Plaça de la Vila de Gràcia

Torre del rellotge, coneguda amb el nom de Campanar de Gràcia, a la Plaça de la Vila de Gràcia

Casa de la Vila, obra de Francesc Berenguer i Mestres (1905).

Els Castellers de la Vila de Gràcia a la plaça de la Vila. La colla local la considera la plaça pròpia

La plaça de la Vila de Gràcia (fins el 2009, plaça de Rius i Taulet, tot i que coneguda pels graciencs com la Plaça d'Orient) és el centre administratiu de la vila de Gràcia. El campanar de 33 metres que domina la plaça des del mig és el primer que sorprèn només entrar-hi. Fou construït per Antoni Rovira i Trias entre 1862 i 1864. Es tracta d'una torre octogonal amb un rellotge d'esferes de quatre cantons. Al capdamunt hi ha la mítica "Campana de Gràcia", batejada com "la Marieta". Conta la llegenda que el 1870, durant l'aldarull de les quintes, va estar sonant des del 4 al 9 d'abril, impulsada per una corda fins al terrat d'una veïna. Les tropes del general Gaminde, situades al pla de Barcelona, bombardejaven la vila rebel per mirar de fer callar la campana. Per això hom pot escoltar el seu so esquerdat. Aquesta història va donar peu a la creació d'una de les publicacions de més longevitat de la premsa catalana. Creada per Innocenci López Bernagosi, "La Campana de Gràcia" es publicà durant 60 anys, fins l'octubre de 1934.

A la vessant mar de la plaça hi ha l'edifici de la seu del districte, construït per Francesc Berenguer i Mestres. Restaurat fa pocs anys, a la façana hi destaquen dos fanals d'estil mariner i l'escut de la vila forjat amb ferro. Tres lliris blancs sobre camp blau.

Quatre han estat els noms oficials que ha tingut aquesta plaça de la Vila de Gràcia: Orient, Constitució, Rius i Taulet i l'actual. També té tres noms populars: "del Campanar", "de la Vila" i "d'Orient". Alguna vegada també s'ha sentit dir com "la plaça del rellotge".