Vés al contingut

Casa Antònia Burés

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:25, 20 oct 2014 amb l'última edició de Amadalvarez (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Antònia Burés
Imatge
A la dreta la Casa Burés. La torre esquerra està coronada igual que l'edifici preexistent de davant obra d'Enric Sagnier
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJuli Batllevell i Arús
Cronologia1903 - 1906
Característiques
Estil arquitectònicModernisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaDreta de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciócarrer d'Ausiàs Marc, 42-46 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 34″ N, 2° 10′ 31″ E / 41.3927°N,2.17539°E / 41.3927; 2.17539
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40304 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1373 Modifica el valor a Wikidata

La Casa Antònia Burés és un edifici residencial modernista de principis de segle XX. La façana està feta de pedra i les baranes dels balcons ondulats, de ferro. La barana del balcó corregut de la primera planta, en canvi, és de pedra com la façana i està acomanyat de dues tribunes de pedra, una a cada costat. Dues columnes de pedra en forma d'arbre pugen des del carrer soportant les dues tribunes.

La seva façana ha estat atribuïda durant temps a Enric Pi, constructor de la mateixa època, i la família Burés defensa que el disseny va ser un regal de Gaudí per a Batllevell.[1] El que és clar, però, és que els plànols els va signar ell.[2] Els arbres de la façana també són objecte de polèmica. Tradicionalment s'ha dit que eren pins, per l'aparença de l'escorça, un punt de vista reforçat pel cognom del constructor, Enric Pi.[1] D'altra banda, la família i alguns experts com la historiadora Teresa M. Sala defensen que es tracta de moreres, tant per la morfologia dels fulls com per la relació simbòlica d'aquests arbres amb el sector tèxtil familiar, ja que els seus fulls són l'aliment bàsic dels cuc de seda.[3]

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 El País El regalo de Gaudí, 27 de maig de 2012
  2. Pobles de Catalunya Guia del patrimoni històric i artístic dels municipis catalans
  3. Sala, Teresa-M. «Les moreres de la casa Antònia Burés». A: Un món estrany. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2014, pàg. 51 [Consulta: 20 octubre 2014].