Estadi Olímpic Lluís Companys
Estadi Olímpic Lluís Companys | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | Lluís Companys i Jover | |||
Dades | ||||
Tipus | Estadi Olímpic | |||
Arquitecte | Pere Domènech i Roura | |||
Construcció | 1929 | |||
Obertura | 1929 | |||
Cronologia | ||||
Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 | ||||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
Mesura | 105 x 67 | |||
Superfície | Gespa natural | |||
Localització geogràfica | ||||
País | Catalunya | |||
Barcelona | ||||
Localització | Passeig Olímpic, 17-19, 08038 Barcelona | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 39655 | |||
Id. IPAPC | 15743 | |||
Id. Barcelona | 1777 | |||
Activitat | ||||
Coeficient UEFA | ||||
Propietat de | Ajuntament de Barcelona | |||
Capacitat màxima | 56.000 | |||
Ocupant | Barcelona Dragons (NFL Europe) (1991–2001) RCD Espanyol (1997–2009) FC Barcelona (2023) Futbol Club Barcelona | |||
Esdeveniment | ||||
Lloc web | estadiolimpic.barcelona | |||
L'Estadi de Montjuïc anomenat des de l'any 2001 Estadi Olímpic Lluís Companys, en homenatge al President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, afusellat pel règim franquista a la muntanya de Montjuïc, l'any 1940, està situat a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.
Història
Fou projectat per l'arquitecte Pere Domènech i Roura i inaugurat l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona. L'any 1957 va acollir l'única final de la Copa d'Espanya de futbol que ha enfrontat al Futbol Club Barcelona i al Reial Club Deportiu Espanyol, els dos equips més importants de la ciutat comtal.
A la dècada dels seixanta fou infrautilitzat i les seves graderies començaren a evidenciar preocupants símptomes de ruïna. La celebració a Barcelona del Jocs Olímpics de 1992 permeteren la seva remodelació a càrrec de l'equip d'arquitectes Correa-Milà-Margarit-Buixadé i amb la participació de l'italià Gregotti.
Va ésser renovat completament per tal d'acollir els Jocs Olímpics de Barcelona'92, conservant només la façana i les dues escultures de genets de Pau Gargallo.
Fou buidat, i rebaixat el nivell de la pista i només se'n conservaren les façanes exteriors i s'alçaren unes noves graderies amb un aforament total de 56.000 espectadors.
El 1989 fou reinaugurat amb motiu de la Copa del Món d'Atletisme, tres anys abans dels Jocs, i va ser testimoni de les cerimònies d'inauguració i de cloenda dels Jocs Olímpics de 1992.
L'any 1997 el Reial Club Deportiu Espanyol hi passà a jugar els seus partits després d'abandonar el camp de Sarrià. Anteriorment, la Unió Esportiva Sant Andreu hi havia jugat la temporada 1991/92.
L'any 1998 el Comitè d'Estadis de la UEFA va atorgar la categoria cinc estrelles a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, per la que es poden celebrar competicions de futbol del màxim nivell continental. Aquesta instal·lació està preparada per acollir grans esdeveniments esportius, culturals i socials amb un aforament de 55.000 espectadors per als actes esportius i fins a 68.000 espectadors per a concerts.
Del 26 de juliol a l'1 d'agost de 2010 s'hi celebrà el 20è Campionat d'Europa d'atletisme, pel qual fou novament remodelat.
Forma part l'Anella Olímpica que amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, al voltant d'aquest estadi, s'hi aixecà al seu voltant, formada per les piscines Picornell, el Palau Sant Jordi i d'altres instal·lacions.
Cada any l'estadi celebra alguna edició de la festa dels súpers (Festa del Club Super3).
Restes arqueològiques
Entorn de l'estadi, a tocar amb l'avinguda de l'Estadi i el passeig Olímpic, es troba un jaciment arqueològic. Durant la construcció de l'Estadi Municipal l'any 1929, es varen documentar 15 o 16 sitges d'uns 6 metres, algunes reutilitzades com a sepultures. El material més antic data del segle iii aC, perdurant fins a l'època romana. El jaciment arqueològic correspon a un camp de sitges d'època ibèrica datable als segles III-II aC, però la descripció d'aquests materials, resta inèdita. S'ha documentat a partir de la documentació gràfica un forn d'àmfores, a més de trobar una sèrie de retalls reblerts amb rebuigs de forn, i un possible dipòsit d'opus signinum. Actualment, les restes arqueològiques documentades l'any 1929 han estat destruïdes. A la part nord-est, hi ha un petit cim on s'ha suposat la ubicació d'un poblat ibèric, però per les obres urbanístiques que s'han portat a terme en el lloc, modificant la seva orografia, no s'ha pogut documentar cap resta de material arqueològic en aquest sector.[1]
Transport públic
Bus
Les línies del Bus de Barcelona amb parada a l'avinguda de l'Estadi a l'altura de l'Estadi Olímpic Lluís Companys són:
- 50 - P. Montjuïc/Trinitat Nova
- 55 - P. Montjuïc/Pl. Catalana
- 125 - La Marina
- 193 - Parc/Montjuïc (també amb parada al passeig Olímpic)
Totes aquestes línies (a excepció de la 125) tenen parada en alguna de les estacions de metro i/o de funicular més properes a l'estadi.
Ferrocarril
Les estacions del Metro de Barcelona més properes a l'estadi són la de Poble Sec (L3) i la d'Espanya (L1 i L3), aquesta última també amb parada de la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
També està molt a prop de l'estadi l'estació de Parc de Montjuïc del Funicular de Montjuïc, que comunica amb l'estació de Paral·lel del metro (L3).
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estadi Olímpic Lluís Companys |
- ↑ «Estadi Municipal de Montjuïc». Pat.mapa: jaciments. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 desembre 2012].
- Estadis de Catalunya
- Estadis d'atletisme d'Espanya
- Estadis de futbol americà
- Estadis Olímpics
- Instal·lacions esportives de Barcelona
- Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona
- Instal·lacions esportives dels Jocs Olímpics d'estiu de 1992
- Estadis 5 estrelles de la UEFA
- Edificis de Sants-Montjuïc
- Monuments d'interès local de Sants-Montjuïc
- Atletisme a Catalunya