Reis Mags d'Orient

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Reis d'Orient:
sants Melcior, Gaspar i Baltasar

Mosaic de Sant'Apollinare Nuovo, 565, a Ravenna, amb els reis d'Orient
Naixement s. I aC
Pèrsia?
Defunció S. I
Enterrament Una tradició en situa les restes a la Catedral de Colònia (Alemanya) des de 1164; una altra les situa a Sāveh (Iran)
Canonització Antiga
Festivitat 6 de gener (occident); 25 de desembre (ortodoxos)
Fets destacables Figures llegendàries, presents al Nou Testament
Iconografia Tres homes (tradicionalment, un amb barba blanca, un de ros i un de raça negra) amb vestits orientals, portant cofres d'or, encens i mirra; adorant Jesús infant

Els Reis de l'Orient, Reis d'Orient o simplement els Reis (sovint anomenats en bona part del català occidental els Reixos), són, segons el Nou Testament, uns mags (o savis, segons la traducció) que van portar regals a Jesús, guiats per un estel. Aquests regals van ser or, encens i mirra.

Què en diuen les fonts[modifica | modifica el codi]

L'Evangeli segons Mateu (l'únic llibre de la Bíblia que en parla) no especifica quants eren, només diu que eren mags (sacerdots zoroastrians, per bé que en algunes traduccions hi diu savis) que venien d'orient. Amb els segles, aquests mags van esdevenir astròlegs i després reis.

Les referències als mags són:

« Després d'haver nascut Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, uns mags vinguts d'orient arribaren a Jerusalem, i preguntaren: «On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l'orient el seu estel, i hem vingut a fer-li homenatge». Quan el rei Herodes ho va saber, es contorbà, i amb ell tot Jerusalem. Va reunir, doncs, tots els grans sacerdots i els escribes del poble, i els demanava on havia de néixer el Messies. Ells li digueren: «A Bet-Lèhem de la Judea, perquè així ho ha escrit el profeta: I tu, Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets el més petit dels clans de Judà; és de tu que sortirà un cabdill que pasturarà el meu poble d'Israel».

Llavors Herodes, d'amagat, cridà els mags, es va informar ben bé per ells del temps de l'aparició de l'estrella i, tot adreçant-los cap a Bet-Lèhem, els digué: «Aneu, i informeu-vos ben bé de l'infant i, quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber perquè jo també vagi a fer-li homenatge». Ells, després d'escoltar el rei, sortiren, i l'estrella que havien vist a l'orient els anava al davant fins que s'aturà al damunt d'on era l'infant. En veure l'estrella, van tenir una gran alegria. Entraren a l'establia, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i, prosternant-se, li van fer homenatge; després obriren els seus tresors i li van oferir presents: or, encens i mirra. I, avisats en un somni que no tornessin cap a Herodes, se'n tornaren per un altre camí a la seva terra.
»
Evangeli segons Mateu 2,1-12[1]
Monument als Reis Mags d'Orient a Natal (Brasil)

En la iconografia religiosa i popular van prendre les formes actuals i la tradició va acabar fixant-los fins i tot un nom a cadascun.

En l'evangeli apòcrif de Tomàs es diu que tenien algun vincle familiar, i també que van venir amb 3 legions de soldats: una de Pèrsia, una de Babilònia i una altra d'Àsia. Aquests tres llocs eren en aquells temps indrets de gran reconeixement per la seva cultura.

Beda, al segle VIII en la Expositio in Evangelium S. Matthaei deia que un era asiàtic, l'altre africà, i l'altre, europeu, i a Collectanea et Flores[2] va descriure les tradicions que establien el significat místic dels reis mags i de les seves vestidures i aspecte, descrivint Melcior, que duia or com ofrena, era un ancià amb cabells i barba llarga, la túnica d'un color violeta, un parell de sabates blaves i blanques. El segon, Gaspar, que duia encens com ofrena, era un noi imberbe, ros, amb una capa amb un color vermell i un parell de sabates violeta, i el tercer, Baltasar, que duia mirra com ofrena, negre amb barba, amb un abric vermell i blanc.

« Mystice autem tres magi tres partes mundi significant, Asiam, Africam, Europam, sive humanum gestum genus, quod a filiis Noe seminarium sumpsit. »
Beda, Expositio in Evangelium S. Matthaei[3]
« Magi sunt qui munera Domino dederunt: primus fuisse dicitur Melchior, senex et canus, barba prolixa et capillis, tunica hyacinthina, sagoque mileno, et calceamentis hyacinthino et albo mixto opere, pro mitrario variae compositionis indutus; aurum obtulit regi Domino. Secundum, nomine Caspar, juvenis imberbis, rubicundus, mylenica tunica, sago rubeo, calceamentis hyacinthinis vestitus; thure quasi Deo oblatione digna, Deum honorabat. Tertius, fuscus, integre barbatus, Balthasar nomine, habens tunicam rubeam, albo vario, calceamentis inimicis amicus, per mirraham filium hominis moriturum professus est. Omnia autem vestimenta eorum Syriaca sunt. »
Beda, Collectanea et Flores, XCIV, 541

Noms[modifica | modifica el codi]

A les esglésies orientals els reis tenen diversos noms, però a Occident els noms es van assentar des del segle VIII en llatí: Caspar, Melchior, Balthasar, i en català com a Melcior (o Melcion), Gaspar i Baltasar, derivats d'una crònica manuscrita grega d'Alexandria del segle V, traduïda el 1606 al llatí com a Excerpta Latina Barbari.[3]

« In his diebus sub Augusto kalendas Ianuarias magi obtulerunt ei mundera et adoraverunt eum: magi autem vocabantur Bithisarea Melchior Gathaspa.(Al temps del regnat d'August, l'u de gener els mags li portaren dons i l'adoraren. Els noms dels mags eren Bithisarea, Melichior i Gathaspa) »

Gaspar apareix en altres fonts com a Jaspar, i a l'evangeli apòcrif de Tomàs, porta el nom de Gondophares o Gudapharasa, d'on vindria Gaspar. Aquest Gonfophares hauria estat un rei indo-part.

Els cristians siríacs anomenen els reis Larvandad, Gushnasaph, Hormisdas, noms d'origen persa. L'església etiòpica els anomena Hor, Karsudan i Basanater; els armenis, Kagpha, Badadakharida i Badadilma.

Mags o savis[modifica | modifica el codi]

El terme grec μάγος (magos) no era utilitzat únicament per a referir-se als bruixots, ja que també identifica a homes savis o, més específicament, homes de ciència.

Els reis mags posseïen coneixement de les Escriptures Hebrees.[4] És possible que aquests mags pertanyessin a la religió zoroastra.[5] Heròdot diu que els mags eren de la casta sagrada a l'Imperi Mede, i el seu cap era el Rab-Mag (cap dels mags),[6] però amb la caiguda del poder d'Assíria i de Babilònia, el zoroastrisme va mantenir la seva influència religiosa a través de l'Imperi Part[7][8]

Art[modifica | modifica el codi]

Timpà romànic a Ahedo de Butrón, Los Altos (Burgos), amb l'Adoració dels Reis Mags

Des de l'antiguitat, el tema dels Reis Mags ha estat motiu de representació per artistes, pintors i escultors i també en la literatura. Han estat retratats habitualment en nombre de tres, altres vegades, quatre, i, excepcionalment, en nombre de dos. És un tema abundantment tractat durant la història.

Fins a finals del segle XIV no es va començar a representar un dels mags de color negre, i només a partir del segle XVI va ser quan es va generalitzar aquesta forma de representar-los.

Entre els pintors que representen l'escena de l'Adoració dels mags, poden citar-se Andrea Mantegna, Botticelli, Giotto, Leonardo da Vinci, El Bosco, Velázquez, Rubens, Dürer, entre molts d'altres.

El cinema tampoc és aliè a la figura dels Reis Mags. Des de Vida i passió de Jesucrist(1907), de Ferdinand Zecca, fins a La Nativitat (2006), nombroses pel·lícules han inclòs a aquests personatges en alguna escena.[9]

A la localitat valenciana d'Ibi, hi ha la plaça a la qual donen nom, es troba un dels pocs monuments dedicat a la figura dels tres Reis Mags d'Orient, tan entroncats amb la indústria de la joguina i de forta implantació a la localitat des de principis del segle XX. Aquest monument, de 5.800 quilos, va ser inaugurat el 5 de gener de 1974 i és una obra en pedra calcària de l'escultor granadí Aurelio López Azauste.[10]

Nit de Reis[modifica | modifica el codi]

Article principal: Nit de Reis
Els reis poden portar carbó de sucre als nens

La Nit de Reis se celebra a la península Ibèrica, a Itàlia, a Baviera i en altres països d'Europa i Amèrica del 5 al 6 de gener de cada any. Durant els dies previs, els nens i nenes escriuen la carta als Reis Melcior, Gaspar i Baltasar tot demanant allò que desitgen, es comporten una mica millor que els dies anteriors (per tal que els Reis satisfacin els seus desitjos) i es preparen emocionalment per l'arribada dels Reis.

Es tracta d'una festa cristiana que té el seu origen en el Naixement de Jesús a Betlem. Segons aquesta tradició, el nen Jesús va rebre la visita de tres savis, que seguint l'estrella d'Orient li van regalar or, encens i mirra.

Festivitat[modifica | modifica el codi]

Adoració dels Reis Mags, de Giotto
Rei Melcior repartint caramels

L'església catòlica celebra la festivitat del Dia de Reis el dia 6 de gener. Tradicionalment, es representa la seva arribada als pobles el dia 5 de gener i reparteixen regals als nens, bé repartint-los d'un en un, sobretot en poblacions petites, o bé els troben l'endemà els nens al balcó de casa seva si la nit abans hi han deixat una sabata com a senyal. Normalment, uns dies abans de la seva arribada, els nens fan una carta demanant els regals que volen, i entreguen la carta a un patge dels reis.

Els tres reis són:

  • El rei Melcior és de pell clara, perquè ve d'un país on la gent tenia la pell d'aquest color. És el rei amb l'aspecte més vell, amb la barba i els cabells totalment blancs.
  • El rei Gaspar és de pell clara i té els cabells castanys, perquè ve d'un país on la gent és així. Com Melcior va vestit segons l'estil gòtic. Tradicionalment a Alcoi el rei negre és Gaspar.
  • El rei Baltasar és de pell negra i va vestit segons l'estil dels àrabs, perquè ve d'un país on la gent és així. En les icones antigues no apareix com a negre, ja que era sinònim de no cristià i no es concebia un mag infidel.

Segons la zona es diu que els reis tenen diferents patges que els ajuden.

  • Al Barcelonès l'emissari dels reis és el patge Gregori.
  • A la Catalunya Nord i l'Alt Empordà l'emissari dels reis és en Fumera.
  • Al Baix Llobregat l'emissari dels reis és el Mag Maginet o el patge Shelim ajudat pels seus companys Xiormel, Pargas i Sartabal.
  • A l'Anoia, a el Bages i a Mallorca l'emissari dels reis és el patge Faruk.
  • A Terrassa l'emissari dels reis és el patge Xiu-Xiu (Hassim Jezzabel per al rei Gaspar, rei al que serveix).
  • Al Vallès Oriental l'emissari dels reis és el patge Xumet, tots els nens i les nenes poden donar-li el seu xumet.
  • A l'Urgell i la Segarra l'emissari dels reis és el patge Karim.
  • Al Segrià l'emissari dels reis és el Camarlenc reial.
  • Al Berguedà l'emissari dels reis és el patge Hassan.
  • A Vilanova i la Geltrú l'emissari dels reis és el patge Eliseu.
  • A l'Alt Penedès l'emissari dels reis és el patge Raimon.
  • Al Pla de l'Estany l'emissari dels reis és el patge Sesillu.
  • A Osona L'emissari dels reis mags és en Pepet de la fumera
  • Al Vendrell L'Emissari de S.M. els Reis d'Orient és Artabà - Cap de la Casa Reial
  • A Martorell (Baix Llobregat Nord) els emissaris dels Reis d'Orient són el Patge Viu-Viu i la Fada Estel

Recorreguts i cavalcades[modifica | modifica el codi]

L'arribada del Patge Faruk a Igualada

La Cavalcada dels Reis Mags d'Alcoi és la més antiga del món, documentada el 1866. És molt vistosa i està reconeguda com a festa d'interès turístic nacional. Els reis i els patges desfilen per la població, repartint els regals als infants directament pujant a les cases pels balcons mitjançant escales de fusta.

La cavalcada de reis d'Igualada és la segona més antiga de l'Estat Espanyol, amb referències del seu inici l'any 1895.[11] Es caracteritza per l'espectacular desfilada de la comitiva el dia 5 de gener a la tarda, formada per les carrosses dels tres Reis d'Orient i més de 500 patges a darrere, curosament vestits, els quals utilitzen escales de fusta per pujar als balcons dels domicilis i reparteixen els regals per tota la ciutat, lliurant-los directament als nens i nenes. Ha estat declarada Festa Popular d'Interès Cultural per la Generalitat de Catalunya.[12]

També a Sant Antoni de Calonge els reis es reparteixen en tres grups de patges, segons el rei que acompanyen, i reparteixen regals per tot el poble directament a la mainada gairebé tota la nit.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]