Casa Pomar

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Casa Pomar
Casa Pomar - 002.jpg
Tribuna a la primera planta
Dades
Tipus Habitatge
Part de Llista d'edificis modernistes de Barcelona
Arquitecte Joan Rubió i Bellver
Data de creació o fundació 1904
Data de finalització 1906
Característica
Estil arquitectònic modernista
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització Carrer de Girona, 86
41° 23′ 44″ N, 2° 10′ 13″ E / 41.39561111°N,2.17027778°E / 41.39561111; 2.17027778Coord.: 41° 23′ 44″ N, 2° 10′ 13″ E / 41.39561111°N,2.17027778°E / 41.39561111; 2.17027778
Bé cultural d'interès local
Identificador 40386
Modifica les dades a Wikidata

La casa Pomar és un edifici modernista al número 86 del carrer Girona de Barcelona. L'arquitecte Joan Rubió i Bellver (1871-1952) fou el realitzador del projecte l'any 1904; n'acabà la construcció el 1906. A pesar de l'estretor d'espai per a la façana, l'arquitecte va assolir ressaltar-la magníficament amb la col·locació d'una original tribuna en forma escalonada al primer pis amb el seu basament de ceràmica vidrada verda i els ferros forjats, que també es veuen a les balconades de la resta de les plantes de què consta l'edifici. La rematada de la casa està inspirada en l'estil neogòtic. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció[modifica]

Ubicada al districte de l'Eixample, la casa Isabel Pomar és un edifici entre mitgeres que es troba a l'illa de cases delimitada pels carrers de Girona, d'Aragó, de Bailèn i del Consell de Cent. Es tracta d'una finca molt estreta i amb un únic accés des del carrer de Girona.[1]

De planta rectangular, l'estructura en alçat d'aquesta casa de veïns comprèn planta baixa, planta principal, quatre pisos, golfes sota coberta a doble vessant i terrat transitable posterior.[1]

La façana estructura les obertures en dos eixos verticals, formant una composició axial. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de dos portals de pedra corresponents a una botiga i a l'accés al vestíbul de la casa. Ambdós portals són coronats per arcs ogivals trencats sostinguts per mènsules de pedra i compartint, com a element de suport, una columna faixada i amb canaladures helicoïdals. Damunt del capitell geomètric d'aquesta columna, una mènsula en forma de voluta sosté el pes visual de la gran tribuna del pis principal. Amb una particular volada esglaonada en tres plans, aquesta tribuna se sosté sobre un senzill sistema de perfils metàl·lics ornamentats amb relleus de ceràmica vidrada d'inspiració floral i vegetal. La peculiaritat d'aquesta tribuna rau en el fet que, lluny d'amagar l'estructura metàl·lica, la converteix en el principal reclam ornamental, a base de perfils helicoïdals i gelosies que se superposen a l'esquemàtica barana de pedra que sostenen. Els finestrals d'aquesta tribuna, tancats amb vidre, presenten uns bells coronaments de regust gòtic, fets per mitjà de plaques de ceràmica vidrada en relleu de color verd.[1]

A partir de la primera planta la façana es presenta revestida amb morters bicolors a imitació d'un carreuat que emmarca els balcons. L'interès d'aquests balcons també rau en el treball de forja i plafons ceràmics que defineixen les baranes i les volades.[1]

El coronament de la façana esdevé un altre element singular, ja que presenta forma de gablet ornat de ganxets i acull un gran finestral amb una potent decoració a base de traceries gotitzants de pedra. Rere aquest gran finestral hi ha un estudi sota teulada resolta amb una interessant estructura d'encavallades de fusta. El vestíbul de la finca no presenta el mateix interès que la façana, deixant de banda l'arrimador de ceràmica vidrada motllurada i el cassetonat del sostre.[1]

Història[modifica]

L'edifici fou dissenyat i construït per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver entre 1904 i 1906 per a Isabel Pomar, vídua de Pelegrí Pomés i Bordas, que l'usaria com a residència pròpia junt amb altres famílies sota règim de lloguer. El que fou l'edifici entre mitgeres més significatiu d'aquest arquitecte de l'òrbita de Gaudí l'any 1907 va ser considerat pel Concurs Anual d'Edificis Artístics convocat per l'Ajuntament de Barcelona. L'edifici fou rehabilitat l'any 2012.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Casa Pomar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Permanyer, Lluís, Barcelona Modernista, 1993, Barcelona, Ediciones Polígrafa. ISBN 84-343-0723-5.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Pomar Modifica l'enllaç a Wikidata