Vés al contingut

Llengua páez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaPáez
Nasa Yuwe Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants77.400 (2000)[1]
100.000 (2005)[2]
75.000 (2008)[3]
Parlants nadius140.000 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deDepartament del Cauca, Huila i Tolima Modifica el valor a Wikidata
EstatColòmbia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3pbb Modifica el valor a Wikidata
Glottologpaez1247 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuepbb Modifica el valor a Wikidata
UNESCO641 Modifica el valor a Wikidata
IETFpbb Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2964 Modifica el valor a Wikidata

El páez[4] (AFI [pa.ˈes]), auto-glotònim nasa yuwe, és un idioma parlat pel poble nasa o paez (de «pats» «dreta» del riu Cauca), que habita a la zona andina de Colòmbia, especialment al departament del Cauca. Crevels (2011) estima 60.000 parlants d'una població ètnica de 140.000.[5] A Colòmbia té reconeixement com a llengua oficial al territori nasa.[6]

Classificació

[modifica]

Es discuteix a quina família lingüística pertany. Uricoechea (1877) s'orientava per destacar les relacions del nasa yuwe amb les llengües andines com el quítxua, especialment per la gramàtica i la morfologia, encara que en l'actualitat aquesta proposta ha estat completament abandonada.

Paul Rivet i altres la van classificar com txibtxa encara que Constenla Umaña va comprovar que no és una llengua pròpiament txibtxa. Més recentment s'ha proposat que forma part del fílum macro-txibtxa, dins del qual s'ha conjecturat que podria tenir una relació més o menys remota amb la família barbacoana, junto con el awá, guambià, cayapa, colorado i potser l'andaquí algunes més. Altres autors proposen una família «paezana» (Kaufmann, Key, Greenberg), uns altres una «barbacoana-paezana». No obstant això, estructuralment i lèxicament el páez i el barbacoano són molt diferents i les formes lèxiques similars podrien deure's a préstecs lingüístics, donada la proximitat geogràfica d'aquestes llengües. En la mateixa línia de la proposta macro-txibtxa, Greenberg (1987) proposa una macrofamília txibtxa-paezana.[7]

Per altres (Gordon, 2005) és una llengua independent, encara que es pugui acceptar la seva relació amb l'andaquí i tal vegada amb altres llengües extingides (Adelaar & Muysken, 2004).

Campbell (1997:173-176) assenyala: «No hi ha consens sobre el paezano, i les opinions varien notablement. Habitualment se situa al páez juntament amb el paniquitá (Colòmbia), en realitat un dialecte d'aquesta llengua i l'extint panzaleo; ja que escassament hi ha alguna dada sobre el panzaleo, la classificació no té base lingüística real (Loukotka 1968:245, Constenla Umaña 1991).»

Varietats

[modifica]

A continuació es mostra una llista completa de varietats de llengües paezanes llistades per Loukotka (1968), inclosos els noms de varietats no atestades.[8]

  • Paez / Paisa - la llengua parlada als pobles del riu Paez, al departament de Huila. Els dialectes inclouen:
    • Nasayuwä - parlat a la vila de Pitayo.
    • Okoshkokyéwa - parlata la vila de La Peña.
    • Paniquita - parlat a Paniquita, i altres viles de la regió de Huila.
  • Panzaleo / Latacunga / Quito - na llengua extingida una vegada parlada a les províncies de Pichincha, Cotopaxi, i Tungurahua, Equador.
  • Alausí - un cop parlat al poble d'Alausí, província de Chimborazo, Equador. (Sense atestar).

Descripció lingüística

[modifica]

Estudi de la llengua

[modifica]

El primer diccionari paez-castellà va ser elaborat pel sacerdot Eugenio del Castillo y Orozco el 1777 i editat per Ezequiel Uricoechea 110 anys després. Els diccionaris i gramàtiques missioneres tenien generalment l'objectiu de «evangelitzar» i castellanitzar als indígenes i van ser part del procés de reculada de les llengües natives. Avui, no obstant això, són un testimoniatge de la història de la llengua i serveixen per a recuperar paraules i entendre millor la toponímia.

La disminució del nombre de parlants de páez va ser producte de la dominació dels estats castellanoparlants, la iniquitat de l'economia, la conveniència política que va portar a la corona espanyola a prohibir les llengües indígenes al final del segle xviii i a les escoles a seguir idèntica política en el segle XX i va conduir al monolingüisme dels mitjans de comunicació.

Avui dia, el nasa yuwe és parlat per més de 100.000 persones i es reverteix la tendència a la reducció del nombre de parlants, perquè existeixen sòlids estudis fonològics i gramaticals, diccionaris i cartilles, de manera que s'enforteixen els programes de defensa de la llengua, ensenyament en i del nasa yuwe, en el context de programes oficials i no oficials de etnoeducación que constitueixen una prioritat de les autoritats indígenes, que alhora impulsen l'enfortiment de mitjans de comunicació propis com a Radio Payumat o Radio Nasa.

Fonologia

[modifica]

El paez té quatre vocalés orals i quatre nasals (i, e, a, o) i registra vocals breus i llargues, per la qual cosa el nombre de segments vocàlics en oposició fonològica és de 16:[9][10]

Anteriors Centrals Posteriors
Tancades i ĩ iˑ ĩˑ o ũ uˑ ũˑ
Mitjanes e ẽ eˑ ẽˑ
Obertes a ã aˑ ãˑ

L'idioma paez posseeix 38 fonemes consonàntics, sent una peculiaritat l'abundància de consonants palatalizadas, aspirades i palatalizadas-aspirades.

Labial Alveolar Lamino-
palatal 		Velar Glotal
simple palat. simple palat. simple palat. simple palat. simple palat.
oclusiva sorda p pʲ t ƫ ʦ ç k c ʔ
aspirada pʰ pʲʰ tʰ ƫʰ ʦʰ çʰ kʰ cʰ
prenasalitzada mb mbʲ ⁿd ⁿdʲ ⁿʣ ⁿʣ̢ ⁿɡ
nasal m n ɲ
fricativa sorda fʲ s ʃ h ɧ
sonora vʲ
lateral l ʎ
aproximant w j

Gramàtica i sintaxi

[modifica]

Els pronoms de primera i segona persona singular són diferents per als gèneres femení i masculí, el seu plural deriva en qualsevol cas de la forma femenina. La tercera persona és neutra.

El verb es conjuga amb sufixs de temps, manera i aspecte i en la segona persona amb sufix de gènere femení o masculí. Pot tenir prefixos d'intensitat.

Els substantius es declinen mitjançant sufixos que marquen els casos nominatiu, acusatiu, datiu, ablatiu, locatiu i instrumental, amb posposicions en lloc de preposicions.

És considerada com una llengua aglutinant. L'ordre de l'oració és Subjecte - Objecte - Verb. El nom precedeix l'adjectiu.

Referència

[modifica]
  1. ↑ Ethnologue report for language code - Páez
  2. ↑ Kowii, Ariruma & Fernández Silva, José Ángel (2005). Identidad lingüística de los pueblos indígenas de la Región Andina. Quito: Editorial Abya Yala, pp. 37. ISBN 9978-22-559-5.
  3. ↑ Peter Austin (2008). One thousand languages: living, endangered, and lost. Los Angeles: University of California Press, pp. 210, ISBN 978-0-520-25560-9.
  4. ↑ «páez». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  5. ↑ Llengua páez a Ethnologue (18th ed., 2015)
  6. ↑ Constitución de Colombia de 1991 - Wikisource
  7. ↑ (tesi). 
  8. ↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968. 
  9. ↑ «SAPhon – South American Phonological Inventories» (en anglès). linguistics.berkeley.edu. [Consulta: 18 juliol 2018].
  10. ↑ Rojas, Tulio. Esbozo gramatical de la lengua nasa (lengua páez), 2013. 

Bibliografia

[modifica]
  • Adelaar, Willem F. H.; & P. C. Muysken, 2004. The languages of the Andes. Cambridge University Press. (en inglés)
  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Castillo y Orozco (del), Eugenio Vocabulario Paez-Castellano. Ezequiel Uricoechea ed. Maisonneuve y Cia. Libreros Editores, París, 1877.
  • Fabre, Alain 2005 Nasa Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos.
  • Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.) Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X (en inglés)
  • Greenberg, Joseph H. 1987 Language in the Americas. Stanford, California: Stanford University Press. ISBN 0-8047-1315-4 (en inglés)
  • Nieves Oviedo, Rocío; Tulio Rojas y Marcos Yule 1991: Estudios Fonológicos de la Lengua Paez (Nasa Yuwe); Descripciones 6; Colciencias - Universidad de los Andes, Bogotá.
  • Rivet, Paul 1952 "Lengues de l'Amerique du Sud et des Antilles"; Meillet A. et M. Cohen . Les langues de monde. Paris. (en francés)
  • Rojas Curieux, Tulio; Roció Nieves Oviedo, y Marcos Yule Yatacue 1991: Estudios Gramaticales de la Lengua Paez (Nasa Yuwe). Descripciones 7; Colciencias - Universidad de los Andes, Bogotá.- ISSN 0120-050X
  • Rojas Curieux, Tulio & Esteban Díaz Montenegro. Kwe'sx nasa yuwete we'wnxi paylatewe'sx Léxico del nasa yuwe de La Paila Naya. 2014. ISBN 978-958-46-8932-0
  • Slocum, Marianna C. 1986: Gramática páez. Editorial Townsend, Lomalinda.- ISBN 0-88312-232-4
  • Slocum, Marianna C.; Florence L. Gerdel; Rogerio Yonda Güejia y Porfirio Ocaña Nache. 1983. Diccionario: páez-español / español-páez. ILV, Bogotá.
  • La Carta de Colón (Colon F'l'Na Yuwe Kahn'l Ec). Traductor: Abelardo Ramos Pacho, asesor del Programa de Educación Indígena del Consejo Regional Indígena del Cauca. Ed., introduc., transcrip. y notas por Juan José Antequera Luengo. Huelva, Facediciones, 2008.
  • Eugenio del Castillo y Orozco, Ezequiel Uricoechea, Vocabulario páez-castellano: Catecismo, nociones gramaticales i dos pláticas, Maisonneuve, 1877 (castellà)

Enllaços externs

[modifica]
Prova [[:incubator:Wp/{{{code}}}|Wikipedia en llengua páez]] a Wikimedia Incubator.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llengua_páez&oldid=35008381»