Globalització i malaltia: diferència entre les revisions
Etiqueta: editor de codi 2017 |
|||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
{{Vegeu també|Transmissió (medicina)}} |
{{Vegeu també|Transmissió (medicina)}} |
||
[[Fitxer:From Flies and Filth to Food and Fever.png|miniatura|''From FLIES and FILTH'' ''to FOOD and FEVER'' En français (De MOSQUES i la BRUTICIA, dels ALIMENTS i la FEBRA). Cartell |
[[Fitxer:From Flies and Filth to Food and Fever.png|miniatura|''From FLIES and FILTH'' ''to FOOD and FEVER'' En français (''De MOSQUES i la BRUTICIA, dels ALIMENTS i la FEBRA''). Cartell publicat pel ''State Board of Health'' de Florida el 1916.]] |
||
La [[globalització]], a partir del fluxe d’informació, béns, capital i persones, i sense distinció de fronteres polítiques i geogràfiques, permet que les [[malalties infeccioses]] s’estenguin ràpidament arreu del món. Alhora permet alleujar factors com la [[fam]] i la [[pobresa]], que són determinants de la [[salut mundial]]. <ref name="global">{{Ref-web|cognom=Daulaire, N.|títol=Globalization and Health|data=July 12, 1999|obra=International RoundtabResponses to Globalization: Rethinking Equity and Health’ jointly organized by the Society for International Development (SID), the World Health Organization (WHO), and The Rockefeller Foundation (RF)|url=http://www.globalhealth.org/assets/html/drmed3.html|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110622194117/http://www.globalhealth.org/assets/html/drmed3.html|arxiudata=2011-06-22}}</ref> La propagació de malalties a gran escala geogràfica ha augmentat a través de la història. Les primeres malalties que es van estendre des d'Àsia fins a Europa van ser la [[pesta bubònica]], la [[grip]] de diversos tipus, i altres malalties infeccioses similars. |
La [[globalització]], a partir del fluxe d’informació, béns, capital i persones, i sense distinció de fronteres polítiques i geogràfiques, permet que les [[malalties infeccioses]] s’estenguin ràpidament arreu del món. Alhora permet alleujar factors com la [[fam]] i la [[pobresa]], que són determinants de la [[salut mundial]]. <ref name="global">{{Ref-web|cognom=Daulaire, N.|títol=Globalization and Health|data=July 12, 1999|obra=International RoundtabResponses to Globalization: Rethinking Equity and Health’ jointly organized by the Society for International Development (SID), the World Health Organization (WHO), and The Rockefeller Foundation (RF)|url=http://www.globalhealth.org/assets/html/drmed3.html|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110622194117/http://www.globalhealth.org/assets/html/drmed3.html|arxiudata=2011-06-22}}</ref> La propagació de malalties a gran escala geogràfica ha augmentat a través de la història. Les primeres malalties que es van estendre des d'Àsia fins a Europa van ser la [[pesta bubònica]], la [[grip]] de diversos tipus, i altres malalties infeccioses similars. |
||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
== Rutes de viatge i globalització == |
== Rutes de viatge i globalització == |
||
L’ [[Era de l'exploració]] fa referència generalment al període comprès entre els segles XV i XVII. Durant aquest període, els avenços tecnològics en la [[construcció naval]] i la [[navegació]] van facilitar que les nacions exploressin mes enllà de les seves fronteres. La globalització va comportar molts beneficis: es van descobrir nous productes per als [[ Ètnies europees |europeus]], com el [[te]], la [[seda]] i el [[sucre]] a partir dels quals es van desenvolupar noves [[Ruta comercial|rutes comercials]] a l’ [[Àfrica]] fins a l’ [[Índia]] i les [[Moluques]], [[Àsia]] i, cap a [[Amèrica]] . |
|||
A més del comerç de béns, moltes nacions van començar a comerciar amb [[Esclavitud|esclaus]] |
A més del comerç de béns, moltes nacions van començar a comerciar amb [[Esclavitud|esclaus]]. El [[Esclavitud|comerç d’esclaus]] era una altra forma de transmetre malalties a nous llocs i pobles. Aquest es el cas de les malalties transmeses des de l’Àfrica subsahariana fins al Carib i les Amèriques. Durant aquest temps, diferents [[Societat|societats]] van començar a integrar-se, augmentant la concentració d’ [[Ésser humà|humans]] i [[animals]] en determinats espais. Aquest fet, juntament amb l’aparició de noves malalties i les poques mesures d'higiene, van provocar la seva mutació entre patògens d’animals a humans. Es el que coneixem com a [[Zoonosi|zoonosis]].<ref>{{Ref-web|títol=Zoonosis|url=http://acsa.gencat.cat/ca/detall/article/Zoonosis-00002|consulta=2020-03-27|llengua=ca-ES|editor=Generalitat de Catalunya|data=|cognom=Agència Catalana de Seguretat Alimentària}}</ref> |
||
Durant aquests temps, el tractament de les malalties per part de [[Màgia|bruixots]] es centrava sovint en la [[màgia]] i la [[religió]], amb la curació tant del [[Cos humà|cos]] com de l' [[ànima]], en lloc de centrar-se en la simptomatologia com ho fa la [[Medicina|medicina moderna]]. La [[medicina preventiva]] sovint incloïa l’ús d’ [[herba|herbes]] i la [[meditació]] . A partir d’evidències arqueològiques, alguns metges antics tant d’Europa com d’Amèrica del Sud van utilitzar la [[trepanació]], fent un forat al crani per alliberar la malaltia. <ref>"One curious method of providing the disease with means of escape from the body was by making a hole, 2.5 to five centimeters across, in the skull of the victim—the practice of trepanning, or trephining. Trepanned skulls of prehistoric date have been found in Britain, France, and other parts of Europe and in Peru. Many of them show evidence of healing and, presumably, of the patient's survival. The practice still exists among primitive people in parts of Algeria, in Melanesia, and perhaps elsewhere, though it is fast becoming extinct. "Medicine, History of", (2006), in ''Encyclopædia Britannica''. Retrieved November 22, 2006, from Encyclopædia Britannica Online: http://www.search.eb.com/eb/article-35642</ref> Sovint es pensava que les malalties agudes eren [[Sobrenatural|sobrenaturals]] o màgiques. El resultat de la introducció de les malalties euroasiàtiques al continent americà va ser que molts més pobles autòctons van ser mes erradicats per malalties i [[Microorganisme|gèrmens]] que per l'ús de canons o altres armes que utilitzaven els [[colonitzadors]].<ref>{{Ref-web|títol=“La viruela y el sarampión fueron perfectos aliados en el éxito de conquista española de América” (entrevista a Agustín Muñoz Sanz)|url=https://www.agenciasinc.es/Entrevistas/La-viruela-y-el-sarampion-fueron-perfectos-aliados-en-el-exito-de-conquista-espanola-de-America|consulta=2020-03-26|llengua=es-MX|editor=SINC|data=|nom=Guillermo|cognom=García}}</ref> Els investigadors estimen que durant quatre segles les malalties infeccioses van ocasionar pèrdues de fins al 90 per cent de les [[Pobles indígenes d'Amèrica|poblacions indígenes d'Amèrica]]. <ref name="Altman">{{Ref-llibre|nom=Linda Jacobs|cognom=Altman|títol=Plague and Pestilence: A History of Infectious Disease|url=https://archive.org/details/plaguepestilence00altm|any=1998|editorial=Enslow|isbn=978-0-89490-957-3}}</ref> |
Durant aquests temps, el tractament de les malalties per part de [[Màgia|bruixots]] es centrava sovint en la [[màgia]] i la [[religió]], amb la curació tant del [[Cos humà|cos]] com de l' [[ànima]], en lloc de centrar-se en la simptomatologia com ho fa la [[Medicina|medicina moderna]]. La [[medicina preventiva]] sovint incloïa l’ús d’ [[herba|herbes]] i la [[meditació]] . A partir d’evidències arqueològiques, alguns metges antics tant d’Europa com d’Amèrica del Sud van utilitzar la [[trepanació]], fent un forat al crani per alliberar la malaltia. <ref>"One curious method of providing the disease with means of escape from the body was by making a hole, 2.5 to five centimeters across, in the skull of the victim—the practice of trepanning, or trephining. Trepanned skulls of prehistoric date have been found in Britain, France, and other parts of Europe and in Peru. Many of them show evidence of healing and, presumably, of the patient's survival. The practice still exists among primitive people in parts of Algeria, in Melanesia, and perhaps elsewhere, though it is fast becoming extinct. "Medicine, History of", (2006), in ''Encyclopædia Britannica''. Retrieved November 22, 2006, from Encyclopædia Britannica Online: http://www.search.eb.com/eb/article-35642</ref> Sovint es pensava que les malalties agudes eren [[Sobrenatural|sobrenaturals]] o màgiques. El resultat de la introducció de les malalties euroasiàtiques al continent americà va ser que molts més pobles autòctons van ser mes erradicats per malalties i [[Microorganisme|gèrmens]] que per l'ús de canons o altres armes que utilitzaven els [[colonitzadors]].<ref>{{Ref-web|títol=“La viruela y el sarampión fueron perfectos aliados en el éxito de conquista española de América” (entrevista a Agustín Muñoz Sanz)|url=https://www.agenciasinc.es/Entrevistas/La-viruela-y-el-sarampion-fueron-perfectos-aliados-en-el-exito-de-conquista-espanola-de-America|consulta=2020-03-26|llengua=es-MX|editor=SINC|data=|nom=Guillermo|cognom=García}}</ref> Els investigadors estimen que durant quatre segles les malalties infeccioses van ocasionar pèrdues de fins al 90 per cent de les [[Pobles indígenes d'Amèrica|poblacions indígenes d'Amèrica]]. <ref name="Altman">{{Ref-llibre|nom=Linda Jacobs|cognom=Altman|títol=Plague and Pestilence: A History of Infectious Disease|url=https://archive.org/details/plaguepestilence00altm|any=1998|editorial=Enslow|isbn=978-0-89490-957-3}}</ref>[[Fitxer:FlorentineCodex BK12 F54 smallpox.jpg|miniatura|Dibuix de text que acompanya al Llibre XII del [[Historia general de las cosas de Nueva España|Còdex florentí]] del segle XVI (recopilat 1555-1576), mostrant [[Nahues]] de Mèxic central amb verola.]]A Europa en plena època d'exploració, malalties com la [[verola]], el [[xarampió]] i la [[tuberculosi]] (TB) ja s'havien introduït segles abans a través del comerç amb Àsia i Àfrica. La gent havia desenvolupat alguns anticossos d’aquestes i altres malalties del continent euroasiàtic.<ref>{{Ref-publicació|article=Tuberculosis Is Newer Than Thought, Study Says|url=https://www.nytimes.com/2014/08/21/science/tuberculosis-is-newer-than-what-was-thought-study-says.html|publicació=The New York Times|data=2014-08-20|issn=0362-4331|llengua=en-US|nom=Carl|cognom=Zimmer}}</ref> Quan els europeus van viatjar a noves terres, van portar aquestes malalties amb elles, tot i que alguns creuen que la tuberculosi ja era endèmica al continent americà.<ref>{{Ref-publicació|article=Detection and Molecular Characterization of 9000-Year-Old Mycobacterium tuberculosis from a Neolithic Settlement in the Eastern Mediterranean|nom=Israel|nom5=Oona Y.-C.|cognom4=Besra|nom4=Gurdyal S.|cognom3=Minnikin|nom3=David E.|cognom2=Donoghue|nom2=Helen D.|cognom=Hershkovitz|llengua=en|url=https://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0003426|doi=10.1371/journal.pone.0003426|exemplar=10|volum=3|pàgines=e3426|pmid=18923677|pmc=PMC2565837|issn=1932-6203|data=2008-10-15|publicació=PLOS ONE|cognom5=Lee}}</ref> Quan aquestes malalties es van introduir per primera vegada a noves poblacions, els efectes sobre la població autòctona es va fer generalitzar i va causar provocar una gran mortaldat. L'origen d'aquest fluxe de patògens entre el vell i nou continent s'orgina amb el que anomenem [[intercanvi colombí]], que fa referència al primer contacte de [[Cristòfor Colom|Christòfor Colom]] amb els pobles nadius del [[Carib]], i que va iniciar el comerç d’animals i plantes i, sense voler, el començament d'un intercanvi de malalties. <ref name="Altman">{{Ref-llibre|nom=Linda Jacobs|cognom=Altman|títol=Plague and Pestilence: A History of Infectious Disease|url=https://archive.org/details/plaguepestilence00altm|any=1998|editorial=Enslow|isbn=978-0-89490-957-3}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=The Columbian Exchange: A History of Disease, Food, and Ideas|url=https://www.aeaweb.org/articles?id=10.1257/jep.24.2.163|publicació=Journal of Economic Perspectives|data=2010/06|issn=0895-3309|pàgines=163–188|volum=24|exemplar=2|doi=10.1257/jep.24.2.163|llengua=en|nom=Nathan|cognom=Nunn|nom2=Nancy|cognom2=Qian}}</ref> |
||
| ⚫ | A partir del segle XIX la medicina occidental va començar a reconèixer l’existència i el paper dels [[Microorganisme|microorganismes]] en relació a la malaltia. Molts científics tenien idees sobre l'existència dels microbis. Però no va ser fins que [[Louis Pasteur]] va difondre la seva [[teoria microbiana de la malaltia]]<ref>{{Ref-web|títol=El brillante Louis Pasteur, más allá de la pasteurización|url=https://www.bbc.com/mundo/noticias/2015/08/150707_iwonder_louis_pasteur_guerra_contra_germenes_finde_dv|consulta=2020-03-27|llengua=es|nom=iWonder|cognom=BBC}}</ref> i la necessitat de rentar-se les mans i mantenir l'[[esterilitat]] en la pràctica mèdica que havia implementa [[Joseph Lister]],<ref>{{Ref-web|títol=PRIME PubMed {{!}} Antisepsis and Asepsis and How They Shaped Modern Surger|url=https://www.unboundmedicine.com/medline/citation/29981599/Antisepsis_and_Asepsis_and_How_They_Shaped_Modern_Surgery_|consulta=2020-03-27|llengua=en|nom=Nakayama|cognom=DK}}</ref> que les pràctiques [[Asèpsia|asèptiques]] es van generalitzar. Molta gent era força escèptica, però el 22 de maig de 1881 Pasteur va demostrar de manera persuasiva la validesa de la seva teoria amb un primer exemple de [[vaccinació|vacunació]]. La vacuna [[Carboncle (malaltia)|carboncle]] es va administrar a 25 [[Ovella|ovelles,]] mentre que altres 25 es van separar en un [[tractament i control de grups]]. El 31 de maig de 1881 totes les ovelles van ser exposades al carboncle. Mentre que cada ovella del grup de control moria, les ovelles vacunades va sobreviure. <ref name="CDCPT">{{Ref-publicació|cognom=Trachtman P|publicació=Emerging Infect. Dis.|volum=8|exemplar=2|data=February 2002|doi=10.3201/eid0802.AC0802|url=http://wwwnc.cdc.gov/eid/article/8/2/ac-0802_article.htm?s_cid=eid_cover_img|pàgines=231|pmc=2732445}}</ref> L’experiment de Pasteur es convertiria en una fita en la prevenció de malalties. Els seus resultats, juntament amb altres vacunes que van seguir, van canviar la manera com globalització de la malaltia va afectar el món.<ref>{{Ref-publicació|article=A brief history of vaccines and vaccination|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17633292|publicació=Revue Scientifique Et Technique (International Office of Epizootics)|data=2007-04|issn=0253-1933|pmid=17633292|pàgines=29–48|volum=26|exemplar=1|doi=10.20506/rst.26.1.1724|nom=M.|cognom=Lombard|nom2=P. P.|cognom2=Pastoret|nom3=A. M.|cognom3=Moulin}}</ref> |
||
A Europa en plena època d'exploració, malalties com la [[verola]], el [[xarampió]] i la [[tuberculosi]] (TB) ja s'havien introduït segles abans a través del comerç amb Àsia i Àfrica. La gent havia desenvolupat alguns anticossos d’aquestes i altres malalties del continent euroasiàtic. Quan els europeus van viatjar a noves terres, van portar aquestes malalties amb elles, tot i que alguns creuen que la tuberculosi ja era endèmica al continent americà. Quan aquestes malalties es van introduir per primera vegada a noves poblacions, els efectes sobre la població autòctona es va fer generalitzar i va causar provocar una gran mortaldat. L'origen d'aquest fluxe de patògens entre el vell i nou continent s'orgina amb el que anomenem [[intercanvi colombí]], que fa referència al primer contacte de [[Cristòfor Colom|Christòfor Colom]] amb els pobles nadius del [[Carib]], i que va iniciar el comerç d’animals i plantes i, sense voler, el començament d'un intercanvi de malalties. <ref name="Altman">{{Ref-llibre|nom=Linda Jacobs|cognom=Altman|títol=Plague and Pestilence: A History of Infectious Disease|url=https://archive.org/details/plaguepestilence00altm|any=1998|editorial=Enslow|isbn=978-0-89490-957-3}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=The Columbian Exchange: A History of Disease, Food, and Ideas|url=https://www.aeaweb.org/articles?id=10.1257/jep.24.2.163|publicació=Journal of Economic Perspectives|data=2010/06|issn=0895-3309|pàgines=163–188|volum=24|exemplar=2|doi=10.1257/jep.24.2.163|llengua=en|nom=Nathan|cognom=Nunn|nom2=Nancy|cognom2=Qian}}</ref> |
|||
| ⚫ | A partir del segle XIX la medicina occidental va començar a reconèixer l’existència i el paper dels [[Microorganisme|microorganismes]] en relació a la malaltia. Molts científics tenien idees sobre l'existència dels microbis. Però no va ser fins que [[Louis Pasteur]] va difondre la seva [[teoria microbiana de la malaltia]] i la necessitat de rentar-se les mans i mantenir l'[[esterilitat]] en la pràctica mèdica que |
||
=== Efectes de la globalització sobre les malalties en el món modern === |
=== Efectes de la globalització sobre les malalties en el món modern === |
||
[[Fitxer:Emergency hospital during Influenza epidemic, Camp Funston, Kansas - NCP 1603.jpg|miniatura|[[Hospital de campanya]] durant l’[[Pandèmia de grip de 1918|epidèmia de grip]], Camp Funston, Kansas. Hospital d’emergència durant epidèmia de grip (NCP 1603), Museu Nacional de Salut i Medicina (1918)]] |
[[Fitxer:Emergency hospital during Influenza epidemic, Camp Funston, Kansas - NCP 1603.jpg|miniatura|[[Hospital de campanya]] durant l’[[Pandèmia de grip de 1918|epidèmia de grip]], Camp Funston, Kansas. Hospital d’emergència durant epidèmia de grip (NCP 1603), Museu Nacional de Salut i Medicina (1918)]] |
||
Els sistemes de [[transport]] moderns permeten que més persones i productes puguin [[Viatge|viatjar]] al món a un ritme més ràpid. També obren els [[corredors aeris]] al moviment transcontinental dels vectors de malalties infeccioses. <ref name="NAP">{{Ref-llibre|url=http://www.nap.edu/books/0309100984/html/22.html|títol=''The Impact of Globalization on Infectious Disease Emergence and Control: Exploring the Consequences and Opportunities,'' Workshop Summary – Forum on Microbial Threats|editorial=Nap.edu|data=2003-06-01}}</ref> Un exemple és el [[Virus del Nil occidental]] . Es creu que aquesta malaltia va arribar als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units a]] través de |
Els sistemes de [[transport]] moderns permeten que més persones i productes puguin [[Viatge|viatjar]] al món a un ritme més ràpid. També obren els [[corredors aeris]] al moviment transcontinental dels [[Vector (biologia)|vectors]] de malalties infeccioses. <ref name="NAP">{{Ref-llibre|url=http://www.nap.edu/books/0309100984/html/22.html|títol=''The Impact of Globalization on Infectious Disease Emergence and Control: Exploring the Consequences and Opportunities,'' Workshop Summary – Forum on Microbial Threats|editorial=Nap.edu|data=2003-06-01}}</ref> Un exemple és el [[Virus del Nil occidental]] . Es creu que aquesta malaltia va arribar als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units a]] través de “''mosquits que creuaven l’oceà dins les basses d'aigua de les rodes d’avió i van arribar a Nova York el 1999"''. <ref>{{Ref-web|títol=West Nile virus {{!}} West Nile Virus {{!}} CDC|url=https://www.cdc.gov/westnile/index.html|data=2019-11-12|consulta=2020-03-27|llengua=en-us}}</ref> Amb l’ús del transport aeri, les persones poden viatjar per tot el món, contraure una malaltia i no presentar cap símptoma de la malatia contreta fins després d’arribar a casa i d’haver exposat durant el trajecte a altres persones que poden contraure diferents malalties víriques..<ref>{{Ref-web|títol=Infección por el virus del Nilo Occidental|url=https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/west-nile-virus|consulta=2020-03-27|llengua=es|editor=Organización Mundial de la Salud|data=}}</ref> |
||
A mesura que la medicina va avançant, s’han desenvolupat moltes vacunes i cures per a algunes de les pitjors malalties ([[pesta]], [[sífilis]], [[tifus]], [[còlera]], [[malària]]) que pateixen els humans. |
A mesura que la medicina va avançant, s’han desenvolupat moltes vacunes i cures per a algunes de les pitjors malalties ([[pesta]], [[sífilis]], [[tifus]], [[còlera]], [[malària]]) que pateixen els humans. L’[[evolució]] dels [[Organisme|organismes]] [[patògens]] és molt ràpida i, fins i tot amb les vacunes, hi ha dificultats per proporcionar la [[Immunitat (medicina)|immunitat]] plena per a moltes enfermetats. Tot i la [[controvèrsia de les vacunes]], sense la seva existència el món global seguiria sent vulnerable a malalties infeccioses presents i futures.<ref>{{Ref-publicació|article=Anti-vaccinationists past and present|url=https://www.bmj.com/content/325/7361/430|publicació=BMJ|data=2002-08-24|issn=0959-8138|pmc=PMC1123944|pmid=12193361|pàgines=430–432|volum=325|exemplar=7361|doi=10.1136/bmj.325.7361.430|llengua=en|nom=Robert M.|cognom=Wolfe|nom2=Lisa K.|cognom2=Sharp}}</ref> |
||
El creixement de les malalties presenta una amenaça important als temps moderns. Per exemple, l’actual “[[grip porcina]]” produida pel [[H1N1|virus H1N1]]. Es tracta d'una nova [[Soca (taxonomia)|soca]] d’una antiga forma de grip, coneguda des de fa segles com a [[grip asiàtica]] en funció dels seu origen en aquest continent. Entre els anys 1918 i 1920, una [[Pandèmia de grip de 1918|epidèmia de grip mundial]] després de la [[Primera Guerra Mundial]] va assassinar entre 50 i 100 milions de persones, inclòs el mig milió només als Estats Units. <ref>[http://ehistory.osu.edu/osu/reviews/reviewview.cfm?id=72 Dorothy A. Pettit and Janice Bailie, ''Before There Was Swine Flu''; Anne Sealey, Review: "A Cruel Wind: Pandemic Flu in America, 1918–1920"], eHistory, July Review, 2009; Ohio State University, accessed 26 Jan 2010</ref> El [[H1N1|virus H1N1]] va evolucionar en combinació amb porcions de virus de [[grip aviària]], [[Grip porcina|porcina]] i [[Grip|humana]]. <ref>{{Ref-publicació|cognom=MacKenzie, Debora|publicació=New Scientist|exemplar=2706|data=29 April 2009|doi=|url=https://www.newscientist.com/article/mg20227063.800-swine-flu-the-predictable-pandemic.html}}</ref> |
|||
La globalització ha augmentat la propagació de malalties infeccioses entre els [[hemisferi sud]] a [[Hemisferi nord|nord]]. |
La globalització ha augmentat la propagació de malalties infeccioses entre els [[hemisferi sud]] a [[Hemisferi nord|nord]]. També ha permès l'extensió del risc de malalties no transmissibles per les pràctiques i hàbits culturals de les societats occidentals cap a la resta del món. És important orientar i reduir la propagació de malalties infeccioses als [[països en desenvolupament]]. Amb tot, també és important abordar els [[Factor de risc|factors de risc]] de [[malalties no transmissibles]] i els riscos d’[[estil de vida]] a aquests països que causen malalties, com l’ús o el consum de [[tabac]], [[Alcoholisme|alcohol]] i [[Menjar escombraria|aliments poc saludables]]. <ref>{{Ref-publicació|cognom=Ollila, Eeva|publicació=Globalization and Health|volum=1|exemplar=1|pàgines=6|any=2005|doi=10.1186/1744-8603-1-6|pmid=15847685|pmc=1143784}}</ref> |
||
== Malalties específiques == |
== Malalties específiques == |
||
=== Pesta === |
=== Pesta === |
||
[[Fitxer:The Triumph of Death by Pieter Bruegel the Elder.jpg|miniatura|[[El triomf de la Mort]], oli de [[Pieter Brueghel el Vell]] que descriu [[Al·legoria|al·legòricament]] una epidèmia de [[pesta]]]] |
[[Fitxer:The Triumph of Death by Pieter Bruegel the Elder.jpg|miniatura|''[[El triomf de la Mort]],'' oli de [[Pieter Brueghel el Vell]] que descriu [[Al·legoria|al·legòricament]] una epidèmia de [[pesta]]]] |
||
La [[pesta bubònica]] és una variant de la [[Yersinia pestis|pesta]] transmesa per les [[Sifonàpters|puces]], causada per l' [[Enterobacteriàcies|enterobacteria]] ''[[Yersinia pestis]]'', que va devastar les poblacions humanes a partir del segle XIV. Es va estendre principalment per les puces que vivien a la [[rata negra]], un animal originari del sud d’Àsia i estès a Europa cap al segle VI. La seva expansió es va fer comuna en ciutats i pobles, viatjant en vaixell amb exploradors. Els humans s’infectarien després de ser mossegats per una puça infectada. El primer signe d'una infecció per la pesta bubònica és la inflor dels [[Gangli limfàtic|ganglis limfàtics]] i la formació de [[Bubó|bubons]] |
La [[pesta bubònica]] és una variant de la [[Yersinia pestis|pesta]] transmesa per les [[Sifonàpters|puces]], i causada per l' [[Enterobacteriàcies|enterobacteria]] ''[[Yersinia pestis]]'', que va devastar les poblacions humanes a partir del segle XIV. Es va estendre principalment per les puces que vivien a la [[rata negra]], un animal originari del sud d’Àsia i estès a Europa cap al segle VI.<ref>McCormick, Michael (2007). "Toward a Molecular History of the Justinian Pandemic." In: Little, Lester K. editor. (2007), ''Plague and the End of Antiquity: The Pandemic of 541–750''. Cambridge University Press. (2007). <nowiki>ISBN 978-0-521-84639-4</nowiki> pp. 290–312.</ref> <ref>{{Ref-publicació|article=Targeted enrichment of ancient pathogens yielding the pPCP1 plasmid of Yersinia pestis from victims of the Black Death|nom=V. J.|nom5=J.|cognom4=Schmedes|nom4=S.|cognom3=DeWitte|nom3=S.|cognom2=Bos|nom2=K.|cognom=Schuenemann|llengua=en|url=https://dx.doi.org/10.1073/pnas.1105107108|doi=10.1073/pnas.1105107108|exemplar=38|volum=108|pàgines=E746–E752|pmid=21876176|pmc=PMC3179067|issn=0027-8424|data=2011-08-29|publicació=Proceedings of the National Academy of Sciences|cognom5=Jamieson}}</ref>La seva expansió es va fer comuna en ciutats i pobles, viatjant en vaixell amb exploradors.<ref>Rosen, William (2007), ''[http://www.justiniansflea.com/events.htm Justinian's Flea: Plague, Empire, and the Birth of Europe]'' a: JUSTINIAN'S FLEA: the First Great Plague and the Fall of the Roman Empire</ref> Els humans s’infectarien després de ser mossegats per una puça infectada. El primer signe d'una infecció per la pesta bubònica és la inflor dels [[Gangli limfàtic|ganglis limfàtics]] i la formació de [[Bubó|bubons]]. Aquests inflamacions de la pell apareixerien per primer cop a la zona de l’[[engonal]] o de l’[[aixella]], dels quals sovint sobresortien [[pus]] o [[sang]] . Les persones infectades poden experimentar una explosió de fluids foscos causats pel sagnat sota la pell. Els símptomes van acompanyats d’una [[febre]] alta i, en un termini de quatre a set dies després de la infecció, més de la meitat de les víctimes morien.<ref>{{Ref-web|títol=Factsheet about plague|url=https://www.ecdc.europa.eu/en/plague/facts|consulta=2020-03-27|llengua=en|editor=European Centre for Disease Prevention and Control|data=}}</ref> |
||
El primer esclat de pesta registrat a la [[República Popular de la Xina|Xina]] es va produir a la dècada de 1330, en un moment en què Xina es dedicava a un important comerç amb Àsia occidental i Europa. La pesta va arribar a Europa l’octubre de 1347. Es pensava que havia estat portat a Europa pel port de [[Missina|Messina]], [[Sicília]], per una flota de vaixells comercials genovesos procedents de [[Feodòssia|Feodòssia (Kaffa)]], un port marítim de la [[Crimea|península de Crimea]] . Quan el vaixell va sortir del port a Kaffa, molts dels habitants de la ciutat estaven morint, i la tripulació tenia pressa per marxar. Quan la flota va arribar a Messina, tota la tripulació estava morta o a punt de morir. Les rates que passejaven a través del vaixell van passar desapercebudes fins a la costa i van portar la malaltia amb les seves puces per tot el continent europeu. |
El primer esclat de pesta registrat a la [[República Popular de la Xina|Xina]] es va produir a la dècada de 1330, en un moment en què Xina es dedicava a un important comerç amb Àsia occidental i Europa.<ref>{{Ref-publicació|article=Was the Black Death in India and China?|url=https://muse.jhu.edu/article/456167|publicació=Bulletin of the History of Medicine|data=2011-11-10|issn=1086-3176|pàgines=319–355|volum=85|exemplar=3|doi=10.1353/bhm.2011.0054|llengua=en|nom=George D.|cognom=Sussman}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|títol=Encyclopedia of Plague and Pestilence: From Ancient Times to the Present|url=https://books.google.com/books?id=tzRwRmb09rgC&pg=PA31|editorial=Infobase Publishing|data=2007|isbn=978-1-4381-2923-5|llengua=en|nom=George C.|cognom=Kohn}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Black Death may have originated in China|url=https://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/asia/china/8102278/Black-Death-may-have-originated-in-China.html|data=2010-11-01|issn=0307-1235|llengua=en-GB|nom=Malcolm|cognom=Moore|publicació=The Daily Telegraph|pàgines=}}</ref>La pesta, coneguda a l'Edat Mitjana com a [[Pesta Negra]] va arribar a Europa l’octubre de 1347. Es pensava que havia estat portat a Europa pel port de [[Missina|Messina]], [[Sicília]], per una flota de vaixells comercials genovesos procedents de [[Feodòssia|Feodòssia (Kaffa)]], un port marítim de la [[Crimea|península de Crimea]] . Quan el vaixell va sortir del port a Kaffa, molts dels habitants de la ciutat estaven morint, i la tripulació tenia pressa per marxar. Quan la flota va arribar a Messina, tota la tripulació estava morta o a punt de morir. Les rates que passejaven a través del vaixell van passar desapercebudes fins a la costa i van portar la malaltia amb les seves puces per tot el continent europeu.<ref>{{Ref-publicació|article=Biological Warfare at the 1346 Siege of Caffa - Volume 8, Number 9—September 2002 - Emerging Infectious Diseases journal - CDC|url=https://wwwnc.cdc.gov/eid/article/8/9/01-0536_article|pmc=PMC2732530|pmid=12194776|doi=10.3201/eid0809.010536|llengua=en-us|nom=Mark|cognom=Wheelis|publicació=Emerging Infectious Diseases|data=|pàgines=}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=History of biological warfare and bioterrorism|url=https://www.clinicalmicrobiologyandinfection.com/article/S1198-743X(14)64174-4/abstract|publicació=Clinical Microbiology and Infection|data=2014-06-01|issn=1198-743X|pmid=24894605|pàgines=497–502|volum=20|exemplar=6|doi=10.1111/1469-0691.12706|llengua=English|nom=V.|cognom=Barras|nom2=G.|cognom2=Greub}}</ref> |
||
[[Fitxer:1346-1353 spread of the Black Death in Europe map.svg|miniatura|Difusió de la [[Pesta Negra|pesta negra]] a Europa i Pròxim Orient (1346–1353) per O.J. Benedictow.<ref>{{Ref-publicació|article=The origin and early spread of the Black Death in Italy: first evidence of plague victims from 14th-century Liguria (northern Italy)|url=https://doi.org/10.1537/ase.161011|publicació=Anthropological Science|data=2017|issn=0918-7960|pàgines=15–24|volum=125|exemplar=1|doi=10.1537/ase.161011|nom=D.|cognom=CESANA|nom2=O.J.|cognom2=BENEDICTOW|nom3=R.|cognom3=BIANUCCI}}</ref>]] |
|||
A Europa, la pesta va colpejar primer les ciutats portuàries, després van seguir les persones que transitaven per les rutes de comerç marítim i terrestre. Va assaltar [[Itàlia]] cap a [[França]] i les [[illes Britàniques]].<ref>{{Ref-web|títol=The Black Death: The Greatest Catastrophe Ever {{!}} History Today|url=https://www.historytoday.com/archive/black-death-greatest-catastrophe-ever|consulta=2020-03-27}}</ref> Des d'allí es va propagar als [[Alps]] a [[Suïssa]] i a l'est cap a [[Hongria]] i [[Rússia]] . Durant el periode dels segles XIV i XV, la plaga retrocediria, però es replicaria cada deu o vint anys.<ref>{{Ref-publicació|article=4 Epidemiology of the Black Death and Successive Waves of Plague|url=https://www.cambridge.org/core/journals/medical-history/article/4-epidemiology-of-the-black-death-and-successive-waves-of-plague/6B70B323BC04D13C7EBCDBB991B728CB|publicació=Medical History|data=2008/ed|issn=2048-8343|pàgines=74–100|volum=52|exemplar=S27|doi=10.1017/S0025727300072100|llengua=en|nom=Samuel K.|cognom=Cohn}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Bubonic plague was a serial visitor in European Middle Ages|url=https://www.sciencenews.org/article/bubonic-plague-was-serial-visitor-european-middle-ages|data=2015-02-23|consulta=2020-03-27|llengua=en-US|editor=|obra=Science News|cognom=Baggaley, Kate}}</ref> Tanmateix, les [[Epidèmia|epidèmies]] posteriors no foren mai tant extenses com els brots anteriors, quan el 60% de la població va morir. |
|||
| ⚫ | A mitjan segle XIX, la [[tercera pandèmia de pesta]] va sorgir a la província de [[Yunnan]] a la [[Xina]]. Es va estendre cap a l'est i el sud per la Xina, arribant a [[Guangzhou]] ([[Canton|Cantón]]) i al port colonial britànic de [[Hong Kong]] el 1894, on va entrar a les rutes de comerç marítim mundial.<ref>{{Ref-llibre|títol=Bubonic plague in nineteenth-century China|url=http://archive.org/details/bubonicplagueinn00bene|editorial=Stanford University Press|data=1996|cognom=Carol Benedict}}</ref> La pesta va arribar a [[Singapur]] i [[Bombai]] el 1896. La Xina va perdre aproximadament 2 milions de persones entre la reaparició de la pesta a mitjans del segle XIX i la seva retirada a mitjans del XX. A l’[[Índia]], entre els anys 1896 o els 1920, la plaga va cobrar-se uns 12 milions de vides, la majoria a la província de [[Bombai]].<ref>{{Ref-publicació|article=Plague Through History|url=https://science.sciencemag.org/content/321/5890/773|publicació=Science|data=2008-08-08|issn=0036-8075|pàgines=773–774|volum=321|exemplar=5890|doi=10.1126/science.1161496|llengua=en|nom=Nils Chr|cognom=Stenseth}}</ref> La pesta es va estendre als països de l’[[oceà Índic]], el [[mar Roig]] i el [[Mediterrani]]. Des de la Xina també es va estendre cap a l'est fins al [[Japó]], les [[Filipines]] i [[Hawaii]]. A l'[[Àsia central]] es va estendre per l'interior dels territoris russos, des de [[Sibèria]] fins al [[Turkistan]]. Cap al 1901 hi havia brots de pesta a tots els continents i les noves [[Soca (taxonomia)|soques]] de pesta produirien brots regulars durant les dècades següents. <ref>{{Ref-publicació|cognom=Echenberg, Myron.|publicació=[[Journal of World History]]|volum=13|exemplar=2|pàgines=429–49|data=2002|jstor=20078978|doi=10.1353/jwh.2002.0033}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|cognom=Echenberg|nom=Myron|data=2010|títol=Plague ports: The global urban impact of bubonic plague, 1894–1901|editorial=New York University Press|pàgines=15–17, 80–81|isbn=978-0814722336}}</ref> |
||
A Europa, la pesta va colpejar primer les ciutats portuàries, després van seguir les persones que transitaven per les rutes de comerç marítim i terrestre. Va assaltar [[Itàlia]] cap a [[França]] i les [[illes Britàniques]] . Des d'allí es va propagar als [[Alps]] a [[Suïssa]] i a l'est cap a [[Hongria]] i [[Rússia]] . Durant el periode dels segles XIV i XV, la plaga retrocediria, però es replicaria cada deu o vint anys. Tanmateix, les [[Epidèmia|epidèmies]] posteriors no foren mai tant extenses com els brots anteriors, quan el 60% de la població va morir. |
|||
| ⚫ | A mitjan segle XIX, la [[tercera pandèmia de pesta]] va sorgir a la província de [[Yunnan]] a la [[Xina]]. Es va estendre cap a l'est i el sud per la Xina, arribant a [[Guangzhou]] ([[Canton|Cantón]]) i al port colonial britànic de [[Hong Kong]] el 1894, on va entrar a les rutes de comerç marítim mundial. La pesta va arribar a [[Singapur]] i [[Bombai]] el 1896. La Xina va perdre aproximadament 2 milions de persones entre la reaparició de la pesta a mitjans del segle XIX i la seva retirada a mitjans del XX. A l’[[Índia]], entre els anys 1896 o els 1920, la plaga va cobrar-se uns 12 milions de vides, la majoria a la província de [[Bombai]]. La pesta es va estendre als països de l’[[oceà Índic]], el [[mar Roig]] i el [[Mediterrani]]. Des de la Xina també es va estendre cap a l'est fins al [[Japó]], les [[Filipines]] i [[Hawaii]]. A l'[[Àsia central]] es va estendre per l'interior dels territoris russos, des de [[Sibèria]] fins al [[Turkistan]]. Cap al 1901 hi havia brots de pesta a tots els continents i les noves [[Soca (taxonomia)|soques]] de pesta produirien brots regulars durant les dècades següents. <ref>{{Ref-publicació|cognom=Echenberg, Myron.|publicació=[[Journal of World History]]|volum=13|exemplar=2|pàgines=429–49|data=2002|jstor=20078978|doi=10.1353/jwh.2002.0033}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|cognom=Echenberg|nom=Myron|data=2010|títol=Plague ports: The global urban impact of bubonic plague, 1894–1901|editorial=New York University Press|pàgines=15–17, 80–81|isbn=978-0814722336}}</ref> |
||
=== Xarampió === |
=== Xarampió === |
||
[[Fitxer:Measles Aztec drawing.jpg|miniatura|Dibuix [[Civilització asteca|asteca]] d’algú amb [[xarampió]] del [[segle XVI]]]] |
[[Fitxer:Measles Aztec drawing.jpg|miniatura|Dibuix [[Civilització asteca|asteca]] d’algú amb [[xarampió]] del [[segle XVI]]]] |
||
El [[xarampió]] és un [[virus]] [[Malaltia de transmissió aèria|transmès per via aèria]]. Es altament |
El [[xarampió]] és un [[virus]] [[Malaltia de transmissió aèria|transmès per via aèria]]. Es altament contagiosa en [[Infantesa|infants]], i es propaga pel contacte amb els fluids orals i nasals infectats. Quan una persona amb xarampió te [[tos]] o [[Esternut|esternuda]], allibera partícules microscòpiques a l’aire. Durant el [[Període d'incubació|període d’incubació]] de 4 a 12 dies, un individu infectat no presenta cap símptoma, però a mesura que avança la malaltia apareixen els símptomes següents: [[mucositat]] nassal, tos, infecció ocular, [[febre]] extremadament alta i [[Erupció cutània|erupcions a la pell]].<ref>{{Ref-web|títol=Xarampió|url=http://canalsalut.gencat.cat/ca/detalls/article/Xarampio-00002|consulta=2020-03-27|llengua=ca-ES|editor=Generalitat de Catalunya|data=|cognom=Canal Salut}}</ref> |
||
El xarampió és una [[Endèmia|malaltia endèmica]], el que significa que ha estat present contínuament en la societat i moltes persones n'han desenvolupat resistència. En les poblacions que no han estat exposades al xarampió, l’exposició a la nova malaltia pot ser devastadora. El 1529, un brot de xarampió a [[Cuba]] va matar dues terceres parts dels indígenes que havien sobreviscut a la [[verola]]. Dos anys després, el xarampió va ser responsable de la mort de la meitat de la població indígena d' [[Hondures]], i va fer estralls a [[Mèxic]], [[Amèrica Central]] i els restes de la societat [[Imperi inca|inca]] . |
El xarampió és una [[Endèmia|malaltia endèmica]], el que significa que ha estat present contínuament en la societat i moltes persones n'han desenvolupat resistència.<ref>{{Ref-publicació|article=Origin of measles virus: divergence from rinderpest virus between the 11th and 12th centuries|exemplar=1|nom3=Hitoshi|cognom2=Suzuki|nom2=Akira|cognom=Furuse|nom=Yuki|doi=10.1186/1743-422X-7-52|volum=7|url=https://doi.org/10.1186/1743-422X-7-52|pàgines=52|pmid=20202190|pmc=PMC2838858|issn=1743-422X|data=2010-03-04|publicació=Virology Journal|cognom3=Oshitani}}</ref> En les poblacions que no han estat exposades al xarampió, l’exposició a la nova malaltia pot ser devastadora.<ref>{{Ref-publicació|article=The history of measles: from a 1912 genome to an antique origin|nom2=Sebastian|nom5=Sengül|cognom4=Vrancken|nom4=Bram|cognom3=Patrono|nom3=Livia Victoria|cognom2=Lequime|cognom=Düx|url=https://www.biorxiv.org/content/10.1101/2019.12.29.889667v1|nom=Ariane|llengua=en|doi=10.1101/2019.12.29.889667|pàgines=2019.12.29.889667|data=2019-12-30|publicació=bioRxiv|cognom5=Boral}}</ref> <ref>{{Ref-web|títol=Measles may have emerged when large cities rose, 1500 years earlier than thought|url=https://www.sciencemag.org/news/2019/12/measles-may-have-emerged-when-large-cities-rose-1500-years-earlier-thought|data=2019-12-30|consulta=2020-03-27|doi=10.1126/science.aba7352|llengua=en|nom=Kai|cognom=KupferschmidtDec. 30|cognom2=2019|nom3=1:10|cognom3=Pm}}</ref>El 1529, un brot de xarampió a [[Cuba]] va matar dues terceres parts dels indígenes que havien sobreviscut a la [[verola]]. Dos anys després, el xarampió va ser responsable de la mort de la meitat de la població indígena d' [[Hondures]], i va fer estralls a [[Mèxic]], [[Amèrica Central]] i els restes de la societat [[Imperi inca|inca]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Encyclopedia of pestilence, pandemics, and plagues|url=https://www.worldcat.org/oclc/226357719|editorial=Greenwood Press|data=2008|lloc=Westport, Conn.|isbn=978-0-313-34101-4|cognom=Byrne|nom=JP|edició=|llengua=|pàgines=413}}</ref> |
||
Entre aproximadament 1855 i 2005, es calcula que el xarampió ha matat prop de 200 milions de persones a tot el món<ref>{{Ref-web|títol=Bird Flu - “Most and probably all of the distinctive infectious diseases of civilization have been transferred to human populations from animal herds.”|url=https://web.archive.org/web/20091003164005/http://www.birdflubook.com/a.php?id=40|data=2009-10-03|consulta=2020-03-27|llengua=|editor=Bird Flu: A Virus of Our Own Hatching.|nom=M|cognom=Greger}}</ref>. Es creu que de set a vuit milions de nens van morir de xarampió cada any abans de la introducció de la vacuna.<ref>{{Ref-publicació|article=Pathological consequences of systemic measles virus infection|cognom=Ludlow|nom5=W. Paul|cognom4=Swart|nom4=Rik L. de|cognom3=Milner|nom3=Dan|cognom2=McQuaid|nom2=Stephen|nom=Martin|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1002/path.4457|llengua=en|doi=10.1002/path.4457|exemplar=2|volum=235|pàgines=253–265|issn=1096-9896|data=2015|publicació=The Journal of Pathology|cognom5=Duprex}}</ref> L'[[Organització Mundial de la Salut]] va reconèixer vuit [[Clade|clades]] anomenades A, B, C, D, E, F, G i H. S'han identificat i designat vint-i-tres ceps del virus del xarampió dins d'aquests clades.<ref>{{Ref-publicació|article=New genotype of measles virus and update on global distribution of measles genotypes = Nouveau génotype de virus rougeoleux et actualisation la répartition mondiale des génotypes de virus rougeoleux|url=https://apps.who.int/iris/handle/10665/232911|publicació=Weekly Epidemiological Record = Relevé épidémiologique hebdomadaire|data=2005|pàgines=347–351|volum=80|exemplar=40|llengua=en|nom=World Health|cognom=Organization}}</ref> [[Maurice Hilleman]] va desenvolupar la primera vacuna amb èxit quan treballava a Merck. <ref>{{Ref-llibre|edició=1st Smithsonian books pbk. ed|títol=Vaccinated : one man's quest to defeat the world's deadliest diseases|url=https://www.worldcat.org/oclc/191245549|editorial=Smithsonian Books|data=2008, ©2007|lloc=[Washington, D.C.]|isbn=978-0-06-122796-7|cognom=Offit, Paul A.}}</ref>Les vacunes amb llicència per prevenir la malaltia van estar disponibles el 1963.<ref>{{Ref-web|títol=Measles Prevention: Recommendations of the Immunization Practices Advisory Committee (ACIP)|url=https://www.cdc.gov/mmwr/preview/mmwrhtml/00041753.htm|consulta=2020-03-27|llengua=|editor=Centers for Disease Control and Prevention (CDC).|data=}}</ref> Es va aconseguir una vacuna millorada contra el xarampió el 1968.<ref>"[https://web.archive.org/web/20130124052237/http://www.immunize.org/catg.d/p4209.pdf Measles: Questions and Answers]" (PDF). Immunization Action Coalition. Archived from the original on 24 January 2013.</ref> |
|||
Històricament, el xarampió era molt freqüent a tot el món, ja que és molt [[Contagi|contagiós]]. Segons el Programa Nacional d’Immunització dels USA, actualment [[National Center for Immunization and Respiratory Diseases]] (NCIRD), el 90% de les persones estaven infectades amb el xarampió als 15 anys, adquiriem immunitat amb els nous brots. Fins que es va desenvolupar una vacuna el 1963, es considerava que el xarampió era més antic que la verola. <ref name="CDCMeasles">{{Ref-llibre|cognom=Centers for Disease Control and Prevention|capítol=Ch. 12: Measles|urlcapítol=https://www.cdc.gov/vaccines/pubs/pinkbook/meas.html|títol=Epidemiology and Prevention of Vaccine-Preventable Diseases|editorial=Public Health Foundation|lloc=Washington DC|any=2012|edició=12th|url=https://www.cdc.gov/vaccines/pubs/pinkbook/table-of-contents.html}}</ref> La vacunació va reduir el 98% del nombre de casos informats. Les epidèmies importants han tingut lloc sobretot en poblacions no vacunades, particularment entre els menors de 5 anys de grups d'[[ Hispànic |hispans]] i [[Negres estatunidencs|afroamericans]]. L’any 2000, un grup d’experts va determinar que el xarampió ja no era endèmic als Estats Units. La majoria dels casos que es produeixen a aquest páis es troben entre immigrants d’altres països. |
|||
=== Tifus === |
=== Tifus === |
||
[[Fitxer:Men washing themselves in a public or factory bathroom Wellcome L0032153.jpg|esquerra|miniatura|Homes rentant-se en un [[Banys públics|bany públic]] o de fàbrica per evitar [[tifus]] amb maquinària per rentar la roba. Litografia en color de V.S., 1921 (Wellcome Collection)]] |
[[Fitxer:Men washing themselves in a public or factory bathroom Wellcome L0032153.jpg|esquerra|miniatura|Homes rentant-se en un [[Banys públics|bany públic]] o de fàbrica per evitar [[tifus]] amb maquinària per rentar la roba. Litografia en color de V.S., 1921 (Wellcome Collection)]] |
||
El tifus és causat per la ''[[Rickèttsia|rickettsia]]'', que es transmet als humans a través de polls (''[[Ftiràpters]]'') . El principal [[Vector (biologia)|vector]] del |
El [[tifus]] és causat per la ''[[Rickèttsia|rickettsia]]'', que es transmet als humans a través de polls (''[[Ftiràpters]]'') . El principal [[Vector (biologia)|vector]] del tifus és la puça de les rates (''[[Xenopsylla cheopis]])'' . Els dos mètodes més habituals de transmissió són les picades de puces i els seus excrements infectats a les [[vies respiratòries]].<ref>{{Ref-web|títol=Typhus Fevers {{!}} Typhus Fevers {{!}} CDC|url=https://www.cdc.gov/typhus/index.html|data=2019-07-17|consulta=2020-03-27|llengua=en-us}}</ref> En zones on les rates no són habituals, el tifus també es pot transmetre a través de puces de [[gat]] i d'[[Opòssums|opossum]] . <ref>{{Ref-publicació|publicació=Emerging Infect. Dis.|volum=4|exemplar=4|pàgines=677–80|any=1998|pmid=9866749|pmc=2640266|doi=10.3201/eid0404.980423}}</ref> El [[període d'incubació]] del tifus és de 7-14 dies. Els símptomes comencen amb [[febre]], després mal de cap, [[exantema|eflorescència]] i, finalment, [[estupor]] . La recuperació espontània es produeix en el 80-90% de les víctimes.<ref>{{Ref-web|títol=Information for Health Care Providers {{!}} Typhus Fevers {{!}} CDC|url=https://www.cdc.gov/typhus/healthcare-providers/index.html|data=2019-08-05|consulta=2020-03-27|llengua=en-us}}</ref> |
||
La primera descripció fiable de la malaltia apareix el 1489 dC durant el setge espanyol de [[Baza]] contra les forces musulmanes durant la [[Guerra de Granada]] (1482-1492). Les cròniques del setge inclouen descripcions de febre; taques vermelles sobre braços, esquena i pit; dèficit d’atenció, progressant fins al deliri; i nafres gangrenoses i l’olor associada a carn podrida. Durant el setge, els espanyols van perdre 3.000 homes a l'acció enemiga, però 17.000 addicionals van morir de tifus. <ref>{{Ref-llibre|títol=Rats, lice and history|url=https://www.worldcat.org/oclc/176925250|lloc=New Brunswick, U.S.A.|isbn=978-1-4128-0672-5|cognom=Zinsser, Hans|nom=|edició=|llengua=|data=2007|editorial=Routledge|pàgines=186}}</ref><ref name="Altman">{{Ref-llibre|nom=Linda Jacobs|cognom=Altman|títol=Plague and Pestilence: A History of Infectious Disease|url=https://archive.org/details/plaguepestilence00altm|any=1998|editorial=Enslow|isbn=978-0-89490-957-3}}</ref> Cap al 1490, el tifus va viatjar des de la [[Mar Mediterrània|Mediterrània]] oriental cap a [[Espanya]] i [[Itàlia]], i el 1494, va arrasar Europa. Les epidèmies de tifus es vam produir ciclicament a tot Europa aprofitant la conjuntura bèlica des dels segles XVI al XIX: la [[Guerra Civil anglesa]], la [[Guerra dels Trenta Anys]] i les [[Guerres Napoleòniques]].<ref>{{Ref-publicació|article=Medicine: War and Pestilence|url=http://content.time.com/time/magazine/article/0,9171,794989,00.html|publicació=Time|data=1940-04-29|issn=0040-781X|llengua=en-US}}</ref> Segons Joseph Patrick Byrne, "''Al final de la guerra, el tifus pot haver matat més del 10 per cent de la població alemanya i la malaltia en general representava, i la malaltia en general pot haver causat el 90 per cent de les defuncions a Eruopa''".<ref>Byrne, JP. ''Encyclopedia of pestilence, pandemics, and plagues''. Westport, Conn.: Greenwood Press, 2008,p. 732. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-313-34101-4|ISBN 978-0-313-34101-4]].</ref> |
|||
Es tractava també d’una malaltia associada a les condicions multitudinàries de [[pobresa]] urbana i als [[Refugiat|refugiats]] . Finalment, durant la [[Primera Guerra Mundial]], els governs van instituir mesures preventives d’[[ Delirant |espollació]] entre les forces armades i altres grups, i la malaltia va començar a disminuir. <ref name="USAMRMC">{{Ref-llibre|títol=USAMRMC: 50 Years of Dedication to the Warfighter 1958–2008|url=http://technologytransfer.amedd.army.mil/assets/docs/marketing/USAMRMC_history.pdf|editorial=U.S. Army Medical Research & Material Command (2008)|any=2008|pàgines=5}}</ref> La creació d' [[Antibiòtic|antibiòtics]] ha permès controlar la malaltia en dos dies després de prendre un 200 mg de dosi de [[tetraciclina]] . |
|||
[[Fitxer:400Behandlung der Syphilis.jpg|miniatura|Il·lustració del [[1496]], malalts de sífilis sent atesos per metges a: "Harnbeschau und Behandlung mit Salben (Quecksilber) Wien" (Tractament de la síficils: exàmen urinari i tractament amb [[Liniment|liniments]] ([[Mercuri (element)|mercuri]]), Viena 1498, per [[Steber, Bartholomaeus]]]] |
[[Fitxer:400Behandlung der Syphilis.jpg|miniatura|Il·lustració del [[1496]], malalts de sífilis sent atesos per metges a: "Harnbeschau und Behandlung mit Salben (Quecksilber) Wien" (Tractament de la síficils: exàmen urinari i tractament amb [[Liniment|liniments]] ([[Mercuri (element)|mercuri]]), Viena 1498, per [[Steber, Bartholomaeus]]]] |
||
=== Sífilis === |
=== Sífilis === |
||
La sífilis és una [[malaltia de transmissió sexual]] que causa ferides obertes, [[deliri]] i [[Necrosi|putrefacció de la pell]] i que es caracteritza per [[ Úlcera genital |úlceres genitals]]. La sífilis també pot fer mal al sistema nerviós, al cervell i al cor. La malaltia es pot transmetre de mare a fill. |
La [[sífilis]] és una [[malaltia de transmissió sexual]] que causa ferides obertes, [[deliri]] i [[Necrosi|putrefacció de la pell]] i que es caracteritza per [[ Úlcera genital |úlceres genitals]]. La sífilis també pot fer mal al sistema nerviós, al cervell i al cor. La malaltia es pot transmetre de mare a fill.<ref>{{Ref-web|títol=STD Facts - Syphilis (Detailed)|url=https://www.cdc.gov/std/syphilis/stdfact-syphilis-detailed.htm|data=2019-09-23|consulta=2020-03-27|llengua=en-us}}</ref> |
||
Es desconeix l’origen de la sífilis i alguns historiadors ahn defensat la seva descendència d’una [[zoonosi]] africana de vint-i-mil anys. Altres investigacions situen el seu sorgiment al [[Nou Món]],<ref>{{Ref-publicació|article=The Science Behind Pre-Columbian Evidence of Syphilis in Europe: Research by Documentary|doi=10.1002/evan.20340|nom3=Kristin N.|cognom2=Zuckerman|nom2=Molly K.|cognom=Armelagos|nom=George J.|llengua=en|exemplar=2|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1002/evan.20340|volum=21|pàgines=50–57|pmid=22499439|pmc=PMC3413456|issn=1520-6505|data=2012|publicació=Evolutionary Anthropology: Issues, News, and Reviews|cognom3=Harper}}</ref> argumentant que les tripulacions dels vaixells de [[Cristòfor Colom|Colom]] van portar per primera vegada la malaltia a [[Europa]].<ref name="Altman">{{Ref-llibre|nom=Linda Jacobs|cognom=Altman|títol=Plague and Pestilence: A History of Infectious Disease|url=https://archive.org/details/plaguepestilence00altm|any=1998|editorial=Enslow|isbn=978-0-89490-957-3}}</ref> <ref>{{Ref-publicació|article=Origins of syphilis and management in the immunocompetent patient: Facts and controversies|url=http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0738081X10000350|publicació=Clinics in Dermatology|data=2010-09-01|issn=0738-081X|pàgines=533–538|volum=28|exemplar=5|doi=10.1016/j.clindermatol.2010.03.011|llengua=en|nom=David|cognom=Farhi|nom2=Nicolas|cognom2=Dupin}}</ref> <ref>{{Ref-publicació|article=History of Syphilis|url=https://academic.oup.com/cid/article/40/10/1454/308400|publicació=Clinical Infectious Diseases|data=2005-05-15|issn=1058-4838|pàgines=1454–1463|volum=40|exemplar=10|doi=10.1086/429626|llengua=en|nom=Bruce M.|cognom=Rothschild}}</ref> El primer cas enregistrat de sífilis es va produir a [[Nàpols]] el 1495, després que el rei [[Carles VIII de França|Carles VIII]] de França assetjés la ciutat de Nàpols, [[Itàlia]], durant la [[Guerra d'Itàlia (1494-1498)]].<ref>{{Ref-publicació|article=Syphilis in composers and musicians—Mozart, Beethoven, Paganini, Schubert, Schumann, Smetana|url=https://doi.org/10.1007/s10096-008-0571-x|publicació=European Journal of Clinical Microbiology & Infectious Diseases|data=2008-12-01|issn=1435-4373|pàgines=1151–1157|volum=27|exemplar=12|doi=10.1007/s10096-008-0571-x|llengua=en|nom=C.|cognom=Franzen}}</ref> Els soldats i les prostitutes que seguien els seus campaments venien de tots els racons d’Europa. Quan van tornar a casa, van agafar la malaltia amb ells i la van difondre pel continent. |
|||
El 1530, el nom comú "sífilis" (el nom d'un personatge) va ser utilitzat per primera vegada pel metge i poeta italià [[Girolamo Fracastoro]] com a títol del seu poema llatí en [[Hexàmetre|hexàmetre dactílic]] que descriu els estralls de la malaltia a Itàlia.<ref>Dormandy, Thomas (2006). ''[[iarchive:worstofevilsmans00dorm/page/99|The worst of evils: man's fight against pain: a history]]'' (Uncorrected page proof. ed.). New Haven: Yale University Press. p. 99. ISBN <bdi>978-0300113228</bdi>.</ref> <ref>Anthony Grafton (March 1995). "Drugs and Diseases: New World Biology and Old World Learning". ''New Worlds, Ancient Texts The Power of Tradition and the Shock of Discovery''. Harvard University Press. pp. 159–194. ISBN <bdi>9780674618763</bdi>.</ref>També se la va anomenar com la "Gran verola".<ref>{{Ref-publicació|article=Syphilis treatment: old and new|url=https://doi.org/10.1517/14656566.6.13.2271|publicació=Expert Opinion on Pharmacotherapy|data=2005-10-01|issn=1465-6566|pàgines=2271–2280|volum=6|exemplar=13|doi=10.1517/14656566.6.13.2271|nom=Linda|cognom=Dayan|nom2=Catriona|cognom2=Ooi}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Syphilis in Renaissance Europe: rapid evolution of an introduced sexually transmitted disease?|url=https://royalsocietypublishing.org/doi/10.1098/rsbl.2003.0131|publicació=Proceedings of the Royal Society of London. Series B: Biological Sciences|data=2004-05-07|pmc=PMC1810019|pmid=15252975|pàgines=S174–S176|volum=271|exemplar=suppl_4|doi=10.1098/rsbl.2003.0131|nom=Robert J.|cognom=Knell}}</ref> |
|||
Es desconeix l’origen de la [[sífilis]] i alguns historiadors ahn defensat la seva descendència d’una [[zoonosi]] africana de vint-i-mil anys. Altres historiadors situen el seu sorgiment al [[Nou Món]], argumentant que les tripulacions dels vaixells de [[Cristòfor Colom|Colom]] van portar per primera vegada la malaltia a [[Europa]] . <ref name="Altman">{{Ref-llibre|nom=Linda Jacobs|cognom=Altman|títol=Plague and Pestilence: A History of Infectious Disease|url=https://archive.org/details/plaguepestilence00altm|any=1998|editorial=Enslow|isbn=978-0-89490-957-3}}</ref> El primer cas enregistrat de sífilis es va produir a [[Nàpols]] el 1495, després que el rei [[Carles VIII de França|Carles VIII]] de França assetjés la ciutat de Nàpols, [[Itàlia]] . Els soldats i les prostitutes que seguien els seus campaments venien de tots els racons d’Europa. Quan van tornar a casa, van agafar la malaltia amb ells i la van difondre pel continent. |
|||
=== Verola === |
=== Verola === |
||
| Línia 95: | Línia 97: | ||
=== Tuberculosi === |
=== Tuberculosi === |
||
[[Fitxer:Casas tuberculosi 4281.jpg|esquerra|miniatura|Cartell de la [[Mancomunitat de Catalunya]] contra la tuberculosi, obra de [[Ramon Casas i Carbó|Ramon Casas]].]] |
{{Article principal|Història de la tuberculosi}} |
||
Història de la tuberculosi[[Fitxer:Casas tuberculosi 4281.jpg|esquerra|miniatura|Cartell de la [[Mancomunitat de Catalunya]] contra la tuberculosi, obra de [[Ramon Casas i Carbó|Ramon Casas]].]] |
|||
El [[Eubacteris|bacteri]] que provoca la [[tuberculosi]], ''[[Bacil de Koch|Mycobacterium tuberculosis]]'', s’estén generalment quan una persona infectada [[tos]] i una altra persona inhala el bacteri. Un cop la tuberculòsi és inhalada creix freqüentment als [[Pulmó|pulmons]], però es pot estendre a qualsevol part del cos. Tot i que la tuberculosi és altament contagiosa, en la majoria dels casos el cos humà és capaç de protegir-se dels bacteris. Però, la tuberculosi pot romandre [[Dormició|latent]] al cos durant anys i es pot tornar activar sorpresivament. Quan la malaltia s’activa en l’organisme, es pot multiplicar ràpidament, fent que la persona desenvolupi molts símptomes, com ara tos (de vegades amb sang), suors nocturns, febre, dolors al pit, pèrdua de la gana i pèrdua de pes. Aquesta malaltia es pot presentar tant en adults com en nens, i és especialment comuna entre els que presenten un [[sistema immunitari]] dèbil o poc desenvolupat. |
El [[Eubacteris|bacteri]] que provoca la [[tuberculosi]], ''[[Bacil de Koch|Mycobacterium tuberculosis]]'', s’estén generalment quan una persona infectada [[tos]] i una altra persona inhala el bacteri. Un cop la tuberculòsi és inhalada creix freqüentment als [[Pulmó|pulmons]], però es pot estendre a qualsevol part del cos. Tot i que la tuberculosi és altament contagiosa, en la majoria dels casos el cos humà és capaç de protegir-se dels bacteris. Però, la tuberculosi pot romandre [[Dormició|latent]] al cos durant anys i es pot tornar activar sorpresivament. Quan la malaltia s’activa en l’organisme, es pot multiplicar ràpidament, fent que la persona desenvolupi molts símptomes, com ara tos (de vegades amb sang), suors nocturns, febre, dolors al pit, pèrdua de la gana i pèrdua de pes. Aquesta malaltia es pot presentar tant en adults com en nens, i és especialment comuna entre els que presenten un [[sistema immunitari]] dèbil o poc desenvolupat. |
||
Revisió del 12:59, 27 març 2020
La globalització, a partir del fluxe d’informació, béns, capital i persones, i sense distinció de fronteres polítiques i geogràfiques, permet que les malalties infeccioses s’estenguin ràpidament arreu del món. Alhora permet alleujar factors com la fam i la pobresa, que són determinants de la salut mundial. [1] La propagació de malalties a gran escala geogràfica ha augmentat a través de la història. Les primeres malalties que es van estendre des d'Àsia fins a Europa van ser la pesta bubònica, la grip de diversos tipus, i altres malalties infeccioses similars.
En l'era actual de la globalització, el món és més interdependent que en cap altre moment. El transport eficaç i econòmic ha deixat pocs llocs inaccessibles, i l’increment del comerç mundial de productes agrícoles ha posat en contacte cada cop més persones amb malalties animals que posteriorment han saltat les barreres d’ espècies: les zoonosis. [2][3]
La globalització es va intensificar durant l’Era de l’exploració, però feia temps que s’havien establert rutes comercials entre Àsia i Europa, a través de les quals també es transmetien malalties. Un augment dels viatges ha ajudat a estendre malalties a indígenes d'espais als quals no havien estat mai exposades. Quan una població autòctona està infectada per una nova malaltia, que no ha desenvolupat anticossos a través de generacions d’exposició prèvia, la nova malaltia acostuma a impactar amb força a la població.
L'Etiologia, la branca moderna de la ciència que tracta les causes de malalties infeccioses, reconeix cinc modes principals de transmissió de malalties: transmissió aèria, a l’aigua, a la sang, per contacte directe o sexual i a través de vectors (insectes o altres animals que transporten agents patògens d’una espècie a l’altra). [4] A mesura que els humans començaven a viatjar per rutes marítimes i terrestres que abans estaven aïllades, es va poder determinar com les malalties s’havien propagat pels cinc modes de transmissió.
Rutes de viatge i globalització
L’ Era de l'exploració fa referència generalment al període comprès entre els segles XV i XVII. Durant aquest període, els avenços tecnològics en la construcció naval i la navegació van facilitar que les nacions exploressin mes enllà de les seves fronteres. La globalització va comportar molts beneficis: es van descobrir nous productes per als europeus, com el te, la seda i el sucre a partir dels quals es van desenvolupar noves rutes comercials a l’ Àfrica fins a l’ Índia i les Moluques, Àsia i, cap a Amèrica .
A més del comerç de béns, moltes nacions van començar a comerciar amb esclaus. El comerç d’esclaus era una altra forma de transmetre malalties a nous llocs i pobles. Aquest es el cas de les malalties transmeses des de l’Àfrica subsahariana fins al Carib i les Amèriques. Durant aquest temps, diferents societats van començar a integrar-se, augmentant la concentració d’ humans i animals en determinats espais. Aquest fet, juntament amb l’aparició de noves malalties i les poques mesures d'higiene, van provocar la seva mutació entre patògens d’animals a humans. Es el que coneixem com a zoonosis.[5]
Durant aquests temps, el tractament de les malalties per part de bruixots es centrava sovint en la màgia i la religió, amb la curació tant del cos com de l' ànima, en lloc de centrar-se en la simptomatologia com ho fa la medicina moderna. La medicina preventiva sovint incloïa l’ús d’ herbes i la meditació . A partir d’evidències arqueològiques, alguns metges antics tant d’Europa com d’Amèrica del Sud van utilitzar la trepanació, fent un forat al crani per alliberar la malaltia. [6] Sovint es pensava que les malalties agudes eren sobrenaturals o màgiques. El resultat de la introducció de les malalties euroasiàtiques al continent americà va ser que molts més pobles autòctons van ser mes erradicats per malalties i gèrmens que per l'ús de canons o altres armes que utilitzaven els colonitzadors.[7] Els investigadors estimen que durant quatre segles les malalties infeccioses van ocasionar pèrdues de fins al 90 per cent de les poblacions indígenes d'Amèrica. [4]
A Europa en plena època d'exploració, malalties com la verola, el xarampió i la tuberculosi (TB) ja s'havien introduït segles abans a través del comerç amb Àsia i Àfrica. La gent havia desenvolupat alguns anticossos d’aquestes i altres malalties del continent euroasiàtic.[8] Quan els europeus van viatjar a noves terres, van portar aquestes malalties amb elles, tot i que alguns creuen que la tuberculosi ja era endèmica al continent americà.[9] Quan aquestes malalties es van introduir per primera vegada a noves poblacions, els efectes sobre la població autòctona es va fer generalitzar i va causar provocar una gran mortaldat. L'origen d'aquest fluxe de patògens entre el vell i nou continent s'orgina amb el que anomenem intercanvi colombí, que fa referència al primer contacte de Christòfor Colom amb els pobles nadius del Carib, i que va iniciar el comerç d’animals i plantes i, sense voler, el començament d'un intercanvi de malalties. [4][10]
A partir del segle XIX la medicina occidental va començar a reconèixer l’existència i el paper dels microorganismes en relació a la malaltia. Molts científics tenien idees sobre l'existència dels microbis. Però no va ser fins que Louis Pasteur va difondre la seva teoria microbiana de la malaltia[11] i la necessitat de rentar-se les mans i mantenir l'esterilitat en la pràctica mèdica que havia implementa Joseph Lister,[12] que les pràctiques asèptiques es van generalitzar. Molta gent era força escèptica, però el 22 de maig de 1881 Pasteur va demostrar de manera persuasiva la validesa de la seva teoria amb un primer exemple de vacunació. La vacuna carboncle es va administrar a 25 ovelles, mentre que altres 25 es van separar en un tractament i control de grups. El 31 de maig de 1881 totes les ovelles van ser exposades al carboncle. Mentre que cada ovella del grup de control moria, les ovelles vacunades va sobreviure. [13] L’experiment de Pasteur es convertiria en una fita en la prevenció de malalties. Els seus resultats, juntament amb altres vacunes que van seguir, van canviar la manera com globalització de la malaltia va afectar el món.[14]
Efectes de la globalització sobre les malalties en el món modern
Els sistemes de transport moderns permeten que més persones i productes puguin viatjar al món a un ritme més ràpid. També obren els corredors aeris al moviment transcontinental dels vectors de malalties infeccioses. [15] Un exemple és el Virus del Nil occidental . Es creu que aquesta malaltia va arribar als Estats Units a través de “mosquits que creuaven l’oceà dins les basses d'aigua de les rodes d’avió i van arribar a Nova York el 1999". [16] Amb l’ús del transport aeri, les persones poden viatjar per tot el món, contraure una malaltia i no presentar cap símptoma de la malatia contreta fins després d’arribar a casa i d’haver exposat durant el trajecte a altres persones que poden contraure diferents malalties víriques..[17]
A mesura que la medicina va avançant, s’han desenvolupat moltes vacunes i cures per a algunes de les pitjors malalties (pesta, sífilis, tifus, còlera, malària) que pateixen els humans. L’evolució dels organismes patògens és molt ràpida i, fins i tot amb les vacunes, hi ha dificultats per proporcionar la immunitat plena per a moltes enfermetats. Tot i la controvèrsia de les vacunes, sense la seva existència el món global seguiria sent vulnerable a malalties infeccioses presents i futures.[18]
El creixement de les malalties presenta una amenaça important als temps moderns. Per exemple, l’actual “grip porcina” produida pel virus H1N1. Es tracta d'una nova soca d’una antiga forma de grip, coneguda des de fa segles com a grip asiàtica en funció dels seu origen en aquest continent. Entre els anys 1918 i 1920, una epidèmia de grip mundial després de la Primera Guerra Mundial va assassinar entre 50 i 100 milions de persones, inclòs el mig milió només als Estats Units. [19] El virus H1N1 va evolucionar en combinació amb porcions de virus de grip aviària, porcina i humana. [20]
La globalització ha augmentat la propagació de malalties infeccioses entre els hemisferi sud a nord. També ha permès l'extensió del risc de malalties no transmissibles per les pràctiques i hàbits culturals de les societats occidentals cap a la resta del món. És important orientar i reduir la propagació de malalties infeccioses als països en desenvolupament. Amb tot, també és important abordar els factors de risc de malalties no transmissibles i els riscos d’estil de vida a aquests països que causen malalties, com l’ús o el consum de tabac, alcohol i aliments poc saludables. [21]
Malalties específiques
Pesta
La pesta bubònica és una variant de la pesta transmesa per les puces, i causada per l' enterobacteria Yersinia pestis, que va devastar les poblacions humanes a partir del segle XIV. Es va estendre principalment per les puces que vivien a la rata negra, un animal originari del sud d’Àsia i estès a Europa cap al segle VI.[22] [23]La seva expansió es va fer comuna en ciutats i pobles, viatjant en vaixell amb exploradors.[24] Els humans s’infectarien després de ser mossegats per una puça infectada. El primer signe d'una infecció per la pesta bubònica és la inflor dels ganglis limfàtics i la formació de bubons. Aquests inflamacions de la pell apareixerien per primer cop a la zona de l’engonal o de l’aixella, dels quals sovint sobresortien pus o sang . Les persones infectades poden experimentar una explosió de fluids foscos causats pel sagnat sota la pell. Els símptomes van acompanyats d’una febre alta i, en un termini de quatre a set dies després de la infecció, més de la meitat de les víctimes morien.[25]
El primer esclat de pesta registrat a la Xina es va produir a la dècada de 1330, en un moment en què Xina es dedicava a un important comerç amb Àsia occidental i Europa.[26] [27][28]La pesta, coneguda a l'Edat Mitjana com a Pesta Negra va arribar a Europa l’octubre de 1347. Es pensava que havia estat portat a Europa pel port de Messina, Sicília, per una flota de vaixells comercials genovesos procedents de Feodòssia (Kaffa), un port marítim de la península de Crimea . Quan el vaixell va sortir del port a Kaffa, molts dels habitants de la ciutat estaven morint, i la tripulació tenia pressa per marxar. Quan la flota va arribar a Messina, tota la tripulació estava morta o a punt de morir. Les rates que passejaven a través del vaixell van passar desapercebudes fins a la costa i van portar la malaltia amb les seves puces per tot el continent europeu.[29][30]
A Europa, la pesta va colpejar primer les ciutats portuàries, després van seguir les persones que transitaven per les rutes de comerç marítim i terrestre. Va assaltar Itàlia cap a França i les illes Britàniques.[32] Des d'allí es va propagar als Alps a Suïssa i a l'est cap a Hongria i Rússia . Durant el periode dels segles XIV i XV, la plaga retrocediria, però es replicaria cada deu o vint anys.[33][34] Tanmateix, les epidèmies posteriors no foren mai tant extenses com els brots anteriors, quan el 60% de la població va morir.
A mitjan segle XIX, la tercera pandèmia de pesta va sorgir a la província de Yunnan a la Xina. Es va estendre cap a l'est i el sud per la Xina, arribant a Guangzhou (Cantón) i al port colonial britànic de Hong Kong el 1894, on va entrar a les rutes de comerç marítim mundial.[35] La pesta va arribar a Singapur i Bombai el 1896. La Xina va perdre aproximadament 2 milions de persones entre la reaparició de la pesta a mitjans del segle XIX i la seva retirada a mitjans del XX. A l’Índia, entre els anys 1896 o els 1920, la plaga va cobrar-se uns 12 milions de vides, la majoria a la província de Bombai.[36] La pesta es va estendre als països de l’oceà Índic, el mar Roig i el Mediterrani. Des de la Xina també es va estendre cap a l'est fins al Japó, les Filipines i Hawaii. A l'Àsia central es va estendre per l'interior dels territoris russos, des de Sibèria fins al Turkistan. Cap al 1901 hi havia brots de pesta a tots els continents i les noves soques de pesta produirien brots regulars durant les dècades següents. [37] [38]
Xarampió
El xarampió és un virus transmès per via aèria. Es altament contagiosa en infants, i es propaga pel contacte amb els fluids orals i nasals infectats. Quan una persona amb xarampió te tos o esternuda, allibera partícules microscòpiques a l’aire. Durant el període d’incubació de 4 a 12 dies, un individu infectat no presenta cap símptoma, però a mesura que avança la malaltia apareixen els símptomes següents: mucositat nassal, tos, infecció ocular, febre extremadament alta i erupcions a la pell.[39]
El xarampió és una malaltia endèmica, el que significa que ha estat present contínuament en la societat i moltes persones n'han desenvolupat resistència.[40] En les poblacions que no han estat exposades al xarampió, l’exposició a la nova malaltia pot ser devastadora.[41] [42]El 1529, un brot de xarampió a Cuba va matar dues terceres parts dels indígenes que havien sobreviscut a la verola. Dos anys després, el xarampió va ser responsable de la mort de la meitat de la població indígena d' Hondures, i va fer estralls a Mèxic, Amèrica Central i els restes de la societat inca.[43]
Entre aproximadament 1855 i 2005, es calcula que el xarampió ha matat prop de 200 milions de persones a tot el món[44]. Es creu que de set a vuit milions de nens van morir de xarampió cada any abans de la introducció de la vacuna.[45] L'Organització Mundial de la Salut va reconèixer vuit clades anomenades A, B, C, D, E, F, G i H. S'han identificat i designat vint-i-tres ceps del virus del xarampió dins d'aquests clades.[46] Maurice Hilleman va desenvolupar la primera vacuna amb èxit quan treballava a Merck. [47]Les vacunes amb llicència per prevenir la malaltia van estar disponibles el 1963.[48] Es va aconseguir una vacuna millorada contra el xarampió el 1968.[49]
Tifus
El tifus és causat per la rickettsia, que es transmet als humans a través de polls (Ftiràpters) . El principal vector del tifus és la puça de les rates (Xenopsylla cheopis) . Els dos mètodes més habituals de transmissió són les picades de puces i els seus excrements infectats a les vies respiratòries.[50] En zones on les rates no són habituals, el tifus també es pot transmetre a través de puces de gat i d'opossum . [51] El període d'incubació del tifus és de 7-14 dies. Els símptomes comencen amb febre, després mal de cap, eflorescència i, finalment, estupor . La recuperació espontània es produeix en el 80-90% de les víctimes.[52]
La primera descripció fiable de la malaltia apareix el 1489 dC durant el setge espanyol de Baza contra les forces musulmanes durant la Guerra de Granada (1482-1492). Les cròniques del setge inclouen descripcions de febre; taques vermelles sobre braços, esquena i pit; dèficit d’atenció, progressant fins al deliri; i nafres gangrenoses i l’olor associada a carn podrida. Durant el setge, els espanyols van perdre 3.000 homes a l'acció enemiga, però 17.000 addicionals van morir de tifus. [53][4] Cap al 1490, el tifus va viatjar des de la Mediterrània oriental cap a Espanya i Itàlia, i el 1494, va arrasar Europa. Les epidèmies de tifus es vam produir ciclicament a tot Europa aprofitant la conjuntura bèlica des dels segles XVI al XIX: la Guerra Civil anglesa, la Guerra dels Trenta Anys i les Guerres Napoleòniques.[54] Segons Joseph Patrick Byrne, "Al final de la guerra, el tifus pot haver matat més del 10 per cent de la població alemanya i la malaltia en general representava, i la malaltia en general pot haver causat el 90 per cent de les defuncions a Eruopa".[55]
Es tractava també d’una malaltia associada a les condicions multitudinàries de pobresa urbana i als refugiats . Finalment, durant la Primera Guerra Mundial, els governs van instituir mesures preventives d’espollació entre les forces armades i altres grups, i la malaltia va començar a disminuir. [56] La creació d' antibiòtics ha permès controlar la malaltia en dos dies després de prendre un 200 mg de dosi de tetraciclina .
Sífilis
La sífilis és una malaltia de transmissió sexual que causa ferides obertes, deliri i putrefacció de la pell i que es caracteritza per úlceres genitals. La sífilis també pot fer mal al sistema nerviós, al cervell i al cor. La malaltia es pot transmetre de mare a fill.[57]
Es desconeix l’origen de la sífilis i alguns historiadors ahn defensat la seva descendència d’una zoonosi africana de vint-i-mil anys. Altres investigacions situen el seu sorgiment al Nou Món,[58] argumentant que les tripulacions dels vaixells de Colom van portar per primera vegada la malaltia a Europa.[4] [59] [60] El primer cas enregistrat de sífilis es va produir a Nàpols el 1495, després que el rei Carles VIII de França assetjés la ciutat de Nàpols, Itàlia, durant la Guerra d'Itàlia (1494-1498).[61] Els soldats i les prostitutes que seguien els seus campaments venien de tots els racons d’Europa. Quan van tornar a casa, van agafar la malaltia amb ells i la van difondre pel continent.
El 1530, el nom comú "sífilis" (el nom d'un personatge) va ser utilitzat per primera vegada pel metge i poeta italià Girolamo Fracastoro com a títol del seu poema llatí en hexàmetre dactílic que descriu els estralls de la malaltia a Itàlia.[62] [63]També se la va anomenar com la "Gran verola".[64][65]
Verola
La verola és una malaltia molt contagiosa causada pel virus Variola . Hi ha quatre variacions de verola: variola major, variola minor, hemorràgica i maligna, sent les mes comunes la variola major i variola minor. Els símptomes de la malaltia inclouen hemorràgia, ceguesa, mal d'esquena, vòmits, que apareixen generalment poc després del període d'incubació de 12 a 17 dies. El virus comença a atacar les cèl·lules de la pell i, en alguns casos, condueix a una erupció de grans que cobreixen tot el cos. A mesura que la malaltia avança, les pústules s’omplen amb pus o es fonen. Aquesta fusió dóna lloc a una làmina que pot separar la capa inferior de la capa superior de la pell. La malaltia es transmet fàcilment a través de vies aèries (tos, esternuts i respiració), així com a través de roba de llit, de vestir o altres teixits contaminats,
Es creu que la verola va aparèixer per primera vegada fa més de 3000 anys, probablement a l' Índia o Egipte . A tot el món hi ha hagut nombroses epidèmies devastadores d'aquesta malaltia que han ocasionat grans pèrdues de vida.
La verola era una malaltia comuna a Euràsia al segle XV, i va ser estesa per exploradors i invasors europeus. Després que Colom va desembarcar a l’illa d’ Hispaniola durant el seu segon viatge el 1493, la gent local va començar a morir d’una infecció virulenta . Abans que s’iniciés l’epidèmia de verola, més d’un milió d’indígenes havien viscut a l’ illa. Després, només deu mil havien sobreviscut. [4][66]
Durant el segle XVI, soldats espanyols van introduir la verola en contacte amb indígenes de la capital asteca Tenochtitlán . Una epidèmia devastadora va esclatar entre els indígenes i en va matar milers. [67][68]
El 1617, la verola va arribar a Massachusetts, probablement portada per exploradors anteriors a Nova Escòcia, Canadà. [4] Al 1638, la malaltia havia esclatat entre la població de Boston, Massachusetts . El 1721 persones van fugir de la ciutat després d’un esclat, però els residents van estendre la malaltia a d’altres territoris al llarg de les tretze colònies . La verola va esclatar en sis epidèmies diferents als Estats Units fins al 1968.
La vacuna contra la verola va ser desenvolupada el 1798 per Edward Jenner . Al 1979, la malaltia s'havia eradicat completament, sense brots nous. L’ OMS va deixar de proporcionar les vacunes i el 1986 ja no era necessària la vacunació per a ningú del món, excepte en cas de futurs brots.
Lepra
La lepra, també coneguda com la malaltia de Hansen, és causada pel bacil, Mycobacterium leprae . És una malaltia crònica amb un període d’incubació de fins a cinc anys. Els símptomes sovint comprenen la irritació o erosió de la pell i efectes sobre el sistema nerviós perifèric, la mucosa de les vies respiratòries superiors i els ulls. El signe més comú de lepra són taques vermelloses pàl·lides a la pell que no tenen sensibilitat.
La lepra es va originar a l’ Índia, fa més de quatre mil anys. Era prevalent en societats antigues de la Xina, Egipte i Índia, i va ser transmès a tot el món per diversos grups itinerants, inclosos legionaris romans, croats, conquistadors espanyols, marines asiàtics, colons europeus i comerciants d'esclaus àrabs, africans i nord-americans. Alguns historiadors creuen que les tropes d’ Alexandre el Gran van portar la lepra de l’Índia a Europa durant el segle III aC. [69] Amb l'ajuda dels croats i d'altres viatgers, la lepra va arribar a proporcions epidèmiques cap al segle XIII.
Un cop detectat, la lepra es pot curar mitjançant la teràpia multidroga, composta per dos o tres antibiòtics, segons el tipus de lepra. L’any 1991 l’Assemblea de l'OMS va començar un intent d’eliminació de la lepra. El 2005, 116 de 122 països estaven lliures de lepra. [70]
Malària
El 6 de novembre de 1880, Alphonse Laveran va descobrir que la malària (llavors anomenada "Febra de Marsh") es un paràsit protozous i que els mosquits transporten i transmeten la malaltia. [71] La malària és una infecció prduida per protozous que generalment és transmet als humans pels mosquits entre el capvespre i l’alba. La varietat europea, coneguda com "vivax" després del paràsit Plasmodium vivax, provoca una malaltia relativament lleu, però que s'agreuja crònicament. La varietat occidental africana és causada pel paràsit Apicomplex, Plasmodium falciparum, i es tradueix en una malaltia severament debilitant i mortal.
La malària era habitual a algunes parts del món on ara ha desaparegut, ja que la gran majoria d’Europa, ja que les malalties d’ascendència africana es van difondre especialment amb l’Imperi romà, i a Amèrica del Nord. En algunes parts d'Anglaterra, la taxa de mortalitat per malària era comparable a la de l'Àfrica subsahariana actual. Tot i que William Shakespeare va néixer al començament d'un període més fred anomenat la "Petita Edat de Gel ", coneixia prou els estralls d'aquesta malaltia per incloure-los en vuit obres. El Plasmodium vivax es va perllongar fins al 1958 a les pòlders de Bèlgica i els Països Baixos. Als anys 1500, van ser els colons europeus i els seus esclaus els que probablement van portar la malària al continent americà. Se sap que Colom patia aquesta malaltia abans de la seva arribada a terres americanes. Els missioners jesuïtes espanyols van veure que els indis vorejant el llac Loxa (Virregnat del Perú) a l'actual Equador, utilitzaven la pols d' escorça de Quina per tractar les febres. Tanmateix, no hi ha cap referència a la malària a la literatura mèdica dels maies o dels asteques . L'ús de l'escorça de la Cincona va ser introduït a la medicina europea per missioners jesuïtes. Bernabé Cobo la va experimentar el 1632 i la va cultivar per exportacions, cosa que va contribuir a que el material derivat fos anomenada "pols de jesuïtes". Un estudi realitzat el 2012 de milers de marcadors genètics per a mostres de Plasmodium falciparum va confirmar l’origen africà del paràsit a Amèrica del Sud, ja que els propis europeus s’haurien vist afectats per aquesta malaltia a través d’Àfrica. Va ser exportada a partir de mitjan segle XVI i XIX. Es van utilitzar dues vies del comerç d’esclaus, la primera que porta al nord de l’Amèrica del Sud (Colòmbia) pels espanyols, la segona més al sud (Brasil) pels portuguesos.
Algunes parts dels països del Tercer Món estan més afectades per la malària que la resta del planeta. Per exemple, molts habitants de l’Àfrica subsahariana es veuen afectats per atacs recurrents de malària al llarg de la seva vida. [72] A moltes zones d’Àfrica hi ha aigua corrent limitada. L'ús de pous i cisternes per part dels residents proporciona molts llocs per a la cria de mosquits i la propagació de la malaltia. Els mosquits utilitzen àrees d’ aigües estancades com a pantans, aiguamolls i altres zones humides per criar.
Tuberculosi
Història de la tuberculosi
El bacteri que provoca la tuberculosi, Mycobacterium tuberculosis, s’estén generalment quan una persona infectada tos i una altra persona inhala el bacteri. Un cop la tuberculòsi és inhalada creix freqüentment als pulmons, però es pot estendre a qualsevol part del cos. Tot i que la tuberculosi és altament contagiosa, en la majoria dels casos el cos humà és capaç de protegir-se dels bacteris. Però, la tuberculosi pot romandre latent al cos durant anys i es pot tornar activar sorpresivament. Quan la malaltia s’activa en l’organisme, es pot multiplicar ràpidament, fent que la persona desenvolupi molts símptomes, com ara tos (de vegades amb sang), suors nocturns, febre, dolors al pit, pèrdua de la gana i pèrdua de pes. Aquesta malaltia es pot presentar tant en adults com en nens, i és especialment comuna entre els que presenten un sistema immunitari dèbil o poc desenvolupat.
La tuberculosi (TB) ha estat una de les malalties infeccioses que ha provocat un major nombre de morts al llarg de la història, arribant a cobrar-se la vida de més de 3 milions de persones cada any. Ha estat anomenada la "pesta blanca". Segons l’OMS, aproximadament el cinquanta per cent de les persones infectades amb tuberculosi avui viu a Àsia . És la infecció més important que pot posar en perill la vida entre els pacients amb sida . Ha augmentat en zones on la seroprevalència del VIH és elevada. [73]
Els viatges aeris i els altres sistemes de viatge ràpid que han facilitat la interacció global, han provocat un augment de la propagació de la tuberculosi entre diferents països. Per sort, es va desenvolupar la vacuna BCG, que impedeix la meningitis contra la tuberculosi i la tuberculosi miliar en la infància. Però, la vacuna no proporciona una protecció substancial contra les formes més virulentes de tuberculosi que es troben entre els adults. La majoria de formes de tuberculosi es poden tractar amb antibiòtics per matar els bacteris. Els dos antibiòtics més utilitzats són rifampicina i isoniazid . No obstant, hi ha el perill d'un augment de la TB resistent als antibiòtics. El règim de tractament de la tuberculosi és llarg i difícil de completar per a les persones que viuen en situacions de probresa i desestructuració, que incrementen la resistència dels bacteris. [73] La tuberculosi resistent als antibiòtics també es coneix com a " tuberculosi resistent als fàrmacs ". Aquesta tuberculosi resistent a diversos medicaments és una pandèmia que està en augment. Els pacients amb TB RF són majoritàriament adults joves que no estan infectats amb el VIH ni tenen alguna altra malaltia existent. A causa de la manca d'infraestructures sanitàries als països subdesenvolupats, hi ha un debat sobre si el tractament de la tuberculosi RF serà rendible o no. El motiu és l’elevat cost dels medicaments antituberculosos de “segona línia”. S'ha argumentat que el cost del tractament dels pacients amb TB de RF és elevat és perquè hi ha hagut un enfocament en l'àmbit mèdic, en particular l'augment de la sida, que ara és la principal causa de mort per infeccions al món. No obstant això, encara és important esforçar-se en ajudar i tractar pacients amb "tuberculosi resistent a diversos medicaments" als països pobres. [74]
VIH / SIDA
La infecció pel VIH i sida és una de les malalties més noves i mortals. Segons l’ Organització Mundial de la Salut, no se sap d’on va originar el virus del VIH, però es pot creure que va passar d’animals a humans. Pot haver-se aïllat dins de molts grups a tot el món. Es creu que el VIH va sorgir d’un altre virus menys nociu que va mutar i es va fer més virulent. Els primers dos casos de sida / VIH es van detectar el 1981. A partir del 2013, s'estima que 1,3 milions de persones als Estats Units estaven vivint amb VIH o SIDA, [75] gairebé 110.000 al Regne Unit [76] i s'estima que actualment uns 35 milions de persones a tot el món estan vivint amb VIH ". [77]
Malgrat els esforços en nombrosos països, els programes de sensibilització i prevenció no han estat prou eficaços per reduir el nombre de nous casos de VIH a moltes parts del món. L'associació entre l'alta mobilitat dels homes, pobresa i costums sexuals entre determinades poblacions fa que sigui una combinació clau en el desenvolupament de la malaltia. Països on l’epidèmia té un impacte molt elevat, com Suazilandia i Sud-àfrica, una gran part de la població no creu que corre el risc d’infectar-se. Fins i tot a països com el Regne Unit, no hi ha un descens significatiu en algunes comunitats de risc. El 2014 es va produir el major nombre de nous diagnòstics en homes gai, l’equivalent a nou diagnosticats al dia. [78]
Inicialment, els mètodes de prevenció del VIH es van centrar principalment en prevenir la transmissió sexual del VIH mitjançant canvis de conducta. Es a dir, l'estratègia ABC "inicials angleses de les paraules abstinència, fidelitat, i ús del condó)". No obstant això, a mitjans dels anys 2000, es va fer evident que la prevenció efectiva del VIH requereix més que això i que les intervencions han de tenir en compte els factors socioculturals, econòmics, polítics, legals i altres implicacions socials. [79]
Ebola
Des de 1976 s'han declarat 26 brots d'Ebola a l'Africa. Un dels mes virulents es el del 2014 que va començar a Guinea el mes de març. L’ OMS va advertir que el nombre de pacients amb èbola podria ascendir a 20.000, per la qual cosa va invertir 489 milions de dòlars per contenir la malaltia en un període de sis a nou mesos. [80] El brot s’estava accelerant. Metges Sense Fronteres acabava d’obrir un nou hospital d’Ebola a Monrovia, i al cap d’una setmana ja tenia una capacitat de 120 pacients. El nombre de pacients que buscaven tractament al seu nou centre de Monrovia va augmetnar més ràpidament del que podien atendre, tant pel que fa al nombre de llits com per la capacitat del personal, i va afegir que lluitava per afrontar un contenidor de casos a la capital Libèria. Lindis Hurum, coordinador d’emergències de MSF a Monrovia, va dir que es tractava d’una crisi humanitària i que necessitaven una ajuda humanitària a gran escala. Brice de la Vinge, director d’operacions de MSF, va dir que fins que no van passar cinc mesos després de la declaració del brot, que es van iniciar debats seriosos sobre el lideratge i la coordinació internacionals, un fet que no no era acceptable.
Leptospirosi
La leptospirosi, també coneguda com a malaltia de Weili, és una infecció causada per Leptospira . Els símptomes poden ser des de residuals fins a lleus, com ara mals de cap, dolors musculars i febra; a greu, com hemorràgia als pulmons o meningitis. La leptospira és transmesa tant per animals salvatges com domèstics, més comunament per rosegadors. Sovint es transmet per orina animal, aigua o terra que contaminada amb orina animal que entra en contacte amb fisures de la pell, ulls, boca o nas. [81] Els països amb més incidència reportada es troben a la regió Àsia i Pacífic (Seychelles, Índia, Sri Lanka i Tailàndia) amb taxes d’incidència superiors a 10 per 1.000.000 de persones. També es troba a Amèrica Llatina i el Carib (Trinitat i Tobago, Barbados, Jamaica, El Salvador, Uruguai, Cuba, Nicaragua i Costa Rica) [82] L’augment del tràsnit global i l’ecoturisme [83] ha provocat canvis dramàtics en l’epidemiologia de la leptospirosi. Viatgers d’arreu del món s'han vist exposats a l’amenaça de leptospirosi. Malgrat la disminució de la prevalença de leptospirosi a les regions endèmiques, els països que no eren endèmics ja presenten un nombre creixent de casos a causa de l'exposició recreativa [84] Els viatgers internacionals que es dediquen a practicar esports d'aventura estan directament exposats a nombrosos agents infecciosos del medi i ara representen una proporció creixent de casos a tot el món [85]
La malaltia de coronavirus 2019, abreujada COVID-19, és una malaltia causada per SARS-CoV-2 i va aparèixer per primera vegada a Wuhan, Xina el desembre de 2019. El govern xinès va donar a conèixer per primera vegada com un brot de pneumònia. Al 31 de desembre de 2019, la malaltia es va confirmar com una nova varietat de coronavirus, que es va etiquetar 2019-nCoV (posteriorment canviada per SARS-CoV-2). El govern xinès va denunciar la primera mort per aquesta nova soca de coronavirus l'11 de gener del 2020 [86] . El 13 de gener, es va notificar el primer cas de COVID-19 fora de la Xina [87] . Mes de 170 països han denunciat casos des de llavors, amb uns 242.000 casos confirmats a tot el món a partir del 19 de març del 2020 [88] . Per manca de tests mèdics, no es coneix el nombre real de casos de virus. Els símptomes són: febre, tos, respiració i poden arribar a aparèixer llavis blaus, confusió, dolor o pressió persistent al pit i altres símptomes similars a la grip [89] .
Malalties no transmissibles
La globalització pot beneficiar persones amb malalties no transmissibles, com problemes cardíacs o de salut mental. El comerç i les regles mundials establertes per l’ Organització Mundial del Comerç poden beneficiar en realitat la salut de les persones augmentant els seus ingressos i permetre’ls tenir una millor assistència sanitària. També és important l’ingrés nacional d’un país, obtingut majoritàriament mitjançant la negociació al mercat global, perquè dicta quant gasta un govern en l’atenció sanitària dels seus ciutadans. També s’ha de reconèixer que una expansió en la cura de les malalties sovint acompanyen el desenvolupament nacional, per la qual cosa l’efecte net no son clarament beneficiosos per la pròpia malaltia i altres factors relacionats. La síndrome metabòlica és un exemple evident. Tot i que els països més pobres encara no l'han experimentat, continuen patint malalties enumerades anteriorment. [90]
Vegeu també
Referències
- ↑ Daulaire, N.. «Globalization and Health». International RoundtabResponses to Globalization: Rethinking Equity and Health’ jointly organized by the Society for International Development (SID), the World Health Organization (WHO), and The Rockefeller Foundation (RF), July 12, 1999. Arxivat de l'original el 2011-06-22.
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 14 desembre 2006].
- ↑ Torres, Marina. «Els experts mundials en virologia es reuneixen a Barcelona. Canvi climàtic, globalització i transmissió de malalties víriques | CReSA & the city blog». Cresa & the City. [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Altman, Linda Jacobs. Plague and Pestilence: A History of Infectious Disease. Enslow, 1998. ISBN 978-0-89490-957-3.
- ↑ Agència Catalana de Seguretat Alimentària. «Zoonosis». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ "One curious method of providing the disease with means of escape from the body was by making a hole, 2.5 to five centimeters across, in the skull of the victim—the practice of trepanning, or trephining. Trepanned skulls of prehistoric date have been found in Britain, France, and other parts of Europe and in Peru. Many of them show evidence of healing and, presumably, of the patient's survival. The practice still exists among primitive people in parts of Algeria, in Melanesia, and perhaps elsewhere, though it is fast becoming extinct. "Medicine, History of", (2006), in Encyclopædia Britannica. Retrieved November 22, 2006, from Encyclopædia Britannica Online: http://www.search.eb.com/eb/article-35642
- ↑ García, Guillermo. «“La viruela y el sarampión fueron perfectos aliados en el éxito de conquista española de América” (entrevista a Agustín Muñoz Sanz)» (en espanyol de Mèxic). SINC. [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ Zimmer, Carl «Tuberculosis Is Newer Than Thought, Study Says» (en anglès). The New York Times, 20-08-2014. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Hershkovitz, Israel; Donoghue, Helen D.; Minnikin, David E.; Besra, Gurdyal S.; Lee, Oona Y.-C. «Detection and Molecular Characterization of 9000-Year-Old Mycobacterium tuberculosis from a Neolithic Settlement in the Eastern Mediterranean» (en anglès). PLOS ONE, 3, 10, 15-10-2008, pàg. e3426. DOI: 10.1371/journal.pone.0003426. ISSN: 1932-6203. PMC: PMC2565837. PMID: 18923677.
- ↑ Nunn, Nathan; Qian, Nancy «The Columbian Exchange: A History of Disease, Food, and Ideas» (en anglès). Journal of Economic Perspectives, 24, 2, 2010/06, pàg. 163–188. DOI: 10.1257/jep.24.2.163. ISSN: 0895-3309.
- ↑ BBC, iWonder. «El brillante Louis Pasteur, más allá de la pasteurización» (en castellà). [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ DK, Nakayama. «PRIME PubMed | Antisepsis and Asepsis and How They Shaped Modern Surger» (en anglès). [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ Trachtman P Emerging Infect. Dis., 8, 2, February 2002, pàg. 231. DOI: 10.3201/eid0802.AC0802. PMC: 2732445.
- ↑ Lombard, M.; Pastoret, P. P.; Moulin, A. M. «A brief history of vaccines and vaccination». Revue Scientifique Et Technique (International Office of Epizootics), 26, 1, 2007-04, pàg. 29–48. DOI: 10.20506/rst.26.1.1724. ISSN: 0253-1933. PMID: 17633292.
- ↑ The Impact of Globalization on Infectious Disease Emergence and Control: Exploring the Consequences and Opportunities, Workshop Summary – Forum on Microbial Threats. Nap.edu, 2003-06-01.
- ↑ «West Nile virus | West Nile Virus | CDC» (en anglès americà), 12-11-2019. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «Infección por el virus del Nilo Occidental» (en castellà). Organización Mundial de la Salud. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ Wolfe, Robert M.; Sharp, Lisa K. «Anti-vaccinationists past and present» (en anglès). BMJ, 325, 7361, 24-08-2002, pàg. 430–432. DOI: 10.1136/bmj.325.7361.430. ISSN: 0959-8138. PMC: PMC1123944. PMID: 12193361.
- ↑ Dorothy A. Pettit and Janice Bailie, Before There Was Swine Flu; Anne Sealey, Review: "A Cruel Wind: Pandemic Flu in America, 1918–1920", eHistory, July Review, 2009; Ohio State University, accessed 26 Jan 2010
- ↑ MacKenzie, Debora New Scientist, 2706, 29-04-2009.
- ↑ Ollila, Eeva Globalization and Health, 1, 1, 2005, pàg. 6. DOI: 10.1186/1744-8603-1-6. PMC: 1143784. PMID: 15847685.
- ↑ McCormick, Michael (2007). "Toward a Molecular History of the Justinian Pandemic." In: Little, Lester K. editor. (2007), Plague and the End of Antiquity: The Pandemic of 541–750. Cambridge University Press. (2007). ISBN 978-0-521-84639-4 pp. 290–312.
- ↑ Schuenemann, V. J.; Bos, K.; DeWitte, S.; Schmedes, S.; Jamieson, J. «Targeted enrichment of ancient pathogens yielding the pPCP1 plasmid of Yersinia pestis from victims of the Black Death» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 108, 38, 29-08-2011, pàg. E746–E752. DOI: 10.1073/pnas.1105107108. ISSN: 0027-8424. PMC: PMC3179067. PMID: 21876176.
- ↑ Rosen, William (2007), Justinian's Flea: Plague, Empire, and the Birth of Europe a: JUSTINIAN'S FLEA: the First Great Plague and the Fall of the Roman Empire
- ↑ «Factsheet about plague» (en anglès). European Centre for Disease Prevention and Control. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ Sussman, George D. «Was the Black Death in India and China?» (en anglès). Bulletin of the History of Medicine, 85, 3, 10-11-2011, pàg. 319–355. DOI: 10.1353/bhm.2011.0054. ISSN: 1086-3176.
- ↑ Kohn, George C. Encyclopedia of Plague and Pestilence: From Ancient Times to the Present (en anglès). Infobase Publishing, 2007. ISBN 978-1-4381-2923-5.
- ↑ Moore, Malcolm «Black Death may have originated in China» (en anglès). The Daily Telegraph, 01-11-2010. ISSN: 0307-1235.
- ↑ Wheelis, Mark «Biological Warfare at the 1346 Siege of Caffa - Volume 8, Number 9—September 2002 - Emerging Infectious Diseases journal - CDC» (en anglès americà). Emerging Infectious Diseases. DOI: 10.3201/eid0809.010536. PMC: PMC2732530. PMID: 12194776.
- ↑ Barras, V.; Greub, G. «History of biological warfare and bioterrorism» (en english). Clinical Microbiology and Infection, 20, 6, 01-06-2014, pàg. 497–502. DOI: 10.1111/1469-0691.12706. ISSN: 1198-743X. PMID: 24894605.
- ↑ CESANA, D.; BENEDICTOW, O.J.; BIANUCCI, R. «The origin and early spread of the Black Death in Italy: first evidence of plague victims from 14th-century Liguria (northern Italy)». Anthropological Science, 125, 1, 2017, pàg. 15–24. DOI: 10.1537/ase.161011. ISSN: 0918-7960.
- ↑ «The Black Death: The Greatest Catastrophe Ever | History Today». [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ Cohn, Samuel K. «4 Epidemiology of the Black Death and Successive Waves of Plague» (en anglès). Medical History, 52, S27, 2008/ed, pàg. 74–100. DOI: 10.1017/S0025727300072100. ISSN: 2048-8343.
- ↑ Baggaley, Kate. «Bubonic plague was a serial visitor in European Middle Ages» (en anglès americà). Science News, 23-02-2015. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ Carol Benedict. Bubonic plague in nineteenth-century China. Stanford University Press, 1996.
- ↑ Stenseth, Nils Chr «Plague Through History» (en anglès). Science, 321, 5890, 08-08-2008, pàg. 773–774. DOI: 10.1126/science.1161496. ISSN: 0036-8075.
- ↑ Echenberg, Myron. Journal of World History, 13, 2, 2002, pàg. 429–49. DOI: 10.1353/jwh.2002.0033. JSTOR: 20078978.
- ↑ Echenberg, Myron. Plague ports: The global urban impact of bubonic plague, 1894–1901. New York University Press, 2010, p. 15–17, 80–81. ISBN 978-0814722336.
- ↑ Canal Salut. «Xarampió». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ Furuse, Yuki; Suzuki, Akira; Oshitani, Hitoshi «Origin of measles virus: divergence from rinderpest virus between the 11th and 12th centuries». Virology Journal, 7, 1, 04-03-2010, pàg. 52. DOI: 10.1186/1743-422X-7-52. ISSN: 1743-422X. PMC: PMC2838858. PMID: 20202190.
- ↑ Düx, Ariane; Lequime, Sebastian; Patrono, Livia Victoria; Vrancken, Bram; Boral, Sengül «The history of measles: from a 1912 genome to an antique origin» (en anglès). bioRxiv, 30-12-2019, pàg. 2019.12.29.889667. DOI: 10.1101/2019.12.29.889667.
- ↑ KupferschmidtDec. 30, Kai; 2019; Pm, 1:10. «Measles may have emerged when large cities rose, 1500 years earlier than thought» (en anglès), 30-12-2019. DOI: 10.1126/science.aba7352. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ Byrne, JP. Encyclopedia of pestilence, pandemics, and plagues. Westport, Conn.: Greenwood Press, 2008, p. 413. ISBN 978-0-313-34101-4.
- ↑ Greger, M. «Bird Flu - “Most and probably all of the distinctive infectious diseases of civilization have been transferred to human populations from animal herds.”». Bird Flu: A Virus of Our Own Hatching., 03-10-2009. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ Ludlow, Martin; McQuaid, Stephen; Milner, Dan; Swart, Rik L. de; Duprex, W. Paul «Pathological consequences of systemic measles virus infection» (en anglès). The Journal of Pathology, 235, 2, 2015, pàg. 253–265. DOI: 10.1002/path.4457. ISSN: 1096-9896.
- ↑ Organization, World Health «New genotype of measles virus and update on global distribution of measles genotypes = Nouveau génotype de virus rougeoleux et actualisation la répartition mondiale des génotypes de virus rougeoleux» (en anglès). Weekly Epidemiological Record = Relevé épidémiologique hebdomadaire, 80, 40, 2005, pàg. 347–351.
- ↑ Offit, Paul A.. Vaccinated : one man's quest to defeat the world's deadliest diseases. 1st Smithsonian books pbk. ed. [Washington, D.C.]: Smithsonian Books, 2008, ©2007. ISBN 978-0-06-122796-7.
- ↑ «Measles Prevention: Recommendations of the Immunization Practices Advisory Committee (ACIP)». Centers for Disease Control and Prevention (CDC).. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ "Measles: Questions and Answers" (PDF). Immunization Action Coalition. Archived from the original on 24 January 2013.
- ↑ «Typhus Fevers | Typhus Fevers | CDC» (en anglès americà), 17-07-2019. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ Emerging Infect. Dis., 4, 4, 1998, pàg. 677–80. DOI: 10.3201/eid0404.980423. PMC: 2640266. PMID: 9866749.
- ↑ «Information for Health Care Providers | Typhus Fevers | CDC» (en anglès americà), 05-08-2019. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ Zinsser, Hans. Rats, lice and history. New Brunswick, U.S.A.: Routledge, 2007, p. 186. ISBN 978-1-4128-0672-5.
- ↑ «Medicine: War and Pestilence» (en anglès). Time, 29-04-1940. ISSN: 0040-781X.
- ↑ Byrne, JP. Encyclopedia of pestilence, pandemics, and plagues. Westport, Conn.: Greenwood Press, 2008,p. 732. ISBN 978-0-313-34101-4.
- ↑ USAMRMC: 50 Years of Dedication to the Warfighter 1958–2008. U.S. Army Medical Research & Material Command (2008), 2008, p. 5.
- ↑ «STD Facts - Syphilis (Detailed)» (en anglès americà), 23-09-2019. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ Armelagos, George J.; Zuckerman, Molly K.; Harper, Kristin N. «The Science Behind Pre-Columbian Evidence of Syphilis in Europe: Research by Documentary» (en anglès). Evolutionary Anthropology: Issues, News, and Reviews, 21, 2, 2012, pàg. 50–57. DOI: 10.1002/evan.20340. ISSN: 1520-6505. PMC: PMC3413456. PMID: 22499439.
- ↑ Farhi, David; Dupin, Nicolas «Origins of syphilis and management in the immunocompetent patient: Facts and controversies» (en anglès). Clinics in Dermatology, 28, 5, 01-09-2010, pàg. 533–538. DOI: 10.1016/j.clindermatol.2010.03.011. ISSN: 0738-081X.
- ↑ Rothschild, Bruce M. «History of Syphilis» (en anglès). Clinical Infectious Diseases, 40, 10, 15-05-2005, pàg. 1454–1463. DOI: 10.1086/429626. ISSN: 1058-4838.
- ↑ Franzen, C. «Syphilis in composers and musicians—Mozart, Beethoven, Paganini, Schubert, Schumann, Smetana» (en anglès). European Journal of Clinical Microbiology & Infectious Diseases, 27, 12, 01-12-2008, pàg. 1151–1157. DOI: 10.1007/s10096-008-0571-x. ISSN: 1435-4373.
- ↑ Dormandy, Thomas (2006). The worst of evils: man's fight against pain: a history (Uncorrected page proof. ed.). New Haven: Yale University Press. p. 99. ISBN 978-0300113228.
- ↑ Anthony Grafton (March 1995). "Drugs and Diseases: New World Biology and Old World Learning". New Worlds, Ancient Texts The Power of Tradition and the Shock of Discovery. Harvard University Press. pp. 159–194. ISBN 9780674618763.
- ↑ Dayan, Linda; Ooi, Catriona «Syphilis treatment: old and new». Expert Opinion on Pharmacotherapy, 6, 13, 01-10-2005, pàg. 2271–2280. DOI: 10.1517/14656566.6.13.2271. ISSN: 1465-6566.
- ↑ Knell, Robert J. «Syphilis in Renaissance Europe: rapid evolution of an introduced sexually transmitted disease?». Proceedings of the Royal Society of London. Series B: Biological Sciences, 271, suppl_4, 07-05-2004, pàg. S174–S176. DOI: 10.1098/rsbl.2003.0131. PMC: PMC1810019. PMID: 15252975.
- ↑ The Caribbean : a history of the region and its peoples. Chicago: The University of Chicago Press, 2011. ISBN 978-0-226-64506-3.
- ↑ «The Mariners' Museum | EXPLORATION through the AGES». Mariner.org. [Consulta: 30 abril 2013].
- ↑ «Guns Germs & Steel: Variables. Smallpox | PBS». [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ «Leprosy». A: .
- ↑ «Western Pacific Regional Leprosy Situation in 2005 Fact sheet 28, January 2007». WPRO. [Consulta: 5 juliol 2013].
- ↑ National Center for Infectious Diseases, Division of Parasitic Diseases. "Lavaran and the Discovery of the Malaria Parasite" [article online] 2004. Available from https://www.cdc.gov/malaria/history/laveran.htm. Accessed on Nov. 10, 2006.
- ↑ Kaplan, Robert D. «The Coming Anarchy». A: O’Meara, P.. Globalization and the Challenges of a New Century: A Reader. Indiana University Press, 2000, p. 40–42. ISBN 978-0-253-21355-6.
- ↑ 73,0 73,1 «Tuberculosis facts». WPRO, March 2012. [Consulta: 5 juliol 2013].
- ↑ Farmer, P. The New England Journal of Medicine, 345, 3, 2001, pàg. 208–10. DOI: 10.1056/nejm200107193450310. PMID: 11463018.
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2015-02-10. [Consulta: 12 febrer 2015].
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2015-02-12. [Consulta: 12 febrer 2015].
- ↑ http://www.who.int/hiv/data/epi_core_dec2014.png?ua=1
- ↑ «Press Releases | National AIDS Trust – NAT».
- ↑ «HIV prevention programmes overview», 20-07-2015.
- ↑ Ebola cases in west Africa could rise to 20,000 says WHO Lisa O'Carroll, Society, theguardian, 28 August 2014
- ↑ Slack A Australian Family Physician, 39, 7, 2010, pàg. 495–98. PMID: 20628664.
- ↑ Int J Infect Dis, 12, 4, 2008, pàg. 351–57. DOI: 10.1016/j.ijid.2007.09.011. PMID: 18055245.
- ↑ Leptospirosis, Challenge Eco Commun Dis Rep CDR Wkly, 10, 2000, pàg. 341.
- ↑ Ann Agric Environ Med, 20, 2013, pàg. 239–44.
- ↑ Bandara Medhani, Ananda Mahesha, Wickramage Kolitha, Berger Elisabeth, Agampodi Suneth Globalization and Health, 10, 2014, pàg. 61. DOI: 10.1186/s12992-014-0061-0. PMC: 4131158.
- ↑ (19 March 2020) Aljazeera News/Coronavirus Pandemic www.aljazeera.com/news/2020/01/countries-confirmed-cases-coronavirus-200125070959786.html
- ↑ (19 March 2020) Aljazeera News/Coronavirus Pandemic www.aljazeera.com/news/2020/01/countries-confirmed-cases-coronavirus-200125070959786.html
- ↑ (19 March 2020) "Coronavirus: Which countries have confirmed cases?" Johns Hopkins University & Medicine Coronavirus Resource Center, coronavirus.jhu.edu/map.html
- ↑ (19 March 2020) "Symptoms" Coronavirus Disease 2019 COVID-19, Center for Disease Control and Prevention
- ↑ Lancet, 362, 9387, September 2003, pàg. 903–8. DOI: 10.1016/S0140-6736(03)14335-8. PMID: 13678979.
