Arròs parellada

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Arròs Parellada)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de menjarArròs parellada
Paella Parellada (7 Portes).jpg
Paella parellada al 7 Portes
Origen
País d'origen Barcelona
On es menja Catalunya
Gastronomia Cuina dels Països Catalans
Detalls
Ingredients principals carn magra de porc, conill o pollastre, sípia, gamba o llagostí
Modifica les dades a Wikidata

L'arròs parellada, també conegut amb altres noms com arròs a la mandra, arròs a la gandula,[1] arròs sense entrebancs,[1] arròs sense feina,[1] o arròs de cec[1] (tot i que Pau Nogué considera que el Parellada és "més complet"[2] que el cec, també existent a les illes Balears), és un arròs amb carn variada desosada i marisc pelat, preparat de manera que no cal l'ús del ganivet per menjar-lo; molt típic dels restaurants d'arrossos a Catalunya. Per a alguns[3] és descrit com "una paella barcelonina sense ossos ni espines".

Ingredients[modifica]

Els ingredients varien a cada lloc, però sempre hi ha almenys dos tipus de carn, sípia o calamars, gambes o llagostins i mol·luscs de petxina com musclos, escopinyes o cloïsses. En temporada sol tenir carxofes. Pot tenir rap o un altre peix blanc de carn ferma. En algunes receptes té botifarra vermella.

Preparació[modifica]

En general es desossen i es tallen les carns, i es treuen les espines dels peixos. Obriu els musclos i les petxines amb una mica de brou o d'aigua. En una paella, enrossiu les carns en oli d'oliva, retireu-les i enrossiu les sépies, després els llagostins i al final les carxofes tallades a mitges rodanxes. Aprofiteu el mateix oli per fer un sofregit. Tireu-hi l'arròs, les carns, alguna verdura (mongetes tendres, pèsols, carxofes, etc.) i les sípies i remeu-ho tot. Afegiu aigua o brou bullent i una picada feta amb safrà, all i julivert, i que pot tenir també altres ingredients, com per exemple un fetge de sípia o de pollastre. Coeu-lo durant uns vint minuts, penseu a afegir un moment abans les gambes i els musclos sense closca, ben col·locats. Deixeu-lo reposar fora del foc uns cinc minuts abans de servir.

Llegenda[modifica]

A Barcelona es diu que hi havia un senyoret molt ric que es podia permetre anar molt sovint al restaurant 7 Portes, i al que li agradaven molt els arrossos. Un dia, en qualitat de client preferent, va comentar a l'amo que era una llàstima haver-se d'embrutar els dits per treure els ossets de la carn i les pells i closques dels mol·luscs per menjar-se'ls i li va encarregar un arròs amb totes les coses que més li agradaven però ja tallades i pelades. Jaume Fàbrega però desmenteix que "Parellada" tingui a veure, com sovint es pensa, amb els Parellada de la fonda Europa, que després van dirigir el 7 Portes, "ni amb el Senyor Parellada de Barcelona ni amb l'Ada Parellada",[4] en canvi sí que comenta que és "un dels plats tradicionals servits al 7 Portes".[4]

Pep Nogué explica[5] que Parellada no és el nom de l'amo sinó del client, Juli Maria Parellada, i que el restaurant es diu Suís. Segons aquesta teoria, el cambrer, Jaume Carabellido, de tant dir "un arròs especial pel senyor Parellada", al final van passar a "un Parellada!". El cuiner del Suís, Joan Matas, el va incorporar com un plat estrella.[6]

Sembla que es va estendre ràpidament als altres restaurants. A les cases particulars s'ha tendit a substituir la costella de porc per botifarra o salsitxes, i el conill per pollastre, amb els fins de fer el plat més econòmic i sobretot de treure feina al cuiner.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Gastroteca de la Generalitat de Catalunya
  2. NOGUÉ, Pau. La cuina de l'arròs de Pals, Cossetània Edicions, 2003 ISBN 84-96035-29-8
  3. Jaume Fàbrega 20 juny 2007
  4. 4,0 4,1 FÀBREGA, Jaume. El gust d'un poble. Cossetània Edicions, 2002. ISBN 84-95684-91-8
  5. La cuina de l'arròs de Pals, pàg 79, Cossetània Edicions, 2003 ISBN 84-96035-29-8
  6. A. Vives a El Punt Digital 26/05/2006

Enllaços externs[modifica]