Llista de peixos marins de Catalunya
Aquesta llista de peixos marins de Catalunya és un recull de les espècies de peixos que habiten a les costes catalanes. Les diferents espècies estan ordenades de forma sistemàtica per ordre i família.
Al Mediterrani català es troben més de 120 espècies de peixos, crustacis, cefalòpodes i peixos de closca. Els més consumits són, per ordre, el llucet, les sardines, el gall, la tonyina, els seitons, les anxoves i el congre.[1]
Classe Chondrichthyes[modifica]
Subclasse Pleurotremata[modifica]
- Ordre Hexanchiformes:
- Família Hexanchidae:
- Boca dolça (Hexanchus griseus) (Bonnaterre, 1788)[2]
- Porc marí (Oxynotus centrina) (Linnaeus, 1758)[3]
- Ullàs (Centrophorus granulosus) (Bloch & Schneider, 1801)[4]
- Negret (Etmopterus spinax) (Linnaeus, 1758)[3]
- Quissona (Squalus acanthias) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Hexanchidae:
- Ordre Squatiniformes:
- Família Squatinidae:
- Escat veixigal (Squatina oculata) (Bonaparte, 1840)[5]
- Escat (Squatina squatina) (Linnaeus, 1758)[3]
- Escat veixigal (Squatina oculata) (Bonaparte, 1840)[5]
- Família Squatinidae:
- Ordre Lamniformes:
- Família Alopiidae:
- Peix guilla (Alopias vulpinus) (Bonnaterre, 1788)[2]
- Família Cetorhinidae:
- Pelegrí (Cetorhinus maximus) (Gunner, 1765)[6][7][8]
- Tauró blanc (Carcharodon carcharias) (Linnaeus, 1758)[3]
- Solraig (Isurus oxyrinchus) (Rafinesque, 1810)[9]
- Tauró sardiner (Lamna nasus) (Bonnaterre, 1788)[10]
- Família Alopiidae:
- Ordre Carcharhiniformes:
- Família Scyliorhinidae:
- Moixina (Galeus melastomus) (Rafinesque, 1810)[9]
- Gató (Scyliorhinus canicula) (Linnaeus, 1758)[3]
- Gatvaire (Scyliorhinus stellaris) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Triakidae:
- Ca marí (Galeorhinus galeus) (Linnaeus, 1758)[3]
- Mussola pigallada (Mustelus asterias) (Cloquet, 1821)[11]
- Mussola vera (Mustelus mustelus) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Carcharhinidae:
- Tintorera (Prionace glauca) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Sphyrnidae:
- Peix martell (Sphyrna zygaena) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Scyliorhinidae:
- Ordre Myliobatiformes:
- Família Dasyatidae:
- Escurçana violeta (Dasyatis violacea)
- Ferrassa (Dasyatis pastinaca) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família gimnúrids:
- Mantellina (Gymnura altavela) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Mobulidae:
- Manta (Mobula mobular) (Bonnaterre, 1788)[12]
- Família miliobàtids:
- Família Dasyatidae:
- Ordre raïformes:
- Família Rajidae:
- Clavellada (Raja clavata)
- Rajada de miralls (Raja miraletus)
- Caputxó (Dipturus oxyrinchus)
- Família Rhinobatidae:
- Guitarra (Rhinobatos rhinobatos) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Rajidae:
- Ordre Torpediniformes:
- Família Torpedinidae:
- Vaca tremolosa (Torpedo marmorata) (Risso, 1810)[13]
- Vaca comuna (Torpedo torpedo) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Torpedinidae:
Classe osteïctis[modifica]
- Ordre anguil·liformes:
- Família anguíl·lids:
- Anguila (Anguilla anguilla) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família còngrids:
- Congre de sucre (Ariosoma balearicum)
- Congre (Conger conger) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Muraenidae:
- Morena (Muraena helena) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família anguíl·lids:
- Ordre Clupeiformes:
- Família Engraulidae:
- Aladroc (Engraulis encrasicolus) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Clupeidae:
- Sardina (Sardina pilchardus sardina)
- Alatxa (Sardinella aurita) (Valenciennes "a" Cuvier & Valenciennes, 1847)[14]
- Família Engraulidae:
- Ordre Salmoniformes:
- Família Argentinidae:
- Peix d'argent (Argentina sphyraena) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Argentinidae:
- Ordre Aulopiformes:
- Família Chlorophthalmidae:
- Ullverd (Chlorophthalmus agassizii) (Bonaparte, 1840)[15]
- Família Synodontidae:
- Capsempe (Synodus saurus) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Chlorophthalmidae:
- Ordre Lophiiformes:
- Família Lophiidae:
- Rap vermell (Lophius budegassa) (Spinola, 1807)[16]
- Rap (Lophius piscatorius) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Lophiidae:
- Ordre Gadiformes:
- Família Gadidae:
- Maire (Micromesistius poutassou) (Risso, 1826)[17]
- Mòllera de fang (Phycis blennoides) (Brünnich, 1768)[18]
- Mòllera roquera (Phycis phycis) (Linnaeus, 1758)[19]
- Capellà (Trisopterus minutus)
- Família Merlucciidae:
- Lluç europeu (Merluccius merluccius) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Gadidae:
- Ordre Gobiesociformes:
- Ordre Atheriniformes:
- Família Atherinidae:
- Ordre Beloniformes:
- Família Exocoetidae:
- Orenol (Exocoetus volitans) (Linnaeus, 1758)[3]
- Peix volador (Hirundichthys rondeletii)
- Família Belonidae:
- Família Exocoetidae:
- Ordre Zeiformes:
- Família Caproidae:
- Xavo (Capros aper) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Zeidae:
- Gall (Zeus faber) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Caproidae:
- Ordre Cyprinodontiformes:
- Família Poeciliidae:
- Moixó de moscard (Gambusia affinis) (Baird & Girard, 1853)[20]
- Família Poeciliidae:
- Ordre Gasterosteiformes:
- Família Gasterosteidae:
- Jonqueter (Gasterosteus aculeatus) (Linnaeus, 1758)[21]
- Família Gasterosteidae:
- Ordre Syngnathiformes:
- Família Syngnathidae:
- Cavall marí (Hippocampus hippocampus) (Linnaeus, 1758)[3]
- Cavall de mar (Hippocampus ramulosus)
- Serpeta (Nerophis ophidion) (Linnaeus, 1758)[3]
- Peix bada (Syngnathus acus rubescens)
- Serpentí (Syngnathus typhle) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Macroramphosidae:
- Trompeter (Macroramphosus scolopax) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Syngnathidae:
- Ordre Dactylopteriformes:
- Família Dactylopteridae:
- Xoriguer (Dactylopterus volitans) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Dactylopteridae:
- Ordre Scorpaeniformes:
- Família Sebastidae:
- Serrà imperial (Helicolenus dactylopterus dactylopterus) (Delaroche, 1809)[22]
- Família Scorpaenidae:
- Escórpora de penyal (Scorpaena maderensis) (Valenciennes, 1833)[23]
- Captinyós (Scorpaena notata) (Rafinesque, 1810)[9]
- Escórpora fosca (Scorpaena porcus) (Linnaeus, 1758)[3]
- Cap-roig (Scorpaena scrofa) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Sebastidae:
Família Peristediidae[modifica]
- Arnès (Peristedion cataphractum) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Triglidae:
- Capet (Lepidotrigla cavillone) (Lacépède, 1801)[24]
- Oriola (Chelidonichthys lucerna)
- Rafel (Trigla lyra) (Linnaeus, 1758)[3]
- Gallineta (Trigloporus lastoviza) (Bonnaterre, 1788)[25]
- Ordre Perciformes:
- Família Moronidae:
- Família Serranidae
- Forcadella (Anthias anthias) (Linnaeus, 1758)[3]
- Anfós llis (Epinephelus costae) (Steindachner, 1878)[26]
- Xerna (Epinephelus caninus) (Valenciennes, 1843)[27]
- Anfós (Epinephelus marginatus) (Lowe, 1834)[28]
- Anfós jueu (Mycteroperca rubra) (Bloch, 1793)[29]
- Serrà mascle (Serranus atricauda) (Günther, 1874)[30]
- Serrà (Serranus cabrilla) (Linnaeus, 1758)[3]
- Músic (Serranus hepatus) (Linnaeus, 1758)[3]
- Vaca (Serranus scriba) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Polyprionidae
- Dot (Polyprion cernium) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Apogonidae:
- Mare d'anfós (Apogon imberbis) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Cepolidae:
- Cinta (Cepola macrophthalma) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Pomatomidae:
- Tallahams (Pomatomus saltator) (Linnaeus, 1758)[19]
- Família Carangidae:
- Palomida (Lichia amia) (Linnaeus, 1758)[3]
- Pàmpol (Naucrates ductor) (Linnaeus, 1758)[3]
- Serviola (Seriola dumerili) (Risso, 1810)[31]
- Palomida blanca (Trachinotus ovatus) (Linnaeus, 1758)[3]
- Sorell (Trachurus trachurus) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Coryphaenidae:
- Llampuga (Coryphaena hippurus) (Linnaeus, 1758)[3]
- Llampuga borda (Coryphaena equiselis) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Bramidae:
- Castanyola (Brama brama) (Bonnaterre, 1788)[2]
- Família Echeneididae:
- Rèmora comuna (Remora remora) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Haemulidae:
- Roncador (Pomadasys incisus) (Bowdich, 1825)[32]
- Família Sciaenidae:
- Corbina (Argyrosomus regius)
- Corball de roca (Sciaena umbra) (Linnaeus, 1758)[3]
- Reig (Umbrina cirrosa) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Mullidae:
- Moll de fang (Mullus barbatus) (Linnaeus, 1758)[3]
- Moll de roca (Mullus surmuletus) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Sparidae:
- Boga (Boops boops) (Linnaeus, 1758)[3]
- Déntol (Dentex dentex) (Linnaeus, 1758)[3]
- Esparrall (Diplodus annularis) (Linnaeus, 1758)[3]
- Sard imperial (Diplodus cervinus cervinus) (Lowe, 1841)[33]
- Morruda (Diplodus puntazzo) (Cetti, 1777)[34]
- Sard (Diplodus sargus) (Linnaeus, 1758)[35]
- Variada (Diplodus vulgaris) (Geoffroy Saint-Hilaire, 1817)[36]
- Mabre (Lithognathus mormyrus) (Linnaeus, 1758)[3]
- Oblada (Oblada melanura) (Linnaeus, 1758)[3]
- Besuc (Pagellus acarne) (Risso, 1826)[37]
- Goràs (Pagellus bogaraveo) (Brünnich, 1768)[18]
- Pagell (Pagellus erythrinus) (Linnaeus, 1758)[3]
- Salpa (Sarpa salpa) (Linnaeus, 1758)[3]
- Orada (Sparus aurata) (Linnaeus, 1758)[3]
- Pàguera (Sparus pagrus) (Linnaeus, 1758)[3]
- Càntera (Spondyliosoma cantharus) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Haemulidae:
- Família Centracanthidae:
- Xucla (Spicara maena maena)
- Gerret (Spicara smaris) (Linnaeus, 1758)[3]
- Gerret anglès (Centracanthus cirrus) (Rafinesque, 1810)[9]
- Família Pomacentridae:
- Tuta (Chromis chromis) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Labridae:
- Donzella (Coris julis) (Linnaeus, 1758)[3]
- Pastanaga (Labrus bimaculatus) (Linnaeus, 1758)
- Tord massot (Labrus merula) (Linnaeus, 1758)[3]
- Grívia (Labrus viridis) (Linnaeus, 1758)[3]
- Tamborer (Symphodus cinereus) (Bonnaterre, 1788)[2]
- Tord roquer (Symphodus mediterraneus) (Linnaeus, 1758)[3]
- Llambrega (Symphodus melanocercus) (Risso, 1810)[38]
- Saig (Symphodus ocellatus ocellatus)
- Roquer verd (Symphodus roissali) (Risso, 1810)[31]
- Trugeta (Symphodus rostratus) (Bloch, 1797)[39]
- Tord lloro (Symphodus tinca) (Linnaeus, 1758)[3]
- Fadrí (Thalassoma pavo) (Linnaeus, 1758)[3]
- Raor (Xyrichtis novacula)
- Família Ammodytidae:
- Família Trachinidae:
- Aranya fragata (Trachinus araneus) (Cuvier, 1829)[40]
- Aranya blanca (Trachinus draco) (Linnaeus, 1758)[3]
- Aranya de cap negre (Trachinus radiatus) (Cuvier, 1829)[41]
- Família Uranoscopidae:
- Rata (Uranoscopus scaber) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Scombridae:
- Mèlvera (Auxis rochei) (Risso, 1810)[31]
- Bacoreta (Euthynnus alletteratus) (Rafinesque, 1810)[9]
- Bonítol (Sarda sarda) (Bloch, 1793)[42]
- Bis (Scomber japonicus) (Houttuyn, 1782)[43]
- Verat (Scomber scombrus) (Linnaeus, 1758)[3]
- Bacora (Thunnus alalunga) (Bonnaterre, 1788)[25]
- Tonyina d'ulls grossos (Thunnus obesus) (Lowe, 1839)[44]
- Tonyina blava (Thunnus thynnus thynnus)
- Família Xiphiidae:
- Emperador (Xiphias gladius) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Istiophoridae:
- Família Centracanthidae:
- Família Gobiidae:
- Jonquillo (Aphia minuta) (Risso, 1810)[31]
- Cabotí (Crystallogobius linearis) (von Düben, 1845)[46]
- Cabot d'ortiga (Gobius bucchichi) (Steindachner, 1870)[47]
- Cabot (Gobius cobitis) (Pallas, 1811)[48]
- Cabot anglès (Gobius cruentatus) (Gmelin, 1789)[49]
- Cabot d'arena (Gobius geniporus) (Valenciennes, 1837)[50]
- Cabot de fang (Gobius niger) (Linnaeus, 1758)[3]
- Cabot comú (Gobius paganellus) (Linnaeus, 1758)[3]
- Cabot retxat (Gobius vittatus) (Vinciguerra, 1883)[51]
- Cabotí (Pseudaphya ferreri) (de Buen O. & Fage, 1908)[52]
- Família Callionymidae:
- Dragó (Callionymus lyra) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Blenniidae:
- Rabosa de roca (Aidablennius sphynx)
- Papagall (Blennius ocellaris) (Linnaeus, 1758)[3]
- Rabosa (Lipophrys canevae) (Vinciguerra, 1880)[53]
- Rabosa negra (Lipophrys nigriceps) (Vinciguerra, 1883)[51]
- Gallet (Lipophrys pavo) (Risso, 1810)[31]
- Gall faver (Parablennius gattorugine) (Brünnich, 1768)[3]
- Llepissós (Parablennius sanguinolentus) (Pallas, 1811)[54]
- Banyut (Parablennius tentacularis) (Brünnich, 1768)[18]
- Rabosa petita (Parablennius zvonimiri) (Kolombatovic, 1892)[55]
- Família Tripterygiidae:
- Cabot vermell (Tripterygion melanurus) (Guichenot, 1850)[56]
- Família Sphyraenidae:
- Espet (Sphyraena sphyraena) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Mugilidae:
- Llissa (Chelon labrosus) (Risso, 1826)[57]
- Llissa galta-roja (Liza aurata) (Risso, 1810)[31]
- Llíssera (Liza ramado) (Risso, 1810)[31]
- Llissa agut (Liza saliens) (Risso, 1810)[38]
- Cap-pla (Mugil cephalus) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Gobiidae:
- Ordre Tetraodontiformes:
- Família Molidae:
- Família Balistidae:
- Surer (Balistes carolinensis) (Gmelin, 1789)[58]
- Ordre Pleuronectiformes:
- Família Scophthalmidae:
- Bruixa (Lepidorhombus boscii) (Risso, 1810)[31]
- Palaia (Phrynorhombus regius) (Bonnaterre, 1788)[2]
- Rèvola (Psetta maxima) (Linnaeus, 1758)[3]
- Rèmol (Scophthalmus rhombus) (Linnaeus, 1758)[3]
- Família Bothidae:
- Família Soleidae:
- Palaia de Sant Pau (Microchirus ocellatus) (Linnaeus, 1758)[3]
- Peluda (Microchirus variegatus) (Donovan, 1808)[59]
- Llenguado (Solea vulgaris)
- Família Cynoglossidae:
- Llengua (Symphurus ligulatus) (Cocco, 1844)[60][61]
-
Tauró pelegrí (Cetorhinus maximus) -
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Bot (Mola mola) -
-
Morena (Muraena helena) -
-
-
-
-
Bacora (Thunnus alalunga) -
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Mola de roncadors (Pomadasys incisus) -
-
-
-
-
-
Mola de trompeters (Macroramphosus scolopax) -
.jpg)
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ «Pesca, peixos i fruits del mar». Culturcat (Generalitat de Catalunya). Arxivat de l'original el 2014-03-05. [Consulta: 2 octubre 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Bonnaterre, J. P. 1788. Tableau encyclopédique et méthodique des trois règnes de la nature... Ichthyologie. Paris. Tabl. Encyclop. Méthod. Ichthyol.: i-lvi + 1-215, Pls. A-B + 1-100.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 3,22 3,23 3,24 3,25 3,26 3,27 3,28 3,29 3,30 3,31 3,32 3,33 3,34 3,35 3,36 3,37 3,38 3,39 3,40 3,41 3,42 3,43 3,44 3,45 3,46 3,47 3,48 3,49 3,50 3,51 3,52 3,53 3,54 3,55 3,56 3,57 3,58 3,59 3,60 3,61 3,62 3,63 3,64 3,65 3,66 3,67 3,68 3,69 3,70 3,71 3,72 3,73 3,74 3,75 3,76 3,77 3,78 3,79 3,80 3,81 3,82 3,83 3,84 3,85 3,86 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
- ↑ Bloch, M. E. & J. G. Schneider. 1801. M. E. Blochii, Systema Ichthyologiae iconibus cx illustratum. Post obitum auctoris opus inchoatum absolvit, correxit, interpolavit Jo. Gottlob Schneider, Saxo. Berolini. Sumtibus Auctoris Impressum et Bibliopolio Sanderiano Commissum. Systema Ichthyol.: i-lx + 1-584, Pls. 1-110.
- ↑ Bonaparte, C. L. 1840. Iconografia della fauna italica per le quattro classi degli animali vertebrati. Tomo III. Pesci. Roma, Itàlia. Iconografia, v. 3: Fasc. 27-29, puntata 136-154, 10 pls.
- ↑ Gunnerus, J. E. 1765. Brugden (Squalus maximus). Det Trondhiemske Selskabs Skrifter v. 3: 33-49, Pl. 2.
- ↑ Navarro, F. de P. (1925): Un Cetorhinus maximus (Günn.) pescado en la bahía de Palma. "Boletín de pesca", 110: 336-337.
- ↑ Navarro, F. de P. (1929): Una nueva captura de Cetorhinus maximus (Günn.) en Baleares. "Boletín de Pescas", 152: 105-108, fig. 1.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Rafinesque, C. S. 1810. Caratteri di alcuni nuovi generi e nuove specie di animali e piante della sicilia, con varie osservazioni sopra i medisimi. (Part 1 involves fishes, p. [i-iv] 3-69 [70 blank], Part 2 with slightly different title, p. ia-iva + 71-105 [106 blank]). Caratteri. Pls. 1-20.
- ↑ Bonnaterre, J. P. 1788. Tableau encyclopédique et méthodique des trois règnes de la nature... Ichthyologie. París, França. Tabl. Encyclop. Méthod. Ichthyol.: i-lvi + 1-215, Pls. A-B + 1-100.
- ↑ Cloquet, H. 1816-1830. [Pisces accounts.] In: Dictionnaire des sciences naturelles. Volumes 1-60. [Initials after accounts correspond to authors given in Vol. 1; fish accounts by Lacepède (L. L.), Duméril (C. D.), Daudin (F. M. D.) and Cloquet (H. C.)]. Dict. Sci. Nat.
- ↑ Bonnaterre, J. P. 1788, Tableau encyclopédique et méthodique des trois règnes de la nature... Ichthyologie. Paris. Tabl. Encyclop. Méthod. Ichthyol.: i-lvi + 1-215, Pls. A-B + 1-100.
- ↑ Risso, A. Ichthyologie de Nice, ou histoire naturelle des poissons du département des Alpes Maritimes. F. Schoell, 1810, París, França. Ichthyol. Nice: i-xxxvi + 1-388, Pags. 1-11
- ↑ Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1847. Histoire naturelle des poissons. Tome vingtième. Livre vingt et unième. De la famille des Clupéoïdes. Hist. Nat. Poiss. v. 20: i-xviii + 1 p. + 1-472, Pls. 591-606.
- ↑ Bonaparte, C. L. 1840. Iconografia della fauna italica per le quattro classi degli animali vertebrati. Tomo III. Pesci. Roma. Iconografia, v. 3: Fasc. 27-29, puntata 136-154, 10 pls.
- ↑ Spinola, M. 1807. Lettre sur quelques poissons peu connus du Golfe de Gênes, adressée à M. Faujas de Saint-Fond. Annales du Muséum d'Histoire Naturelle, París, França. v. 10: 366-380, Pl. 28.
- ↑ Risso, A. 1827. Histoire naturelle des principales productions de l'Europe méridionale, et particulièrement de celles des environs de Nice et des Alpes maritimes. F. G. Levrault, París & Estrasburg. Hist. Nat. Europe Mérid. v. 3: i-xvi + 1-480, Pls. 1-16.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 Brünnich, M. T. 1768. Ichthyologia Massiliensis, sistens piscium descriptiones eorumque apud incolas nomina. Accedunt Spolia Maris Adriatici. Hafniae et Lipsiae. Ichthyol. Massil.: i-xvi + 1-110.
- ↑ 19,0 19,1 Linnaeus, C. 1766. Systema naturae sive regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Laurentii Salvii, Holmiae. 12th ed. Systema Nat. ed. 12 v. 1 (pt 1): 1-532.
- ↑ Baird, S. F. & C. F. Girard 1853. Descriptions of new species of fishes collected by Mr. John H. Clark, on the U. S. and Mexican Boundary Survey, under Lt. Col. Jas. D. Graham. Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia v. 6: 387-390.
- ↑ Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Naturae, Ed. X. v. 1: i-ii + 1-824.
- ↑ Delaroche, F. E. 1809. Suite du mémoire sur les espèces de poissons observées à Iviça. Observations sur quelques-uns des poissons indiqués dans le précédent tableau et descriptions des espèces nouvelles ou peu connues. Annales du Muséum d'Histoire Naturelle, París, França. v. 13: 313-361, Pls. 20-25.
- ↑ Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1833. Histoire naturelle des poissons. Tome neuvième. Suite du livre neuvième. Des Scombéroïdes. Hist. Nat. Poiss. v. 9: i-xxix + 3 p. + 1-512, Pls. 246-279.
- ↑ Lacepède, B. G. E. 1801. Histoire naturelle des poissons. Historie naturelle des poissons. Tome Sixième. v. 3: i-lxvi + 1-558, Pls. 1-34
- ↑ 25,0 25,1 Bonnaterre, J. P. 1788. Tableau encyclopédique et méthodique des trois règnes de la nature... Ichthyologie. París. Tabl. Encyclop. Méthod. Ichthyol.: i-lvi + 1-215, Pls. A-B + 1-100.
- ↑ Steindachner, F. 1878. Ichthyologische Beiträge. VI. [Subtitles i-x.]. Sitzungsberichte der Kaiserlichen Akademie der Wissenschaften. Mathematisch-Naturwissenschaften Classe. v. 77 (1. Abth.): 379-392, Pls. 1-3.
- ↑ Valenciennes, A. 1837-1844. Ichthyologie des îles Canaries, ou histoire naturelle des poissons rapportés par Webb & Berthelot. In: P. B. Webb & S. Berthelot. Histoire naturelle des îles Canaries. Paris, 1835-1850. Ichthyologie des îles Canaries, ou histoire naturelle des poissons rapportés par Webb & Berthelot. v. 2 (pt 2): 1-109, 26 pls.
- ↑ Lowe, R. T. 1834. Characters of a new genus Leirus, and of several new species of fishes from Madeira. Proceedings of the General Meetings for Scientific Business of the Zoological Society of London 1833 (pt 1): 142-144.
- ↑ Bloch, M. E. 1793. Naturgeschichte der ausländischen Fische. Berlín. Naturgeschichte der Ausländischen Fische v. 7: i-xiv + 1-144, Pls. 325-360.
- ↑ Günther, A. 1874. Notice of some new species of fishes from Morocco. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 4) v. 13 (núm. 75): 230-232, Pls. 13-14.
- ↑ 31,0 31,1 31,2 31,3 31,4 31,5 31,6 31,7 Risso, A. 1810. Ichthyologie de Nice, ou histoire naturelle des poissons du département des Alpes Maritimes. F. Schoell, París. Ichthyol. Niça: i-xxxvi + 1-388, Pls. 1-11.
- ↑ Bowdich, S. L. 1825. Fishes of Madeira. P. 121-125 and 233-238. In: T. E. Bowdich. Excursions in Madeira and Porto Santo during the autumn of 1823, while on his third voyage to Africa. Londres. Fish. Madeira: i-xii + 1-278, 11 pls. + 10 pls.
- ↑ Lowe, R. T. 1838. A synopsis of the fishes of Madeira; with the principal synonyms, Portuguese names, and characters of the new genera and species. Transactions of the Zoological Society of London v. 2 (pt 3, art. 14): 173-200.
- ↑ Cetti, F. 1777. Anfibi e pesci di Sardegna. Vol. 3 of Storia naturale di Sardegna. Sassari. 1774-1777. Stor. natur. Sardegna, v. 3: 1-208, 5 pls.
- ↑ Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
- ↑ Geoffroy Saint-Hilaire, E. 1817. Poissons du Nil, de la mer Rouge et de la Méditerranée. In: Description de l'Egypte, ... Histoire Naturelle. Poiss. Nil v. 1. Pls. 18-27.
- ↑ Risso, A. 1827. Histoire naturelle des principales productions de l'Europe méridionale, et particulièrement de celles des environs de Nice et des Alpes maritimes. F. G. Levrault, París & Estrasburg. Hist. Nat. Europe Mérid. v. 3: i-xvi + 1-480, Pls. 1-16.
- ↑ 38,0 38,1 Risso, A. 1810. Ichthyologie de Nice, ou histoire naturelle des poissons du département des Alpes Maritimes. F. Schoell, Paris. Ichthyol. Nice: i-xxxvi + 1-388, Pls. 1-11.
- ↑ Bloch, M. E. 1791. Naturgeschichte der ausländischen Fische. Berlin. Naturg. Ausl. Fische v. 5: i-viii + 1-152, Pls. 253-288.
- ↑ Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1829. Histoire naturelle des poissons. Tome troisième. Suite du Livre troisième. Des percoïdes à dorsale unique à sept rayons branchiaux et à dents en velours ou en cardes. Hist. Nat. Poiss. v. 3: i-xxviii + 2 p. + 1-500, Pls. 41-71.
- ↑ Cuvier, G. 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406.
- ↑ Bloch, M. E. 1793. Naturgeschichte der ausländischen Fische. Berlin. Naturg. Ausl. Fische v. 7: i-xiv + 1-144, Pls. 325-360
- ↑ Houttuyn, M. 1782. Beschryving van eenige Japanese visschen, en andere zee-schepzelen. Verh. Holl. Maatsch. Wet. Haarlem v. 20 (pt 2): 311-350.
- ↑ Lowe, R. T. 1839. A supplement to a synopsis of the fishes of Madeira. Proc. Zool. Soc. Lond. 1839 (pt 7): 76-92.
- ↑ Poey, F. 1858-1861. Memorias sobra la historia natural de la Isla de Cuba, acompañadas de sumarios Latinos y extractos en Francés. Tomo 2. L'Havana. [Sections have subtitles.]. Mem. Hist. Nat. Cuba v. 2: 1-96 (1858), 97-336 (1860), 337-442, (1861), Pls. 1-19
- ↑ Düben, M. W. von 1845. Norriges Hafs-Fauna. Öfversigt af Kongl. Veterskaps-Akademiens Förhandlingar v. 1 (1844): 110-116.
- ↑ Steindachner, F. 1870. Ichthyologische Notizen (X). Sitzungsberichte der Kaiserlichen Akademie der Wissenschaften. Mathematisch-Naturwissenschaften Classe. v. 61 (1. Abth.): 623-642, Pls. 1-5
- ↑ Pallas, P. S. 1814. Zoographia Rosso-Asiatica, sistens omnium animalium in extenso Imperio Rossico et adjacentibus maribus observatorum recensionem, domicilia, mores et descriptiones anatomen atque icones plurimorum. 3 vols. [1811-1814]. Petropoli. Zoographia Rosso-Asiatica, sistens omnium animalium ... v. 3: i-vii + 1-428 + index (I-CXXV), Pls. 1, 13, 14, 15, 20 and 21.
- ↑ Gmelin, J. F. 1789. Caroli a Linné ... Systema Naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species; cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Editio decimo tertia, aucta, reformata. 3 vols. in 9 parts. Lipsiae, 1788-93. Caroli a Linné ... Systema Naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species; ... v. 1 (pt 3): 1033-1516
- ↑ Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1837. Histoire naturelle des poissons. Tome douzième. Suite du livre quatorzième. Gobioïdes. Livre quinzième. Acanthoptérygiens à pectorales pédiculées. Historie naturelle des poissons. Tome Sixième. v. 12: i-xxiv + 1-507 + 1 p., Pls. 344-368.
- ↑ 51,0 51,1 Vinciguerra, D. 1883. Resultati ittiologici delle crociere del Violante. Annali del Museo Civico di Storia Naturale di Genova v. 18: 465-590, Pls. 1-3
- ↑ de Buen, O. & L. Fage 1908. Un nouveau Gobiidé méditerranéen du genre Aphya (Aphya ferreri n. sp.). Archives de Zoologie expérimentale et générale: histoire naturelle, morphologie, histologie, évolution des animax (fond. par Henri Lacaze-Duthiers). Ser. 4. v. 8 (núm. 4): CV-CX.
- ↑ Vinciguerra, D. 1880. Appunti ittiologici sulle collezioni del Museo Civico di Genova. III. Intorno ai Blennioidi del Golfo di Genova. Annali del Museo Civico di Storia Naturale di Genova v. 15: 430-453.
- ↑ Pallas, P. S. 1814. Zoographia Rosso-Asiatica, sistens omnium animalium in extenso Imperio Rossico et adjacentibus maribus observatorum recensionem, domicilia, mores et descriptiones anatomen atque icones plurimorum. 3 vols. [1811-1814]. Petropoli. Zool. Rosso-Asiatica v. 3: i-vii + 1-428 + index (I-CXXV), Pls. 1, 13, 14, 15, 20 and 21
- ↑ Kolombatovic, J. 1892. Blennius zvonimiri n. sp., nova vrsta babice dalmatinskoga mora. Glasnik. Hav. Naravosl. Druztva [Soc. Hist.-Nat. Croatica] v. 7: 107-112, Pl. 5.
- ↑ Guichenot, A. 1850. Histoire naturelle des reptiles et poissons. P. i-iv + 1-144 + Atlas. In: Exploration scientique de l'Algérie pendant les années 1840, 1841, 1842. Paris. Vol. 5. Zoologie. Hist. Nat. Algérie.
- ↑ Risso, A. 1827. Histoire naturelle des principales productions de l'Europe méridionale, et particulièrement de celles des environs de Nice et des Alpes maritimes. F. G. Levrault, Paris & Strasbourg. Hist. Nat. Europe Mérid. v. 3: i-xvi + 1-480, Pls. 1-16.
- ↑ Gmelin, J. F. 1789. Caroli a Linné ... Systema Naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species; cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Editio decimo tertia, aucta, reformata. 3 vols. in 9 parts. Lipsiae, 1788-93. Systema Naturae Linné v. 1 (pt 3): 1033-1516.
- ↑ Donovan, E. 1802-1808. The natural history of British fishes, including scientific and general descriptions of the most interesting species, and an extensive selection of accurately finished coloured plates. Londres. British fishes: 1-516 unnumbered, Pls. 1-120.
- ↑ Cocco, A. 1844. Intorno ad alcuni nuovi pesci del mare di Messina. Giorn. Gabin. Lett., Messina Anno 3, Tomo 5: 21-30, Pl. 2.
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 273-295.
Bibliografia[modifica]
- Ahnelt, H. 1991: Some rare fishes from the western Mediterranean Sea. Annalen des Naturhistorischen Museums in Wien v. 92 (B): 49-58.
- Alcover, J.A., Ballesteros, E., Fornós, J.J. (eds.): Història Natural de l'arxipèlag de Cabrera. Ed. Moll, Palma, 1993.
- Alegre, M.; Lleonart, J.; Veny, J.: Espècies pesqueres d'interès comercial: nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. ISBN 84-393-2027-2.
- Allué, C.; J. Rucabado; D. Lloris i R. Allué: Contribución al conocimiento de la ictiofauna abisal del Mediterráneo Occidental. Butll. Soc. Cat. Ictio. Herp., 10: 8-13. Any 1985.
- Asso, I.: Introducción a la Ichtyologia oriental de España. Anales de Ciencias Naturales, t. IV, núm. 10: 28-52. Madrid, 1801.
- Ballesta, L., P. J. Miller i J.-P. Quignard 1998: First record of Didogobius schlieweni Miller, 1992 (Gobiidae) in the western Mediterranean Sea. Cybium v. 22 (núm. 3): 290-292.
- Barceló, F.: Catálogo metódico de los peces que habitan o frecuentan las costas de las Islas Baleares. Revista de los progresos de las Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, t. 18, núms. 3 i 4: 46 p. Madrid, 1868.
- Barrull, J., Mate, I.: Els taurons dels Països Catalans. Pòrtic Natura, Barcelona, 1996.
- Barrull, J.: Polémica sobre la presencia de tiburón blanco en el Mar Catalán. "Quercus", 87: 18-19. Any 1993.
- Barrull, J.; I. Mate i M. Bueno: Los tiburones del Mediterráneo. "Suplemento de Ciencia y Tecnología. La Vanguardia", 163: 5-7. Any 1993.
- Barrull, J. (1993-1994): Cita histórica de tiburón blanco Carcharodon carcharias (Linnaeus, 1758) en el Mar Catalán (Mediterráneo) documentada con dientes de la mandíbula. "Misc. Zool.", 17: 283-285.
- Bauchot, M. L. i Pras, A.: Guía de los peces de mar de España y Europa. Barcelona, Ed. Omega, 1982.
- Bauza, J. (1946): Contribución a la geología y paleontología de Mallorca. "Bol. R. Soc. Española de Hist. Nat.". T. 44, núm. 5-6: 369-380, làm. 18-19.
- Bauza, J. (1949): Contribuciones al conocimiento de la fauna ictiológica fósil de Mallorca. "Bol. R. Soc. Española de Hist. Nat.". T. 47, núm. 3-4: 203-217, làm. 13-16.
- Borja, J.: Contribución al estudio de la fauna ictiológica de España. "Mem. R. Acad. Cienc. Art. de Barcelona", tercera època, vol. 16 (3): 191. p. Any 1920.
- Buen, F. de: Fauna ictiológica. Catálogo de los peces ibéricos: de la planicie continental, aguas dulces, pelágicas y de los abismos próximos. Primera Parte. "Notas Resum. Instituto Español Oceanografía", ser. II(88): 1-89, pl. I-XX (fig. 1-40). Seguna Parte. Ibidem. ser. II (89): 91-143, pl. XXI-LIII (fig. 40-115). Any 1935.
- Buenaventura, Alfonso: La reserva marina del norte de Menorca. Editorial Menorca. ISBN 84-930660-2-8.
- Campbell, A. C.: The Seashore and Shallow Seas of Britain and Europe. Londres, Ed. Hamlyn, 1976.
- Campbell, A. C.: Wasw lebt im Mittelmmer? Franckh'sche. Verlagshandlung, Stuttgart, Alemanya, 1983.
- Campbell, A. C.: Guía de la flora y fauna del Mar Mediterráneo. Ediciones Omega, S. A. Barcelona, 1984.
- Campbell, A. C.: Guía de campo de la flora y fauna de las costas de España y de Europa. Ediciones Omega, S. A., Barcelona, 1989.
- Cardona, L. i M. Elices 2000: Datos sobre la presencia del góbido Digogobius splechtnai Ahnelt & Patzner 1995 en Menorca. Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears v. 43: 117-120.
- Cardona, L. i M. Elices 2000: Datos sobre la presencia en el litoral de Menorca (islas Baleares, Mediterráneo Occidental) de Parablennius pilicornis (Cuvier, 1829) y Scorpaena maderensis Valenciennes 1833. Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears v. 43: 33-38.
- Cardona, L. i M. Elices 2001: Sobre la posible presencia de Scartella cristata (Linnaeus, 1758) (Osteichthyes, Blenniidae) en Menorca (isla Baleares, Mediterráneo occidental). Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears v. 44 (2001): 81-85.
- Castaños, E. 1933: Descripció d'un Blennius de Menorca, B. port-mahonis nov. sp. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. v. 33: 322-323.
- Corbera, J., Sabatés, A. i García-Rubies, A.: Peces de mar de la Península Ibérica. Editorial Planeta. Barcelona, 1996.
- Dantras, Ch.: Manual del pescador en el mar. Ediciones Omega, S. A. Barcelona, 1993.
- de Buen, F. 1918: Los Góbidos de la Península Ibérica y Baleares. Nota II. Catálogo sistemático y ensayo de distríbución geográfica. Boletín de pescas. Madrid Núm. 26: 291-337.
- de Buen, F. 1923: Gobius de la Península Ibérica y Baleares. Grupos lesueurii, colonianus, affinis y minutus. Memorias del Instituto Español de Oceanografía, Madrid v. 3, Mem. 3a: 123-266.
- de Buen, F. 1926: Catálogo ictiológico del Mediterráneo español y de Marruecos recopilando lo publicado sobre peces de las costas mediterráneas y próximas del Atlántico (Mar de España). Resultado de las campañas realizadas por acuerdos internacionales. Núm. 2: 1-221.
- de Buen, F.: Fauna ictiológica. Catálogo de los peces ibéricos: de la planicie continental, aguas dulces, pelágicos y de los abismos próximos. Notas y Resúmenes del Instituto Español de Oceanografía, Serie II, núms. 88 i 89. Madrid, 1935.
- Buen, O. de: Observaciones a la fauna ictiológica de las Islas Baleares. (Apèndix a F. de Buen, 1926). Any 1926.
- Cisternas, R.: Catálogo de los peces comestibles que se crían en las costas españolas del Mediterráneo y de los ríos y lagos de la provincia de Valencia. València, 1867.
- «Decret 65/1989, de 22 de juny, pel qual es regula i es normalitza lingüísticament la nomenclatura popular de les espècies marines amb interès pesquer a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears». Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (13 juliol de 1987), núm. 85, p. 4289-4290.
- Delaroche, F. E. 1809: Observations sur des poissons recueillis dans un voyage aux îles Baléares et Pythiuses. Annales du Muséum d'Histoire Naturelle Paris v. 13: 98-122.
- Demestre, M.; J. Lleonart; P. Martin; J. A. Peitx i F. Sarda: L'Oceanografia. Recursos pesquers de la mar catalana. "Quaderns d'Ecologia Aplicada", 8: 1-147. Any 1986.
- Duran, M.: Comentaris sobre algunes causes d'errors o d'inexactituds en la nomenclatura catalana dels peixos marins. Estudis Romànics, volum XXVII. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 2005.
- Escandell, A.: Peixos de Menorca. Model Gràfic. Es Castell, 1998.
- Fage, L. 1907: Essai sur la faune des poissons des îles Baléares et description de quelques espèces nouvelles. Archives de zoologie expérimentale et générale (París) v. 7 (núm. 2): 69-93, Pl. 6.
- Fernández, A., Ortiz, V.: "Biología y pesca del bonito". Ecosistemas 11:12-18. Any 1995.
- Ferrer Aledo, J.: Catálogo de los peces de Menorca. Maó, 1906.
- Ferrer Aledo, J.: Catálogo de los peces de Menorca. "Rev. de Menorca", 44 p. Any 1930.
- Ferrer y Hernández, J.: Materiales para la fauna ictiológica de las Baleares. Bol. Soc. Esp. Hist. Nat., 3: 89-98. Madrid, 1903.
- Ferrer y Hernández, J. 1906: Catalogo de los peces de Menorca, Mahón.: 1-44.
- Gállego, L.: Vertebrados ibéricos: Peces. Imprenta Andalucía. Sevilla, 1978.
- Gosálvez, M., Fernández, F., Martín, J.: Guía de la fauna submarina del litoral mediterráneo continental español. Pirámide. Madrid, 1992.
- Grau, A., E. Massutí, F. Riera, A. Quetglas i A. Ma. Grau 2000: Primera cita d'un exemplar adult de Luvarus imperialis Refinesque, 1810 (Osteichthyes: Luvaridae) en aigües de Balears (Mediterrània Occidental). Consideracions anatòmiques i biològiques. Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears v. 43: 91-98.
- Habsburgo-Lorena, L. S. de: Las Baleares. II. La pesca (reedició 1956, ed. Clumba), 1983 facsímil edició 1956 (Ed. Palma, Palma), 65 p., 7 tab., XXVIII làm. Any 1880.
- Huguet, A.: Catàleg de les 125 principals espècies d'interès pesquer a Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Generalitat de Catalunya. 282 p. Any 1991.
- Hureau, J. C. i Th. Monod, editors.- CLOFNAM I. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. UNESCO, París, 1973.
- Juana, E. de (1987): Guía de pescados y mariscos de consumo usual en España. Omega. 290pp. Barcelona.
- Llamas, Andreu: Guía submarina, Islas Baleares, 300 mejores inmersiones. Editorial Planeta. ISBN 84-08-03544-4.
- Llorente, N. i Pons, G.X. (1997) Estat del Medi Ambient. Illes Balears, 1996. Societat d'Història Natural de les Balears - SA NOSTRA. Papers de Medi Ambient, 2. Palma. 86 p.
- Lloris, D. (1977): Tipificación y distribución de la ictiofauna del Mar Catalán en relación con los tipos de plataforma y naturaleza del fondo. Tesi de llicenciatura de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. 78 p.
- Lloris, D.: J. Rucabado; Ll. del Cerro; F. Portas; M. Demestre i A. Roig: Tots els peixos del Mar Català. I: Llistat de cites i referències. "Treballs Soc. Cat. Ict. Herp." 1: 8-212, 1 fig. Any 1984.
- López, J.: Peces emigrantes. Barcelona, Ed. Garriga, 1963.
- López Alegret, P.: La fauna submarina del Mar Mediterráneo. Ediciones Omega, S. A. Barcelona, 1983.
- Lozano Rey, L.: Ictiología Ibérica. Peces Fisoclistos, subserie Torácicos. Primera Parte. Memorias de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. Tom III, Madrid, 1952.
- Luther, W. i K. Fiedler: Peces y demás fauna marina de las costas del Mediterráneo. Ed. Pulide, 374 p., Barcelona, 1968.
- Margalef, R. (ed.): El Mediterráneo Occidental. Omega, Barcelona, 1989.
- Massutí, M.: La pesca deportiva en Mallorca. Ed. Cort. Palma, 1980.
- Massutí, M.: La pesca deportiva en Baleares. Ed. Cort. Palma, 1980.
- Massutí Oliver, M.: Peces para la pesca deportiva en aguas de Baleares. Ed. Cort, 182 p., Palma, 1983.
- Massutí, E., Martínez, M., Moranta, J., Lloris, D., Morales-Nin, B. (1997): "Dades sobre la captura de dues espècies del gèn. Tetrapterus (Osteichthyes, Istiophoridae) al Mar Balear (Med. Occidental)". Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 40: 135-146.
- Massutí, E., Vidal, S.: La llampuga: un mite de la tardor. Ed. Documenta Balear. Palma, 1997.
- Massutí, M.: "Las razas, las migraciones y el marcado de peces". Pesca a bordo, 26:40-43. Any 1997.
- Massutí, E., G. Morey, J. Moranta i F. Riera 2001: Presència de Sphyraena viridensis (Pisces, Sphyraenidae) a les Illes Balears. Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears v. 44 (2001): 97-101.
- Matallanas, J. (1979): Contribución al estudio de la ictiofauna de la zona explotada por las barcas de pesca de Blanes (Mar Catalán). "Boletín Sociedad Historia Natural Baleares", 23: 127-145.
- Matallanas, J. i M. Rubio (1979): Catálogo de peces del Mar Catalán del Museo del Aquarium de Blanes (Gerona). "Investigación Pesquera", 43 (2): 559-564.
- Matallanas, J. 1984: A new species for the Mediterranean and Spanish ichthyofauna: Dicologoglosa hexophthalma Bennett, 1831 (Pisces, Soleidae) from Catalan waters. Cybium v. 8 (núm. 1): 95.
- Matallanas, J. i R. Moreno-Amich (1984): Els peixos del Mar Català de les col·leccions de la Universitat Autònoma de Barcelona. "Butll. Inst. Cat. HIst. Nat.", 52 (Sec. Zool., 6): 169-196.
- Mayol, J. et al.: Llista vermella dels peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient i Conselleria d'Agricultura i Pesca. (Documents tècnics de conservació; època II; 7). Quaderns de pesca, 4. Palma, 2000.
- Mercader, L. 2002: Première capture de Pseudupeneus prayensis (Mullidae) en Mer Catalane. Cybium v. 26 (núm. 3): 235-236.
- Mercador, L. 1994: Première capture de Chromogobius zebratus (Gobiidae) dans la mer Catalane. Cybium v. 18 (núm. 2): 205-206.
- Moreno-Amich, R. i E. García-Berthou (1985): Addenda al catàleg de peixos del Mar Català de les col·leccions de la Universitat Autònoma de Barcelona. "Scientia gerundensis", 10: 57-63.
- Moreno, I., Roca, I., Salamanca, M.: Guía de la flora y fauna del Mar Balear. Govern Balear. Palma, 1991.
- Moreno, J.A.: Guía de los tiburones. Ed. Pirámide. Madrid, 1995.
- Morey, G. i E. Massutí 2003: Record of the copper shark, Carcharhinus brachyurus, from the Balearic Islands (western Mediterranean). Cybium v. 27 (núm. 1): 53-56.
- Muus, B. J. i Dahlström, P.: Los peces de agua dulce de España y de Europa. Omega. Barcelona, 1975.
- Muus, B. J. i Dahlström, P.: Guía de los peces de mar del Atlántico y del Mediterráneo. Ediciones Omega, S. A., Barcelona, 1981.
- Nadal Fortià, J.: Els nostres peixos. Publicació del Departament de Biologia del Col·legi Universitari de Girona, editada per la Diputació. Girona, 1981.
- Navarrete, A. 1898: Manual de ictiología marina, concretado á las especies alimenticias conocidas en las costas de España é islas Baleares. Madrid: i-xi + 1-275.
- Oliver, M. Cita de peces no frecuentes pescados en aguas de Mallorca: Trachypterus cristatus (Bonelli) y Trachypterus iris (Walbaum). Boletín de la Sociedad de Historia Natural de Baleares, 1 (1-4): 45-48. Palma, 1955.
- Oquiñena, Begoña: Litoral de Menorca. Institut Menorquí d'Estudis. ISBN 84-86752-71-X.
- Pons, A.: El Llibre del Mostassaf. V Capitols de peixcadors e venedors de peix. C.S.I.C., Mallorca, 1949.
- Pons, G.X. i Moragues, Ll. (coord.) (1999) Estat del Medi Ambient. Illes Balears, 1997. Societat d'Història Natural de les Balears - SA NOSTRA. Papers de Medi Ambient, 9. Palma. 106 p.
- Pons, M.: "La flora i fauna marines de Sa Dragonera" a Sa Dragonera, Parc Natural. Ed. CIM, FODESMA, Palma, 1996.
- Pons-Moyà, J., Pons, G.-X., Gareia, Ll. i Grau, A. M. (1998): "Mol·luscs i decàpodes presents en el contingut gàstric del rafel, Trigla lyra (Linnaeus, 1758) (Osteicthyes, Triglidae), del sud de Mallorca (Mediterrània occidental)". B. Soc. Hist. Nat. Balears, 41:85-100.
- Poyatos y Alonso: Bucear en Mallorca, las 50 mejores inmersiones. Editorial Moll. ISBN 8427307713.
- Ragonese, S. i G. Giusto 1999: Range extension for Trachyscorpia cristulata echinata (Pisces: Scorpaenidae) in the western Mediterranean Sea. Bulletin of Marine Science v. 64 (núm. 2): 329-344.
- Ramis, J.: Temps i paratjes de Menorca en què es mes gustós y saludable o dañós respectivament el peix i marisc que se aporta per vendre en la pescateria de Mahó. Per disposició del magnífic señor Mostesaph Doñ Rafel Mercadal i Montañés. Maó, impr. Fàbregues i Portella, 1811. (Original manuscrit conservat a la Biblioteca de l'Ateneu Científic i Literari de Maó).
- Ramis, J.: Specimen Animalium, Vegetabilium et Mineralium in Insula Minorica ad normam Linnaeani Sistematis exaratum. Maó, impr. P. A. Serra, 1814.
- Riedl, R.: Biologie der Meereshöhlen. Verlag Paul Parey, Hamburg (estat)|Hamburg i Berlín, 1966.
- Riedl, R.: Fauna marina y flora del Mar Mediterráneo. Omega, Barcelona, 1986.
- Riera, F., Oliver, J., Terrassa, J.: Peixos de les Balears. Conselleria d'Obres Públiques i Ordenació del Territori. Govern Balear, Palma, 1995.
- Rodríguez, J. A. (1990): Tiburones del Mediterráneo español. "Quercus" (47): 20-23.
- Román, E., F. Alemany i A. Carbonell 2000: First record of Gonostoma elongatum Günther, 1878 (Osteichthyes: Gonostomatidae) in the North-Western Mediterranean. Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears v. 43: 27-31.
- Sabatés, A. i J. M. Fortuño 1988: Description de deux larves de Cataetyx Günther, 1887 (Pisces, Bythitidae) récoltées en mer catalane. Cybium v. 12 (núm. 1): 67-71.
- Sostoa, A. de (1990): Introducció al coneixement dels àgnats i els pisciformes gnatostòmats. A Història Natural dels Països Catalans, 11. Peixos: 15:89, Enciclopèdia Catalana.
- Stefanescu, C., D. Lloris i J. Rucabado 1990: Primeras citas de Cataetyx laticeps (Osteichthyes, Bythitidae) y Dysomma brevirostre (Osteichthyes, Synaphobranchidae) en el Mar Catalán (Mediterráneo Ibérico). Miscellània Zoològica v. 14: 135-143.
- Stevens, J.D.: Tiburones. Plaza & Janés, Barcelona, 1991.
- Terofal, F.: Peces de mar. Ed. Blume, Barcelona, 1990.
- Veny, J.: Transfusió i adaptació d'ictiònims en el "Dictionarium" de Pere Torra. Dialectologia Filològica. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1993.
- Zabala, M., Louisy, P., García-Rubies, A., Gracia, V. (1997): "Socio-behavioural context of reproduction in the Mediterranean dusky grouper Epinephelus marginatus (Lowe, 1834) (Pisces, Serranidae) in the Medes Islands Marine Reserve (NW Mediterranean, Spain)", Scientia Marina, 61(1): 79-89.