Estronci

Estronci
38Sr
rubidi ← estronci → itri Ca ↑ Sr ↓ Ba Taula periòdica
Aspecte
Blanc platejat metàl·lic Línies espectrals de l'estronci
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Estronci, Sr, 38
Categoria d'elements	Metalls alcalinoterris
Grup, període, bloc	2, 5, s
Pes atòmic estàndard	87,62
Configuració electrònica	[Kr] 5s2 2, 8, 18, 8, 2
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	2,64 g·cm−3
Densitat del líquid en el p. f.	2,375 g·cm−3
Punt de fusió	1.050 K, 777 °C
Punt d'ebullició	1.655 K, 1.382 °C
Entalpia de fusió	7,43 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	136,9 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	26,4 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 796 882 990 1.139 1.345 1.646
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	2, 1 (òxid bàsic fort)
Electronegativitat	0,95 (escala de Pauling)
Energies d'ionització	1a: 549,5 kJ·mol−1
	2a: 1.064,2 kJ·mol−1
	3a: 4.138 kJ·mol−1
Radi atòmic	215 pm
Radi covalent	195±10 pm
Radi de Van der Waals	249 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica	Paramagnètic
Resistivitat elèctrica	(20 °C) 132 nΩ·m
Conductivitat tèrmica	35,4 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(25 °C) 22,5 µm·m−1·K−1
Mòdul de cisallament	6,1 GPa
Coeficient de Poisson	0,28
Duresa de Mohs	1,5
Nombre CAS	7440-24-6
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'estronci
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 82Sr sin 25,36 d ε - 82Rb 83Sr sin 1,35 d ε - 83Rb β+ 1,23 83Rb γ 0,76 0,36 - 84Sr 0,56% 84Sr és estable amb 46 neutrons 85Sr sin 64,84 d ε - 85Rb γ 0,514D - 86Sr 9,86% 86Sr és estable amb 48 neutrons 87Sr 7,0% 87Sr és estable amb 49 neutrons 88Sr 82,58% 88Sr és estable amb 50 neutrons 89Sr sin 50,52 d ε 1,49 89Rb β− 0,909D 89Y 90Sr traça 28,90 a β− 0,546 90Y

L'estronci és l'element químic de símbol Sr i nombre atòmic 38. És un metall del grup dels alcalinoterris situat en el 5è període de la taula periòdica. Fou descobert pel químic irlandès Adair Crawford el 1790 en el mineral estroncionita, descobert a una mina de la ciutat d'Strontian, Escòcia. S'empra en pirotècnia per produir el color vermell.

Història

Zona de la mina de plom d'Sròn an t-Sìthein.

Cristalls blancs d'estroncianita i grocs de sofre.

El 1787, un mineral intrigant arribà a Edimburg des d'una mina de plom del poble escocès anomenat en gaèlic escocès Sròn an t-Sìthein (en anglès Strontian), a la vora del llac marí Sunart, comptat d'Argyll, a les Terres altes occidentals. En aquell moment, es pensava que era un mineral de bari. Fou tres anys més tard que el metge irlandès de Scott, Adair Crawford (1748-1795), ajudat pel químic William Cruickshank (?-1810?) publicà un article que afirmava que el mineral contenia una nova terra (un nou òxid) d'un nou element químic. El 1798, el químic escocès Thomas C. Hope (1766-1844) i l'alemany Martin Heinrich Klaproth (1743-1817), independentment, prepararen una sèrie de composts amb l'element del nou mineral, assenyalant que provocava que la flama de l'espelma es cremés vermella, mentre que els composts de bari donaven un color verd. El 1808, el químic anglès Humphry Davy (1778-1829) aïllà un metall suau i argentat del nou mineral mitjançant l'electròlisi. El mineral prengué el nom estroncianita del poble on es trobà, i del mineral s'anomenà estronci al nou element.

Abundància i obtenció

Celestina ${\ce {SrSO4}}$.

L'estronci és un element abundant en l'escorça terrestre, ocupant la posició 16a en quan a abundància dels elements. Representa una mitjana del 0,034 % de totes les roques ígnies i es troba, majoritàriament, en forma de sulfat (celestina) i carbonat (estroncianita). Actualment, s'han identificat 211 minerals que el contenen. Els que el contenen en més d'un 45 % són: estronciofluorita ${\ce {SrF2}}$ (69,75 %), estroncianita ${\ce {SrCO3}}$ (59,35 %), estronadelfita ${\ce {Sr5(PO4)3F}}$ (59,04 %), olekminskita ${\ce {Sr(Sr,Ca,Ba)(CO3)2}}$ (49,02 %); tausonita  ${\ce {SrTiO3}}$ (47,75 %) i celestina ${\ce {SrSO4}}$ (47,70 %).

Localització del municipi d'Escúzar, a la província de Granada.

La similitud dels radis iònics del calci i l'estronci fa que aquest pugui substituir al primer en les xarxes iòniques de les seves espècies minerals, el que provoca que l'estronci es trobi molt distribuït. La celestita es troba en bona part en dipòsits sedimentaris de grandària suficient perquè la seva mineria sigui rendible, raó per la qual és la principal mena d'estronci encara que l'estroncianita seria —en principi— millor, ja que l'estronci es consumeix principalment en forma de carbonat. No obstant això, els dipòsits d'estroncianita econòmicament viables trobats fins a la data són escassos. El 2022 el primer productor mundial fou Espanya amb 130 000 t (celestina a la mines de Montevives i d'Escúzar a Granada) i seguida d'Iran amb 110 000 t, la Xina amb 80 000 t i Mèxic amb 22 000 t.

El metall es pot extreure per electròlisi del clorur fos barrejat amb clorur de potassi:

(càtode) Sr²⁺* + 2e^- → Sr (ànode) Cl^-* ½Cl₂ (gas) + e^-

o bé per aluminotèrmia, és a dir, reducció de l'òxid amb alumini en buit a la temperatura de destil·lació de l'estronci.

En els ossos i dents de tots els habitants de la terra hi ha petites quantitats d'estronci.

Propietats

Propietats físiques

L'estronci és un metall blanc de color argentat brillant, quelcom mal·leable. El seu punt de fusió és de 777 °C, el d'ebullició 1 382 °C i la seva densitat 2,64 g/cm³ a 20 °C. Presenta tres estats al·lotròpics amb punts de transició a 235 °C i 540 °C.

Propietats químiques

Òxid d'estronci ${\ce {SrO}}$.

La configuració electrònica de l'estronci és [Kr]5s² i l'estat d'oxidació en els seus composts sempre és el +2.

La superfície de l'estronci està coberta amb una fina capa d'òxid que ajuda a protegir el metall dels atacs de l'aire, però és més fina que la capa corresponent de magnesi. Un cop encès, el metall d'estronci crema a l'aire per donar una barreja d'òxid d'estronci blanc ${\ce {SrO}}$ i nitrur d'estronci ${\ce {Sr3N2}}$. Les reaccions són:

$${\ce {2Sr(s) + O2(g) -> 2SrO(s)}}$$

$${\ce {3Sr(s) + N2(g) -> Sr3N2(s)}}$$

Carbonat d'estronci ${\ce {SrCO3}}$.

L'òxid d'estronci s'obté normalment escalfant carbonat d'estronci ${\ce {SrCO3}}$. L'estronci, dos llocs per sota del magnesi a la taula periòdica, és més reactiu amb l'aire que el magnesi. Per altra banda l'estronci també reacciona amb l'hidrogen per a produir hidrur d'estronci:

$${\ce {3Sr(s) + H2(g) -> Sr3H2(s)}}$$

L'estronci reacciona lentament amb l'aigua per formar hidròxid d'estronci ${\ce {Sr(OH)2}}$ i hidrogen. L'estronci s'enfonsa a l'aigua i al cap d'una estona són evidents les bombolles d'hidrogen que s'enganxen a la superfície del metall. La reacció és més ràpida que la del calci (immediatament per sobre de l'estronci a la taula periòdica) però més lenta que la del bari (immediatament per sota de l'estronci a la taula periòdica).

$${\ce {Sr(s) + 2H2O(g) -> Sr(OH)2(aq) + H2(g)}}$$

Clorur d'estronci—aigua(1/6) ${\ce {SrCl*6H2O}}$.

L'estronci és molt reactiu amb els halògens i reacciona per formar fluorur d'estronci, clorur d'estronci, bromur d'estronci i iodur d'estronci segons les reaccions següents. La reacció amb el brom té lloc a uns 400 °C i la reacció amb el iode necessita escalfar l'estronci a un vermell apagat. Les reaccions són:

$${\ce {Sr(s) + F2(g) -> SrF2(s)}}$$

$${\ce {Sr(s) + Cl2(g) -> SrCl2(s)}}$$

$${\ce {Sr(s) + Br2(g) -> SrBr2(s)}}$$

$${\ce {Sr(s) + I2(g) -> SrI2(s)}}$$

Aquests compost es poden obtenir més fàcilment per reacció del carbonat d'estronci ${\ce {SrCO3}}$ amb les dissolucions aquoses dels halogenurs d'hidrogen (àcid fluorhídric, àcid clorhídric...) segons la reacció general:

$${\ce {SrCO3(s) + HX(aq) -> SrX2(aq) + H2O(l) + CO2(g) \; \; \; (X = F, Cl, Br, I)}}$$

L'estronci es dissol fàcilment en àcid clorhídric diluït o concentrat per formar solucions que contenen el catió Sr(II) aigua juntament amb el gas hidrogen:

$${\ce {Sr(s) + 2HCl(aq) -> Sr^{2+}(aq) + 2Cl^{-}(aq) + H2(g)}}$$

En amoníac líquid l'estronci es dissol formant el complex hexaaminestronci:

$${\ce {Sr + NH3 -> Sr(NH3)6}}$$

Isòtops

Article principal: Isòtops de l'estronci

L'estronci té quatre isòtops naturals estables: Sr-84 (0,56%), Sr-86 (9,86%), Sr-81 (7,0%) i Sr-88 (82,58%). Únicament l'isòtop Sr-87 és radiogènic, producte de la desintegració del rubidi-87. Per tant, el Sr-87 pot tenir dos orígens: el format durant la síntesi nuclear primordial (juntament amb els altres tres isòtops estables) i el format pel decaïment del rubidi. La raó Sr-87/Sr-86 és el paràmetre típicament utilitzat en la datació radiomètrica de la investigació geològica, trobant-se entre valors entre 0,7 i 4,0 en distints minerals i roques.

Es coneixen setze isòtops radioactius. El més important és el Sr-90, de 28 anys de vida mitjana, subproducte de la pluja nuclear que segueix a les explosions nuclears i que representa un important risc sanitari, ja que substitueix amb facilitat al calci en els ossos dificultant la seva eliminació. Aquest isòtop és un dels emissors beta d'alta energia i llarga vida mitjana més coneguts, i s'empra en generadors auxiliars nuclears (SNAP, Systems for Nuclear Auxiliary Power) per a naus espacials, estacions meteorològiques remotes, balises de navegació i, en general, aplicacions en les quals es requereixi una font d'energia elèctrica lleugera i amb gran autonomia.

Compostos

Els compostos més habituals de l'estronci contenen brom, clor, fluor, hidrogen, iode, oxigen, sulfur i seleni, en són exemples SrBr₂, SrCl₂, SrF₂, SrH₂, SrI₂, SrO, SrO₂, SrS, i SrSe.

Aplicacions

Indústria química

Focs d'artifici de color vermell aconseguits gràcies a l'estronci.

Els compostos d'estronci s'utilitzen com a pigment vermell en la fabricació de focs d'artifici i en bengales de senyalització d'emergències. L'estronci s'utilitza en la producció electrolítica de zinc, ja que elimina les impureses de plom contingudes en el mineral. El carbonat d'estronci s'usa per a eliminar els sulfats en el tractament de les aigües residuals.

Indústria del vidre i la ceràmica

Pantalla LCD.

L'estronci millora les propietats del vidre per a les pantalles de cristall líquid (LCD). El carbonat d'estronci s'afegeix al vidre per a millorar-ne la duresa, la resistència a les ratllades, augmentar-ne la lluïssor i la facilitat de poliment. El carbonat d'estronci es fa servir en l'esmaltatge de la ceràmica per a les vaixelles per tal de millorar la resistència a l'abrasió i evitar la formació de bombolles durant el procés de cocció de la ceràmica.

Altres camps

Fins fa poc, el principal ús de l'estronci era en cristalls d'òxid d'estronci que s'afegia al vidre amb què es fabricaven els tubs de rajos catòdics dels televisors en color, a causa de l'existència de regulacions legals que obliguen a utilitzar aquest metall per a filtrar els raigs X evitant que incideixin sobre l'espectador. L'estronci s'empra en la fabricació d'imants ceràmics de ferrita per a millorar-ne l'eficàcia; aquests imants s'empren en motors elèctrics d'automòbils, altaveus, etc. El titanat d'estronci té un índex de refracció extremadament alt i una dispersió òptica major que la del diamant, propietats d'interès en diverses aplicacions òptiques. També s'ha usat ocasionalment com a pedra preciosa. Altres compostos d'estronci s'utilitzen en la fabricació de ceràmiques, productes de vidre, pigments per a pintures (cromat), llums fluorescents (fosfat) i medicaments (clorur i peròxid). L'isòtop radioactiu Sr-89 es fa ús en la teràpia contra el càncer, el Sr-85 s'ha fet servir en radiologia i el Sr-90 en generadors d'energia autònoms. En forma de medicament, el ranelat d'estronci s'empra per augmentar la massa i la resistència òssia de pacients amb osteoporosi.

Precaucions

L'estronci pur és extremadament reactiu i crema espontàniament en presència d'aire, pel qual es considera un risc d'incendi. Per la seva similitud atòmica, el cos humà absorbeix l'estronci igual que el calci. Les formes estables (no radioactives) d'estronci no provoquen efectes adversos significatius en la salut, però el Sr-90 radioactiu s'acumula en el cos perllongant l'exposició a la radiació i provocant diversos trastorns, inclòs el càncer d'ossos i la leucèmia.

Vegeu també

• Putnisita

Bibliografia

• Enghag, Per. Encyclopedia of the Elements (en anglès). WILEY-VCH Verlag GmbH, 2008, p. 76. ISBN 3-527-30666-8. 
• Trifonov, D. N.; Trifonov, V. D.. Chemical Elements - How They Were Discovered (en anglès). Moscou: MIR, 1982. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estronci

• WebElements.com - Estronci (anglès).
• EnvironmentalChemistry.com - Estronci (anglès).
• Enciclopedia Lliure (castellà).
• ATSDR - Perfil toxicològic (anglès).

Viccionari