Presó Model de Barcelona
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Presó i memorial  | |||
| Arquitecte | Salvador Vinyals i Sabaté Josep Domènech i Estapà | |||
| Construcció | 1887 | |||
| Obertura | 9 juny 1904 | |||
| Cronologia | ||||
| 8 juny 2017 | clausura | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Historicista | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Nova Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 41238 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 3063 | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
,_situat_a_l%27Esquerra_de_l%27Eixample.jpg)
El Centre Penitenciari d'Homes de Barcelona (conegut popularment com a presó Model o simplement "la Model") va ser una presó situada al barri de la Nova Esquerra de l'Eixample de Barcelona, entre els carrers del Rosselló, Provença, Nicaragua i Entença i ocupa l'extensió de dues illes de cases de l'Eixample. Va ser projectada pels arquitectes Salvador Vinyals i Sabaté i Josep Domènech i Estapà i inaugurada el 9 de juny de 1904 "disset anys després d'haver-se iniciat les obres" segons Pelai Pagès i Blanch, i va rebre el nom de Model perquè havia de servir de model per a la reforma del sistema penitenciari.[1] Va ser clausurada el 8 de juny de 2017 pel conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Carles Mundó.[2] Així doncs, va estar en servei durant 113 anys, que correspondrien als períodes de la Restauració (Setmana Tràgica, anarquisme, sindicalisme), la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República, la Guerra Civil, el Franquisme i la democràcia.
Altres denominacions eufemístiques de La Model eren "apartat de correus número 20" o "l'hotel del carrer Entença"
Història
La presó Model, aleshores coneguda com a càrcer Model, va començar a construir-se el 1887, inaugurant-se el 9 de juny de 1904. El seu nom prové del fet que aquest centre havia de ser el model sobre el qual s'edificaria el nou sistema penitenciari de l'Espanya de l'època. En aquell moment, la presó es trobava als afores de la ciutat, en un solar situat en la confluència del què avui són els carrers Provença, Entença, Rosselló i Nicaragua.
La Model es va dissenyar segons un plantejament racionalista, concretament el sistema radial i panòptic indicat per garantir el control visual de tot el complex des d'un sol punt central, habitualment una torre de vigilància. Un altre principi inspirador del projecte arquitectònic de la Model era el sistema cel·lular que preveia l'aillament de cada pres en una cel·la individual per tal de prevenir els efectes de les "males companyies".
Aquest model arquitectònic suposava un avenç i una millora molt considerable respecte de sòrdida la presó antecessora de la Model (la presó de Reina Amàlia, al barri del Raval) però en poc temps va quedar desbordat.
Quatre anys més tard de la seva inauguració, el 1908, el complex va ser ampliat amb 200 cel·les destinades a presos condemnats per sentència.[3]
A la presó de Reina Amàlia les execucions es feien al tristament famós «patí de corders». La primera execució que va tenir lloc a La Model va ser la de Joan Rull i Queraltó, el 1908. El primer amotinament dels presos havia tingut lloc l'any 1906.[4]
El 1909 hi va tenir lloc el consell de guerra que va condemnar a mort Francesc Ferrer i Guàrdia.
Durant la Guerra Civil, la Generalitat es va fer càrrec de la gestió de la presó, sent el seu màxim responsable l'escriptor i polític Rafael Tasis i Marca.[5]
Després de la Guerra Civil (1936-1939), la presó Model va allotjar, a més dels presos comuns, molts presoners polítics i sindicals del règim franquista, provocant que el centre quadrupliqués la seva capacitat òptima d'internats. Es calcula que l'any 1940 va arribar a haver-hi 13.000 interns (en un centre projectat per a tan sols un miler). Durant els anys més durs de la repressió franquista, en la postguerra (1939-1955), més de 1.600 presos van sortir de la model per a ser executats. El 1942 el nombre d'interns era de 6.464 i el 1949 de 2.763. Diversos personatges rellevants de la vida política, social i cultural contemporània de Catalunya van passar durant el franquisme per les seves dependències. A més, també s'hi van realitzar execucions, com l'última que hi tingué lloc, la de Salvador Puig i Antich, ocorreguda el 2 de març de 1974.[6] D'aquesta manera, el centre ha constituït un dels símbols principals de la repressió política franquista a la ciutat, juntament amb el castell de Montjuïc.
Entre 1975 i 1977 Lluís Maria Xirinacs s'asseia gairebé cada dia davant de la Model, on anteriorment havia estat pres (i on havia protagonitzat una vaga de fam), en una campanya personal per reivindicar l'amnistia dels presos polítics.
Paral·lelament, els presos comuns també van organitzar diverses accions reivindicatives, sobretot mitjançant la Coordinadora de presos en lluita (Copel). L'any 1978 gairebé 200 interns es van autolesionar com a mesura de pressió.[7]
El 1979 es va aprovar una nova llei penitenciària. A començaments de 1984, es van transferir a la Generalitat les competències en matèria de serveis penitenciaris. Un cos propi de funcionaris de presons va rellevar gradualment l'antic cos estatal, molt marcat per l'herència i les pràctiques repressives de la dictadura franquista.
De tota manera, els anys vuitanta del segle xx van ser anys molt conflictius. Per la sobresaturació de la presó i per la influència de l'heroïna, droga que entrava amb facilitat i alterava greument dels conductes dels interns alhora que estenia el risc de contagi de la sida. L'accés a la droga va ser fins i tot la causa d'un motí liderat per Juan José Moreno Cuenca, El Vaquilla (Abril de 1984) [8]
També l'any 1984 va contribuir a estendre la sensació de descontrol l'assassinat d'un pres d'origen francès vinculat al crim organitzat, Raymond Vaccarizi, el qual va ser mort per trets disparats des de fora de la Model.[9]
L'any 2006 a la Model hi havia 2.066 interns.
Ja des del 1976 (coincidint amb la mort de Franco i l'inici de la transició espanyola) van començar a produir-se les primeres reivindicacions veïnals demanant el trasllat de la Model i la construcció d'equipaments en els seus terrenys. Si als seus orígens la Model es trobava als afores de la ciutat, a la segona meitat del segle ja havia estat envoltada de cases i la seva presència tenia una incidència important en la vida quotidiana del barri. Des d'aleshores, diverses institucions, associacions i entitats van reivindicar el seu trasllat, però durant més de trenta anys no van aconseguir assolir-ho.[10]
L'any 2000 es va incloure l'edifici de la Model al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del districte de l'Eixample amb un nivell de protecció C (Bé d'interès urbanístic)
L'any 2009 l'Ajuntament de Barcelona va aprovar una mesura de govern per a la transformació del recinte de la presó Model.[11]
Tancament i nous usos
El març de 2015, després d'anys de reivindicacions i converses, es va començar a enderrocar la presó, concretament les edificacions situades a la cantonada dels carrers Rosselló amb Entença. Va ser un enderroc simbòlic que va permetre obrir un petit parc en aquella cantonada.[12][13]
En un acord entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, es va decidir que el centre tancaria definitivament el 2017. Els espais enderrocats han de ser urbanitzats, de manera provisional, amb equipaments públics. A més, l'Ajuntament va comprar els terrenys de la presó per la quantitat de 15 milions d'euros, eixugant així una part del deute que la Generalitat tenia amb el consistori barceloní.[14]
El març de 2017 els principals sindicats de funcionaris representats a la Model (CSIF, CATAC i CCOO) van signar un pacte amb la conselleria de justícia pel tancament del centre, que es va materialitzar el juny del mateix any. L'UGT, al seu torn, va criticar aquest acord, considerant-lo impresentable. El pacte garanteix la reubicació de tots els treballadors a centres propers com Brians 1, 2, Quatre Camins i el de Joves.[15]
Finalment, la presó Model va tancar definitivament el dia 8 de juny de 2017 just el dia abans del 113è aniversari de la seva inauguració. Els presos van ser trasllaldats als centres penitenciaris de Brians 1 i Brians 2, Quatre Camins, Lledoners i altres. Al moment d'anunciar-se el tancament (febrer 2017) hi havia a la Model 929 reclusos.[16][17]
A partir de juliol de 2017 ja es va poder visitar, dins del recinte de la Model, l'exposició "La Model ens parlaː 113 anys, 13 històries" organitzada per la Generalitat de Catalunya.
Arquitectura
La Model segueix el format de presons dissenyat per primer cop pel filòsof Jeremy Bentham i que és conegut amb el nom de panòptic. La torre central està dissenyada amb la intenció de permetre un control efectiu sobre els presos, com indica l'etimologia grega del mot panoptikon. El primer disseny preveia que hi hauria 620 cel·les de 4 x 2,40 x 3,40 m. dotades de finestres que miren tant cap a l'interior com a l'exterior de l'edifici. El 1908, però, s'hi van afegir 200 cel·les addicionals.
L'entrada principal era pel carrer Entença número 155. Com correspon a la funció de l'edifici, l'ornamentació és extremadament sòbria, amb predomini de les línies horitzontals. Una socolada encoixinada i finestres dotades d'un emmarcament molt robust, complementat amb puntes de diamant. Al cos central de la façana hi destaquen dues inscripcionsː "Serveis Correccionals de Catalunya" i "Preventori Judicial".
Per la porta principal s'accedia al pati d'un edifici de planta quadrada destinat a oficines, serveis i habitatge dels funcionaris de presons. En aquest pati es trobaven els serveis de paqueteria (lliurament de paquets per als interns) i la sala de recepció de visites. També el despatx del director del centre.
Un corredor amb diverses tanques de seguretat que arrenca al costat de ponent del pati condueix al nucli de la presó pròpiament dita, desembocant a la gran sala central del panòptic. A banda i banda d'aquest corredor s'hi trobava l'accés a dependències com els locutoris o sales de visites, el consultori mèdic, l'infermeria, la cuina, el forn de pa o l'economat. També el gabinet on els presos eren identificats quan ingressaven.
L'imponent sala central del panòptic és el nucli de la presó. Destaca per l'estructura metàl·lica de la cúpula i de les robustes columnes de ferro que la suporten (amb la marca de la foneria de Dionís Escorsa). En aquesta rotonda central es troba el centre de control. Fins al 1916 també va haver-hi la capella. Al voltant de la rotonda es troben els accessos a les sis galeries de que constava la presó, distribuïdes radialment a partir d'aquest nucli. Totes les galeries tenien la mateixa estructura però no totes tenien la mateixa longitud. Les més llargues eren la tercera i la quarta galeries. Les més curtes, la segona i la cinquena.
A l'entrada de cada galeria hi havia el mòdul de control. Les galeries constaven de planta baixa, dos pisos i soterrani i tenien il·luminació zenital mitjançant claraboies. Als costats de les galeries es distribuïen uniformement les cel·les, tancades amb portes metàl·liques (a l'origen eren de fusta) i dotades cada una d'elles d'una llitera, una prestatgeria d'obra, una pica d'aigua i un petit lavabo. A més de les cel·les, les galeries també tenien dutxes, biblioteca, dispensari, i menjador, que en alguns caos (a les galeries més llargues) es trobava a l'extrem de la mateixa.
A la quarta galeria (primer pis) s'hi trobava l'anomenada La Capella Gitana una cel·la que va ser decorada amb pintures per l'artista Hèlios Gómez l'any 1950, mentre estava pres a La Model. La cel·la va ser emblanquinada l'any 1998.[18][19]
Els espais entre les galeries servien com a pati. Cap a la banda del carrer Nicaragua es van habilitar una escola (CFPA Jacint Verdaguer), un gimnàs i un auditori.
En paral·lel al carrer Nicaragua es trobaven els edificis dels tallers, que eren gestionats pel CIRE, Centre d'Iniciatives per a la Reinserció[20]
Tot el perimetre exterior del recinte era encerclat per un mur molt alt flanquejat per torres de vigilància i reforçada la seva seguretat amb filats i concertines.
Fugides i amotinaments famosos
- El mes de desembre de 1933 es va produir una fuga massiva de 58 interns.
- El juny de 1978 es va produir una fugida massiva en què un grup de 45 presos va excavar un túnel fins al clavegueram.
- El gener de 1983 es van fugar 11 presos, la majoria dels quals treballaven al forn de pa de la presó
- L'abril del 1984, el famós delinqüent barceloní Juan José Moreno Cuenca, conegut com el "El Vaquilla", va liderar un motí per aconseguir heroïna per als presos.[21]
Vegeu també
Referències
- ↑ "La presó Model de Barcelona", Pelai Pagès i Blanch, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996.
- ↑ «Justícia culmina el tancament de la Model». Generalitat de Catalunya, 08-06-2017. Arxivat de l'original el 17 d’agost 2017. [Consulta: 15 juliol 2017].
- ↑ «PRESÓ MODEL». Barcelona Movie Walks.
- ↑ Toran, Rosa. El Motí de 1906 a la Model de Barcelona i les campanyes contra la Bastilla catalana. Barcelona: L'Avenç, 1999.
- ↑ Tasis, Rafael. Les Presons dels altres : records d'un escarceller d'ocasió. Barcelona: Pòrtic, 1990. ISBN 8473064194.
- ↑ «Puig Antich: 40 anys reivindicant justícia». Ara.
- ↑ País, Ediciones El «Cerca de doscientos autolesionados en la cárcel Modelo de Barcelona» (en castellà). EL PAÍS, 18-01-1978.
- ↑ BARCELONA, RAMÓN VENDRELL / «Els anys salvatges de la Model». El Periódico, 24-02-2017.
- ↑ País, Ediciones El «Un francotirador mató al gánster francés Vaccarizi, preso en la Modelo, de dos disparos efectuados desde el exterior» (en castellà). EL PAÍS, 16-07-1984.
- ↑ «TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA PRESÓ MODEL (BARCELONA)». Territori.
- ↑ «Ajuntament de Barcelona. Mesura de govern per a la transformació del recinte de la presó Model». [Consulta: 15 juny 2017].
- ↑ «Comença l'enderroc de la presó Model». Ara.
- ↑ «Comença l'enderrocament parcial de la presó Model». El Periódico, 30-03-2015.
- ↑ «La movilización vecinal por la cárcel Model renace ante los retrasos». La Vanguardia.
- ↑ Acord per mantenir els llocs de treball de la Model, Diari Ara, 17 de març de 2017, pàgina 17
- ↑ Borràs, Enric «La Model tancarà definitivament el 8 de juny, el dia abans de fer 113 anys». Diari ARA, 03-05-2017 [Consulta: 6 juny 2017].
- ↑ Espiga, M. Piulachs/ F. «La presó Model tanca avui». El Punt Avui.
- ↑ «Helios Gómez - Capella Gitana». [Consulta: 15 juny 2017].
- ↑ País, Ediciones El «La capella gitana de la Model tindrà una segona vida». EL PAÍS, 07-05-2017.
- ↑ «Centre d'Iniciatives per a la Reinserció». [Consulta: 6 octubre 2017].
- ↑ http://www.elmundo.es/elmundo/2003/12/19/obituarios/1071840385.html
Bibliografia
- Armengol y Cornet, Pedro, La nueva cárcel de Barcelona: memoria que en el acto de inaugurarse sus obras por el excelentísimo señor Presidente del Consejo de Ministros el 3 de junio de 1888 leyó el consejero penitenciario. Imprenta de Jaime Jepús Roviralta, Barcelona, 1888.
- Pagès Blanc, Pelaiː La Presó Model de Barcelona. Història d'un centre penitenciari en temps de guerra (1936-1939) Barcelonaː Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996 ISBN 8478266992
- Cañellas, Cèlia; Torán, Rosa; Junqueras, Oriol; Marín, José Franciscoː Garriga, Gemma; Solé i Sabaté, Josep Mªː Història de la presó Model de Barcelona Lleida, Pagès Editors, 2017 ISBN 8479356456
- Fontova, Rosarioː La Model de Barcelona. Històries de la presó. Barcelona. Generalitat / Departament de Justícia, 2010 ISBN 9788439383628
- Sergio Fuentes Milà, Josep Domènech i Estapà, últim arquitecte municipal de Sant Andreu de Palomar (1883-1897). Barcelona: Centre Estudis Ignasi Iglésias, 2016.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Presó Model de Barcelona |
Enllaços externs
- Històries de la Model. (Sense Ficció de TV3, 2017)
- Normativització a la presó model de Barcelona abans de 1936 (Tesi doctoral)
- Projecte de rehabilitació de la Presó Model (2014)
- Sanitat, higiene i alimentació a la Presó Model entre 1914 i 1922 (article d'Oriol Junqueras)
- Mesura de govern de l'Ajuntament de Barcelona sobre la transformació de la Presó Model (2009)
