Diferència entre revisions de la pàgina «Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío»

Salta a la navegació Salta a la cerca
cap resum d'edició
Format com a crític literari en revistes universitàries, destaquen la seva activa participació en el consell de redacció de la revista ''Laye'' (1950–1954), amb una posició crítica sobre la literatura espanyola del moment, i la publicació d'un primer recull d'articles: ''Notas sobre literatura española contemporánea'' (1955). La voluntat renovadora i la descoberta de la crítica literària europea del grup de ''Laye'' el durà a escriure ''La hora del lector'' (1957). L'interès per donar a conèixer el grup de joves poetes que han començat a publicar a ''Laye'' (Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma i José Agustín Goytisolo) culminarà en la polèmica antologia ''Veinte años de poesía española'' (1960), que postula el [[realisme històric]]. Deu anys més tard una nova antologia, ''[[Nou novíssims poetes espanyols|Nueve novísimos poetas españoles]]'' (1970), marcarà el canvi de les noves tendències poètiques després del realisme. El 1963 publica ''Poesia catalana del segle XX'' (1963) en col·laboració amb [[Joaquim Molas]], que assumeix els preceptes del [[realisme històric]], que més endavant desenvolupa teòricament a ''Poesia, realisme, història'' (1965).
 
La producció crítica d'aquesta etapa se centra en dos llibres importants: la lectura estructuralista de la poesia espriuana —''Iniciació a la poesia de Salvador Espriu'' (1971)— i l'anàlisi de la riquesa narrativa de l'obra planiana: ''Josep Pla o la raó narrativa'' (1978).<ref>{{Ref-web|títol=Josep Maria Castellet torna a llegir Josep Pla|url=https://www.ara.cat/cronica/josep-maria-castellet-llegir-pla_1_2614479.html|data=2011-03-16|consulta=2021-03-04|llengua=ca|nom=Jordi|cognom=Nopca}}</ref><ref name="joseppla">{{ref-web |url=http://fundaciojoseppla.cat/content/view/331/44/lang,ca/ |títol=Castellet, Josep Maria. "Josep Pla o la raó narrativa" |consulta=18 de juliol de 2012 |editor=[[Fundació Josep Pla]]}}</ref> A ''Per un debat sobre la cultura a Catalunya'' (1983) articula una reflexió sobre el paper de la cultura en la nova situació democràtica i el marc autonòmic català. L'última etapa, centrada en la literatura memorialística —i iniciada amb la redacció d'un dietari que no publicarà fins al 2007: ''Dietari de 1973''—,<ref name="fjp">{{ref-web |url=http://fundaciojoseppla.cat/content/view/150/44/lang,ca/ |títol="Dietari de 1973" de JM. Castellet |consulta=13 de juliol de 2012 |editor=Fundació Josep Pla}}</ref> arrenca amb força amb ''Els escenaris de la memòria'' (1988), amb què inaugura, a través del retrat literari, l'aproximació a la pròpia autobiografia i que continua a ''Seductors, il·lustrats i visionaris'' (2009) i ''Memòries confidencials d'un editor. Tres escriptors amics.'' (2012)<ref>{{Ref-web|títol=La memòria de Josep Maria Castellet|url=https://llegim.ara.cat/llegim/memoria-josep-maria-castellet_1_2977937.html|data=2012-05-12|consulta=2021-03-04|llengua=ca|nom=Jordi|cognom=Nopca}}</ref>.
 
== Obra ==
Usuari anònim

Menú de navegació