Usuari:Manlleus

Afegeix-te al Grup de Telegram!

Intro

Vitrina

En curs

Benvinguts/des a la pàgina d'usuari d'en Manlleus i moltes gràcies per entrar-hi. Jo faig articles de qualsevol tema en general, però sobretot de videojocs, informàtica, astronomia, traducció d'articles de qualitat i bons, etc. Sóc de Manlleu, Osona però treballo a Mainburg, Baviera, Alemanya. Parlo i escric normalment en català però també em puc aventurar en castellà, una mica d'anglès, alemany, francès, italià i portuguès. També contribueixo en altres projectes com el Viquinotícies o el Viquillibres però en menor mesura. En la Viquipèdia en català porto creats milers d'articles com també un gran gruix d'edicions. Per qualsevol dubte o qüestió m'ho feu arribar a través de la meva pàgina de discussió o si sou un usuari registrat i teniu pressa doncs en el menú d'Eines on posa "Envia un missatge de correu electrònic a aquest usuari".

Salut, i força al canut!

Distingits a Articles de Qualitat o Bons

Són articles on he contribuït substancialment, hagi creat o no l'article, que ara són articles distingits. De mica en mica traduiré dotzenes d'articles de qualitat i bons de la Wiki en castellà, anglesa i francesa. Això no vol dir que quan acabi de traduir un article hi hagi errors de traducció, cosa que sempre podem arreglar sigui quan sigui. Gràcies!

Fotos	Distingits com a Articles de Qualitat (AdQ)
	El Taj Mahal és un gran mausoleu a la ciutat d'Agra a l'Índia, a la vora del riu Yamuna. El va fer construir l'emperador mogol Xa Jahan en honor a la seva difunta esposa, l'emperadriu Arjumand Banu Begum, més coneguda com a Mumtaz Mahal (l'escollida del palau), la qual va morir en donar a llum el seu catorzè fill. És considerat el més bell exemple d'arquitectura mogola, que sol combinar elements d'estil islàmic, persa, indi i turc. Se n'ha destacat especialment el caràcter romàntic de l'edifici. Va ser erigit entre el 1631 i el 1654 i es calcula que van caldre uns 20.000 homes per construir-lo. Tot i que la part més coneguda del Taj Mahal és el mausoleu cobert per una cúpula de marbre blanc, de fet es tracta d'un conjunt d'edificis integrats.
	El World Trade Center 7, o WTC 7, és un edifici de Nova York situat al complex del World Trade Center, al Baix Manhattan. El nom 7 World Trade Center es refereix a dos edificis: l'estructura original, completada el 1987 i destruïda l'11 de setembre del 2001, i l'estructura actual, inaugurada el 2006. Els dos edificis els va construir Larry Silverstein, llogater del solar, que és propietat de l'Autoritat Portuària de Nova York i Nova Jersey.
	Parc Juràssic (títol original en anglès: Jurassic Park) és una pel·lícula de ciència-ficció dels Estats Units, dirigida per Steven Spielberg, estrenada el 1993 i basada en la novel·la homònima de Michael Crichton. S'ha convertit en una de les pel·lícules amb més èxit de tots els temps -és la desena pel·lícula amb majors guanys de la història- i en una fita respecte a l'ús dels efectes digitals per a la filmació de pel·lícules. Va obtenir tres premis Oscar.
	La guerra nuclear és un tipus de guerra que es duu a terme mitjançant l'ús d'armes nuclears, una classe d'arma de destrucció massiva. Pot tractar-se d'una "guerra nuclear limitada" o una "guerra nuclear total". Aquest tipus de conflagració té les seves pròpies teories, estratègies, tàctiques i conceptes, diferents de les de la guerra convencional, que han anat variant al llarg de les dècades. Pot lliurar-se en terra, mar, aire, l'espai i fins i tot en el subsòl, a distintes escales, amb mitjans molt diferents.
	El tanc és un vehicle armat, blindat i amb un sistema de tracció tot terreny mitjançant erugues. Esporàdicament, el 'tanc' és anomenat carro de combat. El nom «tanc» (en anglès tank, 'dipòsit', com en català) va aparèixer a les fàbriques britàniques: els treballadors anomenaven així aquests tipus de vehicles perquè creien que estaven construint dipòsits d'aigua mòbils; inicialment, aquests vehicles de combat es camuflaven en dipòsits de combustible. El mot, nascut com a codi, de seguida esdevingué el nom propi d'aquest tipus de vehicle militar.
	L'execució mitjançant l'ús d'un elefant va ser un mètode d'aplicació de la pena de mort a condemnats al sud i el sud-est asiàtic, especialment a l'Índia, durant gairebé 4.000 anys. Els elefants s'utilitzaven per aixafar, desmembrar o torturar els captius en execucions públiques. Aquest ús dels paquiderms sovint atragué l'interès dels viatgers europeus, que s'horroritzaven en veure-ho i exposaren els fets en nombrosos diaris contemporanis i relats de viatges a l'Àsia. La pràctica va ser suprimida finalment pels imperis europeus que van colonitzar aquesta regió als segles xviii i xix.
	El GRB 970508 va ser un esclat de raigs gamma detectat el 8 de maig de 1997 a les 21:42 (UTC). Un esclat de raigs gamma (GRB en l'acrònim anglès, de Gamma Ray Burst) és un centelleig de gran lluminositat associat a una explosió en una galàxia llunyana que produeix raigs gamma, la forma més energètica de radiació electromagnètica que normalment va seguida d'una duradora luminescència residual de radiació de longituds d'ona majors (rajos X, radiació ultraviolada, llum visible, radiació infraroja i radiofreqüència).
	L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la influència gravitacional de la Terra i de la seva atmosfera entre altres objectes astronòmics. No hi ha cap frontera definida entre l'atmosfera terrestre i aquest medi. Habitualment se sol considerar que l'espai exterior comença a una alçada de 80 a 120 km de la superfície terrestre. Se'n diu espai exterior per distingir-lo de l'espai aeri (i les zones terrestres).
	L'Expedició 1 o Expedició U va ser la primera estada de llarga durada en l'Estació Espacial Internacional. La tripulació, formada per tres persones, va romandre a bord de l'estació durant 136 dies entre novembre de 2000 i març de 2001. Des de llavors, la presència humana en l'estació ha estat ininterrompuda i es manté fins ara. L'Expedició 2, que també va comptar amb tres integrants, la va seguir de forma immediata.
	(90377) Sedna (amb designació anterior de 2003 VB12) és un objecte transneptunià que es troba a unes 90 ua del Sol, fet que el converteix en l'objecte més remot del sistema solar descobert fins ara. El seu diàmetre és inferior als 1.800 km i probablement sigui igual a unes dues terceres parts del de Plutó. Podria ser el primer membre conegut del núvol d'Oort. Va ser descobert des de l'Observatori del Mont Palomar per Mike Brown (Institut de Tecnologia de Califòrnia), Chad Trujillo (Observatori Gemini) i David Rabinowitz (Universitat Yale) el 14 de novembre de 2003. Eris està a prop del seu afeli –màxima distància possible del Sol–, mentre que Sedna s'aproximarà al seu periheli –l'aproximació més propera al Sol– en 2076.
	Els anells d'Urà configuren un sistema d'anells de complexitat mitjana que es pot situar a mig camí entre sistemes més extensos –com els anells de Saturn– i més simples –com els de Júpiter i els de Neptú. Els anells d'Urà es van descobrir el 10 de març de 1977 per James L. Elliot, Edward W. Dunham, i Douglas J. Mink. Fa més de 200 anys, William Herschel també va anunciar que havia vist anells, però els astrònoms moderns són escèptics que els pogués haver vist, ja que són molt foscs i tènues. La sonda Voyager 2 va descobrir dos anells més el 1986, i es van descobrir dos anells exteriors mitjançant fotografies del Telescopi espacial Hubble entre el 2003 i 2005.
	Els asteroides troians són un grup d'asteroides que comparteixen òrbita amb un planeta o satèl·lit major entorn dels punts de Lagrange estables L₄ i L₅ (punts troians), els quals estan situats aproximadament 60° al davant i 60° al darrere del planeta en la seva òrbita, respectivament. Els asteroides troians estan distribuïts en dues regions allargades i corbades al voltant d'aquests punts de Lagrange amb una mitjana de semieix major d'unes 5,2 ua. El primer asteroide troià de l'òrbita de la Terra, anomenat 2010 TK7, es descobrí l'any 2010 i es feu públic l'any 2011.
	El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter. Està ocupat per nombrosos cossos de forma irregular anomenats asteroides o planetes menors. La regió del cinturó d'asteroides també s'anomena el cinturó principal d'asteroides o el cinturó principal, perquè hi ha altres asteroides al sistema solar com els asteroides propers a la Terra i asteroides troians.
	IK Pegasi (o HR 8210) és un sistema estel·lar binari a la constel·lació de Pegàs. Es troba a una distància d'aproximadament 150 anys llum del sistema solar, i posseeix la lluminositat suficient per poder ser observat a ull nu des de la Terra. L'estrella primària (IK Pegasi A) és una estrella de seqüència principal de Classe A, que mostra pulsacions menors de lluminositat.
	El sistema d'anells planetaris de Júpiter és molt tènue i està compost per partícules de pols despreses de les seves llunes interiors a causa d'impactes de meteorits. Fou descobert per la sonda espacial Voyager 1 el 1979, després del descobriment dels anells de Saturn i d'Urà. Els anells han estat investigats exhaustivament durant els anys 90 i els primers anys del segle xxi mitjançant les sondes Galileo, Cassini i New Horizons.
	En astrofísica es coneix com esclat de raigs gamma, explosió de raigs gamma o simplement GRB (de l'anglès gamma-ray burst) una font intensa i breu de raigs gamma associada amb explosions extremadament energètiques en galàxies distants. Es tracta del fenomen físic més lluminós i intens de l'univers, que produeix una gran quantitat d'energia en feixos breus de raigs gamma que poden durar des d'uns segons fins a unes poques hores. Els més llargs són seguits per una radiació romanent, més feble, en raigs X, coneguda en termes tècnics com a luminescència residual.
	El núvol d'Oort (pronunciat /ˈort/ i que porta el nom de l'astrònom neerlandès Jan Oort), també anomenat núvol d'Öpik-Oort, és un hipotètic conjunt en forma esfèrica d'objectes sòlids congelats al límit més exterior del sistema solar. Es creu que es troba a una distància d'uns 50.000 unitats astronòmiques (7,5 milions de quilòmetres), aproximadament a un any llum del sol.
	Tau Ceti (τ Cet, τ Ceti) és una estrella de la constel·lació de la Balena que és espectralment semblant al sol, tot i que només té el 78% de la massa del sol. A una distància de poc menys 12 anys llum del sistema solar, és una estrella relativament propera, i és l'estrella solitària més propera de tipus G. L'estrella apareix estable, amb una lleugera variació estel·lar.
	Sírius és l'estrella més brillant del cel nocturn vista des de la Terra. Amb una magnitud aparent de −1,46, és pràcticament dues vegades més brillant que Canopus, la següent estrella més brillant. El nom "Sírius" deriva del grec antic: Σείριος Seirios ("extremadament calorós"), possiblement perquè l'aparició de l'estrella estava associada amb la canícula de l'estiu. L'estrella té la designació de Bayer de α Canis Majoris (α CMa, o alfa Canis Majoris). El que l'ull nu percep com a una única estrella és en realitat una estrella binària, que consisteix en una estrella de seqüència principal blanca de tipus espectral A1V, anomenada Sírius A, i una nana blanca tènue de tipus espectral DA2, anomenada Sírius B.
	El Samsung Galaxy S III és un telèfon intel·ligent pissarra multitàctil dissenyat, desenvolupat i publicitat per Samsung Electronics que funciona amb el sistema operatiu Android anunciat per Samsung. Conté característiques de programari addicional, maquinari ampliat, i un disseny redissenyat del predecessor, el Samsung Galaxy S II. El dispositiu va ser llançat amb l'Android 4.0.4 "Ice Cream Sandwich", i pot ser actualitzat a Android 4.1.2 "Jelly Bean". El successor del telèfon, el Samsung Galaxy S4, va ser anunciat el 14 de març de 2013 i va ser llançat el mes següent.
	La presa de les Tres Gorges és una presa hidroelèctrica amb l'embassament a la vall del riu Iang-Tsé, en la ciutat de Sandouping, ubicada en el districte de Yiling, Yichang, província de Hubei, a la Xina. Aquesta presa conté la central de producció d'energia elèctrica més gran del món en termes de capacitat instal·lada (22.500 MW) i en generació anual d'energia, generant 83,7 TWh el 2013 i 98,8 TWh en 2014, mentre que la generació anual d'energia de la presa d'Itaipú del Brasil i Paraguai va ser de 98,6 TWh el 2013 i 87,8 en 2014.
	El Programa San Marco va ser un programa de col·laboració bilateral entre Itàlia i els Estats Units en la recerca científica i en l'experimentació a l'espai entre els anys 1962 i 1980. El projecte va marcar l'inici de l'era espacial italiana que, amb el llançament del San Marco 1 el 15 de desembre de 1964, va conduir aquest país a ser la tercera nació en efectuar la posada en òrbita d'un satèl·lit artificial després de la Unió Soviètica i els Estats Units. El procés va consistir en utilitzar un coet proporcionat pels Estats Units però operat sota personal italià.
	La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra. Encara que no és el satèl·lit més gros del sistema solar, és el més gran en proporció a la mida del cos que orbita (el seu primari) i, després del satèl·lit de Júpiter Io, és el segon satèl·lit més dens dels satèl·lits dels quals se'n coneix la densitat.
	L'Airbus A380 és un avió de passatgers de dos pisos, fuselatge ample i quatre motors fabricat per Airbus S.A.S. L'avió de passatgers més gran del món, l'A380, va realitzar el seu primer vol el 27 d'abril de 2005 des de Tolosa de Llenguadoc, França, i el seu primer vol comercial el 25 d'octubre de 2007 des de Singapur fins a Sydney amb Singapore Airlines.
	L'exploració de Júpiter es va iniciar el 1973 amb una primera missió espacial que va ser succeïda per unes altres vuit, que incloïen no només el planeta sinó també els seus satèl·lits. Totes aquestes missions han sobrevolat el planeta i han estat realitzades utilitzant naus espacials no tripulades de la NASA, la majoria de les quals, ajudades per l'assistència gravitatòria, han fet observacions detallades sense sondes espacials dedicades i sense entrar en òrbita.
	El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta. Els objectes més grossos que orbiten directament al voltant del Sol són els vuit planetes, mentre que la resta són objectes més petits, els planetes nans i objectes menors del sistema solar. Dos dels objectes que giren indirectament al voltant del Sol (satèl·lits naturals) són més grans que el planeta més petit, Mercuri.
	El vulcanisme a Io, un satèl·lit de Júpiter, crea fluxos de lava, pous volcànics i plomalls de sofre i diòxid de sofre que fan centenars de quilòmetres d'alçada. Aquesta activitat volcànica fou descoberta el 1979 per científics treballant en les imatges de la Voyager 1. Les observacions d'Io per sondes que passaven (les Voyager), Galileo, Cassini i New Horizons, així com astrònoms de la Terra, han revelat més de 150 volcans actius. Basant-se en aquestes observacions, es prediu que existeixen fins a 400 volcans d'aquest tipus. El vulcanisme d'Io converteix el satèl·lit en un dels únics quatre cossos volcànicament actius coneguts del sistema solar (els altres són la Terra, el satèl·lit Encèlad de Saturn i el satèl·lit Tritó de Neptú).
	El Jurassic World Evolution és un videojoc de simulació econòmica desenvolupat i publicat per Frontier Developments. Basat en Jurassic World, un film de 2015, el joc va ésser llançat el 12 de juny de 2018, per a Microsoft Windows, PlayStation 4 i Xbox One. En el joc, els jugadors construeixen un parc de dinosaures a l'arxipèlag de Las Cinco Muertes, un grup de cinc illes. El joc inclou més de 40 tipus de dinosaures; els seus gens es poden modificar per introduir noves funcions. Els jugadors reben contractes per a complir tres divisions, la Ciència, la Seguretat i l'Entreteniment, que els permeten avançar. A més a més, hom pot desbloquejar un mode sandbox a l'illa Nublar, localització de la pel·lícula.
	El Cygnus X-1 és la font de raigs X d'alta energia més brillant que es pot observar al cel, i està situada a la constel·lació del Cigne. Es considera el primer exemple conegut de forat negre, i va ser identificat per Tom Bolton a les instal·lacions de la Universitat de Toronto. El sistema es troba a uns 8.000 anys llum (2.500 parsecs) i forma part d'un sistema binari al costat d'una estrella supergegant blava d'una magnitud aparent de 8,9. Es tracta d'un objecte molt compacte la massa del qual és entre 7 i 13 vegades la massa del Sol, i com la massa màxima calculada per a una estrella de neutrons és de 3 sols, es dedueix que és un forat negre.
	El Sol és un estel situat al centre del sistema solar. Es tracta d'una esfera gairebé perfecta de plasma calent portada a la incandescència per les reaccions de fusió nuclear que es produeixen al seu nucli i que radia energia majoritàriament en forma de llum visible i radiació infraroja. És amb molta diferència la font d'energia més important per a la vida a la Terra.

Plantilla:Condecoracions de batalles lliurades-Manlleus

Reconeixements[modifica]

Pel treball realitzat en la Viquimarató del còmic de 2019:

6a Viquimarató del Saló del Còmic

Edició de 2019

Placa commemorativa de participació al Viquiprojecte del còmic

37 Comic Barcelona.

Pel treball realitzat en la Setmana de la Ciència 2012:

Se't concedeix aquest guardó com a premi per la teva participació al Viquiprojecte Setmana de la Ciència 2012. Moltes gràcies!

Pel treball realitzat en la Setmana de la Ciència 2013:

Se't concedeix aquest guardó (amb una Rosa de Jericó) com a premi per la teva participació al Viquiprojecte Setmana de la Ciència 2013. Moltes gràcies!

Pel treball realitzat en la Setmana de la Ciència 2014:

Se't concedeix aquest guardó (amb una dent d'Ambondro mahabo) com a premi i agraïment per la teva participació al Viquiprojecte Setmana de la Ciència 2014. Moltes gràcies!

Medalla al Mèrit Mamiferoide atorgada a Manlleus pel seu gran treball de creació d'articles de mamífers

Caixetes[modifica]

A grans trets, qui sóc i què faig aquí:

Plantilla:Caixetes-Manlleus

Això és una pàgina d'usuari de la Viquipèdia.

Si trobeu aquesta pàgina a un lloc web que no sigui wikipedia.org, esteu veient una rèplica. Tingueu en compte que aquesta pàgina pot estar antiquada, i que l'usuari/a a qui pertany pot no tenir cap tipus d'afiliació amb altre lloc web que no sigui la Viquipèdia mateixa. La pàgina original es troba a https://ca.wikipedia.org/wiki/Usuari:Manlleus.

Article/s modifica	Estat	Data finalització Tasca
Anells de Saturn (en), Crash Bandicoot (videojoc) (es) Fet!, Spyro the Dragon (es) Fet!, Euro Truck Simulator 2 (en) Fet!, Glyptodon (es) Fet!, Grand Theft Auto: San Andreas (es) En curs!, Agència Espacial Europea (en)—Alga (en) Fet!, Excitebike (en) Fet!, Sonic the Hedgehog (videojoc) (es) Fet!, Programa espacial d'Espanya (es) Fet!, 1I/ʻOumuamua (en) Fet!, Pokémon Yellow (en) Fet!, Pokémon Gold, Pokémon Silver i Pokémon Crystal (es) Fet!, El món perdut: Jurassic Park (en) Fet!, El Senyor dels Anells: Els anells de poder (en) Fet!, Llista de personatges de The Legend of Zelda (en) Fet!	POLIR/MILLORA/AMPLI	2020-25
Història dels coets (en) En curs! Teenage Mutant Ninja Turtles (videojoc de NES) (en), Xevious (es), Tetris (videojoc de Game Boy) (en), Duck Hunt (en) Fet!, Joseph Kittinger (en), Lockheed Martin F-16 Fighting Falcon (en), Jurassic Park III (en) Fet!, Resident Evil 2 (es), New Wave of British Heavy Metal (es), Second Life (es), Aerolliscador (es), Mars 2020 (es), Ubisoft (es), Història tecnològica i industrial dels Estats Units (es), Renault R-35 (es), Jean-Claude Van Damme (es), Història de la pólvora (en), Història del disquet (en), Visió submarina (en), Taca estel·lar (en), Paral·laxi en astronomia (en)—Història de la bombeta elèctrica (es) Fet!, Història de la transmissió d'energia elèctrica (en) Fet!,Cultiu d'algues (en) Fet!,Bioreactor d'algues (en) Fet!, Univers de The Legend of Zelda (en) Fet!, Punch-Out!! (videojoc de NES) (en) Fet!, King Kong (videojoc de 2005) (en) Fet!, Chrono Trigger (es) Fet!, Need for Speed: Underground 2 (en) Fet!, Programa Discovery (es) Fet!, Planetes en l'astrologia (es) Fet!, Su Song (es) Fet!, Nomenclatura dels satèl·lits naturals (es) Fet!, Exploració de Venus (es) Fet!, Conca de l'Ebre (es) Fet!, Batalla d'Aguere (es) Fet!, Tron: Legacy (es) Fet!, The Legend of Zelda (videojoc) (es) Fet!, Predator (personatge) (es) Fet!, Alien (saga cinematogràfica) (es) Fet!, Xenomorf (es) Fet!, Patagònia argentina (es) Fet!, Expedició Vancouver (es) Fet!, Ferrari 250 Testa Rossa (es) Fet!, Singularity (videojoc) (es) Fet!, Mario (franquícia) (es) Fet!, Super Mario (saga de videojocs) (es) Fet!, Mario Bros. (videojoc) (es) Fet!, Vil·la (residència) (es) Fet!, Cartago (es) Fet!, Set metalls (es) Fet!, Història de la mineralogia (es) Fet!, Història d'Amèrica del Sud (es) Fet!, Carta celeste (es) Fet!, Nucli estel·lar (en) Fet!, Estat de l'Orde Teutònic (es) Fet!, Evolució mineral (es) Fet!, Alteració dels minerals (es) Fet!, NBCUniversal (en) Fet!, Coral·lívor (en) Fet!, C/2022 E3 (ZTF) (es) Fet!, Paradoxa del Sol jove i feble (en) Fet!, Irradiància solar (en) Fet!, Òrbita de Venus (es) Fet!, K2-18b (en) Fet!, War of the Monsters (en) Fet!, Agència Espacial Espanyola (es) Fet!, Hispània visigoda (es) Fet!, Alien: Isolation (en) Fet!, MotorStorm (en) Fet!, Way of the Samurai 3 (en) Fet!, Turok (videojoc del 2008) (en) Fet!, Need for Speed: Underground (en) Fet!, The Getaway: Black Monday (en) Fet!, DRIV3R (en) Fet!, Mario Kart 64 (en) Fet!, Cruis'n USA (en) Fet!, Street Fighter II: The World Warrior (en) Fet!, Star Wars: Rogue Squadron (en) Fet!, 1080° Snowboarding (en) Fet!, Pokémon Stadium (en) Fet!, Bulletstorm (en) Fet!, Grand Theft Auto III (en) Fet!, Game & Watch (es) Fet!, Metal Gear Solid 3: Snake Eater (es) Fet!, Topo Soft (es) Fet!, Videojoc d'acció tàctica (es) Fet!, WarCry (es) Fet!, CHEOPS (es) Fet!, Videojoc d'acció en primera persona (es) Fet!, Pokémon Ruby i Pokémon Sapphire (es) Fet!	NOUS (traduccions)	2020-25
Estrella (en) En curs!, Asteroids (en), Cometa (en), Altair (en), Constel·lació del Taure (en), Plutó (en), Mart (planeta) (en), Voyager 1 (en), Voyager 2 (en), Andròmeda (constel·lació) (en), Cassini-Huygens (en), Constel·lació de Brúixola (en), Boeing 747 (en), Super Mario 64 (en), Airbus A340 (en), New Horizons (en), Kingdom Hearts (en), Vulcanodon karibaensis (en)—Estrella de Barnard (en) Fet!, Pokémon FireRed i Pokémon LeafGreen (en) Fet!, Wolf 359 (en) Fet!	TRAD ADQ/BO WIKI-EN	2020-25
Júpiter (planeta) (es), Marques corporatives de la Viquipèdia (es), TGV (es)— Pokémon Red i Pokémon Blue (es) Fet!, Venus (planeta) (es) Fet!	TRAD ADQ/BO WIKI-ES	2020-25
Mòdul lunar Apollo (fr) En curs!, Programa Apollo (fr)—	TRAD ADQ/BO WIKI-FR	2020-25
Tauleta de Venus d'Ammisaduqa (de)—	TRAD ADQ/BO WIKI-DE	2020-25
NEAR Shoemaker^(meu) (it), Sojourner^(meu) (it)—Alfa del Centaure (it) Fet!, Pròxima del Centaure (it) Fet!	TRAD ADQ/BO WIKI-IT	2020-25
Vols espacials tripulats, Missions del Transbordador Espacial, Cràters lunars Fet!, Minerals Fet!, Cronologia del cinema	ARTICLES	2020-25
Programa Surveyor Fet!, Programa espacial dels Estats Units Fet!, Programa Vanguard Fet!, Programa Explorer Fet!, Corona (satèl·lit) Fet!, Programa Ranger Fet!, Programa Lunar Orbiter Fet!, Programa Zond Fet!, Programa Fobos Fet!, Plantilla:Colonització espacial Fet!, Cronologia dels vols espacials Fet!	ARTICLES	-
MasterCard Fet!, Programa Surveyor Fet!, Programa espacial francès Fet!, Parmènides d'Elea Fet!, Candidatures als Jocs Olímpics d'estiu de 2012 Fet!, Mars Express Fet!, WISE Fet!, Lunar Atmosphere and Dust Environment Explorer Fet!, Sistema Galileo Fet!, Skylon Fet!, Presa de les Tres Gorges Fet!, Programa del transbordador espacial Fet!, Història de la botànica Fet!, Carro de guerra Fet!, Energia solar espacial Fet!, Esfera de Dyson Fet!, Gerard K. O'Neill Fet! Paradoxa de Fermi Fet!, Anells de Júpiter Fet!, Mòdul de descens Huygens Fet!, Programa espacial francès Fet!, Space Telescope European Coordinating Facility Fet!, Global Monitoring for Environment and Security Fet! European Space Operations Centre Fet!, Investigació científica en l'Estació Espacial Internacional Fet!, Rassvet (EEI) Fet!, Dragon (nau espacial) Fet!, Jurassic World Evolution (en) Fet!, Need for Speed: Most Wanted (videojoc del 2012) (en) Fet!, Definició de «planeta» (es) Fet!, Battlefield 3 (en) Fet!, Sistema fotovoltaic (en) Fet!	POLIR/MILLORA/AMPLI	-
Ran (estel) (Epsilon Eridani) (en) Fet!, Sol (en) Fet!, PONG (en) Fet!, Transmissió d'energia elèctrica (en) Fet!, Accés a Internet (en) Fet!, Zhang Heng (en) Fet!, Projecte A119 (en) Fet!, Samsung Galaxy S III (en) Fet!, Gerard K. O'Neill Fet!, Esfera de Dyson Fet!, Programa Shuttle–Mir (en) Fet!, Tau Ceti (en) Fet!, Knut (en) Fet!, HD 209458 b (en) Fet!,Cygnus X-1 (en) Fet!, Avortament (en) Fet!, Llista de satèl·lits naturals (en) Fet!, Programa espacial xinès (en) Fet!, Relacions sino-romanes (en) Fet!, Betelgeuse (en) Fet!, Constel·lació del Triangle Austral (en) Fet!, Diamant (en, ja fet per Darth vader 92) Fet!, Crackdown (en) Fet!, Just Cause 2 (en) Fet!, Forza Motorsport 4 (en) Fet!	TRAD ADQ/BO WIKI-EN	-
Airbus A380 (es) Fet!, Anàleg a la Terra (es) Fet!, Migració planetària (es) Fet!, Expedició 1 Fet! (90377) Sedna Fet!, Anells d'Urà (es) Fet!, Asteroide troià (es) Fet!, Esclat de raigs gamma (es) Fet!, Cinturó d'asteroides (es) Fet!, Geologia de la Lluna (es) Fet!, IK Pegasi (es) Fet!, Núvol d'Oort (es) Fet!, Sírius (es) Fet!, Marea galàctica (es) Fet!, Llegenda de l'Encantada (es) Fet!, Martin Behaim (es) Fet!, Definició de planeta (es) Fet!, Solstici d'hivern (es) Fet!, Habitabilitat en sistemes de nanes grogues (es) Fet!, Zona d'habitabilitat (es) Fet!, Robert Oppenheimer (es) Fet!, Boeing B-52 Stratofortress (es) Fet!, Fairchild-Republic A-10 Thunderbolt II (es) Fet!, Lockheed L-1011 TriStar (es) Fet!, Panavia Tornado (es) Fet!, Serguei Koroliov (es) Fet!, Vulcanisme a Io (es) Fet!, Metroid (videojoc) (es) Fet!, The Legend of Zelda (videojoc) (es) Fet!, Super Mario Bros. (es) Fet!, Super Mario Bros. 3 (es) Fet!, Operació Port (es) Fet!, Tecnologia de la dinastia Song (es) Fet!, The Legend of Zelda: Ocarina of Time (es) Fet!, Panavia Tornado (es) Fet!, Eurofighter Typhoon (es) Fet!, Silent Hill 2 (es) Fet!, Renault Supercinq (es) Fet!, F-Zero (videojoc) (es) Fet!, Shadow of the Colossus (es) Fet!	TRAD ADQ/BO WIKI-ES	-
Colonització de l'espai (fr) Fet!, Història del vol espacial (fr) Fet!, Programa espacial francès Fet!, Programa lunar tripulat soviètic (fr) Fet!, Programa Surveyor (fr) Fet!, Hipòtesi del zoològic (fr, ja fet per Vallue) Fet!	TRAD ADQ/BO WIKI-FR	-
Programa San Marco (it) Fet!, Sol (it) Fet!, Estrella (it) Fet!	TRAD ADQ/BO WIKI-IT	-
Llista completa d'imatges (Commons)	IMATGES	-

Article/s modifica	Estat	Data finalització Tasca
(cada any: 2019,20,21,22,23,24,25,26,27,28,29,30,31,32,33,34,35,36,37,38,39,40) Crear ANY_en_els_vols_espacials Crear ANY_en_el_cinema Crear ANY_en_els_videojocs	ACTUALITZAR ANUAL	2019
(cada 2 anys: 2020,22,24,26,28,30,32,34,36,38,40) Astronàutica Astronomia Diversos Presa de les Tres Gorges	ACTUALITZAR BIANUAL	2020
(cada 4 anys: ~~2020~~,24,28,32,36,40,44,48,52) Transport Airbus A380 Comandes i lliuraments de l'Airbus A380 Informàtica FlightGear 0 A.D. Història de les versions d'Android Astronàutica Llista de missions de la NASA Llista de programes i missions de l'Agència Espacial Europea {{Agència Espacial Europea}} {{Futurs vols espacials}} (+controlar Categoria) Cronologia de l’exploració espacial Cronologia de l'exploració del sistema solar {{Cronologia del Vol Espacial Tripulat}} Cronologia dels vols espacials {{Cronologia Vols Espacials}} Llista de rècords de vol espacial Llista dels accidents i incidents dels vols espacials Comparació de programes espacials nacionals asiàtics Cronologia de la tecnologia de coets i míssils Llista de naus espacials tripulades Llista de vols espacials tripulats Llista de vols espacials tripulats, 2011 – actualitat Llista de programes de vol espacial tripulat Llista de vols espacials tripulats russos Llista de missions Soiuz Llista de missions Progress Programa Shenzhou Programa de vol espacial tripulat indi Llista de missions Artemis Estació Espacial Internacional Llista de passeigs espacials a l'Estació Espacial Internacional Llista d'expedicions a l'Estació Espacial Internacional {{Expedicions a l'Estació Espacial Internacional}} Viquipèdia:Llibres/Expedicions a l'Estació Espacial Internacional Llista de vols espacials tripulats a l'Estació Espacial Internacional {{Viatges tripulats a la ISS}} Llista de vols espacials no tripulats a l'Estació Espacial Internacional Llista de vols espacials a l'Estació Espacial Internacional (no actualitzat enwiki, data 2017!) Llista de visitants a l'Estació Espacial Internacional Llista de naus espacials desplegades des de l'Estació Espacial Internacional Llista de rècords acumulats de passeigs espacials Llista de passeigs espacials des del 2015 Llista de passeigs espacials més llargs Altres Classificació IKF	ACTUALITZAR 4A	2024
(cada 10 anys: ~~2016~~,26,36,46,56,66,76,86,96) Astronàutica Resum de l'exploració espacial Llista d'astronautes Llista d'astronautes per nom (tots els astronautes fins i tot els que no han viatjat) Llista de viatgers espacials per nom Llista de viatgers espacials per nacionalitat Cronologia del viatge espacial per nacionalitat Llista d'astronautes per any de selecció Llista d'astronautes per primer vol Llista d'astronautes xinesos Llista d’astronautes europeus Llista de cosmonautes Llista de dones astronautes Llista d'astronautes holandesos Llista d'astronautes alemanys Llista d'astronautes asiàtics Llista d'astronautes jueus Llista d'astronautes musulmans Llista d'astronautes àrabs Llista d'astronautes afroamericans NASA Astronaut Corps Canadian Astronaut Corps European Astronaut Corps Llista d'astronautes hispans Llista de passejadors espacials Llista d'agències espacials Llista de viatges interplanetaris Llista de sondes del sistema solar Llista de sondes actives del sistema solar Llista de sondes lunars Cronologia dels satèl·lits artificials i sondes espacials Llista de satèl·lits d’observació de la Terra Llista de fites de satèl·lits de comunicacions Llista de satèl·lits en òrbita geosíncrona Llista de satèl·lits Kosmos Llista de satèl·lits TDRS Llista de satèl·lits USA Llista de sistemes de llançament orbital Comparació de sistemes de llançament orbital Llista de coets sonda Llista de les naus espacials robòtiques per programa Llista d’etapes superiors Llista d'acceleradors de Falcon 9 Llista de les naus espacials més pesades Llista de mòduls de descens de Mart Llista d'orbitadors de Mart Llista de naus espacials amb propulsió elèctrica Llista d'avions espacials Llista de telescopis espacials de raigs X Llista de llançaments Ariane Llista de llançaments Atlas Llista de llançaments de Falcon 9 i Falcon Heavy Llista de llançaments de Llarga Marxa Llista de llançaments de Protó Llista de llançaments R-7 Llista de llançaments de Thor i Delta Llista de llançaments Zenit Llista de satèl·lits en òrbita geosíncrona Llista de fabricants de naus espacials Llista de llocs de llançament de coets Comparació dels operadors de satèl·lits de comunicacions (no actualitzat enwiki!) Llista de satèl·lits que han proporcionat dades sobre la magnetosfera terrestre Llista de cosmòlegs Llista d’enginyers aeroespacials Astrònom reial Llista d'astrònomes Llista d'astrònoms Llista d’astrònoms francesos Llista de descobridors de planetes menors Llista d’astrònoms i astrofísics russos Llista d'enginyers aerospacials russos Llista d’enginyers aeroespacials alemanys als Estats Units Ensemble de Lancement Soyouz Nau espacial de subministrament no tripulada Llista de naus espacials alimentades per bateries no recarregables Director General de l'Agència Espacial Europea Llista de satèl·lits GOES Llista de llançaments de NRO EchoStar {{Llistes i cronologies d'exploració espacial}} Descobriment i exploració del sistema solar Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals Llista de missions d’heliofísica Objectes artificials en òrbita heliocèntrica Exploració de Mercuri Exploració de Venus Llista de missions d'exploració de Venus Objectes artificials sobre Venus Llista de sobrevols de la Terra Exploració de la Lluna Llista de missions d'exploració de la Lluna Objectes artificials a la superfície de la Lluna Exploració de Mart Llista de missions d'exploració de Mart Objectes artificials a la superfície de Mart Exploració de Júpiter Llista de missions d'exploració de Júpiter Exploració de Saturn Llista de missions d'exploració de Saturn Exploració d'Urà Exploració de Neptú Exploració de Plutó Llista de missions d'exploració de planetes menors Llista de missions d'exploració de cometes Llista de planetes menors i cometes visitats per naus espacials Objectes artificials a superfícies extraterrestres Llista d'aterratges en cossos extraterrestres Llista d'objectes en punts de Lagrange Llista d'objectes artificials que surten del sistema solar Astronomia Llista de satèl·lits naturals Llistes d'objectes astronòmics Llistes de característiques geològiques del sistema solar Llista d'objectes del sistema solar en equilibri hidroestàtic Llista d'objectes del sistema solar més allunyats del sol i Llista d'objectes transneptunians més llunyans (possible fusió) Llista d'objectes del sistema solar per mida Llista de pluges de meteors Llista d’asteroides excepcionals Llista de satèl·lits naturals de planetes menors (enwiki!) Llista d'objectes transneptunians Llistes de cossos menors del sistema solar Llistes de cometes Llista d'asteroides Llistes de planetes Llistes d’exoplanetes Llista dels exoplanetes més grans Llistes d’estrelles Llista de nanes marrones Llista de nanes blanques Llista d'estrelles més properes Llista dels estels més brillants Llista d’estrelles més calentes Llista d’estrelles brillants més properes Llista d’estrelles més lluminoses Llista d’estrelles més massives Llista d’estrelles més grans Llista d’estrelles més petites Llista d’estrelles més antigues Llista d’estrelles amb proplids Llista d'estrelles variables Llista d’estrelles variables semiregulars Llista d’estrelles que s’enfosqueixen estranyament Llista de púlsars de raigs X Llista de supernoves Llista de romanents dels supernova Llista d'esclats de raigs gamma Llistes d’estrelles per constel·lació Llista de constel·lacions per àrea Llista de cúmuls globulars Llista de clústers oberts Llista de corrents estel·lars Llistes de nebuloses Llista de nebuloses més grans Llistes de galàxies Galàxies satèl·lits de la Via Làctia Llista de galàxies satèl·lits d'Andròmeda Llista de grups i clústers de galàxies Llista de clústers Abell Grans estructures galàctiques Llistes de forats negres Llista de buits Llista d’estructures còsmiques més grans Llista dels objectes astronòmics més llunyans Llista d’estrelles de neutrons més massives Llista de sistemes multiplanetaris Llista de catàlegs astronòmics Llistes de telescopis Llista de telescopis espacials Llista de telescopis solars Llista d’interferòmetres astronòmics a les longituds d’ona visibles i infraroges Llista d’observatoris astronòmics i Llista de codis d'observatoris (possible fusió) Llista d’observatoris astronòmics més alts Llista de planetaris Llista de grans telescopis òptics i Llista de telescopis òptics més grans històricament (fusió?) Llista de telescopis infrarojos més grans Llista dels majors telescopis reflectors Llista dels majors telescopis de refracció Llista de radiotelescopis Llista de telescopis espacials de raigs X Informàtica Transport Cinema Cronologia del cinema (enwiki!) Llista de festivals de cinema Llista de festivals de cinema a Europa Videojocs Història dels videojocs (generacions i anys) Llista de consoles de videojocs Llista de microconsoles Llistes de videojocs Llista de videojocs per a Linux Llista de videojocs per a Windows Llista de jocs per a l'Xbox One Llista de videojocs de Nintendo Switch Llista de videojocs per a PlayStation 4 Llistes de videojocs de Nintendo Diversos	ACTUALITZAR 10A	2026

Usuari:Manlleus

Manteniment

Viquiprojectes i tasques

Discussions

Més eines útils

Eines de traducció

Codi wiki

Reconeixements[modifica]

Caixetes[modifica]