Joan Francesc Mira i Casterà
Joan Francesc Mira i Casterà (València, 3 de desembre de 1939) és un escriptor, antropòleg i sociòleg valencià.[1] És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i president d'Acció Cultural del País Valencià.[2] En l'àmbit polític, és simpatitzant i ha sigut candidat del Bloc Nacionalista Valencià els anys 2000 i 2003.[3]
Al voltant de la temàtica valencianista i històrica cal destacar les seues obres Crítica de la nació pura (1985), que discuteix el concepte de nació, Sobre la nació dels valencians (1997) i Els Borja: família i mite (2000).
Biografia
Nascut en 1939 a la ciutat de València, va viure la seua infància a la pedania de La Torre d'aquesta ciutat. En 1959 va obtindre el títol de batxiller a la Universitat Gregoriana de Roma, i a l'any següent, també a Roma, es va llicenciar en Filosofia per la Universitat Lateranense. En 1962 es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de València i es va doctorar en Filosofia i Lletres per la mateixa universitat l'any 1971.[4] Posteriorment, va treballar en aquesta com a professor de grec entre 1983 i 1991. Des del 1991, és catedràtic d'aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, on desenvolupa la seua tasca docent.[4]
Al llarg dels anys setanta va col·laborar al Laboratoire d'Anthropologie Sociale de la Sorbona, i en els anys 1978 i 1979 fou professor de la Universitat de Princeton. Dirigí l'Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social entre els anys 1980 i 1984, i el 1982 fundà el Museu d'Etnologia de València, institució que va dirigir fins a 1984.[5]
El 1991 rebé la Creu de Sant Jordi per la seua dedicació cívica. Entre 1992 i 1999 fou president d'Acció Cultural del País Valencià,[5] i el 1999 fou candidat a les Corts Valencianes per la coalició anomenada Valencians pel Canvi, en la qual s'integrava el Bloc Nacionalista Valencià. Així mateix, en 1999 va entrar a ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Per la seua trajectòria, l'any 2004 li fou atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el 2005 fou guardonat amb el premi Gabriel Alomar.
A més de la seua participació en les eleccions valencianes de 1999, posteriorment va ser candidat del Bloc Nacionalista Valencià a les eleccions generals del 2000 i a les eleccions valencianes de 2003, on va tancar de manera simbòlica la llista del BLOC per Castelló.[6] Així mateix, el seu fill Roger Mira va ser cap de llista de Compromís en Castelló a les eleccions generals espanyoles de 2011.[7]
El juliol de 2012, Joan Francesc Mira va ser elegit novament president d'Acció Cultural del País Valencià en substitució d'Eliseu Climent.[8][9] El maig del mateix any, durant les votacions a les Corts Valencianes per renovar el Consell Valencià de Cultura, Compromís va proposar Joan Francesc Mira com a membre d'aquesta institució per ser independent i tindre un currículum superior i important per dignificar el CVC.[10] Però, el PP va pactar amb el PSPV-PSOE[11] i va vetar Mira,[12] impedint-li ocupar una de les 25 places del CVC.[13]
El 2013 va presentar El tramvia groc (Proa), on recull les experiències de la seua infantesa a la pedania de La Torre de València durant la dècada del 1940 i 1950.[14][15]
Obres
També és autor de novel·les i contes com ara El bou de foc (1974), Els cucs de seda (1975), Viatge al final del fred (1983), Els treballs perduts (1989) -premi Lectors del Temps 1990 i un acostament temàtic a l'Ulisses de Joyce-, Borja Papa (1996), Quatre qüestions d'amor (1998) i Purgatori (2002).
Com a traductor, destaquen les seues versions de La Divina Comèdia (2001), dels Evangelis (2004) i de l'Odissea (2011).[17]
Novel·la
- El bou de foc (1974)
- Els cucs de seda (1975)
- El desig dels dies (1981)
- Viatge al final del fred (1983)
- El treballs perduts (1989)
- Borja Papa (1996)
- Purgatori (2002)
- El professor d'història (2008)
- El tramvia groc (2013)
Narrativa breu
- Quatre qüestions d'amor (1998)
- Els cucs de seda (1975)
Assaigs, estudis, biografies
- Som. Llengua i Literatura (1974)
- Un estudi d'antropologia social al País Valencià: els pobles de Vallalta i Miralcamp (1974)
- Els valencians i la terra (1978)
- Introducció a un País (1980)
- Població i llengua al País Valencià (1981)
- Crítica de la nació pura (1985)
- Hèrcules i l'antropòleg (1994)
- Sense música ni pàtria (1995)
- Sobre la nació dels valencians (1997)
- Cap d'any a Houston (1998)
- Els Borja. Família i mite (2000)
- Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda d'un predicador (2002)
- La prodigiosa història de Vicent Blasco Ibáñez (2004)
- Vida i final dels moriscos valencians (2009)[18]
- En un món fet de nacions (2008)
- Europeus. Retrat en setanta imatges (2010)
Traduccions
- Borja Papa (1997)
- Valencia para visitantes y vecinos (1999)
- Los Borja: familia y mito (2000)
- El tramvia (2001), de Claude Simon
- La divina comèdia (2001)
- Evangelis (2004)
- l'Odissea (2011)
Premis
- 1974 Premi Andròmina de narrativa per Els cucs de seda
- 1984 Premi Joan Fuster d'assaig per Crítica de la nació pura
- 1985 Premi de la crítica Serra d'Or d'assaig per Crítica de la nació pura
- 1985 Lletra d'Or per Crítica de la nació pura
- 1991 Creu de Sant Jordi
- 1996 Premi Crexells-Ateneu de Barcelona per Borja Papa
- 1996 Premi Nacional de la Crítica, per Borja papa
- 2000 Premi de la crítica Serra d'Or de traducció per Divina Comèdia
- 2001 Medalla d'Or de la Ciutat de Florència
- 2001 Premio Nacional de Traducción
- 2002 Premi Sant Jordi de novel·la
- 2004 Premi Nacional de la Crítica, per Purgatori
- 2004 Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
- 2004 Miquelet d'Honor de la Societat Coral el Micalet de València
- 2005 Premi Gabriel Alomar
- 2007 Premi Jaume Fuster
- 2008 Premi Maria Àngels Anglada de narrativa
- 2008 Premi Joan Crexells de narrativa per El professor d'història
- 2009 Premi Maria Àngels Anglada per El professor d'història
- 2009 Premi Nacional de la Crítica, per El professor d'història
- 2009 Premi Alfons el Magnànim València de Narrativa per Escacs de mort
- 2015 Premi Socarrat Major[19]
Referències
- ↑ «Joan Francesc Mira i Casterà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Joan Francesc Mira substituirà Eliseu Climent a la presidència d'ACPV» (en valencià). Vilaweb, 10-07-2012.
- ↑ «Joan Francesc Mira substituirà Eliseu Climent a la presidència d'ACPV» (en valencià). Vilaweb, 10-07-2012.
- ↑ 4,0 4,1 «Joan Francesc Mira» (en castellà). Biografia a Elpoderdelapalabra.com.
- ↑ 5,0 5,1 «Joan Francesc Mira i Casterà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>
no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesBLOC
- ↑ Roger Mira i Jordi Julià seran els candidats per Castelló de Compromís al Congrés i al Senat notícia a Vilaweb del 24 de setembre de 2011
- ↑ «Joan Francesc Mira presidix la nova junta directiva d'ACPV» (en valencià). Europa Press, 24-07-2012.
- ↑ «Joan Francesc Mira serà el nou president d'ACPV i Eliseu Climent serà nomenat president fundador» (en valencià). Diari Ara.
- ↑ CVC: Blasco defiende la propuesta de su mujer, Consuelo Císcar Diariocriticocv.com (castellà)
- ↑ Un pacte PP-PSPV deixa fora del Consell de Cultura el candidat de Compromís, Joan Francesc Mira Vilaweb.cat
- ↑ El PP veta Joan Francesc Mira al Consell Valencià de Cultura Fullquatre.com
- ↑ El PP veta al escritor y ensayista Joan Francesc Mira para el Consell Valencià de Cultura Lavanguardia.es (castellà)
- ↑ Pons, Pere Antoni «Gaziel i Segarra, feu lloc a Joan Francesc Mira». Ara, 18-10-2013, p. 45.
- ↑ Miró, David «Joan Francesc Mira: "No envege la infantesa de ningú"». Ara, 01-11-2013, p. 40.
- ↑ «Exposició Pla, l'Hermós i companyia. Figures literàries II». Fundació Josep Pla. [Consulta: 18 juliol 2012].
- ↑ Fitxa editorial de la traducció de l'Odissea
- ↑ Pujoll, Clàudia «Entrevista a Joan F. Mira». Sàpiens [Barcelona], núm. 88 data = febrer 2010, p. 22-23. ISSN: 1695-2014.
- ↑ «Joan Francesc Mira rep aquest dissabte el Socarrat Major 2015». La Veu. [Consulta: 7 febrer 2015].
Enllaços externs
- Pàgina personal de Joan F. Mira
- LletrA. «Joan Francesc Mira i Casterà». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
- «Joan Francesc Mira i Casterà». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- Entrevista de Totcultura.com
- Homenatge de l'Institut Lluís Vives, inclou les seues obres
- Entrevista publicada a la revista educativa d'Òmnium Cultural Escola Catalana
- Joan Francesc Mira presenta la seva novel·la: "El tramvia groc" Àudio El matí de Catalunya Ràdio. 23 d'octubre de 2013. (català)
- L'Odisea d'Homer, traduïda al català per J.F.Mira Vídeo TV3. Els matins. 19 d'octubre de 2011. (català)
- Expulsats: la tragèdia dels moriscos Vídeo TV3. Millennium. 21 de gener de 2010. Entrevista amb l'escriptor i antropòleg J.F.Mira i debat posterior sobre els fets que van portar a l'expulsió general dels moriscos l'any 1609, amb els historiadors Ricardo García Cárcel i Dolors Bramon. (català)
- Joan Francesc Mira: educació i la societat del futur Vídeo TV3. L'Hora del lector. 4 de novembre de 2008. Conversa amb l'escriptor Joan Francesc Mira i amb Gregorio Luri, sobre l'educació, la filosofia i la societat del futur. (català)
- Els professors de Mira i Pou Vídeo TV3. Telenotícies. 25 de novembre de 2008. Reportatge que comenta presentació del llibre El professor d'història de J.F.Mira i un professor antagònic que l'actor Josep Maria Pou representa al teatre. Durada 1m. 25s. (català)
- Francesc Mira i Josep Ramoneda conversen sobre el poder Vídeo TV3. Via Llibre. 22 de novembre de 2011. Durada 10m.31s. (català)
- Persones vives
- Escriptors de València
- Antropòlegs de l'àmbit catalanoparlant
- Sociòlegs valencians
- Promotors culturals catalans
- Assagistes valencians en català
- Novel·listes valencians en català
- Escriptors valencians de literatura infantil i juvenil en català
- Traductors del francès al català
- Traductors del castellà al català
- Acció Cultural del País Valencià
- Creus de Sant Jordi 1991
- Premis d'Honor de les Lletres Catalanes
- Premis 31 de desembre del 2005
- Premis Joan Fuster d'assaig
- Premis Andròmina de narrativa
- Membres de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC
- Militants del BLOC
- Traductors valencians