Parc de la Ciutadella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:42, 15 set 2016 amb l'última edició de Canaan (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Parc de la Ciutadella
Imatge
Font de la Cascada
Nom en la llengua original(es) Parc de la Ciutadella Modifica el valor a Wikidata
EpònimFortalesa de la Ciutadella Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusJardí públic i jardí històric Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJosep Fontseré i Mestres
Construcció1872 Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xix
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme català Modifica el valor a Wikidata
Mesura60 ha
Altitud6 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciópg. Picasso, pg. Pujades, c. Wellington, pg. Circumval·lació. Barcelona
Map
 41° 23′ 17″ N, 2° 11′ 15″ E / 41.38811°N,2.18752°E / 41.38811; 2.18752
Format perCascada del Parc de la Ciutadella Modifica el valor a Wikidata
BCIN
Data21/12/1951
IdentificadorBCIN: 34-JH
(IPAC: 38, 08019/1292)
BIC: RI-52-0000030
Bé d'interès cultural
Data21 desembre 1951
IdentificadorRI-52-0000030
Bé cultural d'interès nacional
Tipusjardí històric
Data21 desembre 1951
Codi BCIN34-JH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-52-0000030 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC38 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1292 Modifica el valor a Wikidata

El parc de la Ciutadella és un parc públic situat al districte de Ciutat Vella, de Barcelona, al triangle comprès entre l'Estació de França, l'Arc de Triomf i la Vila Olímpica, entre el passeig de Pujades, el passeig de Picasso i el carrer de Wellington. Disposa de deu accessos i té una extensió de 17,42 hectàrees, sense comptar els terrenys que ocupa el Zoo de Barcelona.

Orígens

Article principal: Fortalesa de la Ciutadella
Plànol de Barcelona del 1806 amb la Ciutadella integrada dins les muralles.

El parc de la Ciutadella actual ocupa els terrenys de la ciutadella que ordenà construir Felip V per dominar Barcelona i Catalunya després de la Guerra de Successió.

L'11 de setembre de 1714, després d'un setge de més de 13 mesos, Barcelona capitulà davant l'exèrcit francoespanyol del rei Felip V el qual, per mantenir la ciutat i Principat de Catalunya sota ferm control, va manar construir sota la direcció de Joris Prosper Van Verboom entre 1715 i 1718,[1] aquesta ciutadella o fortalesa, la més gran d'Europa, amb forma d'estrella, de la qual pren el seu nom actual el parc i el barri circumdant de la Ciutadella. Per a la seva construcció i per a l'alliberament de terrenys militars al seu voltant, cara a la ciutat, es decidí enderrocar part del barri de la Ribera, comesa a la qual es forçà els mateixos veïns, que, juntament amb els operaris contractats, foren traslladats al nou barri de la Barceloneta tres dècades més tard. La gent que habitava la zona hagué de portar pedra per pedra d'allà fins a la Barceloneta.

Enderroc de la ciutadella

1 Cascada monumental
2 Quiosc de música
3 El Mamut
4 Llac artificial
5 Als voluntaris catalans
6 Parlament de Catalunya
7 Desconsol
8 IES Verdaguer
9 Església de la Ciutadella
10 Estàtua eqüestre al General Prim
11 Entrada del parc zoològic
12 La dama del paraigua
13 Umbracle
14 Museu Martorell
15 Hivernacle
16 Castell dels tres dragons

El seu caràcter de representant de l'opressió (la de l'ocupació militar a la qual fou sotmesa Catalunya i la seva capital, la de la supressió de la seva antiga llibertat, i la de l'absolutisme de l'Antic Règim sobre els sectors liberals) la convertí en símbol odiat.[2] Per això, la Junta de Vigilància de Barcelona n'inicià l'enderrocament l'any 1841, tot i que, quan va ser suprimida el mateix any, Espartero la féu restaurar. La primera petició per a l'enderroc de la Ciutadella fou presentada al rei pels regidors de l'ajuntament de Barcelona, el 29 de desembre de 1794, i fou desatesa igual que les peticions de 1840, 1845 i 1862.[3] Les Corts sortides de la revolució del 1868 van aprovar en 10 de desembre de 1869 la llei per la propietat dels terrenys de la fortalesa passava a l'ajuntament[4] a condició de construir jardins, pagar l'enderroc i la construcció de casernes en substitució,[5] i aquesta n'ordenà immediatament l'enderroc, que es va allargar fins a 1878 De la fortalesa restaren només els principals edificis interns (a excepció de la torre de la presó): la capella, el Palau del Governador (actualment, un institut d'ensenyament secundari) i l'Arsenal, que el 1888 fou convertit en Palau Reial i el 1931 i, novament, el 1979 (de forma doblement simbòlica), en seu del Parlament de Catalunya. Prop de l'entrada de l'actual parc que dóna a l'Estació de França es col·locà un monument al general Prim.

Concurs d'urbanització

A partir de 1871 ja començaren a sorgir avantprojectes d'urbanització del parc, guanyant el concurs per la seva urbanització Josep Fontserè i Mestre el mateix 1871, però el seu avanç lent va fer que quedés vinculat a l'Exposició Universal de 1888.[5]

Fontserè va projectar uns amplis jardins per a esplai dels ciutadans, sota el lema «els jardins són a les ciutats el que els pulmons al cos humà». Es va inspirar en jardins europeus com els de William Rent a Anglaterra, André Le Nôtre a França, o les viles d'esbarjo de Roma i Florència, i juntament amb la zona verda projectar una plaça central i un passeig de circumval·lació, així com una font monumental i diversos elements ornamentals, dos llacs i una zona de bosc, a més de diversos edificis auxiliars i infraestructures, com el Mercat del Born, un escorxador, un pont de ferro sobre les línies de ferrocarril i diverses casetes de serveis.[6]

L'Exposició Universal de 1888

Amb motiu de l'Exposició Universal de 1888, l'alcalde Francesc Rius i Taulet, va encarregar l'octubre de 1887 la direcció general de les obres segons el projecte de Josep Fontserè i Mestre a Elies Rogent i Amat, i aquest va presentar un pla general nou, va tornar a impulsar les obres, va intervenir en els projectes que hi havia començats i inclogué al pla els edificis de la Plaça d'Armes de la Ciutadella, que no foren lliurats a la ciutat fins dies abans de l'inici de l'esdeveniment.[7]

Antoni Gaudí ajudà Fontserè en la construcció de la font de la cascada.[8] La font quedà rematada pel grup escultòric de ferro forjat La quadriga de l'Aurora, de Rossend Nobas.

Lluís Domènech i Montaner va ser l'arquitecte del Castell dels Tres Dragons inaugurat per aquesta exposició on va servir com a restaurant. Posteriorment va combinar diversos usos, incloent-hi les ciències naturals, però des d'aleshores s'ha dedicat exclusivament a la zoologia(antic Museu de Zoologia fins a l'any 2000, després va passar a ser la seu principal del Museu de Ciències Naturals de Barcelona). L'edifici del Castell dels Tres Dragons, on està ubicat el Laboratori de Natura, ofereix el servei habitual de consulta de les col·leccions, sigui per part de científics professionals, tècnics en gestió ambiental o naturalistes.

Altres edificis edificats al parc van ser el Museu Martorell (antic Museu de Geologia fins a l'any 2000), d'Antoni Rovira i Trias, l'umbracle, projectat per Fontserè i acabat per Josep Amargós i Samaranch i una part de l'anomenada "Galeria de les Màquines", avui ocupada pels serveis del zoo.

Vista panoràmica del Parc de la Ciutadella

Després de l'exposició

Després de l'Exposició Universal de 1888 una part dels terrenys i edificis van quedar disponibles i es van destinar al Parc Zoològic de Barcelona, que va ser inaugurat el dia de la Mercè, patrona de Barcelona, de l'any 1892.[9]

El Castell dels Tres Dragons restà abandonat i el 1891 l'alcalde, Joan Coll i Pujol, demanà a Lluís Domènech i Montaner que "acabés l'obra" tot adaptant-la per acollir un "Museu de la Història". La inauguració provisional fou en 1892, per celebrar el quart centenari del descobriment d'Amèrica.[10] i l'any 1920 allotjà el Museu de Zoologia de Barcelona, un dels quatre pilars del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. L'any 2010 es van traslladar moltes de les seves col·leccions públiques cap al Museu Blau, inaugurat el març de 2011, i el Castell dels Tres Dragons es convertí en seu científica del museu, acollint el Laboratori de Natura amb laboratoris i espai de recerca, estudi i conservació de les col·leccions.[11]

L'arsenal de la Ciutadella és un edifici construït per Joris Prosper Van Verboom al segle XVIII, i el 1889 va ser reformat com a palau reial per l'Ajuntament de Barcelona,[12] que el 1932 el va cedir per esdevenir el Palau del Parlament de Catalunya.[12][13]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Cámara Muñoz, Alicia. Los Ingenieros militares de la monarquía hispánica en los siglos XVII y XVIII (en castellà). CEEH, 2005, p. 188-189. ISBN 8493464317. 
  2. ↑ Cortada i Colomer, Lluís. Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial (en anglès). Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. 53. ISBN 8472834379. 
  3. ↑ Sobrequés i Callicó, Jaume; Vicens, Francesc; Pitarch, Ismael E. El Parlament de Catalunya. Publicacions del Parlament de Catalunya, 2001, p. 108. ISBN 8439353685. 
  4. ↑ Benet, Josep; Martí, Casimir. Barcelona a mitjan segle XIX: el moviment obrer durant el Bienni Progressista (1854-1856). Curial, 1976, p. 498. ISBN 8472560864. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Cortada i Colomer, 1998, p. 403.
  6. ↑ Garrut, Josep Maria. L'Exposició Universal de Barcelona de 1888. Ajuntament de Barcelona, Delegació de Cultura, p. 10. ISBN 8450014980. 
  7. ↑ Cortada i Colomer, 1998, p. 404.
  8. ↑ Vergés, Oriol. Barcelona: Dibuixos: Llucià Navarro. vol.2. Editorial Tàber, 1967, p. 226. 
  9. ↑ Tribó i Traveria, Gemma; Castelló i Escandell, Josep. El Campus Mundet: un entorn per descobrir : patrimoni, medi natural i sostenibilitat. Edicions Universitat Barcelona, 2008, p. 179. ISBN 8447532542. 
  10. ↑ Resum de "Casanova, Rossend. La transformació del cafe-restaurant de l'Exposició. COAC. any 2000"
  11. ↑ Anna Omedes, Directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, El Museu de Ciències Naturals de Barcelona, una evolució molt natural
  12. ↑ 12,0 12,1 «El Palau del Parlament». Parlament de Catalunya. [Consulta: 10 agost 2012].
  13. ↑ «Parlament de Catalunya». Poblesdecatalunya.cat. [Consulta: 27 abril 2011].

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc de la Ciutadella
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Parc_de_la_Ciutadella&oldid=17488205»