Usuari:Anskarbot/Traduccions/Provence: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 06:24, 23 nov 2019

Anskarbot està intentant millorar la traducció de plantilles, pel que és possible que encara hi hagi algunes irregularitats.

Demanaria que tingueu una cura especial en repassar plantilles i feu notar al botaire quins són els errors comesos, jo sóc un manat i faig el que em diuen.

Atentament:

Anskarbot

Aquesta plantilla ha estat afegida automàticament pel bot traductor.
Un cop acabada la revisió podeu treure-la

L'ordre dels paràgrafs és:
- Paràgraf traduït.
- Paràgraf original.

Així el paràgraf a esborrar ens el trobem a mesura que anem traduint i no hem de tornar enrera.

Si us plau, per poder mantenir la feina feta pel traductor es recomana de reanomenar la pàgina a la seva nova ubicació en lloc de copiar el contingut a una pàgina buida, és la única forma de poder conservar la primera traducció del bot i poder anar millorant el seu rendiment.
Després de reanomenar la pàgina, aquesta subpàgina queda redirigida automàticament a l'article de l'espai principal, si us recordeu de tornar aquí, esborrar la redirecció i afegir la plantilla {{destrucció}} us estaria eternament agraït, però encara no m'han programat per això.
Recordeu de mirar si la plantilla {{traduit de}} també s'ha traslladat a la plana de discussió de l'espai principal.
Al final de l'article hi ha unes notes de traducció, recordeu d'esborrar-les.
Les categories han estat afegides automàticament, repasseu-les.
Si us plau, no intenteu entaforar-me dins la caixa d'avís.... m'agrada fugir d'estudi.

Gràcies. Anskarbot

Plantilla:EngvarB

Per a altres significats, vegeu «Anskarbot/Traduccions/Provence (desambiguació)».

No s'ha de confondre amb Province.

La província històrica de Provence (taronja) dins de la regió moderna de Provence-Alpes-Côte d'Azur dins cap al sud-est França

Provence (pronunciació francesa: [ pʁɔ.vɑ̃s] ; Provençal : Provença en norma clàssica o Prouvènço dins Mistralian Norma, Plantilla:IPA-oc) és un geographical regió i província històrica de southeastern França, el qual estén des de l'esquerra banc del més baix Rhône Riu en el de l'oest a la frontera italiana en l'est, i és bordered pel Mar De Mediterrània en el del sud. ^[1] en gran part correspon amb el modern administratiu région de Provence-Alpes-Côte d'Azur, i inclou el départements de Var, Bouches-du-Rhône, Alpes-de-Haute-Provence i parts de Alpes-Maritimes i Vaucluse .^[2]

Plantilla:EngvarB

Per a altres significats, vegeu «Anskarbot/Traduccions/Provence (desambiguació)».

No s'ha de confondre amb Province.

The historical province of Provence (orange) within the modern region of Provence-Alpes-Côte d'Azur in southeast France

Provence (pronunciació francesa: [pʁɔ.vɑ̃s]; Provençal: Provença in classical norm or Prouvènço in Mistralian norm, Plantilla:IPA-oc) is a geographical region and historical province of southeastern France, which extends from the left bank of the lower Rhône River on the west to the Italian border on the east, and is bordered by the Mediterranean Sea on the south.^[3] It largely corresponds with the modern administrative région of Provence-Alpes-Côte d'Azur, and includes the départements of Var, Bouches-du-Rhône, Alpes-de-Haute-Provence and parts of Alpes-Maritimes and Vaucluse.^[2]

El Romans va fer la regió a la primera província Romana allèn el Alps i el va cridar Provincia Romana, el qual va evolucionar al nom present. Va ser governat pels Recomptes de Provence de la seva capital dins Aix-en-Provence fins que 1481, quan esdevingui una província dels Reis de França.^[2] Mentre ha estat part de França per més de cinc-cents anys, encara reté una identitat cultural i lingüística distinta, particularment en l'interior de la regió. ^[4]

The Romans made the region into the first Roman province beyond the Alps and called it Provincia Romana, which evolved into the present name. It was ruled by the Counts of Provence from their capital in Aix-en-Provence until 1481, when it became a province of the Kings of France.^[2] While it has been part of France for more than five hundred years, it still retains a distinct cultural and linguistic identity, particularly in the interior of the region.^[5]

Galeria de Provence

Gallery of Provence

<galleryFitxer:Lavender field and Mont Ventoux.jpg| Mont Ventoux i un camp de espígol Fitxer:Marseille hafen.jpg|El port vell de Marseille . Fitxer:France Arles Place Republique.JPG|Lloc Republique dins Arles Fitxer:Moustiers Sainte Marie 1.jpg| Moustiers-Sainte-Marie, en Superior Provence Fitxer:Provence street.jpg| Provençal Carretera de país ratllada amb arbres d'avió Fitxer:Camargueflamingos.jpg| Flamingos en el Camargue . </gallery>

Mont Ventoux and a field of lavender
The old port of Marseille.
Place Republique in Arles
Moustiers-Sainte-Marie, in Upper Provence
Provençal country road lined with plane trees
Flamingos in the Camargue.

Història

History

Prehistòric Provence

Prehistoric Provence

La costa de Provence té alguns dels llocs coneguts més primerencs d'humà habitation dins Europa. Eines de pedra primitiva van datar a 1 a 1.05[& nbsp;]milions de BC d'anys va ser trobat en el Grotte du Vallonnet a prop Roquebrune-Gorra-Martin, entre Mònaco i Menton . ^[6] eines Més sofisticades, va treballar en ambdós costats de la pedra i datant a 600,000 BC, va ser trobat en la Cova de Escale a Sant Estė ve- Janson, i eines de 400,000 BC i alguns de les primeres llars de foc dins Europa va ser trobada a Terra Amata en Maco. ^[7] les eines que daten al Paleolític De Mig (300,000 BC) i Paleolític Superior (30,000–10,000 BC) va ser descobert en la Cova d'Observatori, en el Jardin Exotique de Mònaco . ^[8]

The coast of Provence has some of the earliest known sites of human habitation in Europe. Primitive stone tools dated to 1 to 1.05 million years BC were found in the Grotte du Vallonnet near Roquebrune-Cap-Martin, between Monaco and Menton.^[9] More sophisticated tools, worked on both sides of the stone and dating to 600,000 BC, were found in the Cave of Escale at Saint Estėve-Janson, and tools from 400,000 BC and some of the first fireplaces in Europe were found at Terra Amata in Nice.^[10] Tools dating to the Middle Paleolithic (300,000 BC) and Upper Paleolithic (30,000–10,000 BC) were discovered in the Observatory Cave, in the Jardin Exotique of Monaco.^[11]

El període de Paleolític en Provence serra canvis grans en el clima, amb l'arribada i sortida de dues edats de gel, i canvis dramàtics en el nivell de mar. A principis del període de paleolític, el nivell de mar en occidental Provence era 150 metres més alts que és avui. Pel final del paleolític, hi hagi deixat caure 100 a 150 metres més baixos que avui nivell de mar. La cova dwellings dels habitants primerencs de Provence era regularment inundat pel mar d'augmentar o va deixar lluny del mar i escombrat fora per erosió.^[12]

The Paleolithic period in Provence saw great changes in the climate, with the arrival and departure of two ice ages, and dramatic changes in the sea level. At the beginning of the paleolithic period, the sea level in western Provence was 150 meters higher than it is today. By the end of the paleolithic, it had dropped 100 to 150 metres lower than today's sea level. The cave dwellings of the early inhabitants of Provence were regularly inundated by the rising sea or left far from the sea and swept away by erosion.^[12]

Els canvis en el nivell de mar dirigit a un de les descobertes més notables de signes d'home primerenc en Provence. Dins 1985, un bussejador va anomenar Henri Cosquer va descobrir la boca d'una cova de submarí 37 metres sota la superfície del Calanque de Morgiou proper Marseille. L'entrada dirigida a una cova per sobre el nivell del mar. Dins, les parets del Cosquer Cova és decorat amb dibuixos de bisó, foques, auks, cavalls i esbossos de mans humanes, datant a entre 27,000 i 19,000 BC. ^[13]

The changes in the sea level led to one of the most remarkable discoveries of signs of early man in Provence. In 1985, a diver named Henri Cosquer discovered the mouth of a submarine cave 37 metres below the surface of the Calanque de Morgiou near Marseille. The entrance led to a cave above sea level. Inside, the walls of the Cosquer Cave are decorated with drawings of bison, seals, auks, horses and outlines of human hands, dating to between 27,000 and 19,000 BC.^[14]

El final del Paleolític i començant del Neolithic el període va veure el mar resol al seu nivell present, un escalfament del clima i el retir dels boscos. La desaparició dels boscos i el cérvol i altre joc fàcilment empaitat van significar que els habitants de Provence va haver d'en conills, cargols i ovella salvatge. Dins aproximadament 6000 BC, el Castelnovian persones, vivint al voltant Châteauneuf-les-Martigues, era entre les primeres persones dins Europa a domesticate ovella salvatge, i per deixar de movent constantment de lloc en lloc. De llavors ençà van ser resolts dins un lloc eren capaços de desenvolupar indústries noves. Inspirat en l'importat pottery de la Mediterrània oriental, dins aproximadament 6000 BC van crear el primer pottery per ser fet dins França.^[12]

The end of the Paleolithic and beginning of the Neolithic period saw the sea settle at its present level, a warming of the climate and the retreat of the forests. The disappearance of the forests and the deer and other easily-hunted game meant that the inhabitants of Provence had to survive on rabbits, snails and wild sheep. In about 6000 BC, the Castelnovian people, living around Châteauneuf-les-Martigues, were among the first people in Europe to domesticate wild sheep, and to cease moving constantly from place to place. Since they were settled in one place they were able to develop new industries. Inspired by the imported pottery from the eastern Mediterranean, in about 6000 BC they created the first pottery to be made in France.^[12]

Al voltant 6000 BC, una ona de nou settlers de l'est, el Chasseens, va arribar en Provence. Eren pagesos i guerrers, i gradualment desplaçat les persones pastorals més primerenques de les seves terres. Van ser seguits dins aproximadament 2500 BC per una altra ona de persones, també pagesos, sabut com el Courronniens, qui va arribar per mar i resolt al llarg de la costa de quin és ara el Bouches- du- Rhône departament.^[12] les traçes d'aquestes civilitzacions primerenques poden ser trobades dins moltes parts de Provence. Un Neolithic el lloc que data a aproximadament 6,000 BC va ser descobert en Marseille a prop el Estació de ferrocarril de Charles sant . I un Dolmen del Edat De Bronze (2500–900 BC) pot ser trobat a prop Draguignan .

Around 6000 BC, a wave of new settlers from the east, the Chasseens, arrived in Provence. They were farmers and warriors, and gradually displaced the earlier pastoral people from their lands. They were followed in about 2500 BC by another wave of people, also farmers, known as the Courronniens, who arrived by sea and settled along the coast of what is now the Bouches-du-Rhône department.^[12] Traces of these early civilisations can be found in many parts of Provence. A Neolithic site dating to about 6,000 BC was discovered in Marseille near the Saint-Charles railway station. and a Dolmen from the Bronze Age (2500–900 BC) can be found near Draguignan.

Ligures I Celts en Provence

Ligures and Celts in Provence

Entre el i segle IV a.C. el Ligures va ser trobat en Provence de Massilia till modernday Liguria . Eren d'origen incert; poden haver-hi estat els descendents del indigenous neolithic pobles.^[15] Strabo clarament declara eren no d'origen Celta i una cursa diferent del Gauls. ^[16] no van tenir el seu alfabet propi, però les seves restes de llengua a lloc noms en Provence final en els sufixos - asc, - osc. - inc, - ates, i auni.^[15] El geògraf antic Posidonios va escriure d'ells: "El seu país és salvatge i sec. El terra és tan rocós que no pots plantar qualsevol cosa sense pedres cridaneres. Els homes compensen per la manca de blat per empaitar... Ascendeixen les muntanyes com cabres." ^[17] eren també warlike; van envair Itàlia i va anar tan lluny mentre Roma el segle IV a.C., i ells més tard aided el passatge de Hannibal, en la seva manera d'atacar Roma (218 BC). Traçes del Ligures queda avui en el dolmens i altres megàlits trobats en oriental Provence, en els refugis de pedra primitius cridats ' Bories' trobat en el Luberon i Comtat, i en el rock carvings en el Vall de Marvels a prop Mont Bégo en el Alpes- Maritimes, a una altitud de 2,000 metres.^[18]

Between the 10th and 4th century BC the Ligures were found in Provence from Massilia till modernday Liguria. They were of uncertain origin; they may have been the descendants of the indigenous neolithic peoples.^[15] Strabo distinctly states they were not of Celtic origin and a different race from the Gauls.^[19] They did not have their own alphabet, but their language remains in place names in Provence ending in the suffixes -asc, -osc. -inc, -ates, and auni.^[15] The ancient geographer Posidonios wrote of them: "Their country is savage and dry. The soil is so rocky that you cannot plant anything without striking stones. The men compensate for the lack of wheat by hunting... They climb the mountains like goats."^[20] They were also warlike; they invaded Italy and went as far as Rome in the 4th century BC, and they later aided the passage of Hannibal, on his way to attack Rome (218 BC). Traces of the Ligures remain today in the dolmens and other megaliths found in eastern Provence, in the primitive stone shelters called 'Bories' found in the Luberon and Comtat, and in the rock carvings in the Valley of Marvels near Mont Bégo in the Alpes-Maritimes, at an altitude of 2,000 meters.^[18]

Entre els segles VIII i V aC, tribus de pobles Celtes, probablement venint d'Europa Central, també va començar moure a Provence. Van tenir les armes van fer de ferro, el qual els va permetre a fàcilment derrotar les tribus locals, qui era encara armat amb armes de bronze. Una tribu, va cridar el Segobriga, va resoldre a prop modern-dia Marseille. El Caturiges, Tricastins, i Cavares va resoldre al de l'oest del Durance riu. ^[21]

Between the 8th and 5th centuries BC, tribes of Celtic peoples, probably coming from Central Europe, also began moving into Provence. They had weapons made of iron, which allowed them to easily defeat the local tribes, who were still armed with bronze weapons. One tribe, called the Segobriga, settled near modern-day Marseille. The Caturiges, Tricastins, and Cavares settled to the west of the Durance river.^[22]

Celts i Ligurians va viure àmpliament estès en Provence i el Celto- Ligures finalment compartit el territori de Provence, cada tribu en la seva vall alpina pròpia o poblament al llarg d'un riu, cadascú amb el seu rei propi i dinastia. Van construir hilltop forts i poblaments, més tard donat el nom llatí oppida. Avui les traçes 165 oppida és trobat en el Var, i mentre molts mentre 285 en el Alpes- Maritimes.^[18] Ells worshipped diversos aspectes de naturalesa, establint bosc sagrat a Sainte- Baume i Gemenos, i guarint-se primaveres a Glanum i Vernė ègues. Més tard, en els segles V i IV aC, les tribus diferents van formar confederacions; el Voconces en el del Isère al Vaucluse ; el Cavares en el Comtat; i el Salyens, del Rhône riu al Var. Les tribus van començar per comerciar els seus productes locals, ferro, plata, alabastre, marbre, or, resina, cera, mel i formatge; amb els seus veïns, primer per comerciar rutes al llarg del Rhône riu, i més tardà Etruscan els comerciants van visitar la costa. Etruscan amphorae dels segles VII i VI aC han estat trobats en Marseille, Cassis, i en hilltop oppida en la regió.^[18]

Celts and Ligurians lived widely widespread in Provence and the Celto-Ligures eventually shared the territory of Provence, each tribe in its own alpine valley or settlement along a river, each with its own king and dynasty. They built hilltop forts and settlements, later given the Latin name oppida. Today the traces 165 oppida are found in the Var, and as many as 285 in the Alpes-Maritimes.^[18] They worshipped various aspects of nature, establishing sacred woods at Sainte-Baume and Gemenos, and healing springs at Glanum and Vernėègues. Later, in the 5th and 4th centuries BC, the different tribes formed confederations; the Voconces in the from the Isère to the Vaucluse; the Cavares in the Comtat; and the Salyens, from the Rhône river to the Var. The tribes began to trade their local products, iron, silver, alabaster, marble, gold, resin, wax, honey and cheese; with their neighbours, first by trading routes along the Rhône river, and later Etruscan traders visited the coast. Etruscan amphorae from the 7th and 6th centuries BC have been found in Marseille, Cassis, and in hilltop oppida in the region.^[18]

Els grecs en Provence

The Greeks in Provence

Comerciants de la illa de Rhodes visitava la costa de Provence el segle VII a.C. . Rhodes segle that has estat trobat dins Marseille, a prop Martigues i Istres, i a Mont Garou i Evenos a prop Toulon . Els comerciants de Rhodes va donar els seus noms a la ciutat antiga de Rhodanousia (ara Trinquetaille, a través del Rhône riu de Arles), i al riu principal de Provence, el Rhodanos, avui sabut com el Rhône. ^[23]

Traders from the island of Rhodes were visiting the coast of Provence in the 7th century BC. Rhodes pottery from that century has been found in Marseille, near Martigues and Istres, and at Mont Garou and Evenos near Toulon. The traders from Rhodes gave their names to the ancient town of Rhodanousia (now Trinquetaille, across the Rhône river from Arles), and to the main river of Provence, the Rhodanos, today known as the Rhône.^[24]

El primer poblament grec permanent era Massalia, va establir a modern-dia Marseille dins aproximadament 600 BC pels colonitzadors que vénen de Phocaea (ara Foça, en Turquia moderna) en el Aegean costa de Menor D'Àsia . Una segona ona de colonitzadors va arribar dins aproximadament 540 BC, quan Phocaea va ser destruït pel Perses .^[25]

The first permanent Greek settlement was Massalia, established at modern-day Marseille in about 600 BC by colonists coming from Phocaea (now Foça, in modern Turkey) on the Aegean coast of Asia Minor. A second wave of colonists arrived in about 540 BC, when Phocaea was destroyed by the Persians.^[25]

Massalia Esdevenia un dels ports de comerç importants del món antic. A la seva alçada, el segle IV a.C., va tenir una població d'aproximadament 6,000 habitants, vivint damunt aproximadament cinquanta hectàrees van envoltar per una paret. Va ser governat com una república aristocràtica, per una assemblea dels 600 ciutadans més rics. Va tenir un temple gran del culte de Apollo de Delphi en un hilltop mirant cap al port, i un temple del culte de Artemis de Ephesus a l'altre final de la ciutat. Les monedes de Dracma minted en Massalia va ser trobat dins totes les parts de Ligurian-Celta Gaul. Comerciants de Massalia ventured inland profund a França en els Rius Durance i Rhône, i establert overland les rutes comercials profundes a Gaul, i a Suïssa i Burgundy, i nord tan llunyà com el Baltic Mar. Van exportar els seus productes propis; vi local, salted porc i peix, plantes aromàtiques i medicinals, coral i suro.^[25]

Massalia became one of the major trading ports of the ancient world. At its height, in the 4th century BC, it had a population of about 6,000 inhabitants, living on about fifty hectares surrounded by a wall. It was governed as an aristocratic republic, by an assembly of the 600 wealthiest citizens. It had a large temple of the cult of Apollo of Delphi on a hilltop overlooking the port, and a temple of the cult of Artemis of Ephesus at the other end of the city. The Drachma coins minted in Massalia were found in all parts of Ligurian-Celtic Gaul. Traders from Massalia ventured inland deep into France on the Rivers Durance and Rhône, and established overland trade routes deep into Gaul, and to Switzerland and Burgundy, and as far north as the Baltic Sea. They exported their own products; local wine, salted pork and fish, aromatic and medicinal plants, coral and cork.^[25]

El Massalians també establert una sèrie de colònies petites i comerciant correus al llarg de la costa; quin més tard esdevenia ciutats; van fundar Citharista (La Ciotat); Tauroeis (Le Brusc); Olbia (proper Hyères); Pergantion (Breganson); Caccabaria (Cavalaire); Athenopolis (Sant-Tropez); Antipolis (Antibes); Nikaia (Niça), i Monoicos (Mònaco). Van establir inland ciutats a Glanum (Sant-Remy) i Mastrabala (Sant-Blaise .)

The Massalians also established a series of small colonies and trading posts along the coast; which later became towns; they founded Citharista (La Ciotat); Tauroeis (Le Brusc); Olbia (near Hyères); Pergantion (Breganson); Caccabaria (Cavalaire); Athenopolis (Saint-Tropez); Antipolis (Antibes); Nikaia (Nice), and Monoicos (Monaco). They established inland towns at Glanum (Saint-Remy) and Mastrabala (Saint-Blaise.)

El ciutadà més famós de Massalia era el matemàtic, astrònom i explorador Pytheas . Pytheas Instruments matemàtics fets que li van permetre per establir gairebé exactament la latitud de Marseille, i sigui el primer científic per observar que les marees van ser connectades amb les fases de la lluna. Entre 330 i 320 BC va organitzar una expedició per vaixell a l'Atlàntic i tan llunyà del nord mentre Anglaterra, i per visitar Islàndia, Shetland, i Noruega. Sigui el primer científic per descriure gel de drift i el sol de mitjanit. Encara que va esperar una ruta de comerç del mar per llauna de Cornwall, el seu viatge no va ser un èxit comercial, i no va ser repetit. El Massalians el va trobar més barat i més senzill de comerciar amb Europa Del nord per damunt rutes de terra. ^[26]

The most famous citizen of Massalia was the mathematician, astronomer and navigator Pytheas. Pytheas made mathematical instruments which allowed him to establish almost exactly the latitude of Marseille, and he was the first scientist to observe that the tides were connected with the phases of the moon. Between 330 and 320 BC he organised an expedition by ship into the Atlantic and as far north as England, and to visit Iceland, Shetland, and Norway. He was the first scientist to describe drift ice and the midnight sun. Though he hoped to establish a sea trading route for tin from Cornwall, his trip was not a commercial success, and it was not repeated. The Massalians found it cheaper and simpler to trade with Northern Europe over land routes.^[27]

Romà segle II a.C. fins segle V d.C.)

Roman Provence (2nd century BC to 5th century AD)

el segle II a.C. les persones de Massalia va apel·lar a Roma per ajuda contra el Ligures. Les legions romanes van entrar a Provence tres temps; primer dins 181 BC els Romans van suprimir Ligurian les revoltes properes Genoa; dins 154 BC el Cònsol Romà Optimus va derrotar el Oxybii i el Deciates, qui atacava Antibes; i dins 125 BC, els Romans posats avall una revolta d'una confederació de tribus Celtes. ^[28] Després d'aquesta batalla, els Romans van decidir establir poblaments permanents en Provence. Dins 122 BC, després a la ciutat Celta de Entremont, els Romans van construir una ciutat nova,  Aquae Sextiae, més tard cridat Aix-en-Provence . Dins 118 BC van fundar  Narbo (Narbonne).

The Roman arena at Arles (2nd century AD)

In the 2nd century BC the people of Massalia appealed to Rome for help against the Ligures. Roman legions entered Provence three times; first in 181 BC the Romans suppressed Ligurian uprisings near Genoa; in 154 BC the Roman Consul Optimus defeated the Oxybii and the Deciates, who were attacking Antibes; and in 125 BC, the Romans put down an uprising of a confederation of Celtic tribes.^[29] After this battle, the Romans decided to establish permanent settlements in Provence. In 122 BC, next to the Celtic town of Entremont, the Romans built a new town, Aquae Sextiae, later called Aix-en-Provence. In 118 BC they founded Narbo (Narbonne).

El general Romà Gaius Marius va aixafar el durar resistència seriosa dins 102 BC per derrotar el Cimbri i el Teutons . Llavors va començar carreteres per facilitar moviments de tropa i comerç entre Roma, Espanya i Europa Del nord; un de la costa inland a Apte i Tarascon, i l'altre al llarg de la costa d'Itàlia a Espanya, passant a través de Fréjus i Aix-en-Provence.

The Roman general Gaius Marius crushed the last serious resistance in 102 BC by defeating the Cimbri and the Teutons. He then began building roads to facilitate troop movements and commerce between Rome, Spain and Northern Europe; one from the coast inland to Apt and Tarascon, and the other along the coast from Italy to Spain, passing through Fréjus and Aix-en-Provence.

Dins 49 BC, Massalia va tenir la desgràcia per escollir el costat incorrecte en la lluita de poder entre Pompey i Julius Caesar . Pompey Va ser derrotat, i Massalia va perdre els seus territoris i influència política. Veterans romans, mentrestant, va poblar dues ciutats noves, Arles i Fréjus, als llocs de poblaments grecs més vells.

In 49 BC, Massalia had the misfortune to choose the wrong side in the power struggle between Pompey and Julius Caesar. Pompey was defeated, and Massalia lost its territories and political influence. Roman veterans, in the meantime, populated two new towns, Arles and Fréjus, at the sites of older Greek settlements.

Dins 8 BC l'Emperador Augustus va construir un triumphal monument a La Turbie a commemorate la pacificació de la regió, i va començar a Romanize Provence políticament i culturally. Arquitectes i enginyers romans van construir monuments, teatres, banys, vil·les, fora, arenas i aqüeductes, molts del qual quiet existeix. (Veu Arquitectura de Provence .) Les ciutats romanes van ser construïdes a Cavaillon ; Taronja ; Arles ; Fréjus ; Glanum (exterior Sant-Rémy-de-Provence); Carpentras ; Vaison-la-Romaine ; Nîmes ; Vernègues ; Sant-Chamas i Cimiez (per sobre de Maco). La província Romana, el qual va ser cridat Gallia Narbonensis, per la seva capital, Narbo (modern Narbonne), va estendre d'Itàlia a Espanya, del Alps al Pirineus .

In 8 BC the Emperor Augustus built a triumphal monument at La Turbie to commemorate the pacification of the region, and he began to Romanize Provence politically and culturally. Roman engineers and architects built monuments, theatres, baths, villas, fora, arenas and aqueducts, many of which still exist. (See Architecture of Provence.) Roman towns were built at Cavaillon; Orange; Arles; Fréjus; Glanum (outside Saint-Rémy-de-Provence); Carpentras; Vaison-la-Romaine; Nîmes; Vernègues; Saint-Chamas and Cimiez (above Nice). The Roman province, which was called Gallia Narbonensis, for its capital, Narbo (modern Narbonne), extended from Italy to Spain, from the Alps to the Pyrenees.

El Pax Romana en Provence durat fins al mig del segle III. Germànic les tribus van envair Provence dins 257 i 275. #Al començament el segle IV, el tribunal d'Emperador Romà Constantine (280–337) va ser forçat per refugiar-se en Arles. Pel final del segle V, poder Romà en Provence va haver-hi vanished, i una edat d'invasions, guerres, i el caos va començar.

The Pax Romana in Provence lasted until the middle of the 3rd century. Germanic tribes invaded Provence in 257 and 275. At the beginning the 4th century, the court of Roman Emperor Constantine (280–337) was forced to take refuge in Arles. By the end of the 5th century, Roman power in Provence had vanished, and an age of invasions, wars, and chaos began.

L'arribada de Cristianisme en Provence (3rs–6ns segles)

The arrival of Christianity in Provence (3rd–6th centuries)

Hi ha moltes llegendes sobre els Cristians més primerencs en Provence, però són difícils de verificar. És documentat que hi hi havia va organitzar esglésies i bisbes en les ciutats Romanes de Provence tan d'hora com els segles III i IV; dins Arles dins 254; Marseille dins 314; Taronja, Vaison i Apte dins 314; Cavaillon, Digne, Embrun, Buit, i Fréjus al final del segle IV; Aix-en-Provence dins 408; Carpentras, Avignon, Riez, Cimiez (avui part de Niça) i Vence dins 439; Antibes dins 442; Toulon dins 451; Senez dins 406, Sant-Paul-Trois-Châteaux dins 517; i Glandèves dins 541. ^[30] L'estructura cristiana més vella encara sobrevivint en Provence és el baptisteri de la catedral en Fréjus, datant del segle V. Sobre el mateix temps, en el segle V, els primers dos monestirs en Provence va ser fundat; Lérins, en una illa propera Cannes; i Sant-Victor en Marseille.

There are many legends about the earliest Christians in Provence, but they are difficult to verify. It is documented that there were organised churches and bishops in the Roman towns of Provence as early as the 3rd and 4th centuries; in Arles in 254; Marseille in 314; Orange, Vaison and Apt in 314; Cavaillon, Digne, Embrun, Gap, and Fréjus at the end of the 4th century; Aix-en-Provence in 408; Carpentras, Avignon, Riez, Cimiez (today part of Nice) and Vence in 439; Antibes in 442; Toulon in 451; Senez in 406, Saint-Paul-Trois-Châteaux in 517; and Glandèves in 541.^[31] The oldest Christian structure still surviving in Provence is the baptistery of the cathedral in Fréjus, dating from the 5th century. At about the same time, in the 5th century, the first two monasteries in Provence were founded; Lérins, on an island near Cannes; and Saint-Victor in Marseille.

Invasions germàniques, Merovingians i Carolingians (5ns–9ns segles)

Germanic invasions, Merovingians and Carolingians (5th–9th centuries)

Començament en la segona meitat del segle V, mentre poder Romà ones decaigudes, successives de tribus germàniques van entrar a Provence; primer el Visigots (480); llavors el Ostrogoths ; llavors el Burgundians ; finalment, el Franks en el segle VI. Àrab invasors i Berber els pirates van venir d'Àfrica Del nord a la Costa de Provence en el començament del segle VII.

Beginning in the second half of the 5th century, as Roman power waned, successive waves of Germanic tribes entered Provence; first the Visigoths (480); then the Ostrogoths; then the Burgundians; finally, the Franks in the 6th century. Arab invaders and Berber pirates came from North Africa to the Coast of Provence in the beginning of the 7th century.

Durant el tardà 7è i segle VIII primerenc, Provence era formalment suzerain al Frankish reis de Merovingian Dinastia, però sigui de fet governat per la seva noblesa regional pròpia de Gallo-estoc Romà, qui els va governar segons Romà, no Frankish llei. De fet, la regió va gaudir d'un prestigi que el del nord Franks va haver-hi no, però l'aristocràcia local va témer Charles Martel ambicions expansionistes. ^[32] Dins 737 Charles Martel va encapçalar avall el Rhône Vall després de subduing Burgundy. Charles va atacar Avignon i Arles, garrisoned pel Umayyads . Va tornar dins 739 per capturar per un segon temps Avignon i empaitar el duc Maurontus al seu stronghold de Marseille . ^[33] La ciutat va ser portada al taló i el duc van haver d'una illa. La regió era després sota la regla de Carolingian Reis, va descendir de Charles Martel; i llavors era part de l'imperi de Charlemagne (742–814).

During the late 7th and early 8th century, Provence was formally suzerain to the Frankish kings of Merovingian dynasty, but it was in fact ruled by its own regional nobility of Gallo-Roman stock, who ruled themselves according to Roman, not Frankish law. Actually, the region enjoyed a prestige that the northern Franks hadn't, but the local aristocracy feared Charles Martel's expansionist ambitions.^[34] In 737 Charles Martel headed down the Rhône Valley after subduing Burgundy. Charles attacked Avignon and Arles, garrisoned by the Umayyads. He came back in 739 to capture for a second time Avignon and chase the duke Maurontus to his stronghold of Marseille.^[35] The city was brought to heel and the duke had to flee to an island. The region was thereafter under the rule of Carolingian Kings, descended from Charles Martel; and then was part of the empire of Charlemagne (742–814).

Dins 879, després de la mort del Carolingian governant Charles el Bald, Boso De Provence, (també sabut tan Bosó), el seu germà-dins-llei, va trencar lluny del Carolingian regne de Louis III i va ser elegit el primer governant d'un estat independent de Provence.

In 879, after the death of the Carolingian ruler Charles the Bald, Boso of Provence, (also known as Boson), his brother-in-law, broke away from the Carolingian kingdom of Louis III and was elected the first ruler of an independent state of Provence.

Els Recomptes de Provence (9ns–13ns segles)

The Counts of Provence (9th–13th centuries)

Tres dinasties diferents de Recomptes van governar Provence durant les Edats de Mig, i Provence esdevenia un premi en les rivalitats complexes entre el Català governants de Barcelona, el Reis de Burgundy, els governants alemanys del Imperi Romà Sagrat, i el Angevin Reis de França. ^{[Cal aclariment]}

Three different dynasties of Counts ruled Provence during the Middle Ages, and Provence became a prize in the complex rivalries between the Catalan rulers of Barcelona, the Kings of Burgundy, the German rulers of the Holy Roman Empire, and the Angevin Kings of France.^{[Cal aclariment]}

El Bosonids (879–1112) era els descendents del primer Rei de Provence, Bosó. El seu fill, Louis el Cec (890–928) va perdre la seva vista intentant guanyar el tron d'Itàlia, després que que el seu cosí, Hugh d'Itàlia (mort 947) esdevenia el Duc de Provence i el Recompte de Vienne. Hugh va moure la capital de Provence de Vienne a Arles i fet Provence un fief de Rudolph II de Burgundy .

The Bosonids (879–1112) were the descendants of the first King of Provence, Boson. His son, Louis the Blind (890–928) lost his sight trying to win the throne of Italy, after which his cousin, Hugh of Italy (died 947) became the Duke of Provence and the Count of Vienne. Hugh moved the capital of Provence from Vienne to Arles and made Provence a fief of Rudolph II of Burgundy.

En el segle IX, pirates àrabs (cridat Saracens pel francès) i llavors el Normans va envair Provence. El Normans pillaged la regió i llavors deixat, però el Saracens va construir castells i va començar assaltar ciutats i aguantant residents locals per rescat. D'hora dins 973, el Saracens va capturar Maieul, el Abat del Monestir a Cluny, i li va aguantar per rescat. El rescat va ser pagat i l'abat va ser alliberat, però les persones de Provence, va dirigir per Recompte William Jo va augmentar amunt i derrotat el Saracens a prop la seva la majoria de fortalesa potent Fraxinet (La Garde-Freinet) al Batalla de Tourtour . El Saracens que no va ser matat a la batalla va ser batejada i fet a esclaus, i el restant Saracens en Provence va fugir la regió. Mentrestant, les baralles dinàstiques van continuar. Una guerra entre Rudolph III de Burgundy i el seu rival, l'Emperador alemany Conrad el Salic dins 1032 dirigit a Provence esdevenint un fiefdom del Imperi Romà Sagrat, el qual va quedar fins que 1246.

In the 9th century, Arab pirates (called Saracens by the French) and then the Normans invaded Provence. The Normans pillaged the region and then left, but the Saracens built castles and began raiding towns and holding local residents for ransom. Early in 973, the Saracens captured Maieul, the Abbot of the Monastery at Cluny, and held him for ransom. The ransom was paid and the abbot was released, but the people of Provence, led by Count William I rose up and defeated the Saracens near their most powerful fortress Fraxinet (La Garde-Freinet) at the Battle of Tourtour. The Saracens who were not killed at the battle were baptised and made into slaves, and the remaining Saracens in Provence fled the region. Meanwhile, the dynastic quarrels continued. A war between Rudolph III of Burgundy and his rival, the German Emperor Conrad the Salic in 1032 led to Provence becoming a fiefdom of the Holy Roman Empire, which it remained until 1246.

Dins 1112, el durar descendent de Bosó, Douce jo, Comtessa de Provence, va casar el Català Ramon Berenguer III, Recompte de Barcelona, qui com a resultat esdevenia Raymond Berenguer jo, Recompte de Provence. Va governar Provence de 1112 fins que 1131, i els seus descendents, el Dinastia catalana va governar Provence fins que 1246. Dins 1125, Provence va ser dividit; la part de Provence del nord i de l'oest del Durance el riu va anar al Recompte de Toulouse, mentre les terres entre el Durance i la Mediterrània, i del Rhône riu al Alps, va pertànyer als Recomptes de Provence. La capital de Provence va ser mogut de Arles a Aix- en- Provence, i més tardà a Brignoles . ^[36]

In 1112, the last descendant of Boson, Douce I, Countess of Provence, married the Catalan Ramon Berenguer III, Count of Barcelona, who as a result became Raymond Berenguer I, Count of Provence. He ruled Provence from 1112 until 1131, and his descendants, the Catalan Dynasty ruled Provence until 1246. In 1125, Provence was divided; the part of Provence north and west of the Durance river went to the Count of Toulouse, while the lands between the Durance and the Mediterranean, and from the Rhône river to the Alps, belonged to the Counts of Provence. The capital of Provence was moved from Arles to Aix-en-Provence, and later to Brignoles.^[37]

Sota la dinastia catalana, el segle XII saw la construcció d'important catedrals i abadies en Provence, en un estil nou harmoniós, el romanesque, el qual va unir el Gallo-Romà estil del Rhône Vall amb el Lombard estil del Alps. Aix Catedral va ser construït en el lloc del fòrum Romà vell, i llavors reconstruït en el gòtic estil en els segles XIII i XIV. El Església de St. Trophime en Arles era un landmark de Romanesque Arquitectura, va construir entre el 12è i els 15ns segles. Una fortalesa vasta-agradar monestir, Montmajour Abbey, va ser construït en una illa nord just de Arles, i esdevenia una destinació important per pelegrins medievals.

Under the Catalan dynasty, the 12th century saw the construction of important cathedrals and abbeys in Provence, in a harmonious new style, the romanesque, which united the Gallo-Roman style of the Rhône Valley with the Lombard style of the Alps. Aix Cathedral was built on the site of the old Roman forum, and then rebuilt in the gothic style in the 13th and 14th centuries. The Church of St. Trophime in Arles was a landmark of Romanesque architecture, built between the 12th and the 15th centuries. A vast fortress-like monastery, Montmajour Abbey, was built on an island just north of Arles, and became a major destination for medieval pilgrims.

el segle XII three Cistercian els monestirs van ser construïts en parts remotes de Provence, lluny de les intrigues polítiques de les ciutats. Sénanque Abbey era el primer, va establir en el Luberon 1148 i 1178. Le Thoronet Abbey va ser fundat en una vall remota a prop Draguignan dins 1160. Silvacane Abbey, en el Durance riu a La Roque-d'Anthéron, va ser fundat dins 1175.

In the 12th century three Cistercian monasteries were built in remote parts of Provence, far from the political intrigues of the cities. Sénanque Abbey was the first, established in the Luberon 1148 and 1178. Le Thoronet Abbey was founded in a remote valley near Draguignan in 1160. Silvacane Abbey, on the Durance river at La Roque-d'Anthéron, was founded in 1175.

En el segle XIII, els reis francesos van començar per utilitzar matrimoni per estendre la seva influència al del sud de França. Un fill de King Louis VIII de França "el Lleó", Alphonse, Recompte de Poitou, va casar l'hereva del Recompte de Toulouse, Joan . Un altre, Louis IX "el Sant" de França o Sant Louis (1214–1270), casat Marguerite de Provence . Llavors, dins 1246, Charles, Recompte de Anjou, el fill més jove de Louis VIII, va casar l'hereva de Provence, Beatrice . Provence les fortunes van esdevenir lligades al Angevin Dinastia i el Regne de Naples. ^[38]

In the 13th century, the French kings started to use marriage to extend their influence into the south of France. One son of King Louis VIII of France "the Lion", Alphonse, Count of Poitou, married the heiress of the Count of Toulouse, Joan. Another, Louis IX "the Saint" of France or Saint Louis (1214–1270), married Marguerite of Provence. Then, in 1246, Charles, Count of Anjou, the youngest son of Louis VIII, married the heiress of Provence, Beatrice. Provence's fortunes became tied to the Angevin Dynasty and the Kingdom of Naples.^[39]

Els Papes en Avignon (segle XIV)

The Popes in Avignon (14th century)

Dins 1309, Papa Clement V, qui era al principi de Bordeaux, va moure el Catòlic Romà Papacy a Avignon. De 1309 fins que 1377, set Papes van regnar en Avignon abans del Schism entre el Romà i Avignon esglésies, el qual va dirigir a la creació de papes rivals en ambdós llocs. Després d'allò tres Antipopes va regnar en Avignon fins que 1423, quan el Papacy finalment retornat a Roma. Entre 1334 i 1363 Papes Benedict XII va construir el vell Papal Palau de Avignon, i Clement VI va construir el Palau Nou; junt el Palais des Papes era el palau de gòtic més gran dins Europa. ^[40]

In 1309, Pope Clement V, who was originally from Bordeaux, moved the Roman Catholic Papacy to Avignon. From 1309 until 1377, seven Popes reigned in Avignon before the Schism between the Roman and Avignon churches, which led to the creation of rival popes in both places. After that three Antipopes reigned in Avignon until 1423, when the Papacy finally returned to Rome. Between 1334 and 1363 Popes Benedict XII built the old Papal Palace of Avignon, and Clement VI built the New Palace; together the Palais des Papes was the largest gothic palace in Europe.^[41]

El segle XIV era un temps terrible en Provence, i tot d'Europa: la població de Provence hi havia estat aproximadament 400,000 persones; el Pesta Negra (1348–1350) va matar quinze mil persones en Arles, mig la població de la ciutat, i molt reduït la població de la regió sencera. La derrota de l'Exèrcit francès durant el La Guerra D'Anys De Centenar va forçar les ciutats de Provence per construir parets i torres pels defensar contra exèrcits de soldats anteriors que ravaged el camp.

The 14th century was a terrible time in Provence, and all of Europe: the population of Provence had been about 400,000 people; the Black Plague (1348–1350) killed fifteen thousand people in Arles, half the population of the city, and greatly reduced the population of the whole region. The defeat of the French Army during the Hundred Years' War forced the cities of Provence to build walls and towers to defend themselves against armies of former soldiers who ravaged the countryside.

El Angevin governants de Provence també va tenir un temps difícil. Una assemblea de nobles, dirigents religiosos, i dirigents de ciutat de Provence va ser organitzat per resistir l'autoritat de Reina Joan jo de Naples (1343–1382.) Va ser assassinada dins 1382 pel seu cosí i hereu, Charles de Durazzo, qui va començar una guerra nova, dirigint a la separació de Niça, Puget-Théniers i Barcelonnette de Provence dins 1388, i el seu attachment als territoris de Savoy . De 1388 fins a 1526, el nom d'aquesta àrea nova adquirida per la Casa de Savoy a costa de la resta de Provence era Terres Neuves de Provence. Després 1526 va agafar oficialment el nom de Comtat de Maco.

The Angevin rulers of Provence also had a difficult time. An assembly of nobles, religious leaders, and town leaders of Provence was organised to resist the authority of Queen Joan I of Naples (1343–1382.) She was murdered in 1382 by her cousin and heir, Charles of Durazzo, who started a new war, leading to the separation of Nice, Puget-Théniers and Barcelonnette from Provence in 1388, and their attachment to the territories of Savoy. From 1388 up to 1526, the name of this new area acquired by the House of Savoy at the expense of the rest of Provence was Terres Neuves de Provence. After 1526 it took officially the name of County of Nice.

King bo René, el durar governant de Provence

Good King René, the last ruler of Provence

El segle XV va veure una sèrie de guerres entre els Reis de Aragó i els Recomptes de Provence. Dins 1423 l'exèrcit d'Alphonse d'Aragó va capturar Marseille, i dins 1443 van capturar Naples, i va forçar el seu governant, King René jo de Naples, per fugir. Ell finalment resolt dins un dels seus territoris restants, Provence.

The 15th century saw a series of wars between the Kings of Aragon and the Counts of Provence. In 1423 the army of Alphonse of Aragon captured Marseille, and in 1443 they captured Naples, and forced its ruler, King René I of Naples, to flee. He eventually settled in one of his remaining territories, Provence.

La història i la llegenda ha donat René el Bé "de títol King René de Provence", encara que ell només viscut en Provence en el durar deu anys de la seva vida, de 1470 a 1480, i les seves polítiques polítiques d'expansió territorial eren costoses i unsuccessful. Provence benefitted De creixement de població i expansió econòmica, i René era un generós patron dels arts, patrocinant pintors Nicolas Froment, Louis Bréa, i altres mestres. També va completar un dels castells més bons en Provence a Tarascon, en el Rhône riu.

History and legend has given René the title "Good King René of Provence", though he only lived in Provence in the last ten years of his life, from 1470 to 1480, and his political policies of territorial expansion were costly and unsuccessful. Provence benefitted from population growth and economic expansion, and René was a generous patron of the arts, sponsoring painters Nicolas Froment, Louis Bréa, and other masters. He also completed one of the finest castles in Provence at Tarascon, on the Rhône river.

Quan René va morir dins 1480, el seu títol passat al seu nebot Charles du Maine . Un any més tard, dins 1481, quan Charles va morir, el títol passat a Louis XI de França . Provence Era legalment incorporat a l'àmbit reial francès dins 1486.

When René died in 1480, his title passed to his nephew Charles du Maine. One year later, in 1481, when Charles died, the title passed to Louis XI of France. Provence was legally incorporated into the French royal domain in 1486.

1486 a 1789

1486 to 1789

Aviat després de Provence esdevenia part de França, va esdevenir implicat en el Guerres de Religió que va escombrar el país en el segle XVI. Entre 1493 i 1501, molts Jews va ser expulsat de les seves cases i santuari buscat en la regió de Avignon, el qual era encara sota la regla directa del Papa. Dins 1545, el Parlament de Aix va ordenar la destrucció dels pobles de Lourmarin, Mérindol, Cabriéres en el Luberon, perquè els seus habitants eren Vaudois, d'italià Piedmontese origen, i no va ser considerat suficientment orthodox Catòlics. La majoria de Provence va quedar fortament Catòlic, amb únic un enclavament de protestants, el principality de Taronja, Vaucluse, un enclavament governat per Prince William del Casa de Taronja-Nassau del Netherlands, el qual va ser creat dins 1544 i no va ser incorporat a França fins que 1673. Un exèrcit del Lliga Catòlica setge posat a la ciutat protestant de Mėnerbes en el Vaucluse entre 1573 i 1578. Les guerres no van parar fins al final del segle XVI, amb la consolidació de poder en Provence pel Casa de Bourbon reis.

Soon after Provence became part of France, it became involved in the Wars of Religion that swept the country in the 16th century. Between 1493 and 1501, many Jews were expelled from their homes and sought sanctuary in the region of Avignon, which was still under the direct rule of the Pope. In 1545, the Parliament of Aix ordered the destruction of the villages of Lourmarin, Mérindol, Cabriéres in the Luberon, because their inhabitants were Vaudois, of Italian Piedmontese origin, and were not considered sufficiently orthodox Catholics. Most of Provence remained strongly Catholic, with only one enclave of Protestants, the principality of Orange, Vaucluse, an enclave ruled by Prince William of the House of Orange-Nassau of the Netherlands, which was created in 1544 and was not incorporated into France until 1673. An army of the Catholic League laid siege to the Protestant city of Mėnerbes in the Vaucluse between 1573 and 1578. The wars did not stop until the end of the 16th century, with the consolidation of power in Provence by the House of Bourbon kings.

Vista de Toulon Port al voltant 1750, per Joseph Vernet .

El semi-Parlament independent de Provence en Aix i alguns de les ciutats de Provence, particularment Marseille, va continuar rebel·lar-se contra l'autoritat del Bourbon rei. Després que revoltes dins 1630–31 i 1648–1652, el Rei jove Louis XIV va tenir dos forts grans, fort St. Jean i Fort St. Nicholas, va construir a l'entrada de port per controlar la ciutat unruly població.

View of Toulon Harbour around 1750, by Joseph Vernet.

The semi-independent Parliament of Provence in Aix and some of the cities of Provence, particularly Marseille, continued to rebel against the authority of the Bourbon king. After uprisings in 1630–31 and 1648–1652, the young King Louis XIV had two large forts, fort St. Jean and Fort St. Nicholas, built at the harbour entrance to control the city's unruly population.

A principis del segle XVI, Cardinal Richelieu va començar per construir un arsenal naval i drassana a Toulon per servir com a base per un nou francès Mediterreanean flota. La base era molt ampliat per Jean-Baptiste Colbert, el ministre de Louis XIV, qui també encarregat el seu cap enginyer militar Vauban per enfortir el fortifications al voltant de la ciutat.

At the beginning of the 16th century, Cardinal Richelieu began to build a naval arsenal and dockyard at Toulon to serve as a base for a new French Mediterreanean fleet. The base was greatly enlarged by Jean-Baptiste Colbert, the minister of Louis XIV, who also commissioned his chief military engineer Vauban to strengthen the fortifications around the city.

Al començament el segle XVII Provence va tenir una població d'aproximadament 450,000 persones.^[42] sigui predominantment rural, va dedicar a aixecar blat, vi, i olives, amb indústries petites per tanning, pottery, que fa perfum, i vaixell i edifici de barca. Provençal Edredons, va fer de mitjans del segle XVII onwards, era amb èxit exportat a Anglaterra, Espanya, Itàlia, Alemanya i Holanda .^[43] hi hi havia comerç considerable al llarg de la costa, i amunt i avall el Rhône riu. Les ciutats: Marseille, Toulon, Avignon i Aix- en- Provence, va veure la construcció de bulevards i richly-cases privades decorades.

At the beginning of the 17th century Provence had a population of about 450,000 people.^[42] It was predominantly rural, devoted to raising wheat, wine, and olives, with small industries for tanning, pottery, perfume-making, and ship and boat building. Provençal quilts, made from the mid-17th century onwards, were successfully exported to England, Spain, Italy, Germany and Holland.^[43] There was considerable commerce along the coast, and up and down the Rhône river. The cities: Marseille, Toulon, Avignon and Aix-en-Provence, saw the construction of boulevards and richly-decorated private houses.

Al començament el segle XVIII Provence va patir de l'econòmic malaise del final del regnat de Louis XIV. La pesta va copejar la regió entre 1720 i 1722, començant en Marseille, matant algunes 40,000 persones. Encara, pel final del segle, molts artisinal les indústries van començar a flourish; fent perfums dins Grasse ; oli d'oliva en Aix i el Alpilles ; textiles en Taronja, Avignon i Tarascon; i faience pottery en Marseille, Apte, Aubagne, i Moustiers-Sainte-Marie . Molts immigrants van arribar de Liguria i el Piemont dins Itàlia. Pel final del segle XVIII, Marseille va tenir una població de 120,000 persones, fent-lo la tercera ciutat més gran dins França.^[42]

At the beginning of the 18th century Provence suffered from the economic malaise of the end of the reign of Louis XIV. The plague struck the region between 1720 and 1722, beginning in Marseille, killing some 40,000 people. Still, by the end of the century, many artisinal industries began to flourish; making perfumes in Grasse; olive oil in Aix and the Alpilles; textiles in Orange, Avignon and Tarascon; and faience pottery in Marseille, Apt, Aubagne, and Moustiers-Sainte-Marie. Many immigrants arrived from Liguria and the Piedmont in Italy. By the end of the 18th century, Marseille had a population of 120,000 people, making it the third largest city in France.^[42]

Durant la Revolució francesa

During the French Revolution

Encara que la majoria de Provence, a excepció de Marseille, Aix i Avignon, era rural, conservador i en gran part royalist, va produir algun memorable figures en el Revolució Francesa ; Honoré Gabriel Riqueti, comte de Mirabeau de Aix, qui va intentar moderar la Revolució, i França de volta a un monarquia constitucional agrada Anglaterra; el Marquès de Sade de Lacoste en el Luberon, qui era un Ajudant del lluny deixat en l'Assemblea Nacional; Charles Barbaroux de Marseille, qui va enviar un battalion de voluntaris a París per lluitar en el Exèrcit Revolucionari Francès ; i Emmanuel-Joseph Sieyès (1748–1836), un abbé, assagista i dirigent polític, qui era un dels teòrics de cap de la Revolució francesa, Consolat Francès, i Primer Imperi francès, i que, dins 1799, era l'instigador del cop d'estat de 18 Brumaire, el qual portat Napoleon a poder.

Provence també va produir el més memorable cançó del període, el La Marseillaise . Encara que la cançó era al principi escrit per un ciutadà de Estrasburg, Claude Joseph Rouget de Lisle dins 1792, i sigui al principi una cançó de guerra per l'Exèrcit revolucionari del Rhine, esdevingui famós quan el cantat en els carrers de Paris pels voluntaris de Marseille, qui hi havia sentit el quan va ser cantat en Marseille per un voluntari jove de Montpeller va anomenar François Mireur. Esdevingui la cançó més popular de la Revolució, i dins 1879 esdevenia el nacional anthem de França.

Though most of Provence, with the exception of Marseille, Aix and Avignon, was rural, conservative and largely royalist, it did produce some memorable figures in the French Revolution; Honoré Gabriel Riqueti, comte de Mirabeau from Aix, who tried to moderate the Revolution, and turn France into a constitutional monarchy like England; the Marquis de Sade from Lacoste in the Luberon, who was a Deputy from the far left in the National Assembly; Charles Barbaroux from Marseille, who sent a battalion of volunteers to Paris to fight in the French Revolutionary Army; and Emmanuel-Joseph Sieyès (1748–1836), an abbé, essayist and political leader, who was one of the chief theorists of the French Revolution, French Consulate, and First French Empire, and who, in 1799, was the instigator of the coup d'état of 18 Brumaire, which brought Napoleon to power.

Provence also produced the most memorable song of the period, the La Marseillaise. Though the song was originally written by a citizen of Strasbourg, Claude Joseph Rouget de Lisle in 1792, and it was originally a war song for the revolutionary Army of the Rhine, it became famous when it sung on the streets of Paris by the volunteers from Marseille, who had heard it when it was sung in Marseille by a young volunteer from Montpellier named François Mireur. It became the most popular song of the Revolution, and in 1879 became the national anthem of France.

La Revolució era tan violenta i bloody en Provence mentre sigui en altres parts de França. Damunt 30 April 1790, Sant de Fort-Nicolas en Marseille va ser assetjat, i molts dels soldats dins eren massacred. El 17 d'octubre de 1791 una massacre de royalists i les figures religioses van tenir lloc en les habitacions d'emmagatzematge del gel (glaciere) de la presó del Palau dels Papes en Avignon.

The Revolution was as violent and bloody in Provence as it was in other parts of France. On 30 April 1790, Fort Saint-Nicolas in Marseille was besieged, and many of the soldiers inside were massacred. On 17 October 1791 a massacre of royalists and religious figures took place in the ice storage rooms (glaciere) of the prison of the Palace of the Popes in Avignon.

Quan el radical Montagnard s poder agafat del Girondins dins maig 1793, un comptador real-la revolució va trencar fora en Avignon, Marseille i Toulon. Un exèrcit revolucionari sota General Carteaux recaptured Marseille dins agost 1793 i el va rebatejar "Ciutat sense un Nom" (Ville sans Nom.) En Toulon, els adversaris de la Revolució van entregar la ciutat a una flota britànica i espanyola damunt 28 August 1793. Un Exèrcit Revolucionari setge posat a les posicions britàniques per quatre mesos (veu el Setge de Toulon), i finalment, gràcies a l'empresa del comandant jove d'artilleria, Napoleon Bonaparte, va derrotar el britànic i els va conduir fora dins desembre 1793. Aproximadament 15,000 royalists fugit amb la flota britànica, però cinc a vuit-cents del 7,000 qui va quedar va ser disparat en el Champ de Mart, i Toulon va ser rebatejat "Port la Montagne".

When the radical Montagnards seized power from the Girondins in May 1793, a real counter-revolution broke out in Avignon, Marseille and Toulon. A revolutionary army under General Carteaux recaptured Marseille in August 1793 and renamed it "City without a Name" (Ville sans Nom.) In Toulon, the opponents of the Revolution handed the city to a British and Spanish fleet on 28 August 1793. A Revolutionary Army laid siege to the British positions for four months (see the Siege of Toulon), and finally, thanks to the enterprise of the young commander of artillery, Napoleon Bonaparte, defeated the British and drove them out in December 1793. About 15,000 royalists escaped with the British fleet, but five to eight hundred of the 7,000 who remained were shot on the Champ de Mars, and Toulon was renamed "Port la Montagne".

La caiguda del Montagnards dins juliol 1794 va ser seguit per un nou Terror Blanc va apuntar als revolucionaris. La calma era només restaurat per l'augment de Napoleon a poder dins 1795.

The fall of the Montagnards in July 1794 was followed by a new White Terror aimed at the revolutionaries. Calm was only restored by the rise of Napoleon to power in 1795.

Sota Napoleon jo

Under Napoleon I

Napoleon va restaurar les pertinences i poder de les famílies del règim vell en Provence. La flota britànica d'Almirall Horatio Nelson blockaded Toulon, i gairebé tot comerç marítim va ser parat, causant tràngol i pobresa. Quan Napoleon va ser derrotat, la seva caiguda va ser celebrada en Provence. Quan va fugir de Elba l'1 de #marzo de 1815, i aterrat a Golfe-Juan, ell detoured per evitar les ciutats de Provence, el qual era hostil a ell.^{[cal citació]}

Napoleon restored the belongings and power of the families of the old regime in Provence. The British fleet of Admiral Horatio Nelson blockaded Toulon, and almost all maritime commerce was stopped, causing hardship and poverty. When Napoleon was defeated, his fall was celebrated in Provence. When he escaped from Elba on 1 March 1815, and landed at Golfe-Juan, he detoured to avoid the cities of Provence, which were hostile to him.^{[cal citació]}

Segle XIX

19th century

Provence prosperitat gaudida d'en el segle XIX; els ports de Marseille i Toulon va connectar Provence amb l'expandint Imperi Francès en Àfrica Del nord i l'Orientar, especialment després de l'obertura del Suez Canal dins 1869.

Provence enjoyed prosperity in the 19th century; the ports of Marseille and Toulon connected Provence with the expanding French Empire in North Africa and the Orient, especially after the opening of the Suez Canal in 1869.

Dins juliol–d'abril 1859, Napoleon III va fer un acord secret amb Cavour, Primer ministre de Piemont, per França per assistir dins expulsant Àustria del Península Italiana i portant sobre una Itàlia unida, a canvi de Piemont ceding Savoy i el Niça regió a França. Va anar a guerra amb Àustria dins 1859 i va guanyar una victòria a Solferino, el qual va resultar dins Àustria ceding Lombardy a Piemont, i, a canvi, Napoleon va rebre Savoy i Maco dins 1860, i Roquebrune-Gorra-Martin i Menton dins 1861.

In April–July 1859, Napoleon III made a secret agreement with Cavour, Prime Minister of Piedmont, for France to assist in expelling Austria from the Italian Peninsula and bringing about a united Italy, in exchange for Piedmont ceding Savoy and the Nice region to France. He went to war with Austria in 1859 and won a victory at Solferino, which resulted in Austria ceding Lombardy to Piedmont, and, in return, Napoleon received Savoy and Nice in 1860, and Roquebrune-Cap-Martin and Menton in 1861.

El ferrocarril va connectar Paris amb Marseille (1848) i llavors amb Toulon i Niça (1864). Niça, Antibes i Hyères esdevenia recursos d'hivern popular per reialesa europea, incloent Reina Victoria . Sota Napoleon III, Marseille va créixer a una població de 250,000, incloent una comunitat italiana molt gran. Toulon Va tenir una població de 80,000. Les ciutats grans com Marseille i Toulon va veure l'edifici d'esglésies, cases d'òpera, bulevards magnífics, i parcs.

The railroad connected Paris with Marseille (1848) and then with Toulon and Nice (1864). Nice, Antibes and Hyères became popular winter resorts for European royalty, including Queen Victoria. Under Napoleon III, Marseille grew to a population of 250,000, including a very large Italian community. Toulon had a population of 80,000. The large cities like Marseille and Toulon saw the building of churches, opera houses, grand boulevards, and parks.

Després de la caiguda de Louis Napoleon que segueix la derrota en el Franco-Prussian Guerra les barricades van pujar en els carrers de Marseille (23 March 1871) i el Communards, va dirigir per Gaston Cremieux i seguint l'avantatge del Paris Commune, va agafar control de la ciutat. El Commune va ser aixafat per l'exèrcit i Cremieux va ser executat el 30 de novembre de 1871. Encara que Provence era generalment conservador, ell sovint dirigents reformistes elegits; Primer ministre Léon Gambetta era el fill d'un Marseille grocer, i primer ministre futur Georges Clemenceau va ser elegit ajudant del Var dins 1885.

After the fall of Louis Napoleon following the defeat in the Franco-Prussian War barricades went up in the streets of Marseille (23 March 1871) and the Communards, led by Gaston Cremieux and following the lead of the Paris Commune, took control of the city. The Commune was crushed by the army and Cremieux was executed on 30 November 1871. Though Provence was generally conservative, it often elected reformist leaders; Prime Minister Léon Gambetta was the son of a Marseille grocer, and future prime minister Georges Clemenceau was elected deputy from the Var in 1885.

La segona meitat el segle XIX saw un ressorgiment del Provençal Llengua i cultura, particularment valors rurals tradicionals. Conduït per un moviment d'escriptors i poetes va cridar el Felibrige, va dirigir per poeta Frédéric Mestral . El mestral va aconseguir èxit literari amb la seva novel·la Miréio (Mireille en francès); va ser atorgat el premi Nobel per literatura dins 1904.

The second half of the 19th century saw a revival of the Provençal language and culture, particularly traditional rural values. driven by a movement of writers and poets called the Felibrige, led by poet Frédéric Mistral. Mistral achieved literary success with his novel Miréio (Mireille in French); he was awarded the Nobel Prize for literature in 1904.

Segle XX

20th century

Entre Primera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial, Provence era amargament dividit entre les àrees rurals més conservadores i les ciutats grans més radicals. Hi hi havia vagues esteses en Marseille dins 1919, i aldarulls en Toulon dins 1935.

Between World War I and World War II, Provence was bitterly divided between the more conservative rural areas and the more radical big cities. There were widespread strikes in Marseille in 1919, and riots in Toulon in 1935.

Després de la derrota de França per Alemanya dins juny 1940, França va ser dividida a una zona ocupada i unoccupied zona, amb Provence en el unoccupied zona. Parts d'oriental Provence va ser ocupat per soldats italians. La col·laboració i la resistència passiva gradualment van donar manera a resistència més activa, particularment després d'Alemanya Nazi va envair la Unió soviètica dins juny 1941 i el Partit Comunista esdevenia actiu en la resistència. Jean Moulin, l'ajudant de Charles de Gaulle, el dirigent del moviment de resistència de França Lliure, era parachuted a Eygalières, en el Bouches-du-Rhône el 2 de gener de 1942 per unir els moviments de resistència diversos dins tot de França contra els alemanys.

After the defeat of France by Germany in June 1940, France was divided into an occupied zone and unoccupied zone, with Provence in the unoccupied zone. Parts of eastern Provence were occupied by Italian soldiers. Collaboration and passive resistance gradually gave way to more active resistance, particularly after Nazi Germany invaded the Soviet Union in June 1941 and the Communist Party became active in the resistance. Jean Moulin, the deputy of Charles de Gaulle, the leader of the Free France resistance movement, was parachuted into Eygalières, in the Bouches-du-Rhône on 2 January 1942 to unite the diverse resistance movements in all of France against the Germans.

Dins novembre 1942, seguint Allied aterratges en Àfrica Del nord (Llanterna D'Operació), els alemanys van ocupar tot de Provence (Operació Attila) i llavors encapçalat per Toulon (Cas Anton). La flota francesa a Toulon sabotaged els seus vaixells propis per mantenir-los de caure a mans alemanyes.

Els alemanys van començar un sistemàtic arrodonint-amunt de francès Jews i refugiats de Maco i Marseille. Molts milers van ser agafats a campaments de concentració, i pocs van sobreviure. Un quart gran al voltant del port de Marseille era emptied d'habitants i dynamited, així que no serveixi com a base per la resistència. No obstant això, la resistència va créixer més forta; el dirigent del pro-milícia alemanya, el Milice, en Marseille era assassinated dins abril 1943.

In November 1942, following Allied landings in North Africa (Operation Torch), the Germans occupied all of Provence (Operation Attila) and then headed for Toulon (Case Anton). The French fleet at Toulon sabotaged its own ships to keep them from falling into German hands.

The Germans began a systematic rounding-up of French Jews and refugees from Nice and Marseille. Many thousands were taken to concentration camps, and few survived. A large quarter around the port of Marseille was emptied of inhabitants and dynamited, so it would not serve as a base for the resistance. Nonetheless, the resistance grew stronger; the leader of the pro-German militia, the Milice, in Marseille was assassinated in April 1943.

Damunt 15 August 1944, dos mesos després del Allied aterratges dins Normandia (Operació Overlord), el Setè Exèrcit D'Estats Units sota General Alexander Patch, amb un Lliure Francès cos sota General Jean de Lattre de Tassigny, va aterrar a la costa del Var entre St. Raphael i Cavalaire (Operació Dragoon). Les forces americanes van moure del nord cap a Manosque, Sisteron i Buit, mentre la Primera Divisió Blindada francesa sota General Vigier liberated Brignoles, Salon, Arles, i Avignon. Els alemanys en Toulon resistit fins que 27 August, i Marseille no va ser liberated fins que 25 August.

On 15 August 1944, two months after the Allied landings in Normandy (Operation Overlord), the Seventh United States Army under General Alexander Patch, with a Free French corps under General Jean de Lattre de Tassigny, landed on the coast of the Var between St. Raphael and Cavalaire (Operation Dragoon). The American forces moved north toward Manosque, Sisteron and Gap, while the French First Armored Division under General Vigier liberated Brignoles, Salon, Arles, and Avignon. The Germans in Toulon resisted until 27 August, and Marseille was not liberated until 25 August.

Després del final de la Guerra, Provence va fer front a una tasca enorme de reparació i reconstrucció, particularment dels ports i els ferrocarrils van destruir durant la guerra. Mentre part d'aquest esforç, el primer apartament concret modern bloc, el Unité d'Habitation de Corbusier, va ser construït en Marseille dins 1947–52. Dins 1962, Provence va absorbir un número gran de ciutadans francesos que van deixar Algèria després de la seva independència. Des d'aquell temps, comunitats africanes Del nord grans va resoldre dins i al voltant de les ciutats grans, particularment Marseille i Toulon.

After the end of the War, Provence faced an enormous task of repair and reconstruction, particularly of the ports and railroads destroyed during the war. As part of this effort, the first modern concrete apartment block, the Unité d'Habitation of Corbusier, was built in Marseille in 1947–52. In 1962, Provence absorbed a large number of French citizens who left Algeria after its independence. Since that time, large North African communities settled in and around the big cities, particularly Marseille and Toulon.

En el 1940s, Provence va experimentar una renovació cultural, amb el fundant del Avignon Festival de teatre (1947), la reobertura del Cannes Festival De Cinema (començat dins 1939), i molts altres esdeveniments importants. Amb l'edifici d'autopistes noves, particularment la Paris Marseille autoroute quin va obrir dins 1970, Provence esdevenia destinació per turisme de massa de per tot arreu Europa. Molts europeus, particularment de Gran Bretanya, va comprar cases d'estiu en Provence. L'arribada del TGV alt-trens de velocitat van escurçar el viatge de Paris a Marseille a menys de quatre hores.

In the 1940s, Provence underwent a cultural renewal, with the founding of the Avignon Festival of theatre (1947), the reopening of the Cannes Film Festival (begun in 1939), and many other major events. With the building of new highways, particularly the Paris Marseille autoroute which opened in 1970, Provence became destination for mass tourism from all over Europe. Many Europeans, particularly from Britain, bought summer houses in Provence. The arrival of the TGV high-speed trains shortened the trip from Paris to Marseille to less than four hours.

Al final el segle XX and el començament del segle XXI, els residents de Provence lluitava per reconciliar població i desenvolupament econòmic creixement amb el seu desig de conservar el paisatge i cultura que fa Provence únic.

At the end of the 20th century and the beginning of the 21st century, the residents of Provence were struggling to reconcile economic development and population growth with their desire to preserve the landscape and culture that make Provence unique.

Extensió i geografia

Extent and geography

La província Romana original va ser cridada Gallia Transalpina, llavors Gallia Narbonensis, o senzillament Provincia Nostra ('La nostra Província') o Provincia. Va estendre del Alps al Pirineus i del nord al Vaucluse, amb la seva capital en Narbo Martius (present-dia Narbonne).

The original Roman province was called Gallia Transalpina, then Gallia Narbonensis, or simply Provincia Nostra ('Our Province') or Provincia. It extended from the Alps to the Pyrenees and north to the Vaucluse, with its capital in Narbo Martius (present-day Narbonne).

Fronteres

Borders

el segle XV the Conté de Provence era fitat pel Var riu en l'est, el Rhône riu al de l'oest, amb el mediterrani al del sud, i una frontera del nord que més o menys seguit el Durance riu.

In the 15th century the Conté of Provence was bounded by the Var river on the east, the Rhône river to the west, with the Mediterranean to the south, and a northern border that roughly followed the Durance river.

El Comtat Venaissin, un territori que inclusivament Avignon, i el principality de Taronja era ambdós papal estats, governat pel Papa el segle XIII until el Revolució Francesa . Al final el segle XIV another peça de Provence al llarg de la frontera italiana, incloent Maco i el més baix Alps, era detached de Provence i subjectat a les terres del Duc de Savoy . El més baix Alps era re-subjectat a França després del Tractat de Utrecht dins 1713, però Niça no va retornar a França fins que 1860, durant el regnat de Napoleon III . ^[44]

The Comtat Venaissin, a territory which included Avignon, and the principality of Orange were both papal states, ruled by the Pope from the 13th century until the French Revolution. At the end of the 14th century another piece of Provence along the Italian border, including Nice and the lower Alps, was detached from Provence and attached to the lands of the Duke of Savoy. The lower Alps were re-attached to France after the Treaty of Utrecht in 1713, but Nice did not return to France until 1860, during the reign of Napoleon III.^[45]

La regió administrativa de Provence-Alpes-Cote d'Azur va ser creat dins 1982. Va incloure Provence, més el territori del Comtat Venaissin al voltant de Avignon, la porció oriental del Dauphiné, i el comtat anterior de Niça .

The administrative region of Provence-Alpes-Cote d'Azur was created in 1982. It included Provence, plus the territory of the Comtat Venaissin around Avignon, the eastern portion of the Dauphiné, and the former county of Nice.

Rius

Rivers

El Rhône riu, en la frontera occidental de Provence, és un dels rius importants de França, i ha estat una autopista de comerç i comunicacions entre inland França i el mediterrani per segles. Augmenta com l'efluent del Rhône Glacera dins Valais, Suïssa, en el Sant- Gotthard massif, a una altitud de 1753 m. És unit pel riu Saône a Lyon. Al llarg del Rhône Vall, és unit a la dreta banc per Cévennes rius Eyrieux, Ardèche, Cèze i Gardon o Gard, a l'esquerra Alps banc per rius Isère, Drôme, Ouvèze i Durance. A Arles, el Rhône es divideix dins dues armes, formant el Camargue delta, amb totes les branques que flueixen al Mar mediterrani. Un arma és cridat el "Magnífic Rhône"; l'altre un és el " Petit Rhône".

El Durance riu, un afluent del Rhône, té la seva font en el Alps a prop Briançon . Flueix del sud-de l'oest a través de Embrun, Sisteron, Manosque, Cavaillon, i Avignon, on coneix el Rhône.

The Rhône river, on the western border of Provence, is one of the major rivers of France, and has been a highway of commerce and communications between inland France and the Mediterranean for centuries. It rises as the effluent of the Rhône Glacier in Valais, Switzerland, in the Saint-Gotthard massif, at an altitude of 1753 m. It is joined by the river Saône at Lyon. Along the Rhône Valley, it is joined on the right bank by Cévennes rivers Eyrieux, Ardèche, Cèze and Gardon or Gard, on the left Alps bank by rivers Isère, Drôme, Ouvèze and Durance. At Arles, the Rhône divides itself in two arms, forming the Camargue delta, with all branches flowing into the Mediterranean Sea. One arm is called the "Grand Rhône"; the other one is the "Petit Rhône".

The Durance river, a tributary of the Rhône, has its source in the Alps near Briançon. It flows south-west through Embrun, Sisteron, Manosque, Cavaillon, and Avignon, where it meets the Rhône.

El Verdon River és un afluent del Durance, augmentant a una altitud de 2,400 metres en el southwestern Alps proper Barcelonette, i fluint sud-oest per 175 quilòmetres a través del Alpes-de-Haute-Provence i Var (départements) abans que assoleix el Durance a proper Vinon-sur-Verdon, sud de Manosque . El Verdon és més sabut pel seu canyó, el Verdon Congost . Aquest canyó de calcària, també cridat el 'Canyó Magnífic de Verdon', 20 quilòmetres dins longitud i més de 300 metres profunds, és una escalada popular i àrea que veu vista.

The Verdon River is a tributary of the Durance, rising at an altitude of 2,400 metres in the southwestern Alps near Barcelonette, and flowing southwest for 175 kilometres through the Alpes-de-Haute-Provence and Var (départements) before it reaches the Durance at near Vinon-sur-Verdon, south of Manosque. The Verdon is best known for its canyon, the Verdon Gorge. This limestone canyon, also called the 'Grand Canyon of Verdon', 20 kilometres in length and more than 300 metres deep, is a popular climbing and sight-seeing area.

El Var River augmenta a prop el Col de la Cayolle (2,326 m/7,631 ft) en el Marítim Alps i fluxs generalment cap al sud-est per 120 Km^{[convert: unitat desconeguda]} al mediterrani entre Maco i Sant-Laurent-du-Var . Abans que Niça va ser retornada a França dins 1860, el Var va marcar la frontera oriental de França al llarg del mediterrani. El Var és el cas únic dins França d'un riu que dóna un nom a un departament, però no fluint a través d'aquell departament (a causa d'ajustaments subsegüents a les fronteres del departament).

The Var River rises near the Col de la Cayolle (2,326 m/7,631 ft) in the Maritime Alps and flows generally southeast for 120 quilometres (75 mi)^* into the Mediterranean between Nice and Saint-Laurent-du-Var. Before Nice was returned to France in 1860, the Var marked the eastern border of France along the Mediterranean. The Var is the unique case in France of a river giving a name to a department, but not flowing through that department (due to subsequent adjustments to the department's boundaries).

El Camargue

The Camargue

Amb una àrea de per damunt 930 km² (360 mi²), el Camargue és la delta de riu més gran d'Europa Occidental (tècnicament una illa, mentre és completament envoltat per aigua). És una plana vasta comprenent gran salmorra lagoons o étangs, tall fora del mar per sandbars i cenyit per reed -cobert pantà es que és dins girar envoltat per una àrea conreada gran.

With an area of over 930 km² (360 mi²), the Camargue is Western Europe's largest river delta (technically an island, as it is wholly surrounded by water). It is a vast plain comprising large brine lagoons or étangs, cut off from the sea by sandbars and encircled by reed-covered marshes which are in turn surrounded by a large cultivated area.

El Camargue és casa a més de 400 espècies d'ocells, la salmorra ponds proporcionant un dels pocs hàbitats europeus pel més gran flamingo . Els pantans són també un hàbitat primer per molta espècie d'insectes, notablement (i notòriament) alguns del més ferocious mosquitoe s per ser trobat a qualsevol lloc dins França. És també famós per braus i el Camargue Cavall .

The Camargue is home to more than 400 species of birds, the brine ponds providing one of the few European habitats for the greater flamingo. The marshes are also a prime habitat for many species of insects, notably (and notoriously) some of the most ferocious mosquitoes to be found anywhere in France. It is also famous for bulls and the Camargue horse.

Muntanyes

Mountains

Per considerar el Marítim Alps, al llarg de la frontera amb Itàlia, com a part del cultural Provence, constitueixen els alçats més alts de la regió (el Punta dell' Argentera té un alçat de 3,297 m). Formen la frontera entre el francès département Alpes-Maritimes i l'italià Província de Cuneo . Mercantour Parc Nacional és localitzat en el Marítim Alps. D'altra banda, si el département Hautes Alpes és també considerat tan part del modern Provence, llavors el alpin Écrins Muntanyes representa els alçats més alts de la regió amb el Barre des Écrins culminant a 4102 m.

By considering the Maritime Alps, along the border with Italy, as a part of the cultural Provence, they constitute the highest elevations of the region (the Punta dell'Argentera has an elevation of 3,297 m). They form the border between the French département Alpes-Maritimes and the Italian province of Cuneo. Mercantour National Park is located in the Maritime Alps. On the other hand, if the département Hautes Alpes is also considered as part of the modern Provence, then the alpin Écrins mountains represent the highest elevations of the region with the Barre des Écrins culminating at 4102m.

Exterior del Marítim Alps, Mont Ventoux (Occitan: Ventor en norma clàssica o Ventour en Mistralian norma), a 1,909 metres (6,263 ft)^*, és el cim més alt en Provence. És localitzat algun 20 el km del nord-de l'est de Carpentras, Vaucluse. En el costat del nord, les fronteres de muntanya el Drôme département. És nicknamed el "Gegant de Provence", o "El Bald Muntanya". Tot i que geològicament part del Alps, és sovint considerat per ser separat d'ells, a causa de la manca de muntanyes d'una alçada similar propera. Està sol al de l'oest del Luberon gamma, i just a l'est del Dentelles de Montmirail, el seu foothills. La part superior de la muntanya és bare calcària sense vegetació o arbres. La calcària blanca en el cim estèril de la muntanya significa apareix d'una distància per ser neu-capped tota ronda d'any (la seva coberta de neu de fet dura de desembre a abril).

Outside of the Maritime Alps, Mont Ventoux (Occitan: Ventor in classical norm or Ventour in Mistralian norm), at 1,909 metres (6,263 ft)^*, is the highest peak in Provence. It is located some 20 km north-east of Carpentras, Vaucluse. On the north side, the mountain borders the Drôme département. It is nicknamed the "Giant of Provence", or "The Bald Mountain". Although geologically part of the Alps, is often considered to be separate from them, due to the lack of mountains of a similar height nearby. It stands alone to the west of the Luberon range, and just to the east of the Dentelles de Montmirail, its foothills. The top of the mountain is bare limestone without vegetation or trees. The white limestone on the mountain's barren peak means it appears from a distance to be snow-capped all year round (its snow cover actually lasts from December to April).

El Alpilles és una cadena de muntanyes petites va localitzar aproximadament 20 Km^{[convert: unitat desconeguda]} sud de Avignon. Tot i que no són particularment alt – només alguns 387 metres (1,270 ft)^* al seu punt més alt – el Alpilles posició fora de llavors ençà augmenten abruptament de la plana del Rhône vall. La gamma és aproximadament 25 km molt de temps per aproximadament 8 a 10 el km ample, corrent en un de l'est-direcció de l'oest entre el Rhône i Durance rius. El paisatge del Alpilles és un d'àrid calcària els cims van separar per valls seques.

The Alpilles are a chain of small mountains located about 20 quilometres (12 mi)^* south of Avignon. Although they are not particularly high – only some 387 metres (1,270 ft)^* at their highest point – the Alpilles stand out since they rise abruptly from the plain of the Rhône valley. The range is about 25 km long by about 8 to 10 km wide, running in an east-west direction between the Rhône and Durance rivers. The landscape of the Alpilles is one of arid limestone peaks separated by dry valleys.

Montagne Sainte-Victoire és probablement el millor-muntanya coneguda en Provence, gràcies al pintor Paul Cézanne, qui podria veure ell de la seva casa, i el va pintar freqüentment.

És un calcària muntanya ridge que estén per damunt 18 quilòmetres entre el départements de Bouches-du-Rhône i Var . El seu punt més alt és el Pic des mouches a 1,011[& nbsp;] m.

Montagne Sainte-Victoire is probably the best-known mountain in Provence, thanks to the painter Paul Cézanne, who could see it from his home, and painted it frequently. It is a limestone mountain ridge which extends over 18 kilometres between the départements of Bouches-du-Rhône and Var. Its highest point is the Pic des mouches at 1,011 m.

El Massif des Maures (Muntanyes dels Erms) és una cadena petita de muntanyes que mentides al llarg de la costa del mediterrani en el Var Departament entre Hyères et Fréjus . El seu punt més alt és el senyal de la Sauvette, 780 metres alt. El nom és un souvenir del Erms (Maures en Vell francès), Àrabs i Berbers d'Àfrica Del nord, qui va resoldre a la costa de Provence en els segles IX i X.

The Massif des Maures (Mountains of the Moors) is a small chain of mountains that lies along the coast of the Mediterranean in the Var Department between Hyères et Fréjus. Its highest point is the signal de la Sauvette, 780 metres high. The name is a souvenir of the Moors (Maures in Old French), Arabs and Berbers from North Africa, who settled on the coast of Provence in the 9th and 10th centuries.

El massif des Maures estén aproximadament seixanta quilòmetres al llarg de la costa, i assoleix inland aproximadament trenta quilòmetres. En el del nord és bordered per una depressió que és seguida per les rutes nationales 97 i 7 i la línia de ferrocarril entre Toulon i Niça. En el del sud acaba abruptament al Mediterraenan, formant un trencat i sobtat coastline.

The massif des Maures extends about sixty kilometres along the coast, and reaches inland about thirty kilometres. On the north it is bordered by a depression which is followed by the routes nationales 97 and 7 and the railroad line between Toulon and Nice. On the south it ends abruptly at the Mediterraenan, forming a broken and abrupt coastline.

La península de Sant-Tropez és part del Massif des Maures, juntament amb la península de Giens i les illes offshore de Hyères ; Porquerolles, Portuari-Cros, i île du Levant . Cap Sicié, oest de Toulon, així com el massif de Tanneron, pertany geològicament al massif des Maures.

The peninsula of Saint-Tropez is part of the Massif des Maures, along with the peninsula of Giens and the islands offshore of Hyères; Porquerolles, Port-Cros, and île du Levant. Cape Sicié, west of Toulon, as well as the massif of Tanneron, belong geologically to the massif des Maures.

El Calanques

The Calanques

Fitxer:Calanques2.jpg

Calanque de Sugiton

Fitxer:Calanques2.jpg

Calanque de Sugiton

El Calanques, també sabut com el Massif des Calanques, és una característica dramàtica del Provence costa, un 20-km molt de temps sèrie d'entrades estretes en els penya-segats del coastline entre Marseille en el de l'oest i Cassis en l'est. El cim més alt en el massif és Mont Puget, 565 metres alt.

The Calanques, also known as the Massif des Calanques, are a dramatic feature of the Provence coast, a 20-km long series of narrow inlets in the cliffs of the coastline between Marseille on the west and Cassis on the east. The highest peak in the massif is Mont Puget, 565 metres high.

El més sabut calanques del Massif des Calanques incloure el Calanque de Sormiou, el Calanque de Morgiou, el Calanque d'En-Vau, el Calanque de Portuari-Passador i el Calanque de Sugiton .

The best known calanques of the Massif des Calanques include the Calanque de Sormiou, the Calanque de Morgiou, the Calanque d'En-Vau, the Calanque de Port-Pin and the Calanque de Sugiton.

Calanques És les restes de boques de riu antic van formar majoritàriament durant Terciari. Més tard, durant glaciacions quaternàries, mentre les glaceres van escombrar per, ells més enllà aprofundit aquelles valls que finalment (al final del durar glaciació) ser envaït amb mar i esdevenir calanques.

Calanques are remains of ancient river mouths formed mostly during Tertiary. Later, during quaternary glaciations, as glaciers swept by, they further deepened those valleys which would eventually (at the end of the last glaciation) be invaded with sea and become calanques.

El Cosquer Cova és un submarí grotto en el Calanque de Morgiou, 37 metres (121 ft)^* submarí, que va ser habitat durant Paleolític era, quan el nivell de mar era molt més baix que avui. Les seves parets són cobertes amb les pintures i els gravats que daten enrere a entre 27,000 i 19,000 BC, descrivint animals com bisó, ibex, i cavalls, així com mamífers de mar com foques, i com a mínim un ocell, el auk.

The Cosquer cave is an underwater grotto in the Calanque de Morgiou, 37 metres (121 ft)^* underwater, that was inhabited during Paleolithic era, when the sea level was much lower than today. Its walls are covered with paintings and engravings dating back to between 27,000 and 19,000 BC, depicting animals such as bison, ibex, and horses, as well as sea mammals such as seals, and at least one bird, the auk.

Paisatges

Landscapes

El Garriga és el paisatge típic de Provence; és un tipus de baix, tou- leaved scrubland o chaparral trobat damunt terres de calcària al voltant del Mediterrània Basin, generalment a prop el seacoast, on el clima és modera, però on hi ha estiu anual condicions de sequera . ^[46] Ginebrer i stunted holm roure s és els arbres típics; llima aromàtica- tolerant shrubs com espígol, sàlvia, rosemary, farigola salvatge i Artemisia és plantes de garriga comuna. El paisatge obert de la garriga és punctuated per matolls densos de Kermes Roure .

The Garrigue is the typical landscape of Provence; is a type of low, soft-leaved scrubland or chaparral found on limestone soils around the Mediterranean Basin, generally near the seacoast, where the climate is moderate, but where there are annual summer drought conditions.^[47] Juniper and stunted holm oaks are the typical trees; aromatic lime-tolerant shrubs such as lavender, sage, rosemary, wild thyme and Artemisia are common garrigue plants. The open landscape of the garrigue is punctuated by dense thickets of Kermes oak.

Clima

Climate

La majoria de Provence té un Clima de Mediterrània, va caracteritzar per estius calents, secs, hiverns suaus, poca neu, i abundant sunshine. Dins de Provence hi ha micro-climes i variacions locals, variant del clima Alpí inland de Maco al clima continental en el del nord Vaucluse . El Vents de Provence és una característica important del clima, particularment el mestral, un fred, vent sec que, especialment a l'hivern, bufa avall el Rhône Vall al Bouches-du-Rhône i el Var Departaments, i sovint assoleix per damunt cent quilòmetres una hora.

Most of Provence has a Mediterranean climate, characterised by hot, dry summers, mild winters, little snow, and abundant sunshine. Within Provence there are micro-climates and local variations, ranging from the Alpine climate inland from Nice to the continental climate in the northern Vaucluse. The winds of Provence are an important feature of the climate, particularly the mistral, a cold, dry wind which, especially in the winter, blows down the Rhône Valley to the Bouches-du-Rhône and the Var Departments, and often reaches over one hundred kilometres an hour.

Bouches-du-Rhône

Marseille, en el Bouches-du-Rhône, té una mitjana de 59 dies de ploure un any, tanmateix quan plou la pluja és sovint torrencial; la pluviositat anual mitjana és 544.4[& nbsp;] mm. Ell neus una mitjana de 2.3 dies un any, i la neu rarament queda molt de temps. Marseille Té una mitjana de 2835.5 hores de sunshine un any. La temperatura mínima mitjana dins el gener és 2.3[& nbsp;]° C., i la temperatura màxima mitjana dins el juliol és 29.3[& nbsp;]° C. El mestral bufa una mitjana de cent dies un any.^[48]

Marseille, in the Bouches-du-Rhône, has an average of 59 days of rain a year, though when it does rain the rain is often torrential; the average annual rainfall is 544.4 mm. It snows an average of 2.3 days a year, and the snow rarely remains long. Marseille has an average of 2835.5 hours of sunshine a year. The average minimum temperature in January is 2.3 °C., and the average maximum temperature in July is 29.3 °C. The mistral blows an average of one hundred days a year.^[48]

El Var

The Var

Toulon i el Departament del Var (quin inclou St. Tropez i Hyères) té un clima lleugerament més tebi, assecador i més assolellat que Niça i el Alpes-Marítim, però també menys sheltered del vent. Toulon Té una mitjana de 2899.3 hores de sunshine un any, fent-lo la ciutat més assolellada en França metropolitana, ^[49] La temperatura diària màxima mitjana dins l'agost és 29.1[& nbsp;]° C., i la temperatura mínima diària mitjana dins el gener és 5.8[& nbsp;]° C. La pluviositat anual mitjana és 665[& nbsp;] mm, amb el més pluja d'octubre a novembre. Els vents forts bufen una mitjana de 118 dies un any en Toulon, va comparar amb 76 dies a Fréjus est més llunyà. El vent de Mestral més fort enregistrat en Toulon era 130 quilòmetres una hora. ^[50]

Toulon and the Department of the Var (which includes St. Tropez and Hyères) have a climate slightly warmer, dryer and sunnier than Nice and the Alpes-Maritime, but also less sheltered from the wind. Toulon has an average of 2899.3 hours of sunshine a year, making it the sunniest city in metropolitan France,^[51] The average maximum daily temperature in August is 29.1 °C., and the average daily minimum temperature in January is 5.8 °C. The average annual rainfall is 665 mm, with the most rain from October to November. Strong winds blow an average of 118 days a year in Toulon, compared with 76 days at Fréjus further east. The strongest Mistral wind recorded in Toulon was 130 kilometres an hour.^[52]

Alpes-Maritimes

Niça i el Alpes-Maritimes el departament és sheltered pel Alps, i és la part més protegida de la costa mediterrània. Els vents en aquest departament són normalment suau, bufant del mar a la terra, encara que de vegades els cops de Mestral fortament del nord-oest, o, va girar per les muntanyes, de l'est. Dins 1956 un vent de mestral del nord-oest va assolir la velocitat de 180 quilòmetres una hora a aeroport Maco. De vegades dins estiu el scirocco porta temperatures altes i sorra de desert vermellós d'Àfrica. (Veu Vents de Provence .)

Nice and the Alpes-Maritimes Department are sheltered by the Alps, and are the most protected part of the Mediterranean coast. The winds in this department are usually gentle, blowing from the sea to the land, though sometimes the Mistral blows strongly from the northwest, or, turned by the mountains, from the east. In 1956 a mistral wind from the northwest reached the speed of 180 kilometres an hour at Nice airport. Sometimes in summer the scirocco brings high temperatures and reddish desert sand from Africa. (See Winds of Provence.)

La pluviositat és infreqüent – 63 dies un any, però pot ser torrencial, particularment dins setembre, quan les tempestes i la pluja són causades per la diferència entre l'aire més fred inland i la temperatura d'aigua mediterrània tèbia (20–24 graus C.). La pluviositat anual mitjana en Maco és 767 mm, més de dins París, però concentrat dins menys dies.

Rainfall is infrequent – 63 days a year, but can be torrential, particularly in September, when storms and rain are caused by the difference between the colder air inland and the warm Mediterranean water temperature (20–24 degrees C.). The average annual rainfall in Nice is 767 mm, more than in Paris, but concentrated in fewer days.

Snow és extremadament rar, normalment caient una vegada que cada deu anys. 1956 era un any molt excepcional, quan 20 centímetres de neu blanketed la costa. Dins gener 1985 la costa entre Cannes i Menton va rebre 30 a 40 centímetres de neu. En les muntanyes, la neu és present de novembre a maig

Snow is extremely rare, usually falling once every ten years. 1956 was a very exceptional year, when 20 centimetres of snow blanketed the coast. In January 1985 the coast between Cannes and Menton received 30 to 40 centimetres of snow. In the mountains, the snow is present from November to May

Niça té una mitjana anual de 2694 hores de sunshine. La temperatura diària màxima mitjana en Maco dins l'agost és 28[& nbsp;]° C., i la temperatura diària mínima mitjana dins el gener és 6[& nbsp;]° C. ^[53]

Nice has an annual average of 2694 hours of sunshine. The average maximum daily temperature in Nice in August is 28 °C., and the average minimum daily temperature in January is 6 °C.^[54]

Alpes-de-Haute-Provence

El Departament de Alpes-de-Haute-Provence té un clima mediterrani en les valls més baixes sota mil metres dins altitud i un clima alpí en les valls altes, com les valls de la Blanche, el Haut Verdon i el Ubaye, els quals són per damunt 2500 metres alt. El clima alpí en les muntanyes més altes és moderat per l'aire més tebi del mediterrani.

The Department of Alpes-de-Haute-Provence has a Mediterranean climate in the lower valleys under one thousand metres in altitude and an alpine climate in the high valleys, such as the valleys of the Blanche, the Haut Verdon and the Ubaye, which are over 2500 metres high. The alpine climate in the higher mountains is moderated by the warmer air from the Mediterranean.

Haute-Provence Ha inusualment temperatures d'estiu alt per la seva altitud i latitud (44 graus del nord). La temperatura d'estiu mitjana és 22 a 23 °C. A una altitud de 400 metres, i 18 a 19 °C. A l'altitud de 1000 metres; i l'hivern la temperatura mitjana és 4 a 5 °C. A 400 metres i 0 C. A 1000 metres. Les valls més baixes tenen 50 dies de temperatures gelades un any, més en les valls més altes. De vegades les temperatures en les valls altes poden assolir −30 °C. A causa d'aquesta combinació de muntanyes altes i Mediterreanean aire, no és inusual que la regió freqüentment té alguns de les temperatures d'hivern més baixes i alguns de les temperatures d'estiu més calentes dins França.

Haute-Provence has unusually high summer temperatures for its altitude and latitude (44 degrees north). The average summer temperature is 22 to 23 °C. at an altitude of 400 metres, and 18 to 19 °C. at the altitude of 1000 metres; and the winter average temperature is 4 to 5 °C. at 400 metres and 0 C. at 1000 metres. The lower valleys have 50 days of freezing temperatures a year, more in the higher valleys. Sometimes the temperatures in the high valleys can reach −30 °C. Because of this combination of high mountains and Mediterreanean air, it is not unusual that the region frequently has some of the lowest winter temperatures and some of the hottest summer temperatures in France.

Pluviositat en Haute-Provence és infreqüent – 60 a 80 dies un any – però pot ser torrencial; 650 a 900 mm. Un any en el foothills i planells del sud-oest, i en la vall del Ubaye; i 900 a 1500 mm. En les muntanyes. La majoria de pluviositat entra la tardor, breument i tempestes intenses; de mid-juny a mid-August, caigudes de pluja durant breu però violent thunderstorms. El tro pot ser sentit 30 a 40 dies un any.

Rainfall in Haute-Provence is infrequent – 60 to 80 days a year – but can be torrential; 650 to 900 mm. a year in the foothills and plateaus of the southwest, and in the valley of the Ubaye; and 900 to 1500 mm. in the mountains. Most rainfall comes in the autumn, in brief and intense storms; from mid-June to mid-August, rain falls during brief but violent thunderstorms. Thunder can be heard 30 to 40 days a year.

Snow caigudes en les muntanyes de novembre a maig, i en midwinter pot ser trobat avall a altitud de 1000–1200 metres en el costat ombrívol de les muntanyes i 1300 a 1600 metres en el costat assolellat. Snowfalls És normalment força lleuger, i fondre ràpidament.

Snow falls in the mountains from November to May, and in midwinter can be found down to altitude of 1000–1200 metres on the shady side of the mountains and 1300 to 1600 metres on the sunny side. Snowfalls are usually fairly light, and melt rapidly.

El Mestral (vent) és una característica del clima en la part occidental del Departament, bufant del del nord i el nord-oest, portant temps clar i sec. La part oriental del departament és més protegida del Mestral. El Marin (vent) ve del del sud, portant aire tebi, núvols i pluja.

The Mistral (wind) is a feature of the climate in the western part of the Department, blowing from the north and the northwest, bringing clear and dry weather. The eastern part of the department is more protected from the Mistral. The Marin (wind) comes from the south, bringing warm air, clouds and rain.

Haute- Provence És un de les regions més assolellades de França, amb una mitjana d'entre 2550 i 2650 hores de sunshine anualment en el del nord del departament, i 2700 a 2800 hores en el sud-oest. Les nits clares i els dies assolellats causen una diferència aguda entre nighttime i daytime temperatures. A causa de les nits clares, la regió és casa d'observatoris importants, com el Observatori de Haute- Provence en Sant-Michel- Observatoire a prop de Forcalquier . ^[55]

Haute-Provence is one of the sunniest regions of France, with an average of between 2550 and 2650 hours of sunshine annually in the north of the department, and 2700 to 2800 hours in the southwest. The clear nights and sunny days cause a sharp difference between nighttime and daytime temperatures. Because of the clear nights, the region is home of important observatories, such as the Observatory of Haute-Provence in Saint-Michel-Observatoire near of Forcalquier.^[56]

El Vaucluse

The Vaucluse

El Vaucluse és el lloc de reunió de tres de les quatre zones climàtiques diferents de França; té un Clima de Mediterrània en el del sud, un clima alpí en el nord-est, al voltant de les muntanyes de Vaucluse i el massif del Baronnies ; i un clima continental en el nord-oest. El proper proximity d'aquests tres climes diferents tendeix per moderar tot d'ells, i el clima mediterrani normalment preval.

The Vaucluse is the meeting point of three of the four different climatic zones of France; it has a Mediterranean climate in the south, an alpine climate in the northeast, around the mountains of Vaucluse and the massif of the Baronnies; and a continental climate in the northwest. The close proximity of these three different climates tends to moderate all of them, and the Mediterranean climate usually prevails.

Taronja en el Vaucluse té 2595 hores de sunshine un any. Plou una mitjana de 80 dies un any, per un total de 693.4[& nbsp;] mm un any. La temperatura mitjana màxima dins el juliol és 29.6[& nbsp;]° C., i la temperatura mínima mitjana dins el gener és 1.3[& nbsp;]° C. Hi ha una mitjana de 110 dies de vents forts un any. ^[57]

Orange in the Vaucluse has 2595 hours of sunshine a year. It rains an average of 80 days a year, for a total of 693.4 mm a year. The maximum average temperature in July is 29.6 °C., and the average minimum temperature in January is 1.3 °C. There are an average of 110 days of strong winds a year.^[58]

Llengua i literatura

Language and literature

Científics, becaris i profetes

Scientists, scholars and prophets

Pytheas segle IV BCE) era un geògraf i matemàtic que va viure en la colònia grega de Marssalia, el qual esdevenia Marseille. Va conduir una expedició per mar del nord al voltant Anglaterra a Islàndia, i era el primer per descriure el sol de mitjanit i regions polars.

Petrarch (1304–1374) era un poeta italià i becari, va considerar el pare de humanisme i un de les primeres figures grans de Literatura italiana . Va gastar molt de la seva vida primerenca dins Avignon i Carpentras com un oficial al Papal tribunal en Avignon, i va escriure un compte famós del seu ascent de Mont Ventoux a prop Aix-en-Provence .
Nostradamus (1503–1566), un Renaixement apothecary i reputed clairvoyant més sabut pel seu al·legat prophecies d'esdeveniments mundials grans, va néixer dins Sant-Remy-de-Provence i viscut i mort dins Salon-de-Provence .

Pytheas (4th century BCE) was a geographer and mathematician who lived in the Greek colony of Marssalia, which became Marseille. He conducted an expedition by sea north around England to Iceland, and was the first to describe the midnight sun and polar regions.
Petrarch (1304–1374) was an Italian poet and scholar, considered the father of humanism and one of the first great figures of Italian literature. He spent much of his early life in Avignon and Carpentras as an official at the Papal court in Avignon, and wrote a famous account of his ascent of Mount Ventoux near Aix-en-Provence.
Nostradamus (1503–1566), a Renaissance apothecary and reputed clairvoyant best known for his alleged prophecies of great world events, was born in Saint-Remy-de-Provence and lived and died in Salon-de-Provence.

Occitan Literatura

Occitan literature

Històricament la llengua parlada en Provence era Provençal, un dialecte del Occitan llengua, també sabut com langue d' oc, i de prop relacionat a Català . Hi ha diverses variacions regionals: vivaro- alpin, parlat en el Alps; i el provençal variacions de del sud, incloent el marítim, el rhoadanien (en el Rhône Vall) i el niçois (en Maco). Niçois És la forma arcaica de provençal més proper a la llengua original del troubadours, i és de vegades a dit per ser llengua literària del seu propi. ^[59]

Historically the language spoken in Provence was Provençal, a dialect of the Occitan language, also known as langue d'oc, and closely related to Catalan. There are several regional variations: vivaro-alpin, spoken in the Alps; and the provençal variations of south, including the maritime, the rhoadanien (in the Rhône Valley) and the niçois (in Nice). Niçois is the archaic form of provençal closest to the original language of the troubadours, and is sometimes to said to be literary language of its own.^[60]

Provençal Era àmpliament parlat en Provence fins al començament del segle XX, quan el govern francès va llançar un esforç intensiu i en gran part exitós per reemplaçar llengües regionals amb francès. Avui Provençal és ensenyat en escoles i universitats en la regió, però és parlat regularment per un número petit de persones, probablement menys de cinc-cents miler, majoritàriament ancià.

Provençal was widely spoken in Provence until the beginning of the 20th century, when the French government launched an intensive and largely successful effort to replace regional languages with French. Today Provençal is taught in schools and universities in the region, but is spoken regularly by a small number of people, probably less than five hundred thousand, mostly elderly.

Escriptors i poetes en el Occitan llengua

Writers and poets in the Occitan language

L'edat daurada de Provençal Literatura, més correctament cridat Occitan Literatura, el segle XI and el segle XII, quan el troubadours va trencar lluny de clàssic Literatura llatina i va compondre idil·lis i cançons d'amor en la seva llengua vernacla pròpia. Entre el més famós troubadours era Folquet de Marselha, l'amor del qual les cançons esdevenien famoses per tot arreu Europa, i que va ser elogiada per Dante en el seu Comèdia Divina. En els seus anys més tardans, Folquet va deixar poesia per esdevenir l'Abat de Le Thoronet Abbey, i llavors Bisbe de Toulouse, on ell ferotgement persecuted el Càtars .

The golden age of Provençal literature, more correctly called Occitan literature, was the 11th century and the 12th century, when the troubadours broke away from classical Latin literature and composed romances and love songs in their own vernacular language. Among the most famous troubadours was Folquet de Marselha, whose love songs became famous all over Europe, and who was praised by Dante in his Divine Comedy. In his later years, Folquet gave up poetry to become the Abbot of Le Thoronet Abbey, and then Bishop of Toulouse, where he fiercely persecuted the Cathars.

En el mig el segle XIX there era un moviment literari per reviure la llengua, va cridar el Félibrige , va dirigir pel poeta Frédéric Mestral (1830–1914), qui va compartir el premi Nobel per Literatura dins 1904.

In the middle of the 19th century there was a literary movement to revive the language, called the Félibrige, led by the poet Frédéric Mistral (1830–1914), who shared the Nobel Prize for Literature in 1904.

Provençal Escriptors i poetes que van escriure en Occitan inclou:

Provençal writers and poets who wrote in Occitan include:

Raimbaut de Vaqueiras (1180–1207)

Louis Bellaud (1543–1588)
Théodore Aubanel (1829–1886)
Joseph d'Arbaud (1874–1950)
Robert Lafont (1923–2009)

Raimbaut de Vaqueiras (1180–1207)
Louis Bellaud (1543–1588)
Théodore Aubanel (1829–1886)
Joseph d'Arbaud (1874–1950)
Robert Lafont (1923–2009)

Autors francesos

French authors

Alphonse Daudet (1840–1897) era el millor-escriptor francès conegut de Provence en el segle XIX, encara que va viure majoritàriament dins París i Champrosay . Sigui més sabut pel seu Lettres de mon moulin (eng: Cartes del meu Molí) (1869) i el Tartarin de Tarascon trilogia (1872, 1885, 1890). La seva història L'Arlésienne (1872) va ser fet a un joc de tres actes amb música per Bizet . ^[61]

Marcel Pagnol (1895–1970), nascut en Aubagne, és sabut tots dos com a filmmaker i per les seves històries de la seva infantesa, Le Château de la Mer, La Gloire de mon Pere, i Le Temps des secrets. Sigui el primer filmmaker per esdevenir un membre del Académie française dins 1946.
Colette (Sidonie-Gabrielle Colette) (1873–1954), tot i que no va ser de Provence, esdevenia particularment subjectat a Sant-Tropez . Després que Segona Guerra Mundial, va encapçalar un comitè que va veure que el poble, malament-avariat per la guerra, va ser restaurat a la seva bellesa original i caràcter
Jean Giono (1895–1970), nascut dins Manosque, va escriure sobre vida de camperol en Provence, inspirat en la seva imaginació i per la seva visió de Grècia Antiga .
Paul Arène (1843–1896), nascut dins Sisteron, va escriure sobre vida i el camp al voltant de la seva ciutat de casa.

Alphonse Daudet (1840–1897) was the best-known French writer from Provence in the 19th century, though he lived mostly in Paris and Champrosay. He was best known for his Lettres de mon moulin (eng: Letters from my Mill) (1869) and the Tartarin de Tarascon trilogy (1872, 1885, 1890). His story L'Arlésienne (1872) was made into a three-act play with music by Bizet.^[62]
Marcel Pagnol (1895–1970), born in Aubagne, is known both as a filmmaker and for his stories of his childhood, Le Château de la Mere, La Gloire de mon Pere, and Le Temps des secrets. He was the first filmmaker to become a member of the Académie française in 1946.
Colette (Sidonie-Gabrielle Colette) (1873–1954), although she was not from Provence, became particularly attached to Saint-Tropez. After World War II, she headed a committee which saw that the village, badly-damaged by the war, was restored to its original beauty and character
Jean Giono (1895–1970), born in Manosque, wrote about peasant life in Provence, inspired by his imagination and by his vision of Ancient Greece.
Paul Arène (1843–1896), born in Sisteron, wrote about life and the countryside around his home town.

Emigrés, exilis, i expatriates

Emigrés, exiles, and expatriates

En els segles XIX i XX, el clima i estil de vida de Provence va atreure escriptors gairebé tant com va atreure pintors. Sigui particularment popular entre britànic, americà i escriptors russos en el 1920s i 1930s.

Edith Wharton (1862–1937), comprat Castel Sainte-Claire dins 1927, en el lloc d'un convent anterior en els turons damunt Hyères, on va viure durant els hiverns i primaveres fins a la seva mort dins 1937.
F. Scott Fitzgerald (1896–1940) i la seva muller Zelda primer visitada el Riviera dins 1924, parant a Hyères, Cannes i Monte Carlo, finalment quedant a St. Raphaël, on va escriure molt de El Gran Gatsby i va començar l'oferta és la Nit.
Ivan Bunin (1870–1953), el primer escriptor rus per guanyar el Premi Nobel per Literatura, va anar a França després de la Revolució russa, va posar molts de les seves històries curtes en el Côte d'Azur, i va tenir una casa dins Grasse .
Somerset Maugham (1874–1965) va comprar una casa, la Vil·la Mauresque, dins Sant-Jean-Gorra-Ferrat dins 1928, i, excepte els anys de Segona Guerra Mundial, va gastar molt del seu temps allà fins a la seva mort.

In the 19th and 20th centuries, the climate and lifestyle of Provence attracted writers almost as much as it attracted painters. It was particularly popular among British, American and Russian writers in the 1920s and 1930s.

Edith Wharton (1862–1937), bought Castel Sainte-Claire in 1927, on the site of a former convent in the hills above Hyères, where she lived during the winters and springs until her death in 1937.
F. Scott Fitzgerald (1896–1940) and his wife Zelda first visited the Riviera in 1924, stopping at Hyères, Cannes and Monte Carlo, eventually staying at St. Raphaël, where he wrote much of The Great Gatsby and began Tender is the Night.
Ivan Bunin (1870–1953), the first Russian writer to win the Nobel Prize for Literature, went to France after the Russian Revolution, set several of his short stories on the Côte d'Azur, and had a house in Grasse.
Somerset Maugham (1874–1965) bought a house, the Villa Mauresque, in Saint-Jean-Cap-Ferrat in 1928, and, except for the years of World War II, spent much of his time there until his death.

Altres escriptors de parla anglesos que viuen dins o ha escrit sobre Provence inclou:

Peter Mayle
Carol Drinkwater
John Lanchester
Willa Cather
Charles Spurgeon (qui va gastar períodes llargs dins Menton
Katherine Mansfield

Other English-speaking writers who live in or have written about Provence include:

Peter Mayle
Carol Drinkwater
John Lanchester
Willa Cather
Charles Spurgeon (who spent long periods in Menton
Katherine Mansfield

Música

Music

La música escrita sobre Provence inclou: [ ] El concert de saxofon Tableaux de Provence (Fotografies de Provence) va compondre per Paule Maurice. [ ] L'òpera Mireille per Charles Gounod després que el poema de Frédéric Mestral Mireio . [ ] Georges Bizet, ' L' Arlésienne' música incidental per jugar per Alphonse Daudet. [ ] Darius Milhaud, és uite Provençale' [ ] Dos enquadraments de cançó de Vladimir Nabokov és poema " Provence" en versions russes i angleses per compositors Ivan Barbotin i James DeMars en el 2011 àlbum clàssic contemporani Troica . ^[63] [ ] La Suite "de peça Provencale", escrit per banda simfònica per Jan Furgoneta der Roost .

Music written about Provence includes:

The saxophone concerto Tableaux de Provence (Pictures of Provence) composed by Paule Maurice.
The opera Mireille by Charles Gounod after Frédéric Mistral's poem Mireio.
Georges Bizet, 'L'Arlésienne' incidental music to play by Alphonse Daudet.
Darius Milhaud, 'Suite Provençale'
Two song settings of Vladimir Nabokov's poem "Provence" in Russian and English versions by composers Ivan Barbotin and James DeMars on the 2011 contemporary classical album Troika.^[64]
The piece "Suite Provencale", written for symphonic band by Jan Van der Roost.

Pintors

Painters

els artistes han estat pintant en Provence des de temps prehistòrics; pintures de bisons, foques, auks i els cavalls que daten a entre 27,000 i 19,000 BC va ser trobat en el Cosquer Cova proper Marseille. ^[65]

Artists have been painting in Provence since prehistoric times; paintings of bisons, seals, auks and horses dating to between 27,000 and 19,000 BC were found in the Cosquer Cave near Marseille.^[66]

El 14è-segle sostre de fusta del cloister de Fréjus Catedral té una sèrie notable de pintures d'escenes bíbliques, animals fantàstics, i escenes de vida diària, va pintar entre 1350 i 1360. Inclouen pintures d'un àngel caigut amb les ales d'un ratpenat, un dimoni amb la cua d'un serpent, els àngels que juguen instruments, un tigre, un elefant, un estruç, animals domèstics i salvatges, un mermaid, un drac, un centaur, un carnisser, un cavaller, i un malabarista. ^[67]

The 14th-century wooden ceiling of the cloister of Fréjus Cathedral has a remarkable series of paintings of biblical scenes, fantastic animals, and scenes from daily life, painted between 1350 and 1360. They include paintings of a fallen angel with the wings of a bat, a demon with the tail of a serpent, angels playing instruments, a tiger, an elephant, an ostrich, domestic and wild animals, a mermaid, a dragon, a centaur, a butcher, a knight, and a juggler.^[68]

Nicolas Froment (1435–1486) era el pintor més important de Provence durant el Renaixement, més sabut pel seu tríptic del Bush Ardent,(al voltant 1476) va encarregar per King René jo de Naples . La pintura mostra el Annunciation Als pastors, amb la Verge Mary i Christ per sobre de l'arbust ardent. Les ales de l'espectacle de tríptic King Rene amb Mary Magdalene, St. Anthony i St. Maurice damunt un costat, i Reina Jeanne de Laval, amb Sant Catherine, John l'Evangelista, i Sant Nicholas en l'altre. ^[69]

Nicolas Froment (1435–1486) was the most important painter of Provence during the Renaissance, best known for his triptych of the Burning Bush,(around 1476) commissioned by King René I of Naples. The painting shows the Annunciation to the shepherds, with the Virgin Mary and Christ above the burning bush. The wings of the triptych show King Rene with Mary Magdalene, St. Anthony and St. Maurice on one side, and Queen Jeanne de Laval, with Saint Catherine, John the Evangelist, and Saint Nicholas on the other.^[70]

Louis Bréa (1450–1523) a segle XV painter, nascut en Maco, la feina #del qual és trobada en esglésies de Genoa a Antibes. El seu Retable de Sant-Nicholas (1500) és trobat dins Mònaco, i seu Retable de Notre-Dame-de-Rosaire (1515) és trobat dins Antibes .

Louis Bréa (1450–1523) was a 15th-century painter, born in Nice, whose work is found in churches from Genoa to Antibes. His Retable of Saint-Nicholas (1500) is found in Monaco, and his Retable de Notre-Dame-de-Rosaire (1515) is found in Antibes.

Pierre Paul Puget (1620–1694), nascut en Marseille, era un pintor de retrats i escenes religioses, però era més ben sabut per les seves escultures, trobat dins Toulon Catedral, a fora de la sala de ciutat de Toulon, i en el Louvre . Hi ha muntanya anomenat per ell proper Marseille, i una plaça en Toulon.

Pierre Paul Puget (1620–1694), born in Marseille, was a painter of portraits and religious scenes, but was better known for his sculptures, found in Toulon Cathedral, outside the city hall of Toulon, and in the Louvre. There is mountain named for him near Marseille, and a square in Toulon.

En els segles XIX i XX, molts dels pintors més famosos en el món convergits en Provence, dibuixat pel clima i la claredat de la llum. La qualitat especial de la llum és en part un resultat del vent de Mestral, el qual treu pols de l'atmosfera, molt visibilitat creixent.

In the 19th and 20th centuries, many of the most famous painters in the world converged on Provence, drawn by the climate and the clarity of the light. The special quality of the light is partly a result of the Mistral wind, which removes dust from the atmosphere, greatly increasing visibility.

Adolphe Monticelli (1824–1886) va néixer en Marseille, va moure a París dins 1846 i retornat a Marseille dins 1870. La seva feina influïda Vincent furgoneta Gogh qui molt li va admirar. ^[71] [ ] Paul Cézanne (1839–1906), va néixer en Aix- en- Provence, i viscut i treballat allà la majoria de la seva vida. Els paisatges locals, particularment Montagne Sainte-Victoire, va presentar sovint en la seva feina. Ell també pintat freqüentment a L'Estaque . [ ] Vincent furgoneta Gogh (1853–1890). Van Gogh va viure poc més de dos anys en Provence, però la seva fama com a pintora és en gran part un resultat de quin va pintar allà. Va viure dins Arles de febrer 1888 a maig 1889, i llavors en Sant- Remy de maig 1889 fins que maig 1890.

Adolphe Monticelli (1824–1886) was born in Marseille, moved to Paris in 1846 and returned to Marseille in 1870. His work influenced Vincent van Gogh who greatly admired him.^[72]
Paul Cézanne (1839–1906), was born in Aix-en-Provence, and lived and worked there most of his life. The local landscapes, particularly Montagne Sainte-Victoire, featured often in his work. He also painted frequently at L'Estaque.
Vincent van Gogh (1853–1890). Van Gogh lived little more than two years in Provence, but his fame as a painter is largely a result of what he painted there. He lived in Arles from February 1888 to May 1889, and then in Saint-Remy from May 1889 until May 1890.

Auguste Renoir (1841–1919). Renoir Visitat Beaulieu, Grasse, Sant Raphael i Cannes, abans que finalment resolent dins Cagnes-sur-Mer dins 1907, on va comprar una granja en els turons i va construir una casa nova i taller en els terres. Va continuar allà fins a la seva mort dins 1919. La seva casa és ara un museu.

Auguste Renoir (1841–1919). Renoir visited Beaulieu, Grasse, Saint Raphael and Cannes, before finally settling in Cagnes-sur-Mer in 1907, where he bought a farm in the hills and built a new house and workshop on the grounds. He continued to paint there until his death in 1919. His house is now a museum.

Henri Matisse (1869–1954). Matisse Primer visitat St. Tropez dins 1904. Dins 1917 va resoldre en Maco, primer a l'Hotel Beau Rivage, llavors l'Hotel de la Mediterranée, llavors la Vil·la des Aliats en Cimiez. Dins 1921 va viure en un apartament a 1 lloc Felix Faure en Maco, després al mercat de flor i mirant cap al mar, on va viure fins que 1938. Ell llavors mogut a l'Hotel Regina en els turons de Cimiez, per sobre de Maco. Durant Segona Guerra Mundial va viure dins Vence, llavors retornat a Cimiez, on va morir i és enterrat.

Henri Matisse (1869–1954). Matisse first visited St. Tropez in 1904. In 1917 he settled in Nice, first at the Hotel Beau Rivage, then the Hotel de la Mediterranée, then la Villa des Allies in Cimiez. In 1921 he lived in an apartment at 1 place Felix Faure in Nice, next to the flower market and overlooking the sea, where he lived until 1938. He then moved to the Hotel Regina in the hills of Cimiez, above Nice. During World War II he lived in Vence, then returned to Cimiez, where he died and is buried.

Pablo Picasso (1881–1973). Picasso va gastar cada estiu de 1919 a 1939 en el Côte d'Azur, i mogut allà #permanentment dins 1946, primer a Vallauris, llavors a Mougins, on va gastar seu durar anys.

Pierre Bonnard (1867–1947). Bonnard Retirat a i mort a Le Cannet .
Georges Braque (1882–1963). Braque Pintat freqüentment a L'Estaque entre 1907 i 1910.
Henri-Edmond Cross (1856–1910). Cross va descobrir el Côte d'Azur dins 1883 i pintat a Mònaco i Hyères .
Maurice Denis (1870–1943.) Denis va pintar a St. Tropez I Bandol .
André Derain (1880–1954). Derain Pintat a L'Estaque i Martigues .
Raoul Dufy (1877–1953), la muller del qual era de Maco, va pintar dins Forcalquier, Marseille i Martigues .
Albert Marquet (1873–1947), va pintar a Marseille, St. Tropez I L'Estaque .
Claude Monet (1840–1927). Monet va visitar Menton, Bordighera, Juan-les-Passadors, Monte-Carlo, Niça, Cannes, Beaulieu i Villefranche, i va pintar un número de seascapes de Gorra Martin, proper Menton, i a Gorra d'Antibes .
Edvard Munch (1863–1944.) Munch Visitat i pintat dins Niça i Monte-Carlo (on va desenvolupar una passió per joc), i va llogar una vil·la a Sant-Jean-Gorra-Ferrat dins 1891.
Paul Signac (1863–1935). Signac Va visitar St. Tropez Dins 1892, i va comprar una vil·la, La Hune, al peu de ciutadella dins 1897. Sigui a la seva vil·la que el seu amic, Henri Matisse, va pintar el seu famós Luxe, Calme et Volupté " dins 1904. Signac Pintures nombroses fetes al llarg de la costa.
Pierre Deval (1897–1993), un francès modernista i figurist pintor, viscut i treballat al Domaine d'Orvès dins La Valette-du-Var de 1925 fins a la seva mort dins 1993.
Nicolas de Staël (1914–1955). Viscut en Maco i Antibes .
Yves Klein (1928–1962); un nadiu de Niça, va considerar una figura important dins correu-guerra art europeu.
Sacha Sosno (1937–Present); escultor i pintor francès que viuen i treballant dins Niça .

Pablo Picasso (1881–1973). Picasso spent each summer from 1919 to 1939 on the Côte d'Azur, and moved there permanently in 1946, first at Vallauris, then at Mougins, where he spent his last years.
Pierre Bonnard (1867–1947). Bonnard retired to and died at Le Cannet.
Georges Braque (1882–1963). Braque painted frequently at L'Estaque between 1907 and 1910.
Henri-Edmond Cross (1856–1910). Cross discovered the Côte d'Azur in 1883 and painted at Monaco and Hyères.
Maurice Denis (1870–1943.) Denis painted at St. Tropez and Bandol.
André Derain (1880–1954). Derain painted at L'Estaque and Martigues.
Raoul Dufy (1877–1953), whose wife was from Nice, painted in Forcalquier, Marseille and Martigues.
Albert Marquet (1873–1947), painted at Marseille, St. Tropez and L'Estaque.
Claude Monet (1840–1927). Monet visited Menton, Bordighera, Juan-les-Pins, Monte-Carlo, Nice, Cannes, Beaulieu and Villefranche, and painted a number of seascapes of Cap Martin, near Menton, and at Cap d'Antibes.
Edvard Munch (1863–1944.) Munch visited and painted in Nice and Monte-Carlo (where he developed a passion for gambling), and rented a villa at Saint-Jean-Cap-Ferrat in 1891.
Paul Signac (1863–1935). Signac visited St. Tropez in 1892, and bought a villa, La Hune, at the foot of citadel in 1897. It was at his villa that his friend, Henri Matisse, painted his famous Luxe, Calme et Volupté" in 1904. Signac made numerous paintings along the coast.
Pierre Deval (1897–1993), a French modernist and figurist painter, lived and worked at the Domaine d'Orvès in La Valette-du-Var from 1925 until his death in 1993.
Nicolas de Staël (1914–1955). Lived in Nice and Antibes.
Yves Klein (1928–1962); a native of Nice, considered an important figure in post-war European art.
Sacha Sosno (1937–Present); French painter and sculptor living and working in Nice.

Font i Bibliografia sobre artistes en la Mediterrània

Source and Bibliography about artists on the Mediterranean

Méditerranée de Courbet á Matisse, catàleg de l'exposició al Magnífic Palais, Paris de setembre 2000 a gener 2001. Publicat pel Réunion des musées nationaux, 2000.

Méditerranée de Courbet á Matisse, catalogue of the exhibit at the Grand Palais, Paris from September 2000 to January 2001. Published by the Réunion des musées nationaux, 2000.

Pel·lícula

Film

Provence Té un lloc especial en la història de la fotografia de moviment – un del primer moviment projectat fotografies, L' Arrivée d' un Tren en gare de La Ciotat (eng: l'entrada d'un tren a l'estació de Ciotat), un cinquanta-segona pel·lícula silenciosa, va ser fet per Auguste i Louis Lumière a l'estació de tren de la ciutat costera de La Ciotat . Va ser mostrat a una audiència dins París el 28 de desembre de 1895, causant un sensation. ^[73]

Provence has a special place in the history of the motion picture – one of the first projected motion pictures, L'Arrivée d'un train en gare de La Ciotat (eng: the entry of a train into the station of Ciotat), a fifty-second silent film, was made by Auguste and Louis Lumière at the train station of the coastal town of La Ciotat. It was shown to an audience in Paris on 28 December 1895, causing a sensation.^[74]

Abans del seu comercial premiere dins París, la pel·lícula va ser mostrada a va convidar audiències en diverses ciutats franceses, incloent La Ciotat. Va ser mostrat al Teatre d'Edèn dins setembre 1895, fent que teatre un de la primera fotografia de moviment teatres, i l'únic dels primers teatres encara mostrant pel·lícules dins 2009. ^[75]

Before its commercial premiere in Paris, the film was shown to invited audiences in several French cities, including La Ciotat. It was shown at the Eden Theater in September 1895, making that theatre one of the first motion picture theatres, and the only of the first theatres still showing movies in 2009.^[76]

Tres altre del més primerenc Lumiere pel·lícules, Partie de cartes , l'Arroseur arrosé (la primera comèdia filmada coneguda), i Repas de bébé , era també filmat en La Ciotat dins 1895, a la Vil·la du Clos des Plages, la residència d'estiu del Lumière Germans.

Three other of the earliest Lumiere films, Partie de cartes, l'Arroseur arrosé (the first known filmed comedy), and Repas de bébé, were also filmed in La Ciotat in 1895, at the Villa du Clos des Plages, the summer residence of the Lumière Brothers.

Dues pel·lícula francesa moderna els clàssics particularment capturen el idyllic qualitats de Provence: Jean de Florette i el seu sequel Manon des Fonts .

Two modern French film classics particularly capture the idyllic qualities of Provence: Jean de Florette and its sequel Manon des Sources.

Un dia modern pel·lícula britànica, " Un Any Bo ", espectacles de la bellesa certa de Provence i les seves vinyes.

A modern day British film, "A Good Year", shows off the true beauty of Provence and its vineyards.

Parcs i jardins en Provence

Parks and gardens in Provence

Cuisine

El cuisine de Provence és el resultat del tebi, clima mediterrani sec; el paisatge abrupte, bé per pasturar ovella i cabres però, exterior del Rhône Vall, amb terra pobre per agricultura d'escala gran; i l'abundant seafood a la costa. Els ingredients bàsics són olives i oli d'oliva ; all; sardines, rockfish, eriçons de mar i pop; anyell i cabra; chickpeas ; fruites locals, com raïms, préssec es, albercoc s, maduixes, cireres, i els melons famosos de Cavaillon .

The cuisine of Provence is the result of the warm, dry Mediterranean climate; the rugged landscape, good for grazing sheep and goats but, outside of the Rhône Valley, with poor soil for large-scale agriculture; and the abundant seafood on the coast. The basic ingredients are olives and olive oil; garlic; sardines, rockfish, sea urchins and octopus; lamb and goat; chickpeas; local fruits, such as grapes, peaches, apricots, strawberries, cherries, and the famous melons of Cavaillon.

El peix freqüentment trobat en cartes en Provence és el rouget, un peix vermell petit normalment menjat grilled, i el loup, (sabut en qualsevol altre lloc dins França com el bar), sovint grilled amb fonoll sobre la fusta de grapevines.

The fish frequently found on menus in Provence are the rouget, a small red fish usually eaten grilled, and the loup, (known elsewhere in France as the bar), often grilled with fennel over the wood of grapevines.

Un Aïoli va fer d'all, sal, ou yolk i oli d'oliva

[ ] Aïoli és una salsa d'emulsió gruixuda feta d'oli d'oliva assaonat amb all aixafat. Sovint acompanya un bourride, una sopa de peix, o és servit amb patates i bacallà (fr. Morue). Hi ha tan moltes receptes tan hi ha famílies en Provence.

An Aïoli made of garlic, salt, egg yolk and olive oil

Aïoli is a thick emulsion sauce made from olive oil flavoured with crushed garlic. It often accompanies a bourride, a fish soup, or is served with potatoes and cod (fr. Morue). There are as many recipes as there are families in Provence.

Bullabessa és el clàssic seafood plat de Marseille. La versió tradicional és feta amb tres peix: scorpionfish, pit-roig de mar, i Europeu conger, més un assortiment d'altre peix i shellfish, com John Dory, monkfish, eriçons de mar, crancs i aranyes de mar inclòs per sabor. El condimentant és tan important com el peix, incloent sal, pebre, ceba, tomàquet, saffron, fonoll, sàlvia, farigola, llorer de badia, de vegades pela taronja, i una copa de vi blanc o cognac . Dins Marseille el peix i el brou són servits per separat – el brou és servit sobre talls gruixuts de pa amb rouille (veu a sota.) ^[77] [ ] Brandade de Morue és una crema gruixuda feta del bacallà aixafat i barrejat amb oli d'oliva, llet, all i de vegades truffle s. [ ] Daube provençale és un estofat va fer amb cubed vedella braised dins vi, verdures, all, i herbes de provence . Les variacions també demanen oliva s, prune s, i assaonant amb ànec greix, vinagre, brandy, espígol, nutmeg, canyella, cloves, ginebrer berries, o pela taronja. Per sabor millor, és cuinat en diverses etapes, i refredat per un dia entre cada etapa per permetre els sabors a meld junt. En el Camargue àrea de França, els braus van matar en el bullfighting els festivals són de vegades utilitzat per daube. [ ] Escabeche és un altre popular seafood plat; el peix (normalment sardines) és qualsevol poached o fregit després de ser marinated a la nit dins vinagre o suc cítric. [ ] Fougasse és el pa tradicional de Provence, ronda i pis amb els forats tallats fora pel forner. Les versions modernes són cuites amb olives o fruites seques dins. [ ] Oursinade És el nom d'una salsa basada en el coral del eriçó de mar, i normalment és utilitzat amb peixos, i també refereix a un tastant d'eriçons de mar. [ ] La pissaladière És una altra especialitat de Maco. Encara que s'assembla a una pizza, és fet amb pa dough i la varietat tradicional mai té una escapça de tomàquet. És normalment venut en fleques, i és coronat amb un llit de cebes, lleugerament browned, i una classe de paste, va cridar pissalat, va fer de sardines i anxoves, i les olives negres petites de Maco, va cridar caillettes. ^[78] [ ] Ratatouille és un plat tradicional de va estofar verdures, el qual va originar dins Niça . ^[79] [ ] Rouille és una maionesa amb vermell pimentos, sovint estès a pa i afegit per pescar sopes. [ ] Socca és una especialitat de Maco – és una ronda el pastís pla fet de chickpea farina i oli d'oliva, com l'italià farinata . És cuit en el forn en una cassola gran més d'un metre dins diàmetre, llavors condimentat amb pebre i menjat amb els dits mentre calent. Dins Toulon socca és sabut mentre La Cade. ^[80] [ ] Soupe au pistou , qualsevol fred o calent, normalment fet amb fresc alfàbrega terra i barrejat amb oli d'oliva, juntament amb verdures d'estiu, com mongetes blanques, mongetes verdes, tomàquets, estiu squash, i patates. ^[81] [ ] Tapenade és un relish consistint de pureed o finely chopped olives, tàperes, i oli d'oliva, normalment estès a pa i servit com un hors d'œ uvre. [ ] El calisson és la galeta tradicional de Aix- en- Provence, va fer d'una base de ametlla paste va assaonar amb confit de meló i taronja. Han estat fets en Aix- en- Provence des del segle XVII. [ ] El gâteau des Rois és un tipus de epiphany el pastís trobat per tot arreu França; el Provençal la versió és diferent perquè és fet de brioix en un anell, va assaonar amb l'essència de flors taronja i cobert amb sucre i fruita confit. [ ] El tarte Tropézienne és un tart de pastry crema (crème pâtissière) va inventar per un St. Tropez pastry chef Va anomenar Alexandre Micka en el 1950 s, va basar en una recepta va portar de la seva Polònia nativa. Dins 1955, sigui chef en el conjunt de la pel·lícula I Déu Dona Creada quan actriu Brigitte Bardot va suggerir anomeni el pastís La Tropézienne. És ara trobat en fleques per tot el Var. ^[82] [ ] El Tretze postres és una tradició de Nadal en Provence, quan tretze plats diferents, representant Jesús i els dotze apòstols, i cadascú amb una importància diferent, és servit després de l'àpat de Nadal gran. [ ] Herbes de Provence (o Provençal herbs) és una mescla de va assecar herbs de Provence que és generalment utilitzat en Provençal cuina.

Bouillabaisse is the classic seafood dish of Marseille. The traditional version is made with three fish: scorpionfish, sea robin, and European conger, plus an assortment of other fish and shellfish, such as John Dory, monkfish, sea urchins, crabs and sea spiders included for flavour. The seasoning is as important as the fish, including salt, pepper, onion, tomato, saffron, fennel, sage, thyme, bay laurel, sometimes orange peel, and a cup of white wine or cognac. In Marseille the fish and the broth are served separately – the broth is served over thick slices of bread with rouille (see below.)^[83]
Brandade de Morue is a thick cream made of cod crushed and mixed with olive oil, milk, garlic and sometimes truffles.
Daube provençale is a stew made with cubed beef braised in wine, vegetables, garlic, and herbes de provence. Variations also call for olives, prunes, and flavouring with duck fat, vinegar, brandy, lavender, nutmeg, cinnamon, cloves, juniper berries, or orange peel. For best flavour, it is cooked in several stages, and cooled for a day between each stage to allow the flavours to meld together. In the Camargue area of France, bulls killed in the bullfighting festivals are sometimes used for daube.
Escabeche is another popular seafood dish; the fish (usually sardines) are either poached or fried after being marinated overnight in vinegar or citrus juice.
Fougasse is the traditional bread of Provence, round and flat with holes cut out by the baker. Modern versions are baked with olives or nuts inside.
Oursinade is the name of a sauce based on the coral of the sea urchin, and usually is used with fish, and also refers to a tasting of sea urchins.
La pissaladière is another speciality of Nice. Though it resembles a pizza, it is made with bread dough and the traditional variety never has a tomato topping. It is usually sold in bakeries, and is topped with a bed of onions, lightly browned, and a kind of paste, called pissalat, made from sardines and anchovies, and the small black olives of Nice, called caillettes.^[84]
Ratatouille is a traditional dish of stewed vegetables, which originated in Nice.^[85]
Rouille is a mayonnaise with red pimentos, often spread onto bread and added to fish soups.
Socca is a speciality of Nice – it is a round flat cake made of chickpea flour and olive oil, like the Italian farinata. It is baked in the oven in a large pan more than a meter in diameter, then seasoned with pepper and eaten with the fingers while hot. In Toulon socca is known as La Cade.^[86]
Soupe au pistou, either cold or hot, usually made with fresh basil ground and mixed with olive oil, along with summer vegetables, such as white beans, green beans, tomatoes, summer squash, and potatoes.^[87]
Tapenade is a relish consisting of pureed or finely chopped olives, capers, and olive oil, usually spread onto bread and served as an hors d'œuvre.
The calisson is the traditional biscuit of Aix-en-Provence, made from a base of almond paste flavoured with confit of melon and orange. They have been made in Aix-en-Provence since the 17th century.
The gâteau des Rois is a type of epiphany cake found all over France; the Provençal version is different because it is made of brioche in a ring, flavoured with the essence of orange flowers and covered with sugar and fruit confit.
The tarte Tropézienne is a tart of pastry cream (crème pâtissière) invented by a St. Tropez pastry chef named Alexandre Micka in the 1950s, based on a recipe he brought from his native Poland. In 1955, he was chef on the set of the film And God Created Woman when actress Brigitte Bardot suggested he name the cake La Tropézienne. It is now found in bakeries throughout the Var.^[88]
The Thirteen desserts is a Christmas tradition in Provence, when thirteen different dishes, representing Jesus and the twelve apostles, and each with a different significance, are served after the large Christmas meal.
Herbes de Provence (or Provençal herbs) are a mixture of dried herbs from Provence which are commonly used in Provençal cooking.

Vins

Wines

El vins de Provence era probablement introduït a Provence al voltant 600 BC pel grec Phoceans qui va fundar Marseille i Niça. Després de l'ocupació Romana, dins 120 BC el Senat Romà va prohibir el creixent de parres i olives en Provence, per protegir el comerç profitós en vins italians exportadors, però en l'imperi Romà tardà es va retirar soldats de Legions Romanes va resoldre en Provence i va ser permès per créixer raïms. ^[89]

The wines of Provence were probably introduced into Provence around 600 BC by the Greek Phoceans who founded Marseille and Nice. After the Roman occupation, in 120 BC the Roman Senate forbade the growing of vines and olives in Provence, to protect the profitable trade in exporting Italian wines, but in the late Roman empire retired soldiers from Roman Legions settled in Provence and were allowed to grow grapes.^[90]

Els Romans es van queixar sobre la competència d'i qualitat pobra dels vins de Provence. el segle I d.C. el poeta Romà Marcial va condemnar els vins de Marseille com "verís terribles, i mai venut a un preu bo." ^[91]

The Romans complained about the competition from and poor quality of the wines of Provence. In the 1st century AD the Roman poet Martial condemned the wines of Marseille as "terrible poisons, and never sold at a good price."^[92]

Mentre recentment com el 1970s els vins de Provence va tenir la reputació de ser força normal: Dins 1971 crític de vi Hugh Johnson va escriure: "Els blancs són secs i pot no tenir l'acidesa per ser refreshing; els vermells són sincers, fort i una fotesa atenua; és normalment el rosé s, sovint taronja-tinted, els quals tenen la majoria d'apel·lació." Va afegir, "Cassis i Bandol els distingir pels seus vins blancs i vermells respectivament. Cassis (Cap relació del blackcurrant almívar) és més viu que la cursa de Provençal vi blanc, i Bandol dirigeix el vermell dins molt la mateixa manera." ^[93]

As recently as the 1970s the wines of Provence had the reputation of being rather ordinary: In 1971 wine critic Hugh Johnson wrote: "The whites are dry and can lack the acidity to be refreshing; the reds are straightforward, strong and a trifle dull; it is usually the rosés, often orange-tinted, which have most appeal." He added, "Cassis and Bandol distinguish themselves for their white and red wines respectively. Cassis (no relation of the blackcurrant syrup) is livelier than the run of Provençal white wine, and Bandol leads the red in much the same way."^[94]

Des d'aquell temps, cultivation de les varietats més pobres ha estat tecnologies reduïdes i noves i els mètodes han millorat la qualitat considerablement.

Since that time, cultivation of poorer varieties has been reduced and new technologies and methods have improved the quality considerably.

Els vins de Provence és crescut sota condicions exigents; temps calent i abundant sunshine (Toulon, proper Bandol, té el més sunshine de qualsevol ciutat dins França) quin ripens els raïms de pressa; poca pluja, i el mestral.

The wines of Provence are grown under demanding conditions; hot weather and abundant sunshine (Toulon, near Bandol, has the most sunshine of any city in France) which ripens the grapes quickly; little rain, and the mistral.

La majoria gran dels vins va produir en Provence és rosés. El raïm més característic és mourvèdre, va utilitzar més famously en números vermells vins de Bandol. Cassis És l'àrea única en Provence sabut pels seus vins blancs.

The great majority of the wines produced in Provence are rosés. The most characteristic grape is mourvèdre, used most famously in the red wines of Bandol. Cassis is the only area in Provence known for its white wines.

Hi ha tres classificacions regionals (Appellation d'origine contrôlée (AOC)) en Provence:

There are three regional classifications (Appellation d'origine contrôlée (AOC)) in Provence:

AOC Côtes de Provence. Aquestes dates de classificació de l'AOC a 1997, encara que aquests vins van ser reconeguts en el 17è i segle XVIII, notablement per Madame de Sévigné, qui va informar els hàbits i va preferir vins del Tribunal de Louis XIV . El títol Côtes de Provence era ja dins ús dins 1848, però la producció era gairebé destruït per phylloxera més tard en aquell segle, i va agafar dècades per recuperar. El appellation avui cobreix 84 communes en el Var i Bouches-du-Rhône departaments, i un dins Alpes-Maritimes . Els raïms principals van utilitzar en números vermells els vins són el grenache, mourvèdre, cinsault, tibouren, i syrah . Pels vins blancs, clairette, vermentino, sémillon, i ugni blanc .

AOC Côtes de Provence. This AOC classification dates to 1997, though these wines were recognised in the 17th and 18th century, notably by Madame de Sévigné, who reported the habits and preferred wines of the Court of Louis XIV. The title Côtes de Provence was already in use in 1848, but production was nearly destroyed by phylloxera later in that century, and took decades to recover. The appellation today covers 84 communes in the Var and Bouches-du-Rhône departments, and one in Alpes-Maritimes. The principal grapes used in the red wines are the grenache, mourvèdre, cinsault, tibouren, and syrah. For the white wines, clairette, vermentino, sémillon, and ugni blanc.

El appellation cobertes 20,300 hectàrees. 80 per cent de la producció és rosé vi, quinze per cent és vi vermell, i 5 vi per cent blanc.

The appellation covers 20,300 hectares. 80 percent of the production is rosé wine, fifteen percent is red wine, and 5 percent white wine.

AOC Coteaux d'Aix-en-Provence va ser classificat com un AOC dins 1985. Els vins de Aix era al principi plantat per veterans de les legions Romanes el segle I a.C., i va ser promogut el segle XV by René jo de Naples, el durar governant de Provence. La majoria de vinyes van ser destruïdes per phylloxera en el segle XIX, i molt a poc a poc era reconstituted. Els raïms principals pels vins vermells i rosés és el grenache, mourvèdre, cinsault, syrah, counoise, carignan, i cabernet sauvignon . Els vins blancs són fets principalment amb bourboulenc, clairette, grenache blanc, i vermentino. Hi ha 4000 hectàrees dins producció. 70 per cent dels vins són rosés, 25 vermell de percentatge vins, i 5 blanc de percentatge vins.

AOC Coteaux varois en Provence és un AOC recent en Provence. El nom Coteaux Varois era primer utilitzat dins 1945, i esdevenia un AOC dins 1993. El nom va ser canviat a Couteaux Varois en Provence dins 2005. Els vins vermells principalment utilitzen el grenache, cinsaut, mourvèdre, i syrah raïms. Els vins blancs utilitzen el clairette, grenache blanc, rolle blanc, Sémillon Blanc, i Ugni Blanc. Hi ha 2200 hectàrees en aquest AOL. Produeix 80 per cent rosés, 17 vermell de percentatge vins, i 3 blanc de percentatge vins.

AOC Coteaux d'Aix-en-Provence was classified as an AOC in 1985. The wines of Aix were originally planted by veterans of the Roman legions in the 1st century BC, and were promoted in the 15th century by René I of Naples, the last ruler of Provence. Most vineyards were destroyed by phylloxera in the 19th century, and very slowly were reconstituted. The principal grapes for the red wines and rosés are the grenache, mourvèdre, cinsault, syrah, counoise, carignan, and cabernet sauvignon. White wines are made mainly with bourboulenc, clairette, grenache blanc, and vermentino. There are 4000 hectares in production. 70 percent of the wines are rosés, 25 percent red wines, and 5 percent white wines.
AOC Coteaux varois en Provence is a recent AOC in Provence. The name Coteaux Varois was first used in 1945, and became an AOC in 1993. the name was changed to Couteaux Varois en Provence in 2005. The red wines principally use the grenache, cinsaut, mourvèdre, and syrah grapes. White wines use the clairette, grenache blanc, rolle blanc, Sémillon Blanc, and Ugni Blanc. There are 2200 hectares in this AOL. It produces 80 percent rosés, 17 percent red wines, and 3 percent white wines.

A més a més, hi ha cinc classificacions locals: (Les appellations locales):

In addition, there are five local classifications: (Les appellations locales):

Bandol AOC, crescut en el Var a la costa de l'oest de Toulon, majoritàriament al voltant dels pobles de La Cadiere d'Azur i Castellet . Vins d'aquest appellation haver d'haver-hi com a mínim cinquanta per cent Mourvèdre raïms, encara que la majoria haver-hi considerablement més. Altres raïms van utilitzar és grenache, cinsault, syrah, i carignan.

AOC Cassis, va fer a prop la ciutat costera de Cassis, entre Toulon i Marseille, era el primer vi en Provence per ser classificat com un AOC dins 1936, i és més sabut pels seus vins blancs. Vins de Cassis és descrit en literatura francesa com primerenc com el segle XII. Els raïms més generalment utilitzat és el marsanne, el clairette, el ugni blanc, sauvignon blanc, i el Bourboulenc . Rosé Els vins utilitzen el grenache, carignan, i mourvèdre.
AOC Bellet ; al temps de la Revolució francesa, la poca ciutat de Romà Sant de Bellet (ara part de Niça) era el centre d'una regió de vi important. La producció era gairebé destruït pel phylloxera i per les dues guerres, i només dins 1946 era la regió un altre cop produint plenament. Va ser classificat com un AOC dins 1941. Avui la regió és una del més petit dins França; només 47 hectàrees. Els raïms són crescuts en terrasses al llarg del banc esquerre del Var River, est de la ciutat. Els raïms importants crescuts per vins vermells i rosés és el braquet, Folle, i Cinsault, blended de vegades amb grenache . Per vins blancs, els raïms importants crescuts és rolle blanc, roussane, spagnol, i mayorquin ; els raïms secundaris són clairette, bourboulenc, chardonnay, pignerol, i muscat .
AOC de paleta ; el poc poble de Palete, quatre est de quilòmetres de Aix-en-Provence, molt de temps ha estat famós per la producció d'un vin cuit, o vi enfortit, va utilitzar en el tradicional Provence postres de Nadal, el Tretze postres, i el pastís de Nadal va cridar pompo à l'oli, o l'oliva-bomba d'oli. Aquesta producció era gairebé abandonat, però és ara el ser va recrear. Els raïms principals per vi vermell són grenache, mourvèdre, i cinsaut ; pels vins blancs clairette.
AOC Les Baux de Provence ; va ser establert com un AOC per vermell i rosé vins dins 1995.

Del sud de Avignon, ocupa els pendents del nord i del sud del Alpilles, fins a una altitud de 400 metres, i estén aproximadament trenta quilòmetres de de l'est a de l'oest. Els raïms principals pels vins vermells són el grenache, mourvèdre, i syrah . Pel rosés, els raïms principals són el syrah i cinsault.

Bandol AOC, grown in the Var on the coast west of Toulon, mostly around the villages of La Cadiere d'Azur and Castellet. Wines of this appellation must have at least fifty percent Mourvèdre grapes, though most have considerably more. Other grapes used are grenache, cinsault, syrah, and carignan.
AOC Cassis, made near the coastal town of Cassis, between Toulon and Marseille, was the first wine in Provence to be classified as an AOC in 1936, and is best known for its white wines. Wines from Cassis are described in French literature as early as the 12th century. The grapes most commonly used are the marsanne, the clairette, the ugni blanc, sauvignon blanc, and the Bourboulenc. Rosé wines use the grenache, carignan, and mourvèdre.
AOC Bellet; at the time of the French Revolution, the little town of Saint Roman de Bellet (now part of Nice) was the center of an important wine region. Production was nearly destroyed by the phylloxera and by the two wars, and only in 1946 was the region again producing fully. It was classified as an AOC in 1941. Today the region is one of the smallest in France; just 47 hectares. The grapes are grown on terraces along the left bank of the Var River, east of the town. The major grapes grown for red wines and rosés are the braquet, Folle, and Cinsault, blended sometimes with grenache. For white wines, the major grapes grown are rolle blanc, roussane, spagnol, and mayorquin; the secondary grapes are clairette, bourboulenc, chardonnay, pignerol, and muscat.
Palette AOC; the little village of Palete, four kilometres east of Aix-en-Provence, has long been famous for the production of a vin cuit, or fortified wine, used in the traditional Provence Christmas dessert, the Thirteen desserts, and the Christmas cake called pompo à l'oli, or the olive-oil pump. This production was nearly abandoned, but is now being recreated. The main grapes for red wine are grenache, mourvèdre, and cinsaut; for the white wines clairette.
AOC Les Baux de Provence; was established as an AOC for red and rosé wines in 1995.

South of Avignon, it occupies the north and south slopes of the Alpilles, up to an altitude of 400 metres, and extends about thirty kilometres from east to west. The principal grapes for the red wines are the grenache, mourvèdre, and syrah. For the rosés, the main grapes are the syrah and cinsault.

Pastis

Pastis és el licor tradicional de Provence, va assaonar amb anís i típicament contenint 40–45% alcohol per volum . Quan absinthe va ser prohibit dins França dins 1915, l'important absinthe productors (llavors Pernod Fils i Ricard, qui de llavors ençà ha fusionat mentre Pernod Ricard) reformulated la seva beguda sense el prohibit wormwood i amb més aniseed sabor, venint de anís d'estrella, sucre i un contingut d'alcohol més baix, creant pastis. És normalment begut diluït amb aigua, el qual gira un cloudy color. És especialment popular dins i al voltant de Marseille.

Pastis is the traditional liqueur of Provence, flavoured with anise and typically containing 40–45% alcohol by volume. When absinthe was banned in France in 1915, the major absinthe producers (then Pernod Fils and Ricard, who have since merged as Pernod Ricard) reformulated their drink without the banned wormwood and with more aniseed flavour, coming from star anise, sugar and a lower alcohol content, creating pastis. It is usually drunk diluted with water, which it turns a cloudy color. It is especially popular in and around Marseille.

Pétanque O boules

Pétanque or boules

Pétanque, una forma de boules, és un esport popular jugat en ciutats i pobles per tot arreu Provence. Els orígens del joc són dits per ser antic, tornant als egipcis, grecs antics, i Romans Antics, qui és dit per tenir introduït l'a Provence primer. L'esport era molt popular durant les Edats de Mig pertot arreu Europa, sabut mentre bols o gespa bowling dins Anglaterra, i mentre boules dins França.

Pétanque, a form of boules, is a popular sport played in towns and villages all over Provence. The origins of the game are said to be ancient, going back to the Egyptians, ancient Greeks, and Ancient Romans, who are said to have introduced it to Provence first. The sport was very popular during the Middle Ages throughout Europe, known as bowls or lawn bowling in England, and as boules in France.

Una versió més atlètica de l'esport cridat jeu provençal era popular per tot Provence el segle XIX – aquesta versió és presentada en les novel·les i memoires de Marcel Pagnol; els jugadors van córrer tres passos abans de tirar la pilota, i es va assemblar a a temps una forma de ballet. La versió moderna del joc va ser creada dins 1907 a la ciutat de La Ciotat per un campió anterior de jeu provençal va anomenar Jules Hugues, qui era incapaç de jugar a causa del seu reumatisme. Va enginyar un conjunt nou de regles on el camp era molt més petit, i els jugadors no van córrer abans de tirar la pilota, però quedat dins un cercle petit amb els seus peus junts. Això va donar el joc el seu nom, lei peds tancats, en el Provençal Dialecte de occitan, 'els peus junts.' El primer torneig va ser jugat en La Ciotat dins 1910. El primer acer boules va ser introduït dins 1927.

A more athletic version of the sport called jeu provençal was popular throughout Provence in the 19th century – this version is featured in the novels and memoires of Marcel Pagnol; players ran three steps before throwing the ball, and it resembled at times a form of ballet. The modern version of the game was created in 1907 at the town of La Ciotat by a former champion of jeu provençal named Jules Hugues, who was unable to play because of his rheumatism. He devised a new set of rules where the field was much smaller, and players did not run before throwing the ball, but remained inside a small circle with their feet together. This gave the game its name, lei peds tancats, in the Provençal dialect of occitan, 'feet together.' The first tournament was played in La Ciotat in 1910. The first steel boules were introduced in 1927.

L'objecte és per tirar una pilota (boule) com proper com possible a una pilota més petita, va cridar el cochonnet, (aquesta classe de tirar és cridat a faire le punt o punter); o per copejar fora un boules de l'adversari que és proper al cochonnet (això és cridat a tirer). Els jugadors competeixen un-damunt-un (tête-à-tête), en equips de dos (doublettes) o equips de tres (triplettes). L'objecte és per acumular tretze punts. El punt pertany a la pilota el més proper al cochonnet. Unes pilotes de tons del jugador fins que pugui regain el punt (reprenne le punt) per havent-hi la seva pilota més propera al cochonnet. Cada pilota d'un equip sol, si hi ha no altres pilotes de l'altre equip més proper al cochonnet, recomptes com a punt. Els punts són comptats quan tots de les pilotes han estat tossed per ambdós equips. ^[95]

The object is to throw a ball (boule) as close as possible to a smaller ball, called the cochonnet, (this kind of throw is called to faire le point or pointer); or to knock away a boules of the opponent that is close to the cochonnet (this is called to tirer). Players compete one-on-one (tête-à-tête), in teams of two (doublettes) or teams of three (triplettes). The object is to accumulate thirteen points. The point belongs to the ball the closest to the cochonnet. A player pitches balls until he can regain the point (reprenne le point) by having his ball closest to the cochonnet. Each ball from a single team, if there are no other balls from the other team closer to the cochonnet, counts as a point. The points are counted when all of the balls have been tossed by both teams.^[96]

Genètica

Genetics

Un estudi genètic recent dins 2011 va analitzar 51 individus francesos del sud de Provence i 89 Anatolian Grec temes de qui paternal ancestry deriva de Smyrna i Asia Menor Phokaia, el ancestral embarkation port el segle VI BCE colònies gregues antigues de Massalia (Marsella) i Alalie (Aleria, Corsica). L'estudi trobat que 17% del Y-Cromosomes de Provence pot ser atribuït a Colonització grega . L'estudi també conclòs que "estimacions de grec colonial vs indigenous Celto- Ligurian la demografia pronostica un màxim d'una 10% contribució grega, suggerint una elit mascle grega-entrada dominant a l'Edat de Ferro Provence població."^[97] Aquesta evidència dóna suport la persistència de la piscina de gen dels grecs Antics entre el modern del sud francès.

A recent genetic study in 2011 analysed 51 southern French individuals from Provence and 89 Anatolian Greek subjects whose paternal ancestry derives from Smyrna and Asia Minor Phokaia, the ancestral embarkation port to the 6th century BCE ancient Greek colonies of Massalia (Marseilles) and Alalie (Aleria, Corsica). The study found that 17% of the Y-chromosomes of Provence may be attributed to Greek colonisation. The study also concluded that "estimates of colonial Greek vs indigenous Celto-Ligurian demography predict a maximum of a 10% Greek contribution, suggesting a Greek male elite-dominant input into the Iron Age Provence population."^[97] This evidence supports the persistence of the gene pool of the Ancient Greeks among the modern southern French.

Vegeu també

Fonts i referències

Sources and references

↑ Veu article en Provence en la Viquipèdia de llengua francesa.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Le Petit Robert, Dictionnaire Universel des Noms Propres (1988). Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Petit Robert 1988» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
↑ See article on Provence in the French-language Wikipedia.
↑ Eduouard Baratier (Editor), Histoire de la Provence, Edicions Privat, Toulouse, 1990, Introducció.
↑ Eduouard Baratier (editor), Histoire de la Provence, Editions Privat, Toulouse, 1990, Introduction.
↑ Max Escalon de Fonton, L' Homme avant l' histoire, article dins Histoire de la Provence, va editar per Edouard Baratier, Edicions Privat, Toulouse, 1990. Pg. 14 Vegeu també Henry de Lumley, La Magnífic Histoire des premiers hommes européens, Odile Jacob, Paris, 2010
↑ Max Escalon de Fonton, L' Homme avant l' histoire, pg. 15
↑ «Lloc del Jardí Exòtic de Mònaco, i el Museu de Archeology». Jardin-exotique.mc. [Consulta: 11 juny 2011].
↑ Max Escalon de Fonton, L'Homme avant l'histoire, article in Histoire de la Provence, edited by Edouard Baratier, Editions Privat, Toulouse, 1990. Pg. 14 See also Henry de Lumley, La Grand Histoire des premiers hommes européens, Odile Jacob, Paris, 2010
↑ Max Escalon de Fonton, L'Homme avant l'histoire, pg. 15
↑ «Site of the Exotic Garden of Monaco, and the Museum of Archeology». Jardin-exotique.mc. [Consulta: 11 juny 2011].
↑ ^12,0 ^12,1 ^12,2 ^12,3 ^12,4 ^12,5 Escalon de Fonton, L' Homme avant l' histoire, pg. 16–17 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «ReferenceA» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
↑ Aldo Bastié, Histoire de la Provence, Edicions Ouest-França, 2001
↑ Aldo Bastié, Histoire de la Provence, Editions Ouest-France, 2001
↑ ^15,0 ^15,1 ^15,2 ^15,3 J. R. Palanque, Ligures, Celts et Grecs, dins Histoire de la Provence. Pg. 33. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «J.R. Palanque, Pg. 33» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
↑ «Herakles En el De l'oest – Frater L». Jwmt.org. [Consulta: 18 agost 2010].
↑ J. Citat per R. Palanque, Ligures, Celts et Grecs, dins Histoire de la Provence. Pg. 34.
↑ ^18,0 ^18,1 ^18,2 ^18,3 ^18,4 ^18,5 J. R. Palanque, Ligures, Celts et Grecs, dins Histoire de la Provence. Pg. 34. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «R. Palanque, Pg. 34» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
↑ «Herakles in the West – Frater L». Jwmt.org. [Consulta: 18 agost 2010].
↑ J. Cited by R. Palanque, Ligures, Celts et Grecs, in Histoire de la Provence. Pg. 34.
↑ J. R. Palanque, Ligures, Celts et Grecs, dins Histoire de la Provence. Pg. 34
↑ J. R. Palanque, Ligures, Celts et Grecs, in Histoire de la Provence. Pg. 34
↑ J. R. Palanque, Ligures, Celtes et Grecs, dins Histoire de la Provence, pg. 39.
↑ J.R. Palanque, Ligures, Celtes et Grecs, in Histoire de la Provence, pg. 39.
↑ ^25,0 ^25,1 ^25,2 ^25,3 R. Palanque, Ligures, Celtes et Grecs, dins Histoire de la Provence, pg. 41. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «R. Palanque, pg. 41» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
↑ R. Palanque, Ligures, Celtes et Grecs, dins Histoire de la Provence, pg. 44.
↑ R. Palanque, Ligures, Celtes et Grecs, in Histoire de la Provence, pg. 44.
↑ Bastié, Histoire de la Provence, pg. 9
↑ Bastié, Histoire de la Provence, pg. 9
↑ Aldo Bastié, Histoire de la Provence, (pg. 13.)
↑ Aldo Bastié, Histoire de la Provence, (pg. 13.)
↑ La Conquesta àrab d'Espanya 710–797. Oxford, @Cambridge / de Regne Unit, EUA: Blackwell, 1989. ISBN 0-631-19405-3.
↑ {{{títol}}}, 1989.
↑ Collins, Roger. The Arab Conquest of Spain 710–797. Oxford, UK / Cambridge, USA: Blackwell, 1989, p. 92. ISBN 0-631-19405-3.
↑ Collins, Roger. , 1989, p. 92.
↑ Histoire de la Provence, pg. 16
↑ Histoire de la Provence, pg. 16
↑ Bastiė, Histoire de la Provence
↑ Bastiė, Histoire de la Provence
↑ Bastiė, Histoire de la Provence, pg. 20.
↑ Bastiė, Histoire de la Provence, pg. 20.
↑ ^42,0 ^42,1 ^42,2 ^42,3 Bastié, Histoire de la Provence, (pg. 35) Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Bastié, pg. 35» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
↑ ^43,0 ^43,1 Etienne-Bugnot, Isabelle, [[REFWY0000] Quilting Dins França: Les Tradicions franceses], <[REFWY0000]>. Consulta: 2 maig 2010 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «isa» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
↑ Edward Baratier, Histoire de la Provence, 6–7.
↑ Edward Baratier, Histoire de la Provence, 6–7.
↑ Veure Clima de Mediterrània .
↑ See Mediterranean climate.
↑ ^48,0 ^48,1 «[[REFWY0000] Précipitations à Marseille]» (en [refpl0000]). Infoclimat.fr. [Consulta: 18 agost 2010]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «infoclimat» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
↑ (francès) Precipitacions un Toulon .
↑ Météo-França. Lloc
↑ (francès) Precipitations a Toulon.
↑ Météo-France. site
↑ (francès) «[[REFWY0000] Infoclimat – Météo en temps réel – Observacions previsions climatologie fòrum]» (en [refpl0001]). Infoclimat.fr. [Consulta: 18 agost 2010].
↑ (francès) «Infoclimat – Météo en temps réel – observations previsions climatologie forum» (en (francès)). Infoclimat.fr. [Consulta: 18 agost 2010].
↑ «[[REFWY0000] Infoclimat – Météo en temps réel – Observacions previsions climatologie fòrum]» (en [refpl0000]). Infoclimat.fr. [Consulta: 18 agost 2010].
↑ «Infoclimat – Météo en temps réel – observations previsions climatologie forum» (en (francès)). Infoclimat.fr. [Consulta: 18 agost 2010].
↑ «[[REFWY0000] Font: infoclimat.fr précipitations à Taronja]» (en [refpl0000]). Infoclimat.fr. [Consulta: 18 agost 2010].
↑ «source: infoclimat.fr précipitations à Orange» (en (francès)). Infoclimat.fr. [Consulta: 18 agost 2010].
↑ De l'article " Provence" en la Viquipèdia de llengua francesa.
↑ from the article "Provence" in the French-language Wikipedia.
↑ Vides Breus atlàntiques, Un Company Biogràfic als Arts, pg. 204, Premsa Mensual Atlàntica, 1971.
↑ Atlantic Brief Lives, A Biographical Companion to the Arts, pg. 204, Atlantic Monthly Press, 1971.
↑ "Troica: Rússia westerly poesia dins tres cançó orquestral cicles", Rideau Rècords de Coloret, ASIN: B005USB24Un, 2011.
↑ "Troika: Russia’s westerly poetry in three orchestral song cycles", Rideau Rouge Records, ASIN: B005USB24A, 2011.
↑ Aldo Bastié, Histoire de la Provence, Edicions Ouest-França, 2001.
↑ Aldo Bastié, Histoire de la Provence, Editions Ouest-France, 2001.
↑ Fixot, Michel, i Sauze, Elisabeth, 2004: La cathédrale Sant-Léonce et le groupe épiscopale de Fréjus. Monum, Éditions du patrimoine.
↑ Fixot, Michel, and Sauze, Elisabeth, 2004: La cathédrale Saint-Léonce et le groupe épiscopale de Fréjus. Monum, Éditions du patrimoine.
↑ El culte de Mary Magdalene era molt important en medieval Provence; Quin va ser cregut per ser el seu sarcòfag hi havia estat trobat en un Gallo-cripta Romana dins Sant-Maximin-la-Sainte-Baume dins 1279, i la construcció d'una església gran, la Basílica Sainte Marie-Madeleine, va ser començat en la taca dins 1295.
↑ The cult of Mary Magdalene was very important in medieval Provence; What was believed to be her sarcophagus had been found in a Gallo-Roman crypt in Saint-Maximin-la-Sainte-Baume in 1279, and the construction of a large church, the Basilica Sainte Marie-Madeleine, was begun on the spot in 1295.
↑ Veu exposició "Van Gogh – Monticelli" en Marseille és Centre de la Vieille Charité, Sep 2008 – Jan 2009 [1]
↑ See exhibition "Van Gogh – Monticelli" in Marseille's Centre de la Vieille Charité, Sep 2008 – Jan 2009 [2]
↑ Pel·lícula completa damunt YouTube [ ] El Lumiere Institut, Lyon, França
↑
*Complete film on YouTube
- The Lumiere Institute, Lyon, France
↑ "... Onze autres Projeccions en França (París, Lyon, La Ciotat, Grenoble) et en Belgique (Bruxelles, Louvain) auront lieu avec un programa de pel·lícules més étoffé durant l' année 1895, avant la estrena commerciale du 28 décembre, remportant à chaque fois le même succès." Del lloc del Institut Lumiere en Lyon. Veure Lloc del Institut Lumiere
↑ "...Onze autres projections en France (Paris, Lyon, La Ciotat, Grenoble) et en Belgique (Bruxelles, Louvain) auront lieu avec un programme de films plus étoffé durant l'année 1895, avant la première commerciale du 28 décembre, remportant à chaque fois le même succès." From the site of the Institut Lumiere in Lyon. see Site of the Institut Lumiere
↑ Veure el Michelin Guia Vert, Côte d' Azur, pg.31 (en francès), per aquesta versió clàssica. Hi ha incomptable altres.
↑ «Enllaç a la recepta tradicional per pissaladiëre(en francès)». Niça-cuinant.com. [Consulta: 18 agost 2010].
↑ Ratatouille. Oxford Diccionari anglès. 2a edició.
↑ (francès) Socca
↑ Vanel, Lucy. «La llibreta de Cuina de Lucy. L'Ail est Arrivé! – Soupe au Pistou». Cuina-llibreta.blogspot.com, 23-04-2006. [Consulta: 18 agost 2010].
↑ (francès) Targe tropézienne
↑ See the Michelin Guide Vert, Côte d'Azur, pg.31 (in French), for this classic version. There are countless others.
↑ «Link to the traditional recipe for pissaladiëre(in French)». Nice-cooking.com. [Consulta: 18 agost 2010].
↑ Ratatouille. Oxford English Dictionary. 2nd edition.
↑ (francès) Socca
↑ Vanel, Lucy. «Lucy's Kitchen Notebook. L'Ail est Arrivé! – Soupe au Pistou». Kitchen-notebook.blogspot.com, 23-04-2006. [Consulta: 18 agost 2010].
↑ (francès) Targe tropézienne
↑ Cicero, Capítol d'III del Llibre 9 de De Republica, va citar dins Histore sociale et culturelle du Vin, Gilbert Garrier, Larousse, 1998.
↑ Cicero, Book III Chapter 9 of De Republica, quoted in Histore sociale et culturelle du Vin, Gilbert Garrier, Larousse, 1998.
↑ Marcial, Epigrames X-36, va citar per Garrier, op. cit.
↑ Martial, Epigrams X-36, cited by Garrier, op.cit.
↑ Hugh Johnson, L'Atles Mundial de Vi, Mitchell Beazley Editors, 1971
↑ Hugh Johnson, The World Atlas of Wine, Mitchell Beazley Publishers, 1971
↑ Marco Foyot, Alain Dupuy, Louis Dalmas, Pétanque – Tècnica,Tactique, Entrainement Robert Laffont, Paris 1984. Això sembla per ser el llibre definitiu en el tema, co-escrit per pétanque campió Marco Foyot.
↑ Marco Foyot, Alain Dupuy, Louis Dalmas, Pétanque – Technique,Tactique, Entrainement Robert Laffont, Paris 1984. This seems to be the definitive book on the subject, co-written by pétanque champion Marco Foyot.
↑ ^97,0 ^97,1 [[REFWY0000] L'esdevenidor dels grecs a Provence i Corsica: Y-models de cromosoma de colonització grega arcaica de la Mediterrània occidental]. BMC Biologia Evolutiva, 2011. DOI 10.1186/1471-2148-11-69. «El procés de colonització grega del central i occidental mediterrani durant les Eres Arcaiques i Clàssiques ha estat understudied de la perspectiva de genètica de població. Per investigar el Y demografia cromosòmica de colonització grega en la Mediterrània occidental, Y-dada de cromosoma que consisteix de 29 YSNPs i 37 YSTRs va ser comparat de 51 temes de Provence, 58 temes de Smyrna i 31 temes de qui paternal ancestry deriva d'Asia Menor Phokaia, el ancestral embarkation port [REFSEG0001] colònies gregues de Massalia (Marsella) i Alalie (Aleria, Corsica). Resultats 19% del Phokaian i 12% del Smyrnian els representants van ser derivats per haplogroup E-V13, característica del grec i balcànic mainland, mentre 4% del Provençal, 4.6% de De l'est Corsican i 1.6% de De l'oest Corsican les mostres van ser derivades per E-V13. Un admixture l'anàlisi va calcular que 17% del Y-cromosomes de Provence pot ser atribuït a colonització grega. Utilitzant el següent putative Neolithic Anatolian llinatges: J2un-DYS445 = 6, G2un-M406 i J2un1b1-M92, la dada pronostica un 0% Neolithic contribució a Provence de Anatolia. Estimacions de colonial grec vs. indigenous Celto-Ligurian La demografia pronostica un màxim d'una 10% contribució grega, suggerint una elit mascle grega-entrada dominant a l'Edat de Ferro Provence població.» Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Chiaroni, Jacques 2011» està definit diverses vegades amb contingut diferent.

Bibliografia

Bibliography

Edouard Baratier (editor), Histoire de la Provence, Edicions Privat, Toulouse, 1990 (ISBN 2-7089-1649-1)
Aldo Bastié, Histoire de la Provence, Edicions Ouest-França, 2001.
Michel Vergé-Franceschi, Toulon – Portuari Reial (1481–1789). Tallandier: Paris, 2002.
Cyrille Roumagnac, L'Arsenal de Toulon et la Royale, Edicions Alan Sutton, 2001
Jim Anell, Riviera, L'Augment i Caiguda del Côte d'Azur, Editors de Murray del John, London 2004
Marco Foyot, Alain Dupuy, Louis Dalmas, Pétanque – Tècnica, Tactique, Entrainement, Robert Laffont, Paris, 1984.
Denizeau, Gerard, Histoire Visuelle des Monuments de França, Larousse, 2003
Lemoine, Bertrand, Guia d'arquitectura, França, 20e siecle, Picard, Paris 2000
Jean-Louis André, Jean-François Mallet, Jean daniel Sudres, Cuisines des paga de França, Éditions du Chêne, Hachette Livre, Paris 2001
Prosper Mérimée, Anota de viatges, ed. Pierre-Marie Auzas (1971)
Martin Garrett, Provence: una Història Cultural (2006)
James Papa-Hennessy, Aspectes de Provence (1988)
Laura Raison (ed.), El Del sud de França: una Antologia (1985)

Edouard Baratier (editor), Histoire de la Provence, Editions Privat, Toulouse, 1990 (ISBN 2-7089-1649-1)
Aldo Bastié, Histoire de la Provence, Editions Ouest-France, 2001.
Michel Vergé-Franceschi, Toulon – Port Royal (1481–1789). Tallandier: Paris, 2002.
Cyrille Roumagnac, L'Arsenal de Toulon et la Royale, Editions Alan Sutton, 2001
Jim Ring, Riviera, The Rise and Fall of the Côte d'Azur, John Murray Publishers, London 2004
Marco Foyot, Alain Dupuy, Louis Dalmas, Pétanque – Technique, Tactique, Entrainement, Robert Laffont, Paris, 1984.
Denizeau, Gerard, Histoire Visuelle des Monuments de France, Larousse, 2003
LeMoine, Bertrand, Guide d'architecture, France, 20e siecle, Picard, Paris 2000
Jean-Louis André, Jean-François Mallet, Jean daniel Sudres, Cuisines des pays de France, Éditions du Chêne, Hachette Livre, Paris 2001
Prosper Mérimée, Notes de voyages, ed. Pierre-Marie Auzas (1971)
Martin Garrett, Provence: a Cultural History (2006)
James Pope-Hennessy, Aspects of Provence (1988)
Laura Raison (ed.), The South of France: an Anthology (1985)

Enllaços externs

External links

Vegeu Anskarbot/Traduccions/Provence en el Viccionari, el diccionari lliure.

Oficial Provence àrea Tauler Turístic Provence àrea Tauler Turístic
PACA oficial Tauler Turístic Provence Alpes Côte d'Azur Tauler Turístic
Àrees de Provence Aix-en-Provence Oficina Turística

Plantilla:Historic Provinces of France

Vegeu Anskarbot/Traduccions/Provence en el Viccionari, el diccionari lliure.

Official Provence area Tourist Board Provence area Tourist Board
Official PACA Tourist Board Provence Alpes Côte d'Azur Tourist Board
Areas of Provence Aix-en-Provence Tourist Office

Plantilla:Regions of France Plantilla:Historic Provinces of France

Plantilla:Coord missing

Categoria:Provença Categoria:Antic Règim

Notes de traducció

Les plantilles en vermell són les que no s'han pogut trobar la corresponent plantilla en català. Això no vol dir que no existeixi, sino que no s'ha pogut trobar automàticament, ja sigui per que no hi ha el corresponent enllaç interviqui, o per que, realment, no existeix la plantilla en català. En cas que trobeu la plantilla corresponent us agrairia que li posesiu el seu enllaç interviqui a la plantilla en l'idioma original per poder trobar-la en properes traduccions. Gràcies. --Anskarbot (disc.) 15:53, 27 gen 2014 (CET)
Podeu comentar possibles millores en el bot de traducció en aquesta pàgina. --Anskarbot (disc.) 15:53, 27 gen 2014 (CET)
Les paraules que el programa Apertium encara no tradueix queden registrades automàticament. Si trobeu alguna millora en la traducció podeu expresar-ho a la mateixa pàgina d'errors. --Anskarbot (disc.) 15:53, 27 gen 2014 (CET)

[1] Veu article en Provence en la Viquipèdia de llengua francesa.

[Petit_Robert_1988-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Le Petit Robert, Dictionnaire Universel des Noms Propres (1988). Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Petit Robert 1988» està definit diverses vegades amb contingut diferent.

[3] See article on Provence in the French-language Wikipedia.

[4] Eduouard Baratier (Editor), Histoire de la Provence, Edicions Privat, Toulouse, 1990, Introducció.

[5] Eduouard Baratier (editor), Histoire de la Provence, Editions Privat, Toulouse, 1990, Introduction.

[6] Max Escalon de Fonton, L' Homme avant l' histoire, article dins Histoire de la Provence, va editar per Edouard Baratier, Edicions Privat, Toulouse, 1990. Pg. 14 Vegeu també Henry de Lumley, La Magnífic Histoire des premiers hommes européens, Odile Jacob, Paris, 2010

[7] Max Escalon de Fonton, L' Homme avant l' histoire, pg. 15

[8] «Lloc del Jardí Exòtic de Mònaco, i el Museu de Archeology». Jardin-exotique.mc. [Consulta: 11 juny 2011].

[9] Max Escalon de Fonton, L'Homme avant l'histoire, article in Histoire de la Provence, edited by Edouard Baratier, Editions Privat, Toulouse, 1990. Pg. 14 See also Henry de Lumley, La Grand Histoire des premiers hommes européens, Odile Jacob, Paris, 2010

[10] Max Escalon de Fonton, L'Homme avant l'histoire, pg. 15

[11] «Site of the Exotic Garden of Monaco, and the Museum of Archeology». Jardin-exotique.mc. [Consulta: 11 juny 2011].

[ReferenceA-12] 12,0 ^12,1 ^12,2 ^12,3 ^12,4 ^12,5 Escalon de Fonton, L' Homme avant l' histoire, pg. 16–17 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «ReferenceA» està definit diverses vegades amb contingut diferent.

[13] Aldo Bastié, Histoire de la Provence, Edicions Ouest-França, 2001

[14] Aldo Bastié, Histoire de la Provence, Editions Ouest-France, 2001

[J.R._Palanque,_Pg._33-15] 15,0 ^15,1 ^15,2 ^15,3 J. R. Palanque, Ligures, Celts et Grecs, dins Histoire de la Provence. Pg. 33. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «J.R. Palanque, Pg. 33» està definit diverses vegades amb contingut diferent.

[16] «Herakles En el De l'oest – Frater L». Jwmt.org. [Consulta: 18 agost 2010].

[17] J. Citat per R. Palanque, Ligures, Celts et Grecs, dins Histoire de la Provence. Pg. 34.

[R._Palanque,_Pg._34-18] 18,0 ^18,1 ^18,2 ^18,3 ^18,4 ^18,5 J. R. Palanque, Ligures, Celts et Grecs, dins Histoire de la Provence. Pg. 34. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «R. Palanque, Pg. 34» està definit diverses vegades amb contingut diferent.

[19] «Herakles in the West – Frater L». Jwmt.org. [Consulta: 18 agost 2010].

[20] J. Cited by R. Palanque, Ligures, Celts et Grecs, in Histoire de la Provence. Pg. 34.

[21] J. R. Palanque, Ligures, Celts et Grecs, dins Histoire de la Provence. Pg. 34

[22] J. R. Palanque, Ligures, Celts et Grecs, in Histoire de la Provence. Pg. 34

[23] J. R. Palanque, Ligures, Celtes et Grecs, dins Histoire de la Provence, pg. 39.

[24] J.R. Palanque, Ligures, Celtes et Grecs, in Histoire de la Provence, pg. 39.

[R._Palanque,_pg._41-25] 25,0 ^25,1 ^25,2 ^25,3 R. Palanque, Ligures, Celtes et Grecs, dins Histoire de la Provence, pg. 41. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «R. Palanque, pg. 41» està definit diverses vegades amb contingut diferent.

[26] R. Palanque, Ligures, Celtes et Grecs, dins Histoire de la Provence, pg. 44.

[27] R. Palanque, Ligures, Celtes et Grecs, in Histoire de la Provence, pg. 44.

[28] Bastié, Histoire de la Provence, pg. 9

[29] Bastié, Histoire de la Provence, pg. 9

[30] Aldo Bastié, Histoire de la Provence, (pg. 13.)

[31] Aldo Bastié, Histoire de la Provence, (pg. 13.)

[32] La Conquesta àrab d'Espanya 710–797. Oxford, @Cambridge / de Regne Unit, EUA: Blackwell, 1989. ISBN 0-631-19405-3.

[33] {{{títol}}}, 1989.

[34] Collins, Roger. The Arab Conquest of Spain 710–797. Oxford, UK / Cambridge, USA: Blackwell, 1989, p. 92. ISBN 0-631-19405-3.

[35] Collins, Roger. , 1989, p. 92.

[36] Histoire de la Provence, pg. 16

[37] Histoire de la Provence, pg. 16

[38] Bastiė, Histoire de la Provence

[39] Bastiė, Histoire de la Provence

[40] Bastiė, Histoire de la Provence, pg. 20.

[41] Bastiė, Histoire de la Provence, pg. 20.

[Bastié,_pg._35-42] 42,0 ^42,1 ^42,2 ^42,3 Bastié, Histoire de la Provence, (pg. 35) Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Bastié, pg. 35» està definit diverses vegades amb contingut diferent.

[isa-43] 43,0 ^43,1 Etienne-Bugnot, Isabelle, [[REFWY0000] Quilting Dins França: Les Tradicions franceses], <[REFWY0000]>. Consulta: 2 maig 2010 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «isa» està definit diverses vegades amb contingut diferent.

[44] Edward Baratier, Histoire de la Provence, 6–7.

[45] Edward Baratier, Histoire de la Provence, 6–7.

[46] Veure Clima de Mediterrània .

[47] See Mediterranean climate.

[infoclimat-48] 48,0 ^48,1 «[[REFWY0000] Précipitations à Marseille]» (en [refpl0000]). Infoclimat.fr. [Consulta: 18 agost 2010]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «infoclimat» està definit diverses vegades amb contingut diferent.

[49] (francès) Precipitacions un Toulon .

[50] Météo-França. Lloc

[51] (francès) Precipitations a Toulon.

[52] Météo-France. site

[53] (francès) «[[REFWY0000] Infoclimat – Météo en temps réel – Observacions previsions climatologie fòrum]» (en [refpl0001]). Infoclimat.fr. [Consulta: 18 agost 2010].

[54] (francès) «Infoclimat – Météo en temps réel – observations previsions climatologie forum» (en (francès)). Infoclimat.fr. [Consulta: 18 agost 2010].

[55] «[[REFWY0000] Infoclimat – Météo en temps réel – Observacions previsions climatologie fòrum]» (en [refpl0000]). Infoclimat.fr. [Consulta: 18 agost 2010].

[56] «Infoclimat – Météo en temps réel – observations previsions climatologie forum» (en (francès)). Infoclimat.fr. [Consulta: 18 agost 2010].

[57] «[[REFWY0000] Font: infoclimat.fr précipitations à Taronja]» (en [refpl0000]). Infoclimat.fr. [Consulta: 18 agost 2010].

[58] «source: infoclimat.fr précipitations à Orange» (en (francès)). Infoclimat.fr. [Consulta: 18 agost 2010].

[59] De l'article " Provence" en la Viquipèdia de llengua francesa.

[60] rom the article "Provence" in the French-language Wikipedia.

[61] Vides Breus atlàntiques, Un Company Biogràfic als Arts, pg. 204, Premsa Mensual Atlàntica, 1971.

[62] Atlantic Brief Lives, A Biographical Companion to the Arts, pg. 204, Atlantic Monthly Press, 1971.

[63] "Troica: Rússia westerly poesia dins tres cançó orquestral cicles", Rideau Rècords de Coloret, ASIN: B005USB24Un, 2011.

[64] "Troika: Russia’s westerly poetry in three orchestral song cycles", Rideau Rouge Records, ASIN: B005USB24A, 2011.

[65] Aldo Bastié, Histoire de la Provence, Edicions Ouest-França, 2001.

[66] Aldo Bastié, Histoire de la Provence, Editions Ouest-France, 2001.

[67] Fixot, Michel, i Sauze, Elisabeth, 2004: La cathédrale Sant-Léonce et le groupe épiscopale de Fréjus. Monum, Éditions du patrimoine.

[68] Fixot, Michel, and Sauze, Elisabeth, 2004: La cathédrale Saint-Léonce et le groupe épiscopale de Fréjus. Monum, Éditions du patrimoine.

[69] El culte de Mary Magdalene era molt important en medieval Provence; Quin va ser cregut per ser el seu sarcòfag hi havia estat trobat en un Gallo-cripta Romana dins Sant-Maximin-la-Sainte-Baume dins 1279, i la construcció d'una església gran, la Basílica Sainte Marie-Madeleine, va ser començat en la taca dins 1295.

[70] The cult of Mary Magdalene was very important in medieval Provence; What was believed to be her sarcophagus had been found in a Gallo-Roman crypt in Saint-Maximin-la-Sainte-Baume in 1279, and the construction of a large church, the Basilica Sainte Marie-Madeleine, was begun on the spot in 1295.

[71] Veu exposició "Van Gogh – Monticelli" en Marseille és Centre de la Vieille Charité, Sep 2008 – Jan 2009 [1]

[72] See exhibition "Van Gogh – Monticelli" in Marseille's Centre de la Vieille Charité, Sep 2008 – Jan 2009 [2]

[73] Pel·lícula completa damunt YouTube [ ] El Lumiere Institut, Lyon, França

[74] *Complete film on YouTube
The Lumiere Institute, Lyon, France

[75] The Lumiere Institute, Lyon, France

[75] "... Onze autres Projeccions en França (París, Lyon, La Ciotat, Grenoble) et en Belgique (Bruxelles, Louvain) auront lieu avec un programa de pel·lícules més étoffé durant l' année 1895, avant la estrena commerciale du 28 décembre, remportant à chaque fois le même succès." Del lloc del Institut Lumiere en Lyon. Veure Lloc del Institut Lumiere

[76] "...Onze autres projections en France (Paris, Lyon, La Ciotat, Grenoble) et en Belgique (Bruxelles, Louvain) auront lieu avec un programme de films plus étoffé durant l'année 1895, avant la première commerciale du 28 décembre, remportant à chaque fois le même succès." From the site of the Institut Lumiere in Lyon. see Site of the Institut Lumiere

[77] Veure el Michelin Guia Vert, Côte d' Azur, pg.31 (en francès), per aquesta versió clàssica. Hi ha incomptable altres.

[78] «Enllaç a la recepta tradicional per pissaladiëre(en francès)». Niça-cuinant.com. [Consulta: 18 agost 2010].

[79] Ratatouille. Oxford Diccionari anglès. 2a edició.

[80] (francès) Socca

[81] Vanel, Lucy. «La llibreta de Cuina de Lucy. L'Ail est Arrivé! – Soupe au Pistou». Cuina-llibreta.blogspot.com, 23-04-2006. [Consulta: 18 agost 2010].

[82] (francès) Targe tropézienne

[83] See the Michelin Guide Vert, Côte d'Azur, pg.31 (in French), for this classic version. There are countless others.

[84] «Link to the traditional recipe for pissaladiëre(in French)». Nice-cooking.com. [Consulta: 18 agost 2010].

[85] Ratatouille. Oxford English Dictionary. 2nd edition.

[86] (francès) Socca

[87] Vanel, Lucy. «Lucy's Kitchen Notebook. L'Ail est Arrivé! – Soupe au Pistou». Kitchen-notebook.blogspot.com, 23-04-2006. [Consulta: 18 agost 2010].

[88] (francès) Targe tropézienne

[89] Cicero, Capítol d'III del Llibre 9 de De Republica, va citar dins Histore sociale et culturelle du Vin, Gilbert Garrier, Larousse, 1998.

[90] Cicero, Book III Chapter 9 of De Republica, quoted in Histore sociale et culturelle du Vin, Gilbert Garrier, Larousse, 1998.

[91] Marcial, Epigrames X-36, va citar per Garrier, op. cit.

[92] Martial, Epigrams X-36, cited by Garrier, op.cit.

[93] Hugh Johnson, L'Atles Mundial de Vi, Mitchell Beazley Editors, 1971

[94] Hugh Johnson, The World Atlas of Wine, Mitchell Beazley Publishers, 1971

[95] Marco Foyot, Alain Dupuy, Louis Dalmas, Pétanque – Tècnica,Tactique, Entrainement Robert Laffont, Paris 1984. Això sembla per ser el llibre definitiu en el tema, co-escrit per pétanque campió Marco Foyot.

[96] Marco Foyot, Alain Dupuy, Louis Dalmas, Pétanque – Technique,Tactique, Entrainement Robert Laffont, Paris 1984. This seems to be the definitive book on the subject, co-written by pétanque champion Marco Foyot.

[Chiaroni,_Jacques_2011-97] 97,0 ^97,1 [[REFWY0000] L'esdevenidor dels grecs a Provence i Corsica: Y-models de cromosoma de colonització grega arcaica de la Mediterrània occidental]. BMC Biologia Evolutiva, 2011. DOI 10.1186/1471-2148-11-69. «El procés de colonització grega del central i occidental mediterrani durant les Eres Arcaiques i Clàssiques ha estat understudied de la perspectiva de genètica de població. Per investigar el Y demografia cromosòmica de colonització grega en la Mediterrània occidental, Y-dada de cromosoma que consisteix de 29 YSNPs i 37 YSTRs va ser comparat de 51 temes de Provence, 58 temes de Smyrna i 31 temes de qui paternal ancestry deriva d'Asia Menor Phokaia, el ancestral embarkation port [REFSEG0001] colònies gregues de Massalia (Marsella) i Alalie (Aleria, Corsica). Resultats 19% del Phokaian i 12% del Smyrnian els representants van ser derivats per haplogroup E-V13, característica del grec i balcànic mainland, mentre 4% del Provençal, 4.6% de De l'est Corsican i 1.6% de De l'oest Corsican les mostres van ser derivades per E-V13. Un admixture l'anàlisi va calcular que 17% del Y-cromosomes de Provence pot ser atribuït a colonització grega. Utilitzant el següent putative Neolithic Anatolian llinatges: J2un-DYS445 = 6, G2un-M406 i J2un1b1-M92, la dada pronostica un 0% Neolithic contribució a Provence de Anatolia. Estimacions de colonial grec vs. indigenous Celto-Ligurian La demografia pronostica un màxim d'una 10% contribució grega, suggerint una elit mascle grega-entrada dominant a l'Edat de Ferro Provence població.» Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Chiaroni, Jacques 2011» està definit diverses vegades amb contingut diferent.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

[32]

[33]

[34]

[35]

[36]

[37]

[38]

[39]

[40]

[41]

[42]

[43]

[44]

[45]

[46]

[47]

[48]

[49]

[50]

[51]

[52]

[53]

[54]

[55]

[56]

[57]

[58]

[59]

[60]

[61]

[62]

[63]

[64]

[65]

[66]

[67]

[68]

[69]

[70]

[71]

[72]

[73]

[74]

[75]

[76]

[77]

[78]

[79]

[80]

[81]

[82]

[83]

[84]

[85]

[86]

[87]

[88]

[89]

[90]

[91]

[92]

[93]

[94]

[95]

[96]

[97]

@@ Línia 400: / Línia 400: @@
 == Extent and geography ==
 [[Fitxer:Map Gallia Tribes Towns.png|thumb|La Província Romana de [[Gàl·lia Narbonesa|Gallia Narbonensis]] al voltant 58 BC]]
-[[Fitxer:County of Provence.png|thumb|left|Ubicació de Comté de Provence]]
+[[Fitxer:Provence in France (1789).svg|thumb|left|Ubicació de Comté de Provence]]
 La província Romana original va ser cridada Gallia Transalpina, llavors [[Gàl·lia Narbonesa|Gallia Narbonensis]], o senzillament ''Provincia Nostra'' ('La nostra Província') o ''Provincia''. Va estendre del [[Alps]] al [[Pirineus]] i del nord al [[Valclusa|Vaucluse]], amb la seva capital en Narbo Martius (present-dia [[Narbona|Narbonne]]).
 [[File:Map Gallia Tribes Towns.png|thumb|The Roman Province of [[Gallia Narbonensis]] around 58 BC]]
-[[File:County of Provence.png|thumb|left|Location of Comté de Provence]]
+[[File:Provence in France (1789).svg|thumb|left|Location of Comté de Provence]]
 The original Roman province was called Gallia Transalpina, then [[Gallia Narbonensis]], or simply ''Provincia Nostra'' ('Our Province') or ''Provincia''. It extended from the [[Alps]] to the [[Pyrenees]] and north to the [[Vaucluse]], with its capital in Narbo Martius (present-day [[Narbonne]]).

Regions administratives de la República Francesa
França metropolitana:	Alts de França · Alvèrnia-Roine-Alps · Borgonya-Franc Comtat · Bretanya · Centre-Vall del Loira · Còrsega · Gran Est · Illa de França · Normandia · Nova Aquitània · Occitània · País del Loira · Provença-Alps-Costa Blava
Regions d'ultramar:	Guadalupe · Guaiana Francesa · Martinica · Mayotte · Reunió