Parc de l'Espanya Industrial
| Parc de l'Espanya Industrial | |
|---|---|
 Vista interior del parc |
|
| Coordenades | 41° 22′ 39″ N, 2° 8′ 27″ E / 41.37750,2.14083 |
| L'Espanya Industrial: Casa del Mig, escola, escultures, porta d'accés | |
 |
|
| Localització: | C. Muntadas, 1-5 - c. Rector Triadó, 75-79. Barcelona |
| Coordenades: | 41° 22′ 37″ N, 2° 08′ 26″ E / 41.376962,2.140485Coord.: 41° 22′ 37″ N, 2° 08′ 26″ E / 41.376962,2.140485 |
| Construït: | 1847 |
| Estil: | Eclecticisme |
| Bé inventariat | |
| Identificador: | IPA: 30310 Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Barcelona: BIU 1788 |
 Localització a Barcelona
|
|
El parc de l'Espanya Industrial està situat entre els barris de Sants i d'Hostafrancs, al districte de Sants-Montjuïc de la ciutat de Barcelona, a tocar de l'estació de ferrocarril de Barcelona-Sants.
Va ser construït l'any 1985 pels arquitectes Luis Peña Ganchegui, Antón Pagola i Monserrat Ruiz, en els terrenys que va deixar lliures l'Espanya Industrial, una antiga fàbrica tèxtil fundada el 1847 i que el 1972 és traslladà a Mollet del Vallès. El parc va ser reformat a fons l'any 2009.
Actualment, el tobogan del drac de l'Espanya Industrial té unes reixes que tallen l'entrada a la part interior de l'estructura.
Patrimoni[modifica]
Ubicats en el part trobem diferents elements inclosos en L'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Barcelona. El Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Barcelona indica que:[1]
- Tenen protecció urbanística (Nivell C): la porta d'accés, la Casa del Mig i les escoles.
- Tenen protecció urbanística (Nivell D) les escultures: Tors de Noia, Neptú, i Bous.
Història[modifica]
El trasllat de la fàbrica tèxtil dels Muntadas, capdavantera en el ram del cotó a tot l'Estat espanyol, al terme de Sants significà la transformació d'aquest, ja que al seu entorn originà la urbanització de terrenys, propietat de famílies santsenques prou conegudes, i que es creessin nuclis d'habitatges, com ara el carrer Premià i la plaça Osca. Amb tot, bona part dels obrers que hi treballaven, amb el temps canviaren de zona de residència i es desplaçaren cap a Les Corts, a zones com la Colònia Castells d'aquest municipi.
Si bé la primera fàbrica tèxtil dels Muntadas es trobava al carrer Riereta de Barcelona, aviat s'observà la conveniència de traslladar-la fora del recinte emmuralllat de la ciutat i s'optà pel terme municipal de Sants, prop de la riera de la Magòria, que oferia els avantatges de la proximitat de la carretera de Madrid, amb el port i la futura estació. L'estratègia de la ubicació dels terrenys triats oferia també la facilitat de subministrament d'aigua, essencial per al funcionament de les màquines de vapor que s'havien d'instal·lar.
D'altra banda, la millor manera de controlar el funcionament i la rendibilitat de l'empresa era disposar d'un habitatge propi dintre del mateix recinte fabril. Així, fou Maties Muntades i Rovira, germà de Lluís, que donà una gran embranzida a l'empresa, decidí la construcció de la casa, amb entrada per l'actual carrer Muntadas i davant del carrer Premià.[1]
referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Parc de l'Espanya Industrial: Casa del Mig i escola; escultures tors de noia, Neptú, i bous; porta d'accés». Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 8 març 2013].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc de l'Espanya Industrial |
 |
Aquest és un article sobre un parc. Per ésser complet, li manca una taula que n'estandarditzi el contingut. El nom de la plantilla per utilitzar és Plantilla:Infotaula de parc. |
