L'Alcúdia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Alcúdia.
Aquest article tracta sobre el municipi valencià de la Ribera Alta. Vegeu-ne altres significats a «Alcúdia (desambiguació)».
l'Alcúdia
Localització

Localització de l'Alcúdia respecte del País Valencià Localització de l'Alcúdia respecte de la Ribera Alta


Municipi de la Ribera Alta
Vista aèria de l'Alcúdia
Vista aèria de l'Alcúdia
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Ribera Alta
Mancomunitat de la Ribera Alta
Carlet
Gentilici alcudià, alcudiana (oficialitzat per l'AVL)
roscà, roscana (malnom popular)
Predom. ling. valencià
Pressupost 8.929.970,00 €
Superfície 23,67 km²
Altitud 26 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
11.563 hab.
488,51 hab/km²
Coordenades 39° 11′ 45″ N, 0° 30′ 26″ O / 39.19583,-0.50722Coord.: 39° 11′ 45″ N, 0° 30′ 26″ O / 39.19583,-0.50722
Distàncies 22 km de València
9,9 km de Alzira
4 km de Carlet
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

3 (l'Alcúdia, les Comes i Montortal)
8 PSPV, 7 PP i 2 Compromís per l'Alcúdia
Robert Martínez Correcher (PSPV) (2011)
Codi postal 46250
Codi territorial 46019
Festes majors de l'1 al 8 de setembre
Patró/Patrons Mare de Déu de l'Oreto
sant Andreu
Dies de mercat divendres
Agermanament Rhineland-Palatinate Nieder-Olm (Renània-Palatinat, Alemanya)
Occitània Bolena (Provença, Occitània)
Nicaragua Ciudad Darío (Matagalpa, Nicaragua)
Xina Deyang (Sichuan, la Xina)
Web

L'Alcúdia és un municipi valencià de la Ribera del Xúquer: el seu terme limita per l'oest amb Tous, pel nord-oest amb Benimodo, pel nord amb Carlet i per l'est amb Guadassuar, enmig del qual està enclavat el nucli pedani de Montortal que limita pel sud amb Massalavés.

El nom de l'Alcúdia ve de l'àrab i significa «l'alteró», per la qual cosa el topònim actual valencià és un pleonasme del qual el prefix al- correspon a l'article determinat en aquell idioma.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Montortal, annexionat en 1842

Situada al marge esquerre del riu Xúquer, l'Alcúdia s'estén per l'oest fins a les estribacions de la serra de Tous. La Séquia Real del Xúquer dividix el terme en dos: el sector nord, més extens, està travessat pel riu Magre; el sector sud correspon al poble de Montortal, prop del qual passa el barranc del mateix nom. El territori és pla, al·luvial i sense altures importants; el clima és mediterrani.

Història[modifica | modifica el codi]

Alqueria d'origen musulmà, l'any 1238 va ser donada per Jaume I a Pere de Montagut, qui atorgà carta pobla el 17 de gener de 1252 a cinquanta-quatre repobladors cristians, cada u dels quals va rebre una casa, setanta-dos fanecades de regadiu i dos de secà a cens de vint sous i una gallina pel Nadal; el senyor es reservava quatre-centes sixanta-nou fanecades i el castell, el monopoli sobre forns i molins i els drets de lluisme, justícia, etc. El 1344 Pere de Montagut i Vilanova li va confirmar els Furs de València.

El 1382 es va separar de la jurisdicció d'Alzira. El 1393 va signar un acord amb el senyor pel que resta lliure de la majoria de les peites personals a canvi del pagament de 33 lliures anuals. L'any 1404, Martí I li atorgà privilegis per a utilitzar la Séquia Real del Xúquer. El 1428 obtingué d'Alfons V el privilegi de celebrar mercat setmanal i el 1433 se li atorga el títol de vila. Durant la Germania demostrà la seua militància agermanada, deguda al gran nombre de menestrals dedicats a la seda que s'enfrontaren al senyor, Joan de Montagut, i es negaren a pagar els drets feudals: este, amb la repressió posterior, hagué de ser indemnitzat amb 10.000 ducats; i el rei, amb 2.000.

La crisi del segle XVII provocà un fort endeutament de la vila que, el 1680, encetà un un plet contra el comte sobre les regalies i el senyoriu directe que, a pesar de vore's interromput per la Guerra de Successió Espanyola (durant la qual el duc de les Torres hi va instal·lar la caserna de les tropes borbòniques), acabà amb la concòrdia de 1711, per la qual el comte cedia a la vila les regalies i el senyoriu directe a canvi del pagament de 400 lliures anuals i establia que les terres de reg pagarien 10 sous per cada 36 fanecades; les de vinya de pansa, un sou per fanecada; les de vinya de vi, 1/25 de la collita; i les terres de secà, 1/15.

El segle XVIII fou una època pròspera per a la vila que, gràcies a l'artesania de la seda, propicià una burgesia agrícola il·lustrada que controlava el govern municipal: així, en 1730 encetà un plet contra el comte per incorporar la vila al Reial Patrimoni. Est esplendor es va reflectir en la construcció de l'església parroquial, començada el 1746 i que, per la seua grandiositat (tan sols menor que la Catedral de València i la Seu de Xàtiva), és coneguda com «la Catedral de la Ribera». El 1812, en aprofitant els decrets de les Corts de Cadis sobre els senyorius, l'Alcúdia va pledejar de nou contra el comte: el senyoriu passà successivament als Íxer, als Castellví, als ducs d'Almodòvar i al comte d'Albalat.

Bolena, agermanada en 1994

En 1980, l'Alcúdia recuperà el seu topònim històric amb sengles decrets del Consell de la Generalitat Valenciana i del Consell de Ministres d'Espanya (03-10-1980) i BOP nº 1 de 02-01-1981, que definixen el nom de l'Alcúdia en valencià, ja que des de mitjans del segle XVIII era coneguda oficialment com a Alcudia de Carlet; actualment, eixa denominació encara té un ús diferenciador respecte els altres llocs homònims, especialment l'Alcúdia de Crespins.

L'any 2002 l'Alcúdia va celebrar el 750 aniversari de la seua carta pobla, atorgada en 1252, amb un seguit d'actes i events commemoratius que culminaren en l'agermanament amb les altres localitats espanyoles amb les quals compartix topònim.[2]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007
10.313 10.584 10.648 10.511 10.455 10.584 10.692 10.654 10.838 11.005 11.105

Economia[modifica | modifica el codi]

Anteriorment, l'Alcúdia era un poble dedicadat exclusivament a la producció agrícola, la qual va anar evolucionant al llarg del temps: el segle XIX, els principals productes que donaven els camps de l'Alcudia eren la morera i els cereals, especialment el blat, l'arròs i la dacsa; a les zones de secà predominava l'olivera i el garrofer.

Al segle XX es va introduir el conreu de la taronja, com a la resta de la comarca i aviat va esdevenir una font de riquesa molt important per als llauradors de l'Alcúdia, alguns dels quals, van fer molts diners en poc de temps, a causa del alt preu del producte i el baix preu del sous de la mà d'obra. Als anys 80 d'aquest segle, es va produir una crisi aguda al sector amb l'aparició de distintes plagues que van fer malbé les varietats més tradicionals i per la dura competència d'altres països com Marroc, Israel o Argentina que van provocar un estancament si no davallada dels preus i per tant la recerca de noves varietats més primerenques o més tardanes que pogueren fer front aquestes competències. Tot i això, la produccio de cítrics a la població està en franca disminució, per això als darrers anys s'ha intentat introduir altres alternatives com el caqui, que això no obstant, queden condicionades, més que mai, a la mancança d'aigua cada volta més acusada.

Als anys 60 i 70 del segle XX el poble va patir una transformació econòmica que va fer que, tot i dependre de l'agricultura com a principal font de recursos, s'instal·laren diferents empreses i indústries, especialment de transformació de productes agrícoles, com Frudesa, d'indústria mecànica com Istobal o de transformació de la fusta. Amb les succesives crisis, algunes d'aquestes empreses han anat tancant o deslocalitzant-se mentre han sorgit altres dedicades a la transformació de productes metàl·lics on destaquen Imecal i Viferma.

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Celio Crespo Almela PSPV-PSOE
1983 - 1987 Celio Crespo Almela PSPV-PSOE
1987 - 1991 Celio Crespo Almela PSPV-PSOE
1991 - 1995 Francesc Signes Núñez PSPV-PSOE
1995 - 1999 Francesc Signes Núñez PSPV-PSOE
1999 - 2003 Francesc Signes Núñez PSPV-PSOE
2003 - 2007 Francesc Signes Núñez PSPV-PSOE
2007 - 2011 Robert Martínez Correcher PSPV-PSOE
Des del 2011 Robert Martínez Correcher PSPV-PSOE
Resultats electorals de L'Alcúdia, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Socialista del País Valencià Robert Martínez Correcher 3.399 8 46.84
Partit Popular Oreto Segura Fayos 2.821 7 38.87
Compromís per l'Alcúdia Paco Sanz Sanz 892 2 12.29
Esquerra Unida del País Valencià - 64 - 0.88
En blanc 81 -
Nuls 83 -
Total 7.340 17

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

La Immaculada de Montortal

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Els Arcs de la Mota, aqüeducte construït l'any 1842, pren el nom de la sénia ubicada dins la séquia reial d'on rebia l'aigua per al reg de gran pàrt de les terres del terme; té dos-cents seixanta metres de llarg i venç un desnivell de tres metres d'alçària
  • La Casa de la Cultura, inaugurada l'any 1987, compta amb una sala d'exposicions i un teatre amb més de sis-centes localitats (entre altres dependències)
  • La Casa de la Música ubicada en l'antic escorxador, és un conservatori de grau mitjà i llar social de la Filharmònica Alcudiana
  • La Casa de la Solera, antiga llar senyorial del segle XVIII restaurada, seu del Museu d'Instruments Musicals Manuel Celdrán
  • La Nòria, una sénia monumental del segle XIX, instal·lada al parc de l'Homenatge al llaurador.

Calendari de celebracions[modifica | modifica el codi]

En contrast amb la resta de pobles valencians, l'Alcúdia no celebra Falles ni té festes de Moros i Cristians; en canvi, la festa popular més multitudinària és la Setmana Santa.

Gener[modifica | modifica el codi]

Abril[modifica | modifica el codi]

Juny[modifica | modifica el codi]

Juliol[modifica | modifica el codi]

  • CauC: festival biennal de contacontes que se celebra els anys senars
  • FesMón: festival biennal de músiques del món que se celebra els anys parells

Agost[modifica | modifica el codi]

  • Sant Roc: festes del carrer
  • COTIF torneig internacional de futbol sub-20 que se celebra des de 1984 i pel qual han passat molts jugadors destacats
  • Santa Rosa, festes del barri

Setembre[modifica | modifica el codi]

En la processó de l'entrada apareixen els següent balls o danses de guerra:

  • La muixeranga Els Negrets: els negrets que conserven una de les figures muixerangueres més antigues, la campana amb més de 300 anys de història.Quan entra la Máre de Déu de Loreto a l'esglesia se li fa una xicoteta representació.
  • El Bolero i el Grup de Danses
  • Els tornejants:que originariament obrien l'entrada de la Mare de Déu.
  • Les pastoretes: acostumen a realitzar aquest ball els xiquets i xiquetes del poble.
  • La carxofa:característic ball amb una carxofa central al mig que s'obri gradualment mentre dansen.
  • Els arquets:grup de balladores dones amb un arc a les mans, i el típic ball circular.
  • Els bastonets: ball que es pot realitzar amb bastó i planxa.
  • Els cabuts:ball de xicotetes figures a escala natural amb el cap més prominent que el cos.

Octubre[modifica | modifica el codi]

  • Correllengua: cercavila pel lliurament dels Premis Jaume I el divendres immediatament anterior al 9 d'octubre
  • Nou d'Octubre: Diada de la Comunitat Valenciana, festa popular de les paelles
  • Fira Gastronòmica fira de productes cassolans tradicionals i atraccions infantils pel cap de setmana més pròxim al 9 d'octubre
  • La Pilarica: dansà del «ball de carrer» en la festa del Carrer Nou

Novembre[modifica | modifica el codi]

  • Mes de les lletres, organitzat pel Bloc de Progrés en col·laboració amb els centres educatius i amb el suport de l'Ajuntament
  • Sant Andreu, festivitat local en honor del titular de la parròquia

Un altre esdeveniment cultural ressenyable és el Festival Agroèrotic, que se celebra aperiòdicament des de 1996, sense data estipulada; així mateix, el poble també ha acollit festivals itinerants nacionals com el Tourbolet Show o internacionals com l'Aztlan Music Festival.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

La gastronomia es basa en l'arròs en qualsevol de les seues preparacions, principalment en paella (que en esta comarca es fa amb conill, pollastre, fessols de garrofó, bajoqueta i tomaca) o al forn; també té nomenada l'all i pebre i els dolços, dels quals cal destacar la carabassa santa, que es prepara en Setmana Santa, i els pastissets de moniato, típics pel nadal.

Cal destacar la tradició de sopar «rosca amb all» (pa torrat amb all i oli) els diumenges, fet que ha donat origen al malnom de «roscans».

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Alcúdia

Cèlebres alcudians[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: alcudians
Alcudians

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. (castellà) El País Ocho poblaciones homónimas
  3. Josep Miquel Bausset Francesc Vergara i Bartual

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]