Llengües d'Europa

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Mapa de les llengües d'Europa

Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogràfic europeu. L'estudi d'aquestes, el seu desenvolupament històric, els seus condicionants sociolingüístics i altres aspectes constitueixen en si mateix un camp de coneixement anomenat eurolingüística.

La gran majoria de les llengües europees es troben emparentades filogenèticament entre si, formant part de la família de llengües indoeuropees.[1]

El Consell d'Europa, organització internacional que agrupa tots els estats europeus excepte Bielorússia, estimula la promoció de totes les llengües europees amb especial protecció de les llengües minoritàries o regionals, a través del tractat internacional denominat Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. En aquesta, els estats que l'han ratificat defineixen els idiomes que es comprometen a protegir i en quin grau estan disposats a fer-ho.

És la regió continental habitada on menys llengües hi ha del món. Açò és a causa de les normalitzacions de les llengües amb establiments antics de les gramàtiques i les minoritzacions de llengües planificades pels estats.[2]

Classificació per famílies lingüístiques[modifica]

Les llengües europees autòctones encara parlades en l'actualitat pertanyen a vuit famílies lingüístiques diferents (sent una d'elles el basc, llengua aïllada). Les dues principals famílies són les llengües indoeuropees i les llengües uralianes, seguides de les tres famílies de llengües caucàsiques i, a molta més distància, la resta.

Convé assenyalar que en l'Europa preromana es conjectura que hi havia altres llengües no indoeuropees. Aquestes, però, estan poc documentades i la seva classificació és dubtosa a causa d'aquesta escassetat de dades. La taula següent mostra les principals famílies de llengües.

Distribució de les llengües europees[modifica]

Distribució de llengües a Europa
Les escriptures utilitzades a Europa:
  •  alfabet llatí
  •  alfabet ciríl·lic
  •  alfabet grec
  •  alfabet llatí i ciríl·lic
  •  alfabet grec i llatí
  • En la següent taula es detallen les llengües i els llocs en els quals es parlen. Amb el teclat de l'encapçalament es pot modificar el seu ordre, organitzant-lo per famílies o per nombre de parlants nadius. Es detallen els estats europeus, encara que no en tots els casos s'aconsegueix determinar el nombre de parlants a Europa. Quan la referència indicava un ventall ampli de parlants s'ha pres una xifra intermèdia per poder establir les comparacions pertinents. Es consideren els idiomes diferents (amb excepció del serbocroat, en què es diferencien els glotònims jurídics), no els dialectes, encara que en alguns casos tinguin una arrel comuna i per tant mantinguin el nom comú (com per exemple el sòrab i l'alemany, que es diferencien en alts i baixos).

    No es consideren els idiomes de territoris que estan fora del continent europeu que tenen administració dels diferents estats europeus. Entre aquests es troba el groenlandès (de la família de les llengües esquimoaleutianes) parlat a Groenlàndia i que pertany al Regne de Dinamarca, ja que geogràficament és del continent americà.

    La llengua materna pot referir-se a diverses situacions i per tant cada individu pot tenir-ne diverses, com ocorre fonamentalment amb les llengües minoritzades (és a dir, les llengües la transmissió de les quals ha estat dificultada pels poders públics i per la cultura dominant, fent, en nombrosos casos, que hagin esdevingut llengües minoritàries[3]). Per tant, el concepte de llengua materna, com va descriure Louise Dabène, professora de la Universitat Stendhal de Grenoble, fa referència a:[4]

    • La llengua de la mare.
    • La primera adquirida.
    • La llengua que es coneix millor. Aquesta associada a la valoració subjectiva de l'individu pel que fa a les llengües que coneix.
    • La llengua adquirida de forma natural, és a dir, mitjançant la interacció amb l'entorn immediat, sense intervenció pedagògica i amb una activitat mínima, o sense, de reflexió lingüística conscient.
    F-L Idioma Estimació de llengua materna a Europa Territoris on es parla, si és oficial o equivalent, en cursiva
    C - NO Abkhaz 80.000 [5] Geòrgia (Abkhàsia) i Turquia
    I - Il Albanès 4.300.000 [5] Albània, Kosovo, República de Macedònia, SSèrbia, Itàlia (sud i Sicília), Montenegro i Grècia (Epir)
    I - G Alemany
    Alt Alemany
    100.000.000 [5] Alemanya, Àustria, Suïssa (Appenzell Ausser-Rhoden, Appenzell Inner-Rhoden, Argòvia, Basilea-ciutat, Basilea-camp, Berna, Friburg, Glarus, Grisons, Lucerna, Schaffhausen, Nidwalden, Obwalden, Schwyz, Solothurn, Sankt Gallen, Turgòvia, Uri, Valais, Zug i Zuric), Luxemburg, Liechtenstein, Itàlia (Tirol del Sud), Dinamarca (Jutlàndia), França (Alsàcia i Lorena), Bèlgica (Lieja), Eslovàquia, Hongria, Romania i Ucraïna
    I - G Alemany
    Baix alemany
    7.000.000 [6] Alemanya (Bremen, Hamburg, Mecklemburg-Pomerània Occidental, Baixa Saxònia, Schleswig-Holstein Saxònia-Anhalt, Brandeburg i Renània), Països Baixos (província de Frísia), Polònia, Eslovàquia, Dinamarca[6]
    I - R Aragonès 10.000 [5] Espanya (nord d'Aragó)
    Af - S Arameu 1.000.000 [7] Armènia, Geòrgia, Rússia i Turquia
    I - A Armeni 5.000.000 [8] Armènia,[9] Rússia, França, Geòrgia, Grècia, Polònia, Turquia i Ucraïna
    I - R Asturlleonès 165.000 Espanya (Astúries,[10] Lleó,[11] Zamora,[11] Salamanca,[11] Càceres[12] i Cantàbria[13]), Portugal (Miranda do Douro[14])
    Al - T Azerí 5.500.000 [5] Azerbaidjan, Geòrgia, Rússia, Turquia i Ucraïna
    Al - T Baixkir 1.000.000 [5] Federació Russa (Baixkortostan)
    C - NE Batsi 3.400 [15] Geòrgia
    I - E Bielorús 9.000.000 [5] Bielorússia
    I - E Bosnià 2.500.000 Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia i Montenegro
    I - C Bretó 300.000 França (Bretanya)
    I - E Búlgar 10.000.000 Bulgària, Eslovàquia, Romania, Sèrbia
    I - E Caixubi 3.000 Polònia (Vístula, Gdańsk i Gdynia)
    Al - M Calmuc 160.000 Federació Russa (Calmúquia)
    U - U Carelià 140.000 [5] Finlàndia (Carèlia), Federació Russa (República de Carèlia i Óblast de Leningrad)
    I - R Català 9.400.000 Espanya (Catalunya, País Valencià,[16] Illes Balears i Aragó), Andorra, França (Pirineus Orientals) i Itàlia (l'Alguer)
    C - NE Txetxè 1.330.000 Federació Russa (Txetxènia, Daguestan)
    I - E Txec 10.000.000 República Txeca, Eslovàquia, Romania, Àustria (Viena)
    C - NO Txerkès
    Kabardí
    900.000 Federació Russa (Kabardino-Balkària), Geòrgia i Turquia
    C - NO Txerkès
    Adigué
    450.000 Federació Russa (Adiguèsia)
    Al - T Txuvaix 1.330.000 Federació Russa (Txuvàixia)
    I - C Còrnic 3.500 Cornualla (Gran Bretanya)
    I - R Cors 100.000 França (Còrsega) i Itàlia (Sardenya)
    I - E Croat 7.000.000 Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Àustria (Burgenland) Alemanya, Eslovàquia, Hongria, Romania i Sèrbia
    C - NE Daguestaneses 140.0000 Federació Russa (Daguestan), Azerbaidjan i Geòrgia
    C - NE Daguestanès
    Agul
    12.000 [5] Federació Russa (Daguestan)
    C - NE Daguestanès
    Akhvakh
    5.000 [17] Federació Russa (Daguestan)
    C - NE Daguestanès
    Andi
    40.000 [5] Federació Russa (Daguestan)
    C - NE Daguestanès
    Artxi
    1.000 [18] Federació Russa (Daguestan)
    C - NE Daguestanès
    Àvar
    483.000 [19] Federació Russa (Daguestan)
    C - NE Daguestanès
    Bagval
    4.000 [20] Federació Russa (Daguestan)
    C - NE Daguestanès
    Bezthi
    2.500 [21] Federació Russa (Daguestan)
    C - NE Daguestanès
    Botlij
    3.000 [22] Federació Russa (Daguestan)
    C - NE Daguestanès
    Budukh
    1.000 [23] Azerbaidjan
    C - NE Daguestanès
    Txamalal
    4.000 [24] Federació Russa (Daguestan)
    C - NE Daguestanès
    Darguà
    280.000 [25] Federació Russa (Daguestan)
    C - NE Daguestanès
    Ginukh
    350 [26] Federació Russa (Daguestan)
    C - NE Daguestanès
    Godoberi
    2.500 [27] Federació Russa (Daguestan)
    C - NE Daguestanès
    Gunzib
    600 [28] Federació Russa (Daguestan)
    C - NE Daguestanès
    Khinalugh
    1.500 [29][30] Azerbaidjan
    C - NE Daguestanès
    Khvarsa
    2.000 [31] Federació Russa (Daguestan)
    C - NE Daguestanès
    Karata
    6.000 [32] Federació Russa (Daguestan)
    C - NE Daguestanès
    Krytsi
    6.000 [30] Azerbaidjan i Federació Russa (Daguestan)
    C - NE Daguestanès
    Lak
    100.000 [33] Federació Russa (Daguestan)
    C - NE Daguestanès
    Lesguià
    383.000 [30] Federació Russa (Daguestan)
    C - NE Daguestanès
    Rutul
    15.000 [30] Federació Russa (Daguestan)
    C - NE Daguestanès
    Tabassaran
    75.000 [30] Federació Russa (Daguestan)
    C - NE Daguestanès
    Tindi
    5.000 [34] Federació Russa (Daguestan)
    C - NE Daguestanès
    Tsakhur
    11.000 [30] Federació Russa (Daguestan)
    C - NE Daguestanès
    Tsez
    7.000 [35] Federació Russa (Daguestan)
    C - NE Daguestanès
    Udin
    3.500 [36][30] Azerbaidjan i Geòrgia
    I - G Danès 5.500.000 Dinamarca, Alemanya (Schleswig-Holstein[37])
    I - G Escocès 1.500.000 Regne Unit (Escòcia i Irlanda del Nord)
    I - E Eslovac 5.000.000 Eslovàquia, República Txeca, Hongria, Sèrbia i Ucraïna
    I - E Eslovè 2.200.000 Eslovènia, Àustria (Caríntia, Estíria), Itàlia (Gorizia i Trieste) i Hongria
    I - R Espanyol 39.000.000 Espanya, Andorra i Regne Unit (Gibraltar)
    U - U Estonià 1.100.000 Estònia
    A Èuscar 500.000 [38] Espanya (CA País Basc i CF Navarra[39]) i França (País Basc del Nord)
    I - G Feroès 46.000 Dinamarca (Illes Fèroe)
    U - U Finès 5.500.000 Finlàndia,[40] Suècia i Noruega
    U - U Finés
    meänkieli
    150.000 Suècia
    I - R Francès 60.000.000 [41] França, Bèlgica (Valònia i Brussel·les), Suïssa (Berna, Friburg, Ginebra, Grisons, Jura, Neuchâtel, Valais, Vaud), Luxemburg, Andorra, Mònaco, Itàlia (vall d'Aosta)
    I - R Francoprovençal 77.000 Itàlia (vall d'Aosta) i França (Alta Savoia, Savoia, Franc Comtat, Charolais, Beaujolais, Bugey, Delfinat, Forez, Mâconès, Bresse, Lionès, Dombes i Borgonya), Suïssa (Ginebra, Vaud, Neuchâtel i Jura)
    I - G Frisó 500.000 Alemanya (Schleswig-Holstein i Baixa Saxònia) Països Baixos (Província de Frísia)
    I - R Friülà 600.000 Itàlia (Friül - Venècia Júlia)
    I - C Gaèlic 322.000
    I - C Gaèlic
    Escocès
    60.000 Regne Unit (Escòcia)
    I - C Gaèlic
    Irlandès
    355.000 Irlanda, Regne Unit (Irlanda del Nord)
    I - C Gaèlic
    Manx
    2.000 Illa de Man (Dependència de la corona britànica)
    Al - T Gagaús 150.000 República de Moldàvia (Gagaúsia), Ucraïna, Romania, Bulgària, Grècia i Kazakhstan
    I - R Galaicoportuguès 14.500.000
    I - R Galaicoportuguès
    Portuguès
    12.000.000 Portugal
    I - R Galaicoportuguès
    Gallec
    2.500.000 Espanya (Galícia)
    I - C Gal·lès 600.000 Gal·les i Anglaterra
    C - S Georgià 4.100.000 Geòrgia, Turquia, Rússia
    I - H Grec 12.000.000 Grècia, Rep. Xipre, Itàlia (Grècia Salentina), Albània (Gjirokastër, Vlorë, Përmet, Kolonjë i Korçë), Romania i Ucraïna (Crimea)
    U - U Hongarès 13.000.000 Hongria, Sèrbia (Vojvodina), Eslovàquia, Àustria (Burgenland i Viena), Eslovènia (Prekmurje), Romania (Transsilvània) i Ucraïna
    I - G Anglès 61.000.000 Regne Unit, Irlanda i República de Malta
    C - NE Ingúix 230.000 Federació Russa (Ingúixia i Txetxènia)
    I - G Islandès 300.000 Islàndia
    I - R Italià 58.000.000 Itàlia, Suïssa (Ticino i Grisons), San Marino, Vaticà, República de Malta, Eslovènia (Capodistria-Koper, Isola d'Istria-Izola i Pirano-Piran), Croàcia (Comtat d'Ístria) i Romania
    Al - T Karatxai-balkar 300.000 Federació Russa (Kabardino-Balkària i Karatxai-Txerkèssia)
    Al - T Kazakh 8.000.000 Kazakhstan, Turquia, Ucraïna, Rússia
    U - U Komi 350.000 Federació Russa (Komi)
    I - Ir Kurd 16.000.000 [42] Turquia i Armènia
    I - R Ladí 38.000 Itàlia (Trentí-Tirol del Sud)
    I - B Letó 2.500.000 Letònia
    I - B Lituà 4.000.000 Lituània
    U - U Livonià 10 [43] en extinció a Letònia i Estònia
    I - G Luxemburguès 300.000 Luxemburg, Bèlgica, França i Alemanya
    I - E Macedònic 2.000.000 República de Macedònia, Albània, Bulgària, Sèrbia i Romania
    Af - S Maltès 330.000 República de Malta
    U - U Mari 600.000 Federació Russa (Mari-El)
    U - U Mordovià 850.000 Federació Russa (Mordòvia)
    U - U Nenets 33.000 Federació Russa (Nenètsia, Komi)
    I - G Neerlandès 22.000.000 Països Baixos, Bèlgica (Flandes i Brussel·les) i França (Districte de Dunkerque)
    I - G Noruec 5.000.000 Noruega
    I - R Occità 1.900.000 França (Gascunya, Guiena, Llemosí, Alvèrnia, Delfinat, Provença i Llenguadoc), Espanya (Vall d'Aran[44]), Itàlia (Valls Occitanes) i Mònaco
    I - Ir Osseta 500.000 Federació Russa (Ossètia del Nord - Alània), Geòrgia (Ossètia del Sud)
    I - E Polonès 50.000.000 Polònia, Ucraïna, República Txeca (Moràvia-Silèsia), Eslovàquia i Romania
    I - R Romanx 35.000 Suïssa (Grisons)
    I - Ir Romaní 4.300.000 "sense territori": llengua del poble gitano molt distribuït arreu d'Europa
    I - Ir Romaní
    vàlac
    1.500.000 "sense territori": a Albània, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, França, Alemanya, Grècia, Hongria, Itàlia, República de Moldàvia, Rússia, Romania, Eslovàquia, Suècia, Ucraïna, Regne Unit, Països Baixos, Noruega, Polònia i Portugal[45]
    I - Ir Romaní
    balcànic
    1.000.000 "sense territori": a Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Sèrbia, República de Macedònia, Kosovo, Bulgària, França, Alemany, Grècia, Hongria, Itàlia, República de Moldàvia, Romania, Turquia i Ucraïna[45]
    I - Ir Romaní
    central
    ? "sense territori": a Hongria, Polònia, Eslovàquia, Ucraïna, Romania, Sèrbia, Moràvia, República Txeca i Àustria[45]
    I - Ir Romaní
    septentrional-bàltic
    850.000 "sense territori": a Polònia, Bielorússia, Estònia, Letònia, Lituània, Rússia i Ucraïna[45]
    I - Ir Romaní
    septentrional-càrpat
    241.000 "sense territori": a la República Txeca, Eslovàquia, Moràvia, Hongria, Polònia, Romania, Ucraïna[45]
    I - Ir Romaní
    septentrional-kalo-finès
    8.000 "sense territori": a Finlàndia i Suècia[45]
    I - Ir Romaní
    septentrional-sinte
    200.000 "sense territori": a Kosovo, Sèrbia, Àustria, Croàcia, República Txeca, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, Kazakhstan, Països Baixos, Polònia, Eslovènia i Suïssa[45]
    I - Ir Romaní
    septentrional-gal·lès
    ? "sense territori": a Regne Unit[45]
    I - Ir Romaní
    septentrional-anglosaxó
    220.000 "sense territori": a Regne Unit[45]
    I - Ir Romaní
    septentrional-ibèric-occidental
    120.000 "sense territori": a Espanya, França i Portugal[45]
    I - R Romanès 24.000.000 Romania, República de Moldàvia,[46] Hongria, Sèrbia i Ucraïna
    I - E Rus 100.000.000 Federació Russa, Ucraïna, Bielorússia, República de Moldàvia ((Gagaúsia i Transnístria), Geòrgia, Romania, Kazakhstan
    I - E Rutè 25.000 [47] Croàcia, Eslovàquia, Romania, Sèrbia (Vojvodina)
    U - U Sami 30.000 Finlàndia (Enontekyö, Inari i altres), Noruega (Finnmark), Suècia (Kiruna, Gällivare i Lappland) i Rússia (península de Kola)
    I - R Sard 1.600.000 [48] Itàlia (Sardenya)
    I - E Serbi 11.000.000 Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina, República de Macedònia, Kosovo
    I - E Sòrab 70.000 Alemanya (Brandeburg i Saxònia[37])
    I - E Sòrab
    Alt sòrab
    55.000 Alemanya (Saxònia[37])
    I - E Sòrab
    Baix sòrab
    15.000 Alemanya (Brandeburg)[37])
    I - G Suec 9.000.000 Suècia i Finlàndia
    Al - T Tàtar 8.000.000 Federació Russa (Tatarstan), Romania, Ucraïna (Crimea) i Turquia
    Al - T Turc 80.000.000 Turquia, República Turca de Xipre del Nord, Romania, Azerbaidjan, Bulgària, República de Macedònia, Kosovo, Grècia
    I - E Ucraïnès 34.000.000 [5] Ucraïna, República de Moldàvia (Transnístria), Croàcia, Eslovàquia, Romania, Sèrbia
    U - U Udmurt 550.000 Federació Russa (Udmúrtia)
    U - U Vepse 5.800 Federació Russa(República de Carèlia, Sant Petersburg i Óblast de Vologda)
    I - G Jiddisch 3.000.000 "sense territori": a Països Baixos, Romania, Suècia i Ucraïna
    C - S Zanuri 700.000 Geòrgia i Turquia

    Categorització de les llengües als estats europeus[modifica]

    Mapa lingüístic europeu el 1907

    En trenta-dos estats europeus es realitza una declaració lingüística a les seves constitucions. En cap dels casos es defineix que és oficial, estatal, nacional o de la república, que serien termes equiparables:

    Considerant que de manera indirecta la constitució belga les estableix, hi ha setze estats europeus en què llurs constitucions no fan referència a la seva llengua, aquests són Alemanya, Bòsnia i Hercegovina, Dinamarca, Grècia, Hongria, Itàlia, Luxemburg, Islàndia, Noruega, Vaticà, San Marino, República Txeca, Països Baixos i Regne Unit. Encara que algun d'aquests sí que inclouen disposicions de rellevància respecte de les llengües i en la majoria de facto resulta oficial en tot el territori d'alguns d'aquests: Alemanya (alemany), Dinamarca (danès), Grècia (grec), Hongria (hongarès), Itàlia (italià), Islàndia (islandès), Vaticà (italià), San Marino (italià), República Txeca (txec), Països Baixos (neerlandès), Regne Unit, (anglès) i Suècia (suec).[52]

    Coneixement de llengües a Europa[modifica]

    Les llengües àmpliament més emprades com a primera i segona llengua a Europa són l'anglès i el francès (llengües cooficials del Consell d'Europa), l'alemany i el rus.

    L'espanyol té 64 milions d'usuaris si es consideren els parlants tant en primera llengua com en segona llengua. Anàlogament, el català ascendeix a 9.100.000 parlants i el gallec a 3.200.000 en incloure usuaris com a primera i segona llengua.

    Producte de la migració també existeixen milions d'arabòfons distribuïts principalment als països euromediterranis i a les majors metròpolis europees.

    La taula següent mostra alguns dels idiomes més parlats en la Unió Europea:

    Vegeu també[modifica]

    Referències[modifica]

    1. Salvat Editores. Historia universal. 1 Los orígenes. Madrid: Salvat, 2004, p. 408. ISBN 84-345-6230-8. 
    2. Marquilló Larruy, Martina. «Idees rebudes sobre les llengües i el plurilingüisme». A: Pluralitat de llengües : 18a. Universitat d'Estiu, del 27 al 31 d'agost de 2001. Andorra la Vella: Govern d'Andorra, Ministeri d'Educació, Joventut i Esports, Universitat d'Estiu, 2002, p. 32. ISBN 99920-0-296-4. 
    3. Guillem Calaforra. Lengua y poder en las situaciones de minorización lingüística. Setembre de 2003.
    4. Aspectos conceptuales para abordar los contextos de enseñanza/aprendizaje de lenguas en contacto. Pàg 20.
    5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 Gran Enciclopedia Larousse. ISBN 84-320-7370-9
    6. 6,0 6,1 Carmen Mellado, Patricia Buján Otero. L'estatut oficial del baix alemany com a "llengua regional".
    7. 1.000.000 de parlants Iran, l'Iraq, Síria, Turquia, Antiga Unió Soviètica i els Estats Units.[1] Lengua aramea moderna. Proel. Consultat el 16 de gener de 2010.
    8. Unos 5.000.000 a Armènia i en la diàspora armènia a Europa. Fins a aproximadament 7.000.000 incloses Àsia i Amèrica.
    9. Anomenat Assiri a Armènia
    10. Anomenat asturià o bable
    11. 11,0 11,1 11,2 Anomenat lleonès
    12. Anomenat extremeny
    13. Anomenat càntabre o montañés
    14. Anomenat mirandès
    15. Etnologue. Llengües del món. Batsi (any 2000). Consultat el 16 de gener de 2010.
    16. Anomenat valencià
    17. Llengua Akhvakha. Proel. Consultat el 16 de gener de 2010.
    18. Etnologue. Lengües del món. Artxi. Consultat el 16 de gener de 2010.
    19. Llengua Avar. Proel. Consultat el 16 de gener de 2010.
    20. Llengua Bagval. Proel. Consultat el 17 de gener de 2010.
    21. Llengua Bezthi. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
    22. Llengua Botlij. Proel. Consultat el 17 de gener de 2010.
    23. Budukh. Ethnologue. Consultat el 17 de gener de 2010.
    24. Llengua Txamalal, cifra de 1966. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
    25. Llengua Dargva. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
    26. [hhttp://www.proel.org/index.php?pagina=mundo/caucasica/daguestan/dido/ginuj Llengua Ginukh, entre 200 i 500 parlants. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.]
    27. Godoberi, dades de 1973. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
    28. Gunzib, dades de 1966. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
    29. Khinalugh. Ethnologue. Consultat el 18 de gener de 2010.
    30. 30,0 30,1 30,2 30,3 30,4 30,5 30,6 Grupo Lesguià. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
    31. Llengua Khvarsa. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
    32. Llengua Karata, xifres de 1971. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
    33. Llengua Lak. Proel. Consultat el 16 de gener de 2010.
    34. Llengua Tindi, xifres de 1966. Proel. Consultat el 16 de gener de 2010.
    35. Llengua Dido o Tsez. Proel. Consultat el 16 de gener de 2010.
    36. Llengua Udi. Proel. Consultat el 18 de gener de 2010.
    37. 37,0 37,1 37,2 37,3 Als districtes bilingües
    38. Llengua basca. Proel.
    39. A la Comunitat Foral de Navarra és oficial en la zona bascòfona. Tanmateix la major densitat de bascoparlants es troba a l'àrea metropolitana de Pamplona on no ho és.
    40. Llevat a Illes Aland
    41. Llengua francesa. Proel.
    42. Andrea Camardelli i Leonardo D. Olivera. Los Kurdos: Una minoría territorialmente dividida.
    43. Llengua Livoniana. Proel.
    44. Anomenat aranès
    45. 45,0 45,1 45,2 45,3 45,4 45,5 45,6 45,7 45,8 45,9 Geocities. Distribució de les llengües romanís.
    46. Anomenat moldau
    47. Llengua rutena. Proel.
    48. Llengua sarda. Proel.
    49. Constitució de Montenegro.
    50. Sèrbia a Encarta.
    51. Eduardo J. Ruíz Vieytez. Lenguas oficiales y lenguas minoritarias: cuestiones sobre su estatuto jurídicoa través del derecho comparado. 27-28 de febrer de 2004. Págs 6-8
    52. Eduardo J. Ruíz Vieytez. Lenguas oficiales y lenguas minoritarias: cuestiones sobre su estatuto jurídicoa través del derecho comparado. 27-28 de febrer de 2004. Pàgs 10-11

    Bibliografia[modifica]

    Enllaços externs[modifica]

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües d'Europa Modifica l'enllaç a Wikidata

    Referències[modifica]