Companyia de Gas Lebon

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Companyia de Gas Lebon
Edificio Balmes.jpg
Dades bàsiques
Arquitecte Francisco de Paula del Villar y Carmona
Construït 1894-96
Característiques
Estil Eclèctic monumentalista amb influència nòrdica
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització C. Balmes, 19

41° 23′ 15″ N, 2° 09′ 53″ E / 41.387510°N,2.164652°E / 41.387510; 2.164652
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 40309
Modifica dades a Wikidata

La Companyia de Gas Lebon és un edifici al número 19 del carrer de Balmes, al districte de l'Eixample de Barcelona. Va ser dissenyat el 1894 per Francesc de Paula del Villar i Carmona per convertir-se en la seu de l'empresa fundada per Lebon. La seva construcció es va acabar el 1896. És considerada una obra arquitectònica d'estil eclèctic, a més d'estar catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local. Durant uns anys va ser la seu de la companyia concessionària del gas i l'enllumenat públics, la Societat Catalana per a l'Enllumenat per Gas (SCAG), i actualment és la seu de la Mútua Universal de Seguros.[1][2]

El més destacat de l'edifici és la seva composició, amb cantonades emfatitzades per torretes, així com el tractament dels elements constructius i dels materials, que alternen pedra i maó, remarcant la seva condició d'obra eclèctica amb pretensions nòrdiques. Les mansardes del teulat corresponen a un pis afegit posteriorment que, visualment, empetiteix les torretes angulars.[3]

Descripció[modifica]

Edifici històric de la Universitat de Barcelona i la Companyia de Gas Lebon al capvespre

L'edifici -actual seu de la "Mutua General de Seguros"- fou bastit entre 1894-1896 com a edifici representatiu i d'oficines de la Companyia del Gas Lebon seguint un projecte de l'arquitecte Francesc de Paula Villar i Carmona[4]

La parcel·la s'inscriu dins d'una singular doble illa d'eixample delimitada pels carrers d'Aribau, Diputació, Balmes i Gran via de les Corts Catalanes, ocupada majoritàriament pel gran edifici de la Universitat de Barcelona.[4]

Es tracta d'un edifici de planta quadrangular que s'inscriu en una parcel·la rectangular, bona part de la qual estava destinada en origen a jardí i actualment està habilitada com a pàrking. Un dels aspectes més rellevants d'aquest edifici i que el converteix en un de les construccions més destacades de final del segle XIX a Barcelona és precisament l'originalitat del projecte. Ens referim al fet que sembla un edifici exempt malgrat ser la testera d'una banda contínua d'edificació alineada al carrer Balmes. L'arquitecte va aconseguir aquest efecte adossant l'edifici a la mitgera veïna del carrer Balmes però obrint la seva façana principal vers el jardí al qual s'hi accedia des de la Gran Via.[4]

L'edifici consta de cinc nivells d'alçat clarament diferenciats en tres cossos. L'inferior, casi a mena de basament, presenta un tractament material molt diferent a la resta de la façana; fet amb carreus de pedra disposat en filades regulars, presenta dos nivells, un inferior on es localitza l'actual entrada a la Mútua (al carrer Balmes). A sobre d'aquest nivell inferior es localitza un segon pis, al que s'obren un seguit d'arcs escarsers rebaixats que li donen un aspecte de galeria o cos molt diàfan. No obstant això, però, aquest segon nivell guanya protagonisme a la zona de l'antic jardí on es disposava de l'entrada principal. En aquest frontis, una escala monumental amb barana de pedra dóna accés a l'interior de l'immoble a través del segon nivell. Aquesta entrada queda, a més a més protegida dels agents atmosfèrics com sol o pluja a través del voladís del balcó que es desenvolupa al pis principal.[4]

Pel que fa a la resta de la façana, cal ressaltar l'homogeneïtat d'elements i de composició als tres frontis. En aquest sentit, a sobre del basament de pedra ja descrit, on s'emmarquen les obertures del dos nivells interiors, es desenvolupa el cos de la façana pròpiament dit. Separat de l'inferior a través d'una cornisa correguda, aquesta pren rellevància als angles, on es desenvolupen les torres, convertint-se en un voladís que configura la base de les tribunes del pis principal. Aquestes tribunes es configuren com un element rectangular recolzat sobre de mènsules esculpides, amb barana de pedra i columnes jòniques que suporten un entaulament que és la base al balcó desenvolupat al segon pis.[4]

Les finestres del pis principal queden emmarcades per pilastres jòniques que incorporen al fust diversos carreus de punxa de diamant i que es converteixen en l'únic element ornamental a banda de l'entaulament llis que les coronen.[4]

Al segon pis, en canvi, les finestres -tot i que mantenen el mateix tipus de pilastra- es configuren com balcó ampitat i es rematen amb frontons semicirculars que contrasten amb les motllurades de l'últim pis.[4]

L'edifici es remata amb una potent cornisa a la que s'obren unes obertures circulars a mena d'ulls de bou esculpides amb decoració floral i que coincideixen amb l'eix vertical on es disposen les finestres. A sobre de la cornisa es desenvolupa un darrer pis amb mansardes i coberta a una vessant que és fruit d'una obra posterior.[4]

Pel que fa les torres cantoneres, com ja s'avançava, presenten un nivell més que la resta de la façana i en el que es desenvolupa una mena de galeria molt diàfana a través d'una obertura triple amb arc i pilar central. Les torres es cobreixen amb una coberta de falsa mansarda que es remata amb un terrat pla amb barana de ferro.[4]

A diferència del nivell de basament fet en pedra, a la resta de la façana el material predominant és el maó, disposat en franges horitzontals i que contrasta amb la blancor de la pedra artificial dels muntants i llindes de les finestres.[4]

Història[modifica]

El 1843, el francès Charles Lebon va aconseguir el primer contracte d'enllumenat públic per gas amb l'Ajuntament de Barcelona; gràcies a aquesta concessió, es va construir la primera fàbrica de gas d'Espanya, a la Barceloneta; aquell mateix any Lebon, juntament amb els germans Gil i Serra i altres accionistes, van fundar la Societat Catalana per a l'Enllumenat per Gas (SCAG).[5] L'edifici fou projectat per l'arquitecte Francesc de Paula Villar i Carmona l'any 1894 per encàrrec de l'empresa Gas Lebón.[4] La ubicació de l'antiga seu és a un extrem de la doble illa dominada per l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, obligant a una solució singular en el tractament de la cantonada. D'aquesta manera, la façana principal queda a la Gran Via, tot i que la porta d'entrada està situada al carrer de Balmes, dotant el conjunt d'una gran visibilitat.[1] El projecte original no preveia les mansardes, que són un element afegit que va modificar considerablement la percepció de la façana ja que visualment empetiteix les torretes angulars i resta verticalitat al conjunt en general.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Companyia de Gas Lebon». Pobles de Catalunya.
  2. «Compañia de Gas Lebon» (en castellà). Toniweb Barcelona.
  3. «COMPANYIA DE GAS LEBON - 1381». Cercador de Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 «Companyia de Gas Lebon». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
  5. «El gas natural: història del seu desenvolupament a Espanya i al món». Gas Natural.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Companyia de Gas Lebon Modifica l'enllaç a Wikidata