Llista de sistemes d'escriptura

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina conté caràcters especials. Si no disposeu del suport adient, pot ser que veieu signes d'interrogació, quadradets o altres símbols estranys.

Aquesta Llista de sistemes d'escriptura presenta els diferents sistemes per representar de forma escrita els llenguatges verbals humans, classificats segons les característiques distintives comunes.

Sistemes d'escriptura actuals al món.
  • Llatí (alfabètic)
  • Ciríl·lic (alfabètic)
  • Hangul
  • Altres alfabets
  • Aràbic (abjad)
  • Altres abjads
  • Devanagari (abugida)
  • Altres abugides
  • Sil·labaris
  • Escriptura xinesa (logogràfica)
  • Sistemes d'escriptura ideogràfics i pictogràfics[modifica]

    En els sistemes d'escriptura ideogràfics els grafemes són ideogrames que representen conceptes o idees, en lloc d'una paraula específica. I en els pictogràfics els grafemes són imatges icòniques. Es considera que aquests sistemes no permeten representar la totalitat del que el llenguatge verbal humà pot comunicar. Els lingüistes John DeFrancis i J. Marshall Unger, per exemple, postulen que un sistema d'escriptura complet no pot ser únicament ideogràfic o pictogràfic.

    En l'actualitat existeixen uns pocs sistemes d'escriptura pictogràfics o ideogràfics, però no hi ha una única manera de llegir-los, ja que no existeix una correspondència biunívoca entre símbols i paraules.

    Existeixen altres sistemes d'escriptura que utilitzen símbols per representar sistemes que no són pròpiament llenguatge verbal humà, o bé per representar llenguatges artificals. Entre altres hi ha els següents:

    L'Escriptura Lineal B i l'escriptura asèmica també incorporen ideogrames.

    Sistemes d'escriptura logogràfics[modifica]

    En els sistemes d'escriptura logogràfica, els glifs representen paraules o morfemes (components significatius de les paraules), i no sons o fonemes.

    Cal tenir en compte que l'escriptura logogràfica no es compon exclusivament de logogrames. Tots contenen també grafemes que representen elements fonètics (basats en sons). Aquests elements fonètics es poden utilitzar sols (per representar, per exemple, paraules estrangeres), o poden afegir-se com a complements fonètics a un logograma (per especificar el so d'un logograma que d'una altra manera podria representar més d'una paraula). En el cas del xinès, l'element fonètic està integrat en el mateix logograma; en egipci i maia, molts glifs són purament fonètics, mentre que altres funcionen ja sigui com logogrames o elements fonètics, depenent del context. Per aquesta raó, moltes d'aquestes escriptures es podrien classificar més apropiadament com a escriptures logosil·làbiques o complexes; la terminologia utilitzada depèn en gran manera dels usos en l'àmbit d'estudi, i és en part arbitrària.

    Sistemes logogràfics consonàntics[modifica]

    Sistemes logogràfics sil·làbics[modifica]

    Sistemes d'escriptura sil·làbica[modifica]

    En un sil·labari, els grafemes representen síl·labes o mores. La diferència entre els sil·labaris i els alfabets sil·làbics o abugides és que en un sil·labari no hi ha similitud gràfica entre les síl·labes que contenen un mateix so consonàntic.

    Semisil·labaris : Escriptures en part sil·làbiques i en part alfabètiques[modifica]

    Article principal: Semisil·labari

    En molts d'aquests sistemes, algunes combinacions de consonant-vocal s'escriuen com a síl·laba, però en altres casos s'escriuen com una consonant més una vocal.

    Sistemes d'escriptura alfabètica[modifica]

    En els sistemes d'escriptura alfabètica els grafemes representen fonemes, és a dir, unitats mínimes de so de la llengua. Tot i que originàriament la creació d'un alfabet respon a una relació biunívoca entre so i grafia, cal tenir en compte que rarament tots els fonemes es representen amb una única grafia, ni tots els grafemes representen un únic fonema. A més, sovint trobem que un fonema es representa amb una seqüència de dos o més grafemes.

    Cal distingir entre alfabets autèntics, alfabets sil·làbics o abugides, i alfabets consonàntics o abjads.

    Alfabets[modifica]

    Els alfabets complets o autèntics són un conjunt de grafemes, anomenats també lletres, on són representats tots els fonemes de la llengua, tant els consonàntics com els vocàlics.

    Sistemes d'escriptura usats a Europa.[nota 1]
  • Grec
  • Grec i llatí
  • Llatí
  • Llatí i ciríl·lic
  • Ciríl·lic
  • Georgià i ciríl·lic
  • Llatí i armeni
  • Armeni
  • Alfabets caracterològics[modifica]

    En un alfabet caracterològic els grafemes contenen elements que es basen en els trets articulatoris, tals com bilabial, nasal, fricatiu, vocal anterior, etc. El nombre de trets que indica cada alfabet pot ser diferent.

    Alfabets disposats en blocs sil·làbics[modifica]

    Abugides[modifica]

    Un abugida, també anomenat alfabet sil·làbic o alfasil·labari, és un sistema d'escriptura en què els grafemes representen síl·labes, és a dir, cada lletra representa la unió d'una consonant amb una vocal inherent, o bé, en el cas que es vulgui indicar una vocal diferent de la vocal inherent, s'hi afegeix el signe diacrític corresponent a la vocal. Es diferencia, d'una banda, dels abjads perquè aquests no representen pròpiament les vocals; i d'altra banda, són diferents dels sil·labaris perquè aquests disposen d'un signe independent per a cada possible síl·laba, mentre que en els abugides hi ha una part comuna en els grafemes que representen el mateix so consonàntic i varia la part del grafema que representa el so vocàlic.

    La major part dels abugides es troben entre l'Índia i el sud-est aisàtic, i pertanyen històricament a la família bràmica. El nom abugida deriva de la designació dels primers caràcters de l'alfabet amhàric: አ (A) ቡ (bu) ጊ (gi) ዳ (da), de manera semblant a l'origen dels mots alfabet o abecedari.

    Abugides de la família bràmica[modifica]

    Article principal: Escriptures bràmiques
    Manuscrit palaung escrit en un abugida bràmic.

    Altres abugides[modifica]

    Abugides basats en vocals[modifica]

    En alguns casos excepcionals, un alfabet abugida es basa en els sons vocàlics, i les consonants són secundàries. Per exemple, en l'alfabet pahawh del Hmong, si no s'especifica cap consonant s'entén que és /k/. Les consonants s'escriuen després de la vocal que les precedeix.

    Abjads[modifica]

    Un abjad és un sistema d'escriptura en què els grafemes representen els sons consonàntics; les vocals no són representades o bé es representen mitjançant diacrítics que s'afegeixen opcionalment al símbol consonàntic.

    Llista de sistemes d'escriptura per nombre d'usuaris[modifica]

    Nom del sistema d'esriptura Tipus Usuaris (en milions) Llengües que l'utilitzen Regions d'ús predominant
    Alfabet llatí Alfabet més de 4.900[2] Anglès, Castellà, Francès, Portuguès, Indonesi, Alemany, Turc, Vietnamita, Italià, Polonès, Neerlandès, català, Suec, llatí, i altres. Arreu del món
    Escriptura xinesa
    汉字
    漢字
    Escriptura logogràfica 1340[3] Llengües sinítiques (o xinès), japonès (Kanji), coreà (Hanja),[4]vietnamita (Chu Nom obsolet), zhuang (Sawndip) Extrem Orient, Singapur, Malàisia
    Alfabet àrab
    العربية
    Abjad més de 660 Àrab, persa, urdu, punjabi, paixtu, sindhi, balutxi, malai (Jawi), uigur, kazakh (Xina) Orient Mitjà i Àfrica del Nord, Pakistan, Índia (en alguns estats), Regió Autònoma Uigur de Xinjiang (Xina), Malàisia
    Devanagari
    देवनागरी
    Abugida 420[5] Hindi, Marathi, Konkani, Nepalès, Sànscrit, i moltes altres. Índia, Nepal
    Alfabet ciríl·lic
    Кирилица
    Alfabet 250 Búlgar, rus, serbi, ucraïnès, macedònic, entre altres Europa de l'est, Àsia central i Mongòlia, i l'Extrem Orient Rus
    Alfabet bengalí
    অসমীয়া
    বাংলা
    Abugida 220[6] Assamès, Bengalí, Bishnupriya manipuri i Meitei manipuri Índia (Vall d'Assam, Bengala Occidental, Tripura, Jharkhand Manipur, Illes Andaman i Nicobar) Índia i Bangla Desh
    Kana
    仮名
    かな
    カナ
    Sil·labari 120[7] Japonès, Llengua d'Okinawa, Ainu Japó
    Gurmukhi
    ਗੁਰਮੁਖੀ
    Abugida 100 Panjabi Panjab (Índia)
    Alfabet javanès
    ꦲꦤꦕꦫꦏ
    Abugida 80[8] Javanès Illa de Java,
    Hangul
    한글
    조선글
    Alfabet, featural 78.7[9] Coreà Corea del Nord, Corea del Sud, Província de Jilin (Xina)
    Alfabet tàmil
    தமிழ்
    Abugida 70[10][11] Tàmil Tamil Nadu (India), Sri Lanka, Singapur, Malàisia, Maurici
    Alfabet malaiàlam
    മലയാളലിപി
    Abugida 52 Malaiàlam Kerala (Índia)
    Alfabet telugu
    తెలుగు
    Abugida 45[12] Telugu Andhra Pradesh (India)
    Alfabet birmà
    မြန်မာအက္ခရာ
    Abugida 39[13] Birmà Myanmar
    Alfabet thai
    อักษรไทย
    Abugida 38[14] Tailandès, Thai del sud, Khmer septentrional i Laosià (Isan) Tailàndia
    Alfabet sondanès
    Aksara Sunda.png
    Abugida 38 Sondanès Java, Indonesia
    Alfabet kanarès
    ಕನ್ನಡ
    Abugida 35[15] Kanarès Karnataka (India)
    Alfabet gujarati
    ગુજરાતી
    Abugida 30 Gujarati Gujarat (India)
    Alfabet laosià
    ອັກສອນລາວ
    Abugida 22[16] Laosià Laos
    Alfabet oriya
    ଉତ୍କଳ
    Abugida 21[17] Oriya Orissa (Índia)
    Alfabet amhàric
    ግዕዝ
    Abugida 18[18] Amhàric, Tigrinya Etiòpia, Eritrea
    Alfabet singalès
    සිංහල
    Abugida 14.4[19] Singalès Sri Lanka
    Alfabet khmer
    អក្សរខ្មែរ
    Abugida 11.4[20] Khmer Cambodja
    Alfabet grec
    ελληνικά
    Alfabet 11 Grec Grècia, Xipre
    Alfabet hebreu
    אָלֶף־בֵּית עִבְרִי
    Abjad 6 Hebreu, Llengües jueves Israel
    Alfabet armeni
    Հայոց գրեր
    Alfabet 6 Armeni Armènia
    Alfabet tibetà
    བོད་སྐད།
    Abugida 5 Tibetà i llengües tibetanes Tibet, Bhutan, India
    Alfabet georgià
    ქართული
    Alfabet 4.5 Georgià i altres llengües kartvelianes Geòrgia
    Sil·labari yi modern
    ꆈꌠꁱꂷ
    Sil·labari 4 Yi Prefectura Autònoma Yi de Liangshan de la R.P. Xina
    Alfabet mongol
    ᠮᠣᠩᠭᠣᠯ ᠪᠢᠴᠢᠭ᠌
    Alfabet 2 Mongol Mongòlia, Mongòlia Interior
    Tifinag
    ⵜⵉⴼⵉⵏⴰⵖ
    Abjad 1 Amazic Àfrica del Nord
    Alfabet arameu
    Syriac Aramaic.jpg
    Abjad 0.4 Arameu Àsia Occidental
    Alfabet thaana
    ދިވެހި
    Abugida 0.35 Divehi Maldives
    Alfabet inuktitut
    ᐃᓄᒃᑎᑐᑦ
    Abugida 0.035 Inuktitut Canadà (al nord del límit arbori)
    Sil·labari cherokee
    ᏣᎳᎩ ᎦᏬᏂᎯᏍᏗ
    Sil·labari 0.02 Cherokee Estats Units d'Amèrica

    Escriptures no desxifrades[modifica]

    Alguns sistemes sistemes d'escriptura no s'han arribat a desxifrar, de moment. En alguns casos, com la Meroítica, es coneixen els sons que representen els glifs, però els textos encara no es poden llegir perquè el llenguatge no es coneix. Diversos d'aquests sistemes, com l'Epi-olmeca i l'escriptura de l'ndus, es diu que han estat desxifrats, però aquestes afirmacions no han estat confirmades per investigadors independents. En molts casos, és dubtós que es tracti realment d'escriptura. Els símbols Vinča semblen ser protoescriptura, i el Quipu potser només registrava informació numèrica. Hi ha dubtes que l'Indus sigui una escriptura, i el Disc de Festos té tan poc contingut o context que la seva naturalesa és indeterminada.

    Altres[modifica]

    Alfabets fonètics[modifica]

    En aquesta secció es presenta la llista d'alfabets usats per a transcriure fonèticament els sons de la parla. Cal no confondre'ls amb els alfabets per paraules per lletrejar, com l'Alfabet fonètic de l'OTAN.

    Notes[modifica]

    1. Aquest mapa mostra les llengües oficials dels països d'Europa; si un país té un territori amb una llengua diferent, es mostren els dos idiomes. L'únic idioma oficial de Moldàvia és el romanès (amb alfabet llatí), però la república independent de facto i no reconeguda de Transnístria utilitza tres idiomes basats en caràcters ciríl·lics: ucarïnès rus i moldau. L'única llengua oficial de Georgia és el georgià, però les repúbliques independents de facto i no plenament reconegudes de Abkhàzia i Ossètia del sud tenen l'alfabet ciríl·lic: ambdues repúbliques utilitzen el rus. A més, Abkhàzia també l'abkhaz, i Ossetia del sud usa l'osseta. Azerbaijan's sole official language is Azerbaijani, but the unrecognized de facto independent republic of Nagorno-Karabakh uses Armenian as its sole language. Additionally, Serbia's sole official language is Cyrillic Serbian, but within the country, Latin script for Serbian is also widely used.

    Referències[modifica]

    1. Smith, Mike. The Aztecs. Malden, MA: Blackwell Publishing, 1997. ISBN 0-631-23015-7. 
    2. És difícil de determinar amb precisió per tal com és usat per escriure un gran nombre de llengües amb índexs d'alfabetització diversos.
    3. Aquesta dada es basa en la suma dels 1.335 milions d'habitants de la República Popular de la Xina amb un 92% d'índex d'alfabetitzacó (1.220 milions), i 120 milions d'usuaris japonesos del Kanji aproximadament amb un 100% d'índex d'alfabetitzacó.
    4. El Hanja ha estat prohibit a Corea del Nord i se n'està disminuint progressivament l'ús a Corea del Sud. S'utilitza principalment en documents oficials per identificar l'arrel xinesa de paraules coreanes.
    5. http://www.omniglot.com/writing/hindi.htm
    6. http://www.omniglot.com/writing/bengali.htm
    7. La dada s'extreu de Japanese population of roughly 120 million and a de l'índex d'alfabetització near 100%.
    8. Des de 1945 l'alfabet javanès ha estat àmpliament substituït per l'alfabet llatí a l'hora d'escriure el javanès.
    9. S'exclou Corea del Nord, que no publica dades sobre alfabetització.
    10. Tamil Nadu has an estimated 80% de l'índex d'alfabetització and about 72 million Tamil speakers.
    11. Srilanka Tamil and Moor Population that use Tamil script. 92% literacy
    12. La dada s'extreu de 61,11% de l'índex d'alfabetització a Andra Pradesh (segons estimacions del govern) i 74 milions de parlants de Telugu.
    13. La dada s'extreu a partir dels 42 milions de parlants de Birmà a Myanmar amb un 92% de l'índex d'alfabetització.
    14. La dada s'extreu de 40 milions de parlants competents amb un 94% d'índex d'alfabetització.
    15. La dada s'extreu de 46 milions de parlants de kanarès a l'estat de Karnataka amb un 75,6% d'índex d'alfabetització. url=http://updateox.com/india/26-populated-cities-karnataka-population-sex-ratio-literacy
    16. La dada s'extreu de 30 milions de parlants de Laosià al país amb un índex de 73% d'alfabetització.
    17. La dada s'extreu de 32 milions de parlants de Oriya al país amb un índex d'alfabetització del 65%.
    18. La dada s'extreu de 30 milions de parlants nadius d'Amhàric i Tigrinya i un 60% d'índex d'alfabetització.
    19. La dada s'extreu de 15,6 milions de parlants de singalès i 92% d'índex d'alfabetització a Sri Lanka.
    20. La dada s'extreu de 15 milions de parlants de khmer amb un 73,6% d'índex d'alfabetització.

    Enllaços externs[modifica]