1977
| Tipus | any civil i any comú començat en dissabte  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1977 (mcmlxxvii) |
| Islàmic | 1397 – 1398 |
| Xinès | 4673 – 4674 |
| Hebreu | 5737 – 5738 |
| Calendaris hindús | 2032 – 2033 (Vikram Samvat) 1899 – 1900 (Shaka Samvat) 5078 – 5079 (Kali Yuga) |
| Persa | 1355 – 1356 |
| Armeni | 1426 |
| Rúnic | 2227 |
| Ab urbe condita | 2730 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1940 1950 1960 - 1970 - 1980 1990 2000 | |
| Anys | |
| 1974 1975 1976 - 1977 - 1978 1979 1980 | |
Esdeveniments
- Països Catalans
- 3 de maig, Catalunya: el govern espanyol legalitza el PSUC.
- 4 de juny, Palma, Mallorca: S'hi signa el Pacte Autonòmic de les Illes Balears.[1]
- 26 de juny, Barcelona: primera manifestació de l'orgull LGTB organitzada pel FAGC[2]
- 7 de juliol, sa Dragonera, Illes Balears: el grup llibertari mallorquí Terra i Llibertat ocupa pacíficament aquesta illa verge per evitar-ne la urbanització.[3]
- 30 de juliol, Palma, Mallorca: s'hi constitueix l'Assemblea de Parlamentaris de les Illes Balears.
- 1 d'agost, Catalunya: el govern espanyol legalitza Esquerra Republicana de Catalunya.
- 11 de setembre, Barcelona: aprofitant la Diada, s'hi fa una manifestació multitudinària a favor de l'Estatut.
- 20 de setembre, Barcelona: Atemptat de l'extrema dreta contra el setmanari d'humor El Papus amb el resultat d'una persona morta.[4]
- 29 de setembre, Catalunya: el govern espanyol hi restaura la Generalitat amb caràcter provisional.
- 9 d'octubre, València, País Valencià: s'hi constitueix el Plenari de Parlamentaris i s'hi celebra la major manifestació de la seua història a favor de l'Estatut en el dia de la Diada.
- 23 d'octubre, el Prat de Llobregat, Baix Llobregat: el president de la Generalitat de Catalunya Tarradellas hi arriba procedent de l'exili.
- 30 de novembre, Reus, Baix Camp: Els Joglars estrenen La Torna al Teatre Bartrina.
- 2 de desembre, Barcelona: L'autoritat militar fa empresonar Albert Boadella, director d'Els Joglars, en considerar que La torna no s'ajusta al permís concedit.
- 6 de desembre, Barcelona: S'hi constitueix el primer Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya de després del franquisme.
- Resta del món
- 24 de gener, Madrid, Espanya: Un escamot d'ultradreta assassina 5 advocats laboralistes de CCOO a l'anomenada com Matança d'Atocha.
- 10 de març, Ithaca (Nova York), EUA: un equip d'astrònoms de la Universitat Cornell, encapçalats per James L. Elliot, confirmen l'existència d'anells al voltant del planeta Urà.
- 27 de març, Los Rodeos, Tenerife, illes Canàries: Col·lisió de Los Rodeos, dos Boeing 747 xoquen en una pista de l'aeroport i provoquen la mort de 583 persones.
- 1 d'abril
- Espanya: El govern suprimeix la Secretaría General del Movimiento.
- Espanya: El govern autoritza la llibertat de sindicació d'empresaris i treballadors.
- 9 d'abril, Espanya: Per sorpresa, era dissabte sant, el govern legalitza el Partit Comunista d'Espanya.
- 11 d'abril, Espanya: Gabriel Pita da Veiga y Sanz, ministre de Marina, dimiteix arran de la legalització del Partit Comunista d'Espanya dos dies abans.
- 30 d'abril, Espanya: El govern signa els pactes internacionals de drets civils, polítics, econòmics i socials, que inclouen el de llibertat sindical i el de negociació col·lectiva.
- 11 de maig, Espanya: El govern ratifica els pactes internacionals signats el dia 30 d'abril.
- 2 de juny, Espanya: El govern deroga la sindicació obligatòria al sindicat vertical franquista.
- 15 de juny, Espanya: s'hi celebren les primeres eleccions democràtiques des de la Segona República: La Unió del Centre Democràtic les guanya amb majoria relativa.
- 4 de juliol, Espanya: Adolfo Suárez jura el càrrec de president del govern per segona vegada.
- 25 d'octubre:
- Madrid, Espanya: el govern i els partits parlamentaris (amb l'aquiescència dels sindicats, CCOO i UGT) hi signen els Pactes de la Moncloa per reduir la conflictivitat laboral, millorar l'economia i consolidar la democràcia
- Maynard, Massachusetts, EUA: la Digital Equipment Corporation presenta la computadora VAX.[5]
- 27 de juliol, Madrid, Espanya: el govern ratifica el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que en el seu article 1 proclama que 'Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació'.
- 27 d'octubre, Madrid, Espanya: el Parlament ratifica els Pactes de la Moncloa, signats dos dies abans.
- 29 de novembre, seu de les Nacions Unides, Nova York: les Nacions Unides trien aquesta data com a Dia internacional de solidaritat amb Palestina.[6]
Naixements
- Països Catalans
- 2 de febrer, Andorra la Vella, Andorra: Marc Bernaus Cano, futbolista internacional per la selecció andorrana.
- 1 d'abril, Nador, Marroc: Laila Karrouch, escriptora catalana d'origen berber.
- 11 d'abril, Tarragona: Núria Solé, periodista catalana.
- 11 de juliol, Benimodo, Ribera Alta: Abel Buades Vendrell, futbolista.
- 1 de setembre, la Pobla Llarga, Ribera Alta: David Albelda Aliqués, futbolista.
- 11 d'octubre, Quart de Poblet, Horta Oest: Laura Gallego García, escriptora valenciana.
- 19 d'octubre, Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès: Raúl Tamudo Montero, futbolista català, màxim golejador de la història del RCD Espanyol.
- 3 de novembre, Tortosa, Baix Ebre: Belén Fabra, actriu catalana.
- 8 de desembre, Sabadell: Toni Padilla Montoliu, periodista esportiu català.
- Barcelona: Toni Aira i Foix, periodista català.
- Barcelona: Anna Pantinat i Hernández, poetessa
- Barcelona: Sebastià Jovani, escriptor de novel·la, poesia i assaig.
- Resta del món
- 13 de gener, Canterbury, Anglaterra, Regne Unit: Orlando Bloom, actor britànic.
- 14 de gener, Chennai, Tamil Nadu, Índia: Narain Karthikeyan, pilot hindi.
- 26 de gener, Daytona Beach, Florida, EUA: Vince Carter, jugador de bàsquet professional de l'NBA.
- 2 de febrer, Barranquilla, Colòmbia: Shakira, cantautora colombiana.
- 11 de febrer, Agoura Hills, Califòrnia, EUA: Mike Shinoda, músic estatunidenc de la banda Linkin Park.
- 17 d'abril, Dinamarca: Frederik Magle, compositor, organista i pianista danès.
- 11 de maig: Marcos Paulo, futbolista brasiler.
- 26 de maig: Província de Mòdena, Itàlia: Luca Toni, futbolista.
- 4 de juny, Salzburg, Àustria: Alex Manninger, futbolista internacional austríac.
- 12 de juny, Lilla, França: Ana Tijoux, cantant, músic, MC, lletrista i compositora de rap xilena.
- 3 d'agost, Mos, Galícia, Espanya: Óscar Pereiro, ciclista gallec.
- 7 d'agost:
- Carreño, Astúries, Espanya: Paula Echevarría, actriu asturiana.
- Brzeg Dolny, Voivodat de Baixa Silèsia, Polònia: Aleksandra Kurzak, soprano polonesa.
- 17 d'agost, Les Ulis, França: Thierry Henry, futbolista francès.
- 24 d'agost, Jena, Alemanya: Robert Enke, porter de futbol alemany (m. 2009).
- 27 d'agost, São Bernardo do Campo, Brasil: Deco, futbolista brasiler-portuguès.
- 9 de desembre, Torí: Francesco Turrisi, músic italià
- 23 de desembre, Valdagno: Cristina Castagna, alpinista italiana coneguda per ser la primera dona del seu país en coronar el Makalu.
- 31 de desembre, Seul, Corea del Sud: Park Jae-sang (PSY), cantant sud-coreà.
- Birmingham: Arash Moori, artista britànic.
Necrològiques
- Països Catalans
- 11 de gener, Esclanyà: Josep Pallach i Carolà, mestre d'escola, pedagog i polític català.
- 19 de gener, Barcelona: Josep Trueta, el Dr. Trueta, metge traumatòleg català (n. 1897).
- 10 de març, Sabadell, Vallès Occidental: Josep Rosell i Casablancas, escriptor i amant de l'esport de Sabadell.
- 24 de juliol, Barcelona: Enric Casassas i Cantó, pedagog català.
- 2 de desembre, Sabadell: Joan Miralles i Orrit, manyà i alcalde de Sabadell l'any 1936.
- 21 de desembre, Cala Figuera, Mallorca: Blai Bonet, poeta i escriptor mallorquí
- Resta del món
- 14 de gener, Los Angeles, EUA: Anaïs Nin, escriptora franco-americana d'ascendència cubano-catalana i danesa (n. 1903).
- 14 de gener, Alvediston, Wiltshire (Anglaterra) : Anthony Eden, polític anglès, 64è Primer Ministre del Regne Unit (n. 1897).
- 4 de març, Cali (Colòmbia): Andrés Caicedo, escriptor colombià (n. 1951).[7]
- 3 de juny:
- Roma, Itàlia: Roberto Rossellini, cineasta italià (n.1906).
- Cambrige, Anglaterra: Archibald Vivian Hill, fisiòleg anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1922 (n. 1886).
- 2 de juliol, Montreux, Suïssa: Vladímir Nabókov, escriptor russoamericà. (n. 1899)
- 8 de juliol, Santa Fe (Nou Mèxic): Katherine Stinson, pionera de l'aviació.
- 15 de juliol, Madrid: Bing Crosby, cantant,ballarí i actor nord-americà (m. 1904).
- 4 d'agost, Madrid, Espanya: Antonio Machín, cantant espanyol d'origen cubà (n. 1903 o 1904).[8]
- 5 d'agost, Buenos Aires, Argentina: Leo Fleider, director de cinema i guionista figura important del cinema argentí.
- 16 d'agost, Memphis, Tennessee, EUA: Elvis Presley, cantant de rock estatunidenc (n. 1935).
- 19 d'agost, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Groucho Marx, actor de cinema i humorista estatunidenc (n. 1890).
- 16 de setembre, París, França: Maria Callas, soprano nord-americana (n. 1923).
- 12 d'octubre, Praga, República Txeca: Jan Zrzavý, pintor, artista gràfic i il·lustrador txec.
- 14 d'octubre, Madrid, Espanya: Bing Crosby, cantant i actor de cinema estatunidenc (n. 1903).
- 28 d'octubre, Madrid: Miguel Mihura, dramaturg espanyol.
- 5 de novembre, Oxford, Regne Unit: Isaiah Berlin, politòleg i historiador de les idees considerat com un dels principals pensadors liberals del segle XX (n. 1909).
- 25 de desembre, Corsier-sur-Vevey, Lausana, Suïssa: Charles Chaplin, actor, director, guionista i compositor anglès (n. 1889).
- Taki al-Din al-Nabhani, polític palestí fundador del Partit Islàmic d'Alliberament
Referències
- ↑ Casasnovas Camps, Miquel Ángel. Història de les Illes Balears. Moll, 1998, p. 400. ISBN 8427340443.
- ↑ «Primera manifestació de l'Orgull Gai». barcelonallibertaria.org, 01-07-2013. [Consulta: 1r juliol 2013].
- ↑ «30 años después, “sa Dragonera Lliure”», 29-07-2007. [Consulta: 23 gener 2012].
- ↑ «Notícia: Efemèrides». El Punt Avui, 09-09-2020. [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ Rifkin, Glenn; Harrar, George. The ultimate entrepreneur: the story of Ken Olsen and Digital Equipment Corporation (en anglès). Prima Publications, 1990, p.175. ISBN 1559580224.
- ↑ «International Day of Solidarity with the Palestinian People» (en anglès). Nacions Unides. [Consulta: 23 gener 2012].
- ↑ Caicedo, Andres. Que viva la música (en castellà). Norma Editorial, 2009, p.9. ISBN 9584517368.
- ↑ Díaz Ayala, Cristóbal. Música cubana del areyto a la nueva trova (en castellà). Ediciones Universal, 1993, p.162.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1977 |