Casa Domènec Coll
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Arquitecte | Joan Bruguera i Díaz | |||
| Construcció | segle xix (1886) | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Eclecticisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | C. Diputació, 300 - c. Bruc 62-64 | |||
| ||||
| IPA | ||||
| Identificador | IPAC: 41297 | |||
Casa Domènec Coll és una obra de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Les cases Domènec Coll s'ubiquen a l'illa del districte de l'Eixample delimitada pels carrers Bruc, Diputació, Girona i la gran via de les Corts Catalanes. Es tracta de dos edificis d'habitatges, un d'ells entre mitgeres i l'altre formant cantonada.[1][2]
L'edifici situat al xamfrà dels carrer Bruc i Diputació presenta una estructuració molt particular. La planta baixa i entresòl segueixen l'alineació del xamfrà, però a les plantes pis s'enretira formant unes façanes perpendiculars als carrers Bruc i Diputació que conflueixen en una torre que conté la caixa d'escala. S'obtenen d'aquesta manera unes façanes, obertes al carrer, que contenen unes galeries més pròpies de les façanes que donen als patis d'illa. L'estructura en alçat comprèn planta baixa i cinc plantes pis tot cobert per un terrat pla transitable. El portal d'entrada de l'edifici, el vèrtex de la coberta de la petita edificació existent a la terrassa del xamfrà i la torre de la caixa d'escala conformen un eix axial a partir del qual es distribueixen les obertures. El parament de les façanes afrontades al carrer està cobert per un estuc que imita carreus, trencat per les obertures emmarcades en pedra, on les de la primera planta i la torre central presenten pilastres coronades per un frontó de caràcter classicista. Aquest sistema es contraposa a la solució lleugera de les galeries obertes a la façana principal, de les quals destaca la utilització de vidres de colors. L'accés principal dona pas a una zona de vestíbul i a la torre central on es localitza l'escala de veïns. Aquests elements estan ornats amb estucats planxats al foc en diferents colors i formes geomètriques, mosaic hidràulic, ...[1]
En canvi l'edifici afrontat al número 62 del carrer Bruc respon a les solucions més habituals dels edificis entre mitgeres de l'Eixample. De planta rectangular, presenta una estructura en alçat que comprèn planta baixa i cinc plantes pis, amb tres eixos d'obertures a la planta baixa i quatre a la resta de plantes pis, tots conformats per un eix axial que se situa al portal central. La façana presenta les mateixes solucions de parament que a l'edifici del xamfrà, amb estuc llis imitant carreus i obertures emmarcades amb frontons clàssics als eixos laterals. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de tres grans portals on al central se situa l'accés principal que dona pas a una zona de vestíbul i a un celobert central rectangular en el qual s'hi localitza l'escala de veïns. El coronament de l'edifici és idèntic a l'altre, amb uns permòdols de pedra que sostenen una cornisa en voladís, amb el terrat tancat per una balustrada.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Casa Domènec Coll». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
- ↑ «Bruc [64 xamfrà Diputació [300]. Domingo Call. Construir una casa de baixos, entresòl i quatre pisos en un solar.]» (en castellà). Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 1 gener 1886 a 31 desembre 1886. [Consulta: 14 març 2023].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Domènec Coll |
- «Casa Domènec Coll». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
