Referèndum d'autodeterminació de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Referèndum d'autodeterminació de Catalunya
9 de novembre de 2014 (*)
Vol que Catalunya esdevingui un Estat?
En cas de resposta afirmativa, vol que aquest Estat sigui independent?
Sí o no Vots Percentatge
Resultats per determinar
Resultats electorals per comarques
Catalunya tercera 2012-13.png
  •  Majoria del «sí»
  •  Majoria del «no»
(*) Data prevista
2006 Flag of Catalonia.svg

El referèndum d'autodeterminació de Catalunya, també anomenat consulta sobre el futur polític de Catalunya,[1] és un referèndum d'independència que està previst que se celebri el 9 de novembre de 2014.[2][3][4][5][6][7]

La convocatòria d'aquesta consulta era el principal acord del «Pacte per la Llibertat», pacte d'investidura signat el desembre del 2012 després de les eleccions al Parlament de Catalunya. La data i pregunta de la consulta van ésser anunciades pel President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas el 12 de desembre de 2013 amb el suport dels grups parlamentaris de Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa i la Candidatura d'Unitat Popular, que sumaven 87 dels 135 diputats del Parlament de Catalunya.[8][9]

La consulta serà una pregunta amb dos apartats: «Vol que Catalunya esdevingui un Estat?» i «En cas de resposta afirmativa, vol que aquest Estat sigui independent?».[10][11]

La sol·licitud del Parlament de Catalunya al Congrés dels Diputats espanyol per tal que fos transferida la competència de convocar el referèndum al Govern de Catalunya fou refusada. Aquest refús, així com la negativa del govern espanyol a convocar qualsevol mena de consulta similar, deixen la futura llei de consultes de Catalunya, en tràmit parlamentari, com l'última via legal per a convocar-lo.


Taula de continguts

Antecedents[modifica | modifica el codi]

2005[modifica | modifica el codi]

Proposta de reforma de l'Estatut (setembre)[modifica | modifica el codi]

El 30 de setembre del 2005, es va sotmetre a votació al Ple del Parlament de Catalunya un text de proposta de reforma de l'Estatut d'Autonomia.

En compliment de l'Estatut del 1979, la proposta requeria una majoria qualificada, de dues terceres parts del Parlament, per tal de prosperar. El text va recollir finalment 120 vots favorables (89% del parlament), corresponents als parlamentaris dels grups que l'havien acordat: CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA; i 15 vots en contra (11% del parlament), els del grup parlamentari del PPC.[12]

Retallada de l'Estatut a les Corts Generals d'Espanya (novembre)[modifica | modifica el codi]

La proposta de reforma de l'Estatut aprovada al Parlament va ésser presentada al Congrés de Diputats el 2 de novembre de 2005, per tres ponents del Parlament de Catalunya. Els ponents, Artur Mas (CiU), Manuela de Madre (PSC) i Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), van explicar per què consideraven necessària la reforma de l'aleshores vigent Estatut d'Autonomia de Catalunya (que havia estat redactat a Sau i aprovat l'any 1979, en un Congrés de Diputats Espanyol integrat per molts polítics de l'antic règim franquista i dins del context de la transició democràtica espanyola). També van explicar per què Catalunya és una nació, i els canvis que ha sofert la societat en aquests 26 anys, des de l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea, l'assistència sanitària per tothom, o els matrimonis entre persones del mateix sexe.

Fet aquest pas, es constituí una Comissió Mixta Estat-Generalitat per negociar el contingut del nou Estatut. En el marc d'aquesta comissió, el govern espanyol, integrat pel PSOE, presentà una proposta de redactat alternatiu de la llei, que en modificava la majoria d'articles. Les principals argumentacions del govern espanyol van ésser en la línia de garantir la constitucionalitat de l'Estatut. Alguns exemples de punts que el govern central considerà que havia de modificar en aquest sentit, van ésser la definició de Catalunya com a "nació" dins l'articulat del text, i els articles referents al finançament.

El 21 de gener de 2006 es produí una reunió a la Moncloa entre el líder de CiU Artur Mas i el president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, arribant a un acord, conegut com a Pacte de la Moncloa (o també com a Pacte Mas-Zapatero), sobre el redactat final de l'estatut que modificava notablement l'aprovat al Parlament de Catalunya, deixant un nou redactat de l'estatut que el feia bastant més semblant al del 1979 que el que fou aprovat al parlament.

Després d'una llarga i complexa negociació d'esmenes entre els partits amb representació al Congrés de Diputats, es van retocar més del 50% dels articles.

El març de 2006, la proposta d'Estatut va ésser aprovada a les Corts Generals. Vot favorable: Grup parlamentari socialista (PSOE), CiU, Partit Nacionalista Basc, Grup parlamentari d'IU-ICV, BNG i Coalició Canària. Vot en contra: PP, ERC i dins del grup mixt, Eusko Alkartasuna. S'abstenen: Chunta Aragonesista i Nafarroa Bai (del grup mixt).

Al maig de 2006, la proposta d'Estatut va ésser aprovada al Senat. Vot favorable: PSOE, CiU i IU. Vot en contra: PP. S'abstenen: ERC, EA i el PAR.

2006[modifica | modifica el codi]

L'Estatut retallat és ratificat al Parlament amb molts menys vots que la proposta inicial[modifica | modifica el codi]

El text va recollir finalment 97 vots favorables (64% del parlament), corresponents als parlamentaris dels grups que l'havien acordat: CiU, PSC i ICV-EUiA; i 38 vots en contra (36% del parlament), els del grup parlamentari del PPC i ERC, per dos motius molt diferents. ERC va considerar insuficient l'Estatut després de les retallades per part de les Corts Generals d'Espanya.[13]

Referèndum estatutari (juny)[modifica | modifica el codi]

L'Estatut del 1979 establia, finalment, la necessitat que la seva reforma fos ratificada en referèndum pels ciutadans de Catalunya. El President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, convocà aquest referèndumm un cop aprovat el text a les Corts d'Espanya, que se celebrà finalment el 18 de juny del 2006.

En aquest referèndum, CiU, PSC i ICV-EUiA varen demanar el Sí a la nova llei, mentre que ERC i PP varen demanar el No, per raons diferents: el PP, mantenint el seu rebuig a la proposta original per considerar-la inconstitucional; i ERC, en entendre que les modificacions al text introduïdes en el seu pas per les Corts espanyoles n'havien afectat aspectes fonamentals per tant l'havien desvirtuat.

El resultat del referèndum va ésser d'un 73,9% de vots a favor, un 20,76% de vots en contra, i un 5,34% de vots en blanc. Els vots nuls van ésser menys d'un 1%.

2009[modifica | modifica el codi]

Consultes municipals (setembre)[modifica | modifica el codi]

Durant els anys 2009 i 2010 se celebraren consultes sobre la independència de Catalunya en diverses poblacions catalanes, de forma no vinculant, amb una àmplia majoria de vots favorables.[14]

2010[modifica | modifica el codi]

L'Estatut retallat per segon cop (juny)[modifica | modifica el codi]

El 28 de juny de 2010, el Tribunal Constitucional, davant el recurs d'inconstitucionalitat presentat per diputats del Partit Popular, va dictar sentència per majories variables. Va publicar el veredicte aquell mateix dia, i la sentència completa el 9 de juliol. Va deixar clara la "ineficàcia jurídica" del Preàmbul (en referència al terme nació per referir-se a Catalunya) tot i que el veredicte manté la definició de Catalunya com a nació, va declarar 14 articles inconstitucionals (1 totalment i 13 parcialment), i en va reinterpretar 27 més.

La ponència fou redactada finalment per la Presidenta del TC, María Emilia Casas, i la votació es va realitzar per blocs: el primer, respecte al Preàmbul, es va resoldre per 6 vots a favor i 4 en contra, resultant en el manteniment del terme "nació", però s'advertia de la seva falta d'eficàcia jurídica interpretativa, ja que no forma part del text normatiu; el segon bloc feia referència als 14 articles declarats inconstitucionals, i es va resoldre per una majoria de 8 a 2; el tercer bloc, que establia els preceptes estatutaris declarats constitucionals sempre que s'interpretessin d'acord amb els fonaments jurídics establerts a la sentència, va ésser avalat per 6 vots a 4; i, finalment, el quart bloc, que declara la plena constitucionalitat de tota la resta de preceptes impugnats per aquest recurs, també va obtenir una majoria de 6 a 4. Quatre magistrats, pertanyents al denominat "sector conservador", van presentar un vot particular en contra de la sentència, i l'únic magistrat català, Eugeni Gay Montalbo, va presentar també un vot particular on, tot i declarar-se d'acord amb la sentència, criticava per innecessària tota la part referent al preàmbul, ja que els preàmbuls de les lleis no han tingut mai "eficàcia jurídica"; aquest magistrat també assenyalava la incongruència de declarar inconstitucionals diversos articles de l'Estatut que es troben amb una redacció idèntica en altres estatuts d'autonomia aprovats durant la "VIII legislatura" espanyola (2004-2008), especialment en el d'Andalusia, havent estat votats a favor pels mateixos diputats del PP que van presentar el recurs.

Manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» (juliol)[modifica | modifica el codi]

La capçalera de la manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» del 10 de juliol de 2010 a la confluència de passeig de Gràcia i carrer d'Aragó. La multitud de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall.[15]

Va ésser una demostració col·lectiva en contra de la resolució del recurs d'inconstitucionalitat efectuat pel Tribunal Constitucional sobre el text de l'Estatut de Catalunya,[16][17][18] realitzada a Barcelona el 10 de juliol del 2010 sota el lema «Som una nació. Nosaltres decidim»[19][20] amb el suport de la majoria dels partits polítics representats al Parlament de Catalunya (excepte pel PPC i C's),[21][22][23] així com dels sindicats i prop de 1.600 entitats.[24][25]

La manifestació, la més multitudinària de la història de Catalunya fins aquella data, va aplegar entre 1,1 milions de persones segons la Guàrdia Urbana i 1,5 segons Òmnium Cultural i va ésser un clam per la independència i el dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur.[19][20][26]

Eleccions al Parlament de Catalunya (novembre)[modifica | modifica el codi]

Corresponents a la IXa legislatura de l'actual període democràtic van celebrar-se el 28 de novembre de 2010. El President de la Generalitat, José Montilla, signà el decret de dissolució del Parlament de Catalunya a la seva seu el 4 d'octubre que oficialitzava el que ja havia estat anunciat en començar el curs polític unes setmanes abans.[27]

2012[modifica | modifica el codi]

El pacte fiscal (juliol)[modifica | modifica el codi]

El 25 de juliol de 2012 el Parlament de Catalunya aprova el pacte fiscal amb el suport a la totalitat CiU, ICV-EUiA i ERC i en gran part dels punts també del PSC.[28] El 20 setembre 2012 Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya es va reunir amb Mariano Rajoy que va respondre que no hi havia marge per negociar el pacte fiscal. Artur Mas va assenyalar que Catalunya ha de fer una profunda reflexió i prendre decisions,[29] ja que el pacte fiscal es veia com l'última possibilitat d'entesa entre Catalunya i Espanya.

Els «territoris catalans lliures» (setembre)[modifica | modifica el codi]

Article principal: Territori català lliure

Prop de 200 municipis catalans en sessió plenària durant el 2012 i 2013 aprovaren declarar-se Territori Català Lliure declarant que la «legislació i els reglaments d'abast espanyol hi regeixen les lleis d'abast espanyol, a l'espera que el Govern i Parlament de Catalunya dictin les noves lleis catalanes».[30]

Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» (setembre)[modifica | modifica el codi]

L'11 de setembre de 2012 se celebrà una important manifestació a Barcelona sota el lema «Catalunya, nou estat d'Europa», que reuní entre 1 i 1,5 milions de persones a favor de la independència de Catalunya. La manifestació sovint és reconeguda com un punt d'inflexió en el procés i un catalitzador dels esdeveniments que es produirien en els següents mesos.

Resolució del Parlament de Catalunya (setembre)[modifica | modifica el codi]

El Parlament de Catalunya aprovà el 27 de setembre de 2012 una resolució que instava al govern a convocar un referèndum d'autodeterminació després de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012:

« El Parlament de Catalunya constata la necessitat que el poble de Catalu­nya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col·lectiu i insta el govern fer una consulta prioritàriament dins la propera legislatura.[31] »

La resolució fou votada després del debat de política general amb el resultat de 84 vots a favor, 21 en contra i 25 abstencions.[32] El President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, declarà en el discurs davant del Parlament que havia arribat l'hora que el poble de Catalunya exerceixi el dret d'autodeterminació.[33]

Eleccions anticipades (novembre)[modifica | modifica el codi]

El 25 de novembre del 2012 se celebraren eleccions al Parlament de Catalunya, que va guanyar Convergència i Unió tot i amb una forta caiguda de vots que li representà perdre 12 diputats. D'altra banda Esquerra Republicana aconseguí 21 diputats, 11 més dels que tenia el 2010, convertint-se en segona força. Les eleccions suposaren també que Solidaritat Catalana per la Independència perdés la seva representació en favor de la Candidatura d'Unitat Popular, amb 3 escons.

Pacte de governabilitat (desembre)[modifica | modifica el codi]

Article principal: Pacte per la Llibertat
El President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas i el Cap de l'oposició Oriol Junqueras, signant el pacte de governabilitat 2012 – 2016, anomenat Pacte per la Llibertat, el 19 de desembre del 2012.[34]

El 18 de desembre de 2012, després de les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, els líders dels dos partits més votats Artur Mas per part de Convergència i Unió i Oriol Junqueras per part d'Esquerra Republicana de Catalunya ratificaren un acord de governabilitat conegut com a Pacte per la Llibertat.[34][35][36] L'acord permeté que Artur Mas fos investit President de la Generalitat de Catalunya per segon cop.[37]

2013[modifica | modifica el codi]

Declaració de Sobirania (gener)[modifica | modifica el codi]

Resultat de la votació de la Declaració de Sobirania

El 23 de gener de 2013 el Parlament de Catalunya va aprovar per 85 vots a favor, 41 en contra, 2 abstencions i 5 no votaren la Declaració de Sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya,[38][39][40][41] on afirma que «el poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà». Es va basar en els següents principis: sobirania, legitimitat democràtica, transparència, diàleg, cohesió social, europeisme, legalitat, paper principal del Parlament de Catalunya i participació.[42][43]

« D'acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda fer efectiu l'exercici del dret a decidir, per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu[42] »

Els partits Convergència i Unió (50 SÍ), Esquerra Republicana de Catalunya (21 SÍ), Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (13 SÍ) donaren suport en bloc a la declaració de sobirania. En canvi, el Partit Popular de Catalunya (19 NO) i Ciutadans - Partit de la Ciutadania (9 NO) s'oposaren en bloc a la proposta. Finalment, la Candidatura d'Unitat Popular - Alternativa d'Esquerres donà un «sí crític» amb 1 vot a favor i 2 abstencions per expressar 'les renúncies' amb què comença el procés. Cinc dels vint diputats del Partit Socialista de Catalunya votaren en contra seguint la disciplina de partit; els diputats Joan Ignasi Elena, Rocío Martínez-Sampere, Marina Geli, Àngel Ros i Núria Ventura, malgrat ésser presents a l'hemicicle i desobeint així les ordres de la direcció del partit, no votaren a la votació per fer palès la pluralitat de les bases referent aquesta qüestió.[43] L'endemà, la direcció del PSC decidí sancionar però no expulsar els cinc parlamentaris que van trencar la disciplina de vot.[44]

Posteriorment, les principals institucions públiques catalanes restants s'hi van sumar a la Declaració de Sobirania feta des del Parlament. Així, entre altres consistoris, l'Ajuntament de Barcelona també la va aprovar en ple l'1 de febrer, amb 20 vots a favor (CiU, ERC, ICV-EUiA), 16 en contra (PP i PSC) i una abstenció (Jordi Martí, líder municipal del PSC).[45] A les diputacions, la Diputació de Barcelona també la va aprovar per majoria absoluta, amb els vots a favor de CiU, ERC i ICV-EUiA, i en contra del PP i PSC.[46] Així mateix, la Diputació de Lleida la va aprovar igualment amb majoria absoluta amb el suport de CiU, CDA i ERC, l'abstenció del PSC i els únics vots en contra dels representants del PP.[47][48]

El 8 de maig de 2013 el Tribunal Constitucional d'Espanya, va dir que suspenia aquesta declaració.[49][50]

La Declaració de Sobirania instava al diàleg amb l'estat espanyol, les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional. Mariano Rajoy en resposta a una carta d'Artur Mas supedità aquest «diàleg» al marc jurídic espanyol.[51]

Consell Assessor per a la Transició Nacional (abril)[modifica | modifica el codi]

Sessió constitutiva del Consell Assessor per a la Transició Nacional

L'11 d'abril se celebrà la reunió constitutiva del Consell Assessor per a la Transició Nacional, que té l'objectiu d'assessorar la Generalitat en el procés de transició nacional de Catalunya i assoliment de la consulta. En el seu primer informe recomanà una pregunta clara i neutra, que es pogués respondre amb un «sí» o «no», i que es combinés la legislació espanyola i catalana, a través de la Llei de consultes.[52]

Pacte Nacional pel Dret a Decidir (juny)[modifica | modifica el codi]

El 26 de juny tingué lloc al Parlament de Catalunya la reunió constitutiva del Pacte Nacional pel Dret a Decidir a favor del procés de l'exercici del dret a decidir i de la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya format per la societat civil, les institucions més representatives del país, el món local i les forces polítiques.[53]

Davant d'una eventual negativa del govern espanyol a l'aprovació d'una consulta legal sobre la independència de Catalunya o a l'impediment absolut d'una consulta mitjançant la llei catalana per part de les institucions espanyoles, el president Artur Mas declarà el 5 de setembre de 2013 que caldria convocar unes eleccions en clau plebiscitària. Unes eleccions que correspondrien celebrar-se com a molt tard el 2016, ja que és el darrer any de legislatura.

Via Catalana cap a la Independència (setembre)[modifica | modifica el codi]

Article principal: Via Catalana
Tram de la Via Catalana cap a la independència

La Via Catalana cap a la Independència, va ésser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres a Catalunya proposada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per l'Onze de Setembre de 2013 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya.[54] Va comptar amb el suport de les 14 entitats no governamentals que col·laboren a la iniciativa ElClauer.cat.[54][55] Va seguir el traçat de l'antiga Via Augusta, des del Pertús (Vallespir) fins a Alcanar (Montsià). Segons Carme Forcadell, presidenta de l'ANC, va ésser «un símbol, el símbol de la unitat del poble català per assolir la sobirania nacional».[56]

En total, 1.600.000 manifestants van participar en la Via Catalana, 500.000 dels quals van ocupar els carrers de la ciutat de Barcelona, segons el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya.[57][58]

La cadena humana va començar a les 17:14 hores del dimecres 11 de setembre amb un repicament de campanes, i després hi va haver un acte polític simultàniament en diverses localitats catalanes fins a les 18.00 h, quan es va cantar Els Segadors.[59] En total, l'organització va mobilitzar 1.500 autocars i fins a 30.000 voluntaris.[60] Van contractar més de vint mitjans aeris per documentar l'acte i més de 800 fotògrafs voluntaris van immortalitzar l'acte.[54] Es van vendre més de 500.000 samarretes oficials de l'ANC per la via.[61]

Anunci de la consulta (desembre)[modifica | modifica el codi]

La data i pregunta de la consulta van ésser anunciades pel President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas el 12 de desembre de 2013 a les dues del migdia, en una compareixença al Palau de la Generalitat conjunta amb els líders dels partits que li donaven suport, Jordi Turull (CDC), Joana Ortega (UDC), Ramon Espadaler (UDC), Oriol Junqueras (ERC), Marta Rovira (ERC), Joan Herrera (ICV), Joan Mena (EUiA) i David Fernàndez (CUP). També es va decidir reclamar al Congrés de Diputats d'Espanya el traspàs de la competència per convocar un «referèndum consultiu».[62][63]

Mariano Rajoy, president del Govern d'Espanya, va respondre afirmant que «aquesta consulta no se celebrarà» perquè era «anticonstitucional».[62] Alfredo Pérez Rubalcaba, secretari general del Partit Socialista Obrer Espanyol i cap de l'oposició, va assegurar que coincidia amb el president espanyol en la manera com ha d'actuar l'estat espanyol i va dir: «El referèndum que planteja Mas està portant Catalunya a un carreró sense sortida».[62][64]

2014[modifica | modifica el codi]

El Parlament de Catalunya vota demanar al Govern d'Espanya poder realitzar un referèndum (gener)[modifica | modifica el codi]

El dijous 16 de gener es va votar al Parlament de Catalunya una petició al Congrés dels diputats perquè la Generalitat de Catalunya pugui celebrar el referèndum sobre la independència. La votació va quedar aprovada amb els vots a favor de CiU, ERC i ICV-EUiA, que sumen 84 diputats, així com els dels díscols del PSC Joan Ignasi Elena, Núria Ventura i Marina Geli,[65] que fa un total de 87 vots a favor. La CUP, amb 3 diputats, es va abstenir tot i estar a favor de realitzar el referèndum, per considerar que no s'ha de demanar permís al Govern d'Espanya per realitzar-lo.[66] Els vots en contra van ésser els del PPC, C's i la resta dels membres del PSC, que sumaven un total de 47. Fins a l'últim moment no estava gens clar el vot del PSC; tot i que el consell nacional del partit havia decidit votar en contra, 5 dels 20 diputats pensaven a trencar la disciplina de vot, com havien fet amb la declaració de sobirania, i es plantejaven votar a favor de la petició: a més a més dels tres que finalment ho van fer, Àngel Ros i Rocío Martínez-Sampere també ho havien plantejat. El consell nacional va amenaçar amb l'expulsió en cas que tornessin a trencar la disciplina de vot.[67] Àngel Ros no va ocupar el seu lloc al Parlament de Catalunya durant la votació, perquè havia decidit renunciar al seu escó el dia anterior a la votació, per no acceptar votar-hi en contra.[68] Rocío Martínez-Sampere va dir que va votar que no en contra del seu cor i va anunciar després que renunciava, com també va fer l'extraparlamentària Laia Bonet, a càrrec seu en l'executiva del partit.[69]

El Congrés dels Diputats espanyol refusa la delegació a la Generalitat de la competència per realitzar un referèndum (abril)[modifica | modifica el codi]

El 8 d'abril de 2014 el Congrés dels Diputats del Regne d'Espanya votà sobre l'acceptació a tràmit d'una proposició de llei orgànica, aprovada pel Parlament de Catalunya, que demanava la delegació a la Generalitat de Catalunya «la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum consultiu perquè els catalans i les catalanes es pronunciïn sobre el futur polític col·lectiu de Catalunya», una competència contemplada a l'article 150.2 de la Constitució espanyola.[70][71] La proposició de la llei orgànica fou defensada per una delegació de diputats del Parlament de Catalunya formada per Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera. La proposició de llei no va ésser admesa a tràmit en ésser rebutjada amb 299 vots en contra (PP, PSOE, UPyD, UPN i Foro Asturias), 47 vots a favor (CiU, IU, ICV-EUiA, CHA, PNB, Amaiur, ERC, BNG, Nueva Canarias, Compromís i Geroa Bai) i 1 abstenció (Coalición Canaria).

Pocs minuts després de la votació, Artur Mas va comparèixer explicant que el «no del Congrés dels Diputats del Regne d'Espanya al traspàs de la competència per organitzar la consulta no podrà aturar la voluntat del poble de Catalunya» i que el procés seguirà segons el previst.[72]

Eleccions al Parlament Europeu (maig)[modifica | modifica el codi]

Corresponents a la VIIIa legislatura van celebrar-se el 25 de maig de 2014. El debat durant la campanya electoral es va centrar en el referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Els partits partidaris del referèndum van duplicar el nombre de vots a Catalunya respecte a les anteriors eleccions al Parlament Europeu, entre ERC, CiU, ICV-EUiA van obtenir 1.401.421 respecte als 742.778 que van obtenir en les Eleccions al Parlament Europeu de 2009. Els partits partidaris de no realitzar el referèndum, PSC-PSOE, PP i C's van sofrir una forta davallada, obtenint només 762.632 vots respecte als 1.070.763 que van sumar en les Eleccions al Parlament Europeu de 2009. ERC, partit obertament partidari de la independència de Catalunya va guanyar per primer cop unes eleccions des de les Eleccions generals espanyoles de 1936.[73]

Perspectives futures[modifica | modifica el codi]

2014[modifica | modifica el codi]

Llei de consultes (setembre/octubre)[modifica | modifica el codi]

Anna Simó (ERC) va anunciar després del no del Congrés dels Diputats del Regne d'Espanya que el full de ruta seguiria endavant amb el treball sobre la llei de consultes, emparada per l'article 122 de l'Estatut d'Autonomia, i que està previst que es voti pel ple del Parlament de Catalunya entre setembre i octubre.[74]

Data prevista de realització del referèndum (novembre)[modifica | modifica el codi]

El president de la Generalitat, conjuntament amb els portaveus dels partits que li donen suport (CDC, UDC, ERC, ICV, EUiA i CUP), va anunciar que tenia previst dur a terme el referèndum el 9 de novembre de 2014, amb una pregunta de dos apartats: «Vol que Catalunya esdevingui un Estat?» i «En cas de resposta afirmativa, vol que aquest Estat sigui independent?».[10]

Organització[modifica | modifica el codi]

Data i electors[modifica | modifica el codi]

El president de la Generalitat de Catalunya anuncia el 12 de desembre de 2013 que el referèndum tindria lloc el 9 de novembre de 2014. El 2014 és l'any que es commemora el tricentenari de l'ocupació de Catalunya per part de les tropes borbòniques de la Corona espanyola i francesa.

L'electorat que podrà votar encara no està definit. Tot i això els catalans residents a l'estranger que vulguin participar-hi cal que estiguin inscrits al Registre de catalans i catalanes residents a l'exterior.

La pregunta[modifica | modifica el codi]

L'acord entre els diferents partits polítics sobre la consulta estableix la realització d'una pregunta amb dos apartats: «Vol que Catalunya esdevingui un Estat?» i «En cas de resposta afirmativa, vol que aquest Estat sigui independent?».

Tanmateix, el Consell Assessor per a la Transició Nacional en el seu informe sobre la consulta conclogué que «des de la perspectiva de la claredat i de la facilitat per implementar els resultats la fórmula més apropiada és la de la pregunta directa sobre el vot favorable o no que Catalunya esdevingui un Estat independent.»[75] De fet, són nombroses les fonts que estableixen que la pregunta ha d'ésser clara i no induir a error: el Codi de Bones Pràctiques sobre Referèndums adoptat per la Comissió de Venècia, la llei de consultes populars per via de referèndum, entre d'altres.

Definició d'Estat[modifica | modifica el codi]

En els dos apartats de la pregunta, la paraula Estat ha d'anar escrita amb majúscula segons han manifestat i recalcat els mateixos impulsors de la consulta. En aquest sentit, Artur Mas durant la presentació de l'acord afirmà: «escrit, Estat, òbviament en majúscules».[76] El mot estat sense majúscules és genèrica i polisèmica, en canvi, la paraula Estat en majúscula és sinònim d'estat independent tant des del punt de vista filològic, com des de l'ús en dret, com també des de l'ús periodístic.[77]

El diccionari normatiu i referència de la llengua catalana fa una definició genèrica d'estat i afirma que l'ús en el lèxic comú és:

« Forma d'organització política caracteritzada per l'existència d'un territori delimitat, una població definida i una autoritat que s'atribueix un poder indiscutible sobre els dos elements anteriors. »
Diccionari de la llengua catalana de l'IEC

Tanmateix, el Centre de Teminologia precisa aquesta definició i afirma que per referir-se a un subjecte de dret internacional dotat de plena sobirania hi ha la tendència a escriure-ho en majúscula, no només en català sinó també en altres llengües.

« Subjecte de dret internacional dotat d'un territori, una població, una organització política i plena sobirania. Nota: En àmbits especialitzats, hi ha tendència a escriure sempre aquest terme en majúscula inicial, tant en català com en les altres llengües. »
— Centre de Terminologia TERMCAT

Des del punt de vista periodístic se segueix el criteri assenyalat pel TERMCAT i s'afirma que:

« Els estats que componen una federació, per exemple, els dels Estats Units, s'escriuen amb minúscula: l'estat de Califòrnia »
— Llibre d'estil de La Vanguardia

Posicions respecte al referèndum[modifica | modifica el codi]

Posició dels partits polítics parlamentaris catalans[modifica | modifica el codi]

Posició dels partits polítics parlamentaris d'Espanya[modifica | modifica el codi]

  • PP (185 diputats al Congrés). Defensen que el referèndum és il·legal. La seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va dir que la convocatòria d'un referèndum «de la naturalesa que es pretén» té un procediment constitucional previ, que consisteix en la «autorització per part de l'Estat». També va remarcar que seria un assumpte que «afectaria el conjunt del poble espanyol, és a dir, al conjunt del cens electoral i caldria preguntar a tots i cadascun dels espanyols, ja que som tots als que ens competeix decidir sobre l'organització territorial».[90]
  • PSOE (110 diputats Congrés). Defensen que el referèndum és il·legal. Discrepa del PSC i considera el referèndum català 'il·legal i desastrós'. Reitera que la via empresa pel Govern català és un «camí que no va enlloc».[91]
  • L'Esquerra Plural (11 diputats al Congrés). Grup encapçalat per Esquerra Unida, i que agrupa diversos partits d'esquerres, ecologistes, federalistes espanyols i nacionalistes de tota Espanya, defensa un model d'estat federal, plurinacional, social i republicà que reconegui el dret del poble de Catalunya a poder decidir el seu futur polític.[92]
  • Amaiur (7 diputats al Congrés). Dóna suport activament el referèndum. Opinen que la petició de fer un referèndum d'autodeterminació és «habitual, legítima i democràtica»[93]
  • UPyD (5 diputats al Congrés). Opina que el Govern espanyol ha d'utilitzar tots els mitjans possibles per evitar el referèndum, i culpa en part a PP i PSOE d'aquesta situació.[94]
  • Partit Nacionalista Basc (5 diputats al Congrés). Dóna suport activament el referèndum, demana que «atengui al que és la voluntat de la societat catalana» i reconeix que «té un deute pendent amb el reconeixement dels fets nacionals i amb donar satisfacció a la demanda dels fets nacionals, tant d'Euskadi, com de Catalunya».[95]
  • Bloc Nacionalista Gallec (2 diputats al Congrés). Dóna suport activament el referèndum, qualifica el referèndum d'«un procés imparable, recolzat per la majoria social i política de Catalunya».[96]

Posició de les organitzacions internacionals[modifica | modifica el codi]

  • ONU Ban Ki-moon, secretari general de l'ONU: «L'ONU respecta els processos d'autodeterminació».[97][98][99]
  • ONU Ban Ki-moon, el secretari general de l'ONU, preguntat per la independència d'Escòcia i Catalunya en la seva visita a Andorra del 2013, diu "Totes les qüestions pendents entre els països i dins dels països s'han de resoldre sempre a través de mitjans pacífics i per la via del diàleg, tot respectant les aspiracions genuïnes dels pobles afectats".[100]
  • Hans van Baalen, president de la Internacional Liberal: «El govern espanyol hauria de prendre exemple del britànic i permetre una consulta a Catalunya».[101] «És qüestió de democràcia»[102]
  • Internacional Liberal: En el 59è congrés es va aprovar una menció explícita en favor del dret a decidir de Catalunya. «La Internacional Liberal donarà suport a qualsevol decisió presa pel poble de Catalunya per decidir el seu propi futur», «Expressem la preocupació per la falta de diàleg real entre el govern de Catalunya i el govern d'Espanya per discutir un full de ruta negociat sobre el futur de Catalunya», «El model democràtic establert pel govern del Regne Unit i el govern d'Escòcia, en què s'ha arribat a un acord per celebrar un referèndum per decidir el futur polític del poble escocès, ha de ser utilitzat com un exemple positiu en les converses entre els governs de Catalunya i Espanya», «Futures converses mai han d'implicar la renúncia del dret del poble català a decidir el seu propi futur», «La Unió Europea ha de ser flexible i forta per oferir una alternativa viable a aquells pobles dins la Unió que de manera democràtica volen expressar-se»[102]

Posició d'estats[modifica | modifica el codi]

  • UK David Cameron, primer ministre del Regne Unit: «No es poden ignorar les qüestions de nacionalitat, independència i identitat; cal deixar que la gent decideixi».[103]
  • UK Alistair Carmichael, ministre per a Escòcia del Regne Unit: «La decisió ha d'ésser presa més àmpliament, a l'escala espanyola, no només pels catalans».[105]
  • US Caitlin Hayden, portaveu en matèria de seguretat i política exterior del govern dels EUA, en resposta a una petició al web de la Casa Blanca amb més de 30.000 signatures: «Els Estats Units reconeixen la singularitat cultural i les tradicions de la regió catalana, però consideren que l'estatus de Catalunya és un afer intern espanyol. Confiem que el govern i el poble espanyols resoldran el tema d'acord amb les seves lleis i constitució.»[106][107]
  • Latvia Valdis Dombrovskis, primer ministre de Letònia: «Si hi ha una clara voluntat del poble i una clara demanda d'un referèndum, val absolutament la pena de prestar-hi atenció i mirar opcions sobre com abordar-ho.»[108]
  • Lithuania Algirdas Butkevičius, primer Ministre de Lituània: «Cada país ha de trobar el seu propi camí i té dret a l'autodeterminació».[109]
    • Arran d'aquestes declaracions els ambaixadors lituà i letó foren cridats a consultes per part del govern espanyol[110][111] com a resultat el govern de Lituània rectificà afirmant en un comunicat que «no és correcta i l'ocupació soviètica dels països bàltics per la situació a Espanya no és comparable [...] tots els assumptes domèstics haurien d'ésser resolts segons les mesures democràtiques i legals, que existeixen al país, amb respecte per a la Constitució». També mostrà «preocupació a la interpretació errònia i esbiaixada en els mitjans espanyols de la posició lituana sobre Catalunya», en referència a les declaracions pel primer ministre.[112]
  • Slovakia Eduard Kukan, exministre d'Afers Exteriors d'Eslovàquia: «La voluntat de la gent, al final, prevaldrà si es comporten amb responsabilitat política i demanen els seus drets».[113]
  • Canada Stéphane Dion, diputat del Partit Liberal, exministre d'Afers Intergovernamentals: «A Canadà és molt probable que aquesta pregunta sigui considerada un intent de manipular als electors, perquè no seria considerada clara.»[114]
  • France Manuel Valls i Galfetti, en aquell moment ministre de l'Interior francès: «No estic pas d'acord amb el procés que hi ha en curs a Catalunya. Estic inquiet amb el referèndum.»[115]
  • Suècia Bodil Ceballos, portaveu del parlament suec: «Suècia va ser la primera en reconèixer la Independència de Kosovo, cosa que per cert Espanya encara no ha fet, i Suècia és un país democràtic per tant entenc que els demòcrates suecs estiguin a favor del referèndum català».[116]
  • Andorra El cap de govern d'Andorra, Antoni Martí Petit, entrevistat pels Matins de TV3 l'11 de juliol del 2014, va declarar que veu el procés sobiranista català "amb respecte" i que és un afer intern de l'Estat espanyol i que s'havia de resoldre "des dels paràmetres espanyols".[117][118]
  • Alemanya La cancellera alemanya, Àngela Merkel, preguntada sobre Catalunya diu que està en la mateixa línia d'opinió de l'estat espanyol: "nosaltres apostem per la integritat territorial de tots els països. És molt diferent de la independència i la creació de regions independents. A Alemanya tenim un sistema federal i hi ha molt marge de maniobra per a totes les parts dels nostres länder i perquè tinguin els seus propis camins. És molt diferent de la pregunta de la integritat territorial, i això és el que trasllado al govern espanyol, i no entraré en aquest tema".[119]

Posició dels partits europeus[modifica | modifica el codi]

Posició d'acadèmics internacionals[modifica | modifica el codi]

  • Roland Vaubel, professor de la Universitat de Manheim i assessor del Ministeri d'Economia del govern alemany: «El dret de secessió és necessari per a tenir les unitats polítiques que reflecteixin les preferències dels ciutadans».[123]

Mitjans de comunicació internacionals[modifica | modifica el codi]

Estudis i enquestes[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Estudis del suport social a la independència de Catalunya

Anteriors a l'anunci del referèndum[modifica | modifica el codi]

Baròmetre d'Opinió Política[modifica | modifica el codi]

La tercera onada del 2012 del Baròmetre d'Opinió Política, pertanyent al Centre d'Estudis d'Opinió, reflecteix que el 57% de la ciutadania de Catalunya votaria a favor de la independència en un possible referèndum.

Data A favor (%) En contra (%) Abstenció (%) Altres respostes (%) No ho sap (%) No contesta (%) Ref.
2a onada 2011 42,9 28,2 23,3 0,5 4,4 0,8 [126]
3a onada 2011 45,4 24,7 23,8 0,6 4,6 1,0 [126]
1a onada 2012 44,6 24,7 24,2 1,0 4,6 0,9 [126]
2a onada 2012 51,1 21,1 21,1 1,0 4,7 1,1 [126]
3a onada 2012 57,0 20,5 14,3 0,6 6,2 1,5 [126]
1a onada 2013 54,7 20,7 17,0 1,1 5,4 1,0 [127]
2a onada 2013 55,6 23,4 15,3 0,6 3,8 1,3 [126]
Data A favor (%) En contra (%) Abstenció (%) Altres respostes (%) No ho sap (%) No contesta (%) Ref.

Entre els dies 28 de setembre i 5 d'octubre del 2012, després de la manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa», el Centre d'Estudis d'Opinió va realitzar una enquesta que constatava el següent:[128]

Data A favor (%) En contra (%)
28 de setembre - 5 d'octubre del 2012 69,3 30,7

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

Data Mitjà de Comunicació Sí (%) No (%) En blanc (%) No votaria (%) Indiferent (%) NS/NC (%) Ref.
2007/10 El Periódico 33,9 43,9 9,8 - 12,5 [129]
2009/11/02 La Vanguardia 35,0 46.0 19.0 [130]
2009/12 El Periódico 39,0 40,6 2,0 7,0 - 11,4 [131]
2010/03/15 La Vanguardia 36,0 44,0 20,0 [132]
2010/05/19 La Vanguardia 37,0 41,0 22,0 [133]
2010/06 El Periódico 48,1 35,3 2,6 6,1 - 7,9 [134]
2010/07/17 La Vanguardia 47,0 36,0 3,0 7,0 - 5,0 [135]
2010/09/07 La Vanguardia 40,0 45,0 3,0 7,0 - 5,0 [136]
2010/09/28 RAC1 48,8 41,4 - - - 9,7 [137]
2010/10 Ara 38,5 42,8 - 7,2 2,8 8,8 [138]
2011/09 Ara 42,0 37,7 - 7,7 1,8 10,7 [139]
2012/01 El Periódico 53,6 32,0 - - - - [140][141]
2012/07 Ara 50,4 23,8 - 21,0 4,7 [142]
2012/09 El Periódico 49,5 48,0 2,5 - - - [143][144]
2012/09 Telecinco 50,9 18,6 9,5 11,9 - 9,1 [145]
2012/09/29 La Vanguardia 54,8 33,5 - - - 10,16 [146]
2012/10 Ara 51,9 28,3 - - - - [147]
2012/10 El Periódico 57,0 - - - - - [148]
2012/10/24 RAC1 53,0 39,4 1,7 - - 5,9 [149]
2012/10/28 La Vanguardia 52,8 35,0 - - - - [150]
2012/11 Telecinco 50,9 36,9 - - - 12,0 [151]
2013/01 El Periódico 56,9 35,0 - - - 8,2 [152]
2013/05 El Periódico 43,8 43,5 - - - 12,8 [153]
2012/10 Ara 50,4 23,8 - - - 25,8 [154]
2013/09 Cadena Ser 52,3 24,1 - 7,7 - 15,9 [155]

Sobre el referèndum[modifica | modifica el codi]

En la metodologia emprada per a l'extrapolació del vot decidit només es té en compte els vots a favor i els vots en contra. La resta d'opcions de les enquestes (vots en blanc, vots nuls, abstenció etc.) no es tenen en compte.

Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent? Extrapolació vot decidit
Data Mitjà A favor (%) En contra (%) Abstenció (%) Ns/Nc (%) A favor (%) En contra(%) Abstenció (%) Ns/Nc (%) Ref. Independència Sí (%) Independència No (%)
2013/12/14 El Periódico 52,3 30,4 17,3 - 84,3 11,1 4,6 - [156] 54,4 44,7
2013/12/14 El Mundo 43,0 39,1 9,0 8,9 81,9 15,8 - 2,3 [157] 43,4 56,6
2013/12/15 La Razón 48,2 32,2 10,7 9,0 83,0 13,9 - 3,1 [158] 50,8 49,4
2013/12/21 La Vanguardia 56,0 36,6 - 7,4 80,0 15,0 - 4,9 [159] 49,9 50,1
2014/02/06 8tv 48,1 24,4 - 27,5 84,7 8,0 - 7,3 [160] 59,1 40,1
2014/03/09 El Periódico 53,4 31,9 - 14,8 86,4 8,3 - 5,4 [161] 56,1 44,1
2014/04/30 CEO 57,6 19,3 11,1 11,2 81,8 14,9 0,8 2,5 [162] 62,9 37,2

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «La consulta i els pressupostos per al 2014 centren la darrera sessió de control de l'any». parlament.cat. Parlament de Catalunya. [Consulta: 18 desembre 2013].
  2. La consulta per la independència serà el 9 de Novembre de 2014 - AraGirona.cat
  3. Separatist Catalan Parties Announce Alliance The New York Times, 18 December 2012
  4. Agreement in Catalonia on date of independence referendum Euronews, 19 December 2012
  5. Catalonia referendum set for 2014 Financial Times, 19 December 2012
  6. «Catalonia is following Scotland towards independence referendum in 2014» (en anglès). [Consulta: 13 juny 2013].
  7. «Catalonia Sets Independence Referendum» (en anglès). The Wall Street Journal. [Consulta: 13 juny 2013].
  8. Tugas, Quetglas, March, Roger, M.E., Oriol. «"Vol que Catalunya esdevingui un estat? En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?"». Diari Ara. [Consulta: 12 desembre 2013].
  9. Redacció. «El referèndum serà el 9 de novembre i es preguntarà sobre la independència». Vilaweb. [Consulta: 12 desembre 2013].
  10. 10,0 10,1 Govern de Catalunya. «President Mas: "El sentit de país ha fet possible el consens per acordar una pregunta inclusiva, majoritària i clara"». Govern de Catalunya. [Consulta: 17 desembre 2013].
  11. Govern de Catalunya. «La consulta, el 9 de novembre de 2014: "Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas de resposta afirmativa, vol que aquest Estat sigui independent?"». Govern de Catalunya. [Consulta: 17 desembre 2013].
  12. Vilaweb, El nou estatut aprovat pel Parlament de Catalunya (3 d'octubre de 2005)
  13. ABC, ERC considera insuficiente la-propuesta del PSOE y rechaza negociar bajo ultimatums (20 de gener de 2006)
  14. Rainsford, Sarah. «Catalonia votes on independence from Spain» (en anglès). Catalunya: BBC News, 12 de desembre de 2009. [Consulta: 19 de gener de 2013].
  15. «More than 1 million protest court ruling in Barcelona» (en anglès). CNN, 11 de juliol de 2010. [Consulta: 12 de juliol de 2010].
  16. «El TC dicta sentència per l'Estatut» (en català). 3cat24.cat.
  17. «La lectura de la sentència confirma els pitjors presagis» (en català). VilaWeb, 9 de juliol de 2010.
  18. «El TC rebaixa el llistó de l'Estatut» (en català). El Periódico, 29 de juny de 2010.
  19. 19,0 19,1 «Decenas de miles de catalanes se echan a la calle contra el recorte del Estatuto» (en castellà). El País, 10 de juliol de 2010.
  20. 20,0 20,1 «Masiva manifestación en Barcelona en apoyo al Estatut y contra el Constitucional» (en castellà). El Mundo, 10 de juliol de 2010.
  21. «Catalunya respon avui al carrer a la sentència del Constitucional» (en català). El Periódico, 10 de juliol de 2010.
  22. «Tots els partits, tret del PP i Ciutadans, se sumen a la manifestació del 10 de juliol contra la sentència» (en català). 3cat24.cat, 29 de juny de 2010.
  23. «Més d'un milió de persones participen en la manifestació més gran de la història de Catalunya» (en català). Reus Digital, 10 de juliol de 2010.
  24. «La manifestació ha desbordat totes les previsions» (en català). El Periódico, 10 de juliol de 2010.
  25. «Ja podeu consultar les darreres entitats adherides!» (en català). Som Una Nació. [Consulta: 13 de juliol de 2010].
  26. «Més d'un milió de veus pel dret a decidir» (en català). Avui, 10 de juliol de 2010.
  27. «Montilla convoca les eleccions defensant el tripartit i defugint l'autocrítica». Vilaweb. [Consulta: 4 octubre 2010].
  28. «el Parlament aprova el pacte fiscal amb l'abstenció del PSC a l'agència tributària única a Catalunya».
  29. «Mas enterra el pacte fiscal davant el 'no' de Rajoy i emplaça a prendre decisions».
  30. Clota, Eva. «Sant Pere de Torelló se declara "territorio catalán libre"» (en castellà). El País [Vic], 4 de setembre de 2012 [Consulta: 19 de gener de 2013].
  31. «Proposta de resolució aprovada al Parlament de Catalunya». Parlament de Catalunya, 27 de setembre de 2012.
  32. «El Parlament posa rumb a l'emancipació nacional votant a favor d'una consulta». Ara, 27 de setembre de 2012.
  33. «Mas: "Ha arribat l'hora que el poble de Catalunya exerceixi el dret a l'autodeterminació"». Ara, 25 setembre 2012.
  34. 34,0 34,1 «Mas i Junqueras acorden fer la consulta el 2014». Ara, 18 desembre 2012. [Consulta: 18 desembre 2012].
  35. «CiU i ERC tanquen l'acord: consulta el 2014». VilaWeb, 18 desembre 2012. [Consulta: 18 desembre 2012].
  36. «Artur Mas i Oriol Junqueras segellen el Pacte per la Llibertat». El Singular Digital, 19 desembre 2012. [Consulta: 30 desembre 2012].
  37. «Ortega anuncia que la llei de consultes estarà a punt abans de l'estiu». El Periódico de Catalunya, 7 de novembre de 2012 [Consulta: 19 de gener de 2013].
  38. «"Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya”». Parlament de Catalunya. [Consulta: 23-01-2013].
  39. Goodman, Al. «Catalan parliament declaration pushes self-determination» (en anglès). Madrid: CNN, 23 de gener de 2013. [Consulta: 24 de gener de 2013].
  40. «El Parlamento aprueba la declaración de soberanía de Cataluña» (en castellà). abc.es. [Consulta: 24 de gener de 2013].
  41. «Catalan parliament paves way for referendum on independence» (en anglès). guardian.co.uk. [Consulta: 13 juny 2013].
  42. 42,0 42,1 Colomer, Marc. «La declaració de sobirania ja fa via al Parlament». Ara, 22 de gener de 2013.
  43. 43,0 43,1 «Catalunya es declara sobirana». Vilaweb, 23 de gener de 2013. [Consulta: 23 gener 2013].
  44. «El PSC sanciona els cinc diputats que van trencar la disciplina de vot, però no es planteja expulsar-los». 324.cat, 25 de gener 2013. [Consulta: 25/1/2013].
  45. «L'Ajuntament de Barcelona també aprova la Declaració de Sobirania». Racó Català, 1 de febrer de 2013.
  46. «La Diputació de Barcelona també aprova la declaració de sobirania». Vilaweb, 31 de gener de 2013.
  47. «La Diputació de Lleida s'adhereix a la Declaració de Sobirania de Catalunya». Ràdio Seu, 24 de gener del 2013.
  48. «Els diputats socialistes de la Diputació de Lleida s'abstenen o no voten la declaració sobiranista». Europa Press, 2 de de febrer 2013.
  49. El TC suspèn la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya
  50. «Pronunciament del Constitucional de suspensió de la declaració de sobirania» (en castellà). Tribunal Constitucional. [Consulta: 9 maig 2013].
  51. «Rajoy ofereix a Mas diàleg "sense data de caducitat" però li demana "lleialtat institucional i respecte al marc jurídic"». 324.cat, 15 setembre 2013.
  52. «El Consell per a la Transició Nacional recomana combinar la legislació catalana i l'espanyola per tirar endavant la consulta». 324.cat, 25 juliol 2013.
  53. Mateos, Roger. «40 entitats i partits, en la primera reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir». ara.cat, 26/06/2013 [Consulta: 3 desembre 2013].
  54. 54,0 54,1 54,2 Moffett, Matt. «Catalan Separatists to Link for Independence Cause» (en anglès). The Wall Street Journal, 5 setembre 2013.
  55. «Qui som». Via Catalana.
  56. «De la Jonquera a Alcanar: 400 km de 'Via Catalana' cap a l'estat independent». Ara, 19 juny 2013.
  57. «La Via Catalana, minut a minut». Ara, 11 setembre 2013.
  58. «More than 1 million Catalans form human chain to promote their bid to break away from Spain» (en anglès). The Washington Post. AP, 11 setembre 2013 [Consulta: 13 setembre 2013].
  59. «La 'Via Catalana' arrencarà amb un repicament de campanes i acabarà amb un acte polític». Europa Press, 4 setembre 2013.
  60. Xuriach, Roger. «La independencia está en sus manos» (en castellà). Público, 18 agost 2013.
  61. «Llargues cues al centre de Barcelona per a adquirir la samarreta de la Via Catalana» (en castellà), 9 de setembre de 2013.
  62. 62,0 62,1 62,2 A-Etxearte, O.; Bataller, M.. «La independència es podrà votar». El Punt Avui, 13 desembre 2013.
  63. «El Parlament ja tramita la petició al Congrés per convocar un "referèndum consultiu"». Ara, 13 desembre 2013.
  64. «Rajoy: “La consulta no es farà perquè és anticonstitucional”». El Punt Avui, 13 desembre 2013.
  65. http://www.vilaweb.cat/noticia/4167521/20140116/votacio-referendum-surt-cara-psc.html
  66. «La CUP s'abstindrà dijous perquè no vol "demanar permís a Madrid" per la consulta», 14 gener 2014.
  67. «El PSC expulsará a los diputados que no voten contra la consulta», 14 gener 2014.
  68. «Àngel Ros deixarà el seu escó per les discrepàncies amb la direcció del PSC». Ara, 16 gener 2014.
  69. «El PSC es trenca al Parlament per la consulta». Ara, 16 gener 2014.
  70. «La històrica votació d'avui al Parlament: sistema preguntis AMB Resposta». Ara, 16 gener 2014.
  71. «Els grups proposen formalment que Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera defensin al Congrés dels Diputats el traspàs de la competència per convocar el referèndum». Parlament de Catalunya, 21 març 2014.
  72. «Mas crida Rajoy a posar "dia i hora" per al diàleg i repta el PP a plantejar una proposta de reforma constitucional». 3/24, 9 abril 2014.
  73. «Resultats a Catalunya». 3/24, 5 juny 2014.
  74. «Ara, la llei de consultes». RAC1, 9 abril 2014.
  75. La consulta sobre el futur polític de Catalunya, Consell Assessor per a la Transició Nacional.
  76. Artur Mas anuncia la pregunta i la data de la consulta, 324.
  77. Senz Bueno, Silvia. «Estat/estat: la majúscula importància d’una majúscula». El Pati Descobert. Diari Ara, 18/12/2013.
  78. «Mas promete llevar a Catalunya hacia un Estado propio con la UE como referente» (en castellà). La Vanguardia, 28 d'octubre de 2012 [Consulta: 29 de gener de 2013].
  79. «Duran defiende un modelo confederal: "Una Catalunya unida a España pero con los derechos de un estado independiente"» (en castellà). La Vanguardia, 16 de gener de 2013 [Consulta: 29 de gener de 2013].
  80. «ERC creu que les seus de multinacionals a Catalunya serien un argument perquè la UE acceptés l'Estat propi». El Periódico de Catalunya, 7 de desembre de 2012 [Consulta: 29 de gener de 2013].
  81. «Programa electoral al Parlament de Catalunya 2012». esquerra.cat. [Consulta: 30 gener 2013].
  82. «Programa electoral al Parlament de Catalunya 2012». [Consulta: 30 gener 2013].
  83. «Tura votaria a favor de la independència en un referèndum». emporda.info, 20 de setembre de 2012.
  84. «Joaquim Nadal afirma que votaria 'sí' a la independència en una entrevista a la revista 'Capicua'». Ara, 30 de maig de 2013.
  85. «Programa electoral al Parlament de Catalunya 2012» (en castellà). ppcatalunya.com. [Consulta: 30 gener 2013].
  86. «Programa electoral al Parlament de Catalunya 2012». iniciativa.cat. [Consulta: 30 gener 2013].
  87. «Programa electoral al Parlament de Catalunya 2012» (en castellà). mejorunidos.cat. [Consulta: 30 gener 2013].
  88. «Què és una CUP?». cup.cat. [Consulta: 23 gener 2013].
  89. «Programa electoral al Parlament de Catalunya 2012». unitatpopular.cat. [Consulta: 23 gener 2013].
  90. «El Govern, disposat a anar al Constitucional per frenar la consulta sobiranista a Catalunya. Sáenz de Santamaría avisa que aquest tipus de consultes depenen de l'Estat. La vicepresidenta del Govern ha dit que "depèn de tots els espanyols"» RTVE
  91. «El PSOE discrepa del PSC i considera el referèndum català 'il·legal i desastrós'» elmundo.es
  92. IU defensa un model d'Estat federal, plurinacional, social i republicà que reconegui el dret del poble de Catalunya a poder decidir el seu futur polític. ABC
  93. Deia, 9 octubre 2013.
  94. Rosa Díez: «El Govern ha d'utilitzar tots els mitjans legals per evitar el referèndum» ABC
  95. «Urkullu reclama la independència basca i catalana a Rajoy». La Gaceta.
  96. «Vence (BNG) critica la posició "antidemocràtica" del Govern de Rajoy sobre Catalunya». 20 minutos, 8 maig 2013.
  97. «Ban Ki-moon asks for talks regarding Catalonia's self-determination claims», Catalan News Agency.
  98. «Ban Ki-moon assegura que l'ONU "respecta els processos d'autodeterminació"», El Punt Avui.
  99. «Ban Ki-Moon sobre Catalunya: 'S'han de respectar les aspiracions genuïnes dels pobles'», VilaWeb.
  100. http://www.ara.cat/premium/politica/LONU-desdramatitza-processos-dindependencia_0_894510615.html
  101. «El president de la Internacional Liberal demana al govern espanyol que prengui exemple del britànic». VilaWeb, 2 desembre 2013.
  102. 102,0 102,1 «La Internacional Liberal "donarà suport a qualsevol decisió" dels catalans sobre el seu futur». Ara, 26 abril 2014.
  103. «Cameron alliçona Rajoy sobre el dret d'autodeterminació de Catalunya». VilaWeb, 12 juny 2013. [Consulta: 12 juny 2013].
  104. «'Espanya és indivisible', respon el govern espanyol a Cameron». VilaWeb, 14 juny 2013.
  105. «El Gobierno británico asegura que todos los españoles deben decidir sobre la consulta catalana». LaVanguardia, 20 novembre 2013.
  106. «La Casa Blanca creu que el problema català s'ha de resoldre en el marc espanyol». VilaWeb, 2 febrer 2013.
  107. Hayden, Caitlin. «Our response to the people of Catalonia» (en anglès). [Consulta: 19 juny 2013].
  108. «El govern de Letònia, disposat a reconèixer una Catalunya independent». VilaWeb, 13 setembre 2013. [Consulta: 13 setembre 2013].
  109. «El primer ministre lituà: "Cada país ha de trobar el seu propi camí i té dret a l'autodeterminació"». Ara. ACN, 14 setembre 2013.
  110. «La diplomàcia letona i la lituana rectifiquen per la pressió espanyola». VilaWeb, 16 setembre 2013.
  111. ACN. «Margallo convoca a los embajadores de Lituania y Letonia por el apoyo al proceso soberanista de Catalunya» (en castellà). elperiodico.com. ACN, 16 /09/ 2013 [Consulta: 3 desembre 2013].
  112. «Lituania rectifica y se desmarca de la independencia de Cataluña"». Madridexpress, 16 setembre 2013.
  113. «L'exministre d'Exteriors eslovac avisa Rajoy que "s'ha de prendre molt seriosament" la carta de Mas per al referèndum». Ara, 30 juny 2013. [Consulta: 12 juny 2013].
  114. «En Canadá no cabría la doble pregunta». El País, 23 desembre 2013. [Consulta: 27 desembre 2013].
  115. «Manuel Valls: «M'inquieta el referèndum català»». NacionalDigital, 10 gener 2014. [Consulta: 12 gener 2014].
  116. «International Voices». Catalonia votes. [Consulta: 21 abril 2014].
  117. Martí Petit, Antoni. «"Andorra ha pres una decisió inequívoca cap a la transparència"». els Matins de TV·, 11-7-2014. [Consulta: 12 juliol 2014].
  118. Redaccó/Agències. «Martí considera que la consulta catalana s'ha de solucionar "des dels paràmetres espanyols"». Diari d'Andorra, 11-7-2014 [Consulta: 12 juliol 2014].
  119. http://www.324.cat/noticia/2451354/politica/Merkel-sobre-el-proces-sobiranista-Comparteixo-la-posicio-del-govern-espanyol
  120. 120,0 120,1 «'Donaríem la benvinguda a una república catalana'». VilaWeb, 2 juliol 2013.
  121. «La candidata dels Verds a la Comissió Europes es compromet a donar suport a la consulta Catalana». El Punt-Avui, 10-03-2014 [Consulta: 10 març 2014].
  122. «'Una eurodiputada del PPE diu que les portes de la UE "no estan tancades" a una Catalunya independent'». Ara, 13 abril 2014.
  123. «Un assessor del govern alemany defensa el dret de secessió de Catalunya». VilaWeb, 10 maig 2013. [Consulta: 12 juny 2013].
  124. “No one” can simply ban a referendum on Catalan independence, says FT International Affairs Editor, Catalan News Agency.
  125. «L'editor internacional del 'Financial Times': "Ningú pot prohibir una consulta"», Ara.
  126. 126,0 126,1 126,2 126,3 126,4 126,5 «Referèndum per la independència de Catalunya». Centre d'Estudis d'Opinió. [Consulta: 19 de gener de 2013 (2013-01-19)].
  127. http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2013/02/21/10/47/7f6d7ac7-09f6-4b12-a676-2ee95a051b10.pdf
  128. «Prop d'un 70% de catalans avalaven l'estat propi després de la Diada, segons el CEO». Ara, 14 de gener de 2013 [Consulta: 19 de gener de 2013].
  129. «El suport a un referèndum a Catalunya sorprèn els partits». El Periódico, 16 d'octubre del 2007. [Consulta: 4 novembre 2009].
  130. «La mayoría aprueba la consulta independentista pero votaría en contra». La Vanguardia, 2 novembre del 2009. [Consulta: 4 novembre 2009].
  131. «L’independentisme avança fins a quedar-se a un punt de la majoria». El Periódico, 22 de desembre 2009. [Consulta: 2 de desembre 2009].
  132. «El apoyo a las consultas y el rechazo a la independencia se mantienen estables». La Vanguardia, 15 març del 2010. [Consulta: 15 març del 2010].
  133. «La independencia logra su mayor cota mientras cae el rechazo a la secesión». La Vanguardia, 19 maig del 2010. [Consulta: 19 maig del 2010].
  134. «Quasi la meitat de Catalunya trencaria avui amb Espanya». El Periódico, 19 de juny 2010. [Consulta: 19 de juny 2010].
  135. «El fallo del TC catapulta el respaldo a la independencia, que roza el 50%». La Vanguardia, 18 juliol del 2010. [Consulta: 18 juliol del 2010].
  136. «El apoyo a la independencia remite y cae al 40%». La Vanguardia, 7 setembre del 2010. [Consulta: 7 setembre del 2010].
  137. «Resultats del segon Racòmetre». Racòmetre. RAC 1, 28 de setembre del 2010. [Consulta: 28 de setembre de 2010].
  138. «El suport a un referèndum a Catalunya sorprèn els partits». Ara, 7 de desembre del 2010. [Consulta: 9 de desembre del 2010].
  139. «El suport a la independència segueix creixent i el 'sí' ja supera el 'no'». Ara, 14 d'octubre del 2011. [Consulta: 14 d'octubre del 2011].
  140. «Els partidaris de la independència arriben per primer cop al 50%». El Periódico, 27 de gener de 2012.
  141. «Els independentistes són més que mai però no confien a guanyar un referèndum, segons 'El Periódico'». Diari Ara, 27 de gener de 2012.
  142. «Independentistes però amb 'la roja'». Ara, 22 de juliol del 2012. [Consulta: 22 de juliol del 2012].
  143. «Els catalans, dividits a parts iguals davant la independència». El Periódico, 11 de setembre de 2012.
  144. «El Periódico converteix un 25% d'indecisos en votants del no a la independència». VilaWeb, 11 de setembre de 2012. [Consulta: 16 de setembre de 2012].
  145. «Una enquesta de Telecinco troba un 51% de catalans per la independència i només un 18,6% en contra». Ara, 15 de setembre del 2012. [Consulta: 15 de setembre del 2012].
  146. «CiU se sitúa a un paso de la mayoría absoluta» (en castellà). La Vanguardia, 30 de setembre de 2012 [Consulta: 29 de setembre de 2012].
  147. Muñoz, Jordi. «El 'sí' a la independència guanya el 'no' per 24 punts de diferència». Ara, 2 de novembre de 2012 [Consulta: 2 de novembre de 2012].
  148. «El 57% dels catalans estan a favor que Catalunya es converteixi en un nou Estat de la UE». El Periódico de Catalunya, 25 d'octubre de 2012.
  149. «El sí a la independència guanyaria amb un 53% dels vots». Racòmetre. RAC 1, 24 d'octubre de 2012. [Consulta: 28 d'octubre de 2012].
  150. «El pacto fiscal neutralizaría la mayoría independentista» (en castellà). La Vanguardia, 28 d'octubre de 2012 [Consulta: 28 d'octubre de 2012].
  151. «Un 50,9% de catalans voldria la independència, segons una enquesta publicada a 'El gran debate' de Tele5». Ara, 3 de novembre del 2012 [Consulta: 3 de novembre del 2012].
  152. «La majoria dels catalans estan a favor de la consulta». El Periódico de Catalunya, 20 de gener de 2013.
  153. «????». El Periódico de Catalunya.
  154. «????». Ara.
  155. «????». Cadena Ser.
  156. «El 'sí' a la independència guanya sense arribar al 50%». el Periódico. [Consulta: 14 de desembre de 2013].
  157. «Un 35% de catalans votaria avui 'sí' a la independència». El Mundo. [Consulta: 14 de desembre de 2013].
  158. «No hi ha majoria per a la independència». La Razón. [Consulta: 15 de desembre de 2013].
  159. «Empat entre partidaris i contraris a la independència». La Vanguardia. [Consulta: 21 de desembre de 2013].
  160. «Una enquesta de 8TV mostra una Catalunya dividida davant el pla secessionista de Mas». [Consulta: 7 de febrer de 2014].
  161. «La mayoría de catalanes creen que no habrá referendo el 9-N». [Consulta: 20 de març de 2014].
  162. «El 'sí-sí' s'imposaria amb un 47% del cens, segons el CEO». [Consulta: 30 d'abril de 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Referèndum d'autodeterminació de Catalunya