Costa d'Ivori

République de Côte d'Ivoire
Bandera Escut
Lema nacional: Unitat, disciplina i treball
Himne: L'Abidjanaise
Capital		Yamoussoukro (oficial), Abidjan (de facto) 06° 51′ N, 05° 18′ O
Major ciutat		Abidjan
Idiomes oficials		Francès
Gentilici		Ivorià, ivoriana
Govern		República
	President Primer Ministre	Alassane Ouattara Guillaume Soro
Independència
		de França el 7 d'agost de 1960
Superfície
-	Total	322,460 km2
-	Aigua (%)	1,4
Població
-	Est. jul. 2010	21.058.798  (57è)
-	Cens 1975	6.700.000
-	Densitat	54 /km2 (118è)
Moneda		Franc CFA de l'Àfrica Occidental (XOF)
Fus horari		(UTC0)
-	Estiu (DST)	no (UTC0)
Domini internet		.ci
Codi telefònic		225

La Costa d'Ivori (en francès Côte d'Ivoire, únic nom oficial del país) és una república de l'Àfrica Occidental que limita a l'oest amb Libèria i Guinea, al nord amb Mali i Burkina Faso, a l'est amb Ghana i al sud amb el golf de Guinea. La capital és Yamoussoukro, tot i que la ciutat principal és l'antiga capital, Abidjan. És un dels països més pròspers de l'Àfrica occidental, si bé el seu desenvolupament econòmic ha estat afectat per una convulsa vida política, agreujada per la corrupció oficial i el refús a adoptar les reformes necessàries.

Antiga colònia francesa, va obtenir la independència el 1960.

Com que el país tenia un nom diferent en cada idioma, a causa de la traducció literal del nom francès (Ivory Coast en anglès, Costa de Marfil en espanyol, Elfenbeinküste en alemany, Costa d'Avorio en italià, etc.), el govern ivorià va voler posar-hi fi de manera oficial i l'octubre de 1985 va demanar que el país fos conegut arreu i en qualsevol llengua com a Côte d'Ivoire. I de fet, segons la llei nacional, el nom de l'estat no pot ser traduït del francès.

Côte d'Ivoire

Història

El territori està habitat des del paleolític superior, com proven algunes restes trobades, malgrat les dificultats per a l'arqueologia per les condicions del terreny i per la manca de tradició d'excavacions al país. A l'època antiga al nord es van establir pobles saharians i al sud els Krus, vinguts de Libèria. Els diferents pobles es van organitzar en ciutats-estat que sobrevivien gràcies a les rutes comercials i sense límits precisos.

Els primers colonitzadors europeus van ser els portuguesos, qui van batejar el país per la quantitat d'ivori que hi van trobar. A finals del segle XVIII va iniciar-se el colonialisme francès, amb la conversió al catolicisme dels principals líders tribals, tot i que no va esdevenir propietat oficials de França fins el 1893.

Els africans van ajudar França durant la Segona Guerra Mundial i després van exigir drets polítics i una certa autonomia, que va anar transformant-se en una independència pacífica, oficialitzada el 1960. El 1990 es van permetre els partits polítics, si bé les crítiques sobre la manca de democràcia encara perduren pel control del règim sobre les eleccions. La fi de l'auge econòmic continuat va ser una de les causes de la guerra civil que esclatà el 2002 i que va acabar el 2007. La lenta recuperació de les institucions encara no està consolidada.

Geografia

Llengües

La llengua oficial de Costa d'Ivori és el francès. Segons el SIL International, hi ha 78 llengües llistades a Costa d'Ivori, de les que dues estan extintes:

• Abé: 170.000 parlants als Departaments d'Agboville i Tiassale.
• Abidji: 50.500 parlants a Costa d'Ivori.
• Abron: 131.700 parlants als departaments de Tanda i de Bondoukou.
• Abure: 55.120 parlants als Departaments de Bonoua i de Grand Bassam. També es parla a Abidjan.
• Adioukrou: 100.000 parlants al Departament de Dabou.
• Aizi, Apromou: 6.500 parlants al Departament del Sud, al voltant del llac Ebrié, als departaments de Jackeville i de Dabou.
• Aizi, Mobumrin: 2.000 parlants al Departament de Jacqueville, al voltant del llac Ebrié.
• Aizi, Tiagbamrin: 9000 parlants al voltant del llac Ebrié.
• Alladian: 23.000 parlants al Departament de Jacqueville, a la zona del llac Ebrié.
• Anyin: 610.000 parlants a Abidjan, als departaments d'Aboisso, d'Abengourou, d'Agnibilekrou, de Bondoukou, Tanda, M'bahiakro, Bongouanou i Daoukro. També es parla a Ghana.
• Anyin Morofo: 300.000 parlants a Moronou.
• Attié: 381.000 parlants als departaments d'Abidjan, Anyama, Alepe, Adzope, Affery, Agou, Akoupe i Yakasse-Attobrou.
• Avikam: 21.000 parlants a Costa d'Ivori.
• Bakwé: 10.300 parlants als departament de Sassandra, Soubre i San-Pédro.
• Llengua Bamara: 5500 parlants a Costa d'Ivori.
• Baoulé: 2.130.000 parlants a Costa d'Ivori.
• Beng: 17.000 parlants als departaments de M'bahiakro i Prikro.
• Bété, Daloa: 130.000 parlants al departament de Daloa.
• Bété, Gagnoa: 150.000 parlants a Gagnoa.
• Bété, Guiberoua: 130.000 parlants als departaments de Daloua, Issia, Guiberoua, Soubre, Buyo, Gregbeu i Ouaragahio.
• Beti: 200 parlants, d'una població ètnica de 3.180 al departament del Grand Bassam.
• Birifor, Meridional: 4.308 parlants al nord-est de Costa d'Ivori
• Cerma: 1700 parlants a prop de Ouangolodougo, al nord de Ferkessedougou.
• Daho-Doo: 4000 parlants, al nord de Tai i al sud de Guéré.
• Dan: 800.000 parlants a Costa d'Ivori. També es parla a Guinea i Libèria.
• Deg: 1.100 parlants a Costa d'Ivori.
• Dida, Lakota: 93.800 parlants, a la regió al voltant de la ciutat de Lakota.
• Dida, Yocoboué: 101.600 parlants a la zona de la ciutat de Guitry.
• Ebrié: 75.859 parlants a la zona d'Abidjan, Dabou i Bingerville.
• Ega: 2500 parlants a prop de Gly.
• Francès: 17.470 persones el tenen com a llengua materna.
• Gagu: 36.595 parlants al departament d'Oume.
• Gliio-Oubi: 2.500 parlants al departament de Tai-
• Godié: 26.448 parlants als departaments de Sassandra i Fresco.
• Grebo Meridional
• Guro: 332.100 parlants als departaments de Zuénoula, Vavoua, Gouitafla, Bouafle, Sifra i Oumé.
• Jeri Kuo: 1500 parlants, sobretot al sud-oest de Korhogo.
• Jula: 179.100 parlants al departament de Ferkessédougou i a ciutats importants.
• Khisa: 5000 parlants a Costa d'Ivori. També es parla a Burkina Faso.
• Kodia: 837 parlants al centre-sud de Costa d'Ivori.
• Koro: 40.000 parlants al departament de Mankono.
• Kouya: 10.117 parlants a la zona de Vavoua.
• Koyaga: 60.000 parlants al departament de Mankono.
• Krahn Occidental: 12.200 parlants a la zona de Toulépleu.
• Krobu: 9920 parlans, al departament d'Agboville.
• Krumen, Plapo: 100 parlants al sud-oest de Costa d'Ivori.
• Krumen, Pye: 20.000 parlants als departaments de Tai, Bereby i San Pedro.
• Krumen, Tepo: 28.300 parlants al sud-oest de l'estat. Als departaments de Tabou i Grabo. També es parla a Libèria.
• Kulango, Bondoukou: 77.000 parlants a Bondoukou. També es parla a Ghana.
• Kulango, Bouna: 142.000 parlants al departament de Nassian. També es parla a Ghana.
• Ligbi: 4000 parlants a prop de Boundoukou.
• Lobi: 155.800 parlants a Costa d'Ivori.
• Loma: 8007 parlants a les zones a prop de Tèèn i de Kulango.
• Mahou: 169.100 parlants al departament de Touba.
• Maninka, Forest: 15.000 parlants al departament d'Odienné, a prop de la frontera amb Guinea i Mali.
• Mbato: 25.000 parlants al departament de Petit Alépé.
• Mbre: 200 parlants a prop de Marabadiassa.
• Mwan: 17.000 parlants al departament de Kongasso.
• Neyo: 9.200 parlants a Sassandra.
• Nyabwa: 42.700 parlants a Vavoua, Issia, Buyo, zoukougbeu i Daloua.
• Nzema: 66.700 parlants a Aboisso. També a Abidjan.
• Senoufo, Cebaara: 862.000 parlants a la zona de Korhogo.
• Senoufo, Djimini: 95.500 parlants al department de Dabakala.
• Senoufo, Nyarafolo: 48.000 parlants a la zona de Ferkessédougou.
• Senoufo, Palaka: 8000 parlants a la zona de Sikolo i Djimini.
• Senoufo, Shempire: 100.000 parlants al nord de Tingréla.
• Senoufo, Tagwana: 138.100 parlants a l'oest de Djimini.
• Soninke: 100.000 parlants a Costa d'Ivori.
• Téen: 6.100 parlants al departament de Bouna. També es parla a Burkina Faso.
• Toura: 38.500 parlants al departament de Biankouma.
• Wan: 22.000 parlants als departaments de Kounahiri i de Beoumi.
• Wané: 2.100 parlants a la costa sud-oest de Costa d'ivori.
• Wè Septentrional: 156.300 parlants als departaments de Kouibly i Fakobly.
• Wè Meridional: 292.500 parlants als departaments de Guiglo, Duékoué, Bangolo i Tai.
• Wè Occidental: 25.188 parlants al departament de Toulépleu.
• Wojenaka: 120.000 parlants al departament d'Odienné.
• Worodougou: 80.000 parlants al departament de Séguéla.
• Yaouré: 24.600 parlants al departament de Bouaflé.

També hi ha documentades les llengües extintes:

• Esuma: Llengua extinta. Al cens del 1988 hi havia una població ètnica de 164 esumes, a la zona d'Adiake.
• Tonjon: Llengua extinta. Es parlava al departament Dabakala.

A més a més, a Costa d'Ivori també hi ha parlants de Bissa (63.000), Dogoso, Karaboro Oriental (5.605), Glaro-Twabo, Khe, Maasina Fulfulde (1200), Malba Birifor, Mòoré, Nafaanra, Siamou, Sìcìté Sénoufo, Toussià Meridional, Turka i Vietnamita.