Casa Oller

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Casa Oller
Casa Oller (Barcelona).jpg
Façana de l'edifici
Dades bàsiques
Tipus edifici
Arquitecte Eduard Fontseré; reforma de Pau Salvat i Espasa
Començament 1871
Construït 1871; reforma: 1900
Característiques
Estil Medievalista amb influència modernista
Ubicació
Estat Catalunya
Localització Gran Via de les Corts Catalanes, 658 41° 23′ 28″ N, 2° 10′ 15″ E / 41.391111111111°N,2.1708333333333°E / 41.391111111111; 2.1708333333333Coord.: 41° 23′ 28″ N, 2° 10′ 15″ E / 41.391111111111°N,2.1708333333333°E / 41.391111111111; 2.1708333333333
Bé cultural d'interès local
Identificador BCIL: 1460
Activitat
Modifica dades a Wikidata

La Casa Oller, també coneguda com Casa Ramón Oller, és un edifici residencial situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, número 658, del districte de l'Eixample de Barcelona. Es tracta de l'obra més remarcable de l'arquitecte Pau Salvat i Espasa.[1]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Aquest edifici és l'obra més significativa de Pau Salvat i Espasa; no obstant, enn realitat és una reforma duta a terme, a partir del 1900, d'un edifici preexistent. Abans era una característica casa de l'Eixample, entre mitgeres, que va ser construïda el 1871 sota la direcció del mestre l'obres Eduard Fontseré. Salvat, com a seguidor de l'estètica de Puig i Cadafalch, va recórrer a una decoració inspirada en el món medieval i la tradició artesanal popular. Es pot apreciar el seu domini, en aquest camp, tant en els esgrafiats, la ceràmica com en la forja, amb virtuosismes com el d'encastar motius vegetals en ferro als capitells petris de la porta principal.

La façana és simètrica, amb una franja central buida i remarcada al principal per una tribuna de ferro i vidre, i per un relleu amb la data a la part alta. A banda i banda, hi ha parells de balcons de composició vertical. Tanca aquesta verticalitat el darrer pis que, sota el ràfec patent que culmina l'edifici, converteix en tres els dos balcons dels pisos inferiors. Cal destacar, també, l'escala del principal, situada al pati central, dins la tradició de l'arquitectura civil catalana.

La tribuna de la planta principal és un dels exemples més remarcables d'aquest tipus d'element a l'Eixample, tant pel seu disseny com per la combinació de materials (ferro forjat, ceràmica vidriada, vidres llisos i vidres emplomats).[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Oller Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Casa Ramón Oller». Barcelona Modernista i Singular.
  2. «CASA OLLER». Ajuntament de Barcelona.