Antimoni: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
→‎Aplicacions: Ampliació amb referències
Línia 32: Línia 32:


== Aplicacions ==
== Aplicacions ==
L'antimoni té una creixent importància en la indústria de [[semiconductors]] en la producció de [[díode]]s, [[detector infraroig|detectors infraroigs]] i dispositius d'[[efecte Hall]].


=== Indústria química ===
Usat com aliant, aquest semimetall incrementa molt la duresa i força mecànica del plom. També s'empra en distints aliatges com [[peltre]], [[metall antifricció]] (aliat amb [[Estany (element)|estany]]), [[metall anglès]] (format per [[zinc]] i antimoni), etc.
El principal ús de l'antimoni, en concret l'[[òxid d'antimoni(III)]] <chem>Sb2O3</chem>, és la producció de [[Retardant de flama|retardants de flama]] usats en pintures, coles, plàstics (per a cobertes d'ordinadors i televisors, entre d'altres) i en el tractament de teixits ignífugs (telons de teatre). Tot i que l'òxid antimoni(III) no és un retardant per si mateix, quan es combina amb halògens (com el brom) en els polímers, la barreja resultant suporta i redueix la propagació de les flames.<ref name=":0">{{Ref-publicació|article=Antimony: a flame fighter|url=http://pubs.er.usgs.gov/publication/fs20153021|data=2015|lloc=Reston, VA|pàgines=2|doi=10.3133/fs20153021|nom=Niki E.|cognom=Wintzer|nom2=David E.|cognom2=Guberman|publicació=USGS Mineral Resources Program}}</ref>


També s'utilitza l'òxid d'antimoni(III) com a [[catalitzador]] en la fabricació de plàstics ([[PET]] per a ampolles d'aigua i d'altres).<ref name=":07">{{Ref-llibre|títol=Elements i recursos minerals: aplicacions i reciclatge|url=http://worldcat.org/oclc/1120317169|isbn=978-84-9880-666-3|cognom=Sanz Balagué|nom=J.|edició=3a|data=2017|editorial=Iniciativa Digital Politècnica|cognom2=Tomasa Guix|nom2=O.}}</ref>
Algunes aplicacions més específiques:
* [[bateria elèctrica|bateries]] i [[acumulador]]s
* tipus d'impremta
* recobriment de cables
* coixinets i rodaments


=== Indústria de bateries ===
Compostos d'antimoni en forma d'òxids, sulfurs, antimoniats i halogenurs d'antimoni s'empren en la fabricació de materials resistents al foc, [[esmalt]]s, [[vidre]]s, [[pintura|pintures]] i [[ceràmica|ceràmiques]]. El triòxid d'antimoni és el més important i es fa servir principalment com [[retardant de flama]] en tèxtils, joguets o cobertes de seients.
[[Fitxer:Diamond Energie car battery.jpg|miniatura|Bateria de cotxe.]]
Els aliatges d’antimoni i [[plom]] (entre l'1 % i el 10 % d'antimoni) proporcionen propietats elèctriques millorades a les bateries. Els [[Elèctrode|elèctrodes]] de bateries recoberts amb aliatges de plom tenen una recàrrega més eficient i es poden drenar plenament en diverses ocasions amb un rendiment sostingut. Molts telèfons mòbils utilitzen bateries que porten antimoni.<ref name=":0" />

=== Indústria electrònica ===
L'antimoni puríssim es fa servir en la fabricació de semiconductors.<ref name=":07" />

=== Indústria metal·lúrgica ===
L'antimoni aliat amb l'estany s'usa en soldadures, i aliat amb el zinc aporta duresa a l'aliatge. La [[munició]] feta amb aliatges de plom d’antimoni (entre l'1 % i el 10 % d'antimoni) és capaç de penetrar diferents armadures.<ref name=":0" />

=== Altres camps ===
La indústria de la ceràmica, dels plàstics i de les gomes industrials consumeixen sals d’antimoni.<ref name=":07" />


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 12:40, 2 març 2023

Antimoni
51Sb
estanyantimonitel·luri
As

Sb

Bi
Aspecte
Gris platejat brillant



Línies espectrals de l'antimoni
Propietats generals
Nom, símbol, nombre Antimoni, Sb, 51
Categoria d'elements Metal·loides
Grup, període, bloc 155, p
Pes atòmic estàndard 121,760(1)
Configuració electrònica [Kr] 4d10 5s2 5p3
2, 8, 18, 18, 5
Configuració electrònica de Antimoni
Propietats físiques
Fase Sòlid
Densitat
(prop de la t. a.)
6,697 g·cm−3
Densitat del
líquid en el p. f.
6,53 g·cm−3
Punt de fusió 903,78 K, 630,63 °C
Punt d'ebullició 1.860 K, 1.587 °C
Entalpia de fusió 19,79 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització 193,43 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar 25,23 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T (K) 807 876 1.011 1.219 1.491 1.858
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació 5, 3, -3
Electronegativitat 2,05 (escala de Pauling)
Energies d'ionització
(més)
1a: 834 kJ·mol−1
2a: 1.594,9 kJ·mol−1
3a: 2.440 kJ·mol−1
Radi atòmic 140 pm
Radi covalent 139±5 pm
Radi de Van der Waals 206 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina Trigonal simple
Antimoni té una estructura cristal·lina trigonal simple
Ordenació magnètica Diamagnètic[1]
Resistivitat elèctrica (20 °C) 417 nΩ·m
Conductivitat tèrmica 24,4 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica (25 °C) 11 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima) (20 °C) 3.420 m·s−1
Mòdul d'elasticitat 55 GPa
Mòdul de cisallament 20 GPa
Mòdul de compressibilitat 42 GPa
Duresa de Mohs 3,0
Duresa de Brinell 294 MPa
Nombre CAS 7440-36-0
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'antimoni
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD
121Sb 57,36% 121Sb és estable amb 70 neutrons
123Sb 42,64% 123Sb és estable amb 72 neutrons
125Sb sin 2,7582 a β 0,767 125Te

L'antimoni és l'element químic de símbol Sb i nombre atòmic 51. Se situa en el grup 15 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol prové del llatí stibium. L'antimoni i molts dels seus compostos són tòxics.

Aquest element semimetàlic té quatre formes al·lotròpiques. La seva forma estable és un metall blanc blavós. L'antimoni negre i el groc són formes no metàl·liques inestables. Principalment s'empra en aliatges metàl·lics i alguns dels seus compostos per a donar resistència contra el foc, en pintures, ceràmiques, esmalts, vulcanització del cautxú i focs d'artifici.

Història

Símbol usat pels alquimistes per l'antimoni

L'antimoni era conegut pels xinesos i babilonis cap al 3000 a. de C. El sulfur d'antimoni va ser emprat com a cosmètic i amb objectius medicinals.

La relació entre el nom actual de l'antimoni i el seu símbol és complexa; el nom copte de la pols cosmètica de sulfur d'antimoni va ser pres pel grec, i d'aquest va passar al llatí, resultant el nom stibium. El químic Jöns Jacob Berzelius va usar una abreviatura d'aquest nom en els seus escrits i es va convertir en el símbol comunament emprat Sb.

L'antimoni és àmpliament tractat per l'alquímia. Hi ha escrits sobre aquest element de Georg Bauer (Georgios Agrícola), i Basilius Valentinus és l'autor d'El carro triomfal de l'antimoni, un tractat sobre l'element.

Abundància i obtenció

Antimoni en estat natural

Les estimacions sobre l'abundància d'antimoni en l'escorça terrestre van des de 0,2 a 0,5 ppm. L'antimoni es troba en la naturalesa en nombrosos minerals, encara que és un element poc abundant. Encara que és possible trobar-lo lliure, normalment està en forma de sulfurs; la principal mena d'antimoni és l'antimonita (també anomenada estibinita), Sb₂S₃.

Per mitjà de la torrada del sulfur d'antimoni s'obté òxid d'antimoni (III), Sb₂O₃, que es pot reduir amb carbó de coc per a l'obtenció d'antimoni.[2]

2Sb₂O₃ + 3C → 4Sb + 3CO₂

També es pot obtindre per reducció directa del sulfur, per exemple amb ferralla de ferro:

Sb₂S₃ + 3Fe → 2Sb + 3fes

Altres minerals d'antimoni són la quermesita (Sb₂S₂O₂), l'estibarseni (AsSb), etc.

Característiques principals

L'antimoni en la seva forma elemental és un sòlid cristal·lí, fusible, trencadís, blanc argentat que presenta una conductivitat elèctrica i tèrmica baixa i s'evapora a baixes temperatures. Aquest element semimetàl·lic s'assembla als metalls en el seu aspecte i propietats físiques, però no es comporta químicament com un metall. També pot ser atacat per àcids oxidants i halogens.

L'antimoni és calcòfil, i està present juntament amb sofre i altres metalls com el plom, el coure i l'argent.

Compostos

Els seus estats d'oxidació més comuns són el 3 i el 5. Es coneixen tots els seus trihalogenurs, SbX₃, i el pentafluorur i pentaclorur, SbX₅. El trifluorur s'empra com fluorant. El pentafluorur junt amb HSO₃F forma un sistema SbF₅-FSO₃H amb propietats de superàcid. Amb aquests halogenurs es poden preparar distints complexos. Es coneix l'hidrur SbH₃, anomenat estibà (antigament anomenat estibina), però és poc estable i es descompon amb molta facilitat. Es coneix el triòxid d'antimoni, Sb₂O₃ i el pentaòxid, Sb₂O₅.

Aplicacions

Indústria química

El principal ús de l'antimoni, en concret l'òxid d'antimoni(III) , és la producció de retardants de flama usats en pintures, coles, plàstics (per a cobertes d'ordinadors i televisors, entre d'altres) i en el tractament de teixits ignífugs (telons de teatre). Tot i que l'òxid antimoni(III) no és un retardant per si mateix, quan es combina amb halògens (com el brom) en els polímers, la barreja resultant suporta i redueix la propagació de les flames.[3]

També s'utilitza l'òxid d'antimoni(III) com a catalitzador en la fabricació de plàstics (PET per a ampolles d'aigua i d'altres).[4]

Indústria de bateries

Bateria de cotxe.

Els aliatges d’antimoni i plom (entre l'1 % i el 10 % d'antimoni) proporcionen propietats elèctriques millorades a les bateries. Els elèctrodes de bateries recoberts amb aliatges de plom tenen una recàrrega més eficient i es poden drenar plenament en diverses ocasions amb un rendiment sostingut. Molts telèfons mòbils utilitzen bateries que porten antimoni.[3]

Indústria electrònica

L'antimoni puríssim es fa servir en la fabricació de semiconductors.[4]

Indústria metal·lúrgica

L'antimoni aliat amb l'estany s'usa en soldadures, i aliat amb el zinc aporta duresa a l'aliatge. La munició feta amb aliatges de plom d’antimoni (entre l'1 % i el 10 % d'antimoni) és capaç de penetrar diferents armadures.[3]

Altres camps

La indústria de la ceràmica, dels plàstics i de les gomes industrials consumeixen sals d’antimoni.[4]

Referències

  1. Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds, a Handbook of Chemistry and Physics, 81a edició, CRC press (en anglès)
  2. Hiorns, Arthur Horseman. Practical metallurgy and assaying: a text-book for the use of teachers, students, and assayers. Macmillan, 1906. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Wintzer, Niki E.; Guberman, David E. «Antimony: a flame fighter». USGS Mineral Resources Program [Reston, VA], 2015, pàg. 2. DOI: 10.3133/fs20153021.
  4. 4,0 4,1 4,2 Sanz Balagué, J.; Tomasa Guix, O. Elements i recursos minerals: aplicacions i reciclatge. 3a. Iniciativa Digital Politècnica, 2017. ISBN 978-84-9880-666-3. 

Vegeu també

Enllaços externs