Crema cremada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Enllaços externs: video amb una nova recepta |
#QQ17 Retiro informació sense referències |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Ja la trobem en receptaris medievals i per això podem afirmar que és dels llevants de taula més antics del país. També la trobem documentada àmpliament en la literatura catalana a partir del segle XIV.<ref name="ICUB">{{Cultura popular de Barcelona|http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/gastronomia/crema-de-sant-josep}}</ref> |
Ja la trobem en receptaris medievals i per això podem afirmar que és dels llevants de taula més antics del país. També la trobem documentada àmpliament en la literatura catalana a partir del segle XIV.<ref name="ICUB">{{Cultura popular de Barcelona|http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/gastronomia/crema-de-sant-josep}}</ref> |
||
== Origen {{CN|data=gener de 2015}}== |
|||
La crema catalana actual ja apareix als receptaris [[medieval]]s catalans [[llibre de Sent Soví]] i [[llibre del Coch]], i es consideren les postres més antigues a [[Europa]] dins de la seva categoria. La crema catalana, a la [[Països Catalans|catalanofonia]], s'espesseix tradicionalment amb midó, no inclou nata ni clares d'ou i s'aromatitza amb [[Canyella (espècia)|canyella]] i [[pell de llimona]], o eventualment de taronja, mai amb vainilla. |
|||
És molt documentada a la literatura catalana del [[segle XIV]] ençà. Per exemple, és una de les postres que apareixen sovint al ''[[Calaix de Sastre]]'' (segle XVIII) i que més agraden al [[Barcelona|barceloní]] [[baró de Maldà]] i sembla que Casanova en va menjar a Barcelona. Al [[segle XX]] apareix a l'obra de [[Josep Pla i Casadevall|Josep Pla]] i del [[poeta]] [[Miquel Martí i Pol]], entre molts altres. |
|||
L'única variació que ha tingut la recepta ha estat, al segle XX, el fet que algunes persones utilitzin farina de blat de moro (''maizena'') en comptes de midó, i que al segle XX hagin aparegut pólvores per a fer aquesta crema més ràpidament a casa. Al [[segle XXI]], amb l'aparició de [[clara d'ou|clares]] i rovells d'[[ou (aliment)|ou]] venuts per separat als supermercats, ha provocat que a algunes famílies tornin a passar de les pólvores a la recepta tradicional. Els [[bufador]]s casolans, abans utilitzats només a grans [[restaurant]]s o a la [[indústria]], són també cada cop més habituals a les llars del segle XXI, on s'utilitza per a cremar la crema catalana i altres versions [[tradicional]]s o [[improvisades]] amb ella, com el recobriment d'un [[pa de pessic]] amb crema, la crema amb [[pinya americana|pinya]] natural, les [[poma|pomes]] farcides de crema, etc. |
|||
== Particularitats {{CN|data=gener de 2015}}== |
|||
Es tracta d'una base de [[crema pastissera|crema]] caramel·litzada per sobre, d'on ve el seu nom. La tradició diu que s'ha de menjar el [[dia de sant Josep]] (19 de març) i per això també rep el nom de crema de sant Josep. |
|||
Hi ha qui afirma que la crema cremada catalana és la predecessora de la ''[[crème brûlée]]'' francesa, encara que moltes regions reclamen l'origen d'aquestes postres. La diferència principal entre elles és que la crema cremada no es cou al [[bany maria]] i en canvi la ''crème brûlée'' si. Una altra diferència principal és que la ''crème brûlée'' es fa habitualment amb [[nata]], mentre que la crema cremada normalment es fa amb llet. |
|||
Els ingredients bàsics són la [[llet]], els [[ou (aliment)|ous]] (normalment només el rovell), el [[sucre]] i el [[midó]] que s'utilitza per a espessir la crema. En algunes ocasions i segons el gust de cada casa s'hi poden afegir [[espècia|espècies]] com ara la [[vainilla]], la [[canyella (espècia)|canyella]] o bé [[pell de llimona]]. |
|||
Un cop freda la crema i just abans de servir-la és el moment de cremar-la. Per a fer-ho, s'escampa una mica de sucre per sobre i s'hi aplica un ferro roent anomenat cremador. En algunes [[pastisseria|pastisseries]], en produccions més [[indústria|industrials]] i cada cop més sovint a les cases particulars, en comptes del cremador utilitzen un [[bufador]], cosa que simplifica la feina. La crema clara i opaca, freda i de textura molt suau, contrasta amb el caramel cremat, fosc i transparent, calent i cruixent. |
|||
== Variants == |
|||
Una variant de crema catalana festiva es pot cremar, o eventualment no, però es caracteritza per, usualment presentada a taula en una font gran i ampla, de la qual se serveix tothom, estar decorada amb puntes i filigranes dibuixades amb [[merenga]] blanca, a l'estil típic [[cuina menorquina|menorquí]], sovint entrecreuades amb altres de [[xocolata]] negra. |
|||
Hi ha molts dolços basats en la llet, els ous i el sucre. Segons el lloc d'origen i la forma d'elaborar-los reben diferents noms, [[flam]], [[mató de monja]], [[natilles]], [[púding]], [[zabaglione]] i altres. Totes són dolces, més o menys líquides, d'un color entre groc i blanc i algunes també porten algun tipus de recobriment de sucre caramel·litzat. |
|||
Per [[Nadal]] és molt típic, especialment a [[Catalunya]], el [[torró]] de crema cremada,<ref>[http://www.noticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=164232 www.notícies.cat]</ref> també anomenat torró de rovell d'ou. |
|||
== Cultura popular {{CN|data=gener de 2015}}== |
|||
Aquestes postres són casolanes, però es fan també a la majoria de restaurants i fondes. El seu gust ha inspirat un gelat actualment molt popular, el de crema catalana, un licor, i també s'usa com a ''gust'' precís per a altres dolços, escumes, batuts, torrons, xocolates, etc. |
|||
Han estat postres de diumenge i de festes, a les quals es menjava, sobretot antigament, acompanyant les coques. Actualment sol formar part del farcit d'algunes de les coques dolces més populars, a més de tortells, ensaïmades, cócs i pastissos. També es menja sola. El nom de ''crema de Sant Josep'' ve del fet que a [[Catalunya]] són les postres tradicionals i típiques del [[dia del pare]], el [[dia de Sant Josep]]. En aquest dia transcorre l'obra teatral ''Per un plat de crema'', escrita pel gracienc [[Lluís Coquard]] i estrenada el [[1962]] al [[teatre Romea]] de [[Barcelona]]. |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 16:50, 23 des 2017
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | Catalunya  |
| Gastronomia | gastronomia dels Països Catalans |
| Detalls | |
| Tipus | crema |
| Ingredients principals | llet i sucre |
La crema cremada, crema casolana o crema de Sant Josep (o simplement crema) –a l'estranger crema catalana o crème brûlée– són unes postres típiques i tradicionals de la cuina catalana.[1] És el dolç català més conegut, fet a base de llet, ous i sucre, que generalment es presenta amb una capa de sucre cremat a sobre.[2]
Antigament era el dolç típic del dia de Sant Josep, el 19 de març, si bé avui se'n menja durant tot l’any, tant a casa com als restaurants i fondes d’arreu. El gust i la popularitat de la crema han afavorit el naixement de més menges, com ara els gelats i licors de crema. També es fa servir com a farciment de coques o en batuts, torrons, etc.[2]
Ja la trobem en receptaris medievals i per això podem afirmar que és dels llevants de taula més antics del país. També la trobem documentada àmpliament en la literatura catalana a partir del segle XIV.[2]
Referències
- ↑ 116 icones turístiques de Catalunya. Barcelona: Ara Llibres, s.c.c.l., 2011. ISBN B-46.2872010 [Consulta: 18 gener 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Crema cremada». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crema cremada |
- Recepta típica de crema cremada
- Recepta de crema cremada a The Telegraph (anglès)
- Una recepta típica de crema cremada
- Una altra recepta a Gastroteca.cat
- «Crema catalana amb microones, de Pere Castells». Quèquicom, 06-12-2016.
