Jordi Maragall i Noble

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:27, 4 juny 2018 amb l'última edició de Jey (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJordi Maragall i Noble
Biografia
Naixement27 de gener de 1911
Barcelona
Mort26 de maig de 1999(1999-05-26) (als 88 anys)
Barcelona
  Senador per Barcelona
22 de juny de 1986 – 30 de setembre de 1997
← -
CircumscripcióBarcelona
  President de l'Ateneu Barcelonès
1985 – 1989
VicepresidentFrancesc Gomà i Musté
Dades personals
Formació professionaldret i Filosofia i Lletres
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
OcupacióAdvocat
PartitPSC-PSOE
Família
FillsPasqual Maragall
Ernest Maragall
ParesJoan Maragall Clara Noble Malvido
GermansRaimon Maragall i Noble, Eulàlia Maragall i Noble, Guillem Maragall i Noble i Ernest Maragall i Noble Modifica el valor a Wikidata
Premis
Senador al Senat espanyol
22 juny 1986 – 30 setembre 1997 – Joan Oliart i Pons →
Circumscripció electoral: Barcelona
President de l'Ateneu Barcelonès
1985 – 1989
← Josep Andreu i Abelló – Heribert Barrera i Costa → Modifica el valor a Wikidata

Jordi Maragall i Noble (Barcelona, 27 de gener de 1911 - 26 de maig de 1999) fou un advocat i polític català.

Biografia

Va néixer el 27 de gener de 1911 a la ciutat de Barcelona, fill del poeta Joan Maragall i Clara Noble. Va estudiar dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Jaume Serra i Húnter, Joaquim Xirau i Palau i Joaquim Mirabent i rebé la influència de José Ortega y Gasset, Xavier Zubiri i Francisco de Cossío.[1] Fou professor adjunt de l'Escola Giner de los Ríos entre el 1932 i el 1939. Va escriure a l'Avui, l'Avenç, Serra d'Or, El Ciervo, La Vanguardia i El País, entre d'altres. Del 1981 al 1985 va ser el secretari de l'Ateneu Barcelonès i del 1985 al 1989 en fou el president.[2]

Fou el pare dels polítics Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya (2003-2006), i d'Ernest Maragall, conseller d'Educació al Govern de Catalunya 2006-2010 i Conseller d'Exterior (2018-).

L'any 1987 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Va morir el 26 de maig de 1999 a la ciutat de Barcelona.

Activitat política

L'any 1978 fou nomenat Director General de Cultura de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ocupà fins al 1980.

Membre independent del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) l'any 1982 fou escollit senador per la circumscripció de Barcelona, càrrec que ocupà entre 1986 i 1997.[3]

Referències

  1. ↑ «Jordi Maragall i Noble». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Presidents i juntes de 1977 a 2000 de l'Ateneu Barcelonès». www.ateneubcn.org. [Consulta: 30 juny 2008].
  3. ↑ «Fitxa de Jordi Maragall i Noble a la pàgina web del senat» (en castellà). www.senado.es. [Consulta: 30 juny 2008].

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Maragall_i_Noble&oldid=19965057»