1920: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m efemèride amb referènciaː #capsulatema |
m efemèride #capsulatema |
||
| Línia 125: | Línia 125: | ||
* [[8 d'abril]], [[Nova York]]: '''[[Charles Griffes]]''', pianista i compositor nord-americà (n. [[1884]]). |
* [[8 d'abril]], [[Nova York]]: '''[[Charles Griffes]]''', pianista i compositor nord-americà (n. [[1884]]). |
||
* [[1 de maig]]: '''[[Hanuš Wihan]]''', [[violoncel·lista]] i [[compositor]] txec. |
* [[1 de maig]]: '''[[Hanuš Wihan]]''', [[violoncel·lista]] i [[compositor]] txec. |
||
*[[5 de juny]], Headington Hill, [[Oxford]]'''ː [[Rhoda Broughton]]''', [[Novel·la|novel·lista]] [[Gran Bretanya|britànica]] (n. [[1840]]).<ref>{{Ref-llibre|títol=Victorian Popular Fiction, 1860–80|url=https://books.google.es/books?id=eyOvCwAAQBAJ&pg=PA110&dq=Victorian+Popular+Fiction+rhoda+broughton+death&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi4nMqmxMnoAhUi2-AKHe6gB1cQ6AEIJzAA#v=onepage&q=Victorian%20Popular%20Fiction%20rhoda%20broughton%20death&f=false|editorial=Springer|data=1983-06-18|isbn=978-1-349-04460-3|llengua=en|nom=R. C.|cognom=Terry}}</ref> |
|||
* [[25 d'octubre]], [[Brixton]], [[Lambeth (districte)|Lambeth]], [[Londres]], [[Anglaterra]]: '''[[Terence MacSwiney]]''', patriota [[Irlanda|irlandès]], després de 73 dies de [[vaga de fam]] en protesta pel seu empresonament per les autoritats [[Regne Unit|britàniques]] (n. [[1879]]).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Keogh |nom=Dermot |títol=The Vatican, the Bishops and Irish Politics 1919-39 |url=http://books.google.cat/books?id=ppLqHj9revoC&pg=PA54&dq=Terence+MacSwiney+1920&hl=ca&ei=YAzeTojnAcqFsga7v-jfCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CD8Q6AEwBDgK#v=onepage&q=Terence%20MacSwiney%201920&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2005 |pàgines=p.54 |isbn=0521530520 }}</ref> |
* [[25 d'octubre]], [[Brixton]], [[Lambeth (districte)|Lambeth]], [[Londres]], [[Anglaterra]]: '''[[Terence MacSwiney]]''', patriota [[Irlanda|irlandès]], després de 73 dies de [[vaga de fam]] en protesta pel seu empresonament per les autoritats [[Regne Unit|britàniques]] (n. [[1879]]).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Keogh |nom=Dermot |títol=The Vatican, the Bishops and Irish Politics 1919-39 |url=http://books.google.cat/books?id=ppLqHj9revoC&pg=PA54&dq=Terence+MacSwiney+1920&hl=ca&ei=YAzeTojnAcqFsga7v-jfCA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CD8Q6AEwBDgK#v=onepage&q=Terence%20MacSwiney%201920&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2005 |pàgines=p.54 |isbn=0521530520 }}</ref> |
||
* [[22 de novembre]], [[Montevideo]], [[Uruguai]], '''[[Manuel Pérez y Curis]]''', escriptor i poeta uruguaià. |
* [[22 de novembre]], [[Montevideo]], [[Uruguai]], '''[[Manuel Pérez y Curis]]''', escriptor i poeta uruguaià. |
||
Revisió del 00:38, 3 abr 2020
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs començat en dijous  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1920 (mcmxx) |
| Islàmic | 1339 – 1340 |
| Xinès | 4616 – 4617 |
| Hebreu | 5680 – 5681 |
| Calendaris hindús | 1975 – 1976 (Vikram Samvat) 1842 – 1843 (Shaka Samvat) 5021 – 5022 (Kali Yuga) |
| Persa | 1298 – 1299 |
| Armeni | 1369 |
| Rúnic | 2170 |
| Ab urbe condita | 2673 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1890 1900 1910 - 1920 - 1930 1940 1950 | |
| Anys | |
| 1917 1918 1919 - 1920 - 1921 1922 1923 | |
Esdeveniments
- Països Catalans
- 23 de juny, Barcelona: Creació del Banc de Catalunya.[1]
- 27 de desembre, Barcelona: Fallida del Banc de Barcelona.[1]
- Resta del món
- 10 de gener: Entra en vigor el Tractat de Versalles.
- 13 a 17 de març: Wolfgang Kapp va protagonitzar un intent de cop d'Estat contra el govern democràtic de la República de Weimar, conegut com el putsch de Kapp: recolzat per tropes de la Marina sota el comandament del general Lüttwitz, va ocupar Berlín i es va fer proclamar canceller. Però l'èxit de la vaga general convocada pels sindicats el va forçar a abandonar al cap de quatre dies, refugiant-se a Suècia.[2]
- 6 d'agost, Londres, Anglaterra: els escoltes reunits en el primer Jamboree Mundial proclamen Baden-Powell “cap escolta mundial”.
- 16 de setembre: Moren unes 30 persones en un atemptat amb bomba al districte financer de Wall Street, a Nova York.[3]
- Els bolxevics conquereixen l’Emirat de Bukharà instaurant la República Popular de Bukharà.
- La ciutat de Trípoli és incorporada a la República del Gran Líban
Premis Nobel
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements
- Països Catalans
- 8 de febrer, Barcelona: Josep Maria Ballarín i Monset, capellà i escriptor. Popularment conegut com a "Mossèn Tronxo" (m. 2016).
- 10 de febrer, Figueres, Empordà: Josep Pallach i Carolà, mestre, pedagog i polític català.
- 27 de febrer, Barcelona: Mercé Pàniker i Alemany, empresària i activista social catalana (m. 2012).[4]
- 6 de març, Sabadell: Josep Capmany i Casamitjana, bisbe auxiliar de Barcelona.
- 7 d'abril, Argelers, Rosselló: Jordi Barre, cantautor nord-català.
- 14 d'abril, Cervera, Província de Lleida: Josep Benet i Morell, historiador, editor i polític clau en la lluita antifranquista i en la transició.
- 30 de maig, Barcelona: Antoni Maria Badia i Margarit, filòleg i lingüista català (m. 2014).
- 3 de juny, Sabadell: Joan Vilacasas, pintor, gravador, ceramista, escriptor i col·leccionista català.
- 17 de juliol, Barcelona: Joan Antoni Samaranch i Torelló, president del Comitè Olímpic Internacional, 1980, 2001) i de la Diputació de Barcelona, 1973, 1977).
- 22 de juliol, Sabadell: Mercè Sorribas i Elias, locutora de ràdio i actriu catalana.
- 15 d'agost, València: Vicente Aguilera Cerni, crític d'art i assagista valencià (m. 2005).
- 10 de setembre, Barcelona: Miquel Arimany i Coma, escriptor i editor català.
- 9 d'octubre, Barcelona: Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada, fotògraf i periodista català.
- 2 de novembre, Sabadell, província de Barcelona: Enric Casassas i Simó, químic català.
- 4 de novembre, Sallagosa, Alta Cerdanya: Antoni Cayrol (Jordi-Pere Cerdà), poeta, narrador, dramaturg i promotor d'activitats a la Catalunya del Nord.
- 7 de novembre, Barcelona: Joan Perucho, novel·lista, poeta i crític d'art català.
- Resta del món
- 2 de gener, Lublin (Polònia): Anna Langfus, escriptora en francès d'origen polonès, Premi Goncourt de 1962. (m. 1966)[5]
- 9 de gener, Madrid, Espanya: José Luis de Vilallonga, escriptor, periodista, actor i aristòcrata.
- 16 de gener, Zhengzhou (Xina): Wei Wei, periodista i escriptor xinès, guanyador del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1982 (m. 2008).
- 20 de gener, Rímini, Regne d'Itàlia: Federico Fellini, director de cinema i guionista italià (m. 1993).
- 22 de gener, Trento (Itàlia): Chiara Lubich, fundadora i president del Moviment dels Focolars (m. 2008).[6]
- 22 de febrer, San Giorgio di Piano, Bolonya: Giulietta Masina, actriu italiana (m. 1994).[7]
- 10 de març, Ville-d'Avray, Hauts-de-Seine, França: Boris Vian, músic i escriptor francès.(m. 1959)[8]
- 11 de març, Dordrecht, Països Baixos: Nicolaas Bloembergen, físic nord-americà d'origen neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1981.
- 15 de març, Mart (Texas), EUA: Edward Donnall Thomas, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1990 (m. 2012).
- 16 de març, Santarcangelo di Romagna, Itàlia: Tonino Guerra, escriptor i guionista italià (m. 2012).
- 17 de març, Toay, La Pampa, Argentina: Olga Orozco, poetessa argentina.[9]
- 21 de març, Nancy, França: Éric Rohmer, crític i director de cinema francès (m. 2010)[10]
- 4 d'abril, Nancy, França: Éric Rohmer, crític i director de cinema francès (m. 2010).
- 6 d'abril, Xangai, Xina: Edmond Henri Fischer, bioquímic nord-americà d'origen suís, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1992.
- 15 d'abril, Stuttgart (Alemanya): Richard von Weizsäcker, polític alemany, alcalde de Berlín (1981-1984), President d'Alemanya (1984-1994), Premi Internacional Catalunya 1995 (m. 2015).
- 28 d'abril, Venècia, Regne d'Itàlia: Bruno Maderna, compositor i director d'orquestra italià (m. 1973).
- 12 de maig, Praga: Vilém Flusser, filòsof.
- 18 de maig, Wadowice, Polònia: Karol Wojtyla, cap de l'església catòlica que prengué el nom de Joan Pau II.
- 26 de maig, Jamestown, Dakota del Nordː Peggy Lee, cantant estatunidenca de jazz i música popular, compositora i actriu (m. 2002).[11]
- 29 de maig, Budapest, Hongria: John Harsanyi, economista hongarès, Premi Nobel d'Economia de l'any 1994 (m. 2000).
- 4 de juny, Triesteː Fedora Barbieri, mezzosoprano italiana (m. 2003).[12]
- 17 de juny, Nancy, França: François Jacob, metge i biòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1965 (m. 2013).
- 20 de juny, Abeokuta, Nigèria: Amos Tutuola, escriptor nigerià.
- 8 de juliol, Gilmore City, Iowa, Mary Ellen Solt,poetessa nord-americana
- 10 de juliol, San Francisco, EUA: Owen Chamberlain, físic, Premi Nobel de Física de 1959 (m. 2006).
- 23 de juliol, Lisboa, Portugal: Amália Rodrigues, fadista, cantant i actriu portuguesa.
- 25 de juliol, Londres, Anglaterra: Rosalind Franklin, científica britànica (m. 1958).
- 16 d'agost, Andernach, Alemanya: Charles Bukowski, escriptor nord-americà (m. 1994).
- 27 d'agost, Nàpols, Itàliaː Maria Curcio, pianista clàssica italiana que com a professora va tenir una gran reputació (m. 2009).[13]
- 14 de setembre, Omaha, Nebraska, EUA: Lawrence Klein, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1980 (m. 2013).
- 23 de setembre, Brooklyn, Nova York, EUA: Mickey Rooney, actor i director estatunidenc.
- 29 de setembre, Mitcham, Surrey, Anglaterra: Peter D. Mitchell, bioquímic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1978 (m. 1992).
- 17 d'octubre, Valladolid, Espanya: Miguel Delibes Setién, novel·lista i periodista en castellà (m. 2010).
- 18 d'octubre, Atenes, Grècia: Melina Merkuri, actriu, cantant i política grega.
- 23 d'octubre, Omegna, Regne d'Itàlia: Gianni Rodari, mestre, escriptor, pedagog i periodista italià (m. 1980).
- 29 d'octubre, Caracas, Veneçuela: Baruj Benacerraf, metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1980 (m. 2011).
- 5 de novembre, Cambridge, Massachusetts, EUA: Douglass North, economista i historiador nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1993 (m. 2015).
- 6 de desembre, Stainforth, South Yorkshire, Anglaterra: George Porter, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1967 (m. 2002).
Necrològiques
- Països Catalans
- 9 de gener, Barcelona: Miquel dels Sants Oliver i Tolrà, periodista i escriptor mallorquí (n. 1864).
- 21 d'abril, València, l'Horta: Josep Aixa Íñigo, escultor valencià (n. 1844).
- 12 d'agost, València: Francesc Martí Grajales, periodista, assagista i erudit valencià (n. 1862).
- 30 de setembre, València: Josep Aguirre Matiol, poeta valencià (n. 1842).
- 30 d'octubre, València: Lluís Tramoyeres i Blasco, historiador de l'art valencià (n. 1854).
- 30 de novembre, Barcelona: Francesc Layret, polític i advocat laboralista, assassinat per pistolers del Sindicat Lliure (n. 1880).
- 9 de desembre - Vallibona (els Ports): Josep Meseguer i Costa, eclesiàstic valencià (n. 1843).
- Barcelona: Artur Gallard i Tresens, empresari, poeta, i polític barceloní.
- Figueres (Alt Empordà) : Esteve Trayter i Colomer, pedagog i col·leccionista.
- Resta del món
- 4 de gener, Madrid, Espanya: Benito Pérez Galdós, escriptor espanyol (n. 1843).
- 24 de gener, París, França: Amedeo Modigliani, pintor i escultor italià (n. 1884).
- 25 de gener, París, França: Jeanne Hébuterne, la parella de Modigliani es suïcida.
- 12 de febrer, Londres, Regne Unit: Émile Sauret, violinista i compositor francès.
- 8 d'abril, Nova York: Charles Griffes, pianista i compositor nord-americà (n. 1884).
- 1 de maig: Hanuš Wihan, violoncel·lista i compositor txec.
- 5 de juny, Headington Hill, Oxfordː Rhoda Broughton, novel·lista britànica (n. 1840).[14]
- 25 d'octubre, Brixton, Lambeth, Londres, Anglaterra: Terence MacSwiney, patriota irlandès, després de 73 dies de vaga de fam en protesta pel seu empresonament per les autoritats britàniques (n. 1879).[15]
- 22 de novembre, Montevideo, Uruguai, Manuel Pérez y Curis, escriptor i poeta uruguaià.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Vallès, Edmon. Història Gràfica de la Catalunya Contemporània 1888-1931. segona. Barcelona: Ed. 62, 1977. ISBN 84-297-1220-8.
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Notícia: Efemèrides». El Punt Avui, 09-09-2016. [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ «1920». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 abril 2017].
- ↑ «Anna Langfus 1920-1966» (en anglès). Jewish Women Archive. [Consulta: gener 2019].
- ↑ «Chiara Lubich». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Giulietta Masina». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Olga Orozco | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine : teoría y géneos cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Peggy Lee | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 febrer 2020].
- ↑ «Fedora Barbieri | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ Immelman, Niel «Obituary: Maria Curcio». The Guardian, 13-04-2009. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Terry, R. C.. Victorian Popular Fiction, 1860–80 (en anglès). Springer, 1983-06-18. ISBN 978-1-349-04460-3.
- ↑ Keogh, Dermot. The Vatican, the Bishops and Irish Politics 1919-39 (en anglès). Cambridge University Press, 2005, p.54. ISBN 0521530520.
