Baltasar Porcel i Pujol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:48, 1 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaBaltasar Porcel i Pujol

Baltasar Porcel al MHC el 2006
Biografia
Naixement14 de març de 1937
Andratx (Mallorca)
Mort1 de juliol de 2009(2009-07-01) (als 72 anys)
Barcelona
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri d'Andratx 
Director Institut Europeu de la Mediterrània
1989 – 2000 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, periodista i crític literari
Premis

IMDB: nm1992463 Modifica el valor a Wikidata

Baltasar Porcel i Pujol (Andratx, Mallorca, 14 de març de 1937 - Barcelona, 1 de juliol de 2009)[1] fou un escriptor, periodista i crític literari balear. Vital, lliure i polèmic, deixà un important llegat literari, que l'acredità com un dels millors novel·listes de les lletres catalanes de la segona meitat del segle XX.[2]

Biografia

Va néixer el 14 de març de 1937 a la població d'Andratx (Mallorca), situada a la comarca mallorquina de Serra de Tramuntana. Com a escriptor ha publicat una llarga llista de títols de tots els gèneres en català, obres que s'han traduït al castellà, l'alemany, l'anglès, el francès, l'italià i el vietnamita, a més d'aclaparar un bon nombre de premis literaris.

Com a periodista va col·laborar en diversos mitjans: La Vanguardia, Última Hora i Catalunya Ràdio. Va impulsar i presidir l'Institut Català de la Mediterrània[3] entre 1989 i l'any 2000, organisme fundat per ell a instàncies de la Generalitat de Catalunya. Des de 1989 fins a la seva mort fou el president del jurat del Premi Internacional Catalunya.

Morí l'1 de juliol de 2009 a l'Hospital Clínic de Barcelona (Barcelonès), a l'edat de 72 anys, a conseqüència d'un tumor cerebral del qual havia estat operat tres anys abans.[4] La capella ardent s'obrí a les deu del matí del divendres 3 de juliol al Palau Moja de Barcelona.[5] Un miler de persones passaren per la capella ardent. Un cop tancada la capella les seves despulles foren traslladades a Mallorca on el rebé homenatge de les autoritats mallorquines i fou sepultat a la seva vila natal d'Andratx.[6]

Obra

Va ser autor d'una vasta obra de gèneres molt diversos, entre els quals van destacar especialment la narrativa i els articles periodístics. Porcel es va iniciar en l'escriptura als anys seixanta i setanta amb Solnegre, La lluna i el Cala Llamp, Els argonautes, Difunts sota els ametllers en flor i Cavalls cap a la fosca. Va ser l'aurora del cicle mític d'Andratx, l'univers màgic, poètic i alhora realista del món rural i mariner balear. La recreació mítica i aventurera d'un món marcat pel fatalisme, per una naturalesa omnipresent i cohesionat per uns llaços familiars sempre determinants, s'inspirava en la Mallorca dels anys de la postguerra i configura la part més original de l'obra de l'autor.[7]

Porcel no va abandonar l'univers íntim mallorquí, que es pot palpar a Les primaveres i les tardors i a El cor del senglar, però a partir dels vuitanta la seva narrativa va esdevenir més polifacètica i ambiciosa. A l'escriptor li van interessar temes més cosmopolites i va ampliar la temàtica. La realitat sociopolítica catalana i espanyola i els esdeveniments més rellevants de l'actualitat internacional, que en força casos Porcel va conèixer de primera mà a causa de nombrosos viatges arreu del món, van diversificar el repertori i alhora li van revelar nous horitzons creatius, com la descoberta i la fascinació pel continent africà, que va marcar la trajectòria de l'autor.[7]

Les pomes d'or, Els dies immortals, Lola i els peixos morts, Ulisses a alta mar, Olympia a mitjanit i el recull de contes Reivindicació de la vídua Txing són obres que van reflectir aquells nous interessos. I, en una visió retrospectiva de la seva obra, es pot afirmar que el conjunt de relats contemporanis de Porcel des de final dels vuitanta (amb El divorci de Berta Barca i, especialment, des de Lola i els peixos morts) va formar una unitat dins la producció de l'autor comparable, en quantitat, a les narracions del mite d'Andratx. Un conjunt de narracions, les darreres, amb novel·les de temes actuals, amb apunts costumistes i un llenguatge contundent i vigorós.[7] El 2009, a títol pòstum, es va publicar un capítol de la novel·la inacabada Els gegants.[7]

Porcel va ser un dels autors més destacats de la literatura catalana. Les seves obres encara són traduïdes i van rebre prestigiosos premis. A més, l'escriptor no es va limitar a la narrativa de ficció. Va ser, sens dubte, un home infatigable que va escriure obres d'investigació i divulgació, biografies, estudis literaris, llibres de viatges, obres de teatre i guions televisius. Tot sense oblidar la intensa activitat en el camp del periodisme, a la premsa escrita, a la ràdio i a la televisió.[7]

Porcel va col·laborar, amb remarcables entrevistes a personatges importants de la societat catalana i espanyola, a les revistes Serra d'Or i Destino i, des dels vuitanta, va treballar com a columnista al diari La Vanguardia. L'entrevista en profunditat i l'article d'opinió van ser, doncs, altres facetes de l'escriptor, que ens apropen al Porcel més reflexiu i analític, creador d'un estil periodístic personal. Novel·la i periodisme, els dos gèneres més destacats en l'obra de Porcel, semblen comunicar-se en la voluntat de fixar una mateixa realitat amb dos llenguatges diferents i en l'intercanvi de temes i d'impressions.[7]

Entre les influències literàries en l'obra de Baltasar Porcel, va destacar especialment el mestratge de l'estil periodístic i literari de Josep Pla (que Porcel va conèixer i entrevistar) com a herència notable de la trajectòria periodística inicial, i també la figura de Llorenç Villalonga, l'escriptor mallorquí amb qui Porcel va tenir una estreta relació quan va traslladar-se a viure a Palma. També s'hi poden rastrejar altres influències, com les dels autors realistes castellans i italians dels cinquanta o la dels narradors nord-americans de l'anomenada 'generació perduda', i altres mestres de la literatura universal com Flaubert o Baroja, reivindicats per l'autor andratxí.[7]

El vigorós univers narratiu porcel·lià, inscrit en aquesta tradició literària, recrea unes històries que fluctuen entre la realitat i la ficció, entre la mitificació i el detall realista, en què la presència d'elements lírics i la voluntat explícita de dotar d'emoció el text configuren una narrativa amb una gran força sensual i unes descripcions magistrals que esdevenen el mirall de les passions humanes.[7]

Com a reconeixement a la seva obra, Porcel va rebre els premis més importants de la literatura catalana (a més d'altres guardons internacionals), com el Ciutat de Palma, el Crítica Serra d'Or, el Josep Pla, el Prudenci Bertrana, el Sant Jordi, el Joan Crexells o el Ramon Llull. L'any 2007, li van atorgar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, en reconeixement a la seva narrativa i al compromís amb la llengua i la literatura catalanes.[7] Pel seu articulisme va rebre els premis Ramón Godó, el Mariano de Cavia i el Espejo de España. També va obtenir a Itàlia el premi Bocaccio, a França el Prix Méditerranée i dels Estats Units el Critics' Choice.

Pel que fa a l'activitat en l'àmbit sociopolític, Porcel va fundar i dirigir l'Institut Català de la Mediterrània l'any 1989 (des del 2002 Institut Europeu de la Mediterrània), un projecte de contribució a l'estudi i la difusió de les realitats de l'àrea mediterrània i un reflex del compromís de l'autor amb el Mediterrani, un motiu recurrent de la seva obra, reflectit ben clarament en l'ambiciosa 'Mediterrània. Onatges tumultuosos'. També va ser president del Premi Internacional Catalunya, atorgat per la Generalitat a les persones que han contribuït a desenvolupar els valors culturals, científics i humans arreu del món.[7]

Publicacions

Novel·la

  • 1961 Solnegre
  • 1963 La lluna i el Cala Llamp
  • 1965 Els escorpins
  • 1968 Els argonautes
  • 1970 Difunts sota els ametllers en flor
  • 1975 Cavalls cap a la fosca
  • 1980 Les pomes d'or
  • 1984 Els dies immortals
  • 1986 Les primaveres i les tardors
  • 1989 El divorci de Berta Barca
  • 1994 Lola i els peixos morts
  • 1997 Ulisses a alta mar
  • 2000 El cor del senglar
  • 2001 L'emperador o l'ull del vent
  • 2004 Olympia a mitjanit
  • 2008 Cada castell i totes les ombres

Prosa no de ficció

  • 1967 Viatge literari a Mallorca
  • 1967 Arran de mar
  • 1968 Viatge a les Balears menors
  • 1969 Els xuetes
  • 1969 Exercicis més o menys espirituals
  • 1973 Debat català
  • 1977 Jordi Pujol
  • 1977 Diàlegs
  • 1987 Els meus inèdits de Llorenç Villalonga
  • 1990 A totes les illes
  • 1993 Camprodon. Una vall del Pirineu.

Entrevistes

  • 2003 L'àguila daurada

Retrats literaris

  • 1972 Grans catalans d'ara
  • 2002 El drama i la mar. Entrevista amb Jacint Verdaguer.

Viatges

  • 1971 Crònica d'atabalades navegacions
  • 1977 Camins i ombres
  • 1984 Les illes encantades
  • 1996 Mediterrània. Onatges tumultuosos.

Narrativa breu

  • 1979 Reivindicació de la vídua Txing
  • 1982 El misteri de l'alzinar i altres contes
  • 1984 Tots els contes
  • 2002 Les maniobres de l'amor: Tots els contes, 1958-2001

Teatre

  • 1959 Els condemnats
  • 1962 La simbomba fosca
  • 1965 Teatre
  • 1981 Els dolços murmuris del mar

Obres completes

Teatre representat

  • 1960 Els condemnats. València: Teatre Estudi.
  • 1962 La simbomba fosca. Companyia Agrupació Dramàtica de Barcelona.
  • 1962 Èxode. Barcelona: Companyia Teatre Experimental Català.
  • 1965 El general. Grup Sis x Set: Terrassa.
  • 1965 Romanç de cec. Grup Sis x Set: Terrassa.

Guions de ficció difosos

  • El món en català. Televisió.
  • L'espai de Baltasar Porcel. Televisió.
  • Una nit d'estiu. Televisió.
  • L'entrevista impossible, Jacint Verdaguer. Televisió.

Obra escrita originalment en altres llengües

  • 1989 Baleares
  • 1994 Viajes expectantes. De Marrakech a Pekín.
  • 2004 Geografías expectantes

Premis i reconeixements

Al llarg de la seva carrera ha guanyat molts premis literaris:

Llegat

El seu fons documental, format per centenars de documents, galerades, llibres corregits a mà, correspondència i escrits originals i amàquina, es conservarà a l'Arxiu Nacional de Catalunya.[3] Andratx, el poble natal de Baltasar Porcel, construirà un centre d'estudi i divulgació de la seva obra.[3]

Vegeu també

Referències

  1. «Baltasar Porcel i Pujol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Adéu, mestre
  3. 3,0 3,1 3,2 Ros, Cristina «El fons documental de Baltasar Porcel anirà a l’Arxiu Nacional». Ara, 01-11-2013, p. 38 39.
  4. Mor l'escriptor Baltasar Porcel als 72 anys, 3cat24.cat, 1 de juliol 2009 (data d'accés: 01-07-09).
  5. La capella ardent de Baltasar Porcel obrirà aquest matí al Palau Moja, 3cat24.cat, 3 de juliol 2009 (data d'accés: 3-7-09).
  6. «El Cant de la Sibil·la acomiada Baltasar Porcel a Andratx». Vilaweb, 04-07-2009. [Consulta: 4 juliol 2009].
  7. 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 «Baltasar Porcel». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].

Enllaços externs