Vés al contingut

Joan Francesc Mira i Casterà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:30, 9 abr 2015 amb l'última edició de Jey (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJoan Francesc Mira Creu de Sant Jordi 1991
Nom original(ca) Joan Francesc Mira i Casterà Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 desembre 1939 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
President Federació Llull
2016 – 2018
← Muriel Casals i CouturierJordi Cuixart i Navarro →
President d'Acció Cultural del País Valencià
23 juliol 2012 – 1r març 2020
← Eliseu Climent i CorberàAnna Oliver i Borràs →
President d'Acció Cultural del País Valencià
1992 – 1999
← Joan Fuster i OrtellsVicent Martínez i Sancho →
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióPontifícia Universitat Gregoriana
Universitat de València
Universitat Pontifícia Lateranense Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióantropòleg, polític, activista cultural, activista pels drets lingüistics, traductor, escriptor, sociòleg, hel·lenista Modifica el valor a Wikidata
Membre de

[[:File:Joan Francesc Mira - voice.ogg|Veu de Joan Francesc Mira Creu de Sant Jordi 1991]] Modifica el valor a Wikidata
Lloc webjoanfmira.info Modifica el valor a Wikidata

Joan Francesc Mira i Casterà (València, 3 de desembre de 1939) és un escriptor, antropòleg i sociòleg valencià.[1] És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i president d'Acció Cultural del País Valencià.[2] En l'àmbit polític, és simpatitzant i ha sigut candidat del Bloc Nacionalista Valencià els anys 2000 i 2003.[3]

Al voltant de la temàtica valencianista i històrica cal destacar les seues obres Crítica de la nació pura (1985), que discuteix el concepte de nació, Sobre la nació dels valencians (1997) i Els Borja: família i mite (2000).

Biografia

Nascut en 1939 a la ciutat de València, va viure la seua infància a la pedania de La Torre d'aquesta ciutat. En 1959 va obtindre el títol de batxiller a la Universitat Gregoriana de Roma, i a l'any següent, també a Roma, es va llicenciar en Filosofia per la Universitat Lateranense. En 1962 es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de València i es va doctorar en Filosofia i Lletres per la mateixa universitat l'any 1971.[4] Posteriorment, va treballar en aquesta com a professor de grec entre 1983 i 1991. Des del 1991, és catedràtic d'aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, on desenvolupa la seua tasca docent.[4]

Al llarg dels anys setanta va col·laborar al Laboratoire d'Anthropologie Sociale de la Sorbona, i en els anys 1978 i 1979 fou professor de la Universitat de Princeton. Dirigí l'Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social entre els anys 1980 i 1984, i el 1982 fundà el Museu d'Etnologia de València, institució que va dirigir fins a 1984.[5]

El 1991 rebé la Creu de Sant Jordi per la seua dedicació cívica. Entre 1992 i 1999 fou president d'Acció Cultural del País Valencià,[5] i el 1999 fou candidat a les Corts Valencianes per la coalició anomenada Valencians pel Canvi, en la qual s'integrava el Bloc Nacionalista Valencià. Així mateix, en 1999 va entrar a ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Per la seua trajectòria, l'any 2004 li fou atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el 2005 fou guardonat amb el premi Gabriel Alomar.

A més de la seua participació en les eleccions valencianes de 1999, posteriorment va ser candidat del Bloc Nacionalista Valencià a les eleccions generals del 2000 i a les eleccions valencianes de 2003, on va tancar de manera simbòlica la llista del BLOC per Castelló.[6] Així mateix, el seu fill Roger Mira va ser cap de llista de Compromís en Castelló a les eleccions generals espanyoles de 2011.[7]

El juliol de 2012, Joan Francesc Mira va ser elegit novament president d'Acció Cultural del País Valencià en substitució d'Eliseu Climent.[8][9] El maig del mateix any, durant les votacions a les Corts Valencianes per renovar el Consell Valencià de Cultura, Compromís va proposar Joan Francesc Mira com a membre d'aquesta institució per ser independent i tindre un currículum superior i important per dignificar el CVC.[10] Però, el PP va pactar amb el PSPV-PSOE[11] i va vetar Mira,[12] impedint-li ocupar una de les 25 places del CVC.[13]

El 2013 va presentar El tramvia groc (Proa), on recull les experiències de la seua infantesa a la pedania de La Torre de València durant la dècada del 1940 i 1950.[14][15]

Obres

Joan Francesc Mira a l'acte d'inauguració de l'exposició Pla, l'Hermós i companyia. Figures literàries II organitzada per la Fundació Josep Pla (2008)[16]

També és autor de novel·les i contes com ara El bou de foc (1974), Els cucs de seda (1975), Viatge al final del fred (1983), Els treballs perduts (1989) -premi Lectors del Temps 1990 i un acostament temàtic a l'Ulisses de Joyce-, Borja Papa (1996), Quatre qüestions d'amor (1998) i Purgatori (2002).

Com a traductor, destaquen les seues versions de La Divina Comèdia (2001), dels Evangelis (2004) i de l'Odissea (2011).[17]

Novel·la

  • El bou de foc (1974)
  • Els cucs de seda (1975)
  • El desig dels dies (1981)
  • Viatge al final del fred (1983)
  • El treballs perduts (1989)
  • Borja Papa (1996)
  • Purgatori (2002)
  • El professor d'història (2008)
  • El tramvia groc (2013)

Narrativa breu

  • Quatre qüestions d'amor (1998)
  • Els cucs de seda (1975)

Assaigs, estudis, biografies

  • Som. Llengua i Literatura (1974)
  • Un estudi d'antropologia social al País Valencià: els pobles de Vallalta i Miralcamp (1974)
  • Els valencians i la terra (1978)
  • Introducció a un País (1980)
  • Població i llengua al País Valencià (1981)
  • Crítica de la nació pura (1985)
  • Hèrcules i l'antropòleg (1994)
  • Sense música ni pàtria (1995)
  • Sobre la nació dels valencians (1997)
  • Cap d'any a Houston (1998)
  • Els Borja. Família i mite (2000)
  • Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda d'un predicador (2002)
  • La prodigiosa història de Vicent Blasco Ibáñez (2004)
  • Vida i final dels moriscos valencians (2009)[18]
  • En un món fet de nacions (2008)
  • Europeus. Retrat en setanta imatges (2010)

Traduccions

  • Borja Papa (1997)
  • Valencia para visitantes y vecinos (1999)
  • Los Borja: familia y mito (2000)
  • El tramvia (2001), de Claude Simon
  • La divina comèdia (2001)
  • Evangelis (2004)
  • l'Odissea (2011)

Premis

Joan Francesc Mira parla sobre la Processó Cívica del 9 d'octubre en un vídeo d'una campanya del web Valencianisme.com per a la Diada Nacional del País Valencià del 2012.

Referències

  1. «Joan Francesc Mira i Casterà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Joan Francesc Mira substituirà Eliseu Climent a la presidència d'ACPV» (en valencià). Vilaweb, 10-07-2012.
  3. «Joan Francesc Mira substituirà Eliseu Climent a la presidència d'ACPV» (en valencià). Vilaweb, 10-07-2012.
  4. 4,0 4,1 «Joan Francesc Mira» (en castellà). Biografia a Elpoderdelapalabra.com.
  5. 5,0 5,1 «Joan Francesc Mira i Casterà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades BLOC
  7. Roger Mira i Jordi Julià seran els candidats per Castelló de Compromís al Congrés i al Senat notícia a Vilaweb del 24 de setembre de 2011
  8. «Joan Francesc Mira presidix la nova junta directiva d'ACPV» (en valencià). Europa Press, 24-07-2012.
  9. «Joan Francesc Mira serà el nou president d'ACPV i Eliseu Climent serà nomenat president fundador» (en valencià). Diari Ara.
  10. CVC: Blasco defiende la propuesta de su mujer, Consuelo Císcar Diariocriticocv.com (castellà)
  11. Un pacte PP-PSPV deixa fora del Consell de Cultura el candidat de Compromís, Joan Francesc Mira Vilaweb.cat
  12. El PP veta Joan Francesc Mira al Consell Valencià de Cultura Fullquatre.com
  13. El PP veta al escritor y ensayista Joan Francesc Mira para el Consell Valencià de Cultura Lavanguardia.es (castellà)
  14. Pons, Pere Antoni «Gaziel i Segarra, feu lloc a Joan Francesc Mira». Ara, 18-10-2013, p. 45.
  15. Miró, David «Joan Francesc Mira: "No envege la infantesa de ningú"». Ara, 01-11-2013, p. 40.
  16. «Exposició Pla, l'Hermós i companyia. Figures literàries II». Fundació Josep Pla. [Consulta: 18 juliol 2012].
  17. Fitxa editorial de la traducció de l'Odissea
  18. Pujoll, Clàudia «Entrevista a Joan F. Mira». Sàpiens [Barcelona], núm. 88 data = febrer 2010, p. 22-23. ISSN: 1695-2014.
  19. «Joan Francesc Mira rep aquest dissabte el Socarrat Major 2015». La Veu. [Consulta: 7 febrer 2015].

Enllaços externs