Usuari:Mcapdevila/Alfabets i escriptures del món

Alfabets i sistemes d'escriptura emprats avui al món

Aquesta llista d'alfabets i escriptures del món és una llista de sistemes d'escriptura i el seus alfabets i sil·labaris, classificats d'acord amb algunes de les característiques més distintives. Estan classificats pel nom habitual de la llengua que empra un determinat alfabet o sil·labari en la seva escriptura. Es proporcionen també d'una forma resumida i classificat per tipus d'escriptura, dades informatives cabdals dels diferents alfabets i sil·labaris més importants del món amb les lletres suplementàries per idioma en el cas de l'alfabet llatí.

Alfabets[modifica]

Alfabet llatí[modifica]

Alfabet llatí bàsic: a A - b B - c C - d D - i E - f F - g G - h H - i I - j J - k K - l L - m M - n N - o O - p P - q Q - r R - s S - t T - u U - v V - w W - x X - y Y - z Z
Xifres: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
Diacrítics - '}^ˉ ˘ ˙ ˚ ˛{˝ ̉
Signes de puntuació -.,:; ¿? ¡! «» "'()

Lletres accentuades o suplementàries per idioma[modifica]

Alemany - ä ö ü ß Ä Ö Ü
Albanès - ç ë Ç Ë
Asturlleonès à é í ó ú ü ñ l l h a É Í Ó Ú Ü Ñ l l h ¡¿
Aimara - ä ï ü ñ Ä Ï Ü Ñ
Bambara - ε ɲ ŋ ɔ ɛ Ɲ n ɔ
Bretó - à è ù â ê u ü ñ À È Ù Â Ê Ô Û Ü Ñ
Caixubi - E n o ò ù o e ã a l z e n o Ò Ù Ô Ë Ã a l Z
Castellà - à é í ó ú ï * ü ñ À È Í Ó Ú Ï * Ü Ñ ¡¿º ª: La ï s'usa en poesia per trencar diftongs.
Català - à è ò ï ü é í ó ú ç • À È Ò Ï Ü È Í Ó Ú Ç
Chichewa (Chichewa) - w w
Coreà (romanització McCune-Reischauer) - u
Cors - à è ì ò ù À È Ì Ò Ù
Danès - à è o æ ø å À È O Æ Ø Å
Eslovac ^[1] - à é í ó ú I a o L r C D L n s t Z a É Í Ó Ú I a o L r C D L n s t Ž
Eslovè - C š Ž
Estonià - ä ö ü o C š Z a Ö Ü o C Š Ž
Esperanto - C G H ĵ ŝ u c G H Ĵ Ŝ Ŭ
Feroès - à í o U i ð æ ø À Í Ó Ú i D Æ Ø
Finès - ä ö Ä Ö
Francès - é à è ù â ê I o û ë ï i ç œ É À È Ù Â i I u Ë Ï i Ç Œ
Frisó - é ú â ê u ä ë ï ö ü É Ú Â Ê Ô Û Ä Ë Ï Ö Ü
Gaèlic escocès - à è ì ò ù À È Ì Ò Ù
Gaèlic irlandès - à é í ó ú Á É Í Ó Ú
Gallec - à é í ó ú ï ü ñ À È Í Ó Ú Ñ º ª ¡¿(aquests dos últims són opcionals)
Guaraní - a E gi ñ u i a E GI Ñ Õ U i (la g-accent no està bé del tot)
Hongarès - à é í ó ú ö ü u À È Í Ó Ú Ö Ü u
Igbo - i I o U n i R u
Islandès - à é í ó ú i D þ æ ö À È Í Ó Ú i D Þ Æ Ö
Italià - à è ì ò ù À È Ì Ò Ù (o bé A'E'I'O'U ')
Japonès (romanització JSL) à é í ó ú à è ì ò ù â ê I o û
- (Romanització Kunrei i variacions de la Hepburn) - ā u (o bé â u)
Letó - ā i I u c š Ž g k l n a R o Ž
- Dialecte Latgale (?) - A més, ö Ö
Lituà - A i I o E U C 's Z a i I o E U ČŠŽ
Lleonès - l. i h.
Maltès - C G H Z c G H Z
Mapudungun (alfabet unificat): L n ñ t u Ḻ n n t u
Mixteca - a e i i o u á é í í ó ú A E I I O U Á É Í Í Ó Ú ñ Ñ
Nàhuatl - é a E I o É a E I o
Neerlandès - à è o ë Ĳ À È Ó Ë Ĳ
Noruec - æ ø å Æ Ø Å
Polonès - a C E l n o s Ź Z a C E l n o s Ź Z
Portuguès - à é í ó ú â E o A o à ü ç À È Í Ó Ú Â Ê Ô A o À Ü Ç
Quítxua - ñ Ñ
- Dialectes Waywash - ä ï ü Ä Ï Ü
Romanx - à è ì ò À È Ì Ò (?)
- Dialecte sursilvà - é É
- Dialecte sutsilvà - â Â
- Dialecte puter - ö ü Ö Ü
- Dialecte Valladar - ö ü Ö Ü
Romanès - A a î s t Â a R s t
Serbocroat - C 's Ž Ć DJ C' s Ž Ć DJ; dígraf s: Ǆǅǆ Ǉǈǉ Ǌǋǌ [El serbocroat també es pot escriure amb l'alfabet ciríl lic]
Suec - ä å ö Ä Å Ö
Turc - ö ü ı ç ğ S o Ü i C Ğ s
Txec ^[2] - à é í ó ú i U E C d n r s t Ž ÁÉÍÓÚÝ o e ČĎŇŘŠŤŽ
Venecià - à è ì ò ù è À È Ì Ò Ù É [encara que no té escriptura oficial]
Vietnamita - aaaaaa aaaaaa aaaaaa eéèẻẽẹ êếềểễệ iíìỉĩị oooooo oooooo oooooo uúùủũụ ưứừửữự yýỳỷỹỵ DJ aaaaaa aaaaaa aaaaaa EÉÈẺẼẸ ÊẾỂỂỄỆ IÍÌỈĨỊ oooooo oooooo oooooo UÚÙỦŨỤ ƯỨỪỬỮỰ YÝỲỶỸỴ Ð
Xeiene - à è o â ê o S À È O a E o S
Xinès (romanització Pinyin) - A A A ǎ è è E i í I i Ǐ o O o ǒ ú u u ǔ ü ǘ ǜ ǖ ǚ a a a a É e e e IIII oooo uuuu ÜǗǛǕǙ

Lletres accentuades per tipus d'accent[modifica]

Accent	A	B	C	D	E	F	G	H	I	J	K	L	M	N	O	P	R	S	T	U	V	W	X	I	Z
Accent agut	À à		C c		É é		Ǵ ǵ		i t		K K	l l	M M	n n	O o	P P	R R	s s		Ú ú				Ý i	Ź z
Accent greu	À à				È è				i ì					Ǹ ǹ	Ò ò					Ù ù		w w		i i
Accent circumflex	Â â		C c		e ê		g g	Ĥ h	i î	j j					Ô O			s s		u u		w w		i i	Z Z
Dièresi o umlaut	Ä ä				Ë ë			h h	i ï						Ö ö				T	Ü ü		w w	X X	i ÿ
Titlla	Ã ã				E i				i i					Ñ ñ	Õ O					u u				i i
Màcron	Ā ā				Ē ē		g g		i i						Ō ō					Ū ū				Ȳ ȳ
Breu	A A				E i		g g		i i						O O					u u
Anticircumflex o háček	ǎ ǎ		c c	d d	i i		Ǧ ǧ	ȟ ȟ	Ǐ Ǐ	ǰ	Ǩ ǩ	l l		n n			R R	s š	T T	Ǔ ǔ					Ž z
Accent agut doble															O O					u u
Anell	Å å																			u u				i
Punt superior	Ȧ ȧ	b b	c c	d d	E i	F f	g g	h h	i i	ȷ		l l	M M	n n	Ȯ ȯ	P P	R R	f s	T T			w w	X X	i i	Z Z
Punt inferior	A A	b b		d d	E i			h h	i i		K K	l l	M M	n n	O O		R R	s s	T T	u u	v v	w w		i i	Z Z
Ogonek	A A				E i				i i											u u
Trencat			Ç ç	d d			g g	h h			K K	l l		n n			R R	s s	T t
Barra		Ƀ ƀ	¢	DJ DJ			Ǥ ǥ	h h	Ɨ ɨ			l l	₥		Ø ø				T T						Z Z
Banya															O O					u u
Ganxo	A A				E i				i i						O O					u u				i i
Composició de dos o més	A A A A Ǟ ǟ A A A A A A A a A A A A		c c		i i E i E i E i E i										O O Ȫ ȫ Ǿ ǿ O O O O O O O O O O O O O O					Ǘ ǘ Ǖ ǖ u u Ǜ ǜ u u

Altres lletres: ß,þ Þ, æ Æ, n n, Œ œ, ĸ
Composició de diacrític i lligadura: ǽ ǣ Ǽ Ǣ

Alfabets i sil·labaris indis[modifica]

Moltes pàgines a la Viquipèdia utilitzen scripts índics per il·lustrar la representació nativa de noms, llocs, cites i literatura. Unicode és la codificació utilitzada a la Viquipèdia i conté suport per a un cert nombre d'escriptures índiques. Tot i així, abans de poder veure o editar els scripts índexs, s'ha d'activar en el seu sistema operatiu el suport per a la renderització de text complex. Alguns sistemes operatius no suporten el text complex, de manera que no hauríeu d'utilitzar aquests sistemes per editar scripts índexs.

Aquesta pàgina llista els mètodes per activar la renderització de text complex basada en l'entorn operatiu o navegador web que estigui usant. Alguns dels mètodes destacats es poden utilitzar per scripts complexos no indica, com l'àrab.

Bengalí[modifica]

Nombres : 0 1 ২ 3 4 5 6 7 8 9

Devanagari[modifica]

Vocals (vocal / després consonant): अ/प आ/पा इ/पि ई/पी उ/पु ऊ/पू ऋ/पृ ॠ/प ऌ/प ॡ/प ॣ ऍ/पॅ ऎ/पॆ ए/पे ऐ/पै ऑ/पॉ ऒ/पॊ ओ/पो औ/पौ
Modificants de les vocals: प् पँ पं पः प़ प
Consonants : क ख ग घ ङ च छ ज झ ञ ट ठ ड ढ ण त थ द ध न प फ ब भ म य र ल ळ व श ष स ह
Nombres : 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Gujarati[modifica]

Nombres : 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Gurmukhi[modifica]

ਂ ਅ ਆ ਇ ਈ ਉ ਊ ਏ ਐ ਓ ਔ ਕ ਖ ਗ ਘ ਙ ਚ ਛ ਜ ਝ ਞ ਟ ਠ ਡ ਢ ਣ ਤ ਥ ਦ ਧ ਨ ਪ ਫ ਬ ਭ ਮ ਯ ਰ ਲ ਲ਼ ਵ ਸ਼ ਸ ਹ਼ਾਿੀੁੂੇੈੋੌ੍ ਖ਼ ਗ਼ ਜ਼ ੜ ਫ਼ ੰੱ ੲ ੳ ੴ

Nombres : 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Kannada[modifica]

Nombres : 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Malayalam[modifica]

ംഃ അ ആ ഇ ഈ ഉ ഊ ഋ ഌ എ ഏ ഐ ഒ ഓ ഔ ക ഖ ഗ ഘ ങ ച ഛ ജ ഝ ഞ ട ഠ ഡ ഢ ണ ത ഥ ദ ധ ന പ ഫ ബ ഭ മ യ ര റ ല ള ഴ വ ശ ഷ സ ഹാിീുൂൃെേൈൊോൌ്ൗ ൠ ൡ^[3]

Números : 0123456789

Oriya[modifica]

Números : ୦ ୧ ୨ ୩ ୪ ୫ ୬ ୭ ୮ ୯

Tàmil[modifica]

Atenció : Totes les consonants amb ai, au, i, o, u (tant curtes com llargues) junt amb algunes amb "i" estan escrites en forma correcta però encara no hi ha com haurien.

Vocals : ஃ அ ஆ இ ஈ உ ஊ எ ஏ ஐ ஒ ஓ ஔ (*- a-ā-i-i-u-u-i-ē-ai-o-ō-au)

Vocals amb consonants : - ் ா ி ீ ு ூ ெ ே ை ொ ோ ௌ (*- ā-i-i-u-u-i-ē-ai-o-ō-au)
G/K/H : க் க கா கி கீ கு கூ கெ கே கை கொ கோ கௌ
NG : ங் ங ஙா ஙி ஙீ ஙு ஙூ ஙெ ஙே ஙை ஙொ ஙோ ஙௌ
S/CH : ச் ச சா சி சீ சு சூ செ சே சை சொ சோ சௌ
Ñ : ஞ் ஞ ஞா ஞி ஞீ ஞு ஞூ ஞெ ஞே ஞை ஞொ ஞோ ஞௌ
D/T : ட் ட டா டி டீ டு டூ டெ டே டை டொ டோ டௌ
ND : ண் ண ணா ணி ணீ ணு ணூ ணெ ணே ணை ணொ ணோ ணௌ
DH/TH : த் த தா தி தீ து தூ தெ தே தை தொ தோ தௌ
N : ந் ந நா நி நீ நு நூ நெ நே நை நொ நோ நௌ
P/B : ப் ப பா பி பீ பு பூ பெ பே பை பொ போ பௌ
M : ம் ம மா மி மீ மு மூ மெ மே மை மொ மோ மௌ
I : ய் ய யா யி யீ யு யூ யெ யே யை யொ யோ யௌ
R : ர் ர ரா ரி ரீ ரு ரூ ரெ ரே ரை ரொ ரோ ரௌ
L : ல் ல லா லி லீ லு லூ லெ லே லை லொ லோ லௌ
V/W : வ் வ வா வி வீ வு வூ வெ வே வை வொ வோ வௌ
ZH : ழ் ழ ழா ழி ழீ ழு ழூ ழெ ழே ழை ழொ ழோ ழௌ
L : ள் ள ளா ளி ளீ ளு ளூ ளெ ளே ளை ளொ ளோ ளௌ
R : ற் ற றா றி றீ று றூ றெ றே றை றொ றோ றௌ
NH : ன் ன னா னி னீ னு னூ னெ னே னை னொ னோ னௌ
J : ஜ
H : ஹ
Z/SH : ஸ
Nombres : 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Telugu[modifica]

Nombres : 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 [Tagus]

Alfabet tibetà[modifica]

ཀ ka[ka]	ཁ Kha[k ʰ à]	ག ga[ɡà/k ʰ à]	ང nga[NA]
ཅ ca[tɕá]	ཆ marxa[tɕ ʰ à]	ཇ ja[dʑà/tɕ ʰ à]	ཉ nya[ɲà]
ཏ ta[tà]	ཐ tha[t ʰ à]	ད dóna[Dà/t ʰ à]	ན na[nà]
པ pa[pá]	ཕ Pha[p ʰ à]	བ s'aprova[BA/p ʰ à]	མ ma[mà]
ཙ TSA[TSA]	ཚ tsha[ts ʰ à]	ཛ dza[dzà/ts ʰ à]	ཝ wa[wa]
ཞ Zha[ʑà/ɕà]	ཟ za[za/sà]	འ 'a[ɦà/ʔà]	ཡ ja[ja]
ར ra[ra]	ལ la[là]	ཤ xa[ɕá]	ས sa[ds]
ཧ ha[hà]	ཨ a[ʔá]

ཨི i

ཨུ o

ཨེ i

ཨོ o

Alfabet àrab[modifica]

ا ب ت ث ج ح خ د ذ ر ز س ش ص ض ط ظ ع غ ف ق ك ل م ن ه و ي
ة ء أ إ
Nombres: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

http://www.proel.org/alfabetos/image66.gif

Alfabet(s) ciríl·lic(s)[modifica]

Alfabet ciríl·lic del búlgar modern

L'alfabet ciríl·lic procedeix de l'alfabet glagolític, creat pels sants Ciril i Metodi a partir, principalment, de l'alteració parcial de l'alfabet grec per traduir la Bíblia a les antigues llengües eslaves i representar els sons de l'antic eslau eclesiàstic, també anomenat búlgar antic. A continuació es mostra l'alfabet ciríl·lic actualment emprat a Bulgària, alterat respecte al primitiu alfabet.

А б в г д е ж з и й к л м н о п р с т у ф х ц ч ш щ ъ ь ю я
А Б В Г Д Е Ж З И Й К Л М Н О П Р С Т У Ф Х Ц Ч Ш Щ Ъ Ь Ю Я

Particularitats d'algunes llengües amb escriptura ciríl·lica

Bielorús - ёіўыэ ЁІЎЫЭ (no existeix la grafia и/И)
Rus - ёэы ЁЭЫ
Ucraïnès - ґєії ҐЄІЇ (no existeix la grafia ъ/Ъ)
Reforma de Vuk Stefanovic Karadžić (Вук Стефановић Караџић) - љњџ ЉЊЏ
Serbi - ђјњћџ ЂЈЊЋЏ (no existeixen les grafies й/Й, щ/Щ, ъ/Ъ, ь/Ь, ю/Ю, я/Я) [També es pot escriure el serbi en caràcters llatins]

Alfabet coreà (Hangul)[modifica]

Vocals de base: ㅏ ㅑ ㅓ ㅕ ㅗ ㅛ ㅜ ㅠ ㅡ ㅣ
Vocals compostes: ㅐ ㅒ ㅔ ㅖ ㅘ ㅙ ㅚ ㅝ ㅞ ㅟ ㅢ
Consonants de base: ㄱ ㄴ ㄷ ㄹ ㅁ ㅂ ㅅ ㅇ ㅈ ㅊ ㅋ ㅌ ㅍ ㅎ
Consonants dobles: ㄲ ㄸ ㅃ ㅆ ㅉ
Grups de consonants: ㄳ ㄵ ㄶ ㄺ ㄻ ㄿ ㄽ ㄾ ㄿ ㅀ ㅄ

Síl·labes: 가 각 갂 갃 간 갅 갆 갇 갈 갉 갊 갋 갌 갍 갎 갏 감 갑 ... 힣
- Més síl·labes a. Els vocals i consonants del Hangul poden combinar entre si en blocs sil·làbics. Hi ha en total 11.172 possibles combinacions diferents i aquestes són de tipus CV (C) (consonant-vocal-consonant).

Alfabet georgià (Mxedruli)[modifica]

აბგდე .. ვზ - თი .. კლმნ - .. ოპჟრს .. ტუ - ფქ .. ღყშჩც .. ძწჭხ - ... ჯ -
Abgde ...... vzēti ...... -Lmny ...... opžrs ...... -Üupk ...... g-SCC ...... j - xq ...... -Ho

(Més informació sobre la història de l'alfabet georgià a Idioma georgià # Alfabet).

Alfabet grec[modifica]

α β γ δ ε ζ η θ ι κ λ μ ν ξ ο π ρ σ (ς ) τ υ φ χ ψ ω
Α Β Γ Δ Ε Ζ Η Θ Ι Κ Λ Μ Ν Ξ Ο Π Ρ Σ Τ Υ Φ Χ Ψ Ω
Άέήίόύώ ϊϋ ΐΰ ΆΈΉΊΌΎΏ Ϋ

Lletres arcaiques:

Alfabet hebreu[modifica]

Les lletres es llegeixen de dreta a esquerra.
א ב ג ד ה ו ז ח ט י ך כ ל ם מ ן נ ס ע ף פ ץ צ ק ר ש ת

Alfabet lao[modifica]

຀ ກ ຂ ຃ ຄ ຅ ຆ ງ ຈ ຉ ຊ ຋ ຌ ຍ ຎ ຏ ຐ ຑ ຒ ຓ ດ ຕ ຖ ທ ຘ ນ ບ ປ ຜ ຝ ພ ຟ ຠ ມ ຢ ຣ ຤ ລ ຦ ວ ຨ ຩ ສ ຫ ຬ ອ ຮ ຯ ະ ັ າ ໍາ ິ ີ ຶ ື ຸ ູ ຺ ົ ຼ ຽ ຾ ຿ ເ ແ ໂ ໃ ໄ ໅ ໆ ໇ ່ ້ ໊ ໋ ໌ ໍ ໎ ໏ 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 ໚ ໛ ຫນ ຫມ ໞ ໟ ໠ ໡ ໢ ໣ ໤ ໥ ໦ ໧ ໨ ໩ ໪ ໫ ໬ ໭ ໮ ໯ ໰ ໱ ໲ ໳ ໴ ໵ ໶ ໷ ໸ ໹ ໺ ໻ ໼ ໽ ໾ ໿

Alfabets rúnics (Futhark)[modifica]

Lletres

Lletra
Nom	Fehu	Uruz	THurisaz	Ansuz	Raid	Kaunas	Gebo	Wunjo	Haglaz	Naudiz	Isaza	ra
Transliteració	f	o	þ	a	r	k	g	w	h	n	i	j
Valor	/f/	/u (ː)/	/θ/,/d/	/a (ː)/	/r/	/k/	/g/	/w/	/h/	/n/	/i (ː)/	/j/
Unicode	/ᚠ/	/ᚢ/	/ᚦ/	/ᚨ/	/ᚱ/	/ᚲ/	/ᚷ/	/ᚹ/	/ᚺ/	/ᚾ/	/ᛁ/	/ᛃ/
Lletra
Nom	Eihaz	Perth	Algiz	Sowilo	Tiwaz	Berkane	Ehwaz	Mannaz	Laguz	Ingwaz	Othalan	Dagaz
Transliteració	ï (o æ)	p	z	s	t	b	i	m	l	ŋ	o	d
Valor	/æ ː/(?)< br/>	/p/	/z/	/s/	/t/	/b/	/e (ː)/	/m/	/l/	/ŋ/	/o (ː)/	/d/
Unicode	/ᛇ/	/ᛈ/	/ᛉ/	/ᛊ/	/ᛏ/	/ᛒ/	/ᛖ/	/ᛗ/	/ᛚ/	/ᛜ/	/ᛟ/	/ᛞ/

Puntuació i altres

᛫ ᛬ ᛭ ᛮ ᛯ ᛰ

Runa - Valor (Nom (s))

ᚠ - F (fehu, feoh, fe)	ᚡ - V	ᚢ - U (uruz, ur)
ᚣ - I (ir)	ᚤ - I	ᚥ - W
ᚦ - TH (THurisaz, Thurso Thorn)	ᚧ -? E (eth)	ᚨ - A (ansuz, a)
ᚩ - O (us, o)	ᚪ - A (ac, a)	ᚫ -? (AESC)
ᚬ - O (oss de branca llarga)	ᚭ - O (oss de branca curta)	ᚮ - O
ᚯ -? (Oe)	ᚰ -? (On)	ᚱ - R (gastat, rad, Reid)
ᚲ - K (Kauna)	ᚳ - C (centre)	ᚴ - K (Kaun)
ᚵ - G	ᚶ -? NG (eng)	ᚷ - G (gebo, gyfu)
ᚸ - G (gar)	ᚹ - W (wunjo, Wynn)	ᚺ - H (haglaz)
ᚻ - H (haegl)	ᚼ - H (hagall de branca llarga)	ᚽ - H (hagall de branca curta)
ᚾ - N (naudiz, nyd, Naud)	ᚿ - N (Naud de branca curta)	ᛀ - N (n puntejada)
ᛁ - I (Isaza, is, iss)	ᛂ - E (e)	ᛃ - J (jeran)
ᛄ - G (ger)	ᛅ - AE (ar de branca llarga, ae)	ᛆ - A (ar de branca curta)
ᛇ -? (Iwaz, EOH)	ᛈ - P (Perth, peorth)	ᛉ -? (Algiz, eolhx)
ᛊ - S (sowilo)	ᛋ - S (Sigel, sol de branca llarga)	ᛌ - S (Sigel, sol de branca curta

alphabet Més informació (anglès)

Sil·labaris[modifica]

Sil·labari amhàric[modifica]

L'abugida o sil·labari etíop té un total de 231 signes que representen síl·labes, resultat de combinar els 7 fonemes vocàlics amb els 33 fonemes consonàntics de la llengua amhàrica.

**Grafies** (No estan en l'ordre tradicional)^[4]
	ä	u	i	a	e	ə	o
p	ፐ	ፑ	ፒ	ፓ	ፔ	ፕ	ፖ
t	ተ	ቱ	ቲ	ታ	ቴ	ት	ቶ
ch	ቸ	ቹ	ቺ	ቻ	ቼ	ች	ቾ
k	ከ	ኩ	ኪ	ካ	ኬ	ክ	ኮ
k	ኸ	ኹ	ኺ	ኻ	ኼ	ኽ	ኾ
b	በ	ቡ	ቢ	ባ	ቤ	ብ	ቦ
d	ደ	ዱ	ዲ	ዳ	ዴ	ድ	ዶ
jh	ጀ	ጁ	ጂ	ጃ	ጄ	ጅ	ጆ
g	ገ	ጉ	ጊ	ጋ	ጌ	ግ	ጎ
p’	ጰ	ጱ	ጲ	ጳ	ጴ	ጵ	ጶ
t’	ጠ	ጡ	ጢ	ጣ	ጤ	ጥ	ጦ
ch’	ጨ	ጩ	ጪ	ጫ	ጬ	ጭ	ጮ
k’	ቀ	ቁ	ቂ	ቃ	ቄ	ቅ	ቆ
ʔ	አ	ኡ	ኢ	ኣ	ኤ	እ	ኦ
	ä	u	i	a	e	ə	o
ts’	ጸ	ጹ	ጺ	ጻ	ጼ	ጽ	ጾ
f	ፈ	ፉ	ፊ	ፋ	ፌ	ፍ	ፎ
s	ሰ	ሱ	ሲ	ሳ	ሴ	ስ	ሶ
sh	ሸ	ሹ	ሺ	ሻ	ሼ	ሽ	ሾ
h	ሀ	ሁ	ሂ	ሃ	ሄ	ህ	ሆ
h	ሐ	ሑ	ሒ	ሓ	ሔ	ሕ	ሖ
z	ዘ	ዙ	ዚ	ዛ	ዜ	ዝ	ዞ
zh	ዠ	ዡ	ዢ	ዣ	ዤ	ዥ	ዦ
m	መ	ሙ	ሚ	ማ	ሜ	ም	ሞ
n	ነ	ኑ	ኒ	ና	ኔ	ን	ኖ
ñ	ኘ	ኙ	ኚ	ኛ	ኜ	ኝ	ኞ
w	ወ	ዉ	ዊ	ዋ	ዌ	ው	ዎ
l	ለ	ሉ	ሊ	ላ	ሌ	ል	ሎ
j	የ	ዩ	ዪ	ያ	ዬ	ይ	ዮ
r	ረ	ሩ	ሪ	ራ	ሬ	ር	ሮ
	ä	u	i	a	e	ə	o

Sil·labari cherokee o cheroqui[modifica]

Nota: La letra v representa a una vocal similar a la u pero nasalizada.

Ø

g

h

l

m

n

qu

s

d

tl

ts

w

y

a

Ꭰ (a)

Ꭶ (ga)
Ꭷ (ka)

Ꭽ (ha)

Ꮉ (la)

Ꮃ (ma)

Ꮎ (na)
Ꮏ (hna)
Ꮐ (nah)

Ꮖ (qua)

Ꮜ (sa)
Ꮝ (s)

Ꮣ (da)
Ꮤ (ta)

Ꮬ (dla)
Ꮭ (tla)

Ꮳ (tsa)

Ꮹ (wa)

Ꮿ (ya)

e

Ꭱ (e)

Ꭸ (ge)

Ꭾ (he)

Ꮄ (le)

Ꮊ (me)

Ꮑ (ne)

Ꮗ (que)

Ꮞ (se)

Ꮥ (de)
Ꮦ (te)

Ꮮ (tle)

Ꮴ (tse)

Ꮺ (we)

Ᏸ (ye)

i

Ꭲ (i)

Ꭹ (gi)

Ꭿ (hi)

Ꮅ (li)

Ꮋ (mi)

Ꮒ (ni)

Ꮘ (qui)

Ꮟ (si)

Ꮧ (di)
Ꮨ (ti)

Ꮯ (tli)

Ꮵ (tsi)

Ꮻ (wi)

Ᏹ (yi)

o

Ꭳ (o)

Ꭺ (go)

Ꮀ (ho)

Ꮆ (lo)

Ꮌ (mo)

Ꮓ (no)

Ꮙ (quo)

Ꮠ (so)

Ꮩ (do)

Ꮰ (tlo)

Ꮶ (tso)

Ꮼ (wo)

Ᏺ (yo)

u

Ꭴ (u)

Ꭻ (gu)

Ꮁ (hu)

Ꮇ (lu)

Ꮍ (mu)

Ꮔ (nu)

Ꮚ (quu)

Ꮡ (su)

Ꮪ (du)

Ꮱ (tlu)

Ꮷ (tsu)

Ꮽ (wu)

Ᏻ (yu)

v

Ꭵ (v)

Ꭼ (gv)

Ꮂ (hv)

Ꮈ (lv)

Ꮕ (nv)

Ꮛ (quv)

Ꮢ (sv)

Ꮫ (dv)

Ꮲ (tlv)

Ꮸ (tsv)

Ꮾ (wv)

Ᏼ (yv)

Silabari dulkw'ahke[modifica]

Inicial

Ø

h

b

kh

gh

w

wh

d

t

g

k

n

ng

m

y

j

ch

l

dl

lh

tl

tl

z

ẕ

dz

s



sh

ch

ts

ts

Nucli

a





ᗭ

ᗉ

ᗏ

ᗕ

ᗛ



ᗡ

ᗧ

ᗴ

ᗺ

ᘀ

ᘇ

ᘍ

ᘓ

ᘛ

ᘡ

ᘧ

ᘭ

ᘳ

ᘹ

ᘿ

ᙅ

ᙍ

ᙓ

ᙙ

ᙠ

ᙦ

ᙬ

u





ᗪ

ᗆ

ᗌ

ᗒ

ᗘ



ᗞ

ᗤ

ᗱ

ᗷ

ᗽ

ᘄ

ᘊ

ᘐ

ᘗ

ᘞ

ᘤ

ᘪ

ᘰ

ᘶ

ᘼ

ᙂ

ᙊ

ᙐ

ᙖ

ᙝ

ᙣ

ᙩ

e

ᐈ

ᐶ

ᗫ

ᗇ

ᗍ

ᗓ

ᗙ

ᑓ

ᗟ

ᗥ

ᗲ

ᗸ

ᗾ

ᘅ

ᘋ

ᘑ

ᘘ

ᘟ

ᘥ

ᘫ

ᘱ

ᘷ

ᘽ

ᙃ

ᙋ

ᙑ

ᙗ

ᙞ

ᙤ

ᙪ

i

ᐉ

ᐷ

ᗬ

ᗈ

ᗎ

ᗔ

ᗚ

ᑔ

ᗠ

ᗦ

ᗳ

ᗹ

ᗿ

ᘆ

ᘌ

ᘒ

ᘙ

ᘠ

ᘦ

ᘬ

ᘲ

ᘸ

ᘾ

ᙄ

ᙌ

ᙒ

ᙘ

ᙟ

ᙥ

ᙫ

o





ᗩ

ᗅ

ᗋ

ᗑ

ᗗ



ᗝ

ᗣ

ᗰ

ᗶ

ᗼ

ᘃ

ᘉ

ᘏ

ᘖ

ᘝ

ᘣ

ᘩ

ᘯ

ᘵ

ᘻ

ᙁ

ᙉ

ᙏ

ᙕ

ᙜ

ᙢ

ᙨ

oo





ᗨ

ᗄ

ᗊ

ᗐ

ᗖ



ᗜ

ᗢ

ᗯ

ᗵ

ᗻ

ᘂ

ᘈ

ᘎ

ᘔ

ᘜ

ᘢ

ᘨ

ᘮ

ᘴ

ᘺ

ᙀ

ᙈ

ᙎ

ᙔ

ᙛ

ᙡ

ᙧ

Final





































ᐝ

Silabari inuktitut o esquimal[modifica]

**Silabari inuktitut (*titirausiq nutaaq*) en Unicode**
	ØC	pA	tT	kU	gP	mE	nC	sU	l	jM	vA	rC	qH	ngU
i	ᐃ	ᐱ	ᑎ	ᑭ	ᒋ	ᒥ	ᓂ	ᓯ	ᓕ	ᔨ	ᕕ	ᕆ	ᕿ	ᖏ	ᖠ
ii	ᐄ	ᐰ	ᑏ	ᑮ	ᒌ	ᒦ	ᓃ	ᓰ	ᓖ	ᔩ	ᕖ	ᕇ	ᖀ	ᖐ	ᖡ
u	ᐅ	ᐳ	ᑐ	ᑯ	ᒍ	ᒧ	ᓄ	ᓱ	ᓗ	ᔪ	ᕗ	ᕈ	ᖁ	ᖑ	ᖢ
uu	ᐆ	ᐴ	ᑑ	ᑰ	ᒎ	ᒨ	ᓅ	ᓲ	ᓘ	ᔫ	ᕘ	ᕉ	ᖂ	ᖒ	ᖣ
a	ᐊ	ᐸ	ᑕ	ᑲ	ᒐ	ᒪ	ᓇ	ᓴ	ᓚ	ᔭ	ᕙ	ᕋ	ᖃ	ᖓ	ᖤ
aa	ᐋ	ᐹ	ᑖ	ᑳ	ᒑ	ᒫ	ᓈ	ᓵ	ᓛ	ᔮ	ᕚ	ᕌ	ᖄ	ᖔ	ᖥ
Consonant sola	ᑋ	ᑉ	ᑦ	ᒃ	ᒡ	ᒻ	ᓐ	ᔅ	ᓪ	ᔾ	ᕝ	ᕐ	ᖅ	ᖕ	ᖦ

Silabaris japonesos[modifica]

Cambis fonètics:

si (shi), ti (chi), tu (tsu), hu (fu)
zi (ji), di (ji), du (zu)

Hiragana[modifica]

Ø

k

s

t

n

h

m

y

r

w

g

z

d

b

p

a

あ

か

さ

た

な

は

ま

や

ら

わ

が

ざ

だ

ば

ぱ

i

い

き

し

ち

に

ひ

み

り

(ゐ)

ぎ

じ

ぢ

び

ぴ

u

う

く

す

つ

ぬ

ふ

む

ゆ

る

ぐ

ず

づ

ぶ

ぷ

e

え

け

せ

て

ね

へ

め

れ

(ゑ)

げ

ぜ

で

べ

ぺ

o

お

こ

そ

と

の

ほ

も

よ

ろ

を

ご

ぞ

ど

ぼ

ぽ

n' - ん
tsu petit - っ
Síl·labes compostes:
•ya •yu •yo - ゃゅょ

•a •i •u •e •o - ぁぃぅぇぉ
Caracters arcaics: ゐ (wi), ゑ (we)

Per escriure caràcters hiragana i katakana, en Windows XP, per exemple, es pot instal lar el suport de teclat japonès, Tauler de control> Configuració regional i d'idioma> Pestanya idiomes> Botó detalls.

Katakana[modifica]

Ø

k

s

t

n

h

m

y

r

w

g

z

d

b

p

v

a

ア

カ

サ

タ

ナ

ハ

マ

ヤ

ラ

ワ

ガ

ザ

ダ

バ

パ

ヴァ

i

イ

キ

シ

チ

ニ

ヒ

ミ

リ

(ヰ)

ギ

ジ

ヂ

ビ

ピ

ヴィ

u

ウ

ク

ス

ツ

ヌ

フ

ム

ユ

ル

グ

ズ

ヅ

ブ

プ

ヴ

e

エ

ケ

セ

テ

ネ

ヘ

メ

レ

(ヱ)

ゲ

ゼ

デ

ベ

ペ

ヴェ

o

オ

コ

ソ

ト

ノ

ホ

モ

ヨ

ロ

ヲ

ゴ

ゾ

ド

ボ

ポ

ヴォ

Símbols no alfabètics d'ús global a tots els alfabets d'avui dia[modifica]

Els següents símbols no pertanyen a un alfabet en concret

	Euro	$	Dòlar	¢	centaus	£	Lliura	¥	Ien
¤	Moneda internacional	©	Copyright	™ ®	Marca registrada	¶	Antígraf	§	Secció
«»	Cometes		Arrova	¯	Ratlla alta	-	Ratlla	_	Ratlla baixa
/	Barra	\	Antibarra	\|	Canonada	{}	Claus	[]	claudàtors
<>	Menor que i Més gran que	≤ ≥	Menor o igual que i Major o igual que	≠	Diferent a	≡	Equivalent	°	Grau
±	Més o menys	!	Daga	‡	Creus	Μ	Micra	∞	Infinit
ℕ	Nombres Naturals	ℚ	Nombres Racionals	ℝ	Nombres Reals	∈	Pertany a	¬	Negació lògica
∫	Integral	≈	Aproximat	Σ	Sumatori	Π	productori	√	Arrel

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

↑ «Slovak Alphabet». [Consulta: 22 juliol 2012].
↑ «The Czech Language on WWW». [Consulta: 22 juliol 2012].
↑ malayalam
↑ Pot ser que per poder visualitzar aquests caràcters necessiti una font unicode l'alfabet amhàric, que es pot adquirir gratuïtament aWazu Fonts Gallery Japan

Enllaços externs[modifica]

Diacritics Project — All you need to design a font with correct accents
Lewis and Short. Latin Dictionary on the letter G a Perseus.tufts.edu
Alfabet llatí a Orbilat.com (anglès)
Alfabet llatí a Omniglot.com (anglès)
Enllaç a un editor de devanagari
Enllaç al silabari dulkw'ahke en unicode (en anglès)
Descàrrega de font d'idiomes aborígens nord-americans

[1] «Slovak Alphabet». [Consulta: 22 juliol 2012].

[2] «The Czech Language on WWW». [Consulta: 22 juliol 2012].

[3] yalam

[4] Pot ser que per poder visualitzar aquests caràcters necessiti una font unicode l'alfabet amhàric, que es pot adquirir gratuïtament aWazu Fonts Gallery Japan

[1]

[2]

[3]

[4]