CaixaBank

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
S'ha proposat que «Criteria CaixaCorp» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2022
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula d'organitzacióCaixaBank
Dades
TipusSocietat anònima
Indústriaservei financer, banca i finances Modifica el valor a Wikidata
EspecialitatBanc (BBCN CABK)
Forma jurídicasocietat anònima Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaMicroBank i Criteria CaixaCorp
Creació2011
Activitat
Produeixservei financer Modifica el valor a Wikidata
Borsa de cotització(OTC CIXPF) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu corporativa 
Seu social
Persona rellevantJosé Ignacio Goirigolzarri (president);
Gonzalo Gortázar (conseller delegat)
Empleats37.304
Filial
Lloc webwww.caixabank.com
Facebook: CaixaBank Twitter: caixabank Instagram: caixabank LinkedIn: caixabank Youtube: UCI4_IQktRxCOK4CO4G7e2xQ Modifica el valor a Wikidata

CaixaBank és un banc que aglutina el negoci financer de «la Caixa», constituït l'1 de juliol del 2011 com a societat anònima amb cotització a la Borsa (BBCN CABK).[2] El seu accionista principal és Criteria Caixa, amb un 30% del capital.[3] El 17 de setembre del 2020, CaixaBank va absorbir Bankia, convertint-se en el primer banc de l'estat espanyol.[4]

Negoci[modifica]

Xarxa[modifica]

El 2012, CaixaBank comptava el 2012 amb una àmplia xarxa de més de 5.397 oficines,[5] prop de 10.068 caixers automàtics, una plantilla de més de 37.304 empleats i més de 15,8 milions de clients. En 2019 va fer un expedient de regulació d'ocupació que va afectar 2.023 persones, quedant una plantilla de 35.736 persones i una xarxa de 4.595 oficines.[6]

Actius[modifica]

El 2017 tenia uns actius de 383.186 milions d'euros i una quota de penetració de clients del 30% en banca de particulars. El volum de negoci arriba als 573.409 milions d'euros, 349.458 milions dels quals corresponen a recursos de clients i 223.951 milions, a crèdits bruts a la clientela, i el seu volum d'actius va baixar fins als 369.906 milions d'euros, sent l'entitat líder a Espanya per quantitat d'actius, per davant del Grupo Santander.[7]

Inversions[modifica]

El negoci de CaixaBank es pot dividir en el sector financer i l'industrial:[8] El negoci financer conté les activitats bancàries (inclou CaixaBank Asset Management, CaixaBank Consumer Finance i GestiCaixa), les assurances de VidaCaixa Grup així com participacions en bancs internacionals i en Telefónica i Repsol.

El negoci de banca i assegurances és el més rendible de l'entitat, amb un benefici de 1.060 milions d'euros en 2019, el Banco Português de Investimento és el segon negoci que más va aportar, amb 323 millones, i las empreses participades, entre les que es troben Telefónica, Segurcaixa Adeslas, Erste Bank i BFA van aportar 313 millones de benefici.[9]

Futur immediat[modifica]

El 24 d'abril de l'any 2023 fou anunciat per Francisco Glòiman, màxim executiu substancialista de CaixaBank, que el conglomerat empresarial planejava invertir el 71% de les seves accions en la compra-venda benèfica de pebrots italians i en pebrots jalapeño. "Encara que sembli una decisió sobtada, i fins i tot escandalosa, estem traçant el camí correcte sobre el qual caminaran gegants.", comenta Glòiman amb satisfacció.

Història[modifica]

La marca CaixaBank[modifica]

Oficina de l'antiga CaixaBank a Lió l'any 2006, ara Boursorama.

La marca CaixaBank va ser utilitzada a la dècada de 1990 i 2000 en quatre filials.

Bancarització de «la Caixa»[modifica]

El 27 de gener del 2011, «la Caixa» va anunciar la reestructuració de la caixa d'estalvis, i el 25 de febrer, «la Caixa», Criteria CaixaCorp i MicroBank aproven els termes de l'operació de reorganització del grup,[14] mitjançant la creació d'un banc (CaixaBank) a partir de la fusió de Criteria i MicroBank.[15]

CaixaBank va començar a cotitzar a la Borsa l'1 de juliol de 2011, en substitució de Criteria CaixaCorp. Part de les participacions de Criteria es van traspassar a CaixaBank i d'altres com Gas Natural Fenosa (35%), Abertis (24,6%), Aigües de Barcelona (24%), BME (5%) Port Aventura (100%) i Mediterrània quedaven sota el paraigües d'un grup no cotitzat per mantenir l'obra social.[16] Els anys 2012 i 2013 va ser reconegut com al millor banc espanyol d'eixos anys per la revista Euromoney.[17] El 2013 va facturar més de 500 milions d'euros.[18] El 2015 va tornar a ser elegit com al millor banc espanyol d'eixe any per la revista Euromoney.[17]

El 26 de març del 2012. els consells de La Caixa i de CaixaBank aprovaren la compra de Banca Cívica per 977 milions, operació amb la qual CaixaBank passà a ser la principal entitat financera d'Espanya.[19] L'absorció de Banca Cívica i la desaparició d'aquesta marca no tindrà en principi com a conseqüència la desaparició de les marques Caja de Burgos, CajaCanarias, Caja Navarra (CAN) i Cajasol.[20] En 2014 va comprar el negoci de Barclays Bank a Espanya,[21]

El mes de febrer del 2015. CaixaBank va llançar una Oferta Pública d'Adquisició (OPA) sobre la totalitat del Banco Português de Investimento,[22] aconseguint el control del 44% de les accions, que es va ampliar al 84,51 en una segona OPA en 2017.[23]

Referèndum de l'1 d'octubre del 2017[modifica]

El 2 d'octubre, l'endemà del Referèndum sobre la independència de Catalunya, diverses empreses estatals — com Renfe, Adif, Ports de l'Estat i RTVE — van treure milers de milions de dipòsits de CaixaBank i del Banc de Sabadell,[24] i el 6 d'octubre el govern espanyol del Partit Popular va aprovar un reial decret llei per facilitar el trasllat exprés de les empreses de Catalunya, i pocs dies després del Referèndum, CaixaBank traslladà la seva seu a València i la fundació bancària «La Caixa» i Criteria, a Palma.[25][26]

Marques[modifica]

Arran de l'absorció de Banca Cívica, va desaparèixer aquesta marca i es van recuperar les de les caixes tradicionals (reconvertides en fundacions de caràcter especial), que actualment són accionistes minoritàries del banc. Les marques utilitzades, a més de «la Caixa», són: Cajasol a Sevilla, Caja de Burgos, Caja Navarra, Caja de Guadalajara i CajaCanarias.[27]

Agrobank és una marca comercial feta per impulsar el negoci financer en el sector agrari. Es va crear el setembre de 2014 amb una base de 330.000 clients. El projecte consisteix en especialització de 400 oficines (50 oficines íntegrament adaptades) i diversos serveis, com per exemple una línia pròpia de finançament que es va començar amb 2.600 milions d'euros específics pel sector. Es preveu crear una línia visual pròpia. CaixaBank gestiona un volum de negoci de 14.338 milions d'euros a l'estat espanyol, el que suposa una quota del 28%.[28]

ImaginBank és la marca per a dispositius mòbils del banc.

Multes[modifica]

El 2018 va haver de pagar una multa de 5 milions d'euros imposada per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) pel pagament d'incentius no permesos en l'àmbit de l'assessorament en inversions durant l'exercici del 2014.[29]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Informació legal sobre CaixaBank, SA». caixabank.es.
  2. ↑ Font Manté, Àlex «CaixaBank naixerà abans de l'estiu i serà el desè banc europeu». Ara, núm. 60, 28-01-2011, pàg. 6-7 [Consulta: 28 gener 2011].
  3. ↑ «Informe Corporatiu Integrat 2017». Caixabank. [Consulta: 16 març 2018].
  4. ↑ «Acord total entre CaixaBank i Bankia per a la seva fusió». Ara.cat, 16-09-2020. [Consulta: 18 setembre 2020].
  5. ↑ Salobral, Núria «CaixaBank absorbe Cívica y se convierte en líder en España» (en castellà). Cinco Días, 24-03-2012.
  6. ↑ Magallon, Eduardo. «Caixabank gana 1.705 millones, un 14% menos por los costes del ERE» (en castellà). La Vanguardia, 31-01-2020. [Consulta: 19 juliol 2020].
  7. ↑ Sampedro, R. «CaixaBank se convierte en la entidad líder por activos en España» (en castellà). Expansion, 03-10-2019. [Consulta: 20 juliol 2020].
  8. ↑ «La nueva estructura de la Caixa» (en castellà). El País, 28-01-2011 [Consulta: 8 març 2019].
  9. ↑ Magallon, Eduardo. «Caixabank gana 1.705 millones, un 14% menos por los costes del ERE». La Vanguardia, 31-01-2020. [Consulta: 26 juliol 2020].
  10. ↑ «'La Caixa' unifica activitat a Andorra amb la venda de CaixaBank a Crèdit Andorrà per 356 milions». VilaWeb, 21-07-2007. [Consulta: 28 gener 2011].
  11. ↑ Baratech, Feliciano «Caja banquera» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 23-02-1992, pàg. 83 [Consulta: 28 gener 2011].
  12. ↑ «Registro oficial de entidades» (en castellà). Banc d'Espanya. Arxivat de l'original el 2011-08-15. [Consulta: 28 gener 2011].
  13. ↑ «Boursorama compra CaixaBank a La Caixa por 109 millones de euros y el 20% de su accionariado» (en castellà). El País, 20-02-2006.
  14. ↑ «La Caixa aprueba este jueves los términos definitivos de su bancarización» (en castellà). La Vanguardia, 24-02-2011 [Consulta: 15 març 2011].
  15. ↑ Dale, Javier «Los consejos de La Caixa, Criteria y Microbank aprueban la creación de CaixaBank» (en castellà). La Vanguardia, 27-01-2011 [Consulta: 15 març 2011].
  16. ↑ «La Caixa tindrà el 81% de CaixaBank, el nou banc en què es convertirà Criteria». Lamalla.cat, 27-01-2011. Arxivat de l'original el 2011-08-07. [Consulta: 28 gener 2011].
  17. ↑ 17,0 17,1 «Caixabank elegido, el mejor banco en España 2017 por 'Euromoney'». Plaza, 34, 2017, pàg. 47. ISSN: 2386-7868.
  18. ↑ Font, Marc. «Els ‘lobbies' econòmics que han frenat la consulta del 9-N». Crític, 21-10-2014. [Consulta: 30 novembre 2014].
  19. ↑ Grau, Olga «CaixaBank compra Banca Cívica per 977 milions». El Periodico, 26 març del 2012.
  20. ↑ Martín, Alejandro «Antonio Pulido entrará en el consejo de administración de Caixabank» (en castella). Diaro de Sevilla, 27-03-2012.
  21. ↑ «Caixabank compra el negocio de Barclays en España por 800 millones de euros» (en castellà). Expansion, 01-09-2014. [Consulta: 26 juliol 2020].
  22. ↑ «CaixaBank llança una opa sobre el quart banc portuguès». Diari Ara, 17-02-2015. [Consulta: 17 febrer 2015].
  23. ↑ Jimenez Botias, Max. «CaixaBank controlará el 84,51% del portugués BPI» (en castellà). El Periódico, 08-02-2017. [Consulta: 26 juliol 2020].
  24. ↑ Serra, Carlota «El relat apocalíptic de la fuga de seus s'ensorra un any després». El Nacional, 06-10-2017.
  25. ↑ Torres, Fernando; et alii «Banco Sabadell y CaixaBank dejarán su sede en Cataluña si se independiza» (en castellà). El Economista, 05-10-2017.
  26. ↑ de Barron, Íñigo. «El consell de CaixaBank decideix traslladar la seu a València» (en castellà). El Pais, 06-10-2017. [Consulta: 20 juliol 2020].
  27. ↑ Perona Esteso, Ana «La Caixa suprime la marca Cívica en la integración de su red de oficinas» (en castellà). CincoDías, 24-07-2012 [Consulta: 27 novembre 2012].
  28. ↑ «CaixaBank es reforça en el sector agrari amb AgroBank». El Punt Avui, 10-09-2014 [Consulta: 10 setembre 2014].
  29. ↑ agències «La CNMV multa per una "infracció molt greu" CaixaBank amb 5 milions». El Punt Avui, 28-03-2019.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=CaixaBank&oldid=31786420»