Referèndum d'autodeterminació de Catalunya
El referèndum d'autodeterminació de Catalunya està previst que se celebri durant el 2014, segons un acord de governabilitat ratificat per Artur Mas per part de Convergència i Unió i Oriol Junqueras per part d'Esquerra Republicana de Catalunya el 18 de desembre de 2012 i conegut com a Pacte per la Llibertat.[1][4][5] L'acord permet que Artur Mas sigui investit President de la Generalitat de Catalunya per segon cop. El referèndum hauria d'anar precedit de l'aprovació d'una Llei de consultes durant el 2013.[6]
Taula de continguts |
Història [modifica]
Àmbit local [modifica]
Durant els anys 2009 i 2010 se celebraren consultes sobre la independència de Catalunya en diverses poblacions catalanes, de forma no vinculant, amb una àmplia majoria de vots favorables.[7]
En el mateix sentit es pronunciaren prop de 200 municipis catalans que en sessió plenària durant el 2012 i 2013 aprovaren declarar-se Territori Català Lliure declarant que la «legislació i els reglaments d'abast espanyol hi regeixen les lleis d'abast espanyol, a l'espera que el Govern i Parlament de Catalunya dictin les noves lleis catalanes».[8]
Resolució del Parlament de Catalunya [modifica]
El Parlament de Catalunya aprovà el 27 de setembre de 2012 una resolució que instava al govern a convocar un referèndum d'autodeterminació després de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012:
| « | El Parlament de Catalunya constata la necessitat que el poble de Catalunya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu i insta el govern fer una consulta prioritàriament dins la propera legislatura.[9] | » |
La resolució fou votada després del debat de política general amb el resultat de 84 vots a favor, 21 en contra i 25 abstencions.[10] El President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, declarà en el discurs davant del Parlament que havia arribat l'hora que el poble de Catalunya exerceixi el dret d'autodeterminació.[11]
Declaració de Sobirania [modifica]
El 23 de gener de 2013 el Parlament de Catalunya va aprovar per 85 vots a favor, 41 en contra, 2 abstencions i 5 no votaren la Declaració de Sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya,[12] on afirma que «el poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà». Es va basar en els següents principis: sobirania, legitimitat democràtica, transparència, diàleg, cohesió social, europeisme, legalitat, paper principal del Parlament de Catalunya i participació.[13][14][15]
| « | D'acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda fer efectiu l'exercici del dret a decidir, per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu[13] | » |
Els partits Convergència i Unió (50 SÍ), Esquerra Republicana de Catalunya (21 SÍ), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (13 SÍ) donaren suport en bloc a la declaració de sobirania. En canvi, el Partit Popular de Catalunya (19 NO) i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (9 NO) s'oposaren en bloc a la proposta. Finalment, la Candidatura d'Unitat Popular - Alternativa d'Esquerres donà un "sí crític" amb 1 vot a favor i 2 abstencions per expressar 'les renúncies' amb què comença el procés. Cinc dels vint diputats del Partit Socialista de Catalunya votaren en contra seguint la disciplina de partit; els diputats Joan Ignasi Elena, Rocío Martínez-Sampere, Marina Geli, Àngel Ros i Núria Ventura, malgrat ser presents a l'hemicicle i desobeint així les ordres de la direcció del partit, no votaren a la votació per fer palès la pluralitat de les bases referent aquesta qüestió.[14] L'endemà, la direcció del PSC decidí sancionar però no expulsar els cinc parlamentaris que van trencar la disciplina de vot.[16]
Posteriorment, les principals institucions públiques catalanes restants s'hi van sumar a la Declaració de Sobirania feta des del Parlament. Així, entre altres consistoris, l'Ajuntament de Barcelona també la va aprovar en ple l'1 de febrer, amb 20 vots a favor (CiU, ERC, ICV), 16 en contra (PP i PSC) i una abstenció (Jordi Martí, líder municipal del PSC).[17] A les diputacions provincials, la Diputació de Barcelona també la va aprovar per majoria absoluta, amb els vots a favor de CiU, ERC i ICV, i en contra del PP i PSC.[18] Així mateix, la Diputació de Lleida la va aprovar igualment amb majoria absoluta amb el suport de CiU, CDA i ERC, l'abstenció del PSC i els únics vots en contra dels representants del PP.[19][20]
El 8 de maig de 2013 el Tribunal Constitucional va suspendre aquesta declaració.[21][22]
Posició dels partits polítics parlamentaris [modifica]
- Convergència i Unió, coalició liberal, nacionalista catalana i independentista (CDC 37 escons i UDC 13 escons): en el programa Catalunya 2020, en el pacte de la transició nacional i en la ponència per l'estat propi de CDC es fixa com a objectiu aconseguir un estat propi en el marc europeu, una idea majoritària a dins del partit i recolzada pel president del partit Artur Mas i per alguns altres dirigents importants com Oriol Pujol, tot i això alguns dirigents d'UDC com Josep Antoni Duran i Lleida han tingut una posició ambigua i han defensat el confederalisme.[23][24]
- Esquerra Republicana de Catalunya, partit socialdemòcrata i independentista (21 escons): ERC és clarament favorable a que Catalunya tingui un estat propi en el marc de la Unió Europea, i per aquesta raó va signar juntament amb CiU el pacte per a la transició nacional.[25][26]
- Partit dels Socialistes de Catalunya, partit socialdemòcrata i federalista espanyol (20 escons): en paraules del seu líder, el Partit dels Socialistes de Catalunya està en contra de la independència, tot i que és favorable de que es faci una consulta legal i pactada, i per aquesta raó van decidir abstenir-se en totes les votacions del parlament que tractessin el dret a decidir. Tot i això alguns dirigents del sector catalanista del PSC (com Montserrat Tura) han afirmat que votarien a favor de la independència.[27][28]
- Partit Popular, partit conservador, liberal i espanyolista (19 escons): des del PP s'assegura que el referèndum és il·legal, defensen el marc de la Constitució Espanyola i estan en contra de la secessió. A més asseguren que una Catalunya independent comportaria una sèrie de problemes econòmico-socials greus, com ser expulsats de l'Euro.[29]
- Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, coalició anticapitalista, ecosocialista, eurocomunista i catalanista (ICV 10 escons i EUIA 3 escons): des de ICV, una formació anti-capitalista i eco-socialista, es defensa el dret a l'autodeterminació, tot i això els dirigents del partit mai han respost sobre que votarien en un referèndum i afirmen que són una unió de federalistes i independentistes. Després de l'assemblea nacional del 2013, el partit comença a defensar l'estat propi i una consulta amb una sola pregunta molt clara.[30]
- Ciutadans, partit espanyolista i liberal (9 escons): C's està clarament posicionat en contra tant del dret a l'autodeterminació com de la independència.[31]
- Candidatura d'Unitat Popular, partit anticapitalista, ecosocialista i independentista (3 escons): la CUP està a favor de la independència de Catalunya, com a part del procés emancipador de la totalitat dels Països Catalans, i persegueix la formació d'un país socialista i fora de la Unió Europea.[32][33]
Estudis i enquestes [modifica]
Baròmetre d'Opinió Política [modifica]
La tercera onada del 2012 del Baròmetre d'Opinió Política, pertanyent al Centre d'Estudis d'Opinió, reflecteix que el 57% de la ciutadania de Catalunya votaria a favor de la independència en un possible referèndum.
| Data | A favor (%) | En contra (%) | Abstenció (%) | Altres respostes (%) | No ho sap (%) | No contesta (%) | Ref. |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2a onada 2011 | 42,9 | 28,2 | 23,3 | 0,5 | 4,4 | 0,8 | [34] |
| 3a onada 2011 | 45,4 | 24,7 | 23,8 | 0,6 | 4,6 | 1,0 | [34] |
| 1a onada 2012 | 44,6 | 24,7 | 24,2 | 1,0 | 4,6 | 0,9 | [34] |
| 2a onada 2012 | 51,1 | 21,1 | 21,1 | 1,0 | 4,7 | 1,1 | [34] |
| 3a onada 2012 | 57,0 | 20,5 | 14,3 | 0,6 | 6,2 | 1,5 | [34] |
| Data | A favor (%) | En contra (%) | Abstenció (%) | Altres respostes (%) | No ho sap (%) | No contesta (%) | Ref. |
Entre els dies 28 de setembre i 5 d'octubre del 2012, després de la manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa", el Centre d'Estudis d'Opinió va realitzar una enquesta que constatava el següent:[35]
| Data | A favor (%) | En contra (%) |
|---|---|---|
| 28 de setembre - 5 d'octubre del 2012 | 69,3 | 30,7 |
Mitjans de comunicació [modifica]
Ara [modifica]
| Data | Sí (%) | No (%) | No votaria (%) | Indiferent (%) | Ns/Nc (%) |
|---|---|---|---|---|---|
| Novembre 2010[36] | 38,5 | 42,8 | 7,2 | 2,8 | 8,8 |
| Setembre 2011[37] | 42,0 | 37,7 | 7,7 | 1,8 | 10,7 |
| Juliol 2012[38] | 50,4 | 23,8 | 21,0 | 4,7 | |
| Novembre 2012[39] | 51,9 | 28,3 | |||
El Periódico de Catalunya [modifica]
Sovint, El Periódico de Catalunya fa enquestes sobre la posició respecte a un referèndum de la independència de Catalunya.
| Mes | Sí (%) | No (%) | En blanc (%) | No votaria (%) | NS/NC (%) |
|---|---|---|---|---|---|
| Abril 2007 | 44,9 | 40,0 | - | - | - |
| Octubre 2007[40] | 33,9 | 43,9 | 9,8 | 12,5 | |
| Desembre 2009[41] | 39,0 | 40,6 | 2,0 | 7,0 | 11,4 |
| Juny 2010[42] | 48,1 | 35,3 | 2,6 | 6,1 | 7,9 |
| Gener 2012[43][44] | 53,6 | 32,0 | - | - | - |
| Setembre 2012[45] | 49,5 | 48,0[46] | 2,5 | - | - |
| Octubre 2012[47] | 57 | ? | - | - | - |
| Gener 2013[48] | 56,9 | 35 | - | - | 8,2% |
La Vanguardia [modifica]
Per la seva banda, La Vanguardia també en fa.
| Data | Sí (%) | No (%) | En blanc (%) | No votaria (%) | NS/NC (%) |
|---|---|---|---|---|---|
| 02/11/09[49] | 35 | 46 | 19 | ||
| 15/03/10[50] | 36 | 44 | 20 | ||
| 19/05/10[51] | 37 | 41 | 22 | ||
| 17/07/10[52] | 47 | 36 | 3 | 7 | 5 |
| 07/09/10[53] | 40 | 45 | 3 | 7 | 5 |
| 29/09/12[54] | 54,8 | 33,5 | - | - | 10,16 |
| 28/10/12[55] | 52,8 | 35 | - | - | - |
RAC 1 [modifica]
| Data | Segurament hi votaria a favor (%) | Segurament hi votaria en contra (%) | Encara no ho sap (%) | En blanc (%) |
|---|---|---|---|---|
| 28 de setembre del 2010[56] | 48,8 | 41,4 | 9,7 | - |
| 24 d'octubre del 2012[57] | 53 | 39,4 | 5,9 | 1,7 |
Telecinco [modifica]
Enquesta encarregada al GESOP pel programa El gran debate de Telecinco, emès el 15 de setembre i 3 de novembre de 2012:
| Data | Sí (%) | No (%) | En blanc (%) | No votaria (%) | NS/NC (%) |
|---|---|---|---|---|---|
| Setembre 2012[58] | 50,9 | 18,6 | 9,5 | 11,9 | 9,1 |
| Novembre 2012[59] | 50,9 | 36,9 | - | - | 12 |
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Mas i Junqueras acorden fer la consulta el 2014». Ara, 18 desembre 2012. [Consulta: 18 desembre 2012].
- ↑ «More than 1 million protest court ruling in Barcelona» (en anglès). CNN, 11 de juliol de 2010. [Consulta: 12 de juliol de 2010].
- ↑ «1.5 million take to streets of Barcelona in support of independence» (en anglès). The Daily Telegraph, 11 de setembre de 2012.
- ↑ «CiU i ERC tanquen l'acord: consulta el 2014». VilaWeb, 18 desembre 2012. [Consulta: 18 desembre 2012].
- ↑ «Artur Mas i Oriol Junqueras segellen el Pacte per la Llibertat». El Singular Digital, 19 desembre 2012. [Consulta: 30 desembre 2012].
- ↑ «Ortega anuncia que la llei de consultes estarà a punt abans de l'estiu». El Periódico de Catalunya, 7 de novembre de 2012 [Consulta: 19 de gener de 2013].
- ↑ Rainsford, Sarah. «Catalonia votes on independence from Spain» (en anglès). Catalunya: BBC News, 12 de desembre de 2009. [Consulta: 19 de gener de 2013].
- ↑ Clota, Eva. «Sant Pere de Torelló se declara "territorio catalán libre"» (en castellà). El País [Vic], 4 de setembre de 2012 [Consulta: 19 de gener de 2013].
- ↑ «Proposta de resolució aprovada al Parlament de Catalunya». Parlament de Catalunya, 27 de setembre de 2012.
- ↑ «El Parlament posa rumb a l'emancipació nacional votant a favor d'una consulta». Ara, 27 de setembre de 2012.
- ↑ «Mas: "Ha arribat l'hora que el poble de Catalunya exerceixi el dret a l'autodeterminació"». Ara, 25 setembre 2012.
- ↑ «"Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya”». Parlament de Catalunya. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ 13,0 13,1 Colomer, Marc. «La declaració de sobirania ja fa via al Parlament». Ara, 22 de gener de 2013.
- ↑ 14,0 14,1 «Catalunya es declara sobirana». Vilaweb, 23 de gener de 2013. [Consulta: 23 gener 2013].
- ↑ Goodman, Al. «Catalan parliament declaration pushes self-determination» (en anglès). Madrid: CNN, 23 de gener de 2013. [Consulta: 24 de gener de 2013].
- ↑ «El PSC sanciona els cinc diputats que van trencar la disciplina de vot, però no es planteja expulsar-los». 324.cat, 25 de gener 2013. [Consulta: 25/1/2013].
- ↑ «L'Ajuntament de Barcelona també aprova la Declaració de Sobirania». Racó Català, 1 de febrer de 2013.
- ↑ «La Diputació de Barcelona també aprova la declaració de sobirania». Vilaweb, 31 de gener de 2013.
- ↑ «La Diputació de Lleida s'adhereix a la Declaració de Sobirania de Catalunya». Ràdio Seu, 24 de gener del 2013.
- ↑ «Els diputats socialistes de la Diputació de Lleida s'abstenen o no voten la declaració sobiranista». Europa Press, 2 de de febrer 2013.
- ↑ El TC suspèn la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya
- ↑ «Pronunciament del Constitucional de suspensió de la declaració de sobirania» (en castella). Tribunal Constitucional. [Consulta: 9 maig 2013].
- ↑ «Mas promete llevar a Catalunya hacia un Estado propio con la UE como referente» (en castellà). La Vanguardia, 28 d'octubre de 2012 [Consulta: 29 de gener de 2013].
- ↑ «Duran defiende un modelo confederal: "Una Catalunya unida a España pero con los derechos de un estado independiente"» (en castellà). La Vanguardia, 16 de gener de 2013 [Consulta: 29 de gener de 2013].
- ↑ «ERC creu que les seus de multinacionals a Catalunya serien un argument perquè la UE acceptés l'Estat propi». El Periódico de Catalunya, 7 de desembre de 2012 [Consulta: 29 de gener de 2013].
- ↑ «Programa electoral al Parlament de Catalunya 2012». esquerra.cat. [Consulta: 30 gener 2013].
- ↑ «Programa electoral al Parlament de Catalunya 2012». [Consulta: 30 gener 2013].
- ↑ «Tura votaria a favor de la independència en un referèndum». emporda.info, 20 de setembre de 2012.
- ↑ «Programa electoral al Parlament de Catalunya 2012» (en castellà). ppcatalunya.com. [Consulta: 30 gener 2013].
- ↑ «Programa electoral al Parlament de Catalunya 2012». iniciativa.cat. [Consulta: 30 gener 2013].
- ↑ «Programa electoral al Parlament de Catalunya 2012» (en castellà). mejorunidos.cat. [Consulta: 30 gener 2013].
- ↑ «Què és una CUP?». cup.cat. [Consulta: 23 gener 2013].
- ↑ «Programa electoral al Parlament de Catalunya 2012». unitatpopular.cat. [Consulta: 23 gener 2013].
- ↑ 34,0 34,1 34,2 34,3 34,4 «Referèndum per la independència de Catalunya». Centre d'Estudis d'Opinió. [Consulta: 19 de gener de 2013].
- ↑ «Prop d'un 70% de catalans avalaven l'estat propi després de la Diada, segons el CEO». Ara, 14 de gener de 2013 [Consulta: 19 de gener de 2013].
- ↑ «El suport a un referèndum a Catalunya sorprèn els partits». Ara, 7 de desembre del 2010. [Consulta: 9 de desembre del 2010].
- ↑ «El suport a la independència segueix creixent i el 'sí' ja supera el 'no'». Ara, 14 d'octubre del 2011. [Consulta: 14 d'octubre del 2011].
- ↑ «Independentistes però amb 'la roja'». Ara, 22 de juliolo del 2012. [Consulta: 22 de juliol del 2012].
- ↑ Muñoz, Jordi. «El 'sí' a la independència guanya el 'no' per 24 punts de diferència». Ara, 2 de novembre de 2012 [Consulta: 2 de novembre de 2012].
- ↑ «El suport a un referèndum a Catalunya sorprèn els partits». El Periódico, 16 d'octubre del 2007. [Consulta: 4 novembre 2009].
- ↑ «L’independentisme avança fins a quedar-se a un punt de la majoria». El Periódico, 22 de desembre 2009. [Consulta: 2 de desembre 2009].
- ↑ «Quasi la meitat de Catalunya trencaria avui amb Espanya». El Periódico, 19 de juny 2010. [Consulta: 19 de juny 2010].
- ↑ «Els partidaris de la independència arriben per primer cop al 50%». El Periódico, 27 de gener de 2012.
- ↑ «Els independentistes són més que mai però no confien a guanyar un referèndum, segons 'El Periódico'». Diari Ara, 27 de gener de 2012.
- ↑ «Els catalans, dividits a parts iguals davant la independència». El Periódico, 11 de setembre de 2012.
- ↑ «El Periódico converteix un 25% d'indecisos en votants del no a la independència». VilaWeb, 11 de setembre de 2012. [Consulta: 16 de setembre de 2012].
- ↑ «El 57% dels catalans estan a favor que Catalunya es converteixi en un nou Estat de la UE». El Periódico de Catalunya, 25 d'octubre de 2012.
- ↑ «La majoria dels catalans estan a favor de la consulta». El Periódico de Catalunya, 20 de gener de 2013.
- ↑ «La mayoría aprueba la consulta independentista pero votaría en contra». La Vanguardia, 2 novembre del 2009. [Consulta: 4 novembre 2009].
- ↑ «El apoyo a las consultas y el rechazo a la independencia se mantienen estables». La Vanguardia, 15 març del 2010. [Consulta: 15 març del 2010].
- ↑ «La independencia logra su mayor cota mientras cae el rechazo a la secesión». La Vanguardia, 19 maig del 2010. [Consulta: 19 maig del 2010].
- ↑ «El fallo del TC catapulta el respaldo a la independencia, que roza el 50%». La Vanguardia, 18 juliol del 2010. [Consulta: 18 juliol del 2010].
- ↑ «El apoyo a la independencia remite y cae al 40%». La Vanguardia, 7 setembre del 2010. [Consulta: 7 setembre del 2010].
- ↑ «CiU se sitúa a un paso de la mayoría absoluta» (en castellà). La Vanguardia, 30 de setembre de 2012 [Consulta: 29 de setembre de 2012].
- ↑ «El pacto fiscal neutralizaría la mayoría independentista» (en castellà). La Vanguardia, 28 d'octubre de 2012 [Consulta: 28 d'octubre de 2012].
- ↑ «Resultats del segon Racòmetre». Racòmetre. RAC 1, 28 de setembre del 2010. [Consulta: 28 de setembre de 2010].
- ↑ «El sí a la independència guanyaria amb un 53% dels vots». Racòmetre. RAC 1, 24 d'octubre de 2012. [Consulta: 28 d'octubre de 2012].
- ↑ «Una enquesta de Telecinco troba un 51% de catalans per la independència i només un 18,6% en contra». Ara, 15 de setembre del 2012. [Consulta: 15 de setembre del 2012].
- ↑ «Un 50,9% de catalans voldria la independència, segons una enquesta publicada a 'El gran debate' de Tele5». Ara, 3 de novembre del 2012 [Consulta: 3 de novembre del 2012].
Bibliografia [modifica]
- Liz Castro (ed.). What's up with Catalonia? (en anglès). Ahsfield, Massachussetts, EUA: Catalonia Press, 2013. ISBN 978-1-61150-032-5.
Enllaços externs [modifica]
- Proposta de resolució aprovada al Parlament de Catalunya el 27 de setembre de 2012
PDF - Acord per a la transició nacional i per grarantir l'estabilitat parlamentària del Govern de Catalunya PDF
PDF
|
|||||||||||||||||||||||||
