De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L'1 d'octubre o 1r d'octubre [1] dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs . Queden 91 dies per finalitzar l'any .
Països Catalans
Resta del món 331 aC - Batalla de Gaugamela : Alexandre el Gran venç Darios III de Pèrsia .[3] 366 - Damas I esdevé Papa .959 - Edgard el Pacífic esdevé Rei d'Anglaterra .[4] 965 - Joan XIII esdevé Papa .1500 - Cristòfor Colom és empresonat a Santo Domingo per un emissari dels Reis Catòlics i obligat a retornar a la Península a causa de les acusacions llençades contra ell que li imputaven haver-se apropiat de propietats de la corona.1748 - L'Havana (Cuba ): Els britànics guanyaren la Batalla de l'Havana contra la flota espanyola que succeí poc després de la Guerra de l'orella de Jenkins .1787 - L'Imperi Rus derrota l'Imperi Otomà a la Batalla de Kinburn .1791 - S'estableix l'Assemblea Legislativa Francesa .1795 - França conquereix Bèlgica .1800 - Tractat de Sant Ildefons : Espanya cedeix la Louisiana a França .1811 - El primer vaixell de vapor en navegar el riu Mississipi arriba a Nova Orleans .1813 - Vilcapugio (Departament d'Oruro , Bolívia ) : l'exèrcit reialista venç a l'exèrcit del Nord a la batalla de Vilcapugio segona expedició auxiliadora a l'Alt Perú de la guerra de la Independència Argentina .1814 - Viena (Imperi d'Àustria): Congrés de Viena .[5] 1823 - Ferran VII d'Espanya restableix la Inquisició .1829 - Es funda el South African College a Ciutat del Cap .1838 - Maella (Baix Aragó-Casp , Província de Saragossa ): el cabdill liberal Ramón Pardiñas mor juntament amb 500 militars liberals més a l'Acció de Maella Primera Guerra Carlina .1843 - Es funda el periòdic News of the World .1856 - Es publica el primer fascicle de Madame Bovary Gustave Flaubert , a La Revue de Paris .[6] 1861 - Es publica el Mrs Beeton's Book of Household Management 1869 - Viena : els correus d'Àustria publiquen les primeres targetes postals (Correspondez-Karte ), de 12 x 8,5 cm, amb una tarifa inferior a la de la carta.1870 - Madrid: el pedagog Fernando de Castro y Pajares funda l'Asociación para la Enseñanza de la Mujer 1880 - Thomas Edison obre la primera fàbrica de bombetes .[7] 1887 - L'Imperi Britànic conquereix el Balutxistan 1889 - Fundació de la ciutat japonesa de Nagoya .1890 - El Congrés dels Estats Units estableix el Parc Nacional de Yosemite .1891 - S'inaugura la Universitat de Stanford .[8] 1898 - Es funda la Universitat d'Economia de Viena com a k.u.k. Exportakademie .1901 - Madrid : s'hi constitueix la Societat General d'Autors .1903 - Es juga el primer partit de les Sèries Mundials de beisbol entre els Boston Red Sox i els Pittsburgh Pirates .1908 - Ford Motor Company llança al mercat el model T .1910 - L'explosió d'una bomba al Los Angeles Times mata 21 persones i en fereix més de 100.1918 - Primera Guerra Mundial : les forces àrabs sota Thomas Edward Lawrence , Lawrence d'Aràbia, capturen la ciutat de Damasc .1920 - Sir Percy Cox arriba a Bàssora per assumir el control de l'alt comissionat de l'Iraq .1928 - La Unió Soviètica introdueix el Primer Pla Quinquennal .1931 - La Segona República Espanyola reconeix el dret de vot a les dones .1936 - Francisco Franco és nomenat Cap d'Estat espanyol i Generalísimo a la zona controlada per les forces militars rebels autoanomenadesnacionals .1937 - Es funda la ciutat japonesa de Handa .1938 - Alemanya inicia l'annexió dels Sudets (esdeveniment anomenat Crisi dels Sudets ).1939 - Les tropes alemanyes entren a Varsòvia després del Setge de Varsòvia .1940 - La Pennsylvania Turnpike s'obre al trànsit.1942 - L'USS Grouper torpedeja el Lisbon Maru , que transportava presoners de guerra aliats .1943 - Els aliats prenen Nàpols .1946 - Aixecament de la tardor de 1946 a Daegu .1946 - Acaben els Judicis de Nuremberg .
1947 - Primer vol del F-86 Sabre .1949 - Mao Zedong constitueix la República Popular de la Xina .1957 - El lema In God we trust 1958 - Estats Units : Es dissol la NACA i entra en funcionament la NASA , creada el 29 de juliol del mateix any per Eisenhower , amb quatre laboratoris i uns 8.000 empleats.1960 - Nigèria assoleix la independència del Regne Unit .1961 - Es funda l'Agència d'Intel·ligència de la Defensa dels Estats Units d'Amèrica.1961 - Reunificació del Camerun .
1964 - Inauguració del Shinkansen .1965 - El General Suharto realitza un cop d'estat a Indonèsia .1966 - El Vol 956 de West Coast Airlines s'estavella sense deixar supervivents.1969 - El Concorde trenca per primera vegada la barrera del so .1971 - Es funda a Florida el Walt Disney World Resort .1971 - Es realitza el primer escàner cerebral per tomografia computada .
1975 - Primera acció dels GRAPO .1975 - Les Illes Gilbert i Ellice se separen en dues dependències britàniques diferenciades.
1975 - Muhammad Ali derrota Joe Frazier al Thrilla in Manila .1977 - El futbolista brasiler Pelé anuncia la seva retirada.1977 - La Societat Nord-americana de Vegetarians estableix l'1 d'octubre com a Dia Mundial del Vegetarianisme.[9]
1978 - Tuvalu assoleix la independència.1978 - Es funda el Partit Comunista Revolucionari Voltaic .
1979 - Els Estats Units retornen la sobirania del Canal de Panamà a Panamà .1979 - Joan Pau II inicia la seva primera visita pastoral als Estats Units d'Amèrica .
1979 - Obre a Hong Kong el Mass Transit Railway (MTR).
1982 - Inauguració d'Epcot .1982 - Sony treu al mercat el Sony CDP-101 , el primer reproductor de discs compactes .
1982 - El democristià Helmut Kohl succeeix al socialdemòcrata Helmut Schmidt a la República Federal d'Alemanya .
1984 - Plaça de Tian'anmen , Pequín : El president xinès Den Xiaoping demana la reunificació pacífica amb Taiwan en el 35è aniversari del país.[10] 1985 - La Força Aèria Israeliana bombardeja la seu de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina a Tunis .1987 - El Terratrèmol de Whittier Narrows mata 8 persones i en fereix 200.1988 - Mikhaïl Gorbatxov és escollit Cap de l'Estat soviètic per unanimitat.1989 - Dinamarca legalitza la primera unió civil del món entre persones del mateix sexe.1991 - Comença el Setge de Dubrovnik .1994 - Palau assoleix la independència.1994 - Cambridge, Massachusetts (EUA): es funda el World Wide Web Consortium .2001 - Un atemptat a Jammu i Caixmir perpetrat per Jaish-e-Mohammad Mujhaeddin E-Tanzeem mata 38 persones.2013 - El Tea Party provoca un tancament de govern als Estats Units d'Amèrica .Països Catalans
1756 - Barcelona : Francesc Santponç i Roca català (m. 1821 ).[11] 1884 - El Port de la Selva ː Mercè Rubiés Monjonell 1971 ).[12] 1909 - Barcelona : Miquel Batllori i Munné historiador i jesuïta català (m. 2003).1912 - Palma : Aurora Picornell Femenies [13] 1936 - Caldes d'Estrac ː Magda Bolumar Chertó xx .[14] 1939 - Perpinyàː Arlette Franco nord-catalana (m. 2010 ).[15] 1950 - Barcelona : Mila Segarra i Neira filòloga catalana .[16] 1964 - Barcelona : Jordi Sànchez i Picanyol 1966 - Barcelona : Nina [17] 1984 - Granollers , Vallès Oriental : Laura Pous i Tió tennista professional catalana.[18] Resta del món
208 , Arca Caesarea, Judea : Alexandre Sever emperador romà .1207 , Winchester , Anglaterra : Enric III d'Anglaterra rei d'Anglaterra (m. 1272 ).[19] 1507 , Vignola : Jacopo Vignola 1541 , Càndia , Creta : Doménikos Theotokópulos , El Greco ,pintor , escultor i arquitecte d'origen grec , de final del Renaixement.1685 , Viena , Sacre Imperi : Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic emperador i rei d'Aragó amb el nom de Carles III.1788 , Bermudes : Mary Prince esclava , abolicionista i autobiògrafa britànica.[20] 1847 , Clapham , Londres : Annie Besant 1933 )[21] 1849 , Estocolm , Suècia : Anne Charlotte Leffler [22] 1859 - Columbia , Carolina del Nord : Clarissa Minnie Thompson Allen educadora i escriptora afroamericana estatunidenca .[23] 1861 , Zemgale , Letònia : Anna Brigadere letona (m. 1933 ).[24] 1865 , París , França : Paul Dukas 1935 ).[25] 1889 , Los Angeles , Califòrnia : Minta Durfee 1975 ).[26] 1893 , Chemnitz (Alemanya) : Marianne Brandt disseny modern (m. 1983 ).[27] 1903 , Kíiv , Imperi Rus ː Vladimir Horowitz pianista clàssic, considerat un dels pianistes més distingits de la història (m. 1989 ).[28] 1912 , Manchester , Anglaterra : Kathleen Ollerenshaw 2014 ).[29] 1920 , Nova York , EUA : Walter Matthau 2000 ).[30] 1924 , Plains (Geòrgia) , EUA : Jimmy Carter president dels Estats Units .[31] 1928 , Jonischkis , Lituània : Laurence Harvey 1930 , Limerick , Irlanda : Richard Harris 2002 ).[32] 1934 , Santander , Espanya : Emilio Botín banquer , propietari i president del Banco Santanter .1935
1937 , Londres : Matthew Carter tipògraf anglès.1938 , Sydney , Austràlia : Lorraine Crapp nedadora australiana especialista en crol , guanyadora de quatre medalles olímpiques.[35] 1945 :
1947 , Haifa , Mandat britànic de Palestina : Aaron Ciechanover Premi Nobel de Química de l'any 2004 .1953 , Oslo , Noruega : Grete Waitz marató , cross -5 vegades campiona del món- i cursa de fons (m. 2011).[36] 1956 , Eastbourne , Anglaterra : Theresa May política britànica, membre del Partit Conservador , fou primera ministra del Regne Unit .[37] 1957 - Budapest , República Popular d'Hongria : Éva Tardos hongaresa , guanyadora del Premi Fulkerson en 1988.[38] 1959 , Krasnoiarsk , Unió Soviètica : Galina Ieniúkhina russa , especialista en pista.[39] 1973 , Thar Es-Souk , Marroc : Yasmine Lafitte actriu porno marroquina.[40] 1981 , Prefectura de Chiba , Japó : Satoshi Otomo futbolista internacional amb la selecció de les Filipines .[41] 1985 , Bokoji , Etiòpia : Tirunesh Dibaba atleta etíop, especialista en curses de llarga distància , guanyadora de tres medalles olímpiques.[42] 1989 , Sacramento , Califòrnia : Brie Larson [43] 1990 ,
Països Catalans
1572 - Roma : Francesc de Borja duc de Gandia (1542 -1543 ), baró i primer marquès de Llombai , lloctinent de Catalunya (1539-1543).1847 - Madrid : Rafael Esteve i Vilella gravador valencià .1877 - La Garriga ː Isabel de Villamartín i Thomas Renaixença (n.1837).[46] 1958 - Cassà de la Selva , Gironès : Pere Arpa i Torremilans fiscornaire , i un dels fundadors de la cobla Selvatana (n. 1889 ).1961 - Barcelona : Rosa Sensat i Vilà 1873 ).[47] 1968 - Figueres (Alt Empordà) : Carles Fages de Climent ,1902 ).2018 - Montserrat (Bages ): Alexandre Olivar i Daydí Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona .2019 - Barcelona : Carles Guinovart i Rubiella 1941 ).2022 - Barcelona : Àngel Casas i Mas presentador de televisió català (n. 1946 ).[48] Resta del món
1404 - Roma , Estats Pontificis : Bonifaci IX Papa (n. 1350 ).[49] 1578 - Namur , Comtat de Namur : Joan d'Àustria Batalla de Lepant (1571) .1602 - Valladolid : Hernando de Cabezón organista i compositor del Renaixement .1697 - París ː Claudine Bouzonnet-Stella 1697 ).[50] 1918 - Brussel·les : Erasme Raway 1944 - Tunis : Abd al-Aziz al-Thaalibi 1992 - Günzburg, Baviera : Petra Kelly Partit Verd alemany .[51] 1994 - París , França : André Lwoff metge francès i Premi Nobel de Medicina el 1965 (n. 1902 ).[52] 2012 - Londres , Regne Unit : Eric Hobsbawm historiador marxista britànic .2018 - Moriés , França : Charles Aznavour cantant , compositor i actor francès .[53] Festes i commemoracions [ modifica ] Dia internacional de la música: El dia internacional de la música es va crear el 1975 a proposta de Yehudi Menuhin , president del International Music Council (IMC), un organisme de la UNESCO .
Dia internacional de la gent gran
Santoral: sants Virila , abat; Romà el Melode , monjo; Remigi de Reims , bisbe; Bavó de Gant , monjo; Teresa de Lisieux , verge; beat Juan de Palafox , bisbe; venerable Lluís d'Amigó i Ferrer , caputxí, bisbe de Solsona i Sogorb i fundador de les Germanes Terciàries Caputxines de la Sagrada Família i els Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors .
↑ «Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana ». [Consulta: 15 setembre 2018]. ↑ «La Publicitat | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 23 novembre 2020]. ↑ «Battle of Gaugamela | Summary » (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020]. ↑ «Edgar | king of England » (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020]. ↑ «Congress of Vienna | Goals, Significance, Definition, & Map » (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020]. ↑ «Gustave Flaubert comença a publicar "Madame Bovary" | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 20 agost 2021]. ↑ «Thomas Edison opened the first electric lamp factory on October 1, 1880 » (en anglès). redlegagenda.com, 01-10-2016. [Consulta: 9 juny 2017]. ↑ «Stanford University | Location, Enrollment, & Notable Alumni » (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020]. ↑ Dia Mundial del Vegetarianisme , Vilaweb; 1 d'octubre de 2011 [última consulta 1 d'octubre de 2011].↑ «Speech at the ceremony celebrating the 35th anniversary of the founding of the People's Republic of China - China - Chinadaily.com.cn ». [Consulta: 17 octubre 2020]. ↑ «Francesc Santponç i Roca | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 30 octubre 2020]. ↑ Les Cinc branques: poesia femenina catalana ISBN 84-400-8407-2 ↑ «Aurora Picornell i Femenias | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 8 desembre 2021]. ↑ «Magda Bolumar i Chertó | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 18 agost 2021]. ↑ «Décès de la députée UMP Arlette Franco ». Le Figaro , 01-04-2010. ↑ «Mila Segarra i Neira ». IEC. [Consulta: 6 setembre 2020]. ↑ «Nina Agustí ». [Consulta: 24 octubre 2020]. ↑ «Laura Pous-Tio | Player Stats & More – WTA Official » (en anglès). [Consulta: 24 octubre 2020]. ↑ «Henry III | king of England [1207–1272 ]» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020]. ↑ de Arazoza Rodríguez , Ana Elena. «Mary Prince, una esclava de las Indias Occidentales » (en anglès). Ediciones del Lirio. [Consulta: 2 setembre 2023].↑ Palmowski, Jan. . Diccionario de historia universal del siglo XX ISBN 84-89784-57-4 ↑ «Anne Charlotte Leffler ». [Consulta: 24 octubre 2020]. ↑ Texas, Death Certificates, 1903-1982 ↑ Wilson , Katharina M.; Schlueter , Paul; Schlueter , June. Women Writers of Great Britain and Europe: An Encyclopedia ISBN 978-1-135-61670-0 ↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Paul Dukas » (en francès). [Consulta: 23 octubre 2020].↑ «Minta Durfee ». [Consulta: 24 octubre 2020]. ↑ Ferrer Valero , Sandra. «La ingeniera que conquistó la Bauhaus, Marianne Brandt (1893-1983) ». Mujeres en la historia, 13-02-2017. [Consulta: 17 maig 2020].↑ «Vladimir Horowitz | Russian pianist » (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020]. ↑ «Notice de personne - Ollerenshaw, Kathleen (1912-....) » (en francès). BnF. ↑ «Walter Matthau | Biography, Plays, Movies, & Facts » (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020]. ↑ «Jimmy Carter | Biography & Facts » (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020]. ↑ «Richard Harris | Biography, Roles, MacArthur Park, & Facts » (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020]. ↑ «Julie Andrews | Biography, Movies, & Facts » (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020]. ↑ «Eiko Kadono ». [Consulta: 24 octubre 2020]. ↑ «Lorraine Thurlow | Sport Australia Hall of Fame » (en anglès americà). [Consulta: 24 octubre 2020]. ↑ «Grete ANDERSEN - Olympic Athletics | Norway » (en anglès), 16-06-2016. [Consulta: 24 octubre 2020]. ↑ «Theresa May | Biography, Facts, & Policies » (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020]. ↑ «ISNI 0000000073745178 Éva Tardos (Hongaars wiskundige) (born 1957-10-01) ». [Consulta: 24 octubre 2020]. ↑ «Cycling Museum - Galina ENOUKHINA ». [Consulta: 24 octubre 2020]. ↑ «Yasmine Lafitte ». [Consulta: 24 octubre 2020]. ↑ National Football Teams ↑ «Tirunesh DIBABA - Olympic Athletics | Ethiopia » (en anglès), 10-05-2019. [Consulta: 24 octubre 2020]. ↑ «Brie Larson ». [Consulta: 24 octubre 2020]. ↑ «Hazal Kaya ekranlardan uzak durmaya karar verdi » (en turc). [Consulta: 24 octubre 2020]. ↑ «Chloe Hosking ». [Consulta: 24 octubre 2020]. ↑ Tomàs , Margalida «Notes sobre les escriptores vuitcentistes catalanes. Isabel de Villamartín Thomàs, una poeta desconeguda ». Anuari Verdaguer, 25 , 2017, pàg. 55-90.↑ «Rosa Sensat i Vilà | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 1r octubre 2020]. ↑ «Mor Àngel Casas als 76 anys », 01-10-2022. [Consulta: 1r octubre 2022]. ↑ «BONIFACIO IX, papa in "Dizionario Biografico" » (en italià). [Consulta: 27 octubre 2020]. ↑ Jeffares, Neil . «STELLA, Claudine Bouzonnet- ». Dictionary of pastellists before 1800 (online edition) .↑ Marín Yarza , Maribel «El ascenso y caída de la Lady Di de Los Verdes » (en castellà). El País [Madrid], 25-10-2016. ISSN : 1134-6582 .↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1965 » (en anglès americà). [Consulta: 2 octubre 2020]. ↑ «Charles Aznavour | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 6 maig 2020].
