Vés al contingut

Al·lergogen: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
Línia 249: Línia 249:


=== Insectes ===
=== Insectes ===
Les [[Al·lèrgia|al·lèrgies]] davant de picades d'[[insectes]] es donen a causa d'[[insectes]] pertanyents l'ordre ''[[Himenòpters|Hymenoptera]]'' (sobretot [[Vespa|vespes]], [[Abella de la mel|abelles]] i [[formigues]]). El verí secretat davant aquestes picades és el que genera una [[resposta inmunològica]] a causa de l'alta quantitat de [[Proteïnas al·lergòniques|proteïnes al·lergòniques]] ([[Enzim|enzims]] sobretot) contingudes en el mateix. Les reaccions front els verins poden variar entre només coïssor fins reaccions sistèmiques (a nivell [[cutani]], [[Cor|vascular]] i/o [[respiratori]]). La incidència de les distintes respostes en nens i adults [[Al·lèrgia|al·lèrgics]] difereix, en els primers en un 60% i en els segons en un 15% d'aparició de símptomes [[Pell|cutanis]]. Així mateix, la [[Hipotensió arterial|hipotensió]] (i fins i tot pèrdues de coneixement) apareix amb un 60% de incidència en adults i gaire bé mai en nens. Curiosament, al contrari que en l'[[anafilaxi]] alimentaria, si l'inici és de la reacció de la picada és lent, és més difícil que sigui una amenaça per la salut. El tractament es basa en el mateix que en qualsevol altre [[anafilaxi]], injecció d'[[Adrenalina|epinefrina]] [[Intramuscular|intramuscularment]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Golden|nom=David B.K.|article=INSECT STING ANAPHYLAXIS|publicació=Immunology and allergy clinics of North America|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1961691/|volum=27|exemplar=2|data=2007-5|pàgines=261–vii|doi=10.1016/j.iac.2007.03.008|issn=0889-8561|pmc=PMC1961691|pmid=17493502}}</ref>
Les [[Al·lèrgia|al·lèrgies]] davant de picades d'[[insectes]] es donen a causa d'[[insectes]] pertanyents l'ordre ''[[Himenòpters|Hymenoptera]]'' (sobretot [[Vespa|vespes]], [[Abella de la mel|abelles]] i [[formigues]]). Els tres principals al·lergogens en aquest ordre son el Antigen 5, la fosfolipasa A i la hialorunidasa. La quantitat de verí que és expulsada davant de una picada varia entre especies i inclús en individus de la mateixa especie: las picadas de abella expulsan una media de 50''μ''g fins a 140''μ''g de verí proteic; no obstant, les glàndules de verí poden contindre més de 300''μ''g de verí<ref>{{Ref-publicació|cognom=Bilo|nom=B. M.|cognom2=Rueff|nom2=F.|cognom3=Mosbech|nom3=H.|cognom4=Bonifazi|nom4=F.|cognom5=Oude-Elberink|nom5=J. N. G.|article=Diagnosis of Hymenoptera venom allergy|publicació=Allergy|llengua=en|url=https://doi.org/10.1111/j.1398-9995.2005.00963.x|volum=60|exemplar=11|data=2005-11|pàgines=1339–1349|doi=10.1111/j.1398-9995.2005.00963.x|issn=0105-4538}}</ref>. El verí secretat davant aquestes picades és el que genera una [[resposta inmunològica]] a causa de l'alta quantitat de [[Proteïnas al·lergòniques|proteïnes al·lergòniques]] ([[Enzim|enzims]] sobretot) contingudes en el mateix. Les reaccions front els verins poden variar entre només coïssor fins reaccions sistèmiques (a nivell [[cutani]], [[Cor|vascular]] i/o [[respiratori]]). La incidència de les distintes respostes en nens i adults [[Al·lèrgia|al·lèrgics]] difereix, en els primers en un 60% i en els segons en un 15% d'aparició de símptomes [[Pell|cutanis]]. Així mateix, la [[Hipotensió arterial|hipotensió]] (i fins i tot pèrdues de coneixement) apareix amb un 60% de incidència en adults i gaire bé mai en nens. Curiosament, al contrari que en l'[[anafilaxi]] alimentaria, si l'inici és de la reacció de la picada és lent, és més difícil que sigui una amenaça per la salut. El tractament es basa en el mateix que en qualsevol altre [[anafilaxi]], injecció d'[[Adrenalina|epinefrina]] [[Intramuscular|intramuscularment]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Golden|nom=David B.K.|article=INSECT STING ANAPHYLAXIS|publicació=Immunology and allergy clinics of North America|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1961691/|volum=27|exemplar=2|data=2007-5|pàgines=261–vii|doi=10.1016/j.iac.2007.03.008|issn=0889-8561|pmc=PMC1961691|pmid=17493502}}</ref> A continuació es mostren els principals al·lergogens dels principals insectes involucrats en les al·lergies:
{| class="wikitable"
|+
!Nomenclatura
!Tipus
!Ubicació
!Funció
|-
|'''Dol a 5''' (''Dolichovespula arenaria)''
'''Dol m 5''' (''Dolichovespula maculata'')

'''Vesp c 5''' (''Vespa crabro)''

'''Pac c 3''' ( ''Pachycondyla chinensis'')<ref>{{Ref-web|url=http://allergen.org/search.php?allergenname=&allergensource=hornet&TaxSource=&TaxOrder=&foodallerg=all&bioname=|títol=Allergen Search Results|consulta=2018-11-28|cognom=#|llengua=en}}</ref>
|'''Antigen 5'''
|Glàndula de verí
|No es sap<ref>{{Ref-publicació|cognom=KING|nom=T|cognom2=LU|nom2=G|article=Hornet venom allergen antigen 5, Dol m 5: Its T-cell epitopes in mice and its antigenic cross-reactivity with a mammalian testis protein|publicació=Journal of Allergy and Clinical Immunology|url=https://doi.org/10.1016/S0091-6749(97)70025-3|volum=99|exemplar=5|data=1997-05|pàgines=630–639|doi=10.1016/s0091-6749(97)70025-3|issn=0091-6749}}</ref>
|-
|'''Dol m 1''' (''Dolichovespula maculata)''
'''Vesp c 1''' (''Vespa crabro)''

'''Api m 1''' (''Apis mellifera)''
|'''Fosfolipasa A'''
(varia el nom segons la especie)
|Glàndula de verí i salival
|Hidrolisi de la fosfatidilcolina<ref>{{Ref-web|url=https://www.uniprot.org/uniprot/P53357|títol=Phospholipase A1 2 - Dolichovespula maculata (Bald-faced hornet)|consulta=2018-11-28|llengua=en}}</ref>
|-
|'''Dol m 2''' (''Dolichovespula maculata)''
'''Api m 2''' (''Apis mellifera'')
|'''Hialorunidasa'''
|Glàndula de verí
|Hidrolizta àcids hialuronics de alt pes molecular en oligosacàrids petits per així permetre la entrada al espai intersticial del components del verí.<ref>{{Ref-web|url=https://www.uniprot.org/uniprot/P49371|títol=Hyaluronidase - Dolichovespula maculata (Bald-faced hornet)|consulta=2018-11-28|llengua=en}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Lima|nom=P. R. de|cognom2=Brochetto-Braga|nom2=M. R.|article=Hymenoptera venom review focusing on Apis mellifera|publicació=Journal of Venomous Animals and Toxins including Tropical Diseases|url=http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_abstract&pid=S1678-91992003000200002&lng=en&nrm=iso&tlng=en|volum=9|exemplar=2|data=00/2003|pàgines=149–162|doi=10.1590/S1678-91992003000200002|issn=1678-9199}}</ref>
|-
|'''Api m 4''' (''Apis mellifera'')
|'''Melitina'''
|Glàndula de verí
|Es el péptid causant del dolor de la picada, la seva funció es permeabilitzar les membranes en les que actua.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Lima|nom=P. R. de|cognom2=Brochetto-Braga|nom2=M. R.|article=Hymenoptera venom review focusing on Apis mellifera|publicació=Journal of Venomous Animals and Toxins including Tropical Diseases|url=http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_abstract&pid=S1678-91992003000200002&lng=en&nrm=iso&tlng=en|volum=9|exemplar=2|data=00/2003|pàgines=149–162|doi=10.1590/S1678-91992003000200002|issn=1678-9199}}</ref>
|-
|'''Sol gem 2''' (''Solenopsis invicta)''
| -
|Glàndula de verí
|Escampar els solepnosins (uns alcaloids de aquest ordre) per les cél·lules i teixits propers al lloc de la picada.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Sukprasert|nom=S.|cognom2=Uawonggul|nom2=N.|cognom3=Jamjanya|nom3=T.|cognom4=Thammasirirak|nom4=S.|cognom5=Daduang|nom5=J.|article=Characterization of the allergen Sol gem 2 from the fire ant venom, Solenopsis geminata|publicació=Journal of Venomous Animals and Toxins including Tropical Diseases|url=http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_abstract&pid=S1678-91992012000300010&lng=en&nrm=iso&tlng=en|volum=18|exemplar=3|data=00/2012|pàgines=325–334|doi=10.1590/S1678-91992012000300010|issn=1678-9199}}</ref>
|}


=== Làtex ===
=== Làtex ===

Revisió del 18:43, 28 nov 2018

Un al·lergogen[1] és una substància química que pot provocar una reacció al·lèrgica en algunes persones, ja que són reconegudes pel sistema immunitari com "estranyes" o "perilloses", però que, en la majoria de les persones, són innòcues. L'individu al·lèrgic està predisposat genèticament a desenvolupar una resposta exagerada després del contacte amb l'al·lergogen.

Afectació

Un no es fa al·lèrgic si no ha tingut almenys dos contactes amb l'al·lergogen. El primer contacte no comporta cap reacció visible: les cèl·lules responsables de l'al·lèrgia es fan hipersensibles a una substància inofensiva de manera normal. Després, des del segon contacte, l'al·lergogen arrossegarà, implicant-se amb les cèl·lules esmentades, la cascada de reaccions tenint èxit a una manifestació al·lèrgica (de la simple rinitis al·lèrgica al xoc anafilàctic, passant per la crisi d'asma).

Els al·lergogens, quan penetren a l'organisme, es vinculen sovint a una proteïna portadora. Allà, trobaran una cèl·lula immunitària i reaccionaran amb ella: en l'individu al·lèrgic a aquest al·lergogen, les cèl·lules responsables de l'al·lèrgia (mastòcits en particular) reaccionaran a aquest contacte (aquesta etapa no es produeix en els individus sans) i alliberaran molècules químiques responsables dels símptomes al·lèrgics com: histamina, serotonina, PAF, leucotriè, prostaglandina, etc.

Nomenclatura

Fonts al·lergogèniques

Molts tipus diferents d'al·lergogens poden provocar una reacció al·lèrgica, la qual requereix atenció clínica per part d'un metge o un altre professional sanitari.[2] Las principals fonts d’aquests estan llistats a continuació, en les quals s'inclouen també els seus principals al·lergogens:

Animals

El pèl dels animals no és precisament la causa de la reacció al·lèrgica, sinó les traces de caspa i restes epitelials, saliva o fins i tot orina. En alguns casos, s’ha aconseguit identificar determinades proteïnes, causants de la reacció immunològica:[3][4]

Nomenclatura Tipus Ubicació Funció
Fel d I (gats) Uteroglobina Majorment present en saliva i pell dels gats.[5][6] Funció en animals actualment desconeguda
Can f I (Gossos) Lipocalina Majorment present en restes epitelials i capil·lars dels gossos[7]

Precisament per això, aquests tipus d'al·lergogens poden ser trobats a qualsevol superfície (parets, mobles, sòl...) i poden ser traslladats de maneres molt diverses (aire, aigua, per fomites...), i per tant la reacció al·lèrgica es pot desencadenar en un ambient on no necessàriament es trobin animals. A més, aquests d'igual manera poden traslladar altres tipus d’al·lergogens al seu cos, com carregar pol·len captat de l'ambient al pèl.[3]

Els símptomes habituals d’aquest tipus d’al·lèrgia són semblants a qualsevol altra al·lèrgia nasal: tos, sibilància,  congestió, vermellor i picor d’ulls i nas... Algunes persones manifesten reaccions epitelials, des de vermellor fins a urticàries manifestades en cara o pit. L’associació d’aquesta al·lèrgia amb altres problemes respiratoris com l’asma, pot desenvolupar símptomes més perillosos.[4][8]

El tractament contra les reaccions adverses es basa en antihistamínics, descongestionants, o de manera menys efectiva, tractaments d’immunoteràpia sensibilitzant, que permet disminuir els símptomes a través de l’administració de petites dosis del antigen.[4]

En el cas de tenir animals domèstics a casa, es recomana seguir aquests consells: [4][8]

  • Molt bona neteja i acomodar la casa per a què sigui fàcil netejar-la
  • Deixar àrees lliures del pas de l’animal: establir “zones segures” com l’habitació.
  • Encarregar algú les tasques que implica més contacte amb l’animal: banyar-lo.

Ous

En aquesta imatge es pot observar un ou fregit, en el qual es diferencien clarament les seves dues parts: la clara (on es troben els seus al·lergogens) i el rovell.[9]

L'ou és una de las fonts d’al·lergògens més importants en l'alimentació infantil, i l'al·lèrgia que genera pot afectar en gran mesura a la qualitat de vida.[10] De la mateixa manera que la resta d'al·lèrgies alimentàries, els símptomes d'al·lèrgia a l'ou generalment ocorren d'uns pocs minuts a unes poques hores després de menjar ous o aliments que contenen ous. Els signes i símptomes varien de lleus a severs i poden incloure erupcions a la pell, urticària, congestió nasal i vòmits o altres problemes digestius. En rares ocasions, l'al·lèrgia a l'ou pot causar anafilaxi.[11]Així i tot, en casos de reaccions severes, és indispensable l'ús d'auto-injectors d'epinefrina.[12]Els seus principals al·lergògens son:

Nomenclatura Tipus Ubicació Funció
Gal d 1[13] Ovomucoide Es troba a la clara d'ou [14] És la proteïna que més freqüentment produeix l'al·lèrgia d'ous [14] i és un inhibidor de la serina proteasa y de la tripsina.[15]
Gal d 2[13] Ovalbumina Aquesta proteïna també es troba en grans quantitats en la clara d'ou [16] La seva funció és desconeguda però es creu que pot usar-se com proteïna d'emmagatzematge.[17]
Gal d 3[13] Ovotransferrina / conalbúmina De la mateixa manera que Gal d 1 i Gal d 2, també es troba a la clara d'ou [18] Aquestas son proteïnes de transport d'unió al ferro i són responsables del transport de d'aquest des dels llocs d'absorció i la degradació dels grupos hemo fins als d'emmagatzematge i utilització.[19]
Gal d 4[13] Lisozima C La lisozima C està present en alt percentatge en la clara d'ou [20] és un enzim que compleix una acció bactericida,[20] protegint a l'ou de bacteris com Micrococcus luteus, la més habitual.[21]

Intolerància a la lactosa

La intolerància a la lactosa és un cas especial. El seu origen no té implicacions immunològiques, és a dir, no és una al·lèrgia, sinó que es basa en la disfuncionalitat o falta de l’enzim Lactasa, essent aquest individu, incapaç de degradar la lactosa en els seus subproductes menors, la galactosa i la glucosa.[22]

Aquest fet, provoca que aquesta lactosa provinent dels aliments, no sigui degradada per l’individu als trams primaris de l'intestí prim (específicament al duodè), sinó que la tasca d’hidròlisi sigui realitzada pels bacteris que colonitzen els trams posteriors (concretament al colon).[23][24]

Les fermentacions làctiques realitzades per aquests bacteris són les que provoquen els símptomes característics d’aquesta afectació, observables 2-3h després d’haver consumit productes amb aquest component. Tant els gasos com l’aigua alliberada en aquestes reaccions, són la causa de les flatulències, diarrea, nàusees, vòmits.. Per tant, la severitat dels símptomes vindrà donada també per la quantitat de lactosa que és ingerida.[22][25]

La lactasa es troba codificada al gen LCT, on la seva expressió es veu afectada per un gen control, MCM6, que de manera natural, “apagava” l’expressió de LCT un cop s’acabava el període de lactància. Tanmateix, amb el temps, els éssers humans han desenvolupat una mutació, que els hi permet mantenir la funcionalitat del gen, i poder consumir productes làctics fins i tot en l’adultesa. Cal esmentar, que per factors epigenètics (com la metilació de bases de DNA en aquests gens) pot contribuir a la pèrdua de la producció de lactasa durant el creixement.[26][24]

Trobem diversos tipus de causes per la intolerància a lactosa: [23][24]

  • Hipolactàsia primària: Només afecta adults, i es caracteritza per la pèrdua de l’al·lel persistent per la lactasa, per tant cada cop s’expressa menys enzim durant a mesura que l’individu madura. La freqüència de persistència d’aquest al·lel varia segons la regió geogràfica, sent Europa, una de les zones amb més prevalença.
  • Hipolactàsia  secundària: és causada per afeccions en l'intestí prim. Pot afectar a nens i adults, i pot estar relacionada a altres malalties com gastroenteritis, celiaquia, o Crohn
  • Alactàsia congènita: un enzim autosomal recessiu (per tant molt estrany de tenir) impedeix l'expressió i per tant una completa falta de lactasa des del naixement. Gràcies a les llets de soia, i complements nutricionals sense lactosa, la taxa de mort per aquesta malaltia ha disminuït considerablement en els últims anys.

Per últim, la manera més fàcil per reconèixer aquesta disfuncionalitat és realitzar un test sanguini, en el que es farà ingerir una quantitat de lactosa en dejuni. Si l’individu manté l’expressió de lactasa, en unes hores es visualitzarà l’augment del nivell de glucosa com a conseqüència de la hidròlisi de la lactosa. Tanmateix existeixen altres mètodes com un test HBT, biòpsies intestinals, o test genètics. En el cas de que una persona tingui aquesta deficiència, es recomana evitar el consum de làctics i afavorir el consum dels seus substitutius (llet de soia...).[22][25]

Llet

En aquest cas, sí que es tracta d'una reacció immunitària contra la pròpia llet. No té especificitat sobre l’origen (tot i que majorment es considera la de vaca, perquè es la que més consumim), sinó que ve donat per la reacció al·lèrgica contra les proteïnes que conté.[27] Principalment en destaquem la repercussió de dues:

Nomenclatura Tipus Ubicació Funció
Bos d 8 (Vaca)[28] Caseïna Part sòlida del quall de la llet[29] Transport del fosfat de calci en la llet[29]
- Proteïnes de sèrum làctic Part líquida del quall de la llet[30] Inhibidor de proteases[30]

Es pot desenvolupar al·lèrgia tant de manera conjunta com independent a cadascuna d’aquestes proteïnes. Cal tenir en compte, que aquests elements poden ser presents en més articles consumibles a part de la llet, per tant s’ha de procurar mirar la informació nutricional si escau.

Els símptomes que mostra aquesta malaltia poden diferir molt de persona a persona. De igual manera, poden diferir en el temps, tenint símptomes als pocs minuts de consumir l’aliment (tos, sibilància, inflamació de la llengua, limitacions respiratòries i vòmits), o a les hores (diarrea, còlics, dolors abdominals...). El símptoma o conseqüència més perillosa, es que es desenvolupi, a causa de la cascada immunològica, una reacció anafilàctica, en la que es pugui bloquejar les vies respiratòries i produir una inflamació general i un xoc. En aquests casos, caldrà tractar amb epinefrina, a més d’una visita a urgències.[31]

Una manera de detectar prèviament aquesta al·lèrgia, es poden realitzar tests epitelials i sanguinis, per tal de presenciar inflamació o presència d’IgE (resposta al·lèrgica) com a conseqüència de l’exposició a aquests al·lergogens. Al igual que amb la intolerància, però d’una manera més estricte, cal optar per substitutius làctics, com la llet de soia.[32]

Cacauet

Part que es menja del cacauet, en la qual es troben la majoria dels seus al·lergogens.[33]

En l'al·lèrgia al cacauet s'observa una major freqüència de reaccions greus i mortals que en les altres al·lèrgies alimentàries. Aquesta representa un problema de salut a llarg termini que sovint comença en la primera infància, i que moltes vegades causa (cada vegada de forma més freqüent) reaccions anafilàctiquea fatals.[34] Normalment s'associen els cacauets amb als fruits secs, però realment aquests no pertanyen a la mateixa família; els cacauets pertanyen a la família dels llegums, com les mongetes, els pèsols, les llenties o la soja, els quals creixen sota la terra.[35] Els principals al·lergogens són:

Nomenclatura Tipus Ubicació Funció
Ara h 1[36] Vicilina. Globulina 7S [37] Ubicat a la fracció proteica del cotiledó de cacauet [38] Són proteïnes d'emmagatzematge de nutrients [39][40]
Ara h 2[36]

Ara h 6[36]

Ara h 7[36]

Conglutina. Albúmina 2S[41] Ubicat a la fracció proteica del cotiledó de cacauet [33] La seva funció és inhibir dèbilment la tripsina [42]
Ara h 3[36]

Ara h 4[36]

Globulina 11S Aquesta proteïna es troba en les llavors[43] Són proteïnes d'emmagatzematge de nutrients [39][40]
Ara h 5[36] Profilina Citoesquelet de les cèl·lules[44] És una proteïna del citoesquelet que s'uneix a l'actina i afecta l'estructura d’aquest. A altes concentracions, la profilina evita la polimerització de l'actina, mentre que la millora a baixes concentracions [45]
Ara h 8[36] PR-10. Familia de la proteína Bet v 1 - Proteína de resposta de defensa a estímuls biòtics [46]
Ara h 9[36]

Ara h 17[36]

Proteïnes de transferència de lípids no específiques tipus 1 Membrana cel·lular[47] Les proteïnes de transferència de lípids no específiques juguen un paper important en la deposició de cera a les parets cel·lulars de les cèl·lules epidèrmiques i en alguns teixits secretors [48]
Ara h 10[36]

Ara h 11[36]

Ara h 14[36]

Ara h 15[36]

Oleosinas Citosol i membrana cel·lular[49] Les oleosines són proteïnes estructurals que es troben en vesícules greixoses (cossos lipídics) de les cèl·lules vegetals, especialment en plantes amb elevada quantitat d'olis (aquests abunden en els cacauets)[50]
Ara h 12[36]

Ara h 13[36]

Defensines Matriu lipòfila de les cèl·lules[51] Les defensines vegetals són pèptids petits rics en cisteïna i altament estables, els quals constitueixen una part del sistema immunitari innat principalment dirigit contra patògens fúngics [52]
Ara h 16[36] Proteïnes de transferència de lípids no específiques tipus 2 Membrana cel·lular[47] Les proteïnes de transferència de lípids no específiques juguen un paper important en la deposició de cera a les parets cel·lulars de les cèl·lules epidèrmiques i en alguns teixits secretors [48]

Fruits secs

L'al·lèrgia als fruits secs (avellanes, nous tradicionals, nous de Brasil o pecáns), com ja s'ha esmentat anteriorment, és comunament confosa amb l'al·lèrgia als cacauets. La principal diferència és el lloc de la planta on neix el fruit, i és que els fruits secs es troben en les branques dels arbres; A més, una altra diferència important és que els fruits secs sempre tenen una closca dura que las protegeix [35], mentre que els cacauets o altres llegums no [53]. És important destacar que les reaccions al·lèrgiques als fruits secs (així com als cacauets) amb freqüència tenen una aparició en els primers anys de vida, generalment persisteixen, i provoquen reaccions al·lèrgiques greus i potencialment fatals [54]. Això sol ser degut a reaccions creuades per anticossos Ig-E de la al·lèrgia al pol·len, ja que es veu que hi ha una relació important entre aquesta i les al·lèrgies als fruits secs i els cacauets (que tenen proteïnes/al·lergogens molt semblants entre si)[55]. Els primers símptomes en ingerir al·lergogens del fruits secs són a nivell de mucoses (boca i bronquis), les quals pateixen una inflamació, que pot comportar una dificultat severa per respirar. En cas que aquesta reacció sigui lleu, un antihistamínic és suficient per pal·liar els efectes, però en cas que la reacció no sigui lleu, pot també generar urticària i / o vòmits, per al que és estrictament necessari utilitzar un auto-injectable d'epinefrina (en cas contrari la reacció alergica pot ser fatal a causa d'un xoc anafilaptic)[56].

Els al·lergogens de fruits secs que generen més comunament reaccions al·lèrgiques provenen de les avellanes, les nous, els anacards i les ametlles, encara que també, però amb menor freqüència, de les castanyes, les nous del Brasil, les nous de pi, les nous de macadàmia, els pistatxos, les nous Nangai i les glans[57].

Nomenclatura Tipus Ubicació Funció
Cor a 1 (Avellana)[58] Bet v1 homòleg - Proteína de resposta de defensa a estímuls biòtics [46]
Cor a 2 (Avellana)[59] Profilina Citoesquelet de les cèl·lules[44] És una proteïna del citoesquelet que s'uneix a l'actina i afecta l'estructura d’aquest. A altes concentracions, la profilina evita la polimerització de l'actina, mentre que la millora a baixes concentracions [45]
Cor a 8 (Avellana)[60]

Jug r 3 (Noguera anglesa)[60]

Proteïna de transferència de lípids Membrana cel·lular[47] Proteïnes relacionades amb la defensa[57]
Cor a 9 (Avellana)[61]

Ber e 2 (Nou del Brasil)[61]

Jug r 4 (Noguera anglesa)[62]

Ana o 2 (Anacard)[63]

Proteïna semblant a la globulina 11S Aquesta proteïna es troba en les llavors[43] Principals constituents de proteïnes d'emmagatzematge de llavors[57]
Cor a 11 (Avellana)[64]

Jug n 2 (Noguera negra)[65]

Jug r 2 (Noguera anglesa)[66]

Ana o 1 (Anacard)[67]

Proteïna semblant a la Vicilina 7S Embrió somàtic[68] Principals constituents de proteïnes d'emmagatzematge de llavors[57]
Ber e 1 (Nou del Brasil)[69]

Jug n 1 (Noguera negra)[70]

Jug r 1 (Noguera anglesa)[71]

Albúmina 2S Ubicat a la fracció proteica del cotiledó[33] Principals constituents de proteïnes d'emmagatzematge de llavors[57]
Cas s 5 (Castanya)[72] Quitinasa Ib Paret cel·lular de les cèl·lules de les llavors[73] És un biopolímer[74] que no sol ser digerit per animals (com la cel·lulosa)[75]. La principal funció de les quitinases (enzims hidrolítics) és la de descompondre els enllaços glicosídics de la quitina[76].

Blat

La celiaquia i l'al·lèrgia davant del blat sovint són confoses com si fossin el mateix. La celiaquia és una malaltia autoimmune que afecta l'intestí en les primeres fases i que produeix una intolerància permanent davant del gluten (provinent del blat, civada, sègol…); en canvi, l'al·lèrgia al blat és una activació indeguda del sistema inmune a causa de proteïnes del blat. Ambes son malalties rares, la celiaquia está present en el 1% de la població global i l'al·lèrgia en un 1% dels nens. En el blat trobem com al·lergogens principals a les proteïnes transportadores de lípids. També son importants la α-amilasa i la ω5-gliadina.[77]

Insectes

Les al·lèrgies davant de picades d'insectes es donen a causa d'insectes pertanyents l'ordre Hymenoptera (sobretot vespes, abelles i formigues). Els tres principals al·lergogens en aquest ordre son el Antigen 5, la fosfolipasa A i la hialorunidasa. La quantitat de verí que és expulsada davant de una picada varia entre especies i inclús en individus de la mateixa especie: las picadas de abella expulsan una media de 50μg fins a 140μg de verí proteic; no obstant, les glàndules de verí poden contindre més de 300μg de verí[78]. El verí secretat davant aquestes picades és el que genera una resposta inmunològica a causa de l'alta quantitat de proteïnes al·lergòniques (enzims sobretot) contingudes en el mateix. Les reaccions front els verins poden variar entre només coïssor fins reaccions sistèmiques (a nivell cutani, vascular i/o respiratori). La incidència de les distintes respostes en nens i adults al·lèrgics difereix, en els primers en un 60% i en els segons en un 15% d'aparició de símptomes cutanis. Així mateix, la hipotensió (i fins i tot pèrdues de coneixement) apareix amb un 60% de incidència en adults i gaire bé mai en nens. Curiosament, al contrari que en l'anafilaxi alimentaria, si l'inici és de la reacció de la picada és lent, és més difícil que sigui una amenaça per la salut. El tractament es basa en el mateix que en qualsevol altre anafilaxi, injecció d'epinefrina intramuscularment.[79] A continuació es mostren els principals al·lergogens dels principals insectes involucrats en les al·lergies:

Nomenclatura Tipus Ubicació Funció
Dol a 5 (Dolichovespula arenaria)

Dol m 5 (Dolichovespula maculata)

Vesp c 5 (Vespa crabro)

Pac c 3 ( Pachycondyla chinensis)[80]

Antigen 5 Glàndula de verí No es sap[81]
Dol m 1 (Dolichovespula maculata)

Vesp c 1 (Vespa crabro)

Api m 1 (Apis mellifera)

Fosfolipasa A

(varia el nom segons la especie)

Glàndula de verí i salival Hidrolisi de la fosfatidilcolina[82]
Dol m 2 (Dolichovespula maculata)

Api m 2 (Apis mellifera)

Hialorunidasa Glàndula de verí Hidrolizta àcids hialuronics de alt pes molecular en oligosacàrids petits per així permetre la entrada al espai intersticial del components del verí.[83][84]
Api m 4 (Apis mellifera) Melitina Glàndula de verí Es el péptid causant del dolor de la picada, la seva funció es permeabilitzar les membranes en les que actua.[85]
Sol gem 2 (Solenopsis invicta) - Glàndula de verí Escampar els solepnosins (uns alcaloids de aquest ordre) per les cél·lules i teixits propers al lloc de la picada.[86]

Làtex

Extracció de làtex en Hevea Brasiliensis.

L'al·lèrgia al làtex és una al·lèrgia que ha anat creixent des del segle XIX a causa de l'ús en molts àmbits de guants fets amb aquesta materia. Tenir aquesta al·lèrgia pot provocar problemes tant de pell com respiratoris davant de la substància. El làtex prové de Hevea Brasiliensis (comunament coneguda com a arbre del caucho) la qual conté un alt contingut de proteïnes amb potencial al·lèrgic, per tant moltes persones poden ser al·lèrgiques al làtex per distintes proteïnes que hi siguin i no tan sols per una concreta.[87] A la data, fins a 15 al·lergògens (dels quals els quatre principals son Hev b 2, 5, 6 i 13)[88] i isoal·lergògens addicionals han sigut inclosos a la nomenclatura IUIS (International Union of Immunological Societies Allergen Nomenclature Subcommittee).[89] Aquesta és la llista dels principals al·lergògens:

Nomenclatura Tipus Ubicació Funció
Hev b 1 Factor d'elongació del caucho Fulles i tija Es creu que està relacionada amb la maquinaria de biosíntesi del làtex. També juga un paper en la elongació del làtex.
Hev b 3 Partícula petita proteica del caucho Citoplasma de les cèl·lules laticíferes Involucrat en la biosíntesi del látex.
Hev b 4 Lecitinasa homòloga - Es creu que es una proteïna de defensa.[90]
Hev b 6 Precursor de heveina Cèl·lules laticíferes[91] Actua davant de una ferida fent un efecte coagulant, té propietats antifungiques.[92]
Hev b 8 Profilina Tant de la tija com de les fulles Unió a la actina per afectar a la estructura del citoesquelet.
Hev b 2 β-1,3-glucanasa - Es creu que es una proteïna molt important de defensa contra els fongs.
Hev b 7 Proteïna patatin-like Cèl·lules laticíferes[93] Té dues isoformes, Hev b 7.01 i Hev b 7.02. La primera fa una funció de defensa i la segona de inhibidor de la síntesi de látex.[94]
Hev b 9 Enolasa - Relacionada amb la síntesi de piruvat a partir de D-gliceraldehid-3-fosfat.
Hev b 10 Superòxid dismutasa Tota la planta (a nivell mitocondrial) Destrucció del anió superòxid.
Hev b 11 Chitinasa de clase I - Relacionada amb la defensa de la planta.[95]
Hev b 12 Proteïna no específica de transferència de lípids tipo I Fulles i teixits involucrats en el transport de fosfolípids i galactolípids.[96] Transferència de fosfolípids i galactolípids i funció de defensa.[97]
Hev b 13 Esterasa - Té activitat esterasa i lipasa. Pot ser que estigui relacionada en la defensa.
Hev b 14 Hevamina Fulles Té activitat lisozim i chitinasa. Actua aparentment taponant el recipient del làtex i el seu flux.
Hev b 15 Inhibidor de serina proteasa

Floridura

Pol·len

Heura i roure verinosos

Àcars

Marisc

L’al·lèrgia al marisc es una resposta immunitària anormal cap a determinades proteïnes contingudes en certs animals marins, com ostres, crancs, gambes, escamarlans o llagostes. Per tant, com és una afecció dirigida contra uns determinats pèptids, es possible que algunes persones només tinguin al·lèrgia contra determinats tipus de marisc (com els crustacis, o els mol·luscs), i d’altres en mostrin una al·lèrgia total, i hagin d’evitar-ne qualsevol tipus.[98]

Podem trobar marisc de totes les caracteristiques, com Pecten maximus, una Petxina de pelegrí predominant al Empordà català

Els símptomes poden variar, però solen ser els típics expressats en al·lèrgies alimentaries: dermatitis atòpica, dolor abdominal i nàusees, sil·labacions i secrecions nasals... De igual manera, poden provocar reaccions anafilàctiques, i constituir un perill mortal per la persona si no rep assistència medica urgent. Normalment, els efectes s’expressen entre un minut i una hora després d’ingerir l’aliment en qüestió. [99]

Cal mencionar, que es molt més probable patir aquesta patologia si es pateix una condició de multial·lèrgic, i també es més normal de desenvolupar-se en adults, tot i que també es pot manifestar en edats més precoces.[100]

La millor manera de prevenir els efectes d’aquesta al·lèrgia, es evitar el major contacte possible amb productes que continguin marisc, ja a que fins i tot petites traces, poden provocar reaccions severes. Algunes recomanacions poden ser:[100]

  • Precaucions a l’hora de dinar fora: evitar llocs centrats en aquest tipus de productes, o no mostrin un mètode de treball estrictament separat de mariscs.
  • Comprovar els etiquetatges: evitar contingut o possibles contaminacions per traces en altres aliments.
  • Mantenir les distancies: evitar llocs on el marisc sigui cuinat i processat, ja que hi ha persones que poden manifestar efectes amb el contacte o la inhalació de vapor.

A continuació, es mostra una llista dels principals al·lergògens presents en el marisc, i l'organisme on majoritàriament es troben. Es probable que un mateix pèptid estigui present en més d'un organisme (tot i que rebi una nomenclatura classificatòria diferent)[101][102]

Nomenclatura Tipus Ubicació Funció
Hom a 1 (llagosta)

Cha f 1 (cranc)[103]

Tropomiosina Majoritàriament en cèl·lules musculars[104] Intervé en el procés de contracció muscular, entre d'altres processos. [104]

És l'al·lergògen principal en el marisc.

Cra c 2 (Gamba)

Pro c 2 (Cranc)[105]

Arginina quinasa Present en totes les cèl·lules[106] Participa en el metabolisme biosintetic de la prolina i arginina a partir

de glutamat[106]

Hom a 3 (llagosta)

Lit v 3 (gamba) [107]

Miosina Majoritàriament en cèl·lules musculars[108] Actua com a proteïna motora en moltes cèl·lules i intervé en el procés

de contracció muscular[108]

Arc s 8 (decàpodes)

Scy p 8 (cranc)

Cra c 8  (gamba)[109]

Triosafosfat isomerasa Present en totes les cèl·lules[110] És un important enzim del procés de glicòlisi, per tant intervé

en l'obtenció energia per a posteriors síntesis anabòliques[110]

Soia

Referències

  1. ↑ «al·lergogen». #Termedelasetmana. TERMCAT. [Consulta: 24 abril 2015].
  2. ↑ «default - Stanford Children's Health». [Consulta: 7 octubre 2018].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Information on Cat Allergies» (en anglès). WebMD.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «How Pets and Allergies Can Go Hand in Paw» (en anglès). WebMD.
  5. ↑ Ohman, J. L.; Lowell, F. C.; Bloch, K. J.; Kendall, S. «Allergens of mammalian origin V. Properties of extracts derived from the domestic cat». Clinical Allergy, 6, 5, 1976-9, pàg. 419–428. ISSN: 0009-9090. PMID: 824067.
  6. ↑ «Cat skin as an important source of Fel d I allergen» (en anglès). Journal of Allergy and Clinical Immunology, 86, 4, 01-10-1990, pàg. 462–465. DOI: 10.1016/S0091-6749(05)80200-3. ISSN: 0091-6749.
  7. ↑ Schou, C.; Svendsen, U. G.; Løwenstein, H. «Purification and characterization of the major dog allergen, Can f I». Clinical and Experimental Allergy: Journal of the British Society for Allergy and Clinical Immunology, 21, 3, 1991-5, pàg. 321–328. ISSN: 0954-7894. PMID: 1863894.
  8. ↑ 8,0 8,1 «All About Dog Allergies» (en anglès). WebMD.
  9. ↑ «ESTRUCTURA | Instituto de Estudios del Huevo» (en espanyol europeu). [Consulta: 10 novembre 2018].
  10. ↑ Caubet, Jean-Christoph; Wang, Julie «Current understanding of egg allergy». Pediatric clinics of North America, 58, 2, 01-04-2011, pàg. 427–443. DOI: 10.1016/j.pcl.2011.02.014. ISSN: 0031-3955. PMC: PMC3069662. PMID: 21453811.
  11. ↑ «Egg allergy - Symptoms and causes» (en anglès). Mayo Clinic.
  12. ↑ «Egg Allergy» (en anglès). ACAAI Public Website, 12-01-2015.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 #. «Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  14. ↑ 14,0 14,1 Järvinen, K.-M.; Beyer, K.; Vila, L.; Bardina, L.; Mishoe, M. «Specificity of IgE antibodies to sequential epitopes of hen's egg ovomucoid as a marker for persistence of egg allergy» (en anglès). Allergy, 62, 7, 15-06-2007, pàg. 758–765. DOI: 10.1111/j.1398-9995.2007.01332.x. ISSN: 0105-4538.
  15. ↑ «Ovomucoid precursor - Gallus gallus (Chicken)» (en anglès). [Consulta: 7 octubre 2018].
  16. ↑ Hoffman, D. R. «Immunochemical identification of the allergens in egg white». The Journal of Allergy and Clinical Immunology, 71, 5, 1983-5, pàg. 481–486. ISSN: 0091-6749. PMID: 6601671.
  17. ↑ Gettins, Peter G. W. «Serpin Structure, Mechanism, and Function» (en anglès). Chemical Reviews, 102, 12, 2002-12, pàg. 4751–4804. DOI: 10.1021/cr010170+. ISSN: 0009-2665.
  18. ↑ «Fordras S.A. Nutraceutical Ingredients, Functional Food, Pharmaceutical API And Culture Media : Ovotransferrin». [Consulta: 7 octubre 2018].
  19. ↑ «Ovotransferrin precursor - Gallus gallus (Chicken)» (en anglès). [Consulta: 7 octubre 2018].
  20. ↑ 20,0 20,1 Schenetti, Matteo. «EPS - LISOZIMA Y CONALBÚMINA». [Consulta: 7 octubre 2018].
  21. ↑ «LYZ - Lysozyme C precursor - Gallus gallus (Chicken) - LYZ gene & protein» (en anglès). [Consulta: 7 octubre 2018].
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 «Lactose Intolerance - Cause, Symptoms, Diagnosis, Treatment» (en anglès). WebMD.
  23. ↑ 23,0 23,1 «Lactose intolerance» (en anglès britànic). [Consulta: 7 octubre 2018].
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 Deng, Yanyong; Misselwitz, Benjamin; Dai, Ning; Fox, Mark «Lactose Intolerance in Adults: Biological Mechanism and Dietary Management». Nutrients, 7, 9, 18-09-2015, pàg. 8020–8035. DOI: 10.3390/nu7095380. ISSN: 2072-6643. PMC: PMC4586575. PMID: 26393648.
  25. ↑ 25,0 25,1 «Lactose intolerance - Symptoms and causes» (en anglès). Mayo Clinic.
  26. ↑ Reference, Genetics Home. «MCM6 gene» (en anglès). [Consulta: 7 octubre 2018].
  27. ↑ «Lactose Intolerance vs. Dairy Allergy» (en anglès). WebMD.
  28. ↑ Bernard, H.; Créminon, C.; Yvon, M.; Wal, J. M. «Specificity of the human IgE response to the different purified caseins in allergy to cow's milk proteins». International Archives of Allergy and Immunology, 115, 3, 1998-3, pàg. 235–244. DOI: 10.1159/000023906. ISSN: 1018-2438. PMID: 9531166.
  29. ↑ 29,0 29,1 «CSN1S1 - Alpha-S1-casein precursor - Bos taurus (Bovine) - CSN1S1 gene & protein» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  30. ↑ 30,0 30,1 «WAP - Whey acidic protein - Camelus dromedarius (Dromedary) - WAP gene & protein» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  31. ↑ «Milk allergy - Symptoms and causes» (en anglès). Mayo Clinic.
  32. ↑ «Milk & Dairy Allergy» (en anglès). ACAAI Public Website, 12-01-2015.
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 DE Jong; Van Zijverden; Spanhaak; Koppelman; Pellegrom «Identification and partial characterization of multiple major allergens in peanut proteins» (en anglès). Clinical <html_ent glyph="@amp;" ascii="&"/> Experimental Allergy, 28, 6, 1998-06, pàg. 743–751. DOI: 10.1046/j.1365-2222.1998.00301.x. ISSN: 0954-7894.
  34. ↑ Kleber-Janke, Tamara; Crameri, Reto; Appenzeller, Ulrich; Schlaak, Max; Becker, Wolf-Meinhard «Selective Cloning of Peanut Allergens, Including Profilin and 2S Albumins, by Phage Display Technology» (en anglès). International Archives of Allergy and Immunology, 119, 4, 1999, pàg. 265–274. DOI: 10.1159/000024203. ISSN: 1018-2438.
  35. ↑ 35,0 35,1 «Peanut Allergy | Food Allergy Research & Education» (en anglès). [Consulta: 7 octubre 2018].
  36. ↑ 36,00 36,01 36,02 36,03 36,04 36,05 36,06 36,07 36,08 36,09 36,10 36,11 36,12 36,13 36,14 36,15 36,16 #. «Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  37. ↑ Bush, Robert K.; Taylor, Steve L.; Nordlee, Julie A. «Peanut Sensitivity» (en anglès). Allergy and Asthma Proceedings, 10, 4, 01-07-1989, pàg. 261–264. DOI: 10.2500/108854189778959975. ISSN: 1088-5412.
  38. ↑ TAYLOR, S; BUSSE, W; SACHS, M; PARKER, J; YUNGINGER, J «Peanut oil is not allergenic to peanut-sensitive individuals». Journal of Allergy and Clinical Immunology, 68, 5, 1981-11, pàg. 372–375. DOI: 10.1016/0091-6749(81)90135-4. ISSN: 0091-6749.
  39. ↑ 39,0 39,1 «Allergen Ara h 1, clone P17 precursor - Arachis hypogaea (Peanut)» (en anglès). [Consulta: 7 octubre 2018].
  40. ↑ 40,0 40,1 «Arah4 - Glycinin - Arachis hypogaea (Peanut) - Arah4 gene & protein» (en anglès). [Consulta: 7 octubre 2018].
  41. ↑ #. «Ara h 2 Allergen Details» (en anglès). [Consulta: 10 novembre 2018].
  42. ↑ «Conglutin-7 precursor - Arachis hypogaea (Peanut)» (en anglès). [Consulta: 7 octubre 2018].
  43. ↑ 43,0 43,1 «Arah3 - Glycinin - Arachis hypogaea (Peanut) - Arah3 gene & protein» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  44. ↑ 44,0 44,1 «UniProt» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  45. ↑ 45,0 45,1 «Ara h 5 - Profilin - Arachis hypogaea (Peanut) - Ara h 5 gene & protein» (en anglès). [Consulta: 7 octubre 2018].
  46. ↑ 46,0 46,1 «Ara h 8 allergen - Arachis hypogaea (Peanut)» (en anglès). [Consulta: 7 octubre 2018].
  47. ↑ 47,0 47,1 47,2 «Non-specific lipid-transfer protein - Juglans regia (English walnut)» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  48. ↑ 48,0 48,1 «Non-specific lipid-transfer protein - Arachis hypogaea (Peanut)» (en anglès). [Consulta: 7 octubre 2018].
  49. ↑ «Oleosin 17.8 - Arachis hypogaea (Peanut)» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  50. ↑ Hsieh, Kai; Huang, Anthony H.C. «Lipid-rich tapetosomes in Brassica tapetum are composed of oleosin-coated oil droplets and vesicles, both assembled in and then detached from the endoplasmic reticulum» (en anglès). The Plant Journal, 43, 6, 16-08-2005, pàg. 889–899. DOI: 10.1111/j.1365-313x.2005.02502.x. ISSN: 0960-7412.
  51. ↑ Petersen, Arnd; Kull, Skadi; Rennert, Sandra; Becker, Wolf-Meinhard; Krause, Susanne «Peanut defensins: Novel allergens isolated from lipophilic peanut extract». The Journal of Allergy and Clinical Immunology, 136, 5, 2015-11, pàg. 1295–1301.e1–5. DOI: 10.1016/j.jaci.2015.04.010. ISSN: 1097-6825. PMID: 26037551.
  52. ↑ Stotz, Henrik U; Thomson, James G; Wang, Yueju «Plant defensins». Plant Signaling & Behavior, 4, 11, 2009-11, pàg. 1010–1012. ISSN: 1559-2316. PMC: PMC2819505. PMID: 20009545.
  53. ↑ «Alergia a los frutos secos y a los cacahuetes» (en castellà). [Consulta: 24 novembre 2018].
  54. ↑ «Peanut and tree nut allergy : Current Opinion in Pediatrics» (en anglès). LWW.
  55. ↑ Teuber, Suzanne S.; Comstock, Sarah S.; Sathe, Shridhar K.; Roux, Kenneth H. «Tree nut allergy» (en anglès). Current Allergy and Asthma Reports, 3, 1, 2003-01, pàg. 54–61. DOI: 10.1007/s11882-003-0013-x. ISSN: 1529-7322.
  56. ↑ «Alergia a los frutos secos y a los cacahuetes» (en castellà). [Consulta: 26 novembre 2018].
  57. ↑ 57,0 57,1 57,2 57,3 57,4 Roux, Kenneth H.; Teuber, Suzanne S.; Sathe, Shridhar K. «Tree Nut Allergens» (en english). International Archives of Allergy and Immunology, 131, 4, 2003, pàg. 234–244. DOI: 10.1159/000072135. ISSN: 1018-2438.
  58. ↑ Lüttkopf, D.; Müller, U.; Skov, P.S.; Ballmer-Weber, B.K.; Wüthrich, B. «Comparison of four variants of a major allergen in hazelnut (Corylus avellana) Cor a 1.04 with the major hazel pollen allergen Cor a 1.01». Molecular Immunology, 38, 7, 2002-01, pàg. 515–525. DOI: 10.1016/s0161-5890(01)00087-6. ISSN: 0161-5890.
  59. ↑ #. «Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  60. ↑ 60,0 60,1 #. «Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  61. ↑ 61,0 61,1 Beyer, Kirsten; Grishina, Galina; Bardina, Ludmilla; Grishin, Alexander; Sampson, Hugh A. «Identification of an 11S globulin as a major hazelnut food allergen in hazelnut-induced systemic reactions». Journal of Allergy and Clinical Immunology, 110, 3, 2002-09, pàg. 517–523. DOI: 10.1067/mai.2002.127434. ISSN: 0091-6749.
  62. ↑ Teuber, S.S.; Peterson, W.R.; Uratsu, S.; Dandekar, A.; Roux, K.H. «Identification and cloning of Jug r 4, a major food allergen from english walnut belonging to the legumin group». Journal of Allergy and Clinical Immunology, 111, 2, 2003-02, pàg. S248. DOI: 10.1016/s0091-6749(03)80879-5. ISSN: 0091-6749.
  63. ↑ Wang, Fang; Robotham, Jason M.; Teuber, Suzanne S.; Sathe, Shridhar K.; Roux, Kenneth H. «Ana o 2, a Major Cashew (Anacardium occidentale L.) Nut Allergen of the Legumin Family». International Archives of Allergy and Immunology, 132, 1, 2003, pàg. 27–39. DOI: 10.1159/000073262. ISSN: 1018-2438.
  64. ↑ #. «Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  65. ↑ Teuber, Suzanne S.; Jarvis, Koren C.; Dandekar, Abhaya M.; Peterson, W.Rich; Ansari, Aftab A. «Identification and cloning of a complementary DNA encoding a vicilin-like proprotein, Jug r 2, from English walnut kernel (Juglans regia), a major food allergen☆☆☆★★★». Journal of Allergy and Clinical Immunology, 104, 6, 1999-12, pàg. 1311–1320. DOI: 10.1016/s0091-6749(99)70029-1. ISSN: 0091-6749.
  66. ↑ Teuber, Suzanne S.; Jarvis, Koren C.; Dandekar, Abhaya M.; Peterson, W.Rich; Ansari, Aftab A. «Identification and cloning of a complementary DNA encoding a vicilin-like proprotein, Jug r 2, from English walnut kernel (Juglans regia), a major food allergen☆☆☆★★★». Journal of Allergy and Clinical Immunology, 104, 6, 1999-12, pàg. 1311–1320. DOI: 10.1016/s0091-6749(99)70029-1. ISSN: 0091-6749.
  67. ↑ Wang, Fang; Robotham, Jason M.; Teuber, Suzanne S.; Tawde, Pallavi; Sathe, Shridhar K. «Ana o 1, a cashew (Anacardium occidental) allergen of the vicilin seed storage protein family». Journal of Allergy and Clinical Immunology, 110, 1, 2002-07, pàg. 160–166. DOI: 10.1067/mai.2002.125208. ISSN: 0091-6749.
  68. ↑ «Identification and cloning of a complementary DNA encoding a vicilin-like proprotein, Jug r 2, from English walnut kernel (Juglans regia), a major food allergen» (en anglès). Journal of Allergy and Clinical Immunology, 104, 6, 01-12-1999, pàg. 1311–1320. DOI: 10.1016/S0091-6749(99)70029-1. ISSN: 0091-6749.
  69. ↑ Altenbach, Susan B.; Pearson, Karen W.; Leung, Filomena W.; Sun, Samuel S. M. «Cloning and sequence analysis of a cDNA encoding a Brazil nut protein exceptionally rich in methionine». Plant Molecular Biology, 8, 3, 1987, pàg. 239–250. DOI: 10.1007/bf00015032. ISSN: 0167-4412.
  70. ↑ Ebisawa, Motohiro. Food-induced Anaphylaxis and Food Associated Exercise-induced Anaphylaxis. Elsevier, 2012, p. 113–127. ISBN 9781437719925. 
  71. ↑ Teuber, Suzanne S.; Dandekar, Abhaya M.; Peterson, W.Richard; Sellers, Claudia L. «Cloning and sequencing of a gene encoding a 2S albumin seed storage protein precursor from English walnut (Juglans regia), a major food allergen☆☆☆★★★». Journal of Allergy and Clinical Immunology, 101, 6, 1998-06, pàg. 807–814. DOI: 10.1016/s0091-6749(98)70308-2. ISSN: 0091-6749.
  72. ↑ #. «Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  73. ↑ Sámi, László; Pusztahelyi, Tünde; Emri, Tamás; Varecza, Zoltán; Fekete, Andrea «Autolysis and aging of Penicillium chrysogenum cultures under carbon starvation: Chitinase production and antifungal effect of allosamidin.» (en anglès). The Journal of General and Applied Microbiology, 47, 4, 2001, pàg. 201–211. DOI: 10.2323/jgam.47.201. ISSN: 0022-1260.
  74. ↑ Akaki, Chikako; Duke, Gary E. «<387::aid-jez8>3.0.co;2-w Apparent chitin digestibilities in the Eastern screech owl (Otus asio) and the American kestrel (Falco sparverius)». Journal of Experimental Zoology, 283, 4-5, 01-03-1999, pàg. 387–393. DOI: 10.1002/(sici)1097-010x(19990301/01)283:4/5<387::aid-jez8>3.0.co;2-w. ISSN: 0022-104X.
  75. ↑ Gutowska, Magdalena A.; Drazen, Jeffrey C.; Robison, Bruce H. «Digestive chitinolytic activity in marine fishes of Monterey Bay, California». Comparative Biochemistry and Physiology Part A: Molecular & Integrative Physiology, 139, 3, 2004-11, pàg. 351–358. DOI: 10.1016/j.cbpb.2004.09.020. ISSN: 1095-6433.
  76. ↑ Hamid, Rifat; Khan, Minhaj A.; Ahmad, Mahboob; Ahmad, Malik Mobeen; Abdin, Malik Zainul «Chitinases: An update». Journal of Pharmacy & Bioallied Sciences, 5, 1, 2013, pàg. 21–29. DOI: 10.4103/0975-7406.106559. ISSN: 0976-4879. PMC: PMC3612335. PMID: 23559820.
  77. ↑ Micozzi, Sarah; Infante, Sonsoles; Fuentes-Aparicio, Victoria; Álvarez-Perea, Alberto; Zapatero, Lydia «Celiac Disease and Wheat Allergy: A Growing Association?» (en anglès). International Archives of Allergy and Immunology, 176, 3-4, 2018, pàg. 280–282. DOI: 10.1159/000489305. ISSN: 1018-2438.
  78. ↑ Bilo, B. M.; Rueff, F.; Mosbech, H.; Bonifazi, F.; Oude-Elberink, J. N. G. «Diagnosis of Hymenoptera venom allergy» (en anglès). Allergy, 60, 11, 2005-11, pàg. 1339–1349. DOI: 10.1111/j.1398-9995.2005.00963.x. ISSN: 0105-4538.
  79. ↑ Golden, David B.K. «INSECT STING ANAPHYLAXIS». Immunology and allergy clinics of North America, 27, 2, 2007-5, pàg. 261–vii. DOI: 10.1016/j.iac.2007.03.008. ISSN: 0889-8561. PMC: PMC1961691. PMID: 17493502.
  80. ↑ #. «Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 28 novembre 2018].
  81. ↑ KING, T; LU, G «Hornet venom allergen antigen 5, Dol m 5: Its T-cell epitopes in mice and its antigenic cross-reactivity with a mammalian testis protein». Journal of Allergy and Clinical Immunology, 99, 5, 1997-05, pàg. 630–639. DOI: 10.1016/s0091-6749(97)70025-3. ISSN: 0091-6749.
  82. ↑ «Phospholipase A1 2 - Dolichovespula maculata (Bald-faced hornet)» (en anglès). [Consulta: 28 novembre 2018].
  83. ↑ «Hyaluronidase - Dolichovespula maculata (Bald-faced hornet)» (en anglès). [Consulta: 28 novembre 2018].
  84. ↑ Lima, P. R. de; Brochetto-Braga, M. R. «Hymenoptera venom review focusing on Apis mellifera». Journal of Venomous Animals and Toxins including Tropical Diseases, 9, 2, 00/2003, pàg. 149–162. DOI: 10.1590/S1678-91992003000200002. ISSN: 1678-9199.
  85. ↑ Lima, P. R. de; Brochetto-Braga, M. R. «Hymenoptera venom review focusing on Apis mellifera». Journal of Venomous Animals and Toxins including Tropical Diseases, 9, 2, 00/2003, pàg. 149–162. DOI: 10.1590/S1678-91992003000200002. ISSN: 1678-9199.
  86. ↑ Sukprasert, S.; Uawonggul, N.; Jamjanya, T.; Thammasirirak, S.; Daduang, J. «Characterization of the allergen Sol gem 2 from the fire ant venom, Solenopsis geminata». Journal of Venomous Animals and Toxins including Tropical Diseases, 18, 3, 00/2012, pàg. 325–334. DOI: 10.1590/S1678-91992012000300010. ISSN: 1678-9199.
  87. ↑ Bittner, C.; Velasco Garrido, Marcial; Krach, L. H.; Harth, V. Content of Asthmagen Natural Rubber Latex Allergens in Commercial Disposable Gloves (en anglès). Boston, MA: Springer US, 2016. DOI 10.1007/5584_2016_241. 
  88. ↑ Rougé, Pierre; Culerrier, Raphaël; Campistron, Marion; Granier, Claude; Bienvenu, Françoise «Allergenicity of Hev b 13, a major esterase allergen in natural rubber latex (Hevea brasiliensis) allergy, does not only depend on its carbohydrate moiety». Molecular Immunology, 47, 4, 2010-01, pàg. 871–877. DOI: 10.1016/j.molimm.2009.10.027. ISSN: 0161-5890.
  89. ↑ #. «WHO/IUIS Allergen Nomenclature Home Page» (en anglès). [Consulta: 7 octubre 2018].
  90. ↑ «Latex Allergens». [Consulta: 27 novembre 2018].
  91. ↑ Gidrol, X.; Chrestin, H.; Tan, H. L.; Kush, A. «Hevein, a lectin-like protein from Hevea brasiliensis (rubber tree) is involved in the coagulation of latex». The Journal of Biological Chemistry, 269, 12, 25-03-1994, pàg. 9278–9283. ISSN: 0021-9258. PMID: 8132664.
  92. ↑ Broekaert, I.; Lee, H. I.; Kush, A.; Chua, N. H.; Raikhel, N. «Wound-induced accumulation of mRNA containing a hevein sequence in laticifers of rubber tree (Hevea brasiliensis)». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 87, 19, 1990-10, pàg. 7633–7637. ISSN: 0027-8424. PMC: PMC54802. PMID: 2217194.
  93. ↑ Wagner, Birgit; Buck, Dietke; Hafner, Christine; Sowka, Slawomir; Niggemann, Bodo «Hev b 7 is a Hevea brasiliensis protein associated with latex allergy in children with spina bifida». Journal of Allergy and Clinical Immunology, 108, 4, 2001-10, pàg. 621–627. DOI: 10.1067/mai.2001.118289. ISSN: 0091-6749.
  94. ↑ «Latex Allergens». [Consulta: 27 novembre 2018].
  95. ↑ «Latex Allergens». [Consulta: 27 novembre 2018].
  96. ↑ Beezhold, Donald H.; Hickey, Vicky L.; Kostyal, David A.; Puhl, Henry; Zuidmeer, Laurian «Lipid transfer protein from Hevea brasiliensis (Hev b 12), a cross-reactive latex protein». Annals of Allergy, Asthma & Immunology, 90, 4, 2003-04, pàg. 439–445. DOI: 10.1016/s1081-1206(10)61830-3. ISSN: 1081-1206.
  97. ↑ Beezhold, Donald H.; Hickey, Vicky L.; Kostyal, David A.; Puhl, Henry; Zuidmeer, Laurian «Lipid transfer protein from Hevea brasiliensis (Hev b 12), a cross-reactive latex protein». Annals of Allergy, Asthma & Immunology, 90, 4, 2003-04, pàg. 439–445. DOI: 10.1016/s1081-1206(10)61830-3. ISSN: 1081-1206.
  98. ↑ «Standford Children's Health - Shellfish Allergy Diet for Children» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  99. ↑ «Shellfish Allergy» (en anglès). ACAAI Public Website, 12-01-2015.
  100. ↑ 100,0 100,1 «Shellfish allergy - Symptoms and causes» (en anglès). Mayo Clinic.
  101. ↑ Abdel Rahman, Anas M.; J., Robert; F., Mohamed; L., Andreas. Characterization of Seafood Proteins Causing Allergic Diseases (en anglès). InTech, 2012-03-14. DOI 10.5772/25316. ISBN 9789535102274. 
  102. ↑ Lopata, Andreas L.; Kleine-Tebbe, Jörg; Kamath, Sandip D. «Allergens and molecular diagnostics of shellfish allergy». Allergo Journal International, 25, 7, 2016, pàg. 210–218. DOI: 10.1007/s40629-016-0124-2. ISSN: 2197-0378. PMC: PMC5306157. PMID: 28239537.
  103. ↑ #. «Tropomyosin - Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  104. ↑ 104,0 104,1 «TM1 - Tropomyosin - Homarus americanus (American lobster) - TM1 gene & protein» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  105. ↑ #. «Arginine Kinase - Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  106. ↑ 106,0 106,1 Morrison, J. F.; Griffiths, D. E.; Ennor, A. H. «The purification and properties of arginine phosphokinase». Biochemical Journal, 65, 1, 1957-01, pàg. 143–153. ISSN: 0264-6021. PMC: PMC1199841. PMID: 13403885.
  107. ↑ #. «Myosin - Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  108. ↑ 108,0 108,1 Lodish, Harvey; Berk, Arnold; Zipursky, S. Lawrence; Matsudaira, Paul; Baltimore, David «Myosin: The Actin Motor Protein» (en anglès). Molecular Cell Biology. 4th edition, 2000.
  109. ↑ #. «Triophospate Isomerase - Allergen Search Results» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2018].
  110. ↑ 110,0 110,1 Orosz, Ferenc; Oláh, Judit; Ovádi, Judit «Triosephosphate isomerase deficiency: Facts and doubts» (en anglès). IUBMB Life, 58, 12, 2006-12, pàg. 703–715. DOI: 10.1080/15216540601115960. ISSN: 1521-6543.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Al·lergogen&oldid=20534953»