Gastronomia de Dinamarca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gastronomia de Dinamarca

Flickr - cyclonebill - Frikadeller med ristet rugbrød og cornichons.jpg
Les populars mandonguilles (frikadeller) amb pa de sègol (rugbrød) i cogombrets en vinagre

Territori Dinamarca
Tipus cuina Atlàntica
Plat(s) estrella Mandonguilles, botifarra, entrepà, bacallà bullit
Beguda típica Cervesa
Ingredients destacats Vedella, arengada, embotit, formatge fumat, pa de sègol, mantega
Cuiner rellevant René Redzepi (Restaurant Noma)
Altres cuines
RWB-RWBA Gasthaus.svg Galícia
RWB-RWBA Gasthaus.svg Occitània
RWB-RWBA Gasthaus.svg País Basc
RWB-RWBA Gasthaus.svg Països Catalans

La gastronomia danesa o cuina danesa és el conjunt de costums gastronòmics i la cultura del menjar tradicional a Dinamarca. És a dir, els plats tradicionals danesos que encara es mengen avui dia malgrat la internacionalització i el desenvolupament tècnic i social.

Cal fer una diferenciació entre la cuina històrica i la contemporània, atès que els hàbits alimentaris han evolucionat al llarg del temps, per exemple a causa dels canvis als aparells de cuina o per la incorporació de la dona al mercat del treball.

Ingredients bàsics[modifica | modifica el codi]

Plats[modifica | modifica el codi]

Assortit d'entrepans oberts o smørrebrød a un restaurant de Copenhaguen. Aquests entrepans es van popularitzar a principis del segle XX.
Un dinar danès amb arengada
Una amanida del restaurant Noma
Rødgrød de fruites roges amb nata

La cuina danesa ha estat històricament molt oberta a les influències foranes, i hi ha qui pensa, com Else-Marie Boyhus, que avui és difícil parlar d'una una cuina danesa diferenciada, coherent i autèntica. Segons Boyhus va existir a l'època de 1880 a 1910, durant i després de la formació de l'Estat-nació i la industrialització de Dinamarca.[1] Molts plats d'aquella època encara són coneguts avui en dia tot i que sovint en versions més simplificades, entre d'altres es poden citar els següents:[1]

  • Els entrepans oberts o smørrebrød (en català, pa amb mantega): coneguts internacionalment, consisteixen en pa de sègol (rugbrød) untat amb mantega i acompanyat per embotit, una peça de carn o peix, de formatge o de paté.
  • Formatge fumat (rygeost): és considerat l'únic formatge inventat completament a Dinamarca.[2]
  • Det store kolde bord[3] (literalment, la gran taula freda): es tracta d'un gran bufet amb una gran varietat de plats freds i calents: pa, embotits, formatges, carns, peixos, llegums, verdures, etc.
  • Bacallà bullit amb mostassa, salsa de mantega (smørsovs), ou picat, rave picant i patates cuites.
  • Spegesild med løgsovs: Arengs marinats amb llet servits amb salsa de ceba.
  • Rostit d'ànec, oca o porc amb pomes, prunes, brunede kartofler (patates brunes), col llombarda i gravi (brun sovs).
  • Hakkebøf: carn picada, semblant a una hamburguesa, que s'acostuma a acompanyar de ceba fregida, patates i salsa gravi.
  • Frikadeller: són una mena de grans mandonguilles de carn.
  • Medisterpølse: és una botifarra de carn de porc.

A la cuina preindustrial, al llarg de tota l'Edat Mitjana i fins a mitjans del segle XIX el pa de sègol i la cervesa van ser uns elements fonamentals de l'alimentació danesa.[3] Tot i que aquests dos productes han canviat força des de llavors, encara continuen essent part important de la gastronomia danesa.

Salses[modifica | modifica el codi]

Mostassa, salsa de mantega (smørsovs), salsa de ceba, gravi.

Dolços[modifica | modifica el codi]

Begudes[modifica | modifica el codi]

A més de la cervesa, el kærnemælkskoldskål o koldskål és una especialitat danesa molt popular, es tracta d'una beguda freda a base de llet de mantega.

Hàbits alimentaris[modifica | modifica el codi]

Habitualment els danesos fan tres àpats principals, l'esmorzar (morgenmad), el dinar (frokost) i el sopar (aftensmad o també middagsmad perquè aquest àpat s'havia menjat al migdia), i dos de més lleugers.[4] El sopar és l'àpat més abundant i important del dia.

L'esmorzar s'acostuma a menjar a casa i típicament consisteix en pa amb mantega o margarina, melmelada, formatge o d'altres productes lactis, musli i cereals.[5]

El dinar s'acostuma a menjar durant la pausa del migdia al treball. Pot ser portat en una carmanyola i consisteix en pa de sègol (rugbrød) amb mantega i diferents embotits, formatge o d'altres menjars freds. Les alternatives són les ofertes dels serveis d'àpats o de menjar ràpid com hamburgueses, kebab o salsitxes de Frankfurt. Per Nadal i Pasqua es fan dinars especials (julefrokost i påskefrokost).

El sopar és l'àpat més gran i important del dia i s'acostuma a prendre entre les 18 i les 19 hores.[5][6] Socialment és important i les famílies s'esforcen per cuinar a casa i fer aquest àpat en família. El sopar acostuma a ser calent i basat en la cuina tradicional, però sovint incorpora plats d'inspiració forana com la pasta, la pizza, l'arròs o els fideus xinesos.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Fakstorp, Jørgen; Boyhus, Else-Marie, eds. (1998), Gastronomisk Leksikon, Nordisk Forlag, ISBN 87-00-20284-3
  2. Rygeost
  3. 3,0 3,1 Meyer, Claus; Boyhus, Else-Marie (2002), Dansk mad og madkultur (Cuina danesa i cultura alimentària), Consultable en línia a Det nye nordiske køkken. Dansk mad og madkultur (La nova cuina nòrdica. Cuina danesa i Cultura alimentària
  4. Danskerne holder fast ved familiemåltidet, Danmarks Tekniske Universitet (Universitat Tècnica de Dinamarca)
  5. 5,0 5,1 Eating Patterns. A Day in the Lives of Nordic Peoples, Unni Kjærnes (ed.), Lysaker, gener del 2002.
  6. Holm, Lotte (2007), Mad, mennesker og måltider - samfundsvidenskabelige perspektiver (Alimentació, persones i àpats – Perspectiva de les ciències socials), Munksgaard Danmark, ISBN 978-87-628-0724-2

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gastronomia de Dinamarca