Gal·les

Wales (anglès) Cymru (gal·lès)
Bandera
Lema nacional: Cymru am byth (Gal·les per Sempre en català)
Himne: Hen Wlad Fy Nhadau
Capital (i major ciutat)		Cardiff 51°29′ N 3°11′ W
Idiomes oficials		Anglès i Gal·lès.
Gentilici		Gal·lès, gal·lesa
Govern		Monarquia const. parlamentària
	Reina Primer Ministre del RU Primer Ministre Secretari d'Estat	Elisabet II David Cameron Carwyn Jones Cheryl Gillan
Unificació
		1056
Superfície
-	Total	20,779 km2
-	Aigua (%)	0%
Població
-	Cens 2001	2.903.085
Moneda		Lliura esterlina (GBP)
Fus horari		CET (UTC0)
-	Estiu (DST)	Si, CET* (UTC+1)
Domini internet		[[.uk1]]
Codi telefònic		442

El país de Gal·les (Cymru ( ^? i  escolteu-ne la pronunciació en gal·lès), en anglès Wales és una de les nacions que conformen el Regne Unit. Està situat a l'oest de l'illa de Gran Bretanya i té una població total de 3,1 milions de persones. La capital i ciutat més gran és Caerdydd o Cardiff (305.000 habitants). Els ciutadans de Gal·les trien representants a l'Assemblea Nacional gal·lesa, la qual atén assumptes interns, i al Parlament britànic de Londres. El cap del govern a Gal·les és el Primer ministre (First Minister), càrrec que ocupa actualment Carwyn Jones.

Geografia i medi natural

Gal·les és un país força muntanyós situat al sud-oest de Gran Bretanya. Limita amb Anglaterra a l’est, el mar d'Irlanda al nord-oest, el Canal de Sant Jordi al sud-oest i el canal de Bristol al sud. En total Gal·les té uns 1.180 km de costa.

Els paisatges del nord i el centre de Gal·les són muntanyosos. Les muntanyes més altes de Gal·les estan a Snowdonia, de les quals 5 fan aproximadament uns 1000 m d’alçada. La més alta fa 1085m.

Brecon Beacons està al sud (al punt més alt de Pen-y-fan, a 886 metres) i esta unida amb les muntanyes Cambrianes al centre de Gal·les. Gal·les té tres parcs nacionals: Snowdonia, Brecon Beacons i la costa de Pembrokeshire. I té 5 arees de bellesa natural excepcional. La península de Gower va ser la primera àrea del Regne Unit que va ser declarada com a area de bellesa natural excepcional el 1956. El 42% de les costes del sud-oest de Gales van ser anomenades com a com a la costa de Heritage.

Relleu

Relief map of Wales

Les principals muntanyes de Gal·les són les Muntanyes Cambrianes (sent el cim més alt el Snowdon, amb 1085 m., situat al nord del país) que travessen de nord a sud el país, i les Brecon Beacons (886 m.) i les Muntanyes Negres (811 m.)(ambdues situades al sud del país).La majoria de turons de Gal·les però, es situen entre els 300 i els 600 m.

Donada la gran quantitat de turons, hi ha moltes valls amb els corresponents rius (sobretot al sud i est del país). Destaquen els Gwy/Wye, Wysg/Usk, Dyfrdwy/Dee, Conwy, De, Tywi, Teifi, Cothi, Gorllewin, Hafren/Severn i Efyrhwy. Quant als llacs, els principals són els Tegid, Efyrnwy, Alwen, Pedarn i Nant Y Moch.

Clima

Gal·les es troba dins de l'àrea corresponent al clima temperat. Té un clima marítim variable i és un dels països més humits d’Europa. El clima de Gal·les és normalment ennuvolat, humit i ventós, amb estius càlids i hiverns suaus. Els llargs dies d’estiu i els curts dies d’hivern són a causa de la latitud nord de Gal·les (entre 53º 43’ N i 51º 38’ N).

Les amplies variacions geogràfiques del país són la causa de les diferències de radiació solar, de temperatura i de precipitació. La mitjana anual de temperatura costanera és de 10,5 ºC i més baixa en les zones interiors(1 ºC inferior). A mesura que pugem d'alçada el fred augmenta.

Les parts més altes de Snowdonia tenen una temperatura mitjana anual de 5 ºC. Les temperatures a Gal·les ,com a totes les costes del nord-oest d'Europa, es mantenen més altes de les que haurien de ser per la seva latitud degut al Corrent de l’Atlàntic Nord.

A les baixes altituds els estius tendeixen a ser càlids i assolellats, la temperatura mitjana està entre 19ºC i els 22ºC. Els hiverns tendeixen a ser bastant humits, però les precipitacions són rarament excessives, la temperatura normalment es manté per sobre de zero. El clima de la primavera i la tardor és bastant similar i les temperatures tendeixen a mantenir-se per sobre dels 14ºC. L'època de l’any més assolellada sol ser entre el maig i l’agost. La costa sud-oest és la regió més assolellada de Gal·les. Entre novembre i gener el cel sol estar tapat, i les úniques àrees assolellades són les muntanyes. A les àrees costaneres hi predomina el vent del sud-est.

Els patrons de pluja mostren variacions importants, però en general, com més a l’oest més plou. A les zones baixes la pluja és impredictible en qualsevol època de l’any, encara que solen ser més curtes a l’estiu. La pluja anual a Snowdonia sol estar entre els 3.000 i els 5.000 mil·límetres. Al hivern neva varies vegades a les zones interiors, però es relativament poc comú que nevi a la costa.

Les estadístiques de l'Oficina Meteorològica (Met Office) indiquen que Swansea és la ciutat més humida de Gran Bretanya (amb una mitjana anual de pluges de 1.360,8 mil·límetres) mentre que Cardiff és la cinquena, amb 908 mil·límetres de mitjana.

La Temperatures màxima a Gal·les ha estat de 35,2 ºC i la mínima de -23,3 ºC. L'indret més humit (que també és el més humit de tot el Regne Unit) és, amb una mitjana de 4.473 mil·límetres a l’any, a Snowdonia.

Fauna i flora

La fauna i flora de Gal·les és força semblant a la de Gran Bretanya. Degut a la seva llarga línia de costa, Gal·les té una gran varietat d'animals marins com el tauró pelegri, la foca gris de l’Atlantic, la tortuga llaüt, el dofí, la marsopa i ocells marins, com per exemple baldrigues, gavines i corbs marins.

Pel que fa als rapinyaires, hi són comunes l'esmerla, l'arpella pàl.lida i el milà reial, símbol nacional de la fauna de Gal·les. Més de dues-centes espècies diferents d’ocells han sigut censades a la reserva que la R.S.P.B. (Royal Society for the Protection of Birds) té a Conwy.

Els grans mamífers de Gal·les (ós, llop, gat salvatge) van ser exterminats pels normands. Alguns mamífers actuals són la musaranya comuna, el talpó, el teixó, la llúdriga, l'eriçó i quinze espècies de ratpenats.

La costa de Pembrokeshire està catalogada com a àrea d'importància nacional pel que fa als dofins mulars. Un dels peixos d'aigua dolça més abundants és el salmó.

A les terres altes de Snowdonia hi trobem un ecosistema únic, on hi viuen algunes espècies de plantes alpines que es poden considerar relíquies pre-glacials, com el lliri de Snowdonia.

Economia

El terreny, tant per l'elevació com per les pluges, no és gaire apte per al conreu. El blat i l'ordi es conreaven a les àrees costaneres i a la vall de Morgannwg, on s'hi alternen amb la civada. La majoria de les granges són petites, poques superen les 60 hectàrees, difícils de mecanitzar i que sobreviuen mercè als subsidis de la UE. Els boscos ocupen el 13 % del país, vigilats per la Forestry Comission des del 1919, creada per l'explotació de la fusta. També hi ha pedreres de llicorella a Dinarwic (Eryri), que servien per a fer teulades de les cases, i que ara són un producte de luxe. Els ports del sud també reben el petroli que es refina a Abertawe. I encara subsisteixen els alts forns de Glyneby Caerwent (Newport) i Port Talbot, així com les mines d'antracita de Trefynwy.

Al Nord del país, mentrestant, encara sobreviu la tradicional ocupació ramadera transhumant, des de l'estret de Menar fins als mercats dels Midlands anglesos, que poc a poc han estat substituïts pels de Londres i les viles adjacents. Les ovelles hi foren introduïdes pels monjos del Cister, i des de ben antic hi fou important la producció de carn (el famós welsh lamb) i la llana, que facilitaria una petita indústria local llanera fins que aparegueren els teixits de Yorkshire. Però el sector primari ha perdut terreny davant el turisme.

L'economia gal·lesa s'ha basat tradicionalment en l'extracció minaire del carbó, amb una producció de fins a 14 milions de tones anyals (1985) i amb dues zones de dipòsit importants:

• Al Nord, a Wrecsam, Ddinbych i Y Fflynt, explotada com a subsidiària de la siderúrgia i emprada amb el ferro de Bersham, que s'esgotà aviat com el ferro local. L'acer de Shotton (Y Fflynt) és de qualitat inferior, però és bo per produir gas, transformat a la central química de Ruabon, que alimenta les factories tèxtils a l'estuari del Dyfrdwy.
• Al Sud, a Morgannwg, Gwent i Caerfyrddin, tot ocupant una zona de més de 1.500 kilòmetres quadrats. Es tracta d'antracita de molt bona qualitat, però és una producció subsidiària de la fosa del ferro.

D'aquesta manera, ha pogut aplegar el 15 % dels projectes d'inversió industrial del Regne Unit; hi ha delegacions de 280 companyies estrangeres amb 65.000 treballadors, d'ells, un 45.000 per a empreses del Japó i dels EUA.

Darrerament, però, ha decaigut per la crisi general de la siderúrgia britànica. Els principals centres de producció siderúrgica eren Caerdydd, Abertawe, Newport, Merthyr Tydfil, Rhondda i Aberafon, així com les lloseres de Caernarfon. Ara manté el 10 % de la producció mundial del llautó i de fibra òptica.

Divisió administrativa

Vegeu l'article principal Divisió Administrativa de Gal·les

Gal·les es divideix en 22 Autoritats Unitàries:

Merthyr Tudful Sir Caerffili Blaenau Gwent Torfaen Sir Fynwy Newport (Casnewydd) Cardiff (Caerdydd) Bro Morgannwg Pen-y-bont ar Ogwr Rhondda Cynon Taf Castell-nedd Port Talbot Swansea (Abertawe) Sir Gaerfyrddin Ceredigion Powys Wrecsam Sir y Fflint Sir Ddinbych Conwy Gwynedd Anglesey (Ynys Môn) Sir Benfro

Enllaços externs

http://www.breconbeacons.org/ http://www.rspb.org.uk/reserves/guide/c/conwy/