De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs . Queden 281 dies per a finalitzar l'any .
Països Catalans
Resta del món
1192 - Japó : Minamoto no Yoritomo es converteix en Seii Tai Shōgun .
1436 - Florència : Es consagra la cúpula de la catedral de Santa Maria del Fiore , obra de Filippo Brunelleschi . Un cor cantà "Nuper rosarum flores", motet compost per a celebrar la cúpula de majors dimensions, encara avui.
1700 - Londres , Regne d'Anglaterra : se signa el Tractat de Londres de 1700 o Segon Tractat de Partició .
1736 - Tupelo , Mississipi , EUA : els chickasaws repel·leixen l'atac de l'exèrcit francès a la Campanya chickasaw de 1736 que forma part de la guerra Chickasaw .
1806 - Ocumare , Veneçuela : Francisco Miranda intenta desembarcar-hi amb tres vaixells, però el rebutgen les forces reials i s'ha de retirar a l'Illa de la Trinitat .
1807 : El Parlament del Regne Unit prohibeix el comerç d'esclaus a l'Imperi Britànic a través de l'Acta del Comerç d'Esclaus de 1807 ,[4] amb l'aprovació de l'Slave Trade Act promoguda pel diputat William Wilberforce . No abolia, però, l'esclavitud en si mateixa, que duraria fins al 1833 .
1814 - San Mateo, Aragua , Veneçuela : Els patriotes de Simón Bolívar derroten els reialistes a la batalla de San Mateo batalla que pren el nom d'aquesta població.[5]
1821 - declaració d'independència de Grècia .
1824 - Rio de Janeiro , Brasil : l'emperador Pere I del Brasil jura una constitució liberal presentada pel Consell d'Estat, la primera des de la declaració d'independència el 1822.[6]
1911 - Estats Units : Incendi de la fàbrica Triangle de Nova York , on van morir 146 persones.
1920 : Adrienne Bolland esdevé la primera dona que creua el Canal de la Mànega en avió.
1923 - Santiago , Xile : s'hi inicia la V Conferència Internacional en què se signa el Tractat de Gondra , per resoldre els conflictes entre els diferents estats americans .[7]
1924 - Grècia : S'hi proclama la República .[8]
1942 - Poprad (Eslovàquia ): en surt el primer tren cap al camp de concentració i extermini nazi d'Auschwitz amb 997 presoneres jueves .
1957 - Europa : Alemanya , França , Itàlia , Països Baixos , Bèlgica i Luxemburg signen els Tractats de Roma , a través dels quals es funda la Comunitat Econòmica Europea i l'Euratom considerant-se uns dels tractats originals de la Unió Europea .
1968 - França : Hi comença la revolta estudiantil que es coneixerà com el "Maig francès " .
1984 - Nicaragua : S'hi aprova la llei electoral.[9]
1987 - la Ciutat del Vaticà : Joan Pau II publica "Redemptoris Mater ", la seva sisena encíclica , que versa sobre la Mare de Déu .
1994 - Somàlia : els darrers soldats estatunidencs destacats al país l'abandonen l'endemà de la firma d'un tractat de pau entre líders guerrillers.
1995 - Internet : es posa en marxa WikiWikiWeb , el primer lloc web que permet de ser modificat per qualsevol usuari.[10]
1996 - Unió Europea : El Comitè Veterinari prohibeix les exportacions de vaca britànica , així com els productes que en deriven, a causa de la malaltia de les vaques boges (encefalopatia espongiforme bovina ).[11]
Països Catalans
1864 - Sant Mateu (Baix Maestrat) : Manuel Betí Bonfill , historiador valencià (m. 1926 ).
1884 - Barcelona : Ignasi Barraquer i Barraquer , oftalmòleg català (m. 1965 ).
1889 - Almenar , Lleida : Clemència Berdiell i Martínez , mestra i directora de l'Escola d'Almenar des de 1927 fins a l'any 1959 (m.1966 ).[12]
1917 - Igualada : Maria del Rio i Montfort , professora de música , directora de coral i compositora igualadina (m. 2006 ).[13]
1935 - Vilafranca del Penedès : Josep Soler i Sardà , compositor i assagista català (m. 2022 ).
1942 - Alcarràs , Segrià : Teresa Ribes i Utgé , professora i política catalana.[14]
1946 - Barcelona : Mercè Capdevila i Gaya , pedagoga , pianista i compositora catalana de música instrumental i electroacústica .
1929 - Manresa , Bages : Manuel Riu i Riu , historiador català (m. 2011 ).
1959 - Figueres , Alt Empordà : Pati Núñez , dissenyadora gràfica catalana.[15]
1960 - Barcelona : Elisenda Albertí i Casas , editora , escriptora i política catalana, ha estat diputada.
1965 - Barcelona , Jordi Basté i Duran , periodista.[16]
1989 - Sabadell , Vallès Occidental : Gemma Abant i Condal , ciclista catalana d'elit, guanyadora de diversos campionats mundials.[17]
1993 - Mataró : Roser Tarragó i Aymerich , jugadora de waterpolo catalana .[18]
Resta del món
1157 - Osca , Regne d'Aragó ː Alfons el Trobador , rei d'Aragó, comte de Barcelona i Provença.
1347 - Siena : Caterina de Siena , monja terciària dominicana , del Tercer orde de Sant Domènec (m. 1380 ).[19]
1594 - Amsterdam : Maria Tesselschade Visscher , poeta i gravadora neerlandesa , de l'Edat d'Or neerlandesa (m. 1649 ).[20]
1716 - Hangzhou (Xina ): Yuan Mei , poeta, magistrat, pintor i gastrònom xinès de la Dinastia Qing (m. 1797 ).[21]
1767 - La Bastida de Murat , Ólt (França ): Joachim Murat , noble i militar francès (m. 1815 )[22]
1769 - Nàpols (Itàlia): Salvatore Viganò , compositor i coreògraf (m. 1821 ).[23]
1778 - Yves : Sophie Blanchard , pionera de l'aeronàutica francesa, coneguda per les ascensions en globus aerostàtic (m. 1819 ).[24]
1826 - Örebro (Suècia) : Wilhelmina Lagerholm , pintora sueca i una de les primeres fotògrafes professionals del país (m. 1917).[25]
1839 - Baden bei Wien : Marianne Hainisch , fundadora i presidenta del moviment de dones d'Àustria (m. 1936 ).[26]
1867 - Parma (Itàlia): Arturo Toscanini , director d'orquestra italià (m. 1957 ).[27]
1881 - Nagyszentmiklós , Hongria (actualment Romania ): Béla Bartók , compositor hongarès .(m. 1945 )[28]
1897 - Nova Orleans ː Emma Barrett , pianista i cantant de jazz estatunidenca (m. 1983 ).[29]
1900 - Pequín (Xina ): Ling Shuhua , escriptora i pintora xinesa (m. 1990 ).
1908 - Croydon (Anglaterra ): Sir David Lean , director de cinema , guionista i muntador anglès , considerat com un dels directors més influents de tots els temps (m. 1991 ).[30]
1910 - Saluzzo : Magda Olivero , soprano italiana considerada una de les més grans cantants de l'òpera verista (m. 2014 ).[31]
1914 - Cresco (EUA ): Norman Borlaug , enginyer agrònom estatunidenc, Premi Nobel de la Pau de l'any 1970 (m. 2009 ).[32]
1921 -
1922 - Gènova : Rosetta Noli , soprano italiana (m. 2018 ).[35]
1925 - Savannah : Flannery O'Connor , escriptora i assagista nord-americana (m. 1964 ).[36]
1934 - Toledo (Ohio) : Gloria Steinem , periodista i escriptora estatunidenca, activista pels drets de la dona .[37]
1935 , Florència (Itàlia) : Simone Forti , artista i coreògrafa italo-nord-americana.[38]
1939 - Nova York (EUA ): Toni Cade Bambara , escriptora , productora de documentals, activista social i professora d'universitat afroamericana.[39]
1940 - Busto Arsizio , Llombardia : Mina , cantant italiana .[40]
1942 -
1947 -
1952 - Yibin, Sichuan : Jung Chang , escriptora britànica d'origen xinès.
1956 - Hamburg : Dörte Gatermann , arquitecta alemanya que va dissenyar la Kölntriangle, coneguda com a LVR-Turm, de Colònia.[45]
1965 , Nelsonville , Ohio (EUA ): Sarah Jessica Parker , actriu coneguda per la seva interpretació a la sèrie Sex and the City .[46]
Països Catalans
Resta del món
1223 - Coïmbra , Regne de Portugal : Alfons II de Portugal , dit el Gras , rei de Portugal (1211 -1223 ), net de Ramon Berenguer IV (n. 1185 ).[51]
1458 - Guadalajara , Espanya : Íñigo López de Mendoza , Marquès de Santillana i Comte del "Real de Manzanares", fou un militar i poeta del prerenaixement .
1482 - Florència : Lucrècia Tornabuoni , poetessa i noble italiana que s'emparentà amb els Mèdici de Florència (n. 1425 ).[52]
1707 - Pequín (Xina ): Jean-François Gerbillon , jesuïta francès missioner a la Xina (n. 1654 ).[53]
1732 - Montefiascone : Lucia Filippini , religiosa italiana fundadora d'una congregació per a l'ensenyament de les noies (n. 1672 ).[54]
1909 - Madrid (Espanya ): Ruperto Chapí Lorente , compositor valencià de sarsuela (n. 1852 ).
1913 - Menton , Provença (França ): Garnet Wolseley , militar britànic (n. 1833 ).[22]
1914 - Malhana (Occitània ): Frederic Mistral , escriptor occità, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura (n. 1830 ).
1917 - Atenes (Grècia): Spirídon Samaras , compositor grec (n. 1861 ).
1918 - París (França ): Claude Debussy , compositor francès. (n. 1862 )[28]
1931 - Chicago ː Ida B. Wells , periodista i sufragista estatunidenca , líder del moviment afroamericà pels drets civils (n. 1862 ).[55]
1956 - Beverly Hills , Califòrnia , Estats Units , Robert Newton , actor britànic de cinema i teatre.
1991 - París (França ): Pierre Goursat , laic fundador de la Comunitat de l'Emmanuel .
2008 - Madrid : Pilar López Julvez , ballarina considerada una de les fundadores del ballet espanyol del segle xx (n. 1912 ).[56]
2010 - Allensbach , Alemanya ː Elisabeth Noelle-Neumann , politòloga alemanya , pionera en la investigació de l'opinió pública (n. 1916 ).[57]
2020 - Barcelona : María Araujo , dissenyadora de vestuari i caracteritzadora de personatges per teatre, cinema i televisió.[58]
2022 - Bogotá , Colòmbia : Taylor Hawkins , músic estatunidenc, bateria dels Foo Fighters (n. 1972 ).[59]
Festes i commemoracions [ modifica ]
Onomàstica : Anunciació i Encarnació del Senyor; sants Dimes el Bon Lladre ; Isaac , patriarca, fill d'Abraham; Humbert de Marolles , abat; Dula de Nicomèdia , màrtir; Madrona de Tessalònica , màrtir; Lucia Filippini , fundadora de l'Institut de Mestres Pies .
Mare de Déu del Bonaire , del santuari de Bonaria, al cim del turó del mateix nom, sobre la ciutat de Càller , a Sardenya .
Grècia : dia de la independència
↑ Esculies , Joan (text); Adell , Joan-Albert (assessorament). «La història de la construcció de Santa Maria del Mar en 4 punts ». Sapiens, 12 d’abril 2019. [Consulta: 7 abril 2024].
↑ Guiu i Torras , Joan; Gasulla , Albert. Selecció catalana - Hindú Club de Buenos Aires: 80 anys: primer partit internacional de Catalunya, 25 de març de 1927 . Fundació del Bàsquet Català, 2007.
↑ «La Fundació - Presentació ». Fundació Mercè Rodoreda. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 25 març 2020].
↑ Adderley , Rosanne Marion. New negroes from Africa , p.3. ISBN 0-253-21827-6 .
↑ de Sucre , Antonio José . De mi propia mano (en castellà). Fundacion Biblioteca Ayacuch, 1981, p.439. ISBN 846600064X .
↑ de Holanda , Sérgio Buarque. O Brasil Monárquico: o processo de emancipação (en portuguès). Bertrand Brasil, 2001. ISBN 8528601986 .
↑ Folly , Martin H.; Palmer , Niall A. Historical dictionary of US diplomacy from World War I through World War II (en anglès). Scarecrow Press, 2010, p.xvii. ISBN 0810856069 .
↑ Thomopoulos , Elaine. The History of Greece (en anglès). ABC-CLIO , 2011, p.110. ISBN 0313375119 .
↑ «Ley electoral, de 28 de Marzo de 1984 » (en castellà). [Consulta: 11 març 2012].
↑ Choate, Mark (Mark S.) . Professional wikis (en anglès). Indianapolis, IN: Wiley & Sons, 2008. ISBN 978-0-470-28199-4 .
↑ «EU issues worldwide ban on British beef exports » (en anglès). CNN, 26-03-1996. [Consulta: 14 març 2021].
↑ Roma Garcia , Míriam «Clemència Berdiell, una vida dedicada a la pedagogia ». Shikar, núm 4 , 2017, pàg. 32-37.
↑ «Autors i intèrprets de 1938 ». PortalSardanista. Arxivat de l'original el 2020-03-25. [Consulta: 25 març 2020].
↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la III Legislatura p. 157
↑ Padrosa Gorgot , Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà . Diputació de Girona, 2009, p. 562.
↑ «Jordi Basté i Duran | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 25 març 2020].
↑ «Gemma Abant Condal | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 24 març 2020].
↑ «Roser Tarragó Aymerich | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 12 març 2020].
↑ «Caterina de Siena | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 20 març 2020].
↑ Smits-Veldt , Mieke. «Visscher, Maria Tesselschade Roemersdr. (1594-1649) ». Huygens.ing. Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland, 17-09-2019. [Consulta: 25 març 2020].
↑ Schirokauer, Conrad. . Breve historia de la civilizacion china . Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9 .
↑ 22,0 22,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX . Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9 .
↑ «Viganò, Salvatore » (en italià). Treccani. [Consulta: març 2020].
↑ King , Gilbert. «Sophie Blanchard – The High Flying Frenchwoman Who Revealed the Thrill and Danger of Ballooning ». Smithsonianmag.com, 18-10-2012. [Consulta: gener 2020].
↑ «Wilhelmina Lagerholm (1826-1917) » (en gallec). Fotógrafas Pioneiras. [Consulta: 24 març 2020].
↑ «Hainisch, Marianne; geb. Perger » (en alemany). OBL. Österreichische Biographische Lexikon, 2003. [Consulta: 24 març 2020].
↑ «Toscanini,Arturo » (en italià). Treccani. [Consulta: març 2020].
↑ 28,0 28,1 Dictionnaire des compositeurs. . France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8 .
↑ «Emma “Sweet Emma or Bell Gal” Barrett (1897-1983)... » (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 7 febrer 2022].
↑ Schneider , Steven Jay. 501 directores de cine (en castellà). Barcelona: Grijalbo, 2008, p. 170. ISBN 978-84-253-4264-6 .
↑ Cherubino . «Magda Olivero - Grandes voces de la ópera de todos los tiempos ». Laopera.net, 11-01-2019. [Consulta: 24 març 2020].
↑ «Norman Borlaug. Facts » (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
↑ «Simone Signoret | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 29 juliol 2020].
↑ «Mary Douglas ». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Rosetta Noli » (en anglès). ArtistInfo de Metason. [Consulta: 20 gener 2022].
↑ «Flannery O’Connor | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 2 juny 2020].
↑ «Gloria Steinem ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 març 2020].
↑ «Simone Forti ». IMDb. [Consulta: 24 març 2020].
↑ «Toni Cade Bambara ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 març 2020].
↑ «Mina ». Discogs. [Consulta: 12 març 2020].
↑ Ritz , David. «Aretha Franklin ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 març 2020].
↑ «Ana Blandiana ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 març 2020].
↑ Holden , Stephen. «Elton John ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 març 2020].
↑ «Gabriela Beňačková ». Music Centre Slovakia, 25-11-2019. [Consulta: 25 març 2020].
↑ Joppien , Anett-Maud, et al.. Architektinnen: Profil, Werk, Leben (en alemany). Wuppertal, Alemanya: Müller + Busmann, 2014, p. 259. ISBN 9783941217096 . Arxivat 2021-02-07 a Wayback Machine .
↑ «Sarah Jessica Parker ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 març 2020].
↑ «Necrològica ». La Vanguardia , 27-03-1969.
↑ «XVI Premi de Pintura, homenatge a Antònia Mir » pàg. 63. Revista del Cercle de Belles Arts de Lleida, núm. 15, setembre 2000. [Consulta: 15 gener 2023].
↑ «25 de març ». Gran Enciclopèdia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana .
↑ Manent , Jordi . «Mor Jesús Mestre i Godes, el gran divulgador de la història ». ElPuntAvui.cat, 25-03-2023. [Consulta: 29 març 2023].
↑ «Afonso II | king of Portugal ». Encyclopaedia Britannica . [Consulta: 14 març 2023].
↑ Tomas , Natalie R. The Medici Women: Gender and Power in Renaissance Florence . Routledge, 2003 (Women and Gender in the Early Modern World). ISBN 0754607771 .
↑ Vermander, Benoît, 1960- ... . Les jésuites et la Chine : de Matteo Ricci à nos jours . Bruxelles: Lessius, impr. 2012. ISBN 978-2-87299-225-6 .
↑ Leonardi , Claudio; Riccardi , Andrea; Zarri , Gabriella. Diccionario de los santos (en castellà). Editorial San Pablo, 2000, p. 1497-1499. ISBN 978-84-285-2257-1 .
↑ «Ida B. Wells-Barnett, American journalist and social reformer ». Encyclopaedia Britannica [Consulta: 1r juny 2018].
↑ Mora , Miguel «Pilar López, maestra del baile ». El País , 26-03-2008.
↑ Childs , David. «Elisabeth Noelle Neumann: Pioneer of public-opinion polling and market » (en anglès). The Independent, 23-10-2011. [Consulta: 25 octubre 2021].
↑ «Luto escénico por la muerte de María Araujo » (en castellà). Canarias 7, 03-02-2021. [Consulta: 3 febrer 2021].
↑ «Foo Fighters Drummer Taylor Hawkins Dead at 50 ». Rolling Stone , 26-03-2022 [Consulta: 13 març 2023].