Sant Boi de Llobregat
Epònim | Llobregat | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Barcelona | ||||
Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
Comarca | Baix Llobregat | ||||
Capital | Sant Boi de Llobregat | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 83.919 (2023) (3.903,21 hab./km²) | ||||
Llars | 38 (1553) | ||||
Gentilici | Santboià, santboiana | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 21,5 km² | ||||
Banyat per | Llobregat i canal de la Dreta del Llobregat | ||||
Altitud | 30 | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa | Lluïsa Moret i Sabidó (2014–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 08830 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 08200 | ||||
Codi IDESCAT | 082009 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | santboi.cat |
Sant Boi de Llobregat és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat. Des de començaments del segle XXI la població supera els 80.000 habitants.
Situat a l'inici del delta, a l'est de la localitat s'hi troba el riu Llobregat, que el separa de Sant Joan Despí i Cornellà de Llobregat, al nord-oest la muntanya de Sant Ramon i el poble de Sant Climent de Llobregat, al sud el Prat de Llobregat i a l'oest el terme de Viladecans.
Santa Coloma de Cervelló | Sant Joan Despí | |
Sant Climent de Llobregat | Cornellà de Llobregat | |
Viladecans | El Prat de Llobregat |
Història
Orígens
Tot i que les restes humanes més antigues que s'han trobat al terme municipal són dels Ibers i daten del segle VI aC, no va ser fins a l'arribada dels romans quan el territori que avui ocupa Sant Boi va convertir-se en un nucli pròsper. És en aquest moment històric quan trobem el santboià més antic del qual es coneix el nom: Iulius Anicetus, qui a finals del segle I aC fabricava i comerciava àmfores de vi, algunes de les quals van arribar a la ciutat de Roma. Pel que fa a les restes arqueològiques, el principal referent romà a Sant Boi són les termes romanes que hi ha vora el Llobregat, al centre històric de la vila.
La repressió franquista després de la Guerra Civil espanyola
La fi de la guerra i, per tant, la victòria d'uns i la derrota d'uns altres, va esdevenir un canvi radical en tots els ordres de la vida en aquella Catalunya republicana que, a poc a poc i amb la repressió franquista, va desaparèixer. La condició de zona de rereguarda va estalviar a Sant Boi de Llobregat, i globalment a tot el Baix Llobregat, episodis violents de la Guerra, com les que es van produir amb l'ocupació de Lleida o la batalla de l'Ebre.
Un parell de dies abans de l'arribada de les tropes franquistes, les persones més compromeses en la militància de les idees esquerranes marxaven cap a l'exili, cosa que va suposar la separació de famílies. Així doncs, l'entrada de l'exèrcit franquista tenia com a conseqüència un trencament total en la vida quotidiana, que l'administració local va haver d'afrontar amb un gran buit, a causa de la fugida republicana.
Pocs anys després del final del conflicte, Sant Boi va viure un intens creixement demogràfic provocat per les allaus migratòries provinents d'una Espanya rural endarrerida: en tan sols 30 anys la ciutat va passar de tenir 10.000 habitants (1950) a tenir una població propera als 75.000 habitants (1981). Aquest creixement espectacular va fer necessari un gran creixement urbanístic de la ciutat, materialitzat en la construcció de nous barris com ara la Ciutat Cooperativa o Casablanca, allunyats de la resta del municipi i amb una mala planificació.
Nom de la ciutat
Durant la presència dels musulmans Sant Boi s'anomenava Alcalà que en àrab significa castell.[2] El nom de Sant Boi (/ˌsamˈboj/) prové de la denominació popular de Sant Baldiri, titular de la parròquia, i està documentat al segle XIV com Sant Boy,[3] o Sant Boi d'Alcalà.[2] En els fogatges dels segles XV i XVI s'anomenava Sant Boi.[4] El nom castellanitzat de San Baudilio és del segle XIX i es va incloure en els primers censos de població. Durant la república es va recuperar el nom de Sant Boi de Llobregat, després va ser canviat a Vilaboi durant la guerra, i la victòria franquista va imposar de nou San Baudilio,[5] sent un dels primers canvis normalitzats el 1976.[6]
Administració
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Francesc Xavier Vila i Blanche | PSC | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Francesc Xavier Vila i Blanche | PSC | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Francesc Xavier Vila i Blanche | PSC | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Francesc Xavier Vila i Blanche | PSC | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Francesc Xavier Vila i Blanche / Montserrat Gibert Llopart | PSC | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Montserrat Gibert Llopart | PSC | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Montserrat Gibert Llopart | PSC | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Jaume Bosch i Pugès | PSC | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Jaume Bosch i Pugès / Lluïsa Moret Sabidó | PSC | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Lluïsa Moret Sabidó | PSC | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | n/d | n/d | 15/06/2019 | -- |
Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
Política
Des del retorn del règim democràtic, a l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat hi ha hagut una majoria d'esquerres. Tot i això, la ciutat ha comptat amb quatre alcaldes diferents: Xavier Vila (des de 1979 fins a 1997), Montserrat Gibert (des de 1997 fins a 2007), Jaume Bosch (des de 2007 fins a 2014) i Luïsa Moret, tots del PSC.
Actualment, el Partit dels Socialistes de Catalunya forma govern amb Iniciativa per Catalunya Verds (amb 10 i 4 regidors respectivament. L'oposició està formada per tres regidors de Ciutadans, tres regidors d'Esquerra Republicana de Catalunya, dos regidors de Gent de Sant Boi, dos regidors del Partit Popular i un regidor de Convergència i Unió.
Economia
Actualment, el sector econòmic predominant és el terciari, tot i que té diversos polígons industrials a la A-16 i entre l'A-16 i l'aeroport, i el sector primari té una presència mitjanament rellevant. El més característic producte local són les carxofes, que tenen denominació d'origen "Sant Boi". També els pollastres criats a la localitat entren a la denominació d'origen del Prat.
Infraestructures i transports - Transport públic
La ciutat compta amb diverses línies locals d'autobús (SB1, SB2 i SB3), les quals són de recent creació i a les quals cal sumar altres de caràcter metropolità que uneixen el municipi amb altres ciutats com Barcelona. També està comunicat per tren, compta amb dues parades dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (Sant Boi i Molí Nou) i és lloc de pas de l'AVE.
Ja fa algun temps, les administracions locals i autonòmiques van anunciar la seva intenció de crear la línia 12 del metro de Barcelona (la qual faria tres o quatre parades a la ciutat: Ciutat Cooperativa, Plaça de la Generalitat, Plaça Catalunya i la petició de crear una altra parada a Torrelavila) però, després de diferents problemes, sembla que en lloc de construir una nova línia de metro, s'ampliaran les diferents línies existents.[7] Actualment, el Pla Director d'Infraestructures 2009-2018 s'ha anul·lat i és el 2011-2020 el que preveu que la Línia 1 del metro de Barcelona i la R3 arribaran a Sant Boi, concretament a la Plaça Catalunya.
Demografia [8]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
El 49,66% dels santboians són homes i el 50,34% són dones.
|
Densitat residencial: població entre superfície dedicada a ús residencial. |
Cultura
Biblioteques
La ciutat compta en l'actualitat amb dues biblioteques municipals, la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer i la Biblioteca Maria Aurèlia Capmany.
Festes
- Tres tombs: febrer.
- Carnaval: febrer.
- Mostra gastronòmica de la carxofa: abril.
- Jocs florals: maig.
- Festa Major: 20 de maig.
- Festa de la Capvuitada: una setmana després de la Festa Major.
- Festes de barri: juny i juliol.
- Aplec a l'Ermita de Sant Ramon: últim cap de setmana d'agost o primer de setembre, a l'ermita de Sant Ramon.
- Diada Nacional de Catalunya: 11 de setembre.
- Festival Altaveu: setembre.
- Fira de la Puríssima: 6, 7 i 8 de desembre.
Llocs d'interès
- Termes romanes de Sant Boi. Són els banys romans pertanyents a una propietat privada més ben conservats de Catalunya.[9]
- Museu de Sant Boi de Llobregat.[10][11]
- Fira de la Puríssima, des de l'any 1947.[12]
- Sant Baldiri de Llobregat, conté la tomba de Rafael Casanova.
- Teatre Cal Ninyo.
- Ateneu Santboià[13] i Ateneu Familiar.[14]
- El Fonollar de Sant Boi. Una antiga quadra; el casal, anomenat castell de Fonollar o Torre de la Vila, té una capella dedicada a Sant Sebastià.[15]
- Basses de Can Dimoni. Estanys formats als anys 70 com a conseqüència dels forats practicats per una antiga extracció d'àrids. Amb el temps, les llacunes s'han anat omplint de vegetació i fauna, especialment d'aus. És degut a això que actualment la zona està protegida (PEIN).
- Torre de Benviure.[16]
Corals de Sant Boi
Sant Boi té la sort de comptar amb tres corals per a joves i adults i amb una coral per a joves de l'Escola Municipal de Música Blai Net.[17]
- Coral Renaixença de Sant Boi. La Coral Renaixença de Sant Boi de Llobregat és una entitat sense ànim de lucre creada per conrear el cant coral al poble l'estiu de 1975 i compta, a més a més, amb les Corals Infantils de la Renaixença, creades el 1979. Els cors infantils comprenen nens amb edats entre 3 i 15 anys, els quals quan arriben a l'edat dels 15 se'ls ofereix passar a formar part de la Coral Renaixença. La Coral Renaixença ha participat en 5 concursos i ha cantat per Catalunya, l'Estat Espanyol, i gran part de l'estranger (Itàlia, França, Suïssa, Àustria, Canadà, Cuba...). La Coral disposa d'un repertori ampli i variat que consta de més de 500 partitures registrades: des de la música clàssica fins a pop-rock del Segle XXI passant per populars catalanes, sarsueles, espirituals negres i música de Broadway entre d'altres. La Coral Renaixença i les Corals Infantils de la Renaixença compten de 12 enregistraments (Coral Renaixença (1979), Coral Renaixença. Segon recull de cançons (1981), Himne C.F. Santboià (1984), Himne U.E. Santboiana (1986), Corals Patim Patam i Esqueix (1986), Recordant Broadway (1989), Una veu exultant (1995), Una veu exultant 1.c (1995), Nadal. Coral Renaixença (1999), Suite de Nadal. 20 anys de corals infantils de Sant Boi (1999), Coral No ve d'un to (2006) i Himne centenari C.F. Santboià (2008)).
- Coral Pedres Blanques
- Coral Ressó. La Coral Ressó és una coral amb ànim de coral amateur que des dels seus inicis referma la passió per la música i el cant coral. Nascuda l'any 1982 sota la batuta del mestre Rafa Barbero, tenen un repertori ben ampli: des de polifonia medieval fins a autors contemporanis. La Coral consta de 2 enregistraments (Nadal, llum i misteri (1988) de Francesc Vila i Bon Menú (1990) que és un recull de cançons populars d'arreu del món).
- Cor Jove 13veus. És el cor jove de l'Escola Municipal de Música Blai Net.
Santboians
Santboians famosos
- Albert Malo.
- Manel Esteller.
- Josep Elias i Basca "El Ninyo".
- Josep Puigdengoles, *Sant Boi 1801 +Bolíbia 1860. Franciscà i missioner.
- Bartomeu Salvadó *1567 +1603. Jurat del Lloc Alou. Campaner.
- Blai Net Sunyer *1887 +1948. Insigne pianista i consagrat concertista internacional.
Santboians adoptius famosos
- Pau Gasol.
- Marc Gasol.
- Daniel Jarque.
- Oriol Ripol.
- Antoni Pujadas i Mayans (1812-1881) fundador del Manicomi de Sant Boi.
- Andreu Aleu i Teixidor (Tarragona, 1832-Sant Boi de Llobregat, 1900), escultor.
- Felipe Sanchón, jugador Girona Futbol Club.
Fills predilectes
- Paulina Rodés i Mas. 1991.
- Jaume Vilà i Tous. 1996.
- Pere Pujadas i Farrés. 1997.
- Maria Rosa Palau i Ollé, i José Morales Garrido. 1998.
- Josep Sanz i Soldevila i Cristòfor Rebull i Capdevila. 1999.[18]
- Jenaro Sancho Martínez de Vírgala. 2000.[19]
- Albert Malo i Navío. 2001.[20]
- Manel Esteller. 2002.
- Mossèn Lluís Alonso Cámara. 2003.[21]
- Joan Martí i Lladó. 2008.[22][23]
- Climent Castellví. 2013.
Esports
Rugbi
L'equip de rugbi de la ciutat és la UE Santboiana (Unió Esportiva Santboiana). Aquest equip de rugbi, fundat per Baldiri Aleu Torras +1975, va ser el primer equip de rugbi de Catalunya i d'Espanya, i és un dels millors equips de tot el país, que ha guanyat la Lliga d'Honor en diverses ocasions.
Així mateix, la franquícia catalana Catalunya Blaus Almogàvers, que participa en la Lliga Superibérica, té la seva seu en aquest municipi, que és on juguen els seus partits com a locals.
Ciclisme
El ciclisme de la ciutat queda representat pels equips del Club Ciclista Sant Boi. Les diferents categories, des d'infantils fins a veterans, han aconseguit medalles en Campionats d'Espanya, d'Europa i de Catalunya, així com victòries en diferents voltes per etapes de categoria juvenil. El Club Ciclista Sant Boi és un dels clubs amb més tradició i història de Catalunya i ha format com corredors a diversos ciclistes que han aconseguit fer el pas al camp professional, com Antonio González, Juan Valbuena i Israel Núñez.
- Unió Esportiva Santboiana: primer club de rugbi de la península Ibèrica.
- Futbol Club Santboià.[24]
- Club de Beisbol i Softbol Sant Boi.
Referències
- ↑ Municat
- ↑ 2,0 2,1 Enciclopèdia.cat
- ↑ San Baudilio de Llobregat encara existeix, diari Avui, 10-7-2008.
- ↑ Fogatges de Catalunya
- ↑ Cicle d'exposicions, del Museu de Sant Boi.
- ↑ Canvis de nom, a Municat.
- ↑ / 0/Allargaran/metro/Baix / allargar dues línies de metro a canvi de no fer la L12 al Baix
- ↑ Idescat. «[http://www.idescat.cat/emex/?id=082009 El municipi en xifres > Baix Llobregat > Sant Boi de Llobregat (082009)]». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 setembre 2015].
- ↑ Termes romanes
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 104. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ web del Museu
- ↑ Fira de la Puríssima
- ↑ Ateneu Santboià
- ↑ Ateneu Familiar
- ↑ «el Fonollar de Sant Boi». l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 1r agost 2010].
- ↑ Bofarull, A.M. «Sentinella de la plana del llobregat». Sàpiens [Barcelona], núm. 107, setembre 2011, p. 64. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Escola Municipal de Música Blai Net
- ↑ Notícia nomenament Cristòfor Rebull a Vilaweb
- ↑ Notícia nomenament Jenaro Sancho a Viure Sant Boi
- ↑ Notícia nomenament Albert Malo a Viure Sant Boi
- ↑ Notícia nomenament Mossèn Alonso a Viure Sant Boi
- ↑ Notícia nomenament Joan Martí a Vilaweb
- ↑ Opinió Grup municipal ICV-Els Verds sobre el nomenament d'en Joan Martí
- ↑ FC Santboià
Enllaços externs
- Sant Boi de Llobregat a OpenStreetMap
- Lloc web oficial de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat
- Portal dels comerços i serveis de Sant Boi de Llobregat
- Lloc web d'estadístiques de l'Ajuntament de Sant Boi
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Patrimoni històric i artístic de Sant Boi de Llobregat
- Companyia Local d’Actuacions Urbanístiques Santboianes