Vés al contingut

Josep Tarradellas i Joan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIl·lustríssim Senyor Modifica el valor a Wikidata
Josep Tarradellas i Joan

(1979) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 gener 1899 Modifica el valor a Wikidata
Cervelló (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 1988 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCervelló Modifica el valor a Wikidata
President de la Diputació de Barcelona
23 octubre 1977 – abril 1980
← Joan Antoni Samaranch i TorellóFrancesc Martí i Jusmet →
125è President de la Generalitat de Catalunya
5 agost 1954 – 8 maig 1980
← Josep Irla i BoschJordi Pujol i Soley →
4t Secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya
1938 – 1954
← Joan Tauler i PalomerasJoan Sauret i Garcia →
Conseller Primer
26 setembre 1936 – 5 maig 1937
Conseller de la Generalitat de Catalunya
1936 – 1939
Diputat al Parlament de Catalunya
1936 – 1939
Diputat al Parlament de Catalunya
6 desembre 1932 – 1934
Conseller de Governació
desembre 1931 – gener 1933
Diputat a les Corts republicanes

9 juliol 1931 – 9 octubre 1933

Circumscripció electoral: Barcelona (capital)
2n Secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya
abril 1931 – març 1932
← Joan Lluís Pujol i FontJoan Tauler i Palomeras →
Marquesat de Tarradellas
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya (1936–1979)
Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra (1933–1936)
Esquerra Republicana de Catalunya (1931–1933)
Federació Democràtica Nacionalista Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarquès Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAntònia Macià i Gómez (1927–) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899[1]Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980. Va ser conseller de la Generalitat republicana i s'exilià a França el febrer de 1939 fins que tornà a Barcelona el 23 d'octubre de 1977.

Biografia

[modifica]

Cervelló

[modifica]

Fou el fill gran dels dos fills de Salvador Tarradellas i Rovira i Casilda Joan i Julià (el casament dels quals fou el 13 de novembre de 1898). Els padrins de bateig van ser Jaume Joan i Emília Tarradellas i el batejaren amb els noms de Josep, Albert i Francesc.[2] La seva germana era Antònia (Cervelló, 1901 - Barcelona, 1966).[3]

El mateix Josep Tarradellas parla dels seus orígens: «Jo vinc d'una família de picapedrers i camperols. Vinc de les comarques, d'on han vingut tants homes lligats al camp, a llur terra, que van llaurar el futur polític de la Catalunya republicana de la Generalitat».[4]

El seu interès per la política sorgí al mateix poble de Cervelló: «Durant aquells anys d'infància al poble, rebé el que probablement constituïren les primeres influències en el camp de la política. D'una banda, el fet que el seu pare fos un home molt liberal i convençut republicà, el marcava en un poble dominat per un caciquisme que obligava a votar el candidat de la Lliga [Regionalista], Bertran i Musitu; d'altra banda s'adonà de la gravetat del que passà durant la Setmana Tràgica que trasbalsà l'opinió de tothom. Tarradellas recordava també la forta impressió que li causà sentir, a Cervelló, un discurs catalanista de Francesc Layret, l'advocat dels treballadors».[5] L'any 1914 la família Tarradellas es traslladà a Barcelona, quan Josep tenia quinze anys.[5]

Barcelona

[modifica]

La seva militància catalanista el va portar de molt jove a la vida política. Va participar en la fundació del partit Esquerra Republicana de Catalunya, pel qual fou elegit diputat per primera vegada el 1931.[6] El mateix any accedia al govern de la Generalitat de Catalunya com a conseller de Governació.

Durant la Guerra Civil espanyola va ocupar els càrrecs de conseller de Finances i de president del consell executiu de la Generalitat, i president de la Comissió d'Indústries de Guerra fins a la seva expropiació el 1938.[7] Exiliat a Suïssa i a França a partir de 1939, els diputats catalans a l'exili el van elegir com a president de la Generalitat el 1954 a Mèxic. Des de la seva residència de Saint-Martin-le-Beau va mantenir durant llargs anys la vigència de la institució. El 1977 retornava en exercici del càrrec i presidia durant prop de tres anys el primer govern d'unitat de la Generalitat restaurada.

De jove fou secretari de propaganda del CADCI i el 1919 fundà els setmanaris Abrandament i L'Intransigent. El 1919 es va unir a la Federació Democràtica Nacionalista de Francesc Macià i el 1920 milità en la Joventut Nacionalista La Falç. Tarradellas va esdevenir secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya el 1931. També va ser diputat a les Corts Espanyoles, i conseller de Governació i de Sanitat de la Generalitat al govern de Catalunya 1931-1932 i al primer govern posterior a les eleccions de 1932, durant la presidència de Francesc Macià. Durant la Guerra Civil espanyola, va ocupar les carteres de Serveis Públics, Economia i Cultura, i va arribar a ser Conseller Primer el setembre de 1936.

Exiliat a França des de 1939, va esdevenir president de la Generalitat el 1954, després de la dimissió de Josep Irla.

Va retornar a Catalunya el 23 d'octubre del 1977 i va ser rebut per una multitud a Barcelona. La seva frase «Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí!» ha quedat a la història del país.

Restabliment de la Generalitat

[modifica]
Adolfo Suárez i el president de la Generalitat de Catalunya a l'arribar al Palau de la Generalitat, el 23 d'octubre de 1977.

El 1977, ja mort Franco, es va trobar amb el president del Govern espanyol, Adolfo Suárez, per negociar el restabliment de la Generalitat.

El 29 de setembre de 1977 el president del govern d'Espanya deroga la llei franquista de 1938 que eliminava les institucions catalanes i restableix la Generalitat provisional. El 17 d'octubre de 1977 es nomena Tarradellas President de la Generalitat provisional i Frederic Rahola i d'Espona Conseller de Presidència.

Josep Tarradellas al Palau de la Moncloa el 1984.

Tarradellas formà un govern de concentració amb dotze consellers per tal de redactar l'estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 que seria aprovat en referèndum el novembre de 1979, i va convocar eleccions al Parlament de Catalunya (1980).

Aquests fets varen ser recollits en el primer Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya restituït per Tarradellas el 5 de desembre de 1977.

El 1985, el Rei Joan Carles I el va nomenar marquès de Tarradellas.[8]

El Consell de Ministres a Barcelona del 21 de desembre de 2018 va decidir donar el seu nom a l'aeroport de Barcelona-El Prat.[9][10]

Referències

[modifica]
  1. «Biografia Josep Tarradellas i Joan». Fundació Josep Irla. Arxivat de l'original el 2022-05-24. [Consulta: 14 juny 2022].
  2. Arxiu de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló.
  3. Esculies Serrat, Joan. JOSEP TARRADELLAS (1899-1936) Dels orígens a la Guerra Civil (tesi). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2012.  Arxivat 2018-07-07 a Wayback Machine.
  4. Udina, Ernest. Josep Tarradellas. L'aventura d'una fidelitat. Barcelona: Edicions 62, 1978, p. 383 (Biografies i memòries). ISBN 9788429713817. 
  5. 5,0 5,1 de Puig, Lluís Maria. Tarradellas. Barcelona: Nou Art Thor, 1989, p. 50 (Gent Nostra; 71). ISBN 84-7327-198-X. 
  6. «Persona - Tarradellas, Josep (1899-1988)» (en castellà). Pares. Arxivat de l'original el 2023-05-27. [Consulta: 14 juny 2022].
  7. Catalunya i la guerra civil, 1936-1939: cicle de conferències fet al CIC de Terrassa, curs 1986-1987. L'Abadia de Montserrat, 1988. ISBN 978-84-7202-974-3.  Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
  8. «19971 Real Decreto 1518/1986, de 24 de julio». BOE, núm. 177, 25-07-1986, pàg. 26664. Arxivat de l'original el 2017-10-04 [Consulta: 21 desembre 2018].
  9. «La Moncloa justifica batejar l'aeroport amb el nom de Tarradellas com un «missatge de concòrdia»». Nació Digital, 21-12-2018. Arxivat de l'original el 2018-12-22. [Consulta: 21 desembre 2018].
  10. «Una trucada a Lausana: així va gestionar Moncloa donar el nom de Josep Tarradellas al Prat». Nació Digital, 21-12-2018. Arxivat de l'original el 2018-12-22. [Consulta: 21 desembre 2018].

Bibliografia

[modifica]

Publicacions de Josep Tarradellas

[modifica]


Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]