Cultura del Brasil

From top, left to right: capoeira, Tarsila do Amaral, Machado de Assis, Neymar playing for the Brazilian national team, Pão de queijo, Església de San Francesc d'Asís, una dona Tupi, Museu d'Art Contemporani de Niterói, Ouro Preto.

La cultura de Brasil és principalment Occidental i és derivada a partir de la cultura portuguesa europea, però amb presència de diversitat de grups ètnics que es van barrejar durant el període colonial que implica majoritàriament persones Indígenes de la costa i dels rius mes accessibles , lusobrasilers i afrobrasilers. Entre finals del XIX i principis del XX, amb posteriors onades més de colonització portuguesa, els italians, espanyols, alemanys, austríacs, brasilers àrabs, armènis, japonesos, xinesos, coreans, grecs, polacs, suïsos, ucraïnesos i russos van migrar a Brasil, jugant una funció important en la seva cultura i començant a donar un perfil de societat multicultural i multiètnica.

Les nombroses herències portugueses inclouen la llengua, articles de cuina com l' arròs i mongetes i la feijoada, la religió predominant i els estils arquitectònics colonials. Aquests aspectes, però, van estar influenciats per les tradicions africanes i indígenes americanes, així com les d'altres països d'Europa occidental. Alguns aspectes de la cultura brasilera són aportacions d'immigrants italians, espanyols, alemanys, japonesos i altres europeus. Els amerindis i els africans van tenir un paper important en la formació de la llengua, la cuina, la música, la dansa i la religió brasileres.

Aquest bagatge cultural divers ha ajudat a desenvolupar moltes celebracions i festivals que s'han donat a conèixer arreu del món, com el Carnaval brasiler i el Bumba Meu Boi . La seva colorida cultura crea un entorn que fa del Brasil una destinació popular per a molts turistes que cada any arriba al voltant de 5,6 milions (2012).

Història

El poble brasiler té diversos grups ètnics. Primera fila: portuguès, alemany, italià, àrab i japonès respectivament. Segona fila: africà, pardo ( cafuzo , mulato i caboclo , respectivament) i brasilers indígenes (amerindis).

Brasil va ser una colònia de Portugal durant més de tres segles. Al voltant d'un milió de colons portuguesos van arribar durant aquest període i van portar la seva cultura a la colònia. Els habitants indígenes del Brasil van tenir molt contacte amb els colons. Molts es van extingir, d'altres es van barrejar amb els portuguesos. Per això, Brasil també té influències amerindies en la seva cultura, principalment en la seva alimentació i llengua. El portuguès brasiler té centenars de paraules d'origen indígena americà, principalment de la llengua antiga tupí.

Els negres africans, que van ser portats com esclaus al Brasil, també van participar activament en la formació de la cultura brasilera. Encara que els colons portuguesos van forçar els seus esclaus a convertir-se al catolicisme i parlar portuguès, les seves influències culturals van ser absorbides pels habitants del Brasil de totes les races i orígens. Algunes regions del Brasil, especialment Bahia, tenen herències africanes especialment notables en la música, la cuina, la dansa i la llengua.

Els immigrants d' Itàlia, Alemanya, Espanya, Japó, Ucraïna, Rússia, Polònia, Àustria-Hongria i l' Orient Mitjà van tenir un paper important a les zones on es van assentar (sobretot el sud i el sud-est del Brasil ). Van organitzar comunitats que es van convertir en ciutats importants com Joinville, Caxias do Sul, Blumenau, Curitiba i van aportar importants contribucions a la cultura del Brasil.

El modernisme al Brasil va començar amb la Setmana de l'Art Modern celebrada a São Paulo el 1922 i es va caracteritzar per l'experimentació i l'interès per la societat i la cultura brasileres, així com per la rebel·lió contra la influència d' Europa i els Estats Units i l'ortodòxia de l' Acadèmia Brasilera de Lletres . Tarsila do Amaral i Oswald de Andrade van estar entre els catalitzadors de l' antropofagia moviment al Brasil, amb obres com Manifest Pau-Brasil, Abaporu, i Manifest Antropófago . A la dècada de 1930, sociòlegs com Gilberto Freyre i Sérgio Buarque de Holanda van publicar idees sobre la cultura, la societat i la identitat brasileres, presentant conceptes com ara " democràcia racial " i l'"home cordial ".

Un altre moviment cultural important del segle XX va ser Tropicàlia o Tropicalismo. Fou un corrent contra la repressió de diferents formes d'autoritarisme, com ara la dictadura militar al Brasil i l' Església catòlica. Formant part de la contracultura dels anys 60, el tropicalisme va ser liderat per figures com Gilberto Gil i Caetano Veloso i es va manifestar principalment en la música.

Llengua

Museu de la Llengua Portuguesa a São Paulo

La llengua oficial del Brasil és el portuguès. El parla aproximadament el 99% de la població, cosa que el converteix en un dels elements més forts de la identitat nacional. Només hi ha alguns grups amerindis i petits grups d'immigrants que no parlen portuguès.

De la mateixa manera que l'anglès americà i el francès canadenc, el portuguès brasiler és fonèticament més conservador o arcaic que la llengua de la metròpoli colonitzadora, mantenint diverses característiques que tenia el portuguès europeu abans del segle XIX. També de manera semblant a l'anglès americà, la variació regional brasilera així com l' europea inclouen un petit nombre de paraules d'origen indígena americà i africà, principalment restringits a topònims i fauna i flora.

Les llengües minoritàries es parlen a tot el país. En zones remotes es parlen cent vuitanta llengües amerindies i els immigrants i els seus descendents parlen altres llengües. Hi ha comunitats significatives de parlants d' alemany (majoritàriament l' Hunsrückisch, un dialecte de l'alt alemany ) i d'italià (majoritàriament el dialecte talià, d'origen venecià ) parlats al sud del país, ambdues influenciades per la llengua portuguesa. Sense oblidar les comunitats eslaves, ucraïneses i poloneses que també formen part d'aquestes llengües minoritàries.

La llengua de signes brasilera (no signada en portuguès; probablement descendeix de la llengua de signes francesa ), coneguda amb l'acrònim LIBRAS , està reconeguda oficialment per llei, tot i que utilitzar-la sol suposaria un grau d'accessibilitat molt limitat, a tot el país.

Crist Redemptor és una icona cultural del Brasil i està catalogada com una de les 7 Meravelles del Món .

La Basílica del Santuari Nacional de Nostra Senyora d'Aparecida és la segona més gran del món, només després de la [[ Basílica de Sant Pere]] de Ciutat del Vaticà.

Religió

Al voltant de 2/3 de la població són catòlics romans . El catolicisme va ser introduït i difós en gran part pels jesuïtes portuguesos, que van arribar l'any 1549, durant la colonització amb la missió de convertir el poble indígena. La Companyia de Jesús va tenir un paper important en la formació de la identitat religiosa brasilera fins a la seva expulsió del país pel marquès de Pombal al segle XVIII.

En les últimes dècades la societat brasilera ha estat testimoni d'un augment del protestantisme . Entre 1940 i 2010, el percentatge de catòlics romans va baixar del 95% al 64,6%, mentre que les diferents confessions protestants van passar del 2,6% al 22,2%.

La religió afrobrasilera del Candomblé, amb les seves deïtats orishà derivades de les tradicions ioruba, és particularment important a Salvador i Bahia en general.

Religió Percentatge Església Catòlica Romana    64,6 Protestantisme    22,2 Irreligió    8,0 Espiritisme    2,0 Altres    3,2 Religió al Brasil (Cens 2010)

El mundialment famós Carnaval de Rio .

Carnaval

El Carnaval brasiler és un festival anual que se celebra quaranta-sis dies abans de Pasqua . Es creu que les celebracions del carnaval tenen arrels a la festa pagana de les Saturnals, que, adaptada al cristianisme, es va convertir en un adéu a les coses dolentes en una època de disciplina religiosa per practicar el penediment i preparar-se per a la mort i la resurrecció de Crist.

El Carnaval és la festa més famosa del Brasil i s'ha convertit en un esdeveniment d'enormes proporcions. Durant gairebé una setmana les festes són intenses, de dia i de nit, principalment a les ciutats costaneres.

Els gèneres musicals típics del carnaval brasiler són: samba-enredo i marchinha (a Rio de Janeiro i a la regió sud-est ), frevo, maracatu i música axé (a Pernambuco, Bahia i a la regió nord-est )

Cuina (gastronomia)

El plat nacional del Brasil, feijoada, conté mongetes negres cuinades amb carn de porc i altres carns.

La cuina brasilera varia molt segons la regió. Aquesta diversitat reflecteix la història del país i la barreja de cultures indígenes i immigrants. Això ha creat un estil de cuina nacional, marcat per la preservació de les diferències regionals. Des de l'època imperial, la feijoada, un guisat portuguès amb origen a l'antiga Roma, ha estat el plat nacional del país. Luís da Câmara Cascudo va escriure que, després d'haver estat revisat i adaptat a cada regió del país, ja no és només un plat, sinó que s'ha convertit en un aliment complet.

Brigadeiro és un dolç molt popular a les festes d'aniversari brasileres.

El Brasil té una varietat de caramels, com els brigadeiros, fets amb llet condensada, mantega, cacau en pols, i pot tenir una mica de xocolata al voltant i beijinhos . Altres aperitius inclouen coxinhas, xurrasco, sfiha, empanades i pinyons (a Festa Junina ). Els Pão de queijo són típics de l'estat de Minas Gerais . Els aliments típics del nord inclouen pato no tucupi, tacacá, caruru, vatapá i maniçoba . El nord-est és conegut per la moqueca (un guisat de marisc i oli de palma), l' acarajé (un bunyol fet amb mongetes blanques, ceba i fregit en oli de palma ( dendê ), que s'omple amb gambes seques i pebre vermell ), caruru i Quibebe. . Al sud-est, és habitual menjar formatge Minas, pizza, tutú, polenta, macarrons, lasanya i ñoquis . El churrasco és l'àpat típic de Rio Grande do Sul . La cachaça és el licor autòcton del Brasil, destil·lat de canya de sucre, i és l'ingredient principal de la beguda nacional, la caipirinha . Brasil és el líder mundial en producció de cafè verd ( cafè ). L'any 2018, el 28% del cafè consumit a nivell mundial prové del Brasil. A causa del sòl fèrtil del Brasil, el país ha estat un gran productor de cafè des dels temps de l'esclavitud brasilera, que va crear una forta cultura nacional del cafè. Això va ser satiritzat a la cançó novedosa " The Coffee Song ", cantada per Frank Sinatra i amb lletra de Bob Hilliard, interpretada com una anàlisi de la indústria del cafè, i de l'economia i la cultura brasileres.

Literatura

Machado de Assis, poeta i novel·lista l'obra del qual s'estén per gairebé tots els gèneres literaris, és àmpliament considerat com el més gran escriptor brasiler.

La literatura brasilera es remunta al segle XVI, als escrits dels primers exploradors portuguesos al Brasil, com ara Pêro Vaz de Caminha, plens de descripcions de fauna, flora i pobles indígenes que van sorprendre els europeus que van arribar al Brasil. Quan el Brasil esdevingué una colònia de Portugal, existia la "Literatura jesuïta", el nom principal de la qual era el pare António Vieira, un jesuïta portuguès que esdevingué un dels escriptors barrocs més famosos de la llengua portuguesa. D'aquest període sobreviuen uns quants exemples més explícitament literaris, el poema èpic de José Basílio da Gama que celebra la conquesta de les Missions pels portuguesos, i l'obra de Gregório de Matos Guerra, que va produir una quantitat considerable de textos satírics, religiosos i seculars. poesia. El neoclassicisme es va estendre al Brasil a mitjans del segle XVIII, seguint l'estil italià .

Brasil va produir obres importants en el romanticisme : novel·listes com Joaquim Manuel de Macedo i José de Alencar van escriure novel·les sobre l'amor i el dolor. Alencar, en la seva llarga trajectòria, també va tractar els indígenes com a herois a les novel·les indígenes O Guarany, Iracema, Ubirajara. El francès Mal du siècle també va ser introduït al Brasil per persones com Alvares de Azevedo, la Lira dos Vinte Anos i la Noite na Taverna són símbols nacionals de l' ultraromanticisme . Gonçalves Dias, considerat un dels poetes nacionals, va cantar el poble brasiler i la terra brasilera a la famosa Cançó de l'exili (1843), coneguda per tots els escolars brasilers. També data d'aquesta època, tot i que la seva obra ha eclosionat al Realisme, Machado de Assis, entre les obres del qual destaquen Helena, Memórias Póstumas de Brás Cubas, O alienista, Dom Casmurro, i que és àmpliament considerat com l'escriptor més important de la literatura brasilera. La figura d'Assis és recongeguda i respectada a tot el món.

Monteiro Lobato, del Prémodernisme (un moviment literari essencialment brasiler), va escriure principalment per a nens, sovint incorporant la mitologia grega i el didacticisme al folklore brasiler, com veiem en els seus contes sobre Saci Pererê. Alguns autors d'aquesta època, com Lima Barreto, Simões Lopes Neto i Olavo Bilac, mostren ja un caràcter clarament modern; Augusto dos Anjos, les obres del qual combinen elements simbolistes, parnasians i fins i tot premodernistes té un "llenguatge paralític". Mário de Andrade i Oswald de Andrade, del Modernisme, van combinar les tendències nacionalistes amb l'interès pel modernisme europeu i van crear la Setmana de l'Art Modern de 1922. João Cabral de Melo Neto i Carlos Drummond de Andrade se situen entre els més grans poetes brasilers; el primer, postmodernista, preocupat per l' estètica va crear una poètica concisa i el·líptica i magra, contra el sentimentalisme; Drummond, al seu torn, va ser partidari de l'"antipoètica" on la llengua va néixer amb el poema. Dins el Postmodernisme, João Guimarães Rosa va escriure la novel·la Grande Sertão: Veredas, sobre l' interior brasiler, amb un estil molt original i gairebé una gramàtica pròpia, mentre que Clarice Lispector va escriure amb una introspecció i una investigació psicològica. dels seus personatges. Vinicius de Moraes, sobrenomenat "O Poetinha", va ser notable com a poeta, assagista i lletrista que sovint col·laborava amb Tom Jobim. En l'actualitat, Nelson Rodrigues, Rubem Fonseca i Sérgio Sant'Anna, al costat de Nélida Piñon i Lygia Fagundes Telles, tots dos membres de l'Academia Brasileira de Letras, són autors importants que escriuen sobre temes contemporanis de vegades amb tonalitats eròtiques o polítiques. Ferreira Gullar i Manoel de Barros són dos poetes molt admirats i el primer també ha estat nominat al Premi Nobel .

Arts visuals

Pintura i escultura

Arrufos ( L'escut ), de Belmiro de Almeida (1887), símbol del realisme brasiler.

Els exemples més antics coneguts d'art brasiler són les pintures rupestres del Parc Nacional Serra da Capivara a l'estat de Piauí, que es remunten al c. 13.000 aC. A Minas Gerais i Goiás al Jaciment de Pedra Furada, es mostren patrons geomètrics i formes animals. Un dels tipus d'artefactes precolombins més sofisticats trobats al Brasil és la ceràmica sofisticada Marajoara (c. 800–1400 dC), de cultures florides a l'illa de Marajó i a la regió de Santarém, i estatuetes i objectes de culte, com ara els petits amulets de pedra tallada anomenats muiraquitãs. Molts dels jesuïtes van treballar al Brasil sota la influència del barroc, l'estil dominant al Brasil fins al començament del segle XIX. El barroc brasiler va florir a Bahia i Pernambuco i Minas Gerais, generant artistes valuosos com Manuel da Costa Ataíde i sobretot l'escultor-arquitecte Aleijadinho.

El 1816, la Missió Artística Francesa al Brasil va crear l' Acadèmia Imperial de Belles Arts i va imposar un nou concepte d'educació artística i va ser la base per a una revolució en la pintura, l'escultura, l'arquitectura, les arts gràfiques i l'artesania brasilera. Unes dècades més tard, sota el patrocini personal de l'emperador Pere II, que es dedicava a un ambiciós projecte nacional de modernització, l'Acadèmia va arribar a la seva època daurada, afavorint l'aparició de la primera generació de pintors romàntics, com Víctor Meirelles i Pedro Américo, que, entre d'altres, va produir símbols visuals duradors de la identitat nacional. El Romanticisme brasiler en la pintura va prendre una forma peculiar, sense mostrar el dramatisme aclaparador, la fantasia, la violència o l'interès per la mort i l'estranyesa que es veu habitualment en la versió europea. L'anterior naturalesa acadèmica i palatina tots els excessos va se desestimada.

Ismael Nery, Dona nua ajupida, obra modernista sense data.

A principis del segle XX es va afrontar una lluita entre les velles escoles i les tendències modernistes. Les importants artistes modernes Anita Malfatti i Tarsila do Amaral van ser ambdues pioneres de l'art modern al país, i es troben entre les figures més conegudes del Moviment Antropofàgic, l'objectiu del qual era "empassar" la modernitat d'Europa i dels EUA i " digerir-lo" en una modernitat genuïnament brasilera. Tots dos van participar al festival La Setmana de l'Art Modern, celebrat a São Paulo l' any 1922, que va renovar l'entorn artístic i cultural de la ciutat i també va presentar artistes com Emiliano Di Cavalcanti, Vicente do Rego Monteiro i Victor Brecheret. A partir del folklore brasiler, molts artistes s'han compromès a barrejar-lo amb les propostes de l' expressionisme europeu, el cubisme i el surrealisme . Del surrealisme, sorgeix Ismael Nery, preocupat per temes metafísics on les seves imatges apareixen en escenaris imaginaris i contraris a qualsevol referència reconeixible. En la següent generació, les idees modernistes de la Setmana de l'Art Modern han incidit en un modernisme moderat que podia gaudir de la llibertat de l'estricta agenda acadèmica, amb més característiques del mètode convencional. En el treball de Candido Portinari,és on quedarà millor exemplificat, sent l'artista oficial de el govern a mitjans de segle.

En els darrers anys, noms com Oscar Araripe, Beatriz Milhazes o Romero Britto han estat força reconeguts.

Arquitectura

Sesc Pompeia (1977) de Lina Bo Bardi .

L' arquitectura brasilera del període colonial va estar molt influenciada per l'estil manuelí portuguès, encara que adaptat al clima tropical.La ciutat d' Ouro Preto, a l'estat de Minas Gerais, és Patrimoni de la humanitat per la UNESCO, i conté nombrosos exemples ben conservats d'aquest estil d'artistes com Aleijadinho .

En els segles posteriors, els arquitectes brasilers es van veure cada vegada més influenciats per escoles d'altres països com França i els Estats Units, i finalment van desenvolupar un estil propi que s'ha fet conegut arreu del món. Arquitectes com Oscar Niemeyer han rebut molts elogis, sent la capital brasilera Brasília, l'exemple més notable de l'arquitectura brasilera moderna. Niemeyer va rebre el Premi Pritzker d'Arquitectura el 1988, i el 2006 el premi va ser atorgat a l'arquitecte brasiler Paulo Mendes da Rocha .

En les últimes dècades, l' arquitectura paisatgística brasilera també ha cridat certa atenció, especialment en la persona de Roberto Burle Marx . Algunes d'aquestes obres notables són el passeig de Copacabana a Rio de Janeiro i el Parc d'Ibirapuera a São Paulo .

Fotografia

Chichico Alkmim va ser un pioner de la fotografia a les zones rurals de Minas Gerais a principis del segle XX. Hildegard Rosenthal exercí com a fotoperiodista pionera a São Paulo amb una producció fotogràfica que s'ha difós públicament arreu. Sebastião Salgado és un fotògraf en blanc i negre, conegut per Genesis i el documental sobre la seva vida, La sal de la terra. Vik Muniz fotografia el seu art fet amb materials no convencionals, com la mantega de cacauet i la gelatina. Cássio Vasconcellos, Miguel Rio Branco i Claudia Andujar estan associats al fotoperiodisme, especialment a la fotografia aèria, la crítica social i l'antropologia, respectivament.

La literatura de canya i cordill és un gènere literari molt popular al nord-est del Brasil; segons el poeta Carlos Drummond de Andrade, és una de les manifestacions més pures de l'esperit inventiu, el sentit de l'humor i la capacitat crítica dels brasilers de l'interior i dels orígens més humils.

Cinema i teatre

Cinema

El cinema del Brasil té una llarga tradició que es remunta al naixement del mitjà a finals del segle XIX, i ha guanyat un nivell de reconeixement internacional en els darrers anys. Limite, escrita i dirigida per Mário Peixoto, va ser una pel·lícula muda d'avantguarda projectada per primera vegada el 1931. Cinema Novo , encarnat per pel·lícules com Vidas secas i Deus e o Diabo na Terra do Sol ("Déu negre, diable blanc"), van integrar un gènere i un moviment cinematogràfic dels anys 60 i 70 que emfatitzava la igualtat social i l'intel·lectualisme.

La pel·lícula documental Bus 174 (2002), de José Padilha, sobre el segrest d'un autobús, és la pel·lícula estrangera més valorada a Rotten Tomatoes . O Pagador de Promessas (1962), dirigida per Anselmo Duarte, va guanyar la Palma d'Or al Festival de Cannes de 1962, l'única pel·lícula brasilera fins ara que va guanyar el premi. La Cidade de Deus de Fernando Meirelles (2002), és la pel·lícula brasilera més valorada a la llista d'IMDb Top 250 i va ser seleccionada per la revista Time com una de les 100 millors pel·lícules de tots els temps el 2005. La pel·lícula més taquillera del cinema brasiler, amb 12 milions d'espectadors als cinemes, és Dona Flor i els seus dos marits (1976), dirigida per Bruno Barreto i basada en la novel·la homònima Dona Flor e seus dois maridos de Jorge Amado. Entre els aclamats cineastes brasilers hi ha Glauber Rocha, Fernando Meirelles, José Padilha, Anselmo Duarte, Walter Salles, Eduardo Coutinho i Alberto Cavalcanti .

Teatre

El teatre va ser introduït pels jesuïtes durant la colonització, especialment pel pare José de Anchieta, però no va atreure gaire interès fins al trasllat de la cort portuguesa al Brasil el 1808. Al llarg del segle XVIII, el teatre va evolucionar al costat de les tradicions literàries brillants amb noms com Martins Pena i Gonçalves Dias . Pena va introduir la comèdia de costums, que es convertiria en una marca diferent del teatre brasiler durant les dècades següents.

El teatre no va ser inclòs a la Setmana d'Art Modern de São Paulo de 1922, que va marcar l'inici del Modernisme brasiler. En canvi, a la dècada següent, Oswald de Andrade va escriure O Rei da Vela, que esdevindria el manifest del moviment tropicalisme dels anys seixanta, una època en què molts dramaturgs utilitzaven el teatre com a mitjà per oposar-se al govern militar brasiler com Gianfrancesco Guarnieri, Augusto Boal, Dias Gomes, Oduvaldo Vianna Filho i Plínio Marcos. Amb el retorn de la democràcia i la fi de la censura als anys 80, el teatre tornaria a créixer en temes i estils. Entre els autors teatrals contemporanis hi trobem a Gerald Thomas, Ulysses Cruz, Aderbal Freire-Filho, Eduardo Tolentinho de Araújo, Cacá Rosset, Gabriel Villela, Márcio Vianna, Moacyr Góes i Antônio Araújo.

Música

La cantant i actriu Carmen Miranda va popularitzar la samba a tot el món.

La música és un dels elements més reconeixibles de la cultura brasilera. Al Brasil han sorgit molts gèneres i estils diferents, com la samba, xoro, bossa nova, Música Popular Brasilera, frevo, forró, maracatu, sertanejo, brega i axé .

	1 x 0 Xoro "1 x 0" ("Um a zero"), registrat per Pixinguinha and Benedito Lacerda. Xoro (o xorinho) és un gènere brasiler de música instrumental.
Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

Samba

La samba és un dels gèneres musicals més populars del Brasil i és àmpliament considerat com l'estil musical nacional del país. Es va desenvolupar a partir de la barreja de música europea i africana, portada pels esclaus en el període colonial i originada a l'estat de Bahia. A principis del segle XX, va sorgir la samba moderna i es va popularitzar a Rio de Janeiro darrere de compositors com Noel Rosa, Cartola i Nelson Cavaquinho entre d'altres. El moviment més tard es va estendre i va guanyar notorietat en altres regions, especialment a Bahia i São Paulo . Entre els artistes contemporanis destaquen Martinho da Vila, Zeca Pagodinho i Paulinho da Viola .

La samba fa ús d'un conjunt d'instruments diferenciats, entre els més destacats es troben la cuíca, un tambor de fricció que crea un so agut i grinyolant, el cavaquinho, un petit instrument de la família de les guitarres, i el pandeiro, un tambor de marc. Altres instruments són els surdos, agogôs, chocalhos i tamborins .

Xoro

El Xoro es va originar al segle XIX a través d'interpretacions de gèneres europeus com la polca i el xotis d'artistes brasilers que ja havien estat influenciats per ritmes africans com el batuque. És un gènere majoritàriament instrumental que comparteix una sèrie de característiques amb la samba. El xoro va guanyar popularitat a principis del segle XX (1880-1920) i va ser el gènere de molts dels primers discos brasilers a les primeres dècades del segle XX. Entre els músics de xoro notables d'aquella època es troben Chiquinha Gonzaga, Pixinguinha i Joaquim Callado . La popularitat del xoro va disminuir constantment després de la popularització de la samba, però va veure un renaixement en les últimes dècades i continua sent apreciada per un gran nombre de brasilers. Actualment hi ha una sèrie d'artistes de xoro reconeguts com Altamiro Carrilho, Yamandu Costa i Paulo Bellinati .

Bossa nova i Música Popular Brasilera

Antônio Carlos Jobim

La bossa nova és un estil de música brasilera que es va originar a finals dels anys cinquanta del segle XX. Té les seves arrels a la samba, però presenta menys percussió, utilitzant en canvi un patró de guitarra distintiu i percussiu. La bossa nova va guanyar popularitat al Brasil el 1958 amb la cançó Chega de Saudade, escrita per Antônio Carlos Jobim i Vinícius de Moraes . Juntament amb João Gilberto, Jobim i Moraes es convertirien en la força impulsora del gènere, que va guanyar popularitat mundial amb la cançó " Garota de Ipanema " interpretada per Gilberto, la seva dona Astrud i Stan Getz a l'àlbum Getz/Gilberto . El gènere de la bossa nova segueix sent popular al Brasil, especialment entre les classes altes i al sud-est .

Caetano Veloso, icona de Tropicália i Música popular brasileira (MPB).

MPB (acrònim de Música popular brasileira) va ser una tendència de la música brasilera que va sorgir després de l'auge de la bossa nova. Presenta moltes variacions i inclou elements d'estils que van des de la samba fins a música rock .

Tropicalismo

A la dècada de 1960 alguns artistes de MPB van fundar el moviment Tropicàlia o Tropicalismo, de curta durada però molt influent, que va cridar l'atenció internacional. Entre ells hi havia Caetano Veloso, Gilberto Gil, Gal Costa, Jorge Mautner, Tom Zé, Nara Leão, Ney Matogrosso i Os Mutantes . Tot i que el moviment estava arrelat a la música, també va trobar expressió en el cinema, el teatre, la poesia i la política.

Sertanejo

Marília Mendonça

Sertanejo és el gènere més popular als mitjans de comunicació brasilers des de la dècada de 1990. Va evolucionar a partir de la música caipira al llarg del segle XX, un estil de música que es va originar al camp brasiler i que va fer ús de la viola caipira, tot i que avui dia presenta una forta influència de la música country nord-americana però s'assembla en molts aspectes. inclòs l'estil d'escriptura amb la música Pimba de Portugal. A partir de la dècada de 1980, el Brasil va veure una massificació intensa del gènere sertanejo als mitjans de comunicació convencionals i un interès creixent per part de la indústria discogràfica. Com a resultat, el sertanejo és avui el gènere musical més popular al Brasil pel que fa a la ràdio. Els instruments comuns en el sertanejo contemporani són la guitarra acústica, que sovint substitueix la viola, l' acordió i l' harmònica, així com la guitarra elèctrica, el baix elèctric i la bateria . Els artistes tradicionals son Chitãozinho & Xororó, Zezé Di Camargo & Luciano, Leonardo i Daniel . Artistes més nous com Michel Teló, Luan Santana, Gusttavo Lima també s'han fet molt populars darrerament entre el públic més jove.

Forró i frevó

Forró i Frevo són dues formes de música i dansa originades al nord-est brasiler. El forró, com el xoro, es va originar a partir de gèneres populars europeus com el xotis entre el segle XIX i principis del XX. Continua sent un estil musical molt popular, sobretot a la regió del Nord-est, i es balla en forrobodós (festes i balls) arreu del país.

El Frevo es va originar a Recife, Pernambuco, durant el Carnaval, període al qual s'associa més sovint. Mentre que la música presenta elements de processó i marxes marcials, la dansa frevo (coneguda com "passo") ha estat notablement influenciada per la capoeira. Les desfilades de frevo són una tradició clau del Carnaval de Pernambuco.

Música clàssica

El compositor modernista Heitor Villa-Lobos amb la soprano Bidu Sayão el 1945.

Brasil també té una tradició en la música clàssica, des del segle XVIII. El compositor més antic amb l'obra plenament documentada és José Maurício Nunes Garcia, un sacerdot catòlic que va escriure nombroses peces, tant sagrades com profanes, amb un estil semblant al clàssic vienès de Mozart i Haydn. Al segle XIX, el compositor Antonio Carlos Gomes va escriure diverses òperes de temàtica indígena brasilera, amb llibrets en italià, algunes de les quals es van estrenar a Milà ; dues de les obres són les òperes Il Guarany i Lo Schiavo (L'esclau).

Al segle XX, el Brasil va tenir un fort moviment modernista i nacionalista, amb obres de compositors de renom internacional com Heitor Villa-Lobos, Camargo Guarnieri, César Guerra-Peixe i Cláudio Santoro, i més recentment Marlos Nobre i Osvaldo Lacerda . Molts intèrprets famosos també són del Brasil, com el cantant d'òpera Bidu Sayão, el pianista Nelson Freire i l'antic pianista i ara director d'orquestra João Carlos Martins.

La ciutat de São Paulo acull la Sala São Paulo, seu de l'Orquestra Simfònica Estatal de São Paulo (OSESP), una de les sales de concerts més destacades del món. També la ciutat de Campos do Jordão acull anualment al juny el Festival d'Hivern Clàssic, amb actuacions de molts instrumentistes i cantants de tot el món.

Altres gèneres

Molts altres gèneres s'han originat al Brasil, especialment en els últims anys. Alguns dels més destacats són:

• El moviment mangue beat, originat a Recife i fundat pel difunt Chico Science i Nação Zumbi . La música fusiona elements de maracatu, frevo, funk rock i hip hop .
• L'axé és un gènere molt popular, sobretot a l'estat de Bahia . És una fusió de ritmes afrocaribenys i està fortament associat al Carnaval de Salvador .
• El maracatu és un altre gènere originat a l'estat de Pernambuco. Va evolucionar a partir de tradicions transmeses per generacions d'esclaus africans i compta amb grans grups de percussió i cors.
• Brega, que literalment significa 'Tacky', és un estil de música difícil de definir de l'estat de Pará, generalment caracteritzat per estar influenciat pels ritmes caribenys i que conté rimes senzilles, arranjaments i un fort atractiu sentimental. Ha generat subgèneres com el tecno brega, que ha despertat l'interès mundial per aconseguir una gran popularitat sense un suport important de la indústria discogràfica.

Dança

Ballarins de frevo a Olinda, Pernambuco

• Zouk brasiler
• Carimbó
• Frevo
• Lambada
• Lundu
• Maculelê
• Maxixe
• Samba
  • Samba de Gafieira
• Suscia
• Xaxado
• Forró

Cultura popular

El Retrat del Saci pererê (2007) de J. Marconi.

Televisió

La televisió ha tingut un paper important en la formació de la cultura popular brasilera contemporània. Va ser introduït l'any 1950 per Assis Chateaubriand i continua sent l'element més important dels mitjans de comunicació del país.

Les telenovel·les són una característica destacada de la televisió brasilera, normalment s'emeten en hora de màxima audiència a la majoria de les principals cadenes de televisió. Les telenovel·les són similars en concepte a fulletons als països de parla anglesa, però difereixen d'elles pel que fa a la durada. Les telenovel·les són significativament més llargues (normalment entre 100 i 200 episodis). Són àmpliament seguides a tot el país, fins al punt que s'han descrit com un element significatiu en la identitat i la unitat nacionals, i s'han exportat a més de 120 països.

Folklore

El folklore brasiler inclou moltes històries, llegendes, danses, supersticions i rituals religiosos. Els personatges inclouen la Foc follet, el Dofí de l'Amazones, el Saci i el Bumba Meu Boi, que ha donat lloc al famós festival de juny al nord i nord-est del Brasil .

Mitjans de comunicació social

Les xarxes socials al Brasil comprenen les aplicacions de xarxes socials en aquesta nació sud-americana. Això es deu al creixement econòmic i a la creixent disponibilitat d'ordinadors i telèfons intel·ligents. El Brasil és el segon usuari de Twitter del món (amb 41,2 milions de tuiteers) i el mercat més gran de YouTube fora dels Estats Units. El 2012, el temps mitjà passat a Facebook va augmentar un 208% mentre que l'ús global va disminuir un 2%. El 2013, el Brasil va ocupar el segon nombre d'usuaris de Facebook a nivell mundial amb 65 milions. Durant aquest període, els usuaris de xarxes socials al Brasil van passar una mitjana de 9,7 hores al mes en línia.

Esports

Estadi Maracanã, al Campionat de Brasil, màxima divisió del futbol brasiler .

El futbol és l'esport més popular al Brasil. Molts jugadors brasilers com Pelé, Ronaldo, Kaká, Ronaldinho i Neymar es troben entre els jugadors més coneguts d'aquest esport. La selecció de futbol del Brasil ( Seleção ) es troba actualment entre les millors del món, segons el rànquing mundial de la FIFA . Han guanyat la Copa del Món de la FIFA un rècord cinc vegades, el 1958, 1962, 1970, 1994 i 2002 . El bàsquet, el voleibol, les curses d'automòbils i les arts marcials també atrauen un gran públic. El tennis, l'handbol, la natació i la gimnàstica han trobat un nombre creixent d'entusiastes esportius durant l'última dècada. Algunes variacions esportives tenen els seus orígens al Brasil. El futbol platja, el futbol sala (versió oficial del futbol sala) i el footvolley van sorgir al país com a variacions del futbol . A les arts marcials, els brasilers han desenvolupat la capoeira, vale tudo, i el Jiu-Jitsu brasiler . En les curses d'automòbils, els pilots brasilers han guanyat vuit vegades el Campionat del Món de Fórmula 1 : Emerson Fittipaldi el 1972 i el 1974 ; Nelson Piquet els anys 1981, 1983 i 1987 ; i Ayrton Senna els anys 1988, 1990 i 1991 .

El Brasil ha dut a terme l'organització d'esdeveniments esportius a gran escala: el país va organitzar i va acollir la Copa del Món de la FIFA de 1950 i la Copa del Món de la FIFA de 2014 . El circuit situat a São Paulo, anomenat Autódromo José Carlos Pace, acull anualment el Gran Premi del Brasil . São Paulo va organitzar els IV Jocs Panamericans el 1963, i Rio de Janeiro va acollir els XV Jocs Panamericans el 2007. Brasil també va intentar per quarta vegada acollir els Jocs Olímpics d'estiu amb la candidatura de Rio de Janeiro el 2016 . El 2 d'octubre de 2009, Rio de Janeiro va ser seleccionada per acollir els Jocs Olímpics d'estiu de 2016, que van ser els primers celebrats a Sud-amèrica .

Família i classe social

Com a societat amb forts valors tradicionals, la família al Brasil sol estar representada per la parella i els seus fills. Lafamília extensa també és un aspecte important amb llaços forts que sovint es mantenen. Acompanyant una tendència mundial, l'estructura de la família brasilera ha experimentat grans canvis durant les últimes dècades amb la reducció de la mida mitjana i l'augment de les famílies monoparentals, amb doble treballador i casades. L'estructura familiar s'ha tornat menys patriarcal i les dones són més independents, tot i que la disparitat de gènere encara és evident en la diferència salarial .

Brasil va heretar una estructura de classes molt tradicional i estratificada del seu període colonial amb una profunda desigualtat. En les últimes dècades, l'aparició d'una gran classe mitjana ha contribuït a augmentar la mobilitat social i a pal·liar la disparitat d'ingressos, però la situació continua sent greu. Brasil ocupa el lloc 54 entre els països del món segons el coeficient de Gini .

Segons l'antropòleg Alvaro Jarrin, "El cos és un aspecte clau de la sociabilitat a la societat brasilera perquè comunica la situació social d'una persona. Aquells que tinguin els recursos i el temps per ser mes vells, sens dubte, hi arribaran. Els membres de la classe mitjana-alta utilitzen la frase "gente bonita" o "gent bella" com a eufemisme per a les persones amb qui consideren oportú associar-se. Un local emergent, per exemple, no es valora pel seu preu d'entrada o la seva tarifa, sinó més aviat per la quantitat de "gente bonita" que el freqüenta. La imbricació de raça i classe al Brasil produeix aquesta classe mitjana-alta com a normalment blanca, excloent de la bellesa la majoria de la població brasilera. Els cabells amb textura afro es descriuen com a "pels dolents", i un nas considerat més ample i no europeu també es descriu com a "nas de pobre". Les característiques físiques que són estèticament indesitjables marquen certs cossos com a inferiors en la relativament rígida piràmide social brasilera, que no mereixen el reconeixement social i la ciutadania plena dins de la nació. . . . Com que el cos es considera infinitament mal·leable, s'espera que una persona que pugi l' escala social transformi el seu cos per adaptar-se als estàndards de classe mitjana-alta. La classe obrera està disposada a gastar en bellesa no com una forma de consum notori, sinó perquè percep la bellesa com un requisit essencial per a la inclusió social ."

Costums socials

A la cultura brasilera, viure en comunitat és vital perquè els brasilers estan molt implicats entre ells. "Els brasilers organitzen les seves vides al voltant i sobre els altres, mantenen un alt nivell d'implicació social i consideren les relacions personals d'importància primordial en totes les interaccions humanes. De fet, estar amb els altres és tan important que poques vegades estan sols i perceben el desig d'estar sols com un signe de depressió o infelicitat." A causa del fet que els brasilers estan molt implicats amb la vida social, molts amics, familiars o socis comercials s'uneixen per associar-se.

Tot i que les relacions d'amics i familiars tenen un gran impacte en la cultura brasilera, les relacions comercials també són crucials. "Com que els brasilers depenen molt de les relacions amb els altres, és essencial dedicar temps a conèixer, tant personalment com professionalment, els vostres homòlegs brasilers. Un dels elements més importants de la cultura empresarial brasilera són les relacions personals." Els brasilers mantenen un ambient de negocis còmode sent respectuosos i utilitzant la salutació correcta

En saludar, els brasilers sovint s'expressen físicament. Les dones solen fer un petó a l'altre individu a les dues galtes i els homes solen donar una copeta a l'esquena. Els gestos amistosos s'utilitzen per saludar-se. És habitual que es refereixin a la posició social de l'individu i després al seu nom de pila quan conversen. Quan els brasilers parlen amb una persona més gran que ells, s'hi adrecen com a "senhor" (senyor) o "senhora" (señorita), acompanyats del nom de pila de l'individu. Al Brasil, la regla general és utilitzar una salutació formal quan es comunica amb persones desconegudes o grans.

Bellesa

Segons l'antropòleg Alvaro Jarrin, "la bellesa es viu, es respira i s'incorpora constantment com a categoria social al sud-est del Brasil . El parlar de bellesa és generalitzat en tot tipus de mitjans, des de la televisió fins a lletres de cançons, i és una preocupació diària de persones de tots els ingressos i procedències. Comentar sobre l'aparença d'una persona no només és socialment admissible, sinó que equival a indagar sobre la salut d'aquesta persona i mostrar preocupació per ella. Si una persona no es veu bé, aleshores molts brasilers assumeixen que la persona ha d'estar malalta o passar per angoixa emocional." La vanitat no té una connotació negativa, com en molts altres llocs. El pes mitjà d'una dona brasilera és de 62 Kg , en lloc de 75 quilos als Estats Units i 68 Kg al Regne Unit.

El Brasil té més cirurgians plàstics per càpita que a qualsevol altre lloc del món. L'any 2001, hi va haver 350.000 operacions de cirurgia estètica en una població de 170 milions. Aquesta és una xifra impressionant per a una nació on el seixanta per cent de la població activa guanya menys de 150 dòlars dels EUA al mes. Només el 2007, els brasilers van gastar 22.000 milions de dòlars en productes d'higiene i cosmètics convertint el país en el tercer consumidor de productes cosmètics del món. El 95% de les dones brasileres volen canviar el seu cos i la majoria es plantejarà seriosament fers-se la cirurgia estètica. La recerca de la bellesa és tan important a l'agenda de les dones brasileres que les noves investigacions mostren que gasten 11 vegades més dels seus ingressos anuals en productes de bellesa (en comparació amb les dones del Regne Unit i dels Estats Units). El Brasil s'ha convertit recentment en una de les principals destinacions mundials per al turisme mèdic . Els brasilers no són aliens a la cirurgia estètica, que se sotmeten a centenars de milers de procediments a l'any, també a tots els nivells socioeconòmics .

L'actitud general al Brasil cap a la cirurgia plàstica i reparadora limita amb la idolatria. Expressions com "el poder dels bisturís", "la màgia de les cirurgies estètiques" i la "marxa cap al progrés científic" es veuen i s'escolten arreu. Mentre que la cirurgia estètica als EUA o Europa encara es veu com un assumpte privat, i una mica vergonyós o almenys socialment incòmode, al Brasil les cirurgies són assumptes molt públics. Fer una cirurgia plàstica és demostrar que tens els diners per pagar-la. Al Brasil, modificar el cos mitjançant la cirurgia és més que fer-se més bonic i desitjable. Fins i tot es tracta de més que demostrar que et preocupes per tu mateix, que és una frase als mitjans de comunicació brasilers. Les transformacions quirúrgiques es naturalitzen com a millores necessàries. En canvi, modificar el teu cos al Brasil consisteix fonamentalment a mostrar la teva riquesa. Però com que s'associa molt amb la raça, canviar el cos també és aproximar-se a la blancor. Un article de l'abril de 2013 a The Economist va assenyalar que "[veure's blanc] encara codifica la salut, la riquesa i l'estatus. Les dones de pell clara es vanten als centres comercials de luxe de São Paulo amb roba de disseny; criades de pell fosca amb uniforme passen darrere amb les bosses i els nadons. Els brasilers negres i de raça mixta guanyen tres cinquenes parts tant que els blancs. Tenen el doble de probabilitats de ser analfabets o estar a la presó, i menys de la meitat de probabilitats d'anar a la universitat. . . . Els prejudicis irreflexius expressats en frases comunes com ara "bon aspecte" (que vol dir de pell pàl·lida) i "bon cabell" (no encrespat) significa que molts brasilers de pell clara han preferit durant molt de temps pensar-se com a "blancs", sigui quina sigui la seva filiació. "

Hi ha diferències notables entre la percepció de la bellesa entre els pacients de la classe treballadora als hospitals públics i els pacients de la classe mitjana-alta a les clíniques privades. La cirurgia plàstica és conceptualitzada per la classe mitjana-alta principalment com un acte de consum que fomenta la distinció i reforça el valor de la blancor. En canvi, els pacients de la classe treballadora descriuen la cirurgia plàstica com una necessitat bàsica que proporciona el "bon aspecte" necessari al mercat de treball i "repara" els seus cossos del desgast del seu treball físic com a treballadors i com a mares. Els pacients de diferents àmbits de la vida desitgen la cirurgia plàstica per diferents motius.

La idea que l'aparença física pot denotar classe, amb la implicació que les modificacions en l' aparença física es poden veure com a marcadors de l'estatus social s'estén per tot el Brasil. Posat en un context de desigualtat social explícita, el vincle entre la producció de bellesa i la classe social es fa força evident. Els brasilers donen una gran importància a l'estètica de la bellesa; un estudi del 2007 va revelar que el 87% de tots els brasilers busquen lluir amb estil en tot moment, enfront de la mitjana mundial del 47%. Al sud-est del Brasil s'entén que el cos té un valor estètic crucial, un valor que mai es fixa, però que es pot acumular mitjançant la disciplina i la intervenció mèdica. Aquesta "inversió" en el cos gairebé sempre s'equipara a la salut, perquè se suposa que el benestar d'una persona és visible a la superfície del seu cos. Una de les expressions més comunes (i més dures) sobre la bellesa al Brasil és "en realitat no hi ha gent lletja, només hi ha gent pobra".

Vacances

Data	Nom anglès	Nom portuguès	Observacions
1 de gener	Any Nou	Ano Novo/ Confraternització Universal	Celebra l'inici de l'any del calendari gregorià . Les festes inclouen el compte enrere fins a la mitjanit de la nit anterior. Tradicional fi de vacances.
Març/abril (variable)	Divendres Sant	Sexta-feira Santa	Festa cristiana, celebra la passió i mort de Jesús a la creu.
21 d'abril	Dia de Tiradentes	Dia de Tiradentes	Aniversari de la mort de Tiradentes (1792), considerat màrtir nacional per formar part de la Inconfidência Mineira, un moviment insurgent que pretenia establir una república brasilera independent.
1 de maig	Dia del treball	Dia do Trabalhador	Celebra els èxits dels treballadors i del moviment obrer.
juny (variable)	Corpus Christi	Corpus Christi	Festa nacional catòlica que celebra l'Eucaristia i la creença de la presència real de Jesús a l'hostia.
7 de setembre	Dia de la independència	Dia da Independência o 7 de Setembro	Celebra la Declaració d'Independència de Portugal el 7 de setembre de 1822.
Primer i últim diumenge d'octubre	Dia de les eleccions	Dia da Eleição o Eleições	Cada 2 anys, els brasilers tenen l'obligació de votar. La primera volta electoral sempre es fa el primer diumenge d'octubre; si cal una segona volta, aquesta es farà l'últim diumenge del mateix octubre.
12 d'octubre	Dia de la Mare de Déu d'Aparecida	Dia de Nossa Senhora Aparecida	Commemora la Mare de Déu com a Nossa Senhora da Conceição Aparecida, Patrona del Brasil. També se celebra el Dia de la Infància (Dia das Crianças) en la mateixa data.
2 de novembre	Dia dels Difunts	Dia de Finados	Una altra festa cristiana, commemora els fidels difunts.
15 de novembre	Dia de la República	Proclamação da República	Commemora la fi de l' Imperi del Brasil i la proclamació de la República del Brasil el 15 de novembre de 1889.
25 de desembre	dia del Nadal	Natal	Celebra la nativitat de Jesús .

Vegeu també

• cultura llatinoamericana
• Complex de mestissos
• Turisme al Brasil

Enllaços externs

• Ministeri de Cultura del Brasil (in Portuguese)
• Consolat General del Brasil a San Francisco
• Ulls al Brasil - Lloc cultural brasiler
• Guia de la cultura brasilera
• Centre Cultural Brasiler