Gastronomia de Turquia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gastronomia de Turquia

Lahmacun.jpg
Un lahmacun

Territori Turquia
Tipus cuina Mediterrània
Plat(s) estrella meze, lahmacun, xauarma, halva, baklava, kefta, plaki
Beguda típica te, boza, ayran, raki, xorba
Ingredients destacats oli d'oliva, hortalisses mediterrànies, peix blau, xai, llegums, fruita, espècies
Altres cuines
RWB-RWBA Gasthaus.svg Itàlia
RWB-RWBA Gasthaus.svg Occitània
RWB-RWBA Gasthaus.svg Grècia
RWB-RWBA Gasthaus.svg Països Catalans

La Gastronomia de Turquia correspon al conjunt de costums culinàries dels habitants de les regions de Turquia. La cuina de Turquia és molt coneguda en l'actualitat i sembla haver influenciat a altres gastronomies en l'ús d'espècies, rostit de carns, etc. És coneguda pels seus característiques pont entre la cuina persa, l'àrab, les cuines de l'Orient Mitjà i la cuina índia, i es pot dir que es troba en una posició destacada entre les cuines d'origen mediterrani degut no només a la posició geogràfica del país, sinó que té en comú amb les altres gastronomies un predomini de l'ús i ocupació de les verdures i de l'oli d'oliva com ingredients en la majoria dels seus plats.

Ingredients bàsics[modifica | modifica el codi]

Parada al Basar de les Espècies d'Istanbul

La gastronomia turca es caracteritza per emprar una gran diversitat d'ingredients en l'elaboració dels seus plats, es pot dir que quasi tots ells són molt equilibrats des del punt de vista nutricional, per exemple es barregen molt bé les carns amb els arrossos, barreges molt sàvies que van tenir el seu origen en l'apogeu de l'imperi otomà (1453-1650) quan es va estendre des d'Europa i Egipte (vegeu Gastronomia de l'Imperi Otomà). L'ús de les espècies es pot estendre a diversos plats turcs, una de les característiques és el seu ús abundant al sud del país i que es comercialitza en part dels mercats rondaires (vegeu Basar de les Espècies segon mercat cobert juntament amb el Gran Basar).

  • Peix: sardina i anxova, tonyina, peix espasa, daurada, verat, etc.
  • Marisc: musclo, gamba i llagostí.
  • Carn: xai, pollastre, vedella.
  • Hortalisses: tomàquet, cogombre, albergínia, carbassó, carxofa, ceba, pastanaga, etc.
  • Llegums: cigró, llentia, faba, mongeta, etc.
  • Verdura i vegetals: enciam, espinacs, col, porro, api, patata, fulla de parra, etc.
  • Greix: oli d'oliva. Mantega per als dolços.
  • Fruita fresca: figa, albercoc, préssec, síndria, meló, taronja, llimona, raïm, codony, magrana, poma, pera.
  • Fruita seca: ametlla, avellana, pistatxo, nou, pansa, albercoc sec, pruna seca.
  • Espècies: herbes del camp (farigola, romaní, etc.), safrà, comí, cardamom, canyella, bitxo, all, sèsam, sumak, mahlep, etc.
  • Altres: formatge blanc, iogurt, arròs, fideus, pa, tahina (pasta de sèsam), etc.

Plats[modifica | modifica el codi]

"Beyti" amb Arròs pilaf turc.
Forn traditional de la cuina turca denominat kuzine, preparant unes albergines rostides
Una pide acavada de fer

Els plats i ingredients són bàsicament mediterranis, i a més també comparteixen amb la cuina dels Països Catalans el fet de trobar-se entre les cultures cristianes i les musulmanes. la diferència més visible és que els aliments estan tallats a trossets més petits, ja que per als turcs no hauria de ser necessari utilitzar un ganivet a taula, i que els plats són molt més especiats en quantitat i varietat d'espècies.

Alguns plats turcs són els següents:

  • Amanides, a l'estil mediterrani, amb predomini d'hortalisses front a les fulles verdes. L'amanida més típica conté tomàquet, cogombre, formatge blanc i olives negres; i es pot menjar per esmorzar. El fet d'afegir formatge blanc a l'amanida és compartit amb Creta, Grècia i altres països propers.
  • Carn rustida
  • Lahmacun, una mena de coca de carn o de formatge blanc
  • Kefta o mandonguilles, de carn o de peix
  • Manti, uns raviolis turcs
  • Meze, petites porcions de menjars diversos que es mengen com a aperitiu, sovint de manera que es puguin compartir, com és tradició a tota la mediterrània.
  • Peix a la cassola amb verduretes i salsa, com algunes tagines i guisats de peix a la cassola
  • Peix a la plantxa, fregit o rustit
  • Pide, una altra mena de coca
  • Plaki de peix, que pot recordar el suquet de peix
  • Xauarma, carn rostida i tallada a trossets, molt coneguda a tot el món occidental
  • Xorba (en turc, çorba), una sopa d'origen turc que es menja en altres països del Magrib

Companatges[modifica | modifica el codi]

"Meze" o "amuse-bouches" en un restaurant turc.

A Turquia es menja amb pa de barra, tot i que en indrets turístics, a demanda dels turistes precisament, se serveixi cada cop més sovint pa sense molla de tipus pita. El pa es pot mullar amb oli d'oliva i sal, en una mena de pa amb oli que en realitat és comuna a tota la mediterrània.

A Turquia es menja molt un formatge de color blanc (formatge "blanc") que de fet és brossat curat en salaó, i també hi ha formatges curats que, per comparació, se solen anomenar "grocs".

Abunden els mulladors com ara l'hummus, el puré d'albergínia, la salsa de iogurt i cogombre, etc.

Dolços[modifica | modifica el codi]

Un platet de locums

Begudes[modifica | modifica el codi]

Un got dayran
  • Ayran, beguda freda a base de llet fermentada d'ovella que es menja en els àpats
  • Boza, beguda a base de blat fermentat de lleuger gust agre-dolç
  • Cafè turc, infusionat com si fos un te
  • Raki, una beguda alcoòlica (40º-50º) amb gust d'anis, que es beu sol o diluït en aigua o soda, com a aperitiu o durant un àpat. Fóra d'àpats es pot acompanyar, per menjar, de trossets de formatge blanc o de meló
  • Salep, una beguda d'hivern amb llet i tubèrculs assecats de diverses espècies d'orquídea
  • Te (en turc, çay)

També es poden trobar vins i cerveses locals.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gastronomia de Turquia

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • "Delicias de Turquía", Fabien Bellahsen y Daniel Rouche, Venezuela, Unilibro Ediciones, 2005
  • "The Sultan's Kitchen: A Turkish Cookbook", Ozcan Ozan, 1998

Referències[modifica | modifica el codi]