica que ha sobreviscut al pas del temps.

Els mitjans de comunicació paixtus s’han expandit en la darrera dècada, amb diversos canals de televisió paixtu disponibles. Dos dels canals més populars són AVT Khyber, amb seu al Pakistan, i Pashto One. Els paixtus d'arreu del món, especialment els dels països àrabs, els miren per motius d’entreteniment i per rebre les darreres notícies sobre les seves zones nadiues. <ref name="Khyber">{{Ref-web|url=http://www.avtkhyber.tv/website/about.htm|títol=Link|obra=avtkhyber.tv|editor=[[AVT Khyber]]|consulta=15 January 2008|arxiudata=5 January 2008|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080105030355/http://www.avtkhyber.tv/website/about.htm}}</ref> Altres són Shamshad TV, amb seu a l'Afganistan, Radio Television Afghanistan i Lemar TV, que té un programa especial per a la canalla anomenat ''Baghch-e-Simsim''. Entre les fonts de notícies internacionals que ofereixen programes de paixtu hi ha BBC Pashto i [[Veu d'Amèrica|Voice of America]] .

Els intèrprets de paixtu continuen sent participants àvids en diverses formes d’expressió física, incloent-hi danses, lluites d’espases i d'altres gestes físiques. Potser la forma d’expressió artística més comuna es pot veure en les diverses formes de danses paixtu. Un dels balls més destacats és l'<nowiki><i>attan</i></nowiki>, que té arrels antigues. En un exercici rigorós, l'attan es fa mentre els músics toquen diversos instruments nadius, incloent-hi el ''dhol'' (bateria), els ''[[Tabla|tabals]]'' (percussió), el ''[[rubab]]'' (un [[Arquet|instrument de]] [[Cordòfon|corda]] inclinada) i la ''toola'' (flauta de fusta). Amb un moviment circular ràpid, els ballarins actuen fins que ningú no deixa de ballar, semblant als [[Sufisme|derviscos]] [[Mawlawiyya|giratoris]] sufis. Moltes altres danses estan afiliades a diverses tribus del Pakistan, incloent-hi els ''Khattak Wal Atanrh'' (homònim de la [[Khatak|tribu Khattak]]), ''Mahsood Wal Atanrh'' (que, en l'època moderna, implica jocs malabars amb rifles carregats) i ''Waziro Atanrh'', entre d'altres. Un subtipus del ''Khattak Wal Atanrh'' conegut com el ''Braghoni'' implica l’ús de fins a tres espases i requereix una gran habilitat. Les dones i les noies joves solen entretenir-se en casaments amb el ''Tumbal'' ([[Daf (instrument musical)|Dayereh]]). <ref>{{Ref-llibre|títol="Ghaval." New Grove Dictionary of Musical Instruments. Second Edition|cognom=McCollum|nom=Jonathan|editorial=Oxford University Press|any=2014|isbn=9780199743391}}</ref>

=== Esports ===
 
L’equip nacional de criquet de l'Afganistan, el qual disposa de molts jugadors paixtu, es va formar a la primeria dels anys 2000. <ref name="EWC">{{Ref-llibre|títol=The Encyclopedia of World Cricket|nom=Roy|cognom=Morgan|lloc=Cheltenham|editorial=SportsBooks|any=2007|pàgines=15|isbn=978-1-89980-751-2}}</ref>
[[Fitxer:Shahid_Afridi_2010-cropped.jpg|miniatura| Shahid Afridi, antic capità de la selecció nacional de criquet del Pakistan]]
[[Fitxer:Buzkashi_(5458890874).jpg|miniatura| [[Buzkashi]] a l'Afganistan]]
Un dels esports més populars entre els paixtus és el [[criquet]], que es va introduir al sud de l'Àsia a l'inici del segle XVIII amb l'arribada dels britànics. Molts paixtus han esdevingut [[Criquet|jugadors de criquet]] destacats internacionalment en l'equip nacional de criquet del Pakistan, incloent-hi [[Imran Khan]], Shahid Afridi, Majid Khan, Misbah-ul-Haq, Younis Khan, <ref>{{Ref-web|títol=Younis Khan Profile|url=https://www.espncricinfo.com/pakistan/content/player/43652.html|obra=espn cricinfo}}</ref> Umar Gul, <ref>{{Ref-web|títol=Umar Gul Profile|url=https://www.cricbuzz.com/profiles/504/umar-gul#!#profile|obra=CricBuzz}}</ref> Junaid Khan, <ref>{{Ref-web|títol=Fakhar Zaman, Junaid Khan reveal their Pathan aggression|url=https://www.brecorder.com/2017/12/02/384328/fakhar-zaman-junaid-khan-reveal-their-pathan-aggression/|obra=Business Recorder|data=2 December 2017}}</ref> Fakhar Zaman, <ref>{{Ref-web|títol=Pakistan's Fakhar Zaman aims to win World Cup and break into Test team|url=https://www.skysports.com/cricket/news/12343/11479807/pakistans-fakhar-zaman-aims-to-win-world-cup-and-break-into-test-team|obra=Sky Sports}}</ref> Mohammad Rizwan, <ref>{{Ref-web|títol=Mohammad Rizwan profile|url=https://www.espncricinfo.com/pakistan/content/player/323389.html|obra=Espn Cricinfo}}</ref> Usman Shinwari i Yasir Shah. <ref>{{Ref-notícia|url=https://www.telegraph.co.uk/cricket/2016/07/11/yasir-shah-ready-to-be-the-difference-for-pakistan-over-england/|data=11 July 2016}}{{Subscripció necessària}}</ref> El jugador de criquet australià Fawad Ahmed és d'origen paixtu pakistanès i ha jugat a la selecció nacional australiana. <ref>{{Ref-notícia|url=http://tribune.com.pk/story/578939/hottie-of-the-week-fawad-ahmed/|data=23 July 2013|access-date=1 September 2013}}</ref>

[[Futbol|El futbol]] també és un dels esports més populars entre els paixtus. L'ex[[Capità (futbol)|capità]] i ara segon entrenador de l'equip nacional de futbol del Pakistan, Muhammad Essa, és paixtu. Altres esports populars entre els paixtus són el [[polo]], [[Hoquei sobre herba|hoquei herba]], [[voleibol]], [[handbol]], [[Basquetbol|bàsquet]], [[golf]], [[atletisme de pista i camp|atletisme]], [[culturisme]], [[Halterofília|aixecament de pesos]], [[Lluita|lluita lliure]] (''pehlwani''), caiac, [[Cursa de cavalls|curses de cavalls]], [[Art marcial|arts marcials]], [[boxa]], [[Monopatí de carrer|monopatí]], [[bitlles]] i [[escacs]].

A l’Afganistan, els paixtus encara practiquen l’esport de [[Buzkashi]]. Els jugadors muntats a cavall intenten col·locar una carcassa de cabra o vedella en un cercle que fa de porteria. <ref>{{Ref-web|títol=Sports and Games of Pashtoons|url=http://www.khyber.org/culture/a/Sports_and_Games_of_Pashtoons.shtml|obra=Khyber.org}}</ref> <ref>[https://www.independent.co.uk/voices/columnists/dom-joly/dom-joly-know-your-kokpar-from-your-kyz-kuu-1917860.html "Dom Joly: Know your Kokpar from your Kyz-Kuu"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170828033105/http://www.independent.co.uk/voices/columnists/dom-joly/dom-joly-know-your-kokpar-from-your-kyz-kuu-1917860.html|date=2017-08-28}}, The Independent: Columnists</ref> <ref>Dean, Ruth and Melissa Thomson, ''Making the Good Earth Better: The Heritage of Kurtz Bros., Inc.'' pp. 17–18</ref>

Jahangir Khan i Jansher Khan es van convertir en jugadors [[Esquaix|professionals d’esquaix.]] Tot i que ara estan retirats, es dediquen a promocionar l'esport a través de la ''Pakistan Squash Federation''. Maria Toorpakai Wazir és la primera jugadora femenina d’esquaix paixtu. El Pakistan també ha donat altres campions del món d'origen paixtu: Hashim Khan, Roshan Khan, Azam Khan, Mo Khan i Qamar Zaman . En les darreres dècades, Hayatullah Khan Durrani, llegendari caverner de Pride of Performance [[Quetta|de Quetta]], ha promogut l’[[alpinisme]], [[Escalada de roques|l’escalada]] i l’espeleologia al Balutxistan, al Pakistan. Mohammad Abubakar Durrani és una estrella internacional del piragüisme al Pakistan.

[[Snooker|El billar anglès]] i el [[billar]] són jugats per homes joves paixtu, principalment a les zones urbanes, en les quals acostuma a haver-hi clubs de billar. Diversos jugadors de billar reconeguts internacionalment són de la zona de Pashtun, incloent-hi Saleh Mohammed. Tot i que tradicionalment es dediquen molt menys als esports que els nois, les noies paixtus de vegades juguen a voleibol, bàsquet, futbol i criquet, especialment a les zones urbanes.

El makha és un esport tradicional de tir amb arc a Khyber Pakhtunkhwa. S'hi juga amb una fletxa llarga (''gheshai''), que disposa d'una placa metàl·lica en forma de plat en el seu extrem distal, i un arc llarg.<ref>{{Ref-web|títol='Mukha' lovers throng Topi contest|url=https://www.dawn.com/news/729598/mukha-lovers-throng-topi-contest|obra=Dawn|data=26 June 2012}}</ref>

== Religió ==

=== Període preislàmic ===
 
[[Fitxer:HaddaBodhisattva.jpg|esquerra|miniatura|200x200px| El [[Bodhisattva]] i Chandeka, Hadda, segle V dC]]
Abans de la [[Conquesta islàmica de l'Afganistan|islamització del territori]], la regió solia ser la llar de diverses creences i cultes, la qual cosa sovint tenia com a conseqüència el [[sincretisme]] amb les religions dominants <ref>{{Ref-llibre|cognom=Weber|nom=Olivier|url=|títol=Eternal Afghanistan|data=2002|editorial=Chêne|isbn=978-92-3-103850-1|llengua=en}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|cognom=Grenet|nom=Grenet|títol=Zoroastriansm among the Kushans|any=2016}}</ref> com el [[zoroastrisme]], el [[budisme]] o el [[grecobudisme]], les religions iranianes antigues, l'[[hinduisme]] i el [[Zunbil|zunisme.]]<ref name="EndeSteinbach2010">{{Ref-llibre|cognom=Ende|nom=Werner|títol=Islam in the World Today: A Handbook of Politics, Religion, Culture, and Society|data=15 April 2010|editorial=Cornell University Press|isbn=9780801464898|pàgines=257|llengua=en}}</ref> <ref name="ArnoldNettl2000">{{Ref-llibre|cognom=Arnold|nom=Alison|títol=The Garland Encyclopedia of World Music: South Asia|editorial=[[Taylor & Francis]]|any=2000|isbn=9780824049461|pàgines=785|llengua=en}}</ref> <ref>{{Ref-web|cognom=Kumar|nom=Ruchi|data=1 January 2017|títol=The decline of Afghanistan's Hindu and Sikh communities|url=https://www.aljazeera.com/indepth/features/2016/12/decline-afghanistan-hindu-sikh-communities-161225082540860.html|consulta=24 March 2018|editor=[[Al Jazeera]]}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|cognom=Ramesh Chandra Majumdar|títol=The History and Culture of the Indian People: The Age of Imperial Unity|editorial=G. Allen & Unwin|any=1951|pàgines=635|enllaçautor=Ramesh Chandra Majumdar}}</ref> La regió d'[[Aracòsia]], al voltant de Kandahar, al sud de l'Afganistan actual, era principalment zoroastriana i va tenir un paper clau en el trasllat de l'Avesta a [[Persis|Pèrsia]] i, per tant, és considerada per alguns com la "segona pàtria del zoroastrisme". <ref>{{Ref-llibre|cognom=Gnoli|nom=Gherado|títol=The Idea of Iran, an Essay on its Origin|editorial=Istituto italiano per il Medio ed Estremo Oriente|any=1989|pàgines=133}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|cognom=Gnoli|nom=Gherado|títol=The Idea of Iran, an essay on its Origin|editorial=Istituto italiano per il Medio ed Estremo Oriente|any=1989|pàgines=133}}</ref> <ref>{{Ref-web|títol=ARACHOSIA – Encyclopaedia Iranica|url=https://iranicaonline.org/articles/arachosia|consulta=2021-02-19|obra=iranicaonline.org}}</ref> Els [[Khalajs|Khalaj]] de Kàbul, presumptes avantpassats dels paixtuns [[Ghilzai|ghilji]]<ref>{{Ref-publicació|cognom=Bonasli|nom=Sonel|any=2016|publicació=Endagered Turkic Languages II A|lloc=Aralık|pàgines=273–275}}</ref> <ref>{{Ref-web|cognom=Oberling|nom=Pierre|data=December 15, 2010|títol=ḴALAJ i. TRIBE – Encyclopaedia Iranica|url=https://iranicaonline.org/articles/khalaj-i-tribe-turkistan|consulta=2021-02-19|obra=iranicaonline.org}}</ref> veneraven diversos déus iranians antics locals com el déu del foc [[Atar]] . <ref>{{Ref-web|cognom=Alram|nom=Michael|títol=The Countenance of the other (The Coins of the Huns and Western Turks in Central Asia and India) 2012-2013 exhibit: 14. KABULISTAN AND BACTRIA AT THE TIME OF "KHORASAN TEGIN SHAH" Chorasan Tegin Shah|url=http://pro.geo.univie.ac.at/projects/khm/coins/coin105?ref=showcases/showcase14&language=en|consulta=July 16, 2017|editor=Kunsthistorisches Museum Vienna|arxiudata=31 October 2020|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20201031065822/http://pro.geo.univie.ac.at/projects/khm/coins/coin105?ref=showcases%2Fshowcase14&language=en}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|url=|títol=Sasanian Iran in the Context of Late Antiquity: The Bahari Lecture Series at the University of Oxford|data=2021-02-01|editorial=BRILL|isbn=978-90-04-46066-9|llengua=en}}</ref> La regió històrica de [[Gandhara]] era predominantment [[Hinduisme|hindú]] i [[Budisme|budista]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vogelsang|nom=Willem|url=https://books.google.com/books?id=9kfJ6MlMsJQC|títol=The Afghans|data=2001-11-28|editorial=Wiley|isbn=978-0-631-19841-3|pàgines=188|llengua=en}}</ref> [[Budisme|El budisme]], en la seva forma sincrètica única, també era comú a tota la regió de l’[[Afganistan]] contemporani, les persones eren patrons del budisme, però encara veneraven déus iranians locals com [[Ahura Mazda]], Lady Nana, [[Anahita]] o [[Mitra (mitologia)|Mihr (Mithra)]] . <ref>{{Ref-llibre|cognom=Adrych|nom=Philippa|url=|títol=Images of Mithra|data=2017|editorial=Oxford University Press|isbn=978-0-19-879253-6|llengua=en}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|cognom=Allen|nom=Charles|url=|títol=The Search For Shangri-La: A Journey into Tibetan History|data=2015-11-05|editorial=Little, Brown Book Group|isbn=978-0-349-14218-0|llengua=en}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|cognom=Allen|nom=Charles|url=|títol=The Search For Shangri-La: A Journey into Tibetan History|data=2015-11-05|editorial=Little, Brown Book Group|isbn=978-0-349-14218-0|llengua=en}}</ref>

En el folkore, es creu que la majoria dels paixtus són descendents de Qais Abdur Rashid, que es creu que va ser el primer convertit a l'islam i, per tant, va llegar la fe a la primera població paixtu.<ref name="Lal">Life of the Amir Dost Mohammed Khan; of Kabul, Volume 1. </ref> La llegenda diu que, després que Qais hagués sentit a parlar de la nova religió de l’islam, va viatjar per conèixer Mahoma a [[Medina]] i va tornar a l’Afganistan com a musulmà. Presumptament, va tenir quatre fills: Sarban, Batan, Ghourghusht i Karlan. Aquesta teoria ha estat criticada per no estar confirmada per proves històriques i estar basada en la influència postàrab.<ref name="Stanizai2020">{{Ref-publicació|cognom=Stanizai|nom=Zaman|data=9 October 2020|doi=10.33774/coe-2020-vntk7-v4}}<cite class="citation journal cs1" data-ve-ignore="true" id="CITEREFStanizai2020">Stanizai, Zaman (9 October 2020). </cite></ref>

La conquesta musulmana de l'Afganistan no es va completar fins al segle X sota el [[Gúrides|govern de la dinastia]] [[Gaznèvides|Ghaznavid]] i Ghurid, que va patrocinar les institucions religioses musulmanes. <ref>{{Ref-llibre|cognom=Nile Green|url=https://books.google.com/books?id=g6swDwAAQBAJ&pg=PA39|títol=Afghanistan's Islam: From Conversion to the Taliban|editorial=[[Cambridge University Press]]|any=2017|isbn=9780520294134|pàgines=39}}</ref> El califa [[Al-Mamun (abbàssida)|Al-Ma'mun]] (r. 813-833 dC) va dur a terme incursions contra governants no musulmans de [[Província de Kabul|Kàbul]] i [[Província de Zabul|Zàbul]]. <ref name="ba12">{{Ref-llibre|cognom=Ahmad Hasan Dani, B.A. Litvinsky|url=https://books.google.com/books?id=883OZBe2sMYC&pg=PA470|títol=History of Civilizations of Central Asia: The crossroads of civilizations, A.D. 250 to 750|data=January 1996|editorial=UNESCO|isbn=9789231032110|pàgines=470}}</ref> Al-Utbi a Tarikh Yamini afirma que els afganesos i [[Ghilzai|khaljis]], que vivien entre Laghman i Peshawar, van prestar jurament de fidelitat a [[Sebüktigin|Sabuktigin]] i van ser reclutats per al seu exèrcit. <ref name="Raza">{{Ref-publicació|cognom=Syed Jabir Raza|enllaçautor=Jabir Raza|publicació=Proceedings of the Indian History Congress|pàgines=786}}</ref>

=== Època moderna ===
 
[[Fitxer:Mosque_in_Kandahar-2011.jpg|miniatura| La mesquita de Divendres a [[Kandahar]]. Al seu costat hi ha el santuari del mantell (també conegut com Kirka Sharif) i la tomba d’[[Àhmad Xah Durrani|Ahmad Shah Durrani]], el conqueridor paixtu del segle XVIII que va esdevenir el pare fundador de l’Afganistan. <ref>{{Ref-web|títol=List of Father of Nation of Different Countries|url=https://wordpandit.com/list-father-nation-different-countries/|obra=Word Pandit|data=28 July 2017}}</ref>]]
La immensa majoria dels paixtus segueixen [[Sunnisme|l’islam sunnita]], pertanyent a l’escola de pensament [[Hanafisme|hanafista.]] Hi ha algunes [[Xiisme|comunitats paixtus xiïtes]] a les àrees tribals administrades federalment (FATA) del Pakistan i a la secció nord-est de [[Província de Paktia|la província de Paktia, a l']]Afganistan. Els xiïtes pertanyen a la tribu Turi, mentre que la tribu Bangash és aproximadament del 50% de xiïtes i la resta sunnites, que es troben principalment a les zones de [[Parachinar]], [[Vall de Kurram|Kurram]], Hangu, [[Kohat]] i [[Orakzais|Orakzai]] al [[Pakistan]] . <ref>{{Ref-notícia|title=Sunni Militants Claim Deadly Attack at Market in Pakistan|url=https://www.nytimes.com/2015/12/14/world/asia/sunni-militants-claim-deadly-attack-at-market-in-pakistan.html|work=The New York Times|date=13 December 2015|access-date=14 December 2015}}</ref>
[[Fitxer:Afghan_men_praying_in_Kunar-2009.jpg|esquerra|miniatura| Homes fent [[Pregària salat|salats]] islàmics (resant) a la intempèrie a la província de [[Província de Kunar|Kunar, a l'Afganistan]]]]
Un llegat de [[Sufisme|l']]<nowiki/>activitat sufí es pot trobar en algunes regions paixtus, especialment a la zona de Khyber Pakhtunkhwa, com és evident en cançons i danses. Molts paixtus són prominents [[Ulema]], erudits islàmics, com ara Maulana Aazam un autor de més de cinc-cents llibres, entre ells Tafasee de l'Alcorà com Naqeeb Ut Tafaseer, Tafsir Ul Aazamain, Tafsir i Naqeebi i Noor Ut Tafaseer etc., així com Muhammad Muhsin Khan que ha ajudat a traduir el noble Alcorà, [[Sahih Bukharí|Sahih Al-Bukhari]] i molts altres llibres a la llengua anglesa. <ref name="Noble Quran">{{Ref-web|url=http://firstedition.com.my/the%20noble%20quran.htm|títol=''The Noble Quran'' (in 9 VOLUMES), Arabic-English|obra=firstedition.com.my|editor=Muhammad Muhsin Khan|consulta=18 January 2007|arxiudata=28 June 2006|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20060628232824/http://firstedition.com.my/the%20noble%20quran.htm}}</ref> [[Jamal-ad-Din al-Afghaní|Jamal-al-Din al-Afghani]] va ser un ideòleg islàmic del segle XIX i un dels fundadors del modernisme islàmic. Tot i que alguns en posen en dubte l'ètnia, és àmpliament acceptat a la regió entre l'Afganistan i el Pakistan, així com al món àrab, com a paixtu de la [[Província de Kunar|província de Kunar, a l']] Afganistan. Com altres musulmans que no parlen àrab, molts paixtus són capaços de llegir l'Alcorà, però no entenen l'àrab implícit en el text sagrat. Les traduccions, especialment en anglès, amb prou feines s’entenen o es distribueixen. Aquesta paradoxa ha contribuït a la difusió de diferents versions de les pràctiques religioses i el [[Wahhabisme|wahabisme]], així com l’[[Islamisme polític|islamisme]] polític (inclosos moviments com els talibans) que té una presència clau a la societat paixtu. Per contrarestar la radicalització i el fonamentalisme, els Estats Units van començar a estendre la seva influència a les zones paixtu. <ref>{{Ref-web|url=https://www.flickr.com/photos/kabulpublicdiplomacy/5796973842/|títol=U.S. Embassy in Kabul|obra=flickr.com|data=4 June 2011}}</ref>{{Verifica la citació|data=February 2018}} <ref>{{Ref-web|url=https://www.flickr.com/photos/isafmedia/5807574492/|títol=110605-F-BH761-037|obra=flickr.com|data=7 June 2011|editor=Isafmedia}}</ref>{{Verifica la citació|data=February 2018}} Molts paixtus volen recuperar la seva identitat per no quedar amagats amb els talibans i el terrorisme internacional, la qual cosa no està directament relacionada amb la cultura i la història dels paixtus. <ref>{{Ref-notícia|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/south_asia/6198382.stm|title=Pashtuns want an image change}}</ref>

Per acabar, hi ha poca informació disponible sobre persones no musulmanes, ja que hi ha dades limitades sobre [[Irreligió|grups i minories irreligioses]], sobretot perquè molts dels paixtus hindús i [[sikhs]] van emigrar de Khyber Pakhtunkhwa després de la [[Partició de l'Índia|partició de l’Índia]] i, més tard, després de l’ ascens dels talibans . <ref name="Tariq Ali">{{Ref-llibre|títol=The clash of fundamentalisms: crusades, jihads and modernity|url=https://archive.org/details/clashoffundament00alit|pàgines=[https://archive.org/details/clashoffundament00alit/page/20 20]|editorial=Verso|isbn=978-1-85984-457-1|cognom=Ali, Tariq|any=2003}}</ref> <ref name="John Trimbur">{{Ref-llibre|títol=The call to write|url=https://archive.org/details/calltowrite0000trim|editorial=Pearson Longman|isbn=978-0-321-20305-2|cognom=Trimbur, John|data=10 August 2004}}</ref>

Una petita comunitat hindú paixtu, coneguda com el ''Sheen Khalai que'' significa "pell blava" (en referència al color dels [[Tatuatge|tatuatges]] facials de les dones paixtus), va migrar a Unniara, [[Rajasthan]], a l'Índia, després de la [[Partició de l'Índia|partició]] . <ref name="Haider2018">{{Ref-notícia|url=http://www.thehindu.com/news/national/tattooed-blue-skinned-hindu-pushtuns-look-back-at-their-roots/article22645932.ece|data=3 February 2018|access-date=9 February 2020}}</ref> Abans del 1947, la comunitat residia a les [[Quetta|regions de Quetta]], [[Loralai]] i Maikhter de la província britànica índia del [[Província pakistanesa del Balutxistan|Balutxistan]] . <ref name="thebetterindia">{{Ref-web|url=https://www.thebetterindia.com/155394/hindu-pashtun-shilpi-batra-sheenkhalai-afghanistan/|títol=India's Forgotten Links to Afghanistan|obra=thebetterindia|data=8 August 2018}}</ref> <ref name="Haider2018" /> <ref name="hind">{{Ref-web|url=https://www.arabnews.pk/node/1697086/pakistan|títol=70 years on, one Pashtun town still safeguards its old Hindu-Muslim brotherhood|data=30 June 2020|cognom=Khan|nom=Naimat|obra=Arab News}}</ref> Són principalment membres de la tribu Pashtun Kakar. Avui continuen parlant paixtu i celebrant la cultura paixtu mitjançant el ball Attan. <ref name="thebetterindia" /> <ref name="Haider2018" />

També hi ha una minoria de sikhs paixtus en algunes zones tribals de Khyber Pakhtunkhwa, incloent-hi [[Tirah]], Orakzai, [[Vall de Kurram|Kurram]], [[Districte de Malakand|Malakand]] i [[Districte de Swat|Swat]]. A causa de la [[Conflicte armat del Nord-Oest del Pakistan|insurrecció en curs de Khyber Pakhtunkhwa]], com molts altres paixtus tribals, alguns sikhs paixtus van ser [[Desplaçat intern|desplaçats internament]] dels seus pobles ancestrals per establir-se en ciutats com [[Peshawar]] i [[Nankana Sahib]]. <ref name="Sikhs">{{Ref-web|url=https://www.dawn.com/news/1193942|títol=Tirah Sikhs glad at getting status of tribal elders|data=12 July 2015|obra=Dawn}}</ref> <ref name="Sikh Pashtuns">{{Ref-notícia|url=http://www.newsline.com.pk/NewsOct2008/sprepoct.htm|data=October 2008|title=The Frontier Singhs|publisher=Newsline Publications (Pvt.) Ltd.|access-date=7 June 2009|quote=There is a small Sikh community in the largely ungoverned Orakzai tribal region, while a few live in Kurram's regional headquarters of Parachinar. They consider themselves "sons of the soil" – Pashtuns to be more specific – and are identified as such. "We are proud to be Pashtuns," says Sahib Singh. "Pashto is our tongue, our mother tongue – and we are proud of it."|archive-url=https://web.archive.org/web/20091022122735/http://www.newsline.com.pk/NewsOct2008/sprepoct.htm|arxiuurl=22 October 2009}}</ref>

== Dones ==
 
[[Fitxer:W_obozie_koczowników_–_Pasztunów_(Durrani,_szczep_Aczakzaj)_–_kobiety_„kuczi”_-_między_Heratem_a_Giriszk_nad_rzeką_Galamieh_-_001076n.jpg|miniatura| Dues dones paixtus de la tribu Kuch es representen el 1967 al riu [[Província de Helmand|Helmand]] {{Lang|ps|د هلمند سيند}} )]]
[[Fitxer:Queen_Soraya_of_Afghanistan.jpg|miniatura| [[Soraya Tarzi|Reina Soraya]] d'Afganistan]]
A la societat paixtu hi ha tres nivells de lideratge i autoritat legislativa de les dones: el nivell nacional, el nivell del poble i el nivell familiar. El nivell nacional inclou dones com Nazo Tokhi (Nazo Anaa), Zarghona Anaa i Malalai de Maiwand . Nazo Anaa va ser una poetessa paixtu destacada del segle XVII i una dona paixtu amb formació acadèmica que acabaria per esdevenir la "mare del nacionalisme afganès" després d'obtenir autoritat a través de la seva poesia i la defensa del codi paixtunwali. Va utilitzar la llei pashtunwali per unir les tribus paixtus en contra dels seus enemics perses. La seva causa va ser recollida a principis del segle XVIII per Zarghona Anaa, la mare d’Ahmad Shah Durrani. <ref name="Harvard">{{Ref-web|url=http://www.law.harvard.edu/programs/ilsp/research/kakar.pdf|títol=Tribal Law of Pashtunwali and Women's Legislative Authority|obra=law.harvard.edu|editor=[[Harvard University]]}}</ref>

La vida de les dones paixtus varia entre aquelles qui resideixen en zones rurals conservadores, com ara el [[Àrees Tribals Administrades Federalment (Pakistan)|cinturó tribal]], fins a aquelles qui es troben en centres urbans, relativament més lliures. <ref name="Women's Rights">{{Ref-web|url=https://www.bbc.co.uk/worldservice/people/features/ihavearightto/four_b/report-azami.shtml|títol=I have a right to|obra=bbc.co.uk|editor=BBC World Service|data=16 January 2006|consulta=10 October 2006}}</ref> A escala local, de la dona líder de la localitat poble se'n diu "qaryadar". Les seves funcions poden incloure presenciar cerimònies femenines, mobilitzar dones per practicar festes religioses, preparar les dones mortes per ser enterrades i encarregar-se dels serveis religiosos de dones mortes. També organitza matrimonis per a la seva pròpia família i arbitra conflictes entre homes i dones. <ref name="Harvard">{{Ref-web|url=http://www.law.harvard.edu/programs/ilsp/research/kakar.pdf|títol=Tribal Law of Pashtunwali and Women's Legislative Authority|obra=law.harvard.edu|editor=[[Harvard University]]}}<cite class="citation web cs1" data-ve-ignore="true">[http://www.law.harvard.edu/programs/ilsp/research/kakar.pdf "Tribal Law of Pashtunwali and Women's Legislative Authority"] <span class="cs1-format">(PDF)</span>. ''law.harvard.edu''. </cite></ref> Tot i que moltes dones paixtus encara són tribals i analfabetes, d’altres s’han educat i exerceixen diverses professions.<ref name="Women's Rights" />
[[Fitxer:Zarine_Khan_still9.jpg|esquerra|miniatura| Zarine Khan, model i actriu índia de pel·lícules de [[Bollywood]]]]
A l'Afganistan, les dècades de guerra i l'ascens dels talibans van [[Tractament talibà de la dona|provocar dificultats considerables]] entre les dones paixtus, ja que molts dels seus drets es van veure reduïts per una interpretació rígida de [[Xaria|la llei islàmica]]. La vida difícil de les dones refugiades afganeses va guanyar una notorietat considerable amb la imatge icònica de l'''Afghan Girl'' (Sharbat Gula), representada a la portada de juny del 1985 de la revista ''[[National Geographic (revista)|National Geographic.]]'' <ref name="Sharbat Gula">{{Ref-web|url=http://www.nationalgeographic.com/ngm/100best/storyA_story.html|títol=Along Afghanistan's War-torn Frontier|obra=National Geographic|data=June 1985|consulta=10 October 2006}}</ref>

La reforma social moderna per a les dones paixtus va començar a principis del segle XX, quan la reina Soraya Tarzi d’Afganistan va fer reformes ràpides per millorar la vida de les dones i la seva posició en la família. Va ser l'única dona que va aparèixer en la llista de governants a l'Afganistan. Es creu que ha estat una de les primeres activistes afganeses i musulmanes, així com una de les més poderoses. La seva defensa de les reformes socials per a les dones va provocar una protesta i va contribuir a la desaparició definitiva del [[Amanullah|regnat del rei Amanullah]] el 1929. <ref>{{Ref-web|url=http://www.iiav.nl/ezines/web/JournalofInternationalWomensStudies/2003/Vol4Nr3May/Afghanistan.pdf|títol=A History of Women in Afghanistan: Lessons Learnt for the Future|obra=Dr. Huma Ahmed-Ghosh|editor=Aletta, Institute for Women's History|data=May 2003|consulta=2 December 2010|arxiudata=18 May 2011|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110518125237/http://www.iiav.nl/ezines/web/JournalofInternationalWomensStudies/2003/Vol4Nr3May/Afghanistan.pdf}}</ref> El 1942, [[Madhubala]] (Mumtaz Jehan), la [[Marilyn Monroe]] de l'Índia, va entrar en la indústria del cinema de [[Bollywood|Bollywood.]] Les superproduccions de Bollywood dels anys setanta i vuitanta van ser protagonitzades per Parveen Babi, que provenia del llinatge de la comunitat històrica Pathan de Gujarat: la dinastia real Babi. Altres actrius i models índies, com Zarine Khan, continuen treballant en la indústria.<ref name="pathan">{{Ref-notícia|url=http://www.indianexpress.com/news/when-men-were-men/564691/0|diari=The Indian Express|arxiuurl=11 February 2010|access-date=23 August 2013|data=8 January 2010}}<cite class="citation news cs1" data-ve-ignore="true" id="CITEREFDalal2010">Dalal, Mangal (8 January 2010). </cite></ref> [[Drets civils|Els drets civils van]] continuar sent un tema important durant la dècada del 1970, ja que la líder feminista [[Mina Keshav Kamal|Meena Keshwar Kamal va fer]] campanya pels [[Dones a l'Afganistan|drets de les dones]] i va fundar l'Associació Revolucionària de les Dones d'Afganistan (RAWA) el 1977. <ref name="RAWA">{{Ref-web|url=http://www.rawa.org/waves.htm|títol=Making Waves: Interview with RAWA|obra=RAWA.org|data=16 January 2006|consulta=10 October 2006}}</ref>
[[Fitxer:Malala_Yousafzai_Oval_Office_11_Oct_2013.jpg|miniatura| [[Malala Yousafzai]], [[Pakistan|estudiant pakistanesa]] amb el president dels Estats Units, [[Barack Obama|Barack Obama,]] i la seva família. Va guanyar el Premi Nobel de la Pau el 2014. <ref>{{Ref-web|títol=Malala wins Nobel Peace Prize|url=https://www.theguardian.com/world/2014/oct/10/wins-nobel-peace-prize-2014|obra=The Guardian|data=10 October 2014}}</ref>]]
Actualment, les dones paixtus inclouen des de mestresses de casa tradicionals que viuen aïllades fins a treballadores urbanes, algunes de les quals cerquen o han assolit certa igualtat amb els homes. <ref name="Women's Rights">{{Ref-web|url=https://www.bbc.co.uk/worldservice/people/features/ihavearightto/four_b/report-azami.shtml|títol=I have a right to|obra=bbc.co.uk|editor=BBC World Service|data=16 January 2006|consulta=10 October 2006}}<cite class="citation web cs1" data-ve-ignore="true">[https://www.bbc.co.uk/worldservice/people/features/ihavearightto/four_b/report-azami.shtml "I have a right to"]. ''bbc.co.uk''. </cite></ref> Però, a causa de nombrosos obstacles socials, la taxa d’alfabetització continua sent considerablement inferior per a les dones paixtus que no per als homes. <ref name="Afghan women literacy">{{Ref-notícia|url=http://www.cbsnews.com/stories/2005/03/29/world/main683742.shtml|title=Laura Bush Meets Afghan Women|data=16 January 2006|access-date=10 October 2006}}</ref> L'abús contra les dones és present arreu i, com més va més, és desafiat per les organitzacions de defensa de les dones que es troben lluitant amb grups religiosos conservadors, així com amb funcionaris governamentals tant al Pakistan com a l'Afganistan. Segons un llibre del 1992, "una ètica poderosa de tolerància limita severament la capacitat de les dones paixtus tradicionals de mitigar el patiment que reconeixen a la seva vida". <ref name="Paxtun Women">{{Ref-llibre|cognom=Grima|nom=Benedicte|any=1992|títol=Performance of Emotion Among Paxtun Women|editorial=[[University of Texas Press]]|isbn=0-292-72756-9}}</ref>

Malgrat els obstacles, moltes dones paixtus han començat un procés lent de canvi. Una tradició oral rica i el ressorgiment de la poesia han inspirat moltes dones paixtus que volen aprendre a llegir i escriure. <ref name="Pashtun poetess">{{Ref-notícia|url=http://www.boston.com/news/globe/ideas/articles/2005/05/22/the_tale_of_the_pashtun_poetess/?rss_id=Boston+Globe+--+Ideas+Section|title=The tale of the Pashtun poetess|diari=The Boston Globe|data=22 May 2005|access-date=18 January 2007}}<cite class="citation news cs1" data-ve-ignore="true" id="CITEREFJacinto2005">Jacinto, Leela (22 May 2005). </cite></ref> Desafiant encara més l’statu quo, Vida Samadzai va ser seleccionada com a Miss Afganistan el 2003, una gesta que es va rebre amb una barreja de suport de les persones que donen suport als drets individuals de les dones i de les que consideren que les manifestacions són antitradiistes i no islàmiques. Algunes dones paixtus han arribat a exercir càrrecs polítics al Pakistan. A l’Afganistan, després de les eleccions recents, la proporció de representants polítiques dones és de les més altes del món. <ref>{{Ref-notícia|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/south_asia/4434782.stm|title=Warlords and women in uneasy mix|data=14 November 2005|access-date=10 October 2006}}</ref> Hi ha diverses dones paixtus que exerceixen de presentadores de televisió, periodistes i actrius. <ref name="Khyber">{{Ref-web|url=http://www.avtkhyber.tv/website/about.htm|títol=Link|obra=avtkhyber.tv|editor=[[AVT Khyber]]|consulta=15 January 2008|arxiudata=5 January 2008|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080105030355/http://www.avtkhyber.tv/website/about.htm}}<cite class="citation web cs1" data-ve-ignore="true">[https://web.archive.org/web/20080105030355/http://www.avtkhyber.tv/website/about.htm "Link"]. ''avtkhyber.tv''. </cite></ref> Khatol Mohammadzai exerceix de [[General de Brigada|general de brigada]] a l'exèrcit de l'Afganistan, una altra dona paixtu es va fer [[Aviador|pilot de]] caça de les Forces Aèries del Pakistan. <ref name="Female Pilots">{{Ref-notícia|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/south_asia/4533367.stm|title=Pakistan's first women fighter pilots|data=11 May 2005|access-date=10 October 2006}}</ref> Altres dones paixtus destacades són Suhaila Seddiqi, Zeenat Karzai, Shukria Barakzai, Fauzia Gailani, Naghma, Najiba Faiz, [[Tabassum Adnan]], Sana Safi, Malalai Kakar, [[Malala Yousafzai]] i la malaguanyada Ghazala Javed .

Les dones paixtus acostumen a veure reduïts els seus drets legals en favor dels seus marits o parents homes. Per exemple, tot i que es [[Sufragi femení|permet oficialment a les]] dones votar a l'Afganistan i al Pakistan, algunes han estat allunyades de les [[Urna electoral|urnes]] pels homes. <ref name="BBC Women">{{Ref-web|url=https://www.bbc.co.uk/worldservice/people/features/ihavearightto/four_b/report-azami.shtml|títol=I have a right to – Muhammad Dawood Azami: Pashto|obra=bbc.co.uk|editor=BBC World Service|consulta=10 October 2006}}</ref> Una altra tradició que persisteix és la swara (una forma de [[matrimoni infantil]]), la qual es va declarar il·legal a Pakistan el 2000, però que continua en algunes zones. <ref>{{Ref-web|url=https://news.yahoo.com/pakistani-women-hope-change-malala-nobel-win-062613944.html|títol=Pakistani women hope for change after Malala Nobel win|obra=National Geographic|data=13 October 2014|consulta=13 October 2014}}</ref> Falta per fer una feina substancial perquè les dones paixtus guanyin la [[Igualtat social|igualtat de drets amb els]] homes, que segueixen sent desproporcionadament dominants en la majoria d’aspectes de la societat paixtu. Les organitzacions de drets humans continuen lluitant per obtenir més drets per a les dones, com ara la Xarxa de Dones Afganeses i la Fundació Aurat, al Pakistan, que té com a objectiu protegir les dones de [[Violència domèstica|la violència domèstica]].

== Persones destacades ==

* [[Imran Khan]], <ref name="2006 profile">{{Ref-notícia|title=The path of Khan|url=https://www.theguardian.com/sport/2006/jul/02/cricket.features3|data=2 July 2006|access-date=5 November 2007|archive-url=https://web.archive.org/web/20130830065830/http://www.theguardian.com/sport/2006/jul/02/cricket.features3|arxiuurl=30 August 2013}}</ref> primer ministre del Pakistan
* Shahid Afridi, <ref>{{Citation|url=http://www.spincricket.com/2010/10/12/shahid-afridi-speaks/|title=Shahid Afridi: the story of my life|accessdate=27 February 2011}}</ref> exjugador de criquet pakistanès
* [[Àhmad Xah Durrani|Ahmad Shah Durrani]], fundador de l'Imperi Durrani <ref>{{Ref-web|url=https://www.afghan-web.com/biographies/biography-of-ahmad-shah-durrani/|títol=Biography of Ahmad Shah Durrani|data=4 March 2018}}</ref>
* [[Mohammad Najibullah]], polític afganès <ref name="NFAC1991">{{Ref-llibre|títol=Chiefs of State and Cabinet members of foreign governments|cognom=National Foreign Assessment Center|editorial=Central Intelligence Agency|any=1991|lloc=Washington, DC|pàgines=1|llengua=en}}</ref>
* Mirwais Hotak
* [[Azad Khan Afgan|Azad Khan afganès]]
* [[Hamid Karzai]]
* Gulbuddin Hekmatyar
* Hafizullah Amin
* [[Muhammad Dawud Khan|Mohammed Daoud Khan]]
* [[Mohammed Zahir Shah]]
* [[Amanullah|Amanullah Khan]]


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==
* [[Paixtuwali]]


* Llista d’imperis i dinasties paixtu
{{Autoritat}}

== Notes ==
 

* ''Nota: Les estadístiques de població dels paixtus (incloses les que no tenen notació) en països estrangers s’han extret de diversos recomptes censals, l’ONU, el [[The World Factbook|CIA World Factbook]] i [[Ethnologue|l'Ethnologue]] .''

== Referències ==

== Per llegir-ne més ==


[[Categoria:Grups indoiranians]]
[[Categoria:Grups humans de l'Afganistan]]
[[Categoria:Grups humans de l'Afganistan]]
[[Categoria:Grups humans del Pakistan]]
[[Categoria:Grups humans del Pakistan]]
[[Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback]]

Revisió del 04:03, 21 ago 2021

Infotaula de grup humàPashtuns
پښتانه
Pəx̌tānə́

Pashtun men in southern Afghanistan
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total53.000.000 Modifica el valor a Wikidata
LlenguaPashto
Additional: Dari (in Afghanistan) and Hindi–Urdu (in Pakistan and India)
ReligióMajority:
Islam
(Sunni majority, Shia minority)[1][2]
Minority:
Geografia
EstatPakistan, Afganistan, Índia, Emirats Àrabs Units, Estats Units d'Amèrica, Iran, Regne Unit, Canadà, Malàisia i Rússia Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
 Pakistan43,444,221 (2021)[7][8]
 Afganistan15,390,402 (2020)[9]
 Índia3,200,000 (2018) [primarily non-Pashto speaking]
21,677 (2011) [Pashto speakers][10][11][12]
 UAE338,315 (2009)[13]
 Estats Units138,554 (2010)[14]
 Iran110,000 (1993)[15]
 Regne Unit100,000 (2009)[16]
 Alemanya37,800 (2012)[17]
 Canadà26,000 (2006)[18]
 Rússia9,800 (2002)[19]
 Austràlia8,154 (2006)[20]
 Malàisia6,000 (2008)[21]
 Tajikistan4,000 (1970)[15]
 Finland1,181[22]

Els paixtus, coneguts històricament com a afganesos,[a] són un grup ètnic iranià [28] [29] [30] [31] originari de l'Àsia Central i del Sud.[32] La llengua materna del grup ètnic és el paixtu, una llengua iraniana oriental. A més, els paixtus ètnics de l'Afganistan parlen el dialecte dari [33] del persa com a segona llengua,[34][35] mentre que els del subcontinent indi utilitzen l'hindi-urdú com a segona llengua.[36][37] No obstant això, una minoria significativa parla persa o hindi-urdú com a primera llengua.[38] Es calcula que el nombre total de paixtus és d’uns 63 milions; tanmateix, aquesta xifra és discutida a causa de la manca d'un cens oficial a l'Afganistan des del 1979.[39]

Els paixtus són originaris de la terra que comprèn el sud de l'Afganistan i el nord-oest del Pakistan (que de vegades es denomina regió del Paixtunistan), que és on resideix la majoria de la població. Hi ha comunitats històriques i significatives de la diàspora paixtu a les províncies del Sindh i del Panjab, al Pakistan (particularment a les ciutats de Karachi i Lahore) i a la regió de Rohilkhand, a l’estat d’Uttar Pradesh, a l’Índia (així com a les ciutats principals, com ara Delhi i Bombai). S'ha format una diàspora recent als estats àrabs del golf Pèrsic (principalment als Emirats Àrabs Units) com a part de la diàspora sud-asiàtica més gran.[40]

Els paixtus són el grup ètnic més nombrós de l'Afganistan, ja que constitueixen prop del 48% de la població total del país.[41] Han estat el grup etnolingüístic dominant a l'Afganistan des de la fundació de la nació. A més, els paixtus són el segon grup ètnic més gran del Pakistan,[42] formant del 15% al 18% de la població total del país,[43] i són considerats un dels cinc grups etnolingüístics més importants de la nació.[44] Els paixtus són el 26è grup ètnic més gran del món i el grup de llinatge segmentari més gran. Es calcula que hi ha entre 350 i 400 tribus i clans paixtus. [45] [46]

Distribució geogràfica

Lloc d'origen

La majoria dels paixtus encara viuen al lloc d'origen, situat al sud del riu Amu Darya, que es troba a l'Afganistan i a l'oest del riu Indus, al Pakistan.[47][48] Això inclou Khyber Pakhtunkhwa i el nord de Balutxistan.[49] Els centres metropolitans d’aquesta zona inclouen Jalalabad, Quetta, Kandahar, Mardan, Mingora i Peshawar.[50]

Subcontinent indi

Els paixtus del subcontinent indi, fora del lloc d'origen, són anomenats pathans (la paraula hindustanesa per a paixtu), tant per ells com per altres grups ètnics del subcontinent.[51]

Històricament, els paixtus s’han establert en diverses ciutats a l’est del riu Indus abans i durant el Raj britànic. Aquests inclouen Karachi, Lahore, Rawalpindi, Bombai (ara anomenat Mumbai), Delhi, Calcuta, Rohilkhand, Jaipur i Bangalore. Els colons són descendents tant dels paixtus de l'actual Afganistan com del Pakistan (l'Índia britànica abans del 1947). En algunes regions de l'Índia, de vegades hom els denomina kabuliwala.[52]

A l'Índia existeixen comunitats significatives de diàspora paixtu.[53][54][55] La regió de Rohilkhand, a Uttar Pradesh, rep el nom de la comunitat Rohilla d’ascendència paixtu. També viuen als estats de Maharashtra, al centre de l’Índia i a Bengala Occidental, a l’est de l’Índia, que tenen una població de més d’un milió d’habitants amb ascendència paixtu;[56] tant Bombai com Calcuta van ser ubicacions principals de migrants paixtu procedents de l'Afganistan durant l'era colonial.[57] També hi ha poblacions de més de 100.000 habitants cadascuna a les ciutats de Jaipur, al Rajasthan i Bangalore, a Karnataka.[56] Bombai (ara anomenat Mumbai ) i Calcuta tenen una població paixtu de més d’un milió, mentre que Jaipur i Bangalore tenen uns 100.000 habitants. Els paixtus de Bangalore inclouen els germans khan Feroz, Sanjay i Akbar Khan, el pare dels quals es va establir a Bangalore des de Ghazni,[58]

Karachi allotja la comunitat més gran de paixtus fora de llur lloc d'origen (amb uns 7 milions).[59][60] Anatol Lieven, de la Universitat de Georgetown, a Qatar, va escriure el 2021 que, arran de l'establiment dels paixtus a la ciutat, "Karachi (i no pas Kàbul, Kandahar o Peshawar) potser és la ciutat paixtu més gran del món".[61]

Iran

Fora de l’Àsia meridional i central, els paixtus també es troben en un nombre menor a la part oriental i nord de l’Iran.[62] Ja a mitjan segle XVII, els registres informen que els paixtus de Durrani vivien a la província de Khorasan de l’Iran safàvid.[63] Després del breu regnat dels paixtus ghilji a l'Iran, Nader Shah va derrotar el darrer governant independent ghilji de Kandahar, Hussain Hotak. Per tal d’assegurar el control de Durrani al sud de l’Afganistan, Nader Shah va deportar Hussain Hotak i un gran nombre de paixtus ghilji a la província de Mazandaran, al nord de l’Iran. Les restes d’aquesta comunitat exiliada considerable, tot i que assimilades, continuen reivindicant l’ascendència paixtu.[64] A l'inici del segle XVIII, en el decurs de pocs anys, el nombre de paixtus durrani al Khorasan iranià va augmentar molt.[65] Més tard, la regió va passar a formar part del mateix Imperi durrani. El segon rei durrani d'Afganistan, Timur Shah Durrani, va néixer a Mashhad.[66] Contemporani de la dominació de Durrani a l'est, Azad Khan Afghan, un paixtu ghilji ètnic que va ser el segon responsable de l' Azerbaidjan durant el govern d'Afsharid, va guanyar el poder a les regions occidentals de l'Iran i l'Azerbaidjan durant un període de temps curt.[67] Segons una enquesta de mostra del 1988, el 75% de tots els refugiats afganesos a la part sud de la província iraniana de Khorasan eren paixtus Durrani. [68]

En altres regions

Els paixtus indis i pakistanesos han utilitzat els enllaços britànics i de la Commonwealth dels seus països respectius i s’han establert comunitats modernes a partir dels anys seixanta principalment al Regne Unit, Canadà, Austràlia, però també en altres països de la Commonwealth (i els Estats Units). Alguns paixtus també s’han establert a l’Orient Mitjà, com ara la península Aràbiga. Per exemple, uns 300.000 paixtus van emigrar als països del golf Pèrsic entre el 1976 i el 1981, cosa que representa el 35% dels immigrants pakistanesos.[69]

A causa de les múltiples guerres a l'Afganistan des de la fi dels anys setanta, diverses onades de refugiats (paixtus afganesos, però també un nombre considerable de tadjiks, hazara, uzbecs, turcomans i sikhs afganesos) han abandonat el país com a sol·licitants d'asil.[70]

Hi ha 1,3 milions de refugiats afganesos al Pakistan i 1 milió a l’Iran. Altres han reclamat asil al Regne Unit, Estats Units i països de la Unió Europea a través del Pakistan.[71]

Tribus

  Una institució destacada del poble paixtu és el sistema complex de tribus.[72] Els paixtus encara són un poble predominantment tribal, però la tendència a la urbanització ha començat a alterar la societat paixtu, ja que ciutats com Kandahar, Peshawar, Quetta i Kàbul han crescut ràpidament a causa de l’afluència de paixtus rurals. Malgrat això, molta gent encara s’identifica amb diversos clans.

El sistema tribal té diversos nivells d'organització: la tribu en què es troba pertany a quatre grups tribals "majors" : els Sarbani, els Bettani, els Gharghashti i els Karlani, el tabar (tribu), es divideixen en grups de parentiu anomenats khels, que al seu torn es divideixen en grups més petits (pllarina o plarganey), cadascun format per diverses famílies extenses anomenades kahols.[73]

Història i orígens

   

Tendes de nòmades afganesos a la província de Badghis que es coneixen en llengua paixtu com a kuchian. Migren de regió en regió segons la temporada (transhumància).

Les excavacions de jaciments prehistòrics suggereixen que els primers humans van viure a l’actual Afganistan fa almenys 50.000 anys.[74] Des del 2n mil·lenni aC, les ciutats de la regió que ara són habitades per paixtus han patit invasions i migracions, incloent-hi dels pobles indis antics, els pobles iranians antics, els medes, els perses i els macedonis antics de l'antiguitat, els kushans, els heftalites, els àrabs, els turcs i els mongols, entre d'altres. En els darrers temps, alguns pobles del món occidental també ha explorat la zona.[74][75][76]

Els primers precursors dels paixtus actuals podrien haver estat tribus iranianes antigues que es van estendre per l'altiplà iranià oriental.[77][78]

Segons Yu. V. Gankovsky:[79]

Gankovsky proposa l’origen eftalita dels paixtus[79][80], però d’altres en treuen una conclusió diferent. La tribu Ghilji ha estat connectada al poble Khalaj.[81] Segons Georg Morgenstierne, la tribu Durrani que es coneixia com els "abdali" abans de la formació de l'Imperi afganès el 1747,[82] podria estar connectada amb els heftalites;[83] Aydogdy Kurbanov recolza aquesta opinió que proposa que, després de la caiguda de la confederació heftalita, probablement l'heftalita es va assimilar a diverses poblacions locals.[84]

La satrapia d'Aracosia i el poble pactià durant l'Imperi aquemènida el 500 aC

Els paixtus apareixen vinculats a la història de l'Afganistan, el Pakistan i nord de l'Índia actuals: després de les conquestes musulmanes dels segles VII-XI, molts guerrers paixtus van envair i conquerir bona part de les regions de nord de l'Àsia de Sud durant els períodes dels Suris i els Durranis.[85]

Origen lingüístic

Cap d’un guerrer saka

El paixtu s'acostuma a classificar com a llengua iraniana oriental.[86][87][88] Comparteix característiques amb la llengua munji, que és la llengua existent més propera a l'extinta bactrià,[89] però també comparteix característiques amb el sogdià, així com el coràsmic, el shughni, el sanglechi i el khotanès Saka.[90] Hi ha qui ha suggerit que el paixtu es podria haver originat a la regió de Badakhshan i estaria connectat a una llengua saka semblant al khotanès.[91] De fet, el lingüista eminent Georg Morgenstierne ha descrit el paixtu com una varietat saka i molts altres han observat les semblances entre el paixtu i altres llengües saka, cosa que suggereix que els parlants de paixtu originaris podrien haver estat un grup saka.[92][93] A banda d'això, el paixtu i l'osseta, una altra llengua provinent de l'escita, comparteixen cognats en llurs vocabularis respectius que no es troben en altres llengües iranianes de l'Est [94] Cheung suggereix un isoglossa comú entre el paixtu i l'osseta, la qual fonamenta en una varietat Saka indocumentada que s'hauria parlat a prop del paixtu antic reconstruït, el qual es podria haver parlat aleshores al nord de l'Oxus.[95] D’altres, però, han suggerit un avantpassat iranià molt més antic, ateses les afinitats amb l’avèstic antic.[96]

Referències històriques antigues: paixtu

Fitxer:Pactyan nation present day Pashtunistan.png
Pactyans, actual Pashtunistan . Els imperis orientals cap al 600 aC, Atles històric de William Shepherd (1923-26) [97] [98]

Hi ha al·lusions a la tribu coneguda com a pakthās, que va ser una de les tribus que van lluitar contra els sudes al Dasarajna - la batalla dels deu reis - del Rigveda (RV 7 .18.7), datada aprox. entre el 1500 i 1200 aC. [99] S'hi esmenten els pakthās: [100]

Heinrich Zimmer els vincula a una tribu esmentada per Heròdot (pactians), i amb els paixtus de l'Afganistan i el Pakistan . [101] [102]

Heròdot, el 430 aC, en parla a les Històries:[103]

Aquests pactians vivien a la frontera oriental de la satrapia aquemènida d'Aracosia, ja en el 1r mil·lenni aC, a l'Afganistan actual.[104] Heròdot també esmenta una tribu coneguda com a aparytai (Ἀπαρύται)[105], la qual Thomas Holdich[106] ha relacionat amb la tribu paixtu Afridi [107], ja que totes aquestes tribus se situaven a la vall de l'Indus. Heròdot afirma:[108]Joseph Marquart made the connection of the Pashtuns with names such as the Parsiētai (Παρσιῆται), Parsioi (Πάρσιοι) that were cited by Ptolemy 150 CE.[109] The text from Ptolemy:[110]

« "The northern regions of the country are inhabited

by the Bolitai, the western regions by the Aristophyloi below whom live the Parsioi (Πάρσιοι). The southern regions are inhabited by the Parsiētai (Παρσιῆται), the eastern regions by the Ambautai. The towns and villages lying in the country of the Paropanisadai are these: Parsiana Zarzaua/Barzaura Artoarta Baborana Kapisa niphanda"

»
— Ptolemy, 150 CE

Estrabó, el geògraf grec, a Geographica (escrit entre el 43 aC i el 23 dC) fa esment dels pasians (Πασιανοί), la qual cosa s’ha identificat amb els paixtus atès que el paixtu és una llengua oriental-iraniana[111] i els paixtons resideixen a la zona[112] que antany s'anomenava Ariana . [113] [114] Estrabó afirma: [115]

Es considera una interpretació diferent de parsis de Ptolemeu (Πάρσιοι). [114] Johnny Cheung, [116] tot reflexionant sobre els parsioi (Πάρσιοι) de Ptolemeu i els pasiani (Πασιανοί) d'Estrabó afirma el següent: "Ambdues formes mostren lleugeres substitucions fonètiques, és a dir, de υ per ι, i la pèrdua de r a Pasianoi es deu a la perseveració de la precedent Asianoi. Per tant, són els candidats més probables com a avantpassats (lingüístics) dels paixtus moderns."[117]

Referències històriques mitjanes: afganesos

 

Caps de dos mascles, descoberts a Hadda (paixtu: هډه) a 10 km al sud de Jalalabad, Afganistan. Daten dels segles III-IV dC.[118]

D'ençà de l’edat mitjana, i fins a l’aparició de l’Afganistan modern al segle XVIII i la divisió del territori paixtu per la línia Durand del 1893, els paixtus eren sovint anomenats “afganesos” ètnics. [119]

El primer esment del mot afganès (Abgân - αβγανο)[23] correspon a Shapur I de l'Imperi sassànida durant el segle III dC. [24] [25] [120] [121] Al segle IV, la paraula "afganesos" (αβγανανο) com a referència al poble paixtu s'esmenta en els documents bactrians. Esmenten un cap afganès anomenat Bredag Watanan en relació amb els heftalites i en el context d’alguns cavalls robats. Curiosament, els documents situen els afganesos del nord d’Afganistan al voltant dels moderns Kunduz, Baghlan i Samangan, a la històrica Bàctria [122] [123]

Document bactri escrit en grec del segle IV que esmenta el mot afganès (αβγανανο): "A Ormuzd Bunukan de Bredag Watanan, el cap dels afganesos"

Una altra referència extreta dels mateixos documents :

El nom afganès es va registrar més tard al segle VI dC amb la forma "Avagāṇa" [अवगाण] [124] per l'astrònom indi Varāha Mihira en el seu Brihat-samhita. [125] [126]

Xuanzang, un pelegrí budista xinès, que visita la regió de l'Afganistan diverses vegades entre el 630 i el 644 dC, també en parla.[127] A Shahnameh 1-110 i 1-116, hi apareix escrit com a Awgaan. Segons diversos estudiosos com ara V. Minorsky, el mot "afganès" es documenta diverses vegades el 982 dC al Hudud-al-Alam.[120]

Hudud ul-'alam també parla d'un rei a Ninhar (Nangarhar), que tenia dones musulmanes, afganeses i hindús.[128] Escrit al segle XI dC, Al-Biruni, al seu Tarikh al Hind, assenyala que a les muntanyes frontereres occidentals de l'Índia hi viuen diverses tribus dels afganesos, i s'estenen fins al barri de la vall del Sindh, [129] [130] . Informar que entre el 1039 i el 1040 dC Mas'ud I de l'Imperi gaznèvida va enviar el seu fill a sotmetre un grup d'afganesos rebels a prop de Ghazni. Arslan Shah Ghaznavid va aplegar un exèrcit d'àrabs, afganesos, khiljis i altres el 1119 dC. Un altre exèrcit d’afganesos i khilji va ser reunit per Bahram Shah Ghaznavid el 1153 dC. Mahoma de Ghor, governant dels ghorides, també disposava d'afganesos en el seu exèrcit juntament amb d'altres.[131] Un viatger marroquí famós, l'erudit Ibn Battuta, el qual visita l'Afganistan després de l'era de la dinastia Khalji a l'inici del segle XIII, aporta una descripció dels afganesos.Muhammad Qasim Hindu Shah (Ferishta), writes about Afghans and their country called Afghanistan in the 16th century.

« "The men of Kábul and Khilj also went home; and whenever they were questioned about the Musulmáns of the Kohistán (the mountains), and how matters stood there, they said, "Don't call it Kohistán, but Afghánistán; for there is nothing there but Afgháns and disturbances." Thus it is clear that for this reason the people of the country call their home in their own language Afghánistán, and themselves Afgháns. The people of India call them Patán; but the reason for this is not known. But it occurs to me, that when, under the rule of Muhammadan sovereigns, Musulmáns first came to the city of Patná, and dwelt there, the people of India (for that reason) called them Patáns—but God knows!"[132] »
— Ferishta, 1560–1620

Antropologia i tradicions orals

L’afganès Amir Sher Ali Khan (al centre amb el seu fill) i la seva delegació a Ambala, prop de Lahore, el 1869

El paixtu es classifica dins la subbranca iraniana oriental de la branca iraniana de la família de llengües indoeuropees. Els qui parlen un dialecte del paixtu del sud es refereixen a ells mateixos com a paixtus, mentre que els que parlen el dialecte del nord s'autoanomenen punxtus. Aquestes persones autòctones componen el nucli dels paixtus ètnics que es troben al sud-est de l'Afganistan i l'oest del Pakistan. Els paixtus tenen relats orals i escrits del seu arbre genealògic. El llinatge es considera molt important.

Teoria de la descendència paixtu dels israelites

  Alguns antropòlegs donen credibilitat a les tradicions orals de les pròpies tribus paixtu. Per exemple, segons l'Enciclopèdia de l'Islam, la teoria de la descendència paixtu dels israelites es remunta a Nimat Allah al-Harawi, el qual va recollir una història per a Khan-e-Jehan Lodhi sota el regnat de l'emperador mogol Jehangir al segle XVII. [133] El segle XIII, Tabaqat-i Nasiri parla de l'assentament d'immigrants Bani Israel a la fi del segle VIII dC a la regió de Ghor, a l'Afganistan, del qual donen fe les inscripcions jueves que s'han trobat a Ghor. L'historiador André Wink suggereix que la història "pot aportar alguna pista sobre la notable teoria de l'origen jueu d'algunes de les tribus afganeses, el qual es defensa constantment a les cròniques persa-afganeses". [134] Aquestes referències a Bani Israel concorden amb la visió generalitzada pels paixtus, segons la qual, quan les dotze tribus d'Israel es van dispersar, la tribu de Josep, entre d'altres tribus hebrees, es va establir a la regió de l'Afganistan. [135] Aquesta tradició oral ha estat difosa àmpliament entre les tribus paixtu. Hi ha hagut moltes llegendes al llarg dels segles sobre la descendència de les Deu tribus perdudes a partir de grups convertits al cristianisme i a l’islam. És per això que el nom tribal Yusufzai en paixtu es tradueix com a “fill de Josep”. Hi ha molts historiadors que expliquen una història semblant, incloent-hi Ibn Battuta, al segle XIV, i Ferishta, al segle XVI. Tot i això, la semblança dels noms també es pot cercar en la presència de l’àrab a través de l’islam. [136]

Una qüestió contradictòria que es troba en la creença que els paixtus descendeixen dels israelites és que les deu tribus perdudes foren exiliades pel governant d’Assíria, mentre que Maghzan-e-Afghani diu que el governant els va permetre anar cap a l’est fins a l’Afganistan. Aquesta incoherència s’explica pel fet que Pèrsia va adquirir les terres de l’Imperi assiri antic quan va conquerir l’Imperi dels medes i la Babilònia caldea, la qual havia conquerit Assíria algunes dècades abans. Però no hi ha cap autor antic que esmenti aquest trasllat d’israelites més cap a l’est, ni cap text extrabíblic antic que faci referència a les Deu tribus perdudes.[137]

Alguns historiadors afganesos han afirmat que els paixtus estan relacionats amb els israelites antics. Mohan Lal cita Mountstuart Elphinstone, el qual va escriure:

Aquesta teoria ha estat criticada per no estar justificada per proves històriques. [136] El doctor Zaman Stanizai critica aquesta teoria: [136]

Segons alguns estudis genètics, els paixtus tenen un halogrup modal R1a1a * -M198 més gran que no els jueus:[138]

Altres teories sobre l'ascendència

Algunes tribus paixtus afirmen que són descendents dels àrabs, incloent-n'hi algunes que diuen ser sàyides (descendents de Mahoma). [139] Alguns grups de Peshawar i Kandahar creuen que són descendents de grecs que van arribar amb Alexandre el Gran . [140] Segons Firasat i col·legues, el 2007 només una petita proporció de paixtus podria descendir de grecs, però també suggereixen que l'ascendència grega també podria provenir d'esclaus grecs portats per Xerxes I. [141] Alguns com ara els ghilji [142] també afirmen que l'ascendència turca s'havia establert a la zona de l'Hindu Kush i va començar a assimilar gran part de la cultura i la llengua de les tribus paixtu que ja hi eren presents.[143]One historical account connects the Pashtuns to a possible Ancient Egyptian past but this lacks supporting evidence.[144]

« "I have read in the Mutla-ul-Anwar, a work written by a respectable author, and which I procured at Burhanpur, a town of Khandesh in the Deccan, that the Afghans are Copts of the race of the Pharaohs; and that when the prophet Moses got the better of that infidel who was overwhelmed in the Red Sea, many of the Copts became converts to the Jewish faith; but others, stubborn and self-willed, refusing to embrace the true faith, leaving their country, came to India, and eventually settled in the Sulimany mountains, where they bore the name of Afghans." »

Henry Walter Bellew (1864) va opinar que els paixtus probablement tenen arrels mixtes gregues i rajput . [145] [146] [147] Després de l'ocupació breu d'Alexandre, l'estat successor de l'Imperi selèucida va ampliar la influència sobre els paixtus fins al 305 aC, moment en què van renunciar al poder dominant de l'Imperi màuria de l'Índia com a part d'un tractat d'aliança.[148] Vogelsang (2002) suggereix que un origen únic dels paixtus és poc probable, ja que constituirien una mena de confederació tribal. [129]

Època moderna

 

Líder del moviment no-violent Khudai Khidmatgar, també conegut com el moviment de les "camises vermelles", Bacha Khan, dempeus amb Mohandas Gandhi

El seu passat modern es remunta al sultanat de Delhi, particularment a la dinastia Hotak i l’Imperi Durrani. Els hotacs eren individus de la tribu ghilji que es van rebel·lar contra els safàvides i van prendre el control sobre bona part de Pèrsia del 1722 al 1729. [149] Després, van seguir les conquestes d'Ahmad Shah Durrani, que va ser un alt comandant militar d'alt rang sota Nader Shah. Va crear l'últim imperi afganès, el qual cobria la major part d'allò que avui dia és l'Afganistan, el Pakistan, el Caixmir, el Panjab indi, així com les províncies de Kohistan i Khorasan de l'Iran. [150] Després de la decadència de la dinastia Durrani, a la primera meitat del segle XIX sota Shuja Shah Durrani, la dinastia Barakzai va prendre el control de l'imperi. Concretament, el subclan Mohamedzai va mantenir la monarquia de l'Afganistan des de l'any 1826 fins al final del regnat de Zahir Shah, el 1973. L'expresident Hamid Karzai és descendent de la tribu Popalzai de Kandahar . [151]

Malala Yousafzai, paixtu guardonada amb el Premi Nobel de la Pau el 2014
Zalmay Khalilzad amb George W. Bush dins de la Casa Blanca
El president Hamid Karzai i Abdul Rahim Wardak
D’esquerra a dreta: Ashraf Ghani Ahmadzai, Anwar ul-Haq Ahady i Abdullah Abdullah
Imran Khan, jugador de críquet pakistanès, polític i actualment primer ministre, pertany a la tribu niazi.

Els paixtus a l'Afganistan van resistir els designis britànics al seu territori i van mantenir a ratlla els russos durant l'anomenat Gran Joc. En enfrontar totes dues superpotències l'una contra l'altra, l'Afganistan va continuar sent un estat sobirà independent i va mantenir una certa autonomia (vegeu el Setge de Malakand). Durant el regnat d' Abdur Rahman Khan (1880-1901), però, les regions paixtus van restar dividides políticament per la línia Durand, i allò que avui dia correspon al Pakistan occidental va ser reclamat pels britànics el 1893. Al segle XX, molts líders paixtus políticament actius que vivien sota el domini britànic d'una Índia no dividida van donar suport a la independència de l'Índia, incloent-hi Ashfaqulla Khan, [152] [153] Abdul Samad Khan Achakzai, Ajmal Khattak, Bacha Khan i el seu fill Wali Khan (tots dos membres de Khudai Khidmatgar), i es van inspirar en el mètode de resistència no-violent de Mohandas Gandhi. [154] [155] Alguns paixtus també van treballar a la Lliga Musulmana per lluitar per un Pakistan independent, incloent-hi Yusuf Khattak i Abdur Rab Nishtar, el qual era un soci proper de Muhammad Ali Jinnah . [156]

Els paixtus de l'Afganistan van assolir la independència total de la intervenció política britànica durant el regnat d' Amanullah Khan, després de la Tercera guerra angloafganesa. Pels volts de la dècada de 1950, es va començar a fer sentir a Afganistan i al nou estat del Pakistan una crida popular a Paixtunistan. Això va provocar males relacions entre les dues nacions. La monarquia afganesa va acabar quan el president Daoud Khan va arrabassar el control de l'Afganistan al seu cosí Zahir Shah el 1973, la qual cosa va obrir la porta a una guerra de representants pels veïns i la pujada del marxisme. L'abril del 1978, Daoud Khan va ser assassinat juntament amb la seva família. Els comandants mujahidins van començar a ser reclutats al Pakistan per a una guerra de guerrilles contra la República Democràtica de l'Afganistan; el govern marxista també era dominat per khalqistes paixtu. El 1979, la Unió Soviètica va envair el seu veí del sud, l'Afganistan, per derrotar una insurgència creixent. Els mujahideen van ser finançats pels Estats Units, l'Aràbia Saudita, la Xina i d'altres, i incloïen alguns comandants paixtu com ara Gulbuddin Hekmatyar i Jalaluddin Haqqani. Mentrestant, milions de paixtus van fugir de la seva terra natal per viure entre altres diàspores afganeses al Pakistan i l’Iran i, des d’allà, desenes de milers van fer camí cap a l'Amèrica del Nord, la Unió Europea, l’Orient Mitjà, Austràlia i d'altres racons del món. [71]

Les guerres a l'Afganistan van alterar l'equilibri de poder al país: els paixtus eren dominants històricament al país, però l'aparició de grups armats ben organitzats que consistien en tadjiks, uzbeks i hazaras, combinats amb paixtus fragmentats políticament, van reduir la seva influència sobre l'estat. El 1992, després de la victòria dels mujahidins, Burhanuddin Rabbani es va convertir en el primer president no paixtu de l'Afganistan. [157]

A la darreria dels anys noranta, els paixtus eren el grup ètnic principal de l’emirat islàmic d’Afganistan (règim talibà). [158] L’ Aliança del Nord que lluitava contra els talibans també incloïa diversos paixtus. Entre ells hi havia Abdullah Abdullah, Abdul Qadir i el seu germà Abdul Haq, Abdul Rasul Sayyaf, Asadullah Khalid, Hamid Karzai i Gul Agha Sherzai. El règim talibà va ser destituït a la fi del 2001 durant la guerra dirigida pels Estats Units a l'Afganistan i substituït per l' administració de Karzai. [159] Després va seguir l'administració Ghani. [160]

Molts alts càrrecs governamentals a l’Afganistan són paixtus, incloent-hi: Zalmay Rasoul, Abdul Rahim Wardak, Omar Zakhilwal, Ghulam Farooq Wardak, Anwar ul-Haq Ahady, Yousef Pashtun i Amirzai Sangin. La llista dels governadors actuals de l'Afganistan, així com els parlamentaris de la Casa del Poble i la Casa dels Ancians, inclouen un percentatge alt de paixtus. El cap de gabinet de l’exèrcit nacional afganès, Sher Mohammad Karimi, i el comandant de la força aèria afganesa, Mohammad Dawran, així com el jutge en cap d’Afganistan Abdul Salam Azimi i el fiscal general Mohammad Ishaq Aloko, també pertanyen a l’ètnia paixtu.

Els paixtus no només van exercir un paper important a l'Àsia meridional, sinó també a l'Àsia central i l'Orient Mitjà. Molts dels grups no paixtus a l'Afganistan han adoptat la cultura paixtu i utilitzen el paixtu com a segona llengua. Per exemple, molts líders de grups ètnics no paixtu a l'Afganistan acostumen a practicar el pashtunwali i dominen la llengua paixtu. Aquests inclouen Ahmad Shah Massoud, Ismail Khan, Mohammed Fahim, Bismillah Khan Mohammadi i molts altres. La família reial afganesa, la qual era representada pel rei Zahir Shah, pertany a la tribu Mohammadzai dels paixtus. Altres paixtus destacats inclouen els poetes Khushal Khan Khattak i Rahman Baba, del segle XVII, i, en l'època contemporània, l'astronauta afganès Abdul Ahad Mohmand, antic ambaixador dels Estats Units a les Nacions Unides Zalmay Khalilzad, i Ashraf Ghani Ahmadzai, entre molts altres.

Molts paixtus del Pakistan i de l'Índia han adoptat cultures que no són paixtu i han après d'altres llengües com ara l'urdú, el panjabi i l'hindko . Aquests inclouen Ghulam Mohammad (primer ministre de Finances, del 1947 al 1951, i tercer governador general del Pakistan, del 1951 al 1955), [161] [162] [163] [164] [165] Ayub Khan, el qual va ser el segon president del Pakistan, i Zakir Husain, el qual va ser el tercer president de l'Índia . Molts més van ocupar alts càrrecs governamentals, com ara Fazal-ur-Rehman, Asfandyar Wali Khan, Mahmood Khan Achakzai, Sirajul Haq i Aftab Ahmad Sherpao, que són presidents dels seus partits polítics respectius al Pakistan. Altres van esdevenir esportistes famosos (per exemple, Imran Khan, Mansoor Ali Khan Pataudi, Younis Khan, Shahid Afridi, Irfan Pathan, Jahangir Khan, Jansher Khan, Rashid Khan i Mujeeb Ur Rahman ) i la literatura (per exemple, Ghani Khan, Hamza Shinwari, i Kabir Stori ). Malala Yousafzai, la qual va esdevenir la guanyadora del premi Nobel de la Pau més jove el 2014, és una paixtu pakistanesa.

Moltes de les estrelles del cinema de Bollywood a l'Índia tenen ascendència paixtu; algunes de les més destacades són Aamir Khan, Shahrukh Khan, Salman Khan, Feroz Khan, Madhubala, Kader Khan, Saif Ali Khan, Soha Ali Khan, Sara Ali Khan i Zarine Khan. A més, un dels expresidents de l'Índia, Zakir Hussain, pertanyia a la tribu afridi. [166] [167] [168] Mohammad Yunus, exambaixador de l'Índia a Algèria i assessor d'Indira Gandhi, és d'origen paixtu i està emparentat amb el llegendari Bacha Khan. [169] [170] [171] [172]

Genètica

Segons un estudi del 2012 anomenat "Afganistan des de la perspectiva del cromosoma Y", l'estudi d'una mostra de 190 va mostrar que R1a1a-M198 era l'haplogrup més dominant dels paixtus, amb un 67,4%. Al nord arriba al 50%, mentre que al sud, al 65,8%. [173] R1a-Z2125 es produeix a una freqüència del 40% en els paixtus del nord de l'Afganistan. [174] Aquest subclade també és present, de manera predominant, entre els grups ètnics tadjik, turcman, uzbek i baskir, [175], així com en algunes poblacions del Caucas i l'Iran. [176]

L’haplogrup G-M201 arriba al 14,7% als paixtus afganesos i és el segon haplogrup més freqüent als paixtus del sud de l’Afganistan. És pràcticament absent de totes les altres poblacions afganeses. Aquest haplogrup es presenta a freqüències altes al Caucas i hom creu que s'associa a l'expansió neolítica arreu de la regió. [173] [177]

L’haplogroup L-M20 presenta una disparitat substancial en la seva distribució a banda i banda de la serralada de l’Hindu Kush, amb el 25% dels paixtus del nord de l’Afganistan pertanyents a aquest llinatge, en comparació de només el 4,8% dels homes del sud. El paragrup L3 * -M357 representa la majoria dels cromosomes L-M20 entre els paixtus afganesos tant al nord com al sud. [173]

Segons una anàlisi d'ADN mitocondrial de quatre grups ètnics de l'Afganistan, la majoria de l'ADNmt entre els paixtus afganesos pertany als llinatges eurasiàtics occidentals i comparteixen una major afinitat amb les poblacions eurasiàtiques occidentals i asiàtiques centrals en comptes de les poblacions del sud d'Àsia o Àsia oriental. L’anàlisi de l’haplogrup assenyala que els paixtus i els tadjiks comparteixen certa herència ancestral. L'estudi també indica que, entre els grups ètnics estudiats, els paixtus tenen la major diversitat de seqüències HVS-I. [178]

Un estudi del 2019 sobre perfils STR autosòmics de les poblacions del sud i del nord de l'Afganistan afirma: [179]

Definicions

Entre els historiadors, els antropòlegs i els paixtus mateixos, hi ha cert debat sobre qui pot ser considerat exactament com a paixtu. Els punts de vista més destacats són:

  1. Els paixtus són principalment un poble iranià oriental, que fa servir el paixtu com a primera llengua i és originari de l’Afganistan i el Pakistan. Aquesta és la visió acadèmica generalment acceptada.
  2. Són els que segueixen Pashtunwali . [180]
  3. Els paixtus són aquells que estan emparentats mitjançant una descendència patrilineal. Això es pot remuntar a temps llegendaris, d'acord amb la llegenda de Qais Abdur Rashid, la figura considerada com llur progenitor en el folklore.

Aquestes tres definicions es poden descriure com la definició etnolingüística, la definició religiosocultural i la definició patrilineal, respectivament.

Ètnia

Àrees habitades per paixtus del Pakistan i l'Afganistan (en verd) el 1980
Grups etnolingüístics al Pakistan i l'Afganistan el 1982

La definició etnolingüística és la visió més destacada i acceptada de qui és i no és paixtu.[181] En general, aquesta visió més comuna sosté que els paixtus es defineixen per disposar (principalment) d'orígens ètnics iranians orientals; compartir una llengua, una cultura i una història; viure en una proximitat geogràfica relativa; i reconèixer-se mútuament. El paixtu és un dels "marcadors principals de la identitat ètnica" entre els paixtus.[182] Les tribus que parlen varietats diferents del paixtu però que s’entenen entre elles es reconeixen mútuament com a paixtus ètnics, com en el cas del puxtu parlat pels yusufzais, la tribu gigyani, ghilji i d'altres tribus de l’Afganistan oriental; i el paixtu parlat pels kakar, wazir, khilji i durranis al sud de l'Afganistan. Aquests criteris acostumen a ser emprats per la majoria dels paixtus a l'Afganistan i el Pakistan.

La definició cultural requereix que els paixtus s'adhereixin als codis paixtunwali. [183] Les tribus ortodoxes poden negar-se a reconèixer qualsevol no musulmà com a paixtu. Tanmateix, d’altres tendeixen a ser més flexibles i, de vegades, defineixen qui és paixtu tot basant-se en criteris culturals i no pas religiosos: la societat paixtu no és homogènia en termes de religió. La gran majoria dels paixtus són sunnites, amb una petita comunitat xiïta (els Turi i parcialment la tribu Bangash) a les agències Kurram i Orakzai de FATA, al Pakistan. També hi ha paixtus hindús, de vegades coneguts com a Sheen Khalai, que s’han traslladat principalment a l’Índia . [184] [185]

Ancestral

       

La definició patrilineal es basa en una llei ortodoxa important del paixtunwali que requereix principalment que només els qui tenen un pare paixtu puguin ser considerats com a tals. Aquesta llei ha mantingut la tradició del llinatge tribal exclusivament patriarcal. Aquesta definició posa menys èmfasi en la llengua que hom parla, com ara el paixtu, el dari, l’indi, l’urdú, l’hindi o l’anglès.[186] Hi ha diverses comunitats que reivindiquen llur origen paixtu, però es troben en gran mesura entre d'altres grups ètnics de la regió que generalment no parlen la llengua paixtu. Aquestes comunitats tot sovint es consideren grups superposats, o simplement s’assignen al grup etnolingüístic que correspon a la seva ubicació geogràfica i llengua materna. El niazi és un d’aquests grups.

Els reclamants del patrimoni paixtu al sud de l’Àsia s’han barrejat amb les poblacions musulmanes locals i es coneixen com a patan, la forma hindustana de paixtu. [187] [188] Aquestes comunitats acostumen a ser parcialment paixtu, en diversos graus, i sovint ressegueixen llur ascendència paixtu a través d’un llinatge patern. Els patans de l'Índia han perdut tant la llengua com probablement moltes de les maneres dels seus avantpassats, però fan remuntar l'herència ètnica dels seus pares a les tribus paixtus. Un nombre menor de paixtus que viuen al Pakistan també dominen l'hindko, el seraiki i el balutxi . Aquestes llengües es troben sovint en zones com ara Abbottabad, Mansehra, Haripur, Attock, Khanewal, Multan, Dera Ismail Khan i el Balutxistan. Alguns indis reclamen descendència de soldats paixtus que es van establir a l'Índia per casar-s'hi amb dones locals durant la conquesta musulmana del subcontinent indi.[54] No hi ha xifres específiques pel que fa a la població, ja que aquells qui reclamen ascendència paixtu s’escampen arreu del país. Cal destacar que els rohilles, després de la derrota a mans dels britànics, es van establir en parts del nord de l'Índia i es van casar amb grups ètnics locals. Es creu que van ser bilingües en paixtu i urdú fins a mitjan segle XIX. Alguns muhajirs de l'Índia de parla urdú que afirmaven de tenir ascendència paixtu van començar a traslladar-se al Pakistan el 1947. Molts patans van optar per viure a la República de l'Índia després de la partició de l'Índia, i Khan Mohammad Atif, professor de la Universitat de Lucknow, estima que "la població de patans a l'Índia és el doble de la seva població a l'Afganistan". [189]

Durant el segle XIX, quan els britànics acceptaven camperols de l’Índia britànica com a servents contractats per treballar al Carib, Sud-àfrica i d'altres llocs llunyans, els rohilles que havien perdut el seu imperi eren a l’atur i els més inquiets eren enviats a llocs com ara Trinitat, Surinam, Guyana i Fiji, per treballar amb altres indis en els camps de canya de sucre i encarregar-se de feines manuals.[190] Molts d’aquests immigrants es van establir a les seves destinacions i hi van formar comunitats úniques. Alguns es van assimilar amb les altres nacionalitats musulmanes del sud de l'Àsia per formar una comunitat musulmana índia comuna juntament amb la comunitat índia més gran, i van perdre així el seu patrimoni distintiu. Els seus descendents parlen majoritàriament anglès i d'altres llengües locals. Alguns paixtus van viatjar fins a Austràlia durant la mateixa època. [191]

Llengua

     

El paixtu és la llengua materna dels paixtus. [192] [193] [194] És una de les dues llengües nacionals de l'Afganistan . [195] [196] Al Pakistan, tot i ser la segona llengua més parlada, [197] sovint es descuida oficialment en el sistema educatiu. [198] [199] [200] [201] [202] S’ha criticat que això afecta negativament l’avenç econòmic dels paixtu, [203] [204] ja que els estudiants no tenen la capacitat de comprendre totalment allò que s’està ensenyant en d'altres llengües. [205] Robert Nichols observa el següent: [206]

El paixtu es classifica com una llengua iraniana oriental [207] però un nombre notablement gran de paraules són exclusives del paixtu. [208] [209] La morfologia del paixtu en relació amb els verbs és complexa en comparació de la d'altres llengües iranianes. [210] En aquest sentit, MacKenzie afirma: [211]

El paixtu té un gran nombre de dialectes: generalment dividits en grups del nord, del sud i del centre; [212] i també Tarino o Waṇetsi com a grup diferenciat. [213] [214] Tal com assenyala Elfenbein: "Les diferències dialectals es troben principalment en la fonologia i el lèxic: la morfologia i la sintaxi són, novament amb l'excepció de Wanetsi, força notables". [215]

El primer alfabet paixtu va ser desenvolupat per Pir Roshan al segle XVI. [216] El 1958, una reunió d’escriptors i escriptors paixtu tant de l’Afganistan com del Pakistan, celebrada a Kàbul, va estandarditzar l’alfabet paixtu actual. [217] [218]

Cultura

Vestit festiu femení paixtu a Faryab, a l'Afganistan
La dansa Khattak implica fer corredisses i remolins. Es fa principalment a la zona de Peshawar, al Pakistan.

La cultura paixtu es basa principalment en el paixtunwali i l’ús de la llengua paixtu. Les tradicions preislàmiques, que es remunten a la derrota per Alexandre de l’Imperi persa el 330 AC, possiblement van sobreviure en forma de danses tradicionals, mentre que els estils literaris i la música reflecteixen la influència de la tradició persa i els instruments musicals regionals fusionats amb variants i interpretació localitzades. La poesia és una part important de la cultura paixtu i ho ha estat durant molts segles. [219]

La cultura paixtu és una barreja única de costums nadius i depèn de la regió amb algunes influències de l'Àsia occidental o meridional. Com d'altres musulmans, els paixtus celebren el Ramadà i l’Eid al-Fitr. Alguns també celebren Nouruz, l'any nou persa, el qual data del període preislàmic. [220]

Kàbul va estandarditzar l’alfabet paixto actual. [217] [221]

El paixtunwali

  El paixtunwalii es refereix a un antic sistema tribal autogovernat que regula gairebé tots els aspectes de la vida paixtu, des de la comunitat fins a l'esfera purament personal. Un dels principis més coneguts és Melmastyā, l'hospitalitat i l'asil a tots els hostes que cerquen ajut. Crides a la injustícia percebuda per a Badal, venjança ràpida. Molts aspectes promouen la coexistència pacífica, com ara Nənawāte, el reconeixement humil de culpabilitat per un error comès, el qual hauria de comportar el perdó automàtic de la part ofesa. Aquests i altres preceptes bàsics del paixtunwali encara són seguits per molts paixtus, especialment a les zones rurals.

Una altra institució paixtu destacada és la <i id="mwBTo">Loya Jirga</i> o "gran consell" d'ancians elegits.[222] La majoria de les decisions de la vida tribal són preses pels membres de la Jirga, la qual ha estat la principal institució d’autoritat que els paixtus, en gran mesura igualitaris, reconeixen de bon grat com un òrgan de govern viable.[223]

Literatura i poesia paixtu

Mahmud Tarzi, fill de Ghulam Muhammad Tarzi, va esdevenir pioner del periodisme afganès en publicar el primer diari Seraj al Akhbar . [224]

La majoria dels paixtus utilitzen el paixtu com a llengua materna. Es creu que pertany a la família de llengües indo-iranianes, [225] i és parlat per fins a 60 milions de persones. [226] [227] S'escriu amb l’escriptura paixtoàrab i es divideix en dos dialectes principals, el “paixtu” meridional i el “puxtu” del nord. La llengua té orígens antics i presenta semblances amb llengües extingides com ara l’avestà i el bactrià.[228] Els seus parents moderns més propers poden incloure llengües pamir, com ara el shughni i el wakhi, i l'osseta.[229] És possible que el paixtu tingui un llegat antic de manlleus lèxics de llengües veïnes, com ara el persa i el sànscrit vèdic. Els manlleus moderns provenen principalment de la llengua anglesa. [230]

La fluïdesa en paixtu és sovint el determinant principal de l’acceptació de grup quant a qui és considerat paixtu. El nacionalisme paixtu va sorgir arran de la puixança de la poesia paixtu, la qual vinculava la llengua amb la identitat ètnica. El paixtu disposa d'estatus nacional a l'Afganistan i estatus regional al Pakistan. A banda de llur llengua materna, molts paixtus dominen l'urdú, el dari i l'anglès. Al llarg de la seva història, els poetes, els profetes, els reis i els guerrers han estat alguns dels membres més venerats de la societat paixtu. Els primers registres escrits en paixtu van aparèixer pels volts del segle XVI.

El primer descriu la conquesta de Swat del xeic Mali. [231] Es creu que Pir Roshan va escriure diversos llibres en paixtu mentre lluitava amb els mogols. Alguns estudiosos paixtus, com ara Abdul Hai Habibi, creuen que la primera obra paixtu es remunta a Amir Kror Suri, i hi addueixen els escrits trobats a Pata Khazana a tall de prova. Amir Kror Suri, fill d'Amir Polad Suri, va ser un heroi popular del segle VIII i rei de la regió de Ghor a l'Afganistan. [232] [233] No obstant això, diversos experts europeus ho posen en dubte a causa de la manca de proves sòlides.

L'aparició de la poesia va ajudar la transició del paixtu a l'època moderna. La literatura paixtu va guanyar un gran protagonisme al segle XX, amb la poesia d’Ameer Hamza Shinwari, que va desenvolupar Pashto Ghazals. [234] El 1919, durant l'expansió dels mitjans de comunicació de masses, Mahmud Tarzi va publicar Seraj-al-Akhbar, que es va convertir en el primer diari paixtu de l'Afganistan. El 1977, Khan Roshan Khan va escriure Tawarikh-e-Hafiz Rehmatkhani, que conté els arbres genealògics i noms de les tribus paixtus. Alguns poetes destacats són Khushal Khan Khattak, Afzal Khan Khattak, Ajmal Khattak, Pareshan Khattak, Rahman Baba, Nazo Anaa, Hamza Shinwari, Ahmad Shah Durrani, Timur Shah Durrani, Shuja Shah Durrani, Ghulam Muhammad Tarzi i Ghani Khan . [235] [236]

Recentment, la literatura paixtu ha vist augmentat el seu patrocini, si bé molts paixtus continuen confiant en la tradició oral a causa d'unes taxes d'alfabetització i educació relativament baixes. La societat paixtu també apareix marcada per certes tendències matriarcals. [237] Les rondalles populars que impliquen reverència per a les mares i les matriarques paixtus són habituals i es transmeten de pares a fills, tal com passa amb la majoria del patrimoni paixtu, mitjançant una tradició oral ben rica que ha sobreviscut al pas del temps.

Els mitjans de comunicació paixtus s’han expandit en la darrera dècada, amb diversos canals de televisió paixtu disponibles. Dos dels canals més populars són AVT Khyber, amb seu al Pakistan, i Pashto One. Els paixtus d'arreu del món, especialment els dels països àrabs, els miren per motius d’entreteniment i per rebre les darreres notícies sobre les seves zones nadiues. [238] Altres són Shamshad TV, amb seu a l'Afganistan, Radio Television Afghanistan i Lemar TV, que té un programa especial per a la canalla anomenat Baghch-e-Simsim. Entre les fonts de notícies internacionals que ofereixen programes de paixtu hi ha BBC Pashto i Voice of America .

Els intèrprets de paixtu continuen sent participants àvids en diverses formes d’expressió física, incloent-hi danses, lluites d’espases i d'altres gestes físiques. Potser la forma d’expressió artística més comuna es pot veure en les diverses formes de danses paixtu. Un dels balls més destacats és l'<i>attan</i>, que té arrels antigues. En un exercici rigorós, l'attan es fa mentre els músics toquen diversos instruments nadius, incloent-hi el dhol (bateria), els tabals (percussió), el rubab (un instrument de corda inclinada) i la toola (flauta de fusta). Amb un moviment circular ràpid, els ballarins actuen fins que ningú no deixa de ballar, semblant als derviscos giratoris sufis. Moltes altres danses estan afiliades a diverses tribus del Pakistan, incloent-hi els Khattak Wal Atanrh (homònim de la tribu Khattak), Mahsood Wal Atanrh (que, en l'època moderna, implica jocs malabars amb rifles carregats) i Waziro Atanrh, entre d'altres. Un subtipus del Khattak Wal Atanrh conegut com el Braghoni implica l’ús de fins a tres espases i requereix una gran habilitat. Les dones i les noies joves solen entretenir-se en casaments amb el Tumbal (Dayereh). [239]

Esports

  L’equip nacional de criquet de l'Afganistan, el qual disposa de molts jugadors paixtu, es va formar a la primeria dels anys 2000. [240]

Shahid Afridi, antic capità de la selecció nacional de criquet del Pakistan
Buzkashi a l'Afganistan

Un dels esports més populars entre els paixtus és el criquet, que es va introduir al sud de l'Àsia a l'inici del segle XVIII amb l'arribada dels britànics. Molts paixtus han esdevingut jugadors de criquet destacats internacionalment en l'equip nacional de criquet del Pakistan, incloent-hi Imran Khan, Shahid Afridi, Majid Khan, Misbah-ul-Haq, Younis Khan, [241] Umar Gul, [242] Junaid Khan, [243] Fakhar Zaman, [244] Mohammad Rizwan, [245] Usman Shinwari i Yasir Shah. [246] El jugador de criquet australià Fawad Ahmed és d'origen paixtu pakistanès i ha jugat a la selecció nacional australiana. [247]

El futbol també és un dels esports més populars entre els paixtus. L'excapità i ara segon entrenador de l'equip nacional de futbol del Pakistan, Muhammad Essa, és paixtu. Altres esports populars entre els paixtus són el polo, hoquei herba, voleibol, handbol, bàsquet, golf, atletisme, culturisme, aixecament de pesos, lluita lliure (pehlwani), caiac, curses de cavalls, arts marcials, boxa, monopatí, bitlles i escacs.

A l’Afganistan, els paixtus encara practiquen l’esport de Buzkashi. Els jugadors muntats a cavall intenten col·locar una carcassa de cabra o vedella en un cercle que fa de porteria. [248] [249] [250]

Jahangir Khan i Jansher Khan es van convertir en jugadors professionals d’esquaix. Tot i que ara estan retirats, es dediquen a promocionar l'esport a través de la Pakistan Squash Federation. Maria Toorpakai Wazir és la primera jugadora femenina d’esquaix paixtu. El Pakistan també ha donat altres campions del món d'origen paixtu: Hashim Khan, Roshan Khan, Azam Khan, Mo Khan i Qamar Zaman . En les darreres dècades, Hayatullah Khan Durrani, llegendari caverner de Pride of Performance de Quetta, ha promogut l’alpinisme, l’escalada i l’espeleologia al Balutxistan, al Pakistan. Mohammad Abubakar Durrani és una estrella internacional del piragüisme al Pakistan.

El billar anglès i el billar són jugats per homes joves paixtu, principalment a les zones urbanes, en les quals acostuma a haver-hi clubs de billar. Diversos jugadors de billar reconeguts internacionalment són de la zona de Pashtun, incloent-hi Saleh Mohammed. Tot i que tradicionalment es dediquen molt menys als esports que els nois, les noies paixtus de vegades juguen a voleibol, bàsquet, futbol i criquet, especialment a les zones urbanes.

El makha és un esport tradicional de tir amb arc a Khyber Pakhtunkhwa. S'hi juga amb una fletxa llarga (gheshai), que disposa d'una placa metàl·lica en forma de plat en el seu extrem distal, i un arc llarg.[251]

Religió

Període preislàmic

 

El Bodhisattva i Chandeka, Hadda, segle V dC

Abans de la islamització del territori, la regió solia ser la llar de diverses creences i cultes, la qual cosa sovint tenia com a conseqüència el sincretisme amb les religions dominants [252] [253] com el zoroastrisme, el budisme o el grecobudisme, les religions iranianes antigues, l'hinduisme i el zunisme.[254] [255] [256] [257] La regió d'Aracòsia, al voltant de Kandahar, al sud de l'Afganistan actual, era principalment zoroastriana i va tenir un paper clau en el trasllat de l'Avesta a Pèrsia i, per tant, és considerada per alguns com la "segona pàtria del zoroastrisme". [258] [259] [260] Els Khalaj de Kàbul, presumptes avantpassats dels paixtuns ghilji[261] [262] veneraven diversos déus iranians antics locals com el déu del foc Atar . [263] [264] La regió històrica de Gandhara era predominantment hindú i budista.[265] El budisme, en la seva forma sincrètica única, també era comú a tota la regió de l’Afganistan contemporani, les persones eren patrons del budisme, però encara veneraven déus iranians locals com Ahura Mazda, Lady Nana, Anahita o Mihr (Mithra) . [266] [267] [268]

En el folkore, es creu que la majoria dels paixtus són descendents de Qais Abdur Rashid, que es creu que va ser el primer convertit a l'islam i, per tant, va llegar la fe a la primera població paixtu.[269] La llegenda diu que, després que Qais hagués sentit a parlar de la nova religió de l’islam, va viatjar per conèixer Mahoma a Medina i va tornar a l’Afganistan com a musulmà. Presumptament, va tenir quatre fills: Sarban, Batan, Ghourghusht i Karlan. Aquesta teoria ha estat criticada per no estar confirmada per proves històriques i estar basada en la influència postàrab.[136]

La conquesta musulmana de l'Afganistan no es va completar fins al segle X sota el govern de la dinastia Ghaznavid i Ghurid, que va patrocinar les institucions religioses musulmanes. [270] El califa Al-Ma'mun (r. 813-833 dC) va dur a terme incursions contra governants no musulmans de Kàbul i Zàbul. [271] Al-Utbi a Tarikh Yamini afirma que els afganesos i khaljis, que vivien entre Laghman i Peshawar, van prestar jurament de fidelitat a Sabuktigin i van ser reclutats per al seu exèrcit. [272]

Època moderna

 

La mesquita de Divendres a Kandahar. Al seu costat hi ha el santuari del mantell (també conegut com Kirka Sharif) i la tomba d’Ahmad Shah Durrani, el conqueridor paixtu del segle XVIII que va esdevenir el pare fundador de l’Afganistan. [273]

La immensa majoria dels paixtus segueixen l’islam sunnita, pertanyent a l’escola de pensament hanafista. Hi ha algunes comunitats paixtus xiïtes a les àrees tribals administrades federalment (FATA) del Pakistan i a la secció nord-est de la província de Paktia, a l'Afganistan. Els xiïtes pertanyen a la tribu Turi, mentre que la tribu Bangash és aproximadament del 50% de xiïtes i la resta sunnites, que es troben principalment a les zones de Parachinar, Kurram, Hangu, Kohat i Orakzai al Pakistan . [274]

Homes fent salats islàmics (resant) a la intempèrie a la província de Kunar, a l'Afganistan

Un llegat de l'activitat sufí es pot trobar en algunes regions paixtus, especialment a la zona de Khyber Pakhtunkhwa, com és evident en cançons i danses. Molts paixtus són prominents Ulema, erudits islàmics, com ara Maulana Aazam un autor de més de cinc-cents llibres, entre ells Tafasee de l'Alcorà com Naqeeb Ut Tafaseer, Tafsir Ul Aazamain, Tafsir i Naqeebi i Noor Ut Tafaseer etc., així com Muhammad Muhsin Khan que ha ajudat a traduir el noble Alcorà, Sahih Al-Bukhari i molts altres llibres a la llengua anglesa. [275] Jamal-al-Din al-Afghani va ser un ideòleg islàmic del segle XIX i un dels fundadors del modernisme islàmic. Tot i que alguns en posen en dubte l'ètnia, és àmpliament acceptat a la regió entre l'Afganistan i el Pakistan, així com al món àrab, com a paixtu de la província de Kunar, a l' Afganistan. Com altres musulmans que no parlen àrab, molts paixtus són capaços de llegir l'Alcorà, però no entenen l'àrab implícit en el text sagrat. Les traduccions, especialment en anglès, amb prou feines s’entenen o es distribueixen. Aquesta paradoxa ha contribuït a la difusió de diferents versions de les pràctiques religioses i el wahabisme, així com l’islamisme polític (inclosos moviments com els talibans) que té una presència clau a la societat paixtu. Per contrarestar la radicalització i el fonamentalisme, els Estats Units van començar a estendre la seva influència a les zones paixtu. [276][verificació fallida] [277][verificació fallida] Molts paixtus volen recuperar la seva identitat per no quedar amagats amb els talibans i el terrorisme internacional, la qual cosa no està directament relacionada amb la cultura i la història dels paixtus. [278]

Per acabar, hi ha poca informació disponible sobre persones no musulmanes, ja que hi ha dades limitades sobre grups i minories irreligioses, sobretot perquè molts dels paixtus hindús i sikhs van emigrar de Khyber Pakhtunkhwa després de la partició de l’Índia i, més tard, després de l’ ascens dels talibans . [3] [279]

Una petita comunitat hindú paixtu, coneguda com el Sheen Khalai que significa "pell blava" (en referència al color dels tatuatges facials de les dones paixtus), va migrar a Unniara, Rajasthan, a l'Índia, després de la partició . [4] Abans del 1947, la comunitat residia a les regions de Quetta, Loralai i Maikhter de la província britànica índia del Balutxistan . [280] [4] [5] Són principalment membres de la tribu Pashtun Kakar. Avui continuen parlant paixtu i celebrant la cultura paixtu mitjançant el ball Attan. [280] [4]

També hi ha una minoria de sikhs paixtus en algunes zones tribals de Khyber Pakhtunkhwa, incloent-hi Tirah, Orakzai, Kurram, Malakand i Swat. A causa de la insurrecció en curs de Khyber Pakhtunkhwa, com molts altres paixtus tribals, alguns sikhs paixtus van ser desplaçats internament dels seus pobles ancestrals per establir-se en ciutats com Peshawar i Nankana Sahib. [281] [282]

Dones

 

Dues dones paixtus de la tribu Kuch es representen el 1967 al riu Helmand د هلمند سيند )
Reina Soraya d'Afganistan

A la societat paixtu hi ha tres nivells de lideratge i autoritat legislativa de les dones: el nivell nacional, el nivell del poble i el nivell familiar. El nivell nacional inclou dones com Nazo Tokhi (Nazo Anaa), Zarghona Anaa i Malalai de Maiwand . Nazo Anaa va ser una poetessa paixtu destacada del segle XVII i una dona paixtu amb formació acadèmica que acabaria per esdevenir la "mare del nacionalisme afganès" després d'obtenir autoritat a través de la seva poesia i la defensa del codi paixtunwali. Va utilitzar la llei pashtunwali per unir les tribus paixtus en contra dels seus enemics perses. La seva causa va ser recollida a principis del segle XVIII per Zarghona Anaa, la mare d’Ahmad Shah Durrani. [283]

La vida de les dones paixtus varia entre aquelles qui resideixen en zones rurals conservadores, com ara el cinturó tribal, fins a aquelles qui es troben en centres urbans, relativament més lliures. [284] A escala local, de la dona líder de la localitat poble se'n diu "qaryadar". Les seves funcions poden incloure presenciar cerimònies femenines, mobilitzar dones per practicar festes religioses, preparar les dones mortes per ser enterrades i encarregar-se dels serveis religiosos de dones mortes. També organitza matrimonis per a la seva pròpia família i arbitra conflictes entre homes i dones. [283] Tot i que moltes dones paixtus encara són tribals i analfabetes, d’altres s’han educat i exerceixen diverses professions.[284]

Zarine Khan, model i actriu índia de pel·lícules de Bollywood

A l'Afganistan, les dècades de guerra i l'ascens dels talibans van provocar dificultats considerables entre les dones paixtus, ja que molts dels seus drets es van veure reduïts per una interpretació rígida de la llei islàmica. La vida difícil de les dones refugiades afganeses va guanyar una notorietat considerable amb la imatge icònica de l'Afghan Girl (Sharbat Gula), representada a la portada de juny del 1985 de la revista National Geographic. [285]

La reforma social moderna per a les dones paixtus va començar a principis del segle XX, quan la reina Soraya Tarzi d’Afganistan va fer reformes ràpides per millorar la vida de les dones i la seva posició en la família. Va ser l'única dona que va aparèixer en la llista de governants a l'Afganistan. Es creu que ha estat una de les primeres activistes afganeses i musulmanes, així com una de les més poderoses. La seva defensa de les reformes socials per a les dones va provocar una protesta i va contribuir a la desaparició definitiva del regnat del rei Amanullah el 1929. [286] El 1942, Madhubala (Mumtaz Jehan), la Marilyn Monroe de l'Índia, va entrar en la indústria del cinema de Bollywood. Les superproduccions de Bollywood dels anys setanta i vuitanta van ser protagonitzades per Parveen Babi, que provenia del llinatge de la comunitat històrica Pathan de Gujarat: la dinastia real Babi. Altres actrius i models índies, com Zarine Khan, continuen treballant en la indústria.[37] Els drets civils van continuar sent un tema important durant la dècada del 1970, ja que la líder feminista Meena Keshwar Kamal va fer campanya pels drets de les dones i va fundar l'Associació Revolucionària de les Dones d'Afganistan (RAWA) el 1977. [287]

Malala Yousafzai, estudiant pakistanesa amb el president dels Estats Units, Barack Obama, i la seva família. Va guanyar el Premi Nobel de la Pau el 2014. [288]

Actualment, les dones paixtus inclouen des de mestresses de casa tradicionals que viuen aïllades fins a treballadores urbanes, algunes de les quals cerquen o han assolit certa igualtat amb els homes. [284] Però, a causa de nombrosos obstacles socials, la taxa d’alfabetització continua sent considerablement inferior per a les dones paixtus que no per als homes. [289] L'abús contra les dones és present arreu i, com més va més, és desafiat per les organitzacions de defensa de les dones que es troben lluitant amb grups religiosos conservadors, així com amb funcionaris governamentals tant al Pakistan com a l'Afganistan. Segons un llibre del 1992, "una ètica poderosa de tolerància limita severament la capacitat de les dones paixtus tradicionals de mitigar el patiment que reconeixen a la seva vida". [290]

Malgrat els obstacles, moltes dones paixtus han començat un procés lent de canvi. Una tradició oral rica i el ressorgiment de la poesia han inspirat moltes dones paixtus que volen aprendre a llegir i escriure. [237] Desafiant encara més l’statu quo, Vida Samadzai va ser seleccionada com a Miss Afganistan el 2003, una gesta que es va rebre amb una barreja de suport de les persones que donen suport als drets individuals de les dones i de les que consideren que les manifestacions són antitradiistes i no islàmiques. Algunes dones paixtus han arribat a exercir càrrecs polítics al Pakistan. A l’Afganistan, després de les eleccions recents, la proporció de representants polítiques dones és de les més altes del món. [291] Hi ha diverses dones paixtus que exerceixen de presentadores de televisió, periodistes i actrius. [238] Khatol Mohammadzai exerceix de general de brigada a l'exèrcit de l'Afganistan, una altra dona paixtu es va fer pilot de caça de les Forces Aèries del Pakistan. [292] Altres dones paixtus destacades són Suhaila Seddiqi, Zeenat Karzai, Shukria Barakzai, Fauzia Gailani, Naghma, Najiba Faiz, Tabassum Adnan, Sana Safi, Malalai Kakar, Malala Yousafzai i la malaguanyada Ghazala Javed .

Les dones paixtus acostumen a veure reduïts els seus drets legals en favor dels seus marits o parents homes. Per exemple, tot i que es permet oficialment a les dones votar a l'Afganistan i al Pakistan, algunes han estat allunyades de les urnes pels homes. [293] Una altra tradició que persisteix és la swara (una forma de matrimoni infantil), la qual es va declarar il·legal a Pakistan el 2000, però que continua en algunes zones. [294] Falta per fer una feina substancial perquè les dones paixtus guanyin la igualtat de drets amb els homes, que segueixen sent desproporcionadament dominants en la majoria d’aspectes de la societat paixtu. Les organitzacions de drets humans continuen lluitant per obtenir més drets per a les dones, com ara la Xarxa de Dones Afganeses i la Fundació Aurat, al Pakistan, que té com a objectiu protegir les dones de la violència domèstica.

Persones destacades

Vegeu també

  • Llista d’imperis i dinasties paixtu

Notes

 

  • Nota: Les estadístiques de població dels paixtus (incloses les que no tenen notació) en països estrangers s’han extret de diversos recomptes censals, l’ONU, el CIA World Factbook i l'Ethnologue .

Referències

Per llegir-ne més

  1. ↑ Williams, Victoria; Taylor, Ken. Etiquette and Taboos around the World: A Geographic Encyclopedia of Social and cultural customs (en anglès). ABC CLIO, 2017, p. 231. ISBN 978-1440838200. 
  2. ↑ Nyrop, Richard F; Seekins, Donald M. Afghanistan: A Country Study by United States Department of the Army (en anglès). United States Department of the Army, American University, 1986, p. 105. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Ali, Tariq. The clash of fundamentalisms: crusades, jihads and modernity. Verso, 2003, p. 20. ISBN 978-1-85984-457-1. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 , 03-02-2018.
  5. ↑ 5,0 5,1 Khan, Naimat. «70 years on, one Pashtun town still safeguards its old Hindu-Muslim brotherhood». Arab News, 30-06-2020.
  6. ↑ Eusufzye, Khan Shehram. «Two identities, twice the pride: The Pashtun Sikhs of Nankana Saheb». Pakistan Today, 2018. [Consulta: 31 maig 2020]. «One can sense a diminutive yet charming cultural amalgamation in certain localities within the town with the settling of around 250 Pashtun Sikh families in the city.»
    Ruchi Kumar, The decline of Afghanistan's Hindu and Sikh communities, Al Jazeera, 2017-01-01, "the culture among Afghan Hindus is predominantly Pashtun"
    Beena Sarwar, Finding lost heritage, Himal, 2016-08-03, "Singh also came across many non turban-wearing followers of Guru Nanak in Pakistan, all of Pashtun origin and from the Khyber area."
    Sonia Dhami, Sikh Religious Heritage – My visit to Lehenda Punjab, Indica News, 2020-01-05, "Nankana Sahib is also home to the largest Sikh Pashtun community, many of whom have migrated from the North West Frontier Provinces, renamed Khyber-Pakhtunwa."
    Neha, Pak misusing Durand Line to facilitate terrorists, says Pashtun, Siasat Daily, 2019-09-20, "The members of the Pashtun and Afghan Sikh community living in Europe and UK have gathered in Geneva"
    Sabrina Toppa, Despite border tensions, Indian Sikhs celebrate festival in Pakistan, TRT World, 2019-04-16, "Hasanabdal is home to around 200 Sikh families that have primarily moved from Pakistan’s Khyber Pakhtunkhwa province, including Pakistan’s former tribal areas. The majority are Pashtun Sikhs who abandoned their homes and took refuge near Sikhism’s historical sites."
  7. ↑ «South Asia :: Pakistan — The World Factbook - Central Intelligence Agency». cia.gov. [Consulta: 24 febrer 2019].
  8. ↑ Kiani, Khaleeq. «CCI defers approval of census results until elections». Dawn, 28-05-2018. [Consulta: 26 maig 2020]. «On the national level, Pashto stood second with 18.24pc population reporting it as mother tongue...»
  9. ↑ «CIA - The World Factbook -- Afghanistan». umsl.edu.
  10. ↑ «Khan Abdul Gaffar Khan's great granddaughter seeks citizenship for 'Phastoons' in India». , 15-02-2018. «Interacting with mediapersons on Wednesday, Yasmin, the president of All India Pakhtoon Jirga-e-Hind, said that there were 32 lakh Phastoons in the country who were living and working in India but were yet to get citizenship.»
  11. ↑ «Frontier Gandhi's granddaughter urges Centre to grant citizenship to Pathans». The News International, 16-02-2018. [Consulta: 28 maig 2020].
  12. ↑ Office of the Registrar General & Census Commissioner, India Ministry of Home Affairs, Government of India. «LANGUAGE INDIA, STATES AND UNION TERRITORIES (Table C-16)». Office of the Registrar General & Census Commissioner, India Ministry of Home Affairs, Government of India. [Consulta: 31 December 2018].
  13. ↑ «United Arab Emirates: Demography». A: Encyclopædia Britannica World Data. Encyclopædia Britannica Online. 
  14. ↑ 42% of 200,000 Afghan Americans = 84,000 and 15% of 363,699 Pakistani Americans = 54,554. Total Afghan and Pakistani Pashtuns in USA = 138,554.
  15. ↑ 15,0 15,1 «Ethnologue report for Southern Pashto: Iran (1993)». SIL International. Ethnologue: Languages of the World. [Consulta: 5 maig 2012].
  16. ↑ Maclean, William «Support for Taliban dives among British Pashtuns». Reuters, 10-06-2009.
  17. ↑ Relations between Afghanistan and Germany Arxivat 16 January 2017 a Wayback Machine.: Germany is now home to almost 90,000 people of Afghan origin. 42% of 90,000 = 37,800
  18. ↑ «Ethnic origins, 2006 counts, for Canada». 2.statcan.ca, 2006. [Consulta: 17 abril 2010].
  19. ↑ «Perepis.ru» (en rus). perepis2002.ru.
  20. ↑ «20680-Ancestry (full classification list) by Sex – Australia» (Microsoft Excel download). 2006 Census. Australian Bureau of Statistics. [Consulta: 2 juny 2008]. Total responses: 25,451,383 for total count of persons: 19,855,288.
  21. ↑ «Pashtuns in malaysia». Northern Pashtuns in Malaysia.
  22. ↑ «Väestö 31.12. muuttujina Maakunta, Kieli, Ikä, Sukupuoli, Vuosi ja Tiedot». Tilastokeskuksen PX-Web tietokannat.[Enllaç no actiu]
  23. ↑ 23,0 23,1 Sims-Williams, Nicholas «Bactrian Documents from Northern Afghanistan. Vol II: Letters and Buddhist». Khalili Collectins, pàg. 19.
  24. ↑ 24,0 24,1 «Afghan and Afghanistan». Abdul Hai Habibi. alamahabibi.com, 1969. [Consulta: 24 octubre 2010].
  25. ↑ 25,0 25,1 «History of Afghanistan». A: Encyclopædia Britannica Online. 
  26. ↑ Muhammad Qasim Hindu Shah (Firishta). «History of the Mohamedan Power in India». Persian Literature in Translation. Packard Humanities Institute. Arxivat de l'original el 11 February 2009. [Consulta: 10 gener 2007].
  27. ↑ «Afghanistan: Glossary». British Library. [Consulta: 15 març 2008].
  28. ↑ Center, Missions Advanced Research and Communication. South Asia (en anglès). Missions Advanced Research and Communication Center, 1980. ISBN 978-0-912552-33-0. 
  29. ↑ Tyagi, Vidya Prakash. Martial races of undivided India (en anglès). Gyan Publishing House, 2009. ISBN 978-81-7835-775-1. 
  30. ↑ Indian Defence Review (en anglès). Lancer International, 2006. 
  31. ↑ Inc, IBP. Afghanistan Labor Policy, Laws and Regulations Handbook: Strategic Information and Regulations (en anglès). Lulu.com, 2013-04-04. ISBN 978-1-4387-8020-7. 
  32. ↑ Minahan, James B. Ethnic Groups of North, East, and Central Asia: An Encyclopedia. ABC-CLIO, 10 February 2014. ISBN 9781610690188. 
  33. ↑ Bodetti, Austin. «What will happen to Afghanistan's national languages?». alaraby.
  34. ↑ Chiovenda, Andrea. Crafting Masculine Selves: Culture, War, and Psychodynamics in Afghanistan (en anglès). Oxford University Press, 2019-11-12. ISBN 978-0-19-007355-8. 
  35. ↑ (en english) The Westminster Review, 108, 213–214, 1877, pàg. 154. «Hindustani had arisen as a lingua franca from the intercourse of the Persian-speaking Pathans with the Hindi-speaking Hindus.»
  36. ↑ Hakala, Walter N. «Languages as a Key to Understanding Afghanistan's Cultures» (en anglès). National Geographic. [Consulta: 13 març 2018].
  37. ↑ 37,0 37,1 , 08-01-2010. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «pathan» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  38. ↑ Misdaq, Nabi. Afghanistan: Political Frailty and Foreign Interference (en anglès). Routledge, 2005. 
  39. ↑ «Hybrid Census to Generate Spatially-disaggregated Population Estimat». United Nations world data form. Arxivat de l'original el 17 May 2020. [Consulta: 2 agost 2020].
  40. ↑ «Northern Pashtun in United Arab Emirates». Joshua project.
  41. ↑ «Afghanistan - The World Factbook». www.cia.gov. [Consulta: 19 gener 2021].
  42. ↑ «Pakistan - The World Factbook». www.cia.gov. [Consulta: 19 gener 2021].
  43. ↑ Kiani, Khaleeq. «CCI defers approval of census results until elections». Dawn, 28-05-2018. [Consulta: 26 maig 2020].
  44. ↑ «What Languages Are Spoken In Pakistan?». World atlas.
  45. ↑ Romano, Amy. A Historical Atlas of Afghanistan. The Rosen Publishing Group, 2003, p. 28. ISBN 0-8239-3863-8. 
  46. ↑ Syed Saleem Shahzad. «Profiles of Pakistan's Seven Tribal Agencies», 20-10-2006. [Consulta: 22 abril 2010].
  47. ↑ https://www.usfca.edu/sites/default/files/pdfs/v2n2_kozicki.pdf
  48. ↑ Nath, Samir. Dictionary of Vedanta (en anglès). Sarup & Sons, 2002. ISBN 978-81-7890-056-8. 
  49. ↑ Caldwell, Dan. Vortex of Conflict: U.S. Policy Toward Afghanistan, Pakistan, and Iraq (en anglès). Stanford University Press, 2011-02-17. ISBN 978-0-8047-7666-0. 
  50. ↑ .
  51. ↑ Glassé, Cyril. The New Encyclopædia of Islam. Rowman Altamira, 2003. ISBN 9780759101906. 
  52. ↑ «The 'Kabuliwala' Afghans of Kolkata». BBC News, 23-05-2015.
  53. ↑ «Abstract of speakers' strength of languages and mother tongues – 2001». Census of India. Arxivat de l'original el 1 February 2008. [Consulta: 17 març 2008].
  54. ↑ 54,0 54,1 «Study of the Pathan Communities in Four States of India». Khyber.org. Arxivat de l'original el 14 May 2008. [Consulta: 30 gener 2008]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Indian Pathans» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  55. ↑ .
  56. ↑ 56,0 56,1 «Pashtun, Pathan in India». Joshua Project.
  57. ↑ Finnigan, Christopher. «"The Kabuliwala represents a dilemma between the state and migratory history of the world" – Shah Mahmoud Hanifi». London School of Economics, 29-10-2018.
  58. ↑ , 27-04-2009.
  59. ↑ Obaid-Chinoy, Sharmeen. «Pakistan: Karachi's Invisible Enemy City potent refuge for Taliban fighters». Frontline on PBS, 17-07-2009. [Consulta: 15 març 2008].
  60. ↑ Syed Saleem Shahzad. «How the Taliban keep their coffers full», 10-01-2007. Arxivat de l'original el 1 February 2012. [Consulta: 10 setembre 2010].
  61. ↑ Lieven, Anatol Survival: Global Politics and Strategy, 63, 3, 2021, pàg. 7-36. DOI: 10.1080/00396338.2021.1930403.
  62. ↑ Windfuhr, Gernot. Iranian Languages (en anglès). Routledge, 2013-05-13, p. 703–731. ISBN 978-1-135-79704-1. 
  63. ↑ «DORRĀNĪ – Encyclopaedia Iranica». iranicaonline.org. [Consulta: 4 abril 2021].
  64. ↑ «ḠILZĪ – Encyclopaedia Iranica». www.iranicaonline.org. [Consulta: 4 abril 2021].
  65. ↑ «DORRĀNĪ – Encyclopaedia Iranica». iranicaonline.org. [Consulta: 4 abril 2021].
  66. ↑ Dalrymple, William. Koh-i-Noor: The History of the World's Most Infamous Diamond (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2017. ISBN 978-1-4088-8885-8. 
  67. ↑ «ĀZĀD KHAN AFḠĀN». iranicaonline.org. [Consulta: 4 abril 2021].
  68. ↑ «DORRĀNĪ – Encyclopaedia Iranica». iranicaonline.org. [Consulta: 4 abril 2021].
  69. ↑ Jaffrelot, Christophe. Pakistan: nationalism without a nation?. Zed Books, 2002, p. 27. ISBN 1-84277-117-5. 
  70. ↑ «Afghanistan's refugees: forty years of dispossession». Amnesty.
  71. ↑ 71,0 71,1 «Young Afghan refugees and asylum seekers in the UK». UN university, 18-06-2018. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «wider.unu.edu» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  72. ↑ «Minority Rights Group Pashtuns». Minority Rights Group.
  73. ↑ Wardak, Ali. «Jirga – A Traditional Mechanism of Conflict Resolution in Afghanistan». United Nations. [Consulta: 10 octubre 2006].
  74. ↑ 74,0 74,1 John Ford Shroder. «Afghanistan – VII. History». Arxivat de l'original el 31 October 2009. [Consulta: 31 octubre 2009].
  75. ↑ «Country Profile: Afghanistan». Library of Congress. Library of Congress Country Studies on Afghanistan, August 2008. Arxivat de l'original el 8 April 2014. [Consulta: 10 setembre 2010].
  76. ↑ «Kingdoms of South Asia – Afghanistan (Southern Khorasan / Arachosia)». The History Files. [Consulta: 16 agost 2010].
  77. ↑ «Old Iranian Online». University of Texas at Austin. [Consulta: 10 febrer 2007].
  78. ↑ «Pashtun | people» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 8 novembre 2020].
  79. ↑ 79,0 79,1 Gankovsky, Yu. V.. A History of Afghanistan. Progress Publishers, 1982, p. 382.  Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Gankovsky» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  80. ↑ Quddus, Syed Abdul. The Pathans. Moscow: Ferozsons, 1987, p. 29. ISBN 9789690006813. 
  81. ↑ Minorsky, V. Bulletin of the School of Oriental Studies, University of London, 10, 2, pàg. 417–437. DOI: 10.1017/S0041977X00087607. «"The fact is that the important Ghilzai tribe occupies now the region round Ghazni, where the Khalaj used to live and that historical data all point, to the transformation of the Turkish Khalaj into Afghan Ghilzai."»
  82. ↑ Runion, Meredith L. The History of Afghanistan, 2nd Edition (en anglès). ABC-CLIO, 2017-04-24. ISBN 9781610697781. 
  83. ↑ Morgenstierne, Georg.
  84. ↑ Kurbano, Aydogdy Department of History and Cultural Studies of the Free University, Berlin, pàg. 242. «"The Hephthalites may also have participated in the origin of the Afghans. The Afghan tribe Abdal is one of the big tribes that has lived there for centuries. Renaming the Abdals to Durrani occurred in 1747, when descendants from the Sadozai branch Zirak of this tribe, Ahmad-khan Abdali, became the shah of Afghanistan. In 1747 the tribe changed its name to "Durrani" when Ahmad khan became the first king of Afghanistan and accepted the title "Dur-i-Duran" (the pearl of pearls, from Arabian: "durr" – pearl). "»
  85. ↑ Wynbrandt, James. A Brief History of Pakistan (en anglès). Infobase Publishing, 2009, p. 52–54. ISBN 978-0-8160-6184-6. 
  86. ↑ «Encolypedia Iranica, AFGHANISTAN vi. Paṣ̌tō».
  87. ↑ Comrie, Bernard. The World's Major Languages, 2009. 
  88. ↑ Afghanistan volume 28. Historical Society of Afghanistan., 1975. 
  89. ↑ Waghmar, Burzine K. (2001) 'Bactrian History and Language: An Overview.'
  90. ↑ «Encolypedia Iranica, AFGHANISTAN vi. Paṣ̌tō».
  91. ↑ «Encolypedia Iranica, AFGHANISTAN vi. Paṣ̌tō».
  92. ↑ Indo-Iranica. Kolkata, India: Iran Society, 1946, p. 173–174. 
  93. ↑ Bečka, Jiří. A Study in Pashto Stress. Academia, 1969, p. 32. 
  94. ↑ Cheung, Jonny. Etymological Dictionary of the Iranian Verb. (Leiden Indo-European Etymological Dictionary Series), 2007. 
  95. ↑ Cheung, Jonny. Etymological dictionary of the Iranian verb. (Leiden Indo-European Etymological Dictionary Series), 2007. 
  96. ↑ «Enyclopedia Iranica, AFGHANISTAN vi. Paṣ̌tō».
  97. ↑ «Historical Atlas by William R. Shepherd - Perry-Castañeda Map Collection - UT Library Online». legacy.lib.utexas.edu. [Consulta: 3 novembre 2020].
  98. ↑ Shepherd, William Robert. Historical Atlas (en anglès). Creative Media Partners, LLC, 2018-10-16. ISBN 978-0-343-39398-4. 
  99. ↑ p. 2 "Some Aspects of Ancient Indian Culture" By D. R. Bhandarkar
  100. ↑ «Rig Veda: Rig-Veda, Book 7: HYMN XVIII. Indra.». www.sacred-texts.com. [Consulta: 2 novembre 2020].
  101. ↑ Macdonell, A.A. and Keith, A.B. 1912.
  102. ↑ Map of the Median Empire, showing Pactyans territory in what is now Afghanistan and Pakistan.
  103. ↑ «Herodotus, The Histories, Book 3, chapter 102, section 1». www.perseus.tufts.edu. [Consulta: 2 novembre 2020].
  104. ↑ «The History of Herodotus Chapter 7, Written 440 B.C.E, Translated by George Rawlinson». Piney.com. Arxivat de l'original el 1 February 2012. [Consulta: 21 setembre 2012].
  105. ↑ «The History of Herodotus Book 3, Chapter 91, Verse 4; Written 440 B.C.E, Translated by G. C. Macaulay». sacred-texts.com. [Consulta: 21 febrer 2015].
  106. ↑ Holdich, Thomas. The Gates of India, Being an Historical Narrative (en anglès). Creative Media Partners, LLC, 2019-03-12, p. 28, 31. ISBN 978-0-530-94119-6. 
  107. ↑ Dani, Ahmad Hasan. History of Pakistan: Pakistan through ages. Sang-e Meel Publications, 2007, p. 77. ISBN 978-969-35-2020-0. 
  108. ↑ «Herodotus, The Histories, Book 3, chapter 91, section 4». www.perseus.tufts.edu. [Consulta: 3 novembre 2020].
  109. ↑ Marquart, Joseph. Untersuchungen zur geschichte von Eran II (1905) (en alemany), p. 177. 
  110. ↑ Ptolemy; Humbach, Helmut; Ziegler, Susanne. Geography, book 6 : Middle East, Central and North Asia, China. Part 1. Text and English/German translations (en grec). Reichert, 1998, p. 224. ISBN 978-3-89500-061-4. 
  111. ↑ Sinor. The Cambridge History of Early Inner Asia. Cambridge: Cambridge University Press, 1990, p. 117. DOI 10.1017/CHOL9780521243049. ISBN 978-0-521-24304-9. 
  112. ↑ Sagar, Krishna Chandra. Foreign Influence on Ancient India (en anglès). Northern Book Centre, 1 January 1992, p. 91. ISBN 9788172110284. 
  113. ↑ Alikuzai, Hamid Wahed. A Concise History of Afghanistan in 25 Volumes (en anglès). Trafford Publishing, October 2013, p. 142. ISBN 978-1-4907-1441-7. 
  114. ↑ 114,0 114,1 Humbach, Helmut. Herodotus's Scythians and Ptolemy's Central Asia: Semasiological and Onomasiological Studies (en anglès). Reichert Verlag, 2012, p. 21. ISBN 978-3-89500-887-0.  Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «:0» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  115. ↑ «Strabo, Geography, BOOK XI., CHAPTER VIII., section 2». www.perseus.tufts.edu. [Consulta: 7 novembre 2020].
  116. ↑ Cheung, Johnny (en anglès) Falta indicar la publicació, pàg. 39.
  117. ↑ Morano, Enrico. «On the Origin of Terms Afghan and Pashtun». A: Studia Philologica Iranica: Gherardo Gnoli Memorial Volume (en anglès). Scienze e lettere, 2017, p. 39. ISBN 978-88-6687-115-6. 
  118. ↑ «Musée Guimet». University of Washington.
  119. ↑ «Pashtun | people» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 3 novembre 2020].
  120. ↑ 120,0 120,1 Noelle-Karimi, Christine. Afghanistan -a country without a state?. IKO, 2002, p. 18. ISBN 3-88939-628-3.  Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Abgan» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  121. ↑ Sims-Williams, Nicholas; de Blois, François Bulletin of the Asia Institute, 10, 1996, pàg. 149–165. JSTOR: 24048892.
  122. ↑ Balogh, Dániel. Hunnic Peoples in Central and South Asia: Sources for their Origin and History (en anglès). Barkhuis, 12 March 2020, p. 144. ISBN 978-94-93194-01-4. 
  123. ↑ Sims-Williams, Nicholas. Bactrian documents from northern Afghanistan. Oxford: The Nour Foundation in association with Azimuth Editions and Oxford University Press, 2000. ISBN 1-874780-92-7. 
  124. ↑ «Sanskritdictionary.com: Definition of avagāṇa». sanskritdictionary.com. [Consulta: 18 novembre 2020].
  125. ↑ «Afghan». Ch. M. Kieffer. Encyclopædia Iranica Online Edition, 15 December 1983. [Consulta: 27 setembre 2010].
  126. ↑ Varāhamihira. Bṛhat Saṁhitā of Varāhamihira: with english translation, exhaustive notes and literary comments (en anglès). Motilal Banarsidass, 1981, p. 143. ISBN 978-81-208-0098-4. 
  127. ↑ .
  128. ↑ Barmazid. «Afghans in Hudud-i-Alam».
  129. ↑ 129,0 129,1 The Afghans Willem Vogelsang.
  130. ↑ http://www.columbia.edu/cu/lweb/digital/collections/cul/texts/ldpd_5949073_001/ldpd_5949073_001.pdf
  131. ↑ Houtsma, Martijn Theodoor. E.J. Brill's first encyclopaedia of Islam, 1913–1936. 2. BRILL, 1987, p. 151. ISBN 90-04-08265-4. 
  132. ↑ Muhammad Qasim Hindu Shah. «The History of India, Volume 6, chpt. 200, Translation of the Introduction to Firishta's History (p.8)». Sir H. M. Elliot. London: Packard Humanities Institute, 1560–1620. Arxivat de l'original el 26 July 2013. [Consulta: 22 agost 2010].
  133. ↑ Houtsma, Martijn Theodoor. E.J. Brill's first encyclopaedia of Islam, 1913–1936. 2. BRILL, 1987, p. 150. ISBN 90-04-08265-4. 
  134. ↑ Wink, Andre. Al-Hind: the Making of the Indo-Islamic World: Early Medieval India and the Expansion of Islam, 7th–11th Centuries Vol 1. Brill, 2002, p. 95–96. ISBN 978-0391041738. 
  135. ↑ . 
  136. ↑ 136,0 136,1 136,2 136,3 Stanizai, Zaman Falta indicar la publicació, 09-10-2020. DOI: 10.33774/coe-2020-vntk7-v4. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Stanizai2020» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  137. ↑ «Pashtun clue to lost tribes of Israel». The Guardian, 17-01-2010.
  138. ↑ Lacau, Harlette; Gayden, Tenzin; Regueiro, Maria; Chennakrishnaiah, Shilpa; Bukhari, Areej European Journal of Human Genetics, 20, 10, October 2012, pàg. 1063–1070. DOI: 10.1038/ejhg.2012.59. PMC: 3449065. PMID: 22510847.
  139. ↑ Caroe, Olaf. 1984.
  140. ↑ Hum Genet, 114, 5, April 2004, pàg. 484–90. DOI: 10.1007/s00439-004-1094-x. PMID: 14986106.
  141. ↑ Firasat, Sadaf; Khaliq, Shagufta; Mohyuddin, Aisha; Papaioannou, Myrto; Tyler-Smith, Chris European Journal of Human Genetics, 15, 2007. DOI: 10.1038/sj.ejhg.5201726. PMC: 2588664. PMID: 17047675.
  142. ↑ V. Minorsky. The Turkish dialect of the Khalaj. 10. 2. University of London, p. 417–437. 
  143. ↑ «Islamic conquest». Library of Congress Country Studies on Afghanistan. [Consulta: 10 setembre 2010].
  144. ↑ Barmazid. «Theory of Coptic origin of Pashtuns».
  145. ↑ Ahmad, Khaled. «Pathans and Hindu Rajputs». Khyber, 31-08-2009. [Consulta: 24 març 2018].
  146. ↑ Bellew, Henry Walter. A general report on the Yusufzais. Sang-e-Meel Publications, 1864. 
  147. ↑ .
  148. ↑ Nancy Hatch Dupree / Aḥmad ʻAlī Kuhzād. «An Historical Guide to Kabul – The Name». Strabo (64 BC – 24 AD). American International School of Kabul. Arxivat de l'original el 30 August 2010. [Consulta: 18 setembre 2010].
  149. ↑ Edward G. Browne, M.A., M.B.. «A Literary History of Persia, Volume 4: Modern Times (1500–1924), Chapter IV. An Outline Of The History Of Persia During The Last Two Centuries (A.D. 1722–1922)». Packard Humanities Institute. Arxivat de l'original el 26 July 2013. [Consulta: 9 setembre 2010].
  150. ↑ Louis Dupree, Nancy Hatch Dupree. «Last Afghan empire». A: . 
  151. ↑ «Hamid Karzai Moves From Lightweight to Heavyweight in Afghan Politics». eurasianet.
  152. ↑ Thakurta, R.N. Guha. The Contemporary, Volume 22 (en anglès). National Galvanizing Pvt. Limited, 1978. 
  153. ↑ Rajesh, K. Guru. Sarfarosh: A Naadi Exposition of the Lives of Indian Revolutionaries (en anglès). Notion Press, p. 524. ISBN 9789352061730. 
  154. ↑ «Abdul Ghaffar Khan». A: . 
  155. ↑ «Abdul Ghaffar Khan». I Love India. [Consulta: 24 setembre 2008].
  156. ↑ «Mohammad Yousaf Khan Khattak».
  157. ↑ http://prr.hec.gov.pk/jspui/bitstream/123456789/1322/1/799S.pdf
  158. ↑ Cruickshank, Dan. «Afghanistan: At the Crossroads of Ancient Civilisations». BBC. [Consulta: 10 octubre 2006].
  159. ↑ «Afghan Government 2009». scis.org. Central Intelligence Agency (CIA). Arxivat de l'original el 28 July 2011.
  160. ↑ «Who is Ashraf Ghani? The technocrat who sought to rebuild Afghanistan». BBC News, 26-09-2019.
  161. ↑ Rahi, Arwin. «Why Afghanistan should leave Pakistani Pashtuns alone» (en anglès americà). The Express Tribune, 25-02-2020. Arxivat de l'original el 3 May 2020. [Consulta: 26 juny 2020].
  162. ↑ «Malik Ghulam Muhammad - Governor-General of Pakistan». Pakistan Herald, 23-07-2017. Arxivat de l'original el 23 July 2017. [Consulta: 9 agost 2020].
  163. ↑ «Ex Gov.Gen. Ghulam Muhammad's 54th death anniversary today» (en anglès americà). Samaa TV. [Consulta: 9 agost 2020].
  164. ↑ (en anglès) , 22-10-2017.
  165. ↑ Kumarasingham, H. «Bureaucratic Statism». A: Constitution-making in Asia: Decolonisation and State-Building in the Aftermath of the British Empire. 1. U.S: Routledge, 2016. ISBN 978-1-317-24509-4. 
  166. ↑ Sharma, Vishwamitra. Famous Indians of the 21st century. Pustak Mahal, 2007, p. 60. ISBN 978-81-223-0829-7. 
  167. ↑ Fārūqī, Z̤iāʼulḥasan. Dr. Zakir Hussain, quest for truth (by Ziāʼulḥasan Fārūqī). APH Publishing, 1999, p. 8. ISBN 81-7648-056-8. 
  168. ↑ Johri, P.K. Educational thought. Anmol Publications PVT. LTD, 1999, p. 267. ISBN 81-261-2175-0. 
  169. ↑ , 26-05-2003.
  170. ↑ Darbari, Raj. Commonwealth and Nehru. Vision Books, 1983, p. 28. ISBN 81-261-2175-0. 
  171. ↑ The Pathan unarmed: opposition & memory in the North West Frontier (Khyber Pakhtunkhwa). James Currey. 
  172. ↑ Encyclopædia of Muslim Biography. A.P.H. Pub. Corp.. 
  173. ↑ 173,0 173,1 173,2 Lacau, Harlette; Gayden, Tenzin; Reguerio, Maria; Underhill, Peter European Journal of Human Genetics, 20, October 2012, October 2012, pàg. 1063–70. DOI: 10.1038/ejhg.2012.59. PMC: 3449065. PMID: 22510847 [Consulta: free]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Afghanistan from a Y-chromosome per» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  174. ↑ https://www.nature.com/articles/s41431-020-0683-z
  175. ↑ Nagy, Péter L.; Olasz, Judit; Neparáczki, Endre; Rouse, Nicholas; Kapuria, Karan European Journal of Human Genetics, 29, 1, January 2021, pàg. 164–172. DOI: 10.1038/s41431-020-0683-z. PMC: 7809292. PMID: 32636469.
  176. ↑ Underhill, Peter A.; Poznik, G. David; Rootsi, Siiri; Järve, Mari; Lin, Alice A. European Journal of Human Genetics, 23, 1, January 2015, pàg. 124–131. DOI: 10.1038/ejhg.2014.50. PMC: 4266736. PMID: 24667786.
  177. ↑ Di Cristofaro, Julie; Pennarun, Erwan; Mazières, Stéphane; Myres, Natalie M.; Lin, Alice A. PLOS ONE, 8, 10, 2013, pàg. e76748. Bibcode: 2013PLoSO...876748D. DOI: 10.1371/journal.pone.0076748. PMC: 3799995. PMID: 24204668.
  178. ↑ (tesi). 
  179. ↑ Luis, Javier Rodriguez; Lacau, Harlette; Fadhlaoui-Zid, Karima; Alfonso-Sanchez, Miguel A.; Garcia-Bertrand, Ralph International Journal of Legal Medicine, 133, 6, 01-11-2019, pàg. 1659–1666. DOI: 10.1007/s00414-019-02018-z. PMID: 30847558.
  180. ↑ «Understanding Pashto». University of Pennsylvania. [Consulta: 18 gener 2007].
  181. ↑ «Pakistan: Pakhtuns». Library of Congress Country Studies. [Consulta: 18 gener 2007].
  182. ↑ Hakala, Walter. Language Policy and Language Conflict in Afghanistan and Its Neighbors: The Changing Politics of Language Choice (en anglès). Brill, 2011-12-09, p. 55. ISBN 978-90-04-21765-2. 
  183. ↑ «The Pashtun Code». The New Yorker. Arxivat de l'original el 17 November 2006. [Consulta: 18 gener 2007].
  184. ↑ «Tattooed 'blue-skinned' Hindu Pushtuns look back at their roots». The Hindu, 03-02-2018.
  185. ↑ Himāl: The South Asian Magazine (en anglès). Himal, Incorporated, 2002, p. 91. 
  186. ↑ Shackle, C. Bulletin of the School of Oriental and African Studies, University of London, 43, 3, 1980, pàg. 482–510. DOI: 10.1017/S0041977X00137401. JSTOR: 615737.
  187. ↑ «Memons, Khojas, Cheliyas, Moplahs ... How Well Do You Know Them?». Islamic Voice. Arxivat de l'original el 17 October 2006. [Consulta: 18 gener 2007].
  188. ↑ «Pathan». Houghton Mifflin Company. [Consulta: 7 novembre 2007].
  189. ↑ Alavi, Shams Ur Rehman. «Indian Pathans to broker peace in Afghanistan». Hindustan Times, 11 December 2008.
  190. ↑ «Afghans of Guyana». Wahid Momand. Afghanland.com. Arxivat de l'original el 5 November 2006. [Consulta: 18 gener 2007].
  191. ↑ «Northern Pashtuns in Australia». Joshua Project.
  192. ↑ Claus, Peter J. South Asian Folklore: An Encyclopedia : Afghanistan, India, Nepal, Pakistan, Sri Lanka. Taylor & Francis, 2003, p. 447. ISBN 9780415939195. 
  193. ↑ Henderson, Michael. «The Phonology of Pashto». University of Wisconsin. Arxivat de l'original el 4 October 2012. [Consulta: 20 agost 2012].
  194. ↑ Henderson, Michael Journal of the American Oriental Society, 103, 3, 1983, pàg. 595–8. DOI: 10.2307/602038. JSTOR: 602038.
  195. ↑ «Pashto language». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 7 December 2010].
  196. ↑ Modarresi, Yahya: "Iran, Afghanistan and Tadjikistan, 1911–1916."
  197. ↑ Population by Mother Tongue, Population Census – Pakistan Bureau of Statistics, Government of Pakistan
  198. ↑ Hallberg, Daniel. Sociolinguistic Survey of Northern Pakistan. 4. Quaid-i-Azam University & Summer Institute of Linguistics, 1992, p. 36 to 37. ISBN 969-8023-14-3. 
  199. ↑ «د کرښې پرغاړه (په پاکستان کې د مورنیو ژبو حیثیت)». mashaalradio.org. [Consulta: 18 juliol 2016].
  200. ↑ «The decline of Pashto». The Express Tribune, 27-04-2014.
  201. ↑ Carter, Lynn Planning and Development Department, Peshawar, NWFP, 1991, pàg. 82.
  202. ↑ Carter and Raza Planning and Development Department, Peshawar, NWFP, 1990, pàg. 69. «Sources say that this is mainly because the Pushto text books in use in the settled areas of N.W.F.P. are written in the Yusufzai dialect, which is not the dialect in use in the Agency»
  203. ↑ «Education in Pashto language stressed» (en anglès). www.thenews.com.pk. [Consulta: 18 març 2021].
  204. ↑ Report, Dawn. «Govt urged to declare Pashto as medium of instruction in schools» (en anglès). DAWN.COM, 22-02-2021. [Consulta: 18 març 2021].
  205. ↑ Hallberg, Daniel National Institute of Pakistan Studies Quaid-i-Azam University and Summer Institute of Linguisitics, 4, pàg. 36. «A brief interview with the principal of the high school in Madyan, along with a number of his teachers, helps to underscore the importance of Pashto in the school domain within Pashtoon territory. He reported that Pashto is used by teachers to explain things to students all the way up through tenth class. The idea he was conveying was that students do not really have enough ability in Urdu to operate totally in that language. He also expressed the thought that Pashto-speaking students in the area really do not learn Urdu very well in public school and that they are thus somewhat ill prepared to meet the expectation that they will know how to use Urdu and English when they reach the college level. He likened the education system to a wall that has weak bricks at the bottom.»
  206. ↑ Language Policy and Language Conflict in Afghanistan and Its Neighbors: The Changing Politics of Language Choice (en anglès). Brill, 2011-12-09, p. 278. ISBN 978-90-04-21765-2. 
  207. ↑ «AFGHANISTAN vi. Paṧto». G. Morgenstierne. Encyclopaedia Iranica. [Consulta: 10 octubre 2010].
  208. ↑ Carol Benson. Language Issues in Comparative Education: Inclusive Teaching and Learning in Non-Dominant Languages and Cultures. Springer Science & Business Media, 13 June 2013, p. 64. ISBN 978-94-6209-218-1. 
  209. ↑ Ehsan M Entezar. Afghanistan 101: Understanding Afghan Culture. Xlibris Corporation, 2008, p. 89. ISBN 978-1-4257-9302-9. 
  210. ↑ David, Anne Boyle. Descriptive Grammar of Pashto and Its Dialects (en anglès). De Gruyter Mouton, 2014, p. 185. ISBN 978-1-61451-303-2. 
  211. ↑ Pashto, Routledge, ISBN 978-0-203-41233-6, doi:10.4324/9780203412336-14, <http://dx.doi.org/10.4324/9780203412336-14>. Consulta: 17 febrer 2021
  212. ↑ Lewis, M. Paul (ed.), 2009.
  213. ↑ «Waneci, Glottolog: wane1241». glottolog.org. [Consulta: 20 març 2021].
  214. ↑ «Waneci, ISO 639-3 wne» (en anglès). Ethnologue. [Consulta: 20 març 2021].
  215. ↑ Kaye, Alan S. Phonologies of Asia and Africa: (including the Caucasus) (en anglès). Eisenbrauns, 1997-06-30, p. 736. ISBN 978-1-57506-019-4. 
  216. ↑ Siddique, Abubakar. The Pashtun Question: The Unresolved Key to the Future of Pakistan and Afghanistan (en anglès). Hurst, 2014, p. 28. ISBN 978-1-84904-292-5. 
  217. ↑ 217,0 217,1 MacKenzie, D. N. Bulletin of the School of Oriental and African Studies, 22, 1959, pàg. 231–235. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «MacKenzie 1959 231–235» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  218. ↑ MacKenzie, D. N. Bulletin of the School of Oriental and African Studies, University of London, 22, 1/3, 1959, pàg. 231–235. ISSN: 0041-977X. JSTOR: 609426.
  219. ↑ «Pashto».
  220. ↑ «What is Nowruz? The Persian New Year explained». Middle east eye.
  221. ↑ MacKenzie, D. N. Bulletin of the School of Oriental and African Studies, University of London, 22, 1/3, 1959, pàg. 231–235. JSTOR: 609426.
  222. ↑ , July 1, 2002.
  223. ↑ «Q & A on Afghanistan's Loya Jirga Process». Human Rights Watch. [Consulta: 10 octubre 2006].
  224. ↑ Chronology: the reigns of Abdur Rahman Khan and Habibullah, 1881–1919 Arxivat 2007-07-15 a Wayback Machine.
  225. ↑ Nicholas Sims-Williams, Eastern Iranian languages, in Encyclopædia Iranica, Online Edition, 2010.
  226. ↑ Penzl, Herbert. A Grammar of Pashto a Descriptive Study of the Dialect of Kandahar, Afghanistan. Ishi Press International, 2009, p. 210. ISBN 978-0-923891-72-5. 
  227. ↑ «Pashto language, alphabet and pronunciation». Omniglot. [Consulta: 18 gener 2007].
  228. ↑ «Avestan language». A: . 
  229. ↑ Minahan, James. «Pamiri». A: Ethnic Groups of North, East, and Central Asia : An Encyclopedia, 10 February 2014. ISBN 978-1-61069-018-8. OCLC 879947835. 
  230. ↑ Awde, Nicholas and Asmatullah Sarwan. 2002.
  231. ↑ «History of Pushto language». UCLA Language Materials Project. [Consulta: 18 gener 2007].
  232. ↑ Afghan Monarchs: Sher Shah Suri, Amanullah Khan, Habibullah Khan, Amir Kror Suri. London: General Books, 2010, p. 26. ISBN 978-1-156-38425-1. 
  233. ↑ Afghanistan. 20–22. Historical Society of Afghanistan, 1967, p. 47. 
  234. ↑ «Amir Hamza Shinwari Baba». Khyber.org. Arxivat de l'original el 27 September 2006. [Consulta: 18 gener 2007].
  235. ↑ «Classical Dari and Pashto Poets». Afghanistan Online.
  236. ↑ «Rahman Baba: Poet of the Pashtuns». Pashto.org. Arxivat de l'original el 17 April 2007. [Consulta: 18 gener 2007].
  237. ↑ 237,0 237,1 , 22-05-2005. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Pashtun poetess» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  238. ↑ 238,0 238,1 «Link». avtkhyber.tv. AVT Khyber. Arxivat de l'original el 5 January 2008. [Consulta: 15 gener 2008]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Khyber» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  239. ↑ McCollum, Jonathan. "Ghaval." New Grove Dictionary of Musical Instruments. Second Edition. Oxford University Press, 2014. ISBN 9780199743391. 
  240. ↑ Morgan, Roy. The Encyclopedia of World Cricket. Cheltenham: SportsBooks, 2007, p. 15. ISBN 978-1-89980-751-2. 
  241. ↑ «Younis Khan Profile». espn cricinfo.
  242. ↑ «Umar Gul Profile». CricBuzz.
  243. ↑ «Fakhar Zaman, Junaid Khan reveal their Pathan aggression». Business Recorder, 2 December 2017.
  244. ↑ «Pakistan's Fakhar Zaman aims to win World Cup and break into Test team». Sky Sports.
  245. ↑ «Mohammad Rizwan profile». Espn Cricinfo.
  246. ↑ , 11-07-2016.(subscripció necessària)
  247. ↑ , 23-07-2013.
  248. ↑ «Sports and Games of Pashtoons». Khyber.org.
  249. ↑ "Dom Joly: Know your Kokpar from your Kyz-Kuu" Arxivat 2017-08-28 a Wayback Machine., The Independent: Columnists
  250. ↑ Dean, Ruth and Melissa Thomson, Making the Good Earth Better: The Heritage of Kurtz Bros., Inc. pp. 17–18
  251. ↑ «'Mukha' lovers throng Topi contest». Dawn, 26-06-2012.
  252. ↑ Weber, Olivier. Eternal Afghanistan (en anglès). Chêne, 2002. ISBN 978-92-3-103850-1. 
  253. ↑ Grenet, Grenet. Zoroastriansm among the Kushans, 2016. 
  254. ↑ Ende, Werner. Islam in the World Today: A Handbook of Politics, Religion, Culture, and Society (en anglès). Cornell University Press, 15 April 2010, p. 257. ISBN 9780801464898. 
  255. ↑ Arnold, Alison. The Garland Encyclopedia of World Music: South Asia (en anglès). Taylor & Francis, 2000, p. 785. ISBN 9780824049461. 
  256. ↑ Kumar, Ruchi. «The decline of Afghanistan's Hindu and Sikh communities». Al Jazeera, 01-01-2017. [Consulta: 24 març 2018].
  257. ↑ Ramesh Chandra Majumdar. The History and Culture of the Indian People: The Age of Imperial Unity. G. Allen & Unwin, 1951, p. 635. 
  258. ↑ Gnoli, Gherado. The Idea of Iran, an Essay on its Origin. Istituto italiano per il Medio ed Estremo Oriente, 1989, p. 133. 
  259. ↑ Gnoli, Gherado. The Idea of Iran, an essay on its Origin. Istituto italiano per il Medio ed Estremo Oriente, 1989, p. 133. 
  260. ↑ «ARACHOSIA – Encyclopaedia Iranica». iranicaonline.org. [Consulta: 19 febrer 2021].
  261. ↑ Bonasli, Sonel Endagered Turkic Languages II A [Aralık], 2016, pàg. 273–275.
  262. ↑ Oberling, Pierre. «ḴALAJ i. TRIBE – Encyclopaedia Iranica». iranicaonline.org, December 15, 2010. [Consulta: 19 febrer 2021].
  263. ↑ Alram, Michael. «The Countenance of the other (The Coins of the Huns and Western Turks in Central Asia and India) 2012-2013 exhibit: 14. KABULISTAN AND BACTRIA AT THE TIME OF "KHORASAN TEGIN SHAH" Chorasan Tegin Shah». Kunsthistorisches Museum Vienna. Arxivat de l'original el 31 October 2020. [Consulta: July 16, 2017].
  264. ↑ Sasanian Iran in the Context of Late Antiquity: The Bahari Lecture Series at the University of Oxford (en anglès). BRILL, 2021-02-01. ISBN 978-90-04-46066-9. 
  265. ↑ Vogelsang, Willem. The Afghans (en anglès). Wiley, 2001-11-28, p. 188. ISBN 978-0-631-19841-3. 
  266. ↑ Adrych, Philippa. Images of Mithra (en anglès). Oxford University Press, 2017. ISBN 978-0-19-879253-6. 
  267. ↑ Allen, Charles. The Search For Shangri-La: A Journey into Tibetan History (en anglès). Little, Brown Book Group, 2015-11-05. ISBN 978-0-349-14218-0. 
  268. ↑ Allen, Charles. The Search For Shangri-La: A Journey into Tibetan History (en anglès). Little, Brown Book Group, 2015-11-05. ISBN 978-0-349-14218-0. 
  269. ↑ Life of the Amir Dost Mohammed Khan; of Kabul, Volume 1.
  270. ↑ Nile Green. Afghanistan's Islam: From Conversion to the Taliban. Cambridge University Press, 2017, p. 39. ISBN 9780520294134. 
  271. ↑ Ahmad Hasan Dani, B.A. Litvinsky. History of Civilizations of Central Asia: The crossroads of civilizations, A.D. 250 to 750. UNESCO, January 1996, p. 470. ISBN 9789231032110. 
  272. ↑ Syed Jabir Raza Proceedings of the Indian History Congress, pàg. 786.
  273. ↑ «List of Father of Nation of Different Countries». Word Pandit, 28-07-2017.
  274. ↑ «Sunni Militants Claim Deadly Attack at Market in Pakistan». The New York Times, 13 December 2015.
  275. ↑ «The Noble Quran (in 9 VOLUMES), Arabic-English». firstedition.com.my. Muhammad Muhsin Khan. Arxivat de l'original el 28 June 2006. [Consulta: 18 gener 2007].
  276. ↑ «U.S. Embassy in Kabul». flickr.com, 04-06-2011.
  277. ↑ «110605-F-BH761-037». flickr.com. Isafmedia, 07-06-2011.
  278. ↑ «Pashtuns want an image change». .
  279. ↑ Trimbur, John. The call to write. Pearson Longman, 10 August 2004. ISBN 978-0-321-20305-2. 
  280. ↑ 280,0 280,1 «India's Forgotten Links to Afghanistan». thebetterindia, 08-08-2018.
  281. ↑ «Tirah Sikhs glad at getting status of tribal elders». Dawn, 12-07-2015.
  282. ↑ «The Frontier Singhs». Newsline Publications (Pvt.) Ltd., October 2008. «There is a small Sikh community in the largely ungoverned Orakzai tribal region, while a few live in Kurram's regional headquarters of Parachinar. They consider themselves "sons of the soil" – Pashtuns to be more specific – and are identified as such. "We are proud to be Pashtuns," says Sahib Singh. "Pashto is our tongue, our mother tongue – and we are proud of it."»
  283. ↑ 283,0 283,1 «Tribal Law of Pashtunwali and Women's Legislative Authority». law.harvard.edu. Harvard University. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Harvard» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  284. ↑ 284,0 284,1 284,2 «I have a right to». bbc.co.uk. BBC World Service, 16-01-2006. [Consulta: 10 octubre 2006]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Women's Rights» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  285. ↑ «Along Afghanistan's War-torn Frontier». National Geographic, June 1985. [Consulta: 10 octubre 2006].
  286. ↑ «A History of Women in Afghanistan: Lessons Learnt for the Future». Dr. Huma Ahmed-Ghosh. Aletta, Institute for Women's History, May 2003. Arxivat de l'original el 18 May 2011. [Consulta: 2 December 2010].
  287. ↑ «Making Waves: Interview with RAWA». RAWA.org, 16-01-2006. [Consulta: 10 octubre 2006].
  288. ↑ «Malala wins Nobel Peace Prize». The Guardian, 10-10-2014.
  289. ↑ «Laura Bush Meets Afghan Women». , 16-01-2006.
  290. ↑ Grima, Benedicte. Performance of Emotion Among Paxtun Women. University of Texas Press, 1992. ISBN 0-292-72756-9. 
  291. ↑ «Warlords and women in uneasy mix». , 14-11-2005.
  292. ↑ «Pakistan's first women fighter pilots». , 11-05-2005.
  293. ↑ «I have a right to – Muhammad Dawood Azami: Pashto». bbc.co.uk. BBC World Service. [Consulta: 10 octubre 2006].
  294. ↑ «Pakistani women hope for change after Malala Nobel win». National Geographic, 13-10-2014. [Consulta: 13 octubre 2014].
  295. ↑ «The path of Khan». , 02-07-2006.
  296. ↑ Shahid Afridi: the story of my life, <http://www.spincricket.com/2010/10/12/shahid-afridi-speaks/>. Consulta: 27 febrer 2011
  297. ↑ «Biography of Ahmad Shah Durrani», 04-03-2018.
  298. ↑ National Foreign Assessment Center. Chiefs of State and Cabinet members of foreign governments (en anglès). Washington, DC: Central Intelligence Agency, 1991, p. 1. 


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Paixtus&oldid=28068048»