Palau del Lloctinent
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Palau  | ||||
| Part de | conjunt especial del sector de la muralla romana | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | arquitectura del Renaixement | ||||
| Ubicació geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | ||||
| Lloc | Pl, Rei, 1-6 / Bda. Santa Clara, 1-3, Comtes de Barcelona, 2-4 / Pl. Sant Iu, 2 | ||||
| |||||
| Format per | Mirador del rei Martí | ||||
| Bé cultural d'interès nacional | |||||
| Id. IPAC | 27 | ||||
| Id. Barcelona | 436 | ||||
| Activitat | |||||
| Ocupant | Arxiu de la Corona d'Aragó (segle XIX–1993) | ||||
.jpg?lang=ca)
El Palau del Lloctinent és un edifici situat a la plaça del Rei de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.[1][2] Fins al 1993 fou la seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.[3]
Història
[modifica]Les corts de Montsó de 1547, presidides per Carles V, obligaren la Generalitat a la construcció d'un annex o «Quarto Nou» del Palau Reial Major a l'espai de les antigues escrivanies per a ubicar-hi la residència dels lloctinents de Catalunya. Les obres començaren el 1549 i foren dirigides pel mestre de cases i fuster Antoni Carbonell. El nou edifici fou acabat el 1557, però els lloctinents no el trobaren prou digne per al seu càrrec i preferiren allotjar-se en altres indrets.[4][1][5]
El 1718, les monges del convent de Santa Clara, malmès pel setge de 1713-1714 i arrasat durant la postguerra per a construir-hi la Ciutadella, van obtenir la cessió d'una part del Palau Reial Major.[6] Durant la bullanga de 1835 es veieren obligades a abandonar-lo per ordre del capità general i es van refugiar en una casa del carrer de la Riera de Sant Joan.[6] Hi van tornar el 1855, però no se'ls va reintegrar el palau dels virreis i el mirador del rei Martí, ja que havia d'allotjar l'Arxiu de la Corona d'Aragó.[7]
Descripció
[modifica]Fet amb pedra de Montjuïc, té unes façanes d'una gran sobrietat i de composició simètrica, on predomina el gòtic tardà propi de l'arquitectura catalana del segle xvi.[1][2] Les portes són adovellades i sense motllures, i els balcons tenen la creu de Sant Jordi (escut de la Generalitat) a la llinda. El coronament té una cornisa amb dentelles sobre gàrgoles esculpides, i als angles hi ha torrelles en voladís.[2]
L'interior s'organitza entorn d'un pati que presenta elements més pròpiament renaixentistes: a la planta baixa, quatre arcs escarsers que arrenquen de pilars cantoners; a la planta noble, una galeria d'ordre toscà amb arcs de mig punt, coberta amb volta d'aresta fetes amb el sistema tradicional del maó de pla; i cloent-los a manera d'ampit i resseguint el terrat que els corona hi ha sengles balustrades.[1][2] Al costat del pati, hi ha l'escala d'honor, coberta amb un sostre enteixinat de fusta tallada, que té una galeria circumdant de columnes tornejades i una volta esquifada.[2] A la mateixa escala hi ha una porta amb relleus de Josep Maria Subirachs (1975).[5]
El 1982 es va recuperar una loggia del segle xv amb dues columnes de capitell corinti, que havia estat cegada en la construcció de l'edifici renaixentista, i el 2006 es va situar al pati interior un pou amb la creu de Sant Jordi que va ser descobert en les obres de rehabilitació.[5]
El palau té annexa una torre, anomenada «mirador del rei Martí» (1555), de planta rectangular i cinc pisos amb galeries d'arcs rebaixats. Originalment, tenia una teulada a quatre vessants.[2]
Galeria
[modifica]
Escala amb la porta de Subirachs al fons
Porta de Subirachs
Sostre enteixinat
.jpg)
._Palau_del_lloctinent_(Viceroy’s_Palace),_headquearters_of_the_Archive_of_the_Crown_of_Aragon._Wooden_ceiling_above_the_main_staircase._1549-1557._Antoni_Carbonell,_architect._(31215798972).jpg)
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «PALAU DEL LLOCTINENT I MIRADOR DEL REI MARTÍ. DEPENDÈNCIES DEL MUSEU MARÉS». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- 1 2 3 4 5 6 «PALAU REIAL MAJOR I PALAU DEL LLOCTINENT - MUSEU FREDERIC MARÈS». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Arxiu de la Corona d'Aragó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Duran i Sanpere, 1973, p. 272, 274-275.
- 1 2 3 «Palau de Lloctinent». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- 1 2 Adroer i Assis, 1982, p. 50.
- ↑ Adroer i Assis, 1982, p. 50-51.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Adroer i Tasis, Anna Maria «El Palau Major de Barcelona i el convent de Santa Clara». Medievalia, núm. 3, 1982, pàg. 45-52.
- Pujades i Bataller, Ramon J. Pedra i poder: El Palau Major de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 2023. ISBN 978-84-9156-483-6.
Enllaços externs
[modifica]
- «Mirador del rei Martí». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.