Vés al contingut

Cinema Comèdia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCinema Comèdia

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipussala de cinema
teatre Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1960
Data de dissolució o aboliciógener 2024 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webyelmocines.es… Modifica el valor a Wikidata
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau Marcet
Imatge
Entre 1895 i 1903 Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1887 construcció, Arquitecte: Tiberi Sabater i Carné
1941 renovació, Arquitecte: Pere Domènech i Roura, Josep Rodríguez i Lloveras Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica
academicisme Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
LlocPg. Gràcia, 13 - Gran Via Corts Catalanes, 609 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 22″ N, 2° 10′ 03″ E / 41.389395°N,2.16759°E / 41.389395; 2.16759
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40397 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1508 Modifica el valor a Wikidata

El Cinema Comèdia fou una sala de cinema situat a l'antic Palau Marcet, al Passeig de Gràcia 13 i la Gran Via de les Corts Catalanes, 609 de Barcelona. Va tancar les portes el 14 de gener del 2024.[1]

Història i descripció

[modifica]

Teatre de la Comèdia (1941-1960)

[modifica]

El 1935, l'empresari Josep Maria Padró, que ja tenia altres sales d'espectacle a Barcelona amb un grup d'accionistes, va projectar la construcció d'un teatre d'alt nivell que servís com a emblema de l'empresa. Es va triar com a ubicació el Palau Marcet, però la Guerra Civil va interrompre el projecte, obra de Josep Rodríguez i Lloveras, que va enderrocar-ne l'interior i va mantenir-ne la façana original.[2] El 1939 es van reprendre les obres,[3] essent inaugurat el 2 d'abril del 1941[4][2] amb una gala coreogràfica, El carillón mágico, amb coreografia de Joan Magriñà, que va durar quatre dies i va comptar amb la participació del ballet i l'orquestra del Gran Teatre del Liceu. A continuació, el dia 12, s'hi estrenà Aves y pájaros, obra encarregada a Jacinto Benavente, on el mateix autor va interpretar-ne el pròleg.[4][5]

El local tenia platea i dos pisos amb llotges i butaques, amb una capacitat total de 1.246 seients,[2] i fins al 1960 s'hi van fer obres principalment contemporànies, d'autors espanyols i estrangers, com: Un soñador para un pueblo, Colombe, Panorama desde el puente, Diálogo de carmelitas, Las brujas de Salem, El diario de Anna Frank, Té y simpatía, La rosa tatuada, Testigo de cargo, La ratonera, El emperador Jones, Los padres terribles, Muerte de un viajante, etc. Hi van actuar actors reconeguts i companyies com els grups independents Teatro Estudio de J.G. Schoeder, Teatro Club d'Antoni de Senillosa i Padró, Thule o Teatro de Cámara.[cal citació]

També s'hi van fer representacions d'òpera, sarsuela i concerts de música. Així, el 1956 va tenir lloc una temporada d'òpera de cambra amb l'estrena a Espanya d'Amahl and the night visitors de Gian Carlo Menotti i les estrenes a Barcelona de Maria Egiziaca d'Ottorino Respighi i Secchi e Sbrelecchi de Mortari. El 2 de març de 1949, Arthur Honegger hi va dirigir algunes de les seves obres amb l'Orquestra de Cambra de Barcelona.[cal citació]

Cine Comèdia (1960-2024)

[modifica]

El 1960, el teatre es va convertir-se enn cinema amb el nom de Cine Comedia, que va esdevenir un dels principals d'estrena de la ciutat.[2] La primera sessió es va donar el 19 de novembre, projectant-s'hi la pel·lícula mexicana Un grito en la noche.[cal citació]

El 5 de juliol deñ 1983 va ser adaptat per a fer-hi tres sales, i el 1995, el febrer, per a fer-ne fins a cinc. En tots dos casos, es va conservar una sala més gran, que avui té 839 butaques. Les altres en tenen 224 una, i 153 les altres tres, sumant-ne un total de 1.670.[2]

Referències

[modifica]
  1. «El cinema Comèdia de Barcelona tancarà diumenge després de més de 60 anys». VilaWeb, 09-01-2024.
  2. 1 2 3 4 5 «Palau Marcet». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. Cervantes, Xavier «Els Cinemes Comèdia tanquen després de més de 60 anys d'història». Ara, 09-01-2024.
  4. 1 2 Torras, Jordi «Omega-Comedia-Alfa (I)». La Vanguardia, 21-11-1991.
  5. Serra, Laura «La història de Barcelona a través dels seus teatres». Ara, 17-12-2013.

Bibliografia

[modifica]
  • Permanyer, Lluís «Álbum de fotos». Magazine, 11-12-1988.

Enllaços externs

[modifica]