Rwanda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Repubulika y'u Rwanda
République Rwandaise
Republic of Rwanda
Bandera Escut
Lema nacionalUbumwe, Umurimo, Gukunda Igihugu (Llibertat, Cooperació, Progrés)
HimneRwanda Nziza (La nostra Rwanda)
Capital
(i major ciutat)
Kigali
01° 57′ S, 30° 04′ E / 1.950°S,30.067°E / -1.950; 30.067Coord.: 01° 57′ S, 30° 04′ E / 1.950°S,30.067°E / -1.950; 30.067
Idiomes oficials Francès, kinyarwanda, anglès i suahili
Gentilici Ruandès, ruandesa
Govern República
  President
Primer Ministre
Paul Kagame
Pierre Habumuremyi
Independència
 
de Bèlgica

1 de juliol del 1962 
Superfície
 -  Total 26,338 km2 
 -  Aigua (%) 5,3%
Població
 -  Est. jul. 2010 11.055.976  (74è)[nb 1]
 -  Cens 
 -  Densitat 281 /km2 (33è)
Moneda Franc de Rwanda (RWF)
Fus horari (UTC+2)
 -  Estiu (DST) no canvia (UTC)
Domini internet .rw 
Codi telefònic 250
  1. Dades del World Factbook

Rwanda, o Ruanda, és un país de l'Àfrica Central. Limita al nord amb Uganda, al sud amb Burundi, a l'est amb Tanzània i a l'oest amb la República Democràtica del Congo (en bona part la frontera la marca el llac Kivu).

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Rwanda

Els primers pobladors coneguts varen ser els pigmeus twa, fins que al segle XI arribaren els hutus.

Al segle XVI, procedents de l'actual Etiòpia arribaren els tutsis, que dominaren el país i hi imposaren un sistema feudal.

Rwanda va començar a ser coneguda a Europa quan el comte alemany Von Goetzen hi va arribar el 1894, seguit pels missioners Pares blancs.

El 1899 el Mwami (rei) tutsi es va sotmetre al protectorat alemany.

El 1990, el Front Patriòtic Rwandès, controlat pels tutsis, va envair el país des d'Uganda, cosa que posà en perill el govern de Juvenal Habyarimana, que es va mantenir al poder amb l'ajut militar francès.

Aquest enfrontament va ocasionar una guerra civil que va durar fins al 1992, quan es va firmar un acord a Arusha (Tanzània), però l'acord només va durar fins que el 6 d'abril de 1994 l'avió en què viatjava el president Habyarimana va ser destruït per un míssil.

L'atemptat que va costar la vida a Habyarimana era el senyal per iniciar l'eliminació física de la població tutsi (15%). La matança sistemàtica havia estat dissenyada durant anys per la coalició de partits hutus i el clan de l'Akazu, al qual pertanyien membres del govern i importants figures públiques del país. La matança va ser dirigida pels militars i les milícies interahamwe. Els mitjans de comunicació prohutus van contribuir a fer que la població civil participés en la matança. Les tropes del FPR (tutsis) van envair el país per aturar la massacre. A pesar de la presència dels Cascos Blaus de l'ONU, els organismes internacionals es van inhibir. Els càlculs oficials eleven la xifra de tutsis i hutus moderats assassinats a més d'un milió, però mitjans independents asseguren que en van ser 800.000. Van ser sis setmanes des d'abril fins al juny de 1994, fins que el FPR, comandat per Paul Kagame, va ocupar tot el país. Milers d'hutus van fugir de Rwanda per temor a les represàlies tutsis. Després del genocidi es va instaurar el Tribunal Penal Internacional per jutjar els crims comesos. La seu és a Arusha (Tanzània). Ja s'han jutjat 27 persones per genocidi i crims contra la humanitat. Entre els convictes hi ha periodistes, polítics, religiosos i militars. Un nombre similar de persones estan sota ordre de crida i cerca. 400.000 civils esperen judici per delictes menors i complicitat en la matança al llarg del país.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Rwanda

Demografia[modifica | modifica el codi]

Segons l'anàlisi dels primers colons arribats a Rwanda i a Burundi, alemanys i després belgues, els pobladors de Rwanda i de Burundi estaven dividits en tres grups «ètnics»: els hutus, els tutsis i els twas.

Mapa de Rwanda (en anglès).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]