COVID-19

COVID-19

Clínica de la COVID-19
Tipus	pneumònia atípica, infecció per coronavirus, pneumònia vírica, zoonosi, malaltia vírica, pneumònia i malaltia
Especialitat	infectologia, pneumologia, virologia, epidemiologia i medicina d'urgències
Clínica-tractament
Símptomes	tos, febre, insuficiència respiratòria, cefalàlgia, miàlgia, fatiga muscular, hemoptisi, diarrea, dispnea, limfopènia, anèmia, anòsmia, agèusia, hipòxia, calfred, congestió nasal, anorèxia, nàusea, conjuntivitis, dolor abdominal, pneumònia vírica, lesió cerebral, síndrome confusional aguda, psicosi, encefalitis, enantema, síndrome d'esgotament professional i disfunció erèctil
Exàmens	RT-PCR, ELISA, tomografia computada, reacció en cadena de la polimerasa i prova ràpida d'antígens COVID-19
Tractament	tractament simptomàtic, antivíric, oxigenoteràpia, immunoteràpia, teràpia amb immunoglobulina, immunosupressor, seroteràpia i treatment of COVID-19 (en)
Medicació nirmatrelvir/ritonavir, remdesivir, molnupiravir, favipiravir, ruxolitinib, colquicina, fluvoxamina, casirivimab/imdevimab, infliximab, abatacept, cenicriviroc, tofacitinib (en) , lenzilumab, sargramostim, mavrilimumab (en) , otilimab (en) , tradipitant (en) , aprepitant, remestemcel-L (en) , ibudilast, apremilast, ifenprodil (en) , eculizumab, ravulizumab, selinexor (en) , prazosina, losmapimod (en) , leronlimab (en) , nangibotide (en) , piclidenoson (en) , fenretinide (en) , ebselèn, fostamatinib (en) , vadadustat (en) , lanadelumab (en) , zilucoplan (en) , apabetalona, bucil·lamina, enisamium iodide (en) i deuremidevir (en)
Patogènia
Transmissió patògena	transmissió aèria, transmissió per secrecions respiratòries, transmissió per contacte, transmissió directa, transmissió per superfície contaminada i infecció ocular
Causat per	SARS-CoV-2
Causa de	pandèmia de la COVID-19, síndrome del destret respiratori de l'adult, pneumònia vírica, trombosi, síndrome del xoc tòxic, síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica, tempesta de citocines, coagulació de la sang, mortalitat per la COVID-19 i COVID-19 persistent
Classificació
CIM-11	RA01.0
CIM-10	U07.1 i U07.2
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana	23470930
OMIM	301051
DiseasesDB	60833
MedlinePlus	007768
eMedicine	2500114
MeSH	D000086382
UMLS CUI	CL1381981 i C5203670
DOID	DOID:0080600

La COVID-19 (o covid-19), també coneguda com a malaltia respiratòria causada per SARS-CoV-2, és una malaltia infecciosa causada pel SARS-CoV-2, un virus estretament relacionat amb el SARS-CoV però amb una capacitat de disseminació mundial molt més alta que la pandèmia que aquest provocà entre els anys 2002 i 2003. La malaltia es va descobrir arran del brot de coronavirus 2019-2020.

Inicialment, la malaltia es pot presentar asimptomàtica o amb pocs símptomes, o pot aparèixer febre, tos seca o amb producció d'esputs, sensació de falta d'aire, afectació de l'olfacte, dolor als músculs, cansament També s’han notificat símptomes gastrointestinals com la diarrea. Tot i que la majoria dels casos són lleus, amb un empitjorament pot aparèixer una pneumònia, síndrome del destret respiratori, una síndrome d'alliberament de citocines, una disfunció multiorgànica i la mort. A 8 maig 2022, s'han produït, aproximadament, 6.250.000 morts confirmades i 517.116.000 casos confirmats (habitualment no es tenen en compte les morts o els casos sospitats però no confirmats amb anàlisis). Cal tenir present que les recomanacions de l'OMS sobre els certificats de defunció relacionats amb la COVID-19 s'han modificat diverses vegades durant el curs de la pandèmia i això ha fet rectificar el còmput de morts de molts dels seus estats membres.

El virus s'escampa principalment per un contacte proper entre persones, sovint mitjançant petites gotetes produïdes per tos, esternuts o parlant. Les gotetes cauen ràpidament sobre objectes o sobre superfícies, però certs procediments mèdics que originen aerosols amb partícules provinents de les secrecions respiratòries de persones infectades poden provocar que es mantingui a l’aire durant períodes més llargs, fins i tot d'hores segons experiments realitzats a diversos laboratoris dels EUA. Les persones també es poden infectar tocant una superfície contaminada i després tocar-se els ulls, el nas o la boca. En contextos experimentals, el virus ha demostrat sobreviure en superfícies fins a 72 hores. Poden ser 96 h si als fòmits hi ha abundant material proteic, segons investigadors francesos. És més contagiós durant els primers tres dies després de l’aparició dels símptomes, tot i que la seva propagació pot ser possible abans que apareguin símptomes i en etapes posteriors de la malaltia.

La transmissió es pot limitar amb una bona higiene que inclou el rentat de mans freqüent i correcte, mantenir-se a distància de les altres persones i no tocar-se la cara (després de possible contaminació). L'Organització Mundial de la Salut (OMS) i els centres nord-americans per al control de malalties (CDC) recomanen que les persones que se sospiten portadores del virus portin una màscara quirúrgica i que sol·licitin assessorament mèdic trucant un metge en lloc de visitar directament a una clínica. No hi ha vacunes o tractaments antivirals específics per la COVID-19. Es fan mesures de suport, aïllament i mesures experimentals.

L'OMS ha declarat que el brot de coronavirus 2019-2020 és una emergència sanitària de preocupació internacional (PHEIC). A partir del 7 de març de 2020, hi havia proves de transmissió local de la malaltia a diversos països de les sis regions de l'OMS. L'11 de març del 2020, l'OMS va declarar que el brot era una pandèmia.

Terminologia

L'Organització Mundial de la Salut va anunciar l'11 de febrer de 2020 que "COVID-19" seria el nom oficial de la malaltia. El president de l'Organització Mundial de la Salut Tedros Adhanom va dir que "co" significa "corona", "vi" per "virus" i "d" per "malaltia" (de l'anglès disease), mentre que "19" es refereix a l'any, ja que el brot va ser identificat per primera vegada el 31 de desembre de 2019. Tedros va dir que s’havia escollit el nom per evitar referències a una ubicació geogràfica específica (és a dir, la Xina), espècies d’animals o grup de persones d’acord amb les recomanacions internacionals destinades a prevenir l'estigmatització.

Signes i símptomes

Prevalència de símptomes

Símptoma	%	%
Febre	87,9	78
Tos seca	67,7	58
Fatiga	38,1	31
Producció d’esput	33.4	25
Hipoòsmia/anòsmia	15-30	25
Dificultat per respirar	18,6	23
Miàlgia o artràlgia	14,8	17, 11
Mal de gola	13,9	12
Mal de cap	13,6	13
Calfreds	11,4	18
Nàusees o vòmits	5,0	6, 4
Congestió nasal	4,8	5
Diarrea	3,7-31	10
Hemoptisi	0,9	2
Congestió conjuntival	0,8	2
Confusió		11
Sibilàncies		17
Hipogèusia		4

Lesions als dits semblants a penellons, apareix, sobretot, en nens i adolescents sense símptomes o símptomes lleus.

Els infectats poden ser asimptomàtics o desenvolupar símptomes.

La febre és el símptoma més comú, però és molt variable en intensitat i presentació, amb algunes persones grans, immunocompromeses o amb malalties crítiques poden no tenir gens de febre. En un estudi, només el 44% de les persones tenien febre quan van presentar-se a l'hospital, mentre que el 89% va passar a presentar febre en algun moment de la seva hospitalització. Així, la manca de febre no vol dir que algú no estigui malalt. Una temperatura corporal molt alta (pirèxia) durant el curs de la infecció és un indicador pronòstic de la gravetat del procés.

Altres símptomes inclouen la tos, la fatiga o la sensació de falta d'aire. Símptomes respiratoris superiors (per exemple, esternuts, goteig nasal, mal de gola) són menys freqüents. La febre i els problemes respiratoris solen aparèixer més tard tant en persones grans com en algunes persones amb altres malalties. La sensació de falta d'aire sol desenvolupar-se diversos dies després dels símptomes inicials, així la sensació de falta d'aire que comença immediatament i juntament amb febre i tos és més probable que sigui deguda a l'ansietat que a COVID.

S'han observat símptomes com nàusees, vòmits i diarrea en diversos percentatges, i que poden aparèixer abans de la febre i els símptomes respiratoris. Alguns casos a la Xina presentaven inicialment només amb dolor al pit i palpitacions.

La disminució o pèrdua del sentit de l'olfacte (i, menys, la alteració del sentit del gust) són símptomes habituals entre els que estan asimptomàtics o presenten un quadre lleu de la malaltia; tot i que la seva freqüència no és tan alta com es va informar inicialment. A més, aquest tipus de problemes apareixen sovint en casos d'infeccions virals que danyen l'epiteli olfactori. També s'han descrit diversos tipus de lesions a la pell: exantemes amb petèquies, urticariformes, maculopapuloses o amb vesícules, purpúriques, acrals (com psedopenellons, encara que l'aparició d'aquests peculiars canvis inflamatoris en el context de la COVID-19 podria no estar produïda pel virus i ser simplement un epifenòmen) i livedo reticular.

Molt rarament, una conjuntivitis és la primera manifestació de la COVID-19.

Sembla que en els nens la malaltia evoluciona millor que en els adults, ja que els símptomes solen ser més lleus, però encara falta una evidència suficient.

Les dones embarassades tenen un risc particular d'infecció greu, basat en les dades sobre complicacions obstètriques de gestants amb processos virals similars, com SARS i MERS, però no hi ha dades concloents sobre com afecta la COVID-19 el curs de l'embaràs. Amb el propòsit de millorar la seva taxa de supervivència i la dels nadons durant aquesta pandèmia, l'Associació Internacional de Malalties Infeccioses en Obstetrícia i Ginecologia recomana fer un seguiment estricte del curs de l'embaràs i que tant les pacients com els treballadors de la salut observin en tot moment les oportunes mesures de precaució. Els resultats de l'anàlisi de les placentes d'una petita cohort de mares infectades pel virus varen indicar una major prevalença d'arteriopatia decidual i altres característiques pròpies de la malperfusió vascular materna que l'existent en les placentes de control d'una sèrie anterior a la pandèmia, un patró de lesió placentària demostratiu d'anomalies en l'oxigenació de l'espai intervellositari coriònic associades generalment a problemes perinatals. (Vegeu també COVID-19 a l'embaràs).

Tal com passa amb les infeccions, hi ha un retard entre el moment en què una persona es contagia per primera vegada i el moment en què desenvolupa símptomes, és el que s'anomena període d'incubació. Aquest període oscil·la, habitualment, entre 2 i 14 dies amb un període mitjà d'incubació aproximat de 5 a 6 dies segons l'Organització Mundial de la Salut. És similar al de la SARS. Tot i que hi ha casos que poden tenir un període d'incubació més llarg, més enllà del 90-95% de les persones que presenten un període d'incubació de menys de dues setmanes.

Una minoria de casos no desenvolupa en cap moment símptomes perceptibles. Aquests portadors asintomàtics no se solen fer proves, i el seu paper en la transmissió encara no és completament conegut. Tanmateix, les evidències prèvies suggereixen que poden contribuir a la propagació de la malaltia. La proporció de persones infectades que no presenten símptomes és desconeguda i s'està estudiant, i la CDC de Corea del Sud va informar que el 20% dels casos confirmats van romandre asimptomàtics durant l'estada a l'hospital.

Complicacions

En alguns pacients, es poden afectar els pulmons causant una pneumònia vírica que cursa amb dificultat per respirar, i com tota pneumònia vírica, pot presentar una sobreinfecció bacteriana. En els més afectats greument, pot avançar ràpidament cap a una síndrome del destret respiratori agut (SDRA), possiblement precipitada per una síndrome d'alliberament de citocines, que causa una insuficiència respiratòria, xoc sèptic i una disfunció multiorgànica.

Poden produir-se trastorns de coagulació, que comporten un augment del temps de protrombina, s'han descrit en un 6% dels ingressats a l'hospital amb la COVID-19

Les lesions no isquèmiques al cor poden incloure insuficiència cardíaca, arrítmies o miocardiopaties (entre aquestes la síndrome de takotsubo, desenvolupada de vegades en el context d'un tamponament).

La funció renal anormal es veu en el 4% dels ingressats.

Les lesions hepàtiques se solen veure en casos greus.

S'han notificat casos de convulsions, ictus, encefalitis i síndrome de Guillain-Barré (SGB). En algun pacient la SGB ha cursat amb una poliradiculoneuritis aguda inflamatòria fatal. Se sospita que la afectació del SNC pel virus a través de la làmina cribosa etmoïdal essent llavors la causa l'edema cerebral capaç de provocar la mort, inclús molt abans que aparegui una desregulació significativa de l'homeòstasi sistèmica. Tanmateix, la capacitat neuroinvasiva del SARS-CoV-2 podria ser parcialment responsable del fracàs respiratori agut que presenten alguns dels malalts amb COVID-19. En determinats pacients l'única simptomatologia provocada per la infecció és de tipus neurològic. Entre els que han sofert hemorràgies al SNC s'han observat grans diferències clíniques i patrons de presentació atípics.

Els símptomes d'emergència en els malalts infectats inclouen dificultat per respirar, dolor o pressió persistent al tòrax, confusió, dificultat de despertar-los i cara o llavis blavosos. Si apareixen aquests símptomes i signes, es recomana atenció mèdica immediata.

Un 5% dels pacients xinesos van ser ingressats en unitats de cures intensives, un 2,3% van necessitar ventilació mecànica i un 1,4% van morir.

El 28 de març de 2020, la taxa global de morts per nombre de casos diagnosticats era del 4,7% oscil·lant entre el 0,2% i el 15% segons el grup d'edat i comorbiditats. En comparació, la taxa de mortalitat de la pandèmia de grip de 1918 va ser d'aproximadament del 3% al 5%.

Després de la infecció, els nens poden desenvolupar una síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica, que té símptomes similars a la malaltia de Kawasaki, i morir.

Causa

La malaltia és causada pel coronavirus 2 de la síndrome respiratòria aguda greu (SARS-CoV-2), anteriorment coneguda com la nou coronavirus 2019 (2019-nCoV). Es creu que el virus té un origen animal.

• 
  Imatge de microscòpia electrònica (acolorida) mostrant el virus SARS-CoV-2, causant de la COVID-19. Les estructures de la part externa del virus recorden a una corona, donant nom al grup de virus als quals pertany el SARS-CoV-2, els coronavirus.
• 
  Estructura tridimensional del virus i els seus components, format per una bicapa lipídica que conté les proteïnes estructurals S (espícula), M (proteïna de membrana), E (proteïna d'embolcall); i al seu interior el material genètic en forma d'ARN.

Transmissió

Encara s'estan determinant alguns detalls sobre com es propaga la malaltia, que ho fa més fàcilment que la grip, però menys que el xarampió. L'OMS i les CDC proposen que el virus s'escampa principalment durant un contacte proper i per gotetes respiratòries produïdes quan les persones tossen, esternuden o parlen; amb un contacte proper que es troba aproximadament entre 1 i 2m. Parlar en veu alta allibera més gotetes que parlar normalment.

Aquestes gotetes també es poden produir durant la respiració; tanmateix, cauen ràpidament a terra o superfícies i no es solen estendre per l'aire a grans distàncies. Un estudi a Singapur va trobar que un accés de tos pot enviar les gotetes fins a 4,5 metres. Un segon estudi, realitzat durant la pandèmia de 2020, va advertir que les gotetes poden recórrer fins a 7-8 metres.

L'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units d'Amèrica ha suggerit que pot ser possible la transmissió del virus per bioaerosols, generats per la respiració o el parlar dels pacients. Els estudis, que es basen en la presència d'ARN viral detectat per la PCR, poden no representar virus viables en quantitats suficients per produir infecció.

Un estudi fet a Hong Kong en pacients hospitalitzats, va observar que el virus estava present en la saliva i que la quantitat de còpies del virus anava disminuint de forma important al llarg dels 7-11 dies de l'estudi.

El virus sobreviu durant hores i dies en superfícies Concretament, es va detectar que el virus es podia detectar durant quatre hores en el coure, un dia en el cartró, fins a tres dies en el plàstic (polipropilè) i acer inoxidable. L'estimació de la velocitat de càlcul amb un model de regressió bayesiana suggereix que els virus poden romandre viables fins a 18 hores en coure, 55 hores en cartró, 90 hores en acer inoxidable i més de 100 hores en plàstic. El virus va romandre viable en aerosols durant tot el temps de l'experiment (tres hores). Això, però, varia en funció de la humitat i la temperatura. Un treball publicat per científics de Pequín el 26 d'abril de 2020 adverteix sobre el gran influx que tenen les condicions ambientals a l'hora de quantificar el temps de persistència de la major part dels virus respiratoris en superfícies inanimades, el qual oscil·la entre pocs minuts i varies setmanes pel que fa als coronavirus. A més, entre altres fets importants, l'article afirma que experimentalment el SARS-CoV-2 es manté sense perdre la seva capacitat infecciosa a l'aire d'autobusos tancats i sense ventilar durant com a mínim 30 minuts i que els materials absorbents (el cotó, per exemple) són més eficaços que els no absorbents per evitar l'entrada d'aquest patogen a través de les vies respiratòries.

Estan en estudi les influències climatològiques en la transmissió (temperatura, humitat), així com de la concentració de pol·luents atmosfèrics.

Es poden descontaminar les superfícies amb diverses solucions (en un minut d'exposició al desinfectant per a una superfície d'acer inoxidable s'aconsegueix una reducció logarítmica de 4), incloent 62–71% d'etanol (alcohol de la farmàcia), 50–100% d'isopropanol (alcohol isopropílic), 0,1% d'hipoclorit de sodi (lleixiu), 0,5% de peròxid d'hidrogen (aigua oxigenada) i 0,2–7,5% povidona iodada (Betadine^® i semblants). El sabó i els detergents ordinaris també són molt eficaços si s'utilitzen correctament; degut a que ataquen la capa externa (que conté lípids -greixos-) del virus, desactivant-la, així com desprenent-los de la pell i d'altres superfícies. Altres solucions desinfectants que maten els bacteris però que no tenen tan efecte en els virus, com el clorur de benzalconi i la clorhexidina (un desinfectant quirúrgic), són menys efectives.

El virus és més contagiós quan la gent està simptomàtica; si bé el risc de propagació és baix però possible abans que apareguin símptomes, així un estudi va trobar que la càrrega viral era més alta en l'aparició dels símptomes, per la qual cosa pot haver augmentat abans que aquests apareguéssin. Així la transmissió es pot produir des de pacients asimptomàtics.

Si bé la principal porta d'entrada a l'organisme del SARS-CoV-2 són les cèl·lules pulmonars, els enteròcits del budell prim podrien ser també un punt clau en els mecanismes d'adquisició de la malaltia i del posterior desenvolupament de la resposta immunitària sistèmica contra ella. Així, el virus també s’ha trobat a les femtes i s'està investigant la transmissió mitjançant femta.

Es desconeix si es pot transmetre a través del semen. Així, tot i que la COVID-19 no és una infecció de transmissió sexual, se sospita que els petons, el contacte íntim i la via fecal-oral transmeten el virus.

El virus pot passar a la llet materna, però no se sap si és transmissible i infecciós per al lactant.

Les estimacions del nombre de persones infectades per una persona amb COVID-19 (la R0 o nombre reproductiu bàsic) han variat àmpliament. Les estimacions inicials de l'OMS de la R0 eren 1,4-2,5 (mitjana 1,95), tot i que una revisió més recent va trobar que la R0 (sense mesures de control) era superior a 3,28 i la R0 mediana a 2,79.

Patofisiologia

El virus arriba als pulmons, que són els òrgans més afectats en la COVID-19, perquè té la capacitat d'accedir a les cèl·lules hostes (cèl·lules alveolars de tipus II) a través de l'ECA2, un enzim molt abundant en els alvèols. El SARS-Cov-2 utilitza unes glicoproteïnes especials de superfície, els peplòmers, per connectar-se a l'ECA2 i entrar a l'interior de la cèl·lula que l'allotjarà. La densitat d'ECA2 en els teixits de cada persona és un dels principals factors que determinen la gravetat de la malaltia. El virus introduint-se en la cèl·lula de tipus II la fa malbé reproduint-s'hi. Cada cèl·lula de tipus II que pateix l'entrada del virus provoca una reacció extrema als pulmons; els líquids, pus i material cel·lular mort inunden els espais alveolars, causant la insuficiència respiratòria aguda que apareix en certs casos. En aquest medi és fàcil el desenvolupament d'infeccions bacterianes secundàries de tipus pneumònic, de vegades per microorganismes molt inusuals.

El virus també afecta els òrgans gastrointestinals, ja que l'EC2 s'expressa abundantment a les cèl·lules glandulars de l'epiteli gàstric, duodenal i rectal, així com a les cèl·lules endotelials i els enteròcits de l'intestí prim. El virus s'ha trobat als excrements de fins a un 53% de pacients hospitalitzats i s'han trobat més positius a mostres anals recollides amb bastonets de cotó que positius a mostres orals en les etapes posteriors de la infecció. La durada del temps de femtes positives va oscil·lar entre 1 i 12 dies i el 17% dels pacients es va mantenir positiu en les femtes després de mostrar-se negatiu en mostres respiratòries indicant que la infecció gastrointestinal viral i la possible transmissió fecal-oral poden perdurar fins i tot després de la depuració viral a les vies respiratòries.

L'afinitat del SARS-CoV-2 per l'enzim ECA2 forma part de la seva estratègia evolutiva.

El virus pot causar infart de miocardi i danys crònics en el sistema cardiovascular. Es va trobar una lesió cardíaca aguda en un 12% de les persones infectades ingressades a l'hospital de Wuhan, Xina, predominantment en els casos greus. Les taxes de símptomes cardiovasculars són elevades, a causa de la resposta inflamatòria sistèmica i els trastorns del sistema immunitari durant la progressió de la malaltia, però també es pot relacionar una lesió aguda del miocardi amb els receptors ECA2 del cor. Els receptors ECA2 estan altament expressats al cor i estan implicats en la seva funció. Es va trobar una alta incidència de trombosi (31%) i tromboembolisme venós (25%) en pacients de l'UCI amb infeccions per COVID-19 i pot estar relacionada amb un mal pronòstic. La incidència exacta del tromboembolisme pulmonar agut en aquesta síndrome és desconeguda encara, ja que donat el context el seu diagnòstic acostuma a ser difícil, però s'han descrit múltiples casos en individus amb pneumònies bilaterals. En un estudi post mortem prospectiu alemany es trobaren trombosis venoses profundes en més del 50% dels casos examinats. La reducció de la mobilitat corporal és un dels factors que afavoreixen el desenvolupament d'aquests fenòmens trombòtics i per això sovint convé complementar la seva proxilaxi farmacològica amb mesures mecàniques, com ara la compressió pneumàtica intermitent de les cames. Es poden desencadenar arítmies funestes derivades d'un desequilibri electrolític en malalts crítics, especialment si estan afectats per una cardiopatia prèvia a la infecció com ara la síndrome de Brugada. La mort per miocarditis o miopericarditis fulminant associada a la COVID-19 es produeix rares vegades, segons la literatura mèdica existent fins ara. Pot ocórrer en persones joves sense patologies prèvies. S'ha registrat diversos casos de pericarditis aguda i tamponament cardíac en pacients infectats pel SARS-CoV-2.

Immunopatologia

Tot i que el SARS-COV-2 té un tropisme especial per a les cèl·lules epitelials que expressen ECA2 de les vies respiratòries, quan la infecció progressa el fenomen no es limita tan sols a elles. Un estudi post mortem realitzat per investigadors alemanys ha demostrat la presència del virus en un 77% dels cors, un 77% dels fetges, un 62% dels ronyons, un 38% dels cervells i un 36% de les mostres de sang pertanyents als cadàvers objecte de l'anàlisi. El dany de múltiples tipus cel·lulars concorda amb els signes d’hiperinflamació sistèmica que mostren molts dels pacients amb COVID-19 greu. A banda d'això, en les persones hospitalitzades s'han trobat elevacions d'interleucines (IL-2, IL-7, IL-6), factor estimulant de colònies de granulòcits i macròfags (GM-CSF), quimiocines (CXCL10 i MCP-1), proteïnes inflamatòries dels macròfags (MIP-1α) i el factor de necrosi tumoral α (TNF-α), que són indicatius de la síndrome d'alliberament de citocines (SAC) i suggereixen una immunopatologia subjacent.

Addicionalment, les persones amb COVID-19 i síndrome del destret respiratori agut (SDRA) tenen els biomarcadors sèrics clàssics elevats de la SAC incloent proteïna C reactiva (PCR), lactat deshidrogenasa (LDH), dímer-D i ferritina.

La inflamació sistèmica dóna lloc a la vasodilatació, permetent una infiltració inflamatòria limfocítica i monocítica del pulmó i del cor.

Diagnòstic

Obtenció d'un frotis nasofaringi per la PCR.

L'OMS ha publicat diversos protocols de prova de la malaltia. Les proves utilitzen la reacció en cadena de la polimerasa, concretament la RT-PCR. Les mostres respiratòries són per frotis nasofaringi i orofaringi. Els resultats estan generalment disponibles en poques hores a dies. Les proves "ràpides" de detecció poden ser de detecció de l'antigen del virus o de detecció d'anticossos (immunoglobulines). Les primeres tenen un cost baix, moderada sensibilitat i poden servir pel triatge ràpid de pacients que acudeixen a urgències; i les segones no estan indicades en el diagnòstic de la malaltia (però sí per saber si s'ha passat o si el pacient s'està recuperant, en produir immunoglobulines). Un equip de recerca xinès ha proposat l'ús de la RT-LAMP (reverse transcription-loop-mediated isothermal amplification) com a mètode de diagnòstic biomolecular ràpid en comptes de la RT-PCR convencional.

També es pot diagnosticar la infecció a partir d'una combinació de símptomes, factors de risc i una tomografia computada (TC) toràcica que mostra característiques de la pneumònia. Així, en les directrius de diagnòstic publicades per l'Hospital Zhongnan de la Universitat de Wuhan es van suggerir mètodes per detectar infeccions basades en característiques clíniques i risc epidemiològic; es tractava d'identificar persones que tenien almenys dos dels símptomes/signes següents a més d’un historial de viatges a Wuhan o contacte amb altres persones infectades: febre, imatge de pneumònia, recompte normal o leucopènia, o limfopènia.

Tomografia computada (TC), en tall frontal, mostrant les condensacions corresponents a una pneumònia bilateral per COVID.

TC en tall horitzontal, de múltiples condensacions pneumòniques inicials.

TC amb condensacions més evidents, en la fase de progressió ràpida.

Un estudi publicat per un equip de l'Hospital Tongji de Wuhan el 26 de febrer de 2020 va demostrar que una exploració del tòrax per TC de COVID-19 tindria més sensibilitat (98%) que la RT-PCR (71%). Els falsos resultats negatius poden ser el resultat d'un fracàs de l'equip diagnòstic de laboratori (la RT-PCR) o per problemes en la mostra del teixit. També s'han notificat resultats positius falsos.

Una revisió bibliogràfica de març del 2020 va concloure que "les radiografies de tòrax tenen poc valor diagnòstic en les primeres etapes, mentre que els resultats de la tomografia computada poden estar presents fins i tot abans de l'aparició dels símptomes". Les proves d'imatge estan indicades prioritàriament en els pacients que mostren un estat respiratori precari. Encara que la radiografia simple de tòrax és menys sensible que la TC, aporta una gran informació sobre el curs de la malaltia en els malalts hospitalitzats. Es convenient l'ús d'equips portàtils per tal de limitar la disseminació nosocomial del virus.

Juntament amb les proves de laboratori, la TAC toràcica pot ser útil en la diagnosi de la COVID-19 en individus amb una sospita clínica elevada d’infecció, però no es recomana com a cribratge rutinari. Un estudi xinès de les imatges dels TACs toràcics va mostrar opacitats en vidre esmerilat en un 56% dels pacients, però el 18% d'ells no va tenir cap alteració radiològica significativa. Les opacitats bilaterals i perifèriques en vidre esmerilat són els descobriments més típics de la TC, segons un altre estudi publicat conjuntament per radiòlegs xinesos i nord-americans. La consolidació del parènquima pulmonar, les opacitats lineals i el signe d'halo invers són altres troballes radiològiques. Aquest signe en particular es correlaciona amb els anells moderadament hiperintensos (més brillants que el teixit pulmonar) que s'observen en les seqüències T2 de les ressonàncies magnètiques nuclears de tòrax. En un primer moment, les lesions estan situades solament en un pulmó, però són bilaterals en un 88% dels pacients a mesura que la malaltia avança, amb una distribució perifèrica, asimètrica i posterior de dominància subpleural, un engruiximent septal lobular (les separacions entre els lòbuls pulmonars), ocupació alveolar i consolidació pulmonar d'intensitat variable, la qual afecta a més segments i lòbuls del que és habitual en altres pneumònies víriques.

Els nivells baixos d’oxigen detectats mitjançant un pulsioxímetre és un mètode per a aquelles persones amb pneumònia asimptomàtica; que ofereix un diagnòstic ràpid, de baix cost i pel seguiment respecte a les TC. S'han notificat casos d'hipòxia silenciosa amb pacients amb COVID-19 que no presentaven dispnea o tos, però que que els seus nivells d’oxigen s'havien reduït fins al punt de presentar ja un alt risc de síndrome del destret respiratori agut (SDRA).

Com a troballes no específiques, els exàmens de sang han demostrat generalment un baix nombre de leucòcits (leucopènia i limfopènia), uns nivells elevats de dímer-D i -especialment en casos que tenen simptomatologia cardíaca- de la proteïna C reactiva (PCR) i les troponines.

A finals de 2019, l'OMS va indicar que s'utilitzessin els codis de la CIM-10 d'emergència U07.1 per morts per la infecció del SARS-CoV-2 confirmada per laboratori i el codi U07.2 per morts per la COVID-19 clínica o epidemiològica sense confirmació pel laboratori.

Anatomia patològica

Hi ha poques dades sobre les lesions microscòpiques i la fisiopatologia de la COVID-19. Els principals resultats anatomopatològics de l'autòpsia són:

• Pulmons: pleuresia, pericarditis, consolidació pulmonar i edema pulmonar
  • Es poden observar quatre tipus de gravetat de la pneumònia viral:
    • Pneumònia lleu: exsudat serós menor, exsudat de fibrina menor.
    • Pneumònia moderada: edema pulmonar, hiperplàsia de pneumòcits, grans pneumòcits atípics, inflamació intersticial amb infiltració limfocítica i formació de cèl·lules gegants multinucleades
    • Pneumònia greu: dany alveolar difús (DAD) amb exsudats alveolars difusos. Aquest DAD difús és el responsable de la síndrome del destret respiratori agut (ARDS) i la hipoxèmia severa observada en aquesta malaltia.
    • Pneumònia en resolució: organització d'exsudats en cavitats alveolars i fibrosi pulmonar intersticial
  • Plasmocitosi al rentat broncoalveolar
• Sang: coagulació intravascular disseminada; reacció leucoeritroblàstica
• Fetge: esteatosi microvesicular
• Encèfal: lesions hipòxiques al cervell i el cerebel, amb pèrdua de neurones al còrtex, hipocamp i capa cerebel·losa de cèl·lules de Purkinje

Pronòstic

La gravetat de COVID-19 varia. La malaltia pot tenir un curs lleu amb pocs símptomes o sense, semblant-se a altres malalties respiratòries superiors com ara el refredat comú. Els casos lleus normalment es recuperen en dues setmanes, mentre que els que tenen malalties greus o crítiques poden trigar de tres a sis setmanes a recuperar-se. Entre els que han mort, el temps des de l'aparició de símptomes fins a la mort ha estat de dues a vuit setmanes. Es considera probable el fet que certes particularitats genètiques tinguin relació amb les diferències entre individus respecte a la susceptibilitat infecciosa i la prognosi de la COVID-19.

Segons l’OMS, basada en l’anàlisi de 44.000 casos de COVID-19 a la província de Hubei, al voltant del 80% de les persones presentaven una forma lleu de la malaltia, el 14% va desenvolupar malalties més greus com la pneumònia, el 5% tenien malaltia crítica i el 3,7% foren fatals.

Alguns estudis han trobat que la proporció entre neutròfils i limfòcits pot ser útil en el cribratge precoç de l'empitjorament.

Entre els que van morir, molts tenien comorbiditats preexistents, com obesitat, hipertensió arterial, diabetis malalties cardiovasculars, i tabaquisme. Si algú amb problemes respiratoris previs a la infecció contrau la COVID-19, té un major risc de presentar símptomes greus que aquells que no els tenen. En un estudi italià publicat a principis d'abril de 2020 es va trobar que un 97% dels casos fatals tenia una comorbiditat, sent el promig de comorbiditats en aquest grup de 2,7 i el temps mitjà entre l'aparició dels símptomes i la mort de deu dies, dels quals cinc foren sota hospitalizació. Tot i això, els pacients traslladats a la UCI tenien un temps mitjà de set dies entre l’hospitalització i la mort. En un estudi xinès inicial es va trobar que el temps mitjà des dels símptomes inicials fins a la mort va ser de 14 dies (rang entre 6 i 41 dies). Una avaluació feta per la Comissió Nacional de Salut (NHC) de la Xina estimà que els homes tenien una taxa de mortalitat del 2,8%, mentre que les dones tenien una taxa de mortalitat de l'1,7%. En els menors de 50 anys el risc de mort és inferior al 0,5%, mentre que en els majors de 70 anys supera el 8%. El 26 de febrer de 2020 no hi va haver cap mort amb menys de 10 anys.

A més llarg termini, l’autoritat hospitalària de Hong Kong va trobar una caiguda del 20% al 30% en la capacitat pulmonar en algunes persones que es van recuperar de la malaltia i que havien presentat una afectació pulmonar. També pot dur a una síndrome post-cures intensives per a algunes persones que s'haurien recuperat.

Són molts els factors que poden determinar la mortalitat d'una regió, com -per exemple- la disponibilitat de recursos mèdics, el nivell atmosfèric de diòxid de nitrogen o la socioeconomia. Les estimacions de la mortalitat per la COVID-19 varien a causa d'aquestes diferències regionals, però també a causa de dificultats metodològiques. La no inclusió de casos lleus pot fer que es sobreestimi la taxa de letalitat.

Un estudi va concloure que "el risc de COVID-19 greu era un 45% més elevat per a les persones amb sang tipus A que les que tinguessin altres tipus de sang". Aquest podria ser un dels factors genètics implicats en la diferent predisposició personal davant la COVID-19 i explicaria en part el motiu pel qual en alguns individus el curs de la malaltia és molt dolent i en altres no.

Immunitat

A març de 2020, no se sabia si la infecció passada proporcionava una immunitat eficaç i a llarg termini en les persones que es recuperaven de la malaltia. Com que s'ha notificat que els infectats amb COVID-19 ja guarits poden desenvolupar anticossos protectors, segons el comportament d'altres coronavirus, a abril del 2020 es creu que en ells la immunitat adquirida és un fenomen probable com a mínim a curt termini. Així i tot, s'han registrat casos en què la recuperació de la COVID-19 va ser seguida, en una data posterior, per proves positives al coronavirus. Es creu que en aquests casos hi ha una infecció persistent més que no pas una reinfecció, o falsos positius per fragments d’ARN restants.

Tractament

No hi ha tractaments específics aprovats per a aquesta malaltia, així no es recomana cap medicament per a la prevenció de COVID-19, abans o després de l’exposició al virus SARS-CoV-2, fora de la realització d’un assaig clínic. S'ha recomanat una higiene personal, un estil de vida saludable i una dieta sana per millorar la immunitat.

Els Centres per al Control i Prevenció de Malalties recomanen que els pacients sospitosos de ser positius pel virus del SARS-CoV-2 portin una màscara facial senzilla per atenuar així la propagació.

Fàrmacs

Els símptomes es gestionen amb mesures de suport.

Els antiinflamatoris (com l'ibuprofèn) utilitzats habitualment per reduir la febre, s'han utilitzat per tractar els símptomes semblants a la grip provocats per COVID-19. Augmentarien els ECA2 a nivell cel·lular, cosa que podria empitjorar les infeccions per COVID-19. Així es desaconsella el seu ús, recomanant l'ús de paracetamol com alternativa.

Tot i que s’han plantejat preocupacions teòriques sobre els IECA i els ARA II, a 19 de març del 2020, no ni ha suficients dades per justificar l’aturada d’aquests antihipertensius. Un estudi publicat el 22 d’abril a la revista mèdica estatunidenca Circulation Research mostrava que els pacients amb hipertensió arterial i COVID-19 tenien una menor mortalitat per totes les causes quan prenien aquests medicaments.

Els glucocorticoides no són recomanables a menys que la malaltia es compliqui amb una síndrome del destret respiratori agut. Si bé no hi ha un consens sobre si augmenten la supervivència del malalt o no, diversos estudis observacionals han posat l'accent sobre la millora simptomatològica i del nivell d'oxigenació que produeixen quan s'administren a determinats individus en aquestes circumstàncies, unes troballes que cal interpretar amb cautela.

S’ha observat que els medicaments per prevenir la coagulació de la sang i la teràpia anticoagulant amb heparina de baix pes molecular s'associen amb un curs més favorable de la COVID-19 greu que mostra signes de coagulopatia (elevació del dímer-D) i, per tant, també a un increment del temps de supervivència dels malalts que presenten aquest problema.

Oxigenoteràpia

La majoria de casos de COVID-19 no són prou greus per a requerir ventilació mecànica (ajuda artificial per a respirar), llavors amb una oxigenoteràpia amb ulleres nasals o mascareta serà suficient. Pot ser convenient complementar l'administració d'oxigen amb la de solucions de piruvat de sodi nebulitzades.

Ventilació mecànica

Tot i la poca informació publicada (a març del 2020), el 26% dels pacients hospitalitzats amb la COVID-19 requereixen d'ingrés a l'UCI, dels quals un 47% requeriran ventilació mecànica i un 11% suport amb oxigenació per membrana extracorpòria, és a dir, al voltant del 4% del total de pacients hospitalitzats. La posició en decúbit pron en aquests pacients intubats reduïria la mortalitat.

Els respiradors haurien de tenir control de pressió i PEEP elevats (que sovint no estan disponibles en els ventiladors més antics i de transport) per tal de maximitzar el lliurament d’oxigen alhora que es minimitza el risc de lesions pulmonars i pneumotòrax associades al respirador.

Alguns metges recomanen l’ús de la ventilació mecànica invasiva perquè aquesta tècnica limita la propagació de vectors de transmissió aerosolitzada. Els casos més greus són els més habituals en els adults més grans (els majors de 60 anys i sobretot els majors de 80 anys). Molts països desenvolupats no tenen prou llits hospitalaris per càpita per afrontar una pandèmia que requereixi molts ingressos en un període curt de temps, la qual cosa limita la capacitat del sistema sanitari d'absorbir la pujada sobtada del casos de COVID-19 prou greus per requerir hospitalització. Aquesta capacitat limitada és un factor important de la necessitat d'aplanar la corba (per mantenir la velocitat amb què es produeixen nous casos i, per tant, el nombre de persones malaltes en un moment del temps).

ECMO

El protocol clínic del Ministeri de Sanitat Espanyol recomana l'ús d'oxigenació per membrana extracorpòria (ECMO) per a pacients amb síndrome del destret respiratori agut (SDRA) els quals persisteixen amb insuficiència respiratòria aguda greu i importants dificultats de ventilació tot i haver seguit progressivament el protocol: oxigenoteràpia, ventilació mecànica no invasiva (VNI) i ventilació mecànica invasiva. S'indica l'ús d'ECMO veno-venosa a excepció que existeixi aturada cardíaca, valorant-se en aquest cas emprar la tècnica veno-arterial. A Catalunya, els 4 principals centres hospitalaris de Barcelona, disposen d'aquesta tecnologia. En alguns d'aquests malalts pot ser beneficiós complementar l'ECMO amb radioteràpia toràcica a dosis tolerables per tal de reduir la hiperinflamació dels pulmons.

Des d'inicis del febrer de 2020, el personal sanitari de la Xina ha estat emprant l’ECMO com a suport complementari per a pacients que presenten pneumònia vírica aguda associada a la infecció per SARS-CoV-2 (COVID-19); quan, tot i la ventilació mecànica invasiva, els nivells d’oxigenació sanguínia es mantenen massa baixos (hipoxèmia) per a sostenir el pacient. Els primers informes indiquen que ajuda a restaurar la saturació d’oxigen en sang dels pacients i a la reducció de víctimes mortals entre el 3% aproximadament dels casos greus en què s’ha utilitzat.

Tecnologies de la informació

El febrer de 2020, la Xina va llançar una aplicació mòbil per tractar el brot de la malaltia. Es demana als usuaris que introdueixin el seu nom i número d'identificació. L'aplicació és capaç de detectar un "contacte proper" mitjançant dades de vigilància i, per tant, un risc potencial d'infecció. Tots els usuaris també poden comprovar l'estat d'altres tres usuaris. Si es detecta un risc potencial, l'aplicació no només recomana l'auto-quarantena, sinó que també alerta els funcionaris sanitaris locals.

S'utilitzen, per fer el seguiment de persones infectades i contactes amb aquestes, a Corea, Taiwan i Singapur anàlisis de dades massives de dades recollides dels telèfons mòbils, inclòs el seu seguiment, i reconeixement facial. El març del 2020, el govern israelià va permetre a les agències de seguretat fer un seguiment de les dades de telefonia mòbil de persones que suposadament tenien coronavirus. Es va prendre la mesura per fer complir la quarantena i protegir els que podrien entrar en contacte amb ciutadans infectats.

El 18 de març, la Generalitat de Catalunya va posar en marxa una aplicació mòbil per a fer una detecció i seguiment dels pacients amb COVID-19.

Per una altra banda, la incorporació de la telemedicina als sistemes de cooperació mèdica i resposta sanitària durant aquesta crisi ha estat de gran ajuda des del seu inici.

Tractaments en investigació

Vacunes

Article principal: Vacuna contra la COVID-19

No hi ha disponible cap vacuna, però diverses agències desenvolupen activament candidats a vacuna. S'està utilitzant treballs anteriors sobre SARS-CoV perquè tant SARS-CoV com SARS-CoV-2 utilitzen el receptor ECA2 per entrar a cèl·lules humanes. S'estan investigant sis estratègies de vacunació. Actualment, en són quatre que s'estan provant en assaigs clínics:

• En primer lloc, els investigadors tenen com a objectiu construir una vacuna amb el virus sencer. L'ús d'aquest virus, ja sigui inactiu o mort, té l'objectiu d'obtenir una resposta immunitària ràpida del cos humà a una nova infecció amb COVID-19.
• Una segona estratègia, les vacunes de subunitats, té com a objectiu crear una vacuna que sensibilitzi el sistema immunitari a determinades subunitats del virus. En el cas del SARS-CoV-2, aquesta investigació se centra en l'espícula S que ajuda al virus a intrusionar el receptor enzimàtic ECA2.
• Una tercera estratègia és la de les vacunes d'àcids nucleics (vacunes d'ADN o ARN, una nova tècnica per crear una vacuna).
• Una quarta, és la d'utilitzar vectors vírics per lliurar el gen de l'antigen SARS-CoV-2 a dins de la cèl·lula. Els vectors virals en assaigs clínics inclouen Adenovirus 63 del ximpanzé, Adenovirus tipus 5 i Adenovirus tipus 26.

Les vacunes experimentals d'alguna d'aquestes estratègies hauran de ser provades per a la seva seguretat i eficàcia.

Fàrmacs

Durant les primeres setmanes posteriors a l'inici de la pandèmia es desenvoluparen uns 30 estudis clínics per valorar l'efectivitat de diversos fàrmacs ja existents, mentre que pocs mesos després la xifra era de molts centenars, la major part d'ells centrats en la determinació dels efectes de 15 medicaments contra la infecció:

Antivírics

• Remdesivir: s'ha trobat millora clínica en pacients tractats amb remdesivir d’ús compassiu; encara que aparentment els resultats de la primera prova controlada aleatòria no demostren l'eficàcia del compost contra aquesta infecció. Per contra, un altre assaig promogut pel National Institute of Allergy and Infectious Diseases estatunidenc, realitzat en un grup de 1063 malalts i en el qual han participat hospitals catalans, entre ells el Germans Trias i Pujol, indica que l'ús del fàrmac accelera de forma significativa la curació dels pacients i redueix lleugerament la mortalitat. La Comissió Europea aprovà, tot i que sota determinades condicions, el seu ús en els països de la UE el 3 de juliol de 2020.
• Favipiravir, en experimentació a la Xina.
• Antiretrovirals:
  • Lopinavir/ritonavir (Kaletra®), El 2020, un assaig va demostrar que no era efectiu en el tractament de la malaltia greu.
  • Darunavir/cobicistat (Prezcobix, Rezolsta®)
• Camostat, que actua per inhibició de la proteasa serina transmembrana 2 (TMPRSS2). Aquest enzim, que interactua amb el receptor ECA2, és essencial per l'entrada del SARS-CoV-2.
• Umifenovir (Arbidol), fàrmac aprovat a Rússia i a la Xina com a profilaxi i tractament de la grip i altres infeccions víriques respiratòries. L'únic assaig monoteràpic efectuat en una cohort retrospectiva no mostra resultats definitius que demostrin la seva major eficàcia en relació al lopinavir/ritonavir.
• Amb activitat antiparasitària: cloroquina, hidroxicloroquina, nitazoxanida i ivermectina (Soolontra®).

Contra la tempesta de citocines

La tempesta de citocines, un trastorn que pot posar en perill la vida, pot ser una complicació en les etapes avançades de la COVID-19 greu. Les persones amb condiciones preexistents causants d'un estat d'inflamació crònica són proclius a desenvolupar-la. Contra aquesta reacció immunitària hi ha:

• Cloroquina (EFG, Resochin®) i hidroxicloroquina (EFG, Dolquine®), uns antipalúdics. Al 3 d'abril de 2020 uns estudis sobre l'eficàcia de la hidroxicloroquina mostren poca millora o nul·la millora, altra que seria efectiva en les fases avançades,. Un ampli estudi analític del seu ús durant aquesta pandèmia mostrà un augment de la mortalitat i la morbiditat, juntament amb efectes secundaris, associat a macròlids o no. Basant-se en les seves dades, l'OMS va anunciar la retirada temporal de la hidroxicloroquina dels seus assaigs globals de tractaments contra la COVID-19 el 25 de maig de 2020 per problemes de seguretat, una mesura rectificada pocs dies més tard davant de la sospita de falsedat de l'estudi. El 22 de juny, l'AEMPS va anunciar l'adopció de mesures restrictives respecte als assajos amb aquest medicament autoritzats a l'Estat espanyol arrel de la pandèmia.
• Interferó tipus III.
• Interferó tipus I.
• Dexametasona. El 16 de juny de 2020 es van anunciar els resultats preliminars (no publicats) d'un estudi de la Universitat d'Oxford indicant que millora les taxes de supervivència dels pacients hospitalitzats amb COVID-19, però només per als que reben oxigen o precisen un respirador. L'administració de dexametasona de forma precoç i durant un curt període de temps a una sèrie de 21 malalts estatunidencs amb pneumònia, PCR elevada i hipoxèmia important fou beneficiosa per a la majoria d'ells (71%). Un estudi xinés anterior sobre els resultats de l'ús de monodosis controlades de metilprednisolona (un altre esteroide del mateix grup farmacològic, però amb un temps d'acció més breu), també obtinguts d'una cohort de pocs pacients sotmesos a ventilació mecànica pel seu estat crític, sembla confirmar l'eficàcia dels glucocorticoides sistèmics per tractar en un entorn hospitalari a algunes de les persones que tenen un pronòstic dolent.
• Antagonistes dels receptors adrenèrgics alfa-1.
• Anticossos monoclonals:
  • Tocilizumab (Roactembra®), un immunosupressor. Fins a la data, no hi ha proves controlades aleatòries que indiquin que sigui un tractament eficaç per a la tempesta. S'ha demostrat que el tocilizumab profilàctic augmenta els nivells sèrics d'IL-6 saturant el seu receptor, aquest augment de la IL-6 (en poder passar a través de la barrera hematoencefàlica) exacerba la neurotoxicitat sense tenir cap incidència en la tempesta. En pacients refractaris a aquest fàrmac l'ús d'anakinra (un antagonista dels receptors de la interleucina-1) podria ser una alternativa.
  • Lenzilumab, que actuaria contra el factor estimulant de colònies de granulòcits i macròfags 2, factor que es veu incrementat en els pacients hospitalitzats per COVID.

Teràpia amb immunoglobulines

S’està investigant la transferència d’immunoglobulines (=anticossos) purificades i concentrades produïdes pels sistemes immunitaris dels que s’han recuperat de COVID-19 a pacients amb la COVID-19 com a mètode d’immunització passiva. Aquesta estratègia es va provar per a la SARS amb resultats no concloents. La neutralització viral és el mecanisme d’acció previst pel qual la teràpia amb anticossos passius pot mediar en la defensa contra el SARS-CoV-2. Tanmateix, poden ser possibles altres mecanismes, com la citotoxicitat mediada per cèl·lules dependents dels anticossos i/o la fagocitosi. Altres formes de teràpia amb anticossos passius, per exemple amb anticossos monoclonals fabricats en laboratori, estan en desenvolupament. Seguint aquesta línia de recerca, s'ha comprovat que un anticòs monoclonal de nom 47D11 dirigit als receptors ACE2 i conegut anteriorment pels seus efectes contra el SARS-CoV, també té la capacitat de bloquejar l'activitat del SARS-Cov-2 en cultius cel·lulars. Es podria augmentar la producció de sèrum convalescent, que consisteix en la part líquida de la sang procedent de pacients recuperats i que conté anticossos específics d’aquest virus.

Suport psicològic

Les persones poden patir estrès, depressió o angoixa a causa de la quarantena, restriccions de viatge, efectes secundaris del tractament o por de la pròpia infecció. Un col·lectiu molt afectat per aquestes alteracions psicoemocionals és el dels professionals de la salut.

Prevenció

Corbes epidèmiques sense actuació de distanciació i amb actuació.

Quatre passos per posar-se un equip de protecció individual. Amb quatre passos: bata, mascareta, protector ocular i guants

Com que no s'espera que una vacuna contra el SARS-CoV-2 estigui disponible abans del 2021, una qüestió clau en la gestió de la pandèmia COVID-19 és intentar disminuir el pic de l'epidèmia i aplanar la corba epidèmica, a través de diverses mesures que pretenen reduir la taxa de noves infeccions. La disminució del nombre reproductiu bàsic, o "R₀", ajuda a disminuir el risc de tensionar o col·lapsar els serveis sanitaris, permetent un millor tractament dels casos greus actuals i proporcionant més temps perquè es desenvolupi una vacuna i un tractament; amb una "R₀" inferior a 1 la infecció tendirà a desaparèixer i si és superior a 1 a augmentar.

Les organitzacions sanitàries mundials han publicat mesures preventives per reduir les possibilitats d'infecció. Les recomanacions són similars a les publicades per a altres coronavirus:

• Mantenir-se a distància de les altres persones: quedar-se a casa, evitar viatges i activitats públiques. Aquesta mesura es considera essencial per controlar l'expansió de la malaltia.
• Rentat de mans freqüent amb aigua i sabó i almenys durant 20 segons; no tocar-se els ulls, el nas o la boca amb les mans no rentades. També s'ha recomanat l'ús d'un desinfectant de mans a base d'alcohol amb almenys un 60% d’alcohol, però només quan l'aigua i el sabó no estan disponibles.
• Tapar-se la boca en tossir o esternudar en un mocador de paper, i després llençar-lo a les escombraries; i si no es té un mocador a mà, fer-ho en el colze del braç doblat.
• Inicialment es va recomanar l'ús de màscaretes només per a aquelles persones amb COVID-19 o sospitoses d'estar afectades, i també per a aquells que estiguessin cuidant algú amb una sospita infecció, però no per al públic en general. Alguns països ja van recomanar (o obligar) que també les persones sanes portessin mascaretes, particularment a la Xina, Hong Kong i Tailàndia. Per al Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC) les màscaretes "... es podrien considerar especialment quan es visiten espais tancats amb gent ..." però "... només com a mesura complementària ...". Així el seu ús s'ha anat fent extensiu (per a qualsevol persona) a Espanya, Itàlia (la regió de la Llombardia), Rússia, i els Estats Units.

L'acaparament i l'especulació amb les mascaretes, amb un preu de les mascaretes sis vegades superior al existent en circumstàncies normals, tres vegades el dels respiradors N95 i el doble el de la roba de protecció d'índole sanitària, van empitjorar la possibilitat de posar-se-les. Per regla general les màscares N95 són d'un sol ús, però davant la magnitud de la crisis s'han publicat guies sobre els mètodes correctes a seguir si es necessari reutilitzar-les o sobre la possibilitat d'utilitzar alternativament màscares elastomèriques. Alguns experts sanitaris consideren que el fet de portar mascaretes no-mèdiques de qualitat i altres revestiments facials com bufandes o passamuntanyes és una bona manera d'evitar que les persones es toquin la boca i el nas, encara que no protegeixin contra un esternut o tos directes d'una persona infectada.

En alguns països s'estipulen mesures de quarantena per a persones procedents d'altres indrets.

Especialment per a personal cuidador de grups de risc, com ara ancians, per tal d'ajudar a determinar quan caldria demanar assistència mèdica, és recomanable també enregistrar periòdicament dades mèdiques simples, com ara la temperatura amb un termòmetre i la saturació d'oxigen en sang amb dispositius com un pulsioxímetre.

La detecció de persones que hagin passat la malaltia amb poca o nula simptomatologia és important degut a la possibilitat de ser vectors de la malaltia o per valorar-ne la necessitat del seu aïllament. Així les proves "ràpides", que es basen en la detecció de IgM i IgG en una mostra de sang del dit, si be no estarien indicats en el diagnòstic de la malaltia, podrien ser útils en l'estudi epidemiològic i la valoració de la necessitat d'aïllament o distanciació social, en funció d'aquests marcadors d'immunitat al virus.

Per als professionals sanitaris que cuiden pacients amb infecció confirmada o sospitada de COVID-19, els CDC recomanen col·locar el pacient en una habitació individual d'aïllament d'infecció per aire (amb pressió negativa si s'han de realitzar maniobres que puguin ocasionar aerosols, com poden ser aspiració de mocs o inducció de tossir per eliminar esputs) a més d'utilitzar les mesures estàndard i de prevenció de contacte. També s'aconsella als professionals mesures específiques en tornar a casa, com canviar-se la roba, apartar tot el que duen i dutxar-se.

A principis del 2020, l'OMS va dir que no esperava que estigués disponible una vacuna contra el SARS-CoV-2 abans de 18 mesos. La fase I dels primers assajos de seguretat per aconseguir-la fou posada en marxa el març del 2020.

Dues de les companyies farmacèutiques més grans del món, la francesa Sanofi i la britànica GlaxoSmithKline (GSK), anunciaren el 14 d'abril de 2020 la seva voluntat de col·laboració per tal d'aconseguir el més aviat possible la producció a gran escala d'una vacuna eficaç.

Equips de protecció individual

Els CDC han especificat el tipus d'equip de protecció individual que els proveïdors de salut haurien d'utilitzar quan atenen a pacients potencialment afectats per la COVID-19, així com l'ordre correcte de col·locació dels seus components: 1) bata, 2) mascareta autofiltrant, 3) protecció ocular, 4) guants mèdics.

El tractament de persones infectades pel virus inclou la presa de precaucions a l'hora d'aplicar maniobres terapèutiques, especialment quan es realitzen procediments com la intubació traqueal o la ventilació manual que poden generar aerosols.

Per posar-se l'EPI: primer cal posar la bata, després la mascareta autofiltrant, seguit per les ulleres o protector facial, i finalment guants que cobreixen els canells de la bata.

Història

Diversos estudis epidemiològics i biomoleculars indiquen que el virus té un origen zoonòtic. Des del reservori animal del virus es va transmetre als humans a Wuhan, Xina, al novembre o desembre de 2019, i a partir de la primera persona infectada es va començar a transmetre a altres persones a finals de desembre del 2019 o principis de gener del 2020. El 14 de març de 2020, el South China Morning Post de Hong-Kong va informar que una persona de 55 anys de la província de Hubei podria haver estat la primera persona que va tenir la malaltia el 17 de novembre de 2019. Un estudi dels 41 primers casos de COVID-19 confirmats, publicat el gener del 2020 a The Lancet, va revelar la data més primerenca de l'aparició dels símptomes fou l'1 de desembre de 2019. Les publicacions oficials de l'OMS van registrar com a data de la primera aparició dels símptomes el 8 de desembre de 2019.

El nombre de casos de coronavirus a Hubei va augmentar gradualment, fins als 60 fins al 20 de desembre. i almenys 266 fins al 31 de desembre. El 30 de desembre, l'Hospital Central de Wuhan va rebre l'informe (sobre la prova realitzada d'un rentat broncoalveolar), de la companyia CapitalBio Medlab, que donava un resultat positiu, erroni, per a SARS, provocant que un grup de metges de l'Hospital Central de Wuhan alertés als seus companys i a les autoritats hospitalàries pertinents del resultat. Aquella nit, la Comissió de Salut Municipal de Wuhan va emetre un avís a diverses institucions mèdiques sobre "el tractament de la pneumònia de causa desconeguda". Vuit d'aquests metges, entre ells Li Wenliang van ser amonestats per la policia per difondre rumors falsos, i una altra, Ai Fen, va ser reprimida pels seus superiors per aixecar l'alarma.

S'han trobat rastres del virus SARS-CoV-2 en aigües residuals del desembre del 2019 que es van recollir a Milà i a Torí.

Durant l'any 2019 el nombre d'articles científics relacionats amb la COVID-19 indexats a PubMed fou de cinc, mentre que el 22 de juny de 2020 era ja de 24.641. Aquesta enorme quantitat de publicacions sobre una mateixa patologia en un temps tan curt, moltes d'elles sense una adequada avaluació d'experts i algunes amb dades fraudulentes, és un fet sense precedents que ha creat incomoditat, controvèrsies i diferències d'opinió entre els metges clínics i els professionals dedicats a la investigació mèdica.

Davant la mancança de respiradors es van endegar i posar en marxa diversos projectes de construcció d'aparells més senzills que els convencionals a diversos països, alguns amb dissenys de codi obert, com a Catalunya amb OxyGEN, o només de suport per la UB.

Epidemiologia

Article principal: Pandèmia per coronavirus de 2019-2020

Els casos es van identificar inicialment a Wuhan, capital de la província de Hubei a la Xina, el desembre de 2019. Posteriorment, s'han informat infeccions a tot el món. Els casos que es van informar fora de la Xina han estat principalment en persones que han viatjat recentment a la Xina continental, però també hi ha hagut alguns casos de transmissió local. Més de 2.000 morts s'han registrat a la Xina continental, i 8 morts a altres parts del món.

Our World in Data afirmava (25 de març de 2020) que no es pot calcular amb exactitud la taxa de letalitat. Cap a finals de febrer, l'OMS estimava que la taxa (referida a infecció o IFR) oscil·lava del 0,37 per cent al 2,9 per cent. Els CDC estimen, amb finalitats de planificació, que la taxa de mortalitat entre els que són simptomàtics és del 0,4% (0,2% a 1%) i que el 35% de les persones infectades són asimptomàtiques, amb una taxa global de mortalitat per infecció del 0,26% (a partir del 20 de maig).

El 9 de febrer de 2020 es va detectar el primer cas a l'Hospital Universitari Son Espases de Mallorca, i el 25 es va detectar el primer cas a Catalunya (Barcelona) i al País Valencià (Borriana).

Afectació segons el gènere

L’impacte de la pandèmia i la seva taxa de mortalitat són diferents entre homes i dones. La mortalitat és més gran en homes en estudis realitzats a la Xina i Itàlia. El major risc per als homes es troba en la sisena decàda de la vida, aquest major risc desapareix a partir dels 90 anys. A la Xina, la taxa de mortalitat va ser del 2,8 per cent en els homes i de l'1,7% en les dones. No es coneixen les raons exactes d'aquest fenomen epidemiològic, però algunes d'elles podrien estar relacionades amb factors genètics i de comportament. Unes diferències immunològiques basades en el sexe, una menor prevalença de fumar en dones i el fet que els homes desenvolupen condicions comòrbides -com la hipertensió- a una edat més jove que les dones podrien contribuir a la major mortalitat en el sexe masculí. A Europa, dels infectats amb COVID-19, el 57% eren homes; dels infectats amb COVID-19 que també van morir, el 72% eren homes. Les investigacions han demostrat que malalties víriques com l’Ebola, el VIH, la grip i la SARS afecten els homes i les dones de manera diferent. Un percentatge més gran de treballadors sanitaris, en particular les infermeres, són dones i tenen una possibilitat més elevada d’exposar-se al virus. Els diferents rols en la llar, l'accés al treball i a l'assistència sanitària poden afectar de manera diferent els gèneres i possiblement exagerar la disparitat de gènere existent.

Afectació per raons socioètniques

Als Estats Units, hi ha hagut una major proporció de morts a causa de COVID-19 entre els afroamericans. Els factors estructurals que impedeixen que els afroamericans practiquin el distanciament social inclouen la seva concentració en habitatges poblats i en ocupacions "essencials" com el transport públic i l'atenció sanitària. Una major prevalença de manca d'assegurança i atenció sanitàries i de malalties subjacents com ara diabetis, hipertensió i malalties cardiovasculars també augmenten el risc de mort. Problemes similars afecten les comunitats llatinoamericanes i de nadius americans.

Al Regne Unit es va produir una proporció més gran de morts per culpa de COVID-19 en les comunitats negres, asiàtiques i d'altres minories ètniques que en les d'origen britànic, però s'ha proposat que raons de tipus genètic podrien tenir un pes important en la morbiditat i mortalitat, més enllà de les raons socioeconòmiques, en aquestes poblacions.

Casos en no-humans

Si bé es creu que la malaltia té un origen zoonòtic, els humans semblen ser capaços de transmetre el virus també a alguns altres animals (un fenomen infreqüent anomenat antropozoonosi). Un gat domèstic a Liège es va donar positiu després que comencés a presentar símptomes (diarrea, vòmits, dificultat en respirar) una setmana després que el seu propietari donés també positiu i a Catalunya un altre gat portador d'una cardiomiopatia hipertròfica va morir a causa de la infecció. Els tigres del zoològic del Bronx van resultar positius pel virus i van mostrar símptomes de la COVID-19, inclosa tos seca i pèrdua de la gana. Un estudi sobre animals domesticats inoculats amb el virus va descobrir que els gats i les fures semblen "altament susceptibles" a la malaltia, mentre que els gossos semblen menys susceptibles, amb menors nivells de replicació viral. L'estudi no va trobar proves de replicació viral en porcs, ànecs i pollastres. Segons un treball experimental, la transmissió del virus entre els gats domèstics és possible. També s'ha detectat el virus en visons criats a diverses granges dels Països Baixos i les investigacions realitzades suggereixen que podria haver-se produït un cas de transmissió vírica des dels animals a un granger.

Societat i cultura

Desinformació

Article principal: Desinformació relacionada amb la pandèmia de la COVID-19

Després del brot inicial de COVID-19, la informació falsa i la desinformació sobre l’origen, l’escala, la prevenció, el tractament i altres aspectes de la malaltia es van estendre ràpidament en línia.

Altres problemes de salut

La pandèmia ha tingut molts impactes en la salut mundial més enllà dels causats per la pròpia malaltia COVID-19. Ha provocat una reducció de les visites hospitalàries per altres motius. Hi ha hagut un 38% menys de visites hospitalàries als símptomes d'un atac de cor als Estats Units i un 40% menys a Espanya. El cap de cardiologia de la Universitat d’Arizona va dir: “La meva preocupació és que algunes d’aquestes persones moren a casa perquè tenen massa por d’anar a l’hospital.” També hi ha la preocupació que a les persones amb accidents cerebrovasculars i apendicitis no siguin atesos oportunament. L’escassetat de subministraments mèdics ha afectat al personal sanitari, i no sanitari amb problemes de salut. En diversos països hi ha hagut una reducció significativa de la propagació de les infeccions de transmissió sexual, inclosa per VIH, atribuïble a les quarantenes del COVID-19 i a les mesures de distanciament social. De la mateixa manera, en alguns llocs, les taxes de transmissió de la grip i altres virus respiratoris van disminuir significativament durant la pandèmia. La pandèmia també ha repercutit negativament en la salut mental a nivell mundial, incloent l'augment de la solitud derivada del distanciament social.

Recerca

Per tal de millorar i accelerar l'intercanvi de dades entre investigadors a nivell mundial, l'Institut Europeu de Bioinformàtica ha començat a desenvolupar la plataforma europea de dades COVID-19. Això facilita a la comunitat científica una eina de gran utilitat per entendre la biologia, l'epidemiologia, la transmissió i l'evolució del virus. Un dels majors reptes en aquesta etapa és trobar maneres d'accedir i compartir ràpidament dades i resultats que facin possible una diagnosi més acurada i ràpida i el disseny de tractaments i vacunes efectives. La plataforma europea de dades COVID-19 té com a objectiu afrontar aquest repte proporcionant una plataforma oberta, de confiança i escalable on els investigadors puguin emmagatzemar i compartir conjunts de dades rellevants. També crearà un espai informàtic compartit on col·laboren científics i treballadors de salut pública. La plataforma europea de dades COVID-19 consta de dos components connectats: SARS-CoV-2 Data Hubs, que organitzaran el flux de dades de seqüències del brot i proporcionaran un intercanvi complet de dades obertes per a les comunitats de recerca europees i mundials; i el Portal COVID-19, que reunirà i actualitzarà contínuament conjunts de dades i eines pertinents en relació amb la COVID-19. La plataforma CORDITE (CORona Drug InTEractions database), desenvolupada per la Universitat de Marburg, té com a objectiu concret recopilar de forma automàtica informació provinent de diverses bases de dades especialitzades sobre estudis in vitro o computeritzats referents a fàrmacs amb capacitat potencial per ser útils contra el SARS-CoV-2, així com dels assajos clínics registrats als NIH estatunidencs.

Hi ha ha una gran quantitat de recerca de la COVID-19, que inclou processos de recerca i publicacions accelerades per satisfer la demanda global. Per minimitzar l’impacte de la desinformació, es recomana als professionals mèdics i al públic, que esperen canvis ràpids en la informació disponible, que estiguin atents a retractacions i altres actualitzacions.

Bibliografia

• Breed, Andrew C.; Field, Hume E.; Smith, Craig S.; Edmonston, Joanne; Meers, Joanne. Bats Without Borders: Long-Distance Movements and Implications for Disease Risk Management (en anglès). Ecohealth, 2010 Jun; 7 (2), pp: 204–212. PMID: 20645122. DOI 10.1007/s10393-010-0332-z [Consulta: 9 abril 2020]. 
• Rodhain, François. Chauves-souris et virus: quelles relations? Quelles conséquences? (en francès). Bull Acad Natle Méd, 2014 Oct; 198 (7), pp: 1423-1436. ISSN 0001-4079 [Consulta: 13 abril 2020]. 
• Echevarría, Jose Manuel. Alertas sanitarias y alarma social: científicos, organismos públicos y medios de comunicación (en castellà). SEM@foro, 2019 Jun, 67, pp: 9-13. ISSN 2254-4399 [Consulta: 7 abril 2020]. 
• Liang (Editor-in-Chief), Tingbo; Lu, Ligen. Handbook of COVID-19 Prevention and Treatment (en anglès). Zhejiang University School of Medicine, 2020; Mar 18, pàgs: 60 [Consulta: 6 abril 2020]. 
• Benvenuto, Domenico; Giovanetti, Marta; Vassallo, Lazzaro; Angeletti, Silvia; Ciccozzi, Massimo. Application of the ARIMA model on the COVID-2019 epidemic dataset (en anglès). Data Brief, 2020 Feb 26; 29, pp: 105340. PMID: 32181302. DOI 10.1016/j.dib.2020.105340 [Consulta: 6 abril 2020]. 
• Guarner, Jeanette. Three Emerging Coronaviruses in Two Decades: The Story of SARS, MERS, and Now COVID-19 (en anglès). Am J Clin Pathol, 2020 Mar 9; 153 (4), pp: 420-421. PMID: 32053148. DOI 10.1093/ajcp/aqaa029 [Consulta: 12 abril 2020]. 
• Li, Zhengqian; Huang, Yuguang; Guo, Xiangyang. The brain, another potential target organ, needs early protection from SARS-CoV-2 neuroinvasion (en anglès). Sci China Life Sci, 2020; Mar 31, pp: 1-3. PMID: 32246403. DOI 10.1007/s11427-020-1690-y [Consulta: 9 abril 2020]. 
• Kolifarhood, Goodarz; Aghaali, Mohammad; Saadati, Hossein Mozafar; Taherpour, Niloufar; et al. Epidemiological and Clinical Aspects of COVID-19; a Narrative Review (en anglès). Arch Acad Emerg Med, 2020 Abr 1; 8 (1), pp: e41. ISSN 2645-4904 [Consulta: 7 abril 2020]. 
• Abrams, Elissa M.; Geert, W.‘t Jong; Yang, Connie L. Asthma and COVID-19 (en anglès). CMAJ, 2020; Abr 24, pàgs: 2. PMID: 32332038. DOI 10.1503/cmaj.200617 [Consulta: 27 abril 2020]. 
• Violi, Francesco; Pastori, Daniele; Cangemi, Roberto; Pignatelli, Pasquale; Loffredo, Lorenzo. Hypercoagulation and Antithrombotic Treatment in Coronavirus 2019: A New Challenge (en anglès). Thromb Haemost, 2020; Abr 29 (Epub Aop); pàgs: 7. PMID: 32349133. DOI 10.1055/s-0040-1710317 [Consulta: 1r maig 2020]. 
• INSST. Prevención de riesgos laborales vs. COVID-19 -Compendio no exhaustivo de fuentes de información– (en castellà). Ministerio de Trabajo y Economia Social, 2020; Maig 14 (rev); pàgs: 53 [Consulta: 22 maig 2020]. 
• Garbe, Lisa; Rau, Richard; Toppe, Theo. Influence of perceived threat of Covid-19 and HEXACO personality traits on toilet paper stockpiling (en anglès). PlosOne, 2020; Jun 12, pàgs: 8. PMID: 32530911. DOI 10.1371/journal.pone.0234232 [Consulta: 13 juny 2020]. 

Vegeu també

• Globalització i malaltia
• Llista d'epidèmies

Enllaços externs

• «COVID-19». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 febrer 2020].
• Brote de enfermedad por coronavirus (COVID-19) de l'OMS
• Coronavirus 2019 (COVID-19) del CDC
• «SARS-CoV-2 diagnostics: performance data - FIND». [Consulta: 28 abril 2020]. Valoració de les proves diagnòstiques sobre COVID-19.
• «COVID-19 Data Portal». [Consulta: 30 abril 2020].
• Procediment d’actuació enfront de casos d’infecció pel nou coronavirus SARS-CoV-2 en la fase de desconfinament Sub-direcció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública, Generalitat de Catalunya. 2020 Maig 24 (Consulta: 28 juny 2020).

Vídeos

• «El nou Coronavirus. Volem saber». TV3, 10-03-2020. [Consulta: 11 març 2020].
• COVID-19 Animation: What Happens If You Get Coronavirus?. 2020-03-28. Dura 7:27. Consulta: 2020-06-16. 
• VR Rendering Shows COVID-19 Inside Patient's Lungs NowThis; 2020, Març 26 (en anglès)
• Study examines spread of COVID-19 in restaurant ABC News; 2020, Maig 1 (en anglès)